You are on page 1of 10

AN INCONVENIENT TRUTH UNA VERITAT INCMODA La prioritat del repte ambiental

SINOPSI An Inconvenient Truth s una pellcula documental que parla sobre el canvi climtic i que constitueix una bona eina didctica per tractar els problemes del medi ambient a les aules. El film es basa en tot un conjunt de conferncies que Al Gore, ex vicepresident dels Estats Units, imparteix per advertir lopini pblica del significat real de lescalfament global a partir destudis cientfics, xifres i una gran quantitat dimatges impactants. Gore ens ve a dir que la Humanitat est asseguda sobre una bomba climtica de rellotgeria i que si no reacciona amb rapidesa no podr evitar una catstrofe de grans dimensions, amb temperatures extremes, inundacions, sequeres, epidmies i onades de calor desconegudes fins ara. Gore presenta dades incontestables sobre laugment del dixid de carboni a latmosfera a nivells sense precedents, a causa de ls dels combustibles fssils i que, ja a hores dara, provoquen lincrement de la temperatura i la prdua de les glaceres. El documental, a ms dexposar clarament els fets i de fer algunes prediccions, ens explica la histria personal dAl Gore, des de ser un jove idealista que es preocupava per les crisis del medi ambient a escala mundial, passant pel jove senador disposat a destapar la corrupci, fins arribar a ser el candidat que va perdre les eleccions per un estretssim marge de vots lany 2000 a mans de Bush. Una part del film, probablement innecessria, que es recrea en un excessiu vedettisme, per que queda compensada en escreix per la manera brillant i efica com sens transmet la idea que lescalfament global ja no es pot veure noms com un tema de disputa cientfica o poltica, sin com el ms gran repte amb qu senfronta la nostra civilitzaci.

FITXA DE LA PELLCULA "An Inconvenient Truth" EUA, 2006 Director: Davis Guggenheim Gui: Davis Guggenheim Productors: Laurie David, Lawrence Bender i Scott Z. Burns per a Paramount Classic i Participant Productions. Muntatge: Jau Cassidy i Dan Swietlik Msica: Michael Brook Gnere: Documental Protagonista nic: Al Gore Durada: 100 minuts Versions en angls i castell. Web oficial: www.climatecrisis.net

ENTREVISTA AMB AL GORE (Amb motiu de la presentaci a Cannes06 de An Inconvenient Truth) Pregunta: Un dels temes de la pellcula s que el problema del medi ambient s una qesti moral i no poltica. Era aquest el missatge ms important? Al Gore: S. Tots aquests assumptes cal tornar-los a emmarcar i entendre des duna perspectiva moral. En els darrers 100 anys, la poblaci mundial sha quadruplicat. Hem augmentat cent vegades el poder de les nostres tecnologies. Aquesta combinaci ha transformat de manera radical la relaci entre la Humanitat i la Terra. Ara som capaos de provocar un impacte destructiu en el sistema ecolgic de tot el planeta. En lactualitat, som la fora ms gran de la natura i hem de tenir en compte la forma que ens relacionem amb el medi ambient. P: Per qu es va plantejar de fer una pellcula? A.G.: La pellcula s un mitj fcil dexplicar una histria. Crec que s una pellcula dacci perqu porta laudincia a realitzar accions i magrada especialment comprovar que aqu a Cannes, on ha tingut lloc la primera projecci internacional, el pblic no ha estat diferent de lameric. Com a Amrica, no hi ha diferncia entre com veuen la pellcula els demcrates i els republicans. I aix s gratificant i espero que passi a tot arreu el mateix, perqu com he dit no es tracta dun assumpte poltic, sin moral. Noms tenim un planeta i tots compartim el mateix futur, per tant no ens ha de

sorprendre que tots reaccionem de la mateixa forma desprs de conixer aquest missatge. P.: En el film podem observar algunes de les coses que lhan format com a home i com a poltic. Va tenir alguna reserva a lhora dexplicar temes personals? A.G.: El director em va dir que perqu el pblic connects ms amb la persona que apareix en pantalla cal que hi hagi una certa narrativa. Mho va explicar de tal manera que ho vaig entendre i vaig poder superar les meves reticncies. (...) Sincerament crec que ha fet una magnfica feina. P.: T algun aparell ecolgic a casa? A.G.: Doncs tenim un cotxe hbrid i tamb les bombetes que tenim sn de baix consum. Fem servir termstats i hem fet tot all que recomanem a la pellcula. A ms, fa dos anys vam prendre la decisi de tractar de neutralitzar les emissions de carboni (que estiguessin al nostre abast). El procs de producci del film, la promoci, la distribuci i la gira publicitria shan realitzat de manera absolutament ecolgica. El llibre que es publicar la setmana vinent, ser el primer llibre que neutralitzi les emissions de carboni. El 100 % dels beneficis que Tipper i jo aconseguim del llibre i la pellcula es destinaran a una campanya educativa sense nim de lucre, bipartidista, per difondre el missatge sobre la crisi climtica. (Aviat) comenar un programa educatiu per formar 1000 persones que far possible posar les seves veus a la presentaci fotogrfica, a ms peridicament els facilitar ms informaci a travs dInternet. Per tant, hi haur cada setmana centenars de persones viatjant per tot el mn emetent aquest reportatge fotogrfic cada nit.

Web oficial de An Inconvenient Truth. Traducci i adaptaci de CinEscola.info

Activitats 1.- Feu una sinopsi del film i expliqueu les conclusions que nheu tret desprs del seu visionat. 2.- Expliqueu el sentit de la histria on apareixen uns dibuixos animats, tipus Simpson. 3.- Quines conseqncies generals per al planeta pot provocar lescalfament global? 6.- Quan Al Gore diu que convindria preocupar-se daltres amenaces que no fossin noms la del terrorisme, a qui est criticant? 7.- Qu significa que hi ha una collisi entre la civilitzaci i la Terra? Com afecta el medi ambient laugment de la poblaci? 8.- Al Gore ens diu que els cientfics tenen lobligaci dexplicar la realitat tal com la veuen. Qui ha intentat que aix no fos aix? Qu vol dir la citaci dUpton Sinclair que diu: s difcil aconseguir que un home comprengui alguna cosa si el seu sou depn que no arribi a comprendre-ho? 9.- Qu significa haver descollir entre leconomia i el medi ambient? Per qu es diu que s una falsa elecci? 10.- Per qu els Estats Units tenen una especial responsabilitat en el tema del canvi climtic? 11.- Quines accions, com a ciutadans i ciutadanes, podem emprendre per aturar les catstrofes naturals que el documental posa damunt la taula? 12.- La Humanitat, en els darrers segles, ha superat diversos reptes segons la pellcula. Quins han estat aquests reptes? Esteu dacord a situar el problema mediambiental al mateix nivell?

LEFECTE HIVERNACLE: UNA TRAMPA DE CALOR Lemissi continuada de dixid de carboni i daltres gasos a latmosfera provoca laugment de lefecte hivernacle, responsable del rescalfament del planeta. Molts cientfics creuen que aquest augment global de la temperatura pot comportar canvis tan greus que fins i tot poden comprometre la vida a la Terra. Lefecte hivernacle natural Una part de les radiacions solars que arriben a la Terra sn absorbides per latmosfera i la superfcie terrestre. La resta sn reflectides, s a dir, retornades cap a lespai. Per quan aquestes radiacions travessen latmosfera, cam de lexterior, sn interceptades i atrapades per gasos com el dixid de carboni i el met. Daquesta manera, latmosfera es converteix en un gran hivernacle: deixa passar els raigs solars, per, per contra, no els deixa fugir i ret una part de la seva calor. Lefecte hivernacle de latmosfera, que com es veu es produeix duna manera natural, s el factor que ha fet possible que la superfcie de la Terra, al cap de milions danys hagi assolit la temperatura perqu la vida shi pugui desenvolupar. Lefecte que augmenta La crema dels diversos combustibles fssils, com el carb, el gas o els derivats del petroli, implica lemissi a latmosfera de grans quantitats de dixid de carboni. Els cientfics han observat que laugment de la concentraci del dixid de carboni en latmosfera tamb comporta un augment de lefecte hivernacle i, per tant, de la temperatura del planeta. Shan aixecat nombroses veus dalarma per tal davisar de les greus conseqncies que reportaria el rescalfament del planeta. Hi ha qui creu que un augment de la temperatura de noms dos graus comportaria canvis tan greus com el desgla duna part dels casquets polars i la consegent inundaci de les zones situades a la costa (que s on hi ha concentrada la majoria dels nuclis urbans). Pel mateix motiu, les zones temperades es tornarien clides i seques, moltes zones agrcoles es tornarien ermes, les collites disminuirien, etc. Contra lefecte hivernacle Totes aquestes hiptesis han mogut les autoritats duna gran part del mn a prendre mesures per tal de vigilar lemissi de dixid de carboni i daltres gasos i aix, minorar lefecte hivernacle. De fet, tothom coincideix que la millor manera de disminuir lefecte hivernacle s posar en marxa programes destalvi energtic per a rebaixar lemissi de gasos provinents de

la combusti. A ms, per, cal aturar la desforestaci dels boscos i de les selves i, en canvi, plantar ms arbres a fi daugmentar la capacitat que t el planeta de reduir la quantitat de dixid de carboni per mitj de la fotosntesi dels vegetals.

BITOC (2003).- Medi Natural. Barcelona. Edicions 62.

Activitats 1.- Expliqueu com funciona lefecte hivernacle natural. 2.- Quins factors comporten laugment de lefecte hivernacle? 3.- Com es pot disminuir lefecte hivernacle? 4.- Elaboreu un esquema, amb dibuixos, de lefecte hivernacle que serveixi per explicar aquest fenomen de la manera ms didctica possible. A continuaci, dissenyeu una campanya propagandstica per sensibilitzar la ciutadania de la necessitat de tenir hbits ms sostenibles. 5.- Han servit dalguna cosa les mesures que han pres les autoritats fins ara? Qu caldria fer?

LA CALOR FON UNA GLACERA A ALASKA Lorganitzaci ecologista Greenpeace va denunciar ahir que la glacera de Bering, situada al sud-est dAlaska, ha retrocedit ms de deu quilmetres des de principis del segle XX. Greenpeace interpreta aquest fenomen local com una prova que sest produint un escalfament del clima a escala planetria a causa de les activitats humanes. Tot i que els cientfics creuen que, efectivament, el clima mundial est canviant a causa de la influncia humana, adverteixen que s impossible discernir quins fenmens climtics tenen una causa global i quines una causa merament local. Greenpeace ha presentat les noves dades i fotografies de la glacera de Bering dies abans que els governs dels pasos industrialitzats es reuneixin a Bonn per consensuar mesures per a prevenir el canvi climtic. Greenpeace, que ha realitzat una expedici de dos mesos a la glacera de Bering, calcula que aquesta massa de gel de 190 quilmetres de longitud ha perdut entre deu i dotze quilmetres des de principis de segle XX. En superfcie, diu lorganitzaci ecologista, la glacera ha perdut 130 dels seus 5000 quilmetres quadrats. Aquest fenomen noms pot obeir que sha fos ms gel del que sha format. Una prova concloent que el clima sest tornant ms clid en el sud-est dAlaska s que la fusi de la glacera sha accelerat en els darrers vint anys i que, en algunes zones, el retrocs del gel ha arribat a un quilmetre anual. Lrtic Occidental, diu Greenpeace, ha experimentat un augment de temperatura dun grau per decenni en els darrers trenta anys. En un comunicat difs ahir, representants de lorganitzaci ecologista van extrapolar el fenomen observat a Alaska al conjunt de la Terra i van afirmar que la fusi de les glaceres s a causa del canvi climtic global. Canvi climtic produt pel consum de combustibles fssils com ara la gasolina, el gas natural i el carb. Les seves conseqncies poden ser catastrfiques: augment del nivell dels mars per la fusi de les glaceres, pluges catastrfiques perqu lescalfament fa que sevapori ms aigua dels mars i, al mateix temps, desertitzaci (per exemple al sud dEspanya) per lala de les temperatures. En resum, plour ms i de manera ms desigual. Fragment de El calor funde un glaciar en Alaska. La Vanguardia, 12-11-04 Traducci i adaptaci de CinEscola.info

Activitats 1.- Situeu Alaska en un mapa dAmrica del Nord. 2.- Resumiu la informaci i doneu la vostra opini personal. 3.- Per qu es fon la glacera? 4.- Qu pot provocar el canvi climtic? Com creieu que pot afectar la nostra vida quotidiana?

RISCOS ECOLGICS Els viatges espacials que es van iniciar a la dcada de 1960 van oferir una visi de la Terra desconeguda fins a aquell moment. Es tractava dun planeta petit, dun color blau llumins, perdut enmig duna obscura immensitat que atreia per la seva bellesa i fragilitat. En aquest planeta nic a lUnivers existeix vida, protegida per una fina pellcula de latmosfera. Grcies a aquestes imatges es va crear una nova conscincia respecte al nostre marc de vida natural. Durant el segle XX, es van multiplicar els danys causats al medi ambient per una srie de factors: producci de gasos defecte hivernacle i destrucci de la capa doz a latmosfera, desequilibris climtics i augment del nivells dels mars per lescalfament climtic, disminuci dels recursos daigua potable, destrucci massiva decosistemes frgils, desaparici o captures desmesurades despcies animals, consum massiu que genera cada cop ms deixalles, contaminaci de lentorn, augment demogrfic i urbanitzaci, sobreexplotaci de les terres cultivables, desforestaci i, a ms, guerres, que resulten dramtiques per a poblacions senceres i que, sovint, provoquen greus desastres ecolgics. En matria mediambiental, el dest s el mateix per a tota la Humanitat, ja que les amenaces afecten de la mateixa manera els sis mil milions dssers humans de lactualitat i els tretze mil milions que sesperen en el futur. Les fronteres que els pobles

han traat al llarg dels segles han anat desapareixent, de manera que tant les velletats nacionals com el replegament sobre un mateix ja no sn possibles. Lnica escala vlida dobservaci s la planetria, i, en aquest sentit, la nostra mirada ha denglobar la totalitat dels oceans i dels continents per comprendre com respira la Terra, quin s el lloc de lhome en aquesta mquina, i veure com influeix en el seu funcionament. Tot i que les perspectives sn pessimistes, existeixen solucions que han de posar-se en marxa sense dilaci. El repte que es planteja s nou i de gran envergadura, ja que la Terra ja no s un espai que ha de ser conquerit, sin un lloc per viure que sha de protegir i transmetre en bones condicions a les generacions futures. El nivell dels oceans Laugment del nivell dels mars, que s la principal conseqncia de lescalfament climtic, es produeix, al mateix temps, a causa del desgel parcial que sobserva a les regions polars i a lexpansi de la capa daigua dels oceans, que es dilata en escalfar-se. Les illes situades a poca alada es troben en perill. Per exemple, les Maldives o els atollons de loce Pacfic. Aquest fenomen tamb pot tenir repercussions a Europa. El nivell de loce Atlntic va pujant des de fa ja ms dun segle (entre 1 i 2 mm lany), probablement a causa de la inestabilitat del continent. Lescalfament climtic podria, per tant, accelerar aquest procs de manera important. Algunes regions, com la Camarga, a Frana, o la desembocadura del Guadalquivir a Andalusia, podrien quedar submergides abans que sacabi el segle XXI. Climes ms extrems Tot i que no se sap en quina mesura lescalfament climtic incidir en el cicle de laigua, es considera, no obstant, que els episodis de tempestes violentes es multiplicaran. Les mitjanes de les temperatures i precipitacions no haurien de patir desviacions importants, per es constata lexistncia de vents ms forts, de perodes sense pluges ms llargs i de precipitacions ms importants en intervals de temps ms

curts. Actualment, a la Mediterrnia, les tempestes ja sn ms nombroses. El vent bufa amb ms fora cap a loest dEuropa, des de Portugal al mar Bltic. A lAmrica Llatina, la freqncia i la fora dels huracans augmenta. A lndia, els monsons sn ms dbils a lest del subcontinent i ms forts a loest del subcontinent., fet que provoca episodis poc habituals de sequeres i inundacions. Les conseqncies per a la salut humana Al marge de les catstrofes climtiques i de les seves conseqncies econmiques i sanitries, algunes patologies podrien afectar latituds on fins ara eren desconegudes. Alguns especialistes tenen por, per exemple, de larribada dels mosquits transmissors del dengue en el permetre de la conca mediterrnia. El paludisme, que ja produeix la mort de 3000 persones al dia arreu del mn, podria provocar 2000 vctimes ms a finals del segle XXI a causa de lextensi de lrea dacci del seu portador, el mosquit anfeles. Als pasos temperats, es produiran menys morts durant els hiverns, que seran ms suaus per, per altra banda, la calor de lestiu podria provocar un augment de la mortalitat a causa de lincrement de les malalties cardiovasculars i respiratries, i un augment dels clculs urinaris, com a conseqncia de la deshidrataci. La Frana mediterrnia, Espanya, Itlia i Grcia podrien passar a formar part del cintur de pedra, una zona particularment castigada que, fins ara, es limitava a les latituds subtropicals amb tendncia rida o semirida. Finalment, existeix la possibilitat que es produeixi un augment dels casos dasma a causa dun desenvolupament ms gran del mn vegetal, ja que algunes plantes amb tendncia a produir allrgies podrien incrementar la seva rea de distribuci grcies a un clima ms favorable per a elles.

Chauveau, Loc (2004). Riesgos ecolgicos. Pars: Larousse. Pgines 7, 16 i 17. Traducci de CinEscola.info Activitats 1.- En el cas de produir-se catstrofes climtiques, esteu dacord amb lafirmaci que les conseqncies seran les mateixes per a tots els habitants de la Terra? 2.- Elaboreu un quadre que expressi les conseqncies del canvi climtic classificades per temes. 3.- A part de les conseqncies de tipus natural, quines conseqncies morals o filosfiques podria portar el canvi climtic, en el sentit de pensar que la Humanitat i els seus sistemes dominants dexplotaci del medi ambient han estat capaos de posar en perill o de destruir lequilibri del planeta?