INDEX 1. INTRODUCCI. 2. BASES LEGALS. 3. COMISSI DE CONVIVNCIA. COMPOSICI. COMPETNCIES. REUNIONS.

4. ANLISI DE LA SITUACI INICIAL. LESCOLA. LA CONVIVENCIA AL CENTRE. EL RRI

5. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA. 6. ESTRATEGIES DE PREVENCI. PLA DACCI TUTORIAL. 7. ESTRATEGIES DINTERVENCI. Amb lalumnat. Equip Educatiu i Psicopedagog/a. Comissi de Convivncia. Equip Directiu. Amb les famlies. Amb altres serveis.

8. AVALUACI. 9. ANNEXES.

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

1. INTRODUCCI. Aprendre a conviure amb els altres s una finalitat essencial de l'educaci i representa un dels principals reptes per als sistemes educatius actuals. Es tracta d'un aprenentatge valus en si mateix i imprescindible per a la construcci d'una societat ms democrtica, ms solidria, ms cohesionada i ms pacfica. Informe de la UNESCO de la Comissi Internacional sobre l'educaci per al segle XXI que assenyala la necessitat de que lalumnat aprenga en l'escola a conviure. Educar en la convivncia significa, en primer lloc; admetre lexistncia de conflictes com un fet quotidi i en segon terme; concebre el conflicte com un problema front el que sha dintervindre adequadament . Promoure la convivncia significa educar a lalumnat per a la vida adulta. La preocupaci per la convivncia en els centres educatius s creixent i generalitzada en la majoria dels pasos, encara que no en totes parts tinga la mateixa incidncia. Si la proliferaci de notcies en els mitjans de comunicaci, sobre casos puntuals, s una cosa alarmant i que ens ha de fer reaccionar i preocupar a tota la societat, ms preocupant seria que, sense desaparixer els problemes, deixaren de ser notcia, b per ocultaci o, pitjor encara, que el que hui veiem amb alarma es convertisca en una rutina assimilada i natural dins de la vida del centre. El nostre CRA deu i pot fer front a esta situaci, encara que seria ills creure que compta amb les condicions necessries per a fer-li front per si sol a este problema quasi universal i complex. Pensar que l'escola s l'nica soluci a tots els problemes que es puguen generar en la societat, seria entrar en una trajectria perillosa i de traos pessimistes, perqu suposaria acceptar que les altres parts no saben i/o no volen intervindre en el seu mbit, amb la qual cosa queden aparentment exemptes de la seua parcella de responsabilitat. Si aix s'actua, els problemes, amb quasi tota seguretat, continuaran o augmentaran. Lobjectiu ltim de leducaci per a la convivncia s promoure unes bones relacions socials entre els membres de la Comunitat Educativa. El conflicte existeix i sha de atacar des de la vessant positiva; com un aprenentatge per resoldre adequadament els futurs conflictes de la vida adulta.

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

2. BASES LEGALS NORMATIVA: CONSTITUCI 27,2 . L'Educaci tindr per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i llibertats fonamentals. LOE LEI ORGNICA D'EDUCACI 2/2006 de 3 maig. Art1: Principis i finalitat de l'educaci. "L'Educaci per la prevenci de conflictes i resoluci pacfica dels mateixos, aix com la no violncia en tots els mbits de la vida personal, familiar i social. Art.91: Funcions del professorat: La tutoria de l'alumnat, la direcci i l'orientaci del seu aprenentatge i el recolzament en el seu en el seu procs educatiu en collaboraci en les famlies Art 124: Normes d'organitzaci i funcionament. Els centres elaboraran les normes d'organitzaci i funcionament que hauran d'incloure les que garantixquen el compliment del Pla de Convivncia. LEI ORGNICA 1/2004 de mesures de protecci contra la violncia de gnere. Art 4: Els principis i valors del Sistema Educatiu: L'E.I contribuir a desenvolupar en la infncia, l'aprenentatge en la resoluci pacfica de conflictes. L'E. Primria contribuir a desenrotllar en l'alumnat la capacitat per adquirir habilitats en la resoluci pacfica dels conflictes.Art.7: L'administraci adoptar mesures per la formaci inicial i permanent del professorat. Decret 233/1997.ROFIP DECRET 233/en l'alumnat la capacitat per adquirir habilitats 997.ROFIP. DECRET 246/1991 sobre els drets i deures de l'alumnat. Extremar l'atenci en les variacions que ha introdut la LOE, en quant a competncies del Claustre, Consell Escolar i Director/a en la resoluci de conflictes. Als dos primers correspon conixer la resoluci de conflictes i correspon al Director, afavorir la convivncia al centre, garantir la mediaci en la resoluci de conflictes i imposar les mesures disciplinries que corresponga a l'alumnat. El Consell Escolar a instncia dels pares/mares , podr revisar la decisi adoptada pel Director/a i proposar altres mesures. DECRET 233/2004 de 22d'octubre. Crea l'observatori per a la Convivncia Escolar a la Comunitat Valenciana. Es un rgan de carcter consultiu, adscrit 3

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

a la Conselleria de Cultura. ORDRE 4 d'octubre 2005 de creaci de l'arxiu de registre sobre la convivncia escolar. Lrgan responsable es l'IVAQUE ORDRE 25 de novembre 2005 regula la notificaci d'incidncies per part dels centres. Regula el procediment de comunicaci de les incidncies ; pg.Web de l'IVAQUE. ANNEX II amb formulari electrnic per efectuar registre. INSTRUCCIONS de 4 d'abril de 2006. Orientacions sobre l'Ordre anterior. ORDRE de 31 de mar de 2006 regula el Pla de Convivncia. D'aplicaci a tots els centres de la C.V. L'educaci per a la convivncia forma part de la funci docent, ses desenvolupar en totes les rees i matries del currculum. Especial atenci al temps de tutoria per l'educaci en la Convivncia i la mediaci de conflictes. ORIENTACIONS de l'IVAQUE sobre la Orde anterior. Per l'elaboraci i posada en marxa d'un Pla de Convivncia.

3. COMISSI DE CONVIVNCIA 3.1- COMPOSICI Directora Cap dEstudis 3 mestres elegits entre els membres del Consell Escolar. 4

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

3 mares/ pares elegits entre els membres del Consell Escolar 3.2- FUNCIONS Elaboraci dun informe que replegue les incidncies produdes en cada trimestre, les actuacions dutes a terme i els resultats obtinguts amb relaci al Pla de Convivncia, realitzant les observacions que es considere oportunes. Al final del curs sinformar al Consell, elaborant aquest nou informe que sha dincloure a la Memria Anual. Establir un sistema dinformaci de les decisions adoptades. Donar coherncia a lexplicaci de les normes. Velar pel tractament educatiu dels temes de convivncia. Resoldre els conflictes.

3.3- ORGANITZACI La Directora del Centre convocar per escrit als implicats, amb data i hora per a la realitzaci de la reuni i informant-ne dels punts a tractar. Es reunir, si ms no, una vegada a lany. A lobjecte de fer linforme anual, que sha dincorporar a la Memria anual. En linforme constar almenys les incidncies ms destacades i les actuacions portades a cap, aix com els resultats obtinguts.

4. ANLISI DE LA SITUACI INICIAL LESCOLA LA CONVIVNCIA AL CENTRE

La caracterstiques del centre: ubicaci, alumnat, equip docent, espais, etc. es detallen en el nostre Projecte Educatiu, al mateix temps que s'actualitzen anualment en la Programaci General Anual i Memria que s'envien al Servici

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

d'Inspecci Educativa. Tots estos documents contenen la informaci detallada i actualitzada. Situaci actual de la convivncia: Per a la preparaci d'este Pla s'ha consultat de distintes formes als membres de la comunitat educativa, un dels procediments ha sigut utilitzant qestionaris oberts i una vegada processada tota esta informaci per l'Equip Directiu, disposem de les suficients dades sobre la situaci actual de la convivncia en el nostre centre quedant reflectit al segent quadre de tipus d'incidncies:

TIPUS D'INCIDNCIES

CIRCUMSTNCIES EN QU APAREIXEN Situaci escolar Freqnci a Autor/ s Mesures

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

FSIQUES - espentes - calbots - trenquen coses d'altres - trenquen les seues coses - palisses - puntellons - colps - amaguen les seues coses - peguen - gestos violents - altres VERBALS - malnoms - insults -prendre el pl o bromes pesades - desafiaments - amenaces - comentaris racistes - desprecis - provocacions - intimidacions - altres SOCIALS 7

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

La llista s molt llarga; per solen ser incidncies espordiques que el/a prpi/a xiquet/a resol en el mateix moment de produir-se. La gravetat dels fets comena quan sn accions reiterades que alteren la convivncia habitual del centre i/o afecten a algun particular. Al professorat del CRA ens preocupa la relaci entre lalumnat dels diferents aularis, on s considerem greus els fets de negar-se a realitzar activitats conjuntes, compartir espais comuns... De forma general, fins a la data, els docents ens hem ocupat d'aquelles que afecten la convivncia en el centre. Amb els ltims estudis que s'han realitzat sobre conflictes en contextos escolars, adquirim tot el professorat el comproms d'una actitud ms observant i compromesa per a garantir que este tipus d'actuacions no siguen un problema en el normal desenvolupament dels nostres escolars ni en l'xit dels objectius que s'ha proposat el Centre. Amb el present Pla de Convivncia pretenem abordar la part que ens correspon unint els recursos propis i externs, i implicant als distints collectius ms prxims a l'escola. Les famlies dels nostre alumnat, sn un pilar bsic en tots els aspectes relacionats amb la convivncia en l'mbit escolar, mares, pares i professorat es necessiten per a fer front com i ajudar als nostres xiquets i xiquetes en la tasca de aprendre a viure junts i en aprendre a ser. La participaci de les famlies en la vida escolar s en general bona. Esta participaci ha de ser ms freqent, ms compromesa i sobretot ms generalitzada. En este sentit, les propostes encaminades a una millor participaci estaran sempre obertes per part del centre, molt especialment, des de l'acci tutorial. EL RRI

El Reglament de Rgim Intern, s un document elaborat pel claustre i aprovat pel Consell Escolar. El RRI del nostre centre contempla els tres punts ms importants que tot Reglament de Rgim Intern ha de tenir:

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

1. Drets i deures de la comunitat educativa: - Mestres - Pares i mares - Alumnat. 2. Normes generals: fan referncia a: - Activitats extraescolars - Rgim dhoraris - Salut i endre - Normes de Convivncia: on sestipulen les caracterstiques de les faltes lleus, greus i molt greus, aix com les seues correccions i laplicaci daquestes. 3. Relacions del Centre amb: - AMPES, pares i mares - Administraci educativa - Ajuntament - Mestres - Alumnat 5. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA DE CONVIVNCIA Els principals objectius del nostre Pla de convivncia sn: 1. Aconseguir un clima de convivncia i seguretat al centre i a lentorn del mateix, on lalumnat puga formar-se i socialitzar-se adequadament. 2. Comptar amb una ferramenta clara i til que proporcione tranquillitat i seguretat al professorat en les aplicacions de les normes de convivncia i la resoluci dels conflictes. 3. Reforar lautoritat del professorat i potenciar la seua imatge i prestigi social. 4. Afavorir la mediaci com a metodologia ms adequada per a la soluci pacfica de conflictes en el centre per mitj del tracte entre iguals. 5. Procurar que tots els sectors de la Comunitat Educativa tinguen un major coneixement del fenomen dels problemes de convivncia i una major implicaci en la resoluci dels mateixos.

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

6. Conscienciar lalumnat dels beneficis per a tots del respecte a les normes de convivncia. 7. Integrar plenament el valor de la convivncia com a part essencial dels continguts i models de les prctiques educatives i de les dinmiques de funcionament del centre. Millorar la collaboraci i implicaci de les famlies en tot el que respecta al comportament de lalumnat en el Centre. 8. Facilitar la superaci dhbits discriminatoris de tipus sexista, racista, etc. Fomentar el respecte per la diversitat. 9. Compensar els dficits afectius i socials que presente lalumnat en lentorn familiar amb una major atenci en lmbit escolar. 10. Assegurar lesgotament de tots els recursos disponibles abans de procedir a la correcci per mitj de les mesures previstes en el Reglament de rgim intern. 11. Identificar i detectar els casos dassetjament escolar i aplicar les estratgies i mesures dintervenci adequades. 6. ESTRATEGIES DE PREVENCI. PLA DACCI TUTORIAL. Tots som responsables de la tasca dirigida a millorar la convivncia. Per tal darribar a una convivncia plena, global i integradora, cal fer s de la prevenci com a ferramenta potenciadora de la convivncia entre tots els membres de la comunitat educativa. Per aquest motiu s fonamental recalcar la importncia dactuar baix un conjunt de mesures comunes compartides per tots. Les estratgies de prevenci, al nostre centre, van dirigides a: Les famlies Lalumnat Els mestres

1) Les famlies: s imprescindible implicar les famlies en els assumptes de convivncia. s necessari informar els pares a principi de curs de les normes de convivncia. Cal difondre el pla de convivncia, les normes i el RRI per tal de fer conscients a les famlies de la necessitat destablir una collaboraci entre elles i lescola per tal de resoldre els conflictes que puguen sorgir. 10

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

I per tant cal acordar criteris i pautes dactuaci concretes amb les famlies orientades cap a leducaci de la convivncia, la resoluci de conflictes i la prevenci i tractament de la violncia. Responsable : tutor. Recursos: material imprs amb els aspectes ms essencials del pla i de les normes de convivncia. Metodologia: reuni amb les famlies. Espai fsic: aula de tutoria. Temporalitzaci: principi de curs. 2) Lalumnat: existeixen diferents nivells daplicaci de les estratgies de prevenci: A nivell de CRA: aprofitant les activitats comunes per tal dafavorir la convivncia i el contacte entre els alumnes dels diferents cursos i aularis, com ara les trobades trimestrals a cada poble, les excursions...Aquesta participaci comuna pot exercir una influncia positiva en les relacions establides entre els alumnes A nivell daulari: aprofitant lespai com podem fomentar: la neteja i cura del material de cada aulari: pati, serveis, corredors... la realitzaci de jocs cooperatius al pati, on puguen participar tots els alumnes de diferents edats, amb distintes agrupacions. Les activitats a cada aulari: Carnestoltes, el dia de la Pau, el dia de lArbre, .... A nivell daula: mitjanant:

1) El debat amb lalumnat a principi de curs de les normes de convivncia. Responsable: tutor. Recursos: material imprs amb els aspectes ms essencials del pl i de les normes de convivncia. Metodologia: xerrada i debat amb lalumnat. Espai fsic: aula. 11

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

Temporalitzaci: al llarg del primer trimestre, una hora a la setmana. Sha destablir acords amb lalumnat en lmbit del seu grup classe dacord amb el RRI. Aquest acord estar format per una srie de normes vlides per al funcionament de la classe i les conseqncies del seu incompliment. Contemplar els segents aspectes: - Afecta a tots els membres del grup classe. Les normes i les conseqncies seran dobligat compliment per a tots. - Les normes respectaran la normativa del centre i es formularan de manera clara. - Cada alumne tindr una cpia de les normes, sexposaran a classe i senviar a les famlies. - A Lassemblea es far un seguiment del desenvolupament de lacord. - Cal elaborar un registre del compliment de lacord o normativa per tal de poder realitzar el seguiment a lassemblea i, si s necessari, per poder establir altres estratgies en casos de reincidncia. 2)Abordar incidncies puntuals que alteren la convivncia. Es tractar al llarg del curs qualsevol incidncia puntual que altere la convivncia del centre amb lalumnat implicat i la seua famlia si s necessari. Responsable: tutor i equip directiu. Recursos: resoluci del conflicte de manera dialogada i aplicaci, si escau, de les normes de convivncia. Espai fsic: escola. Temporalitzaci: tot el curs. 3)Analitzar la convivncia de classe a les tutories. Sanalitzar en les tutories la convivncia de la classe una vegada cada trimestre abans de la sessi davaluaci. Responsable: tutor. Recursos: qestionari individual i debat a laula. Metodologia: participativa i consensuada. Espai fsic: aula. Temporalitzaci: una vegada al final de cada trimestre.

12

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

4)El pla dacci tutorial Normativa Bsica Larticle 91 de la LOE apartat c, assigna com a funci del professorat la segent: la tutoria dels alumnes, la direcci i lorientaci del seu aprenentatge i el suport en el seu procs educatiu, amb collaboraci amb les famlies. PAT Esta acci tutorial sorganitza mitjanant un pla coherent i sistematitzat, el PAT, que representa el conjunt dactivitats educatives que de forma directa o indirecta executen els professors/es que intervenen un mateix grup dalumnes. Acci Tutorial Lacci tutorial s una tasca collectiva, compromet a tots els professors/es i la realitza tot lequip docent. Lelaboraci i desenvolupament del PAT el coordina un professor/a-tutor/a. Amb esta finalitat lEquip Psicopedaggic oferix assessorament i suport de materials per a desenvolupar el Pla. Tutor El tutor s un orientador de laprenentatge, un dinamitzador de la vida socioafectiva del grup-classe i orientador personal, escolar i professional dels alumnes. Nivells La tutoritzaci s'establix a dos nivells: atenci individualitzada i dinamitzaci del grup classe. A. Tutoria individual: coneix la situaci de cada alumne, ajuda personalitzada, orientaci en la planificaci i execuci de tasques escolars, orientaci en lelecci destudis i professions, millora de lautoestima,... B. Tutoria de grup: participaci activa en la vida del centre. Laprenentatge millora quan el grup-classe est cohesionat, els alumnes es coneixen, existeix un clima afectiu positiu i nhi ha una bona relaci interpersonal.

13

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

Modalitats En qualsevol de les seues modalitats lacci tutorial t com a finalitat: 1. Orientaci personal 2. Orientaci acadmica 3. Orientaci professional Objectius Del Pla Dacci Tutorial 1. ALUMNAT

Orientaci personal

Aconseguir la integraci de lalumne/a en el grup-classe i en el Centre Afavorir actituds personals de respecte, convivncia i collaboraci Fomentar en lalumne/a la participaci i interacci en el grup Valorar lenriquiment que suposa el treball en grup Ajudar laprenentatge de la resoluci de conflictes Afavorir l'autoconeixement: interessos, motivacions, capacitats,... Desenvolupar lautonomia personal des de la implicaci gradual i responsable

Orientaci acadmica

Contribuir a la personalitzaci del procs d'ensenyament-aprenentatge. Efectuar un seguiment global del procs i detectar les necessitats educatives per a oferir intervencions adequades Fomentar actituds positives cap a lestudi Ajudar els alumnes en el coneixement de les tcniques instrumentals i les habilitats i estratgies per a lestudi, mitjanant lentrenament en cada una de les rees. Saber analitzar els requeriments cognitius duna activitat escolar per a seleccionar les estratgies ms adequades. Coordinar les accions de lequip educatiu Controlar el compliment de les normes en el seu grup. Coordinar el procs avaluador i les decisions sobre promoci de cicle. Desenvolupar laprenentatge de lautoavaluaci.

14

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

Orientaci professional

Ajudar lalumne/a a elaborar el seu propi projecte vocacional, orientant lanlisi de la seua realitat acadmica i del futur del mn professional Informar i assessorar els alumnes sobre les distintes opcions acadmiques i eixides laborals. Collaborar en laprenentatge de la presa de decisions Assessorar lalumne en els procediments dinserci dins del mn del treball.

2. FAMLIA

Orientar els pares i mares sobre el moment evolutiu que viu lalumne/a i formes dabordar els possibles conflictes. Informar els pares i mares daquells assumptes que afecten leducaci del fill/a Sollicitar informaci sobre lalumne/a per tal de conixer millor les seus circumstncies personals i poder orientar-lo. Fomentar la participaci dels pares en la vida del centre Informar peridicament de la marxa del grup i de l'evoluci del seu fill/a en particular.

3. INSTITUCI ESCOLAR

Coordinar la concreci del PCC al grup-aula, ajustant-lo a les necessitats educatives dels alumnes i al tractament de la diversitat. Coordinar el procs davaluaci i realitzar el seguiment dels acords presos a la Junta d'Avaluaci. Coordinar la seua acci amb la daltres Tutors/es a travs de la Caporalia d'Estudis. Fomentar la coordinaci del treball dels professors/es: organitzaci de laula, metodologia, estratgies densenyament, seguiment dels alumnes,...

Recomanacions a tenir en compte a laula: Crear un bon clima a classe, de manera que els pertorbadors ho tinguen ms difcil i els qui volen treballar ms fcil.

15

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

Control a laula. Cal establir lmits entre conducta adequada i inadequada en cada grup. Les advertncies sn avisos a realitzar quan aquests lmits sn incomplits amb la finalitat de motivar lalumne a que canvie la seua conducta per tal devitar sancions. El comproms suposa lultima oportunitat per lalumne devitar correccions. Sols sha dintentar quan hi ha una clara intenci de complir-lo. Les correccions son la conseqncia necessria a aplicar quan un alumne presenta una conducta inadequada malgrat ladvertncia i la possibilitat de comproms. Daltra banda, sha de tenir cura de les relacions interpersonals que shan de fonamentar en lempatia i el respecte.

3)Els mestres Considerem imprescindible un tractament global i integral de la convivncia que passa per adoptar mesures de carcter organitzatiu i curricular. Les mesures de tipus curricular passarien per ladequaci dobjectius, metodologia, selecci de continguts i criteris davaluaci de manera que tot lalumnat tinga oportunitat dxit. Tamb significaria introduir nous continguts relacionats amb la multiculturalitat, la pau, la solidaritat, els drets humans Pel que fa a les mesures de tipus organitzatiu, caldria analitzar de quina manera les decisions adoptades al centre poden influir en la millora de la convivncia. Per exemple: organitzaci dhoraris (incloure moments per a tractar problemes com lassemblea), selecci de materials, creaci destructures dedicades a latenci de conflictes en el centre (comissi de convivncia), organitzaci despais comuns i organitzaci dactes en els quals participen distints membres de la comunitat educativa La revisi de les normes de convivncia del centre (RRI) constitueix tamb un aspecte imprescindible ja que aquestes normes recullen un conjunt de drets i deures de lalumnat aix com els procediments dintervenci previstos en cas de conflicte. Aquestes normes han destar redactades de manera clara i

16

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

entenedora, es distribuiran a les famlies en el moment de matriculaci, considerant-les com a objecte densenyament-aprenentatge als diferents cicles Unificaci de criteris. Laplicaci de mesures comuns a tot lequip docent potncia leficcia daquestes mesures. Per tant, resulta imprescindible posarse dacord a lhora daplicar procediments per millorar la convivncia. 7. ESTRATGIES DINTERVENCI 1. Amb lalumnat: Organitzar activitats dacollida al comenament de curs, sobretot per als alumnes que sn nous al centre. Comentar al principi del curs amb els alumnes el RRI, per tal destablir unes normes clares dobligat acompliment per a tot lalumnat (assemblees), permetent que lalumnat participe en la seua elaboraci i informar-los sobre el funcionament i els espais del centre. Elaboraci de les normes de conducta en laula (a principi del curs per cada tutor/a). Recollir informaci sobre els antecedents escolars i la situaci personal, familiar i social de cada alumne/a a travs de: i. Informes psicopedaggics danys anteriors (expedient). ii. Informaci daltres tutors i/o professors. iii. Qestionaris, entrevistes, observacions. Promoure i coordinar activitats que fomenten la convivncia, la integraci i la participaci de lalumnat en la vida del centre i lentorn, elecci de representants, festes, excursions, activitats culturals i extraescolars. Cal fer efectiva la flexibilitzaci del currculum per a lalumnat que presente dificultats en el seu itinerari escolar, realitzant les corresponents adaptacions necessries (ACI o ACIS) per evitar que aquest alumnat presente conductes disruptives en laula. Mantenir entrevistes individuals amb lalumnat quan aquestos ho necessiten.

17

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

Desenvolupar programes o continguts dels mateixos segons el Pla dAcci Tutorial, els interessos o les necessitats i per nivells: i. HHSS. ii. Autoestima. iii. Resoluci de problemes. iv. Educaci per a la pau i la igualtat. 2. Equip Educatiu i Psicopedagog/a. Consensuar amb lequip educatiu el Pla de Convivncia, precisant el grau i mode dimplicaci dels professionals i quins aspectes i de quina forma especfica i prioritria atendr el tutor. Analitzar amb els dems professors/es els problemes de convivncia i integraci. La formaci sobre la convivncia i resoluci de conflictes s imprescindible per a millorar les pautes dactuaci que potencien un clima favorable al centre. s creu necessria la formaci permanent del professorat per a contribuir a la millora de la convivncia i a la prevenci de situacions en les quals es puga veure alterada. Analitzar en tutoria la marxa de la convivncia de la classe una vegada al trimestre i informar a la CCP. Aplicar les sancions corresponents front als comportaments no desitjables. Cal fer efectiva la flexibilitzaci del currculum per a lalumnat que presente dificultats en el seu itinerari escolar, realitzant les corresponents adaptacions necessries (ACI o ACIS) per a adaptar al mxim els continguts a treballar en la classe i evitar que aquest alumnat presente conductes disruptives en laula. Adaptar al mxim la metodologia: i. Programar els continguts i les activitats (no improvisar). ii. Mantenir als alumnes en tasques adequades a les seues necessitats educatives. iii. Utilitzar lalumne tutor. iv. Treballs en grup combinats amb el treball individual. 18

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

v. Aprenentatge cooperatiu. vi. Agrupaments flexibles. Tractar, quan el tutor ho considere necessari, a lhora de tutoria, qualsevol aspecte que afecte a les bones relacions i la convivncia del grup. Abordar al llarg del curs qualsevol incidncia puntual que altere la convivncia del centre amb lalumnat implicat i la famlia, si s procedent. El professor/a mantindr lautocontrol front a conductes desafiants o disruptives. Actuar de manera coordinada tot el professorat del Centre, establint uns bons canals de comunicaci quan sorgisquen problemes o conflictes entre lalumnat. 3. Comissi de Convivncia. La Comissi de Convivncia sencarregar de realitzar

trimestralment un anlisi de la conducta i les incidncies que es produeixen al Centre.

4. Equip Directiu. Estructurar juntament amb els tutors i el Cap dEstudis, la necessria coordinaci en les activitats sobre convivncia que afecten al seu grup de tutoria. Suggerir a lEquip Directiu a travs de la Caporalia dEstudis, tot all que alumnat, professorat i famlies consideren dinters per al grup o per a algun dels seus alumnes. Presidir la Comissi de Convivncia. 5. Amb les famlies. Elaboraci dun calendari per a latenci tutorial a pares i mares al llarg del curs.

19

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

Crear canals de comunicaci i participaci a partir del Consell Escolar i les Comissions de Convivncia: Jornades de Acollida, reunions amb pares i mares, convidar als pares i mares a que participen en algunes activitats daula, etc. Donar a conixer a les famlies les normes de la classe i les conseqncies si sincompleixen. Fomentar en els seus fills el respecte cap als professors i companys (no parlar mal del professorat davant del xiquet). Canalitzar les crtiques al professorat per mitj del dileg amb ell i lEquip Directiu. Mantenir entrevistes personals amb els pares i mares quan aquestos les solliciten o el tutor les considere necessries, anticipant-se a possibles situacions dinadaptaci escolar i problemes de convivncia.

6. Amb daltres serveis. Mantenir una estreta relaci amb els Serveis Socials de la poblaci, per a controlar labsentisme i donar a conixer les situacions desfavorides de les famlies.

8. AVALUACI DEL PL DE CONVIVNCIA. Les actuacions previstes en el present Pla de Convivncia escolar comenaran a desenvolupar-se durant el curs 2007/08 formant part de la Programaci General Anual. Correspon a l'Equip Directiu garantir la coordinaci i el compliment dels terminis establits en el mateix. La Comissi de Convivncia informar al Consell Escolar de les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts tant de laplicaci de les normes de convivncia com del funcionament del Pla de Convivncia; les dates previstes seran les que es programen en el Calendari General de Coordinaci. Amb anterioritat a este informe la Directora convocar a la Comissi de Convivncia, li facilitar les dades oportunes i analitzar la trajectria de la convivncia en el centre, preparant, si es considera necessari, 20

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

les propostes que puga estimar. De la mateixa manera, abans de finalitzar el curs es preparar per la Comissi de Convivncia la informaci necessria destinada a lelaboraci de l'Informe Anual de Convivncia per part del Consell Escolar. Este informe servir de base per a la programaci dactivitats del curs segent i presa de decisions.

21

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

9. ANNEXES ANNEX I. Full de recull dinformaci davant dun fet dalteraci de conducta. ALUMNE/A:_____________________________________________________ NIVELL:__________________________ TUTOR/A:_________________________ DIA/LLOC/HORA:________________________________________________ ANTECEDENTS I CONSEQENTS DE LA SITUACI :

EN QUINA SITUACI SHA PRODUT LALTERACI.

EN QUINES PERSONES.

ES TRACTA DUN FET PUNTUAL O ALLAT. GRAVETAT DEL MATEIX .Falta lleu. Falta greu.

PRONSTIC INICIAL : Alteraci produda per disfuncions del mateix procs densenyamentaprenentatge. Alteraci produda per factors de tipus familiar, socioambiental, marginalitat,psicolgics....altres___________________________________ ______________________________________________________________ __

MESURES INMEDIATES ADOPTADES.

22

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

ANNEX 2

TIPUS D'INCIDNCIES

CIRCUMSTNCIES EN QU APAREIXEN
Situaci escolar Freqncia Autor/s Mesures

23

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

FSIQUES - espentes - calbots - trenquen coses d'altres - trenquen les seues coses - puntellons - colps - amaguen les seues coses - peguen - gestos violents - altres VERBALS - malnoms - insults -prendre el pl o bromes pesades - desafiaments - amenaces - comentaris racistes - desprecis - provocacions - intimidacions - altres SOCIALS - difondre rumors o faules - burles - no deixar participar - extorquir o obligar a fer coses - allar, excloure, ignorar - humiliacions - hostilitat davant de l'autoritat - mant silenci davant el mal comportament - s un acuseta - indiferncia - complicitat - altres ESCOLARS - presenta excuses per a no assistir a classe - no assistix a classe
24

CRA MARIOLA-BENICADELL

PLA DE CONVIVNCIA

25