AGRES-ALFAFARA-GAIANES

GUIÓ PEC
1.ANALISI DEL CONTEXT.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Situació : social, econòmica i geogràfica. Poblacions i censos. Centre i Aularis. Noms. Titularitat. Oferta Educativa. Nombre d’unitats. Ratio d’alumnat i agrupacions. Professorat. Edificis i instalacions.

2. TRETS D’IDENTITAT Com pensem i volem l’escola. 1. Confesionalitat. 2. Llengua d’aprenentatge. 3. Línea metodològica. 4. Pluralisme i valors democràtics 5. Coeducació. 6. Integració.

3. OBJECTIUS GENERALS DEL CRA.
4. PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. 5. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE. 1. Organs de govern : Unipersonals i col.legiats.Competencies i funcions. 2. Organització técnico pedagógica. 1. Organització de l’equip de mestres. 2. Relació amb les famílies. 6. SERVEI PSICOPEDAGÒGIC. 7. REGLAMENT DE REGIM INTERN. 8. ANÀLISI DE QUALITAT. AVALUACIÓ DEL CENTRE.

1. ANÀLISI DEL CONTEXT. 1.1 SITUACIÓ SOCIAL, ECONÒMICA I GEOGRÀFICA I CULTURAL: “CRA MARIOLA-BENICADELL” Format per tres aularis als pobles d’Agres, Alfafara i Gaianes anomenats respectivament: EL TEIX, ALVAREZ PONS i VICENT DURBÀ. Els pobles d’Agres, Alfafara, i Gaianes es troben situats a la comarca del Comtat (Alacant) de la qual és capital la ciutat de Cocentaina. Aquestes poblacions comptem amb la següent superfície i nombre d’habitants: Municipi Habitants Superfície AGRES 671 26,40 km ALFAFARA 398 20,41 Km GAIANES 348 9´60 km La població augmenta considerablement al mesos d’estiu als tres pobles. Els tres municipis es troben situats entre la vessant sud del Benicadell i de la Serra Filosa i la vessant nord de la Serra de Mariola. Les seues altituds oscil·len entre els 400 metres de Gaianes i els 722 metres d’ Agres. Es poden considerar per tant pobles de muntanya des d’un punt de vista geogràfic, atesos a les característiques generals geomorfològiques del País Valencià on les màximes altituds no arriben fins als 2000 metres. Les comunicacions es fan a través de carreteres de diferents categories, totes elles amb bon estat però molt millorables donat que continuen sent molt complicat el transport de mercaderies que és molt nombrós. Encara que a prop es troba l’autovia CV-40, aquesta no millora les comunicacions entre els pobles de la comarca ni, especialment, pel que fa a les poblacions integrants del CRA, sol suposa una alternativa com a via d’accés per al turisme. A més a més hi ha un servei d’autobusos (Bocairent-Alcoi i Alcoi-Bocairent). També el tren Alcoi-Xàtiva suposa un altre mitja de transport. Tots dos en horari periòdic ofereixen a les poblacions el servei corresponent. A Gaianes hi ha dos serveis d’autobusos diaris (una línia Gandia-Alcoi i l’altra L’Orxa-Alcoi). Les distàncies en quilometres entre els diferents centres del CRA són: Municipi Agres Alfafara Gaianes Agres X 4 14 Alfafara 4 X 18 Gaianes 14 18 X Malgrat que les distàncies entre els tres aularis no arriba als 20 km. Cal considerar la circumstància esmentada adés de la deficient comunicació entre els pobles de la comarca, que no s’hi troben units per una via de comunicació ràpida, la qual cosa fa que els temps reals de desplaçament oscil·le entre els deu minuts i els quaranta minuts, segons es tracte del trajecte més curt o el més llarg que hi puguem realitzar. El caseriu guarda, en termes generals, la configuració pròpia dels pobles d’origen musulmà amb una configuració urbana de carrers estrets i irregulars de cases d’una o dues plantes. L’existència de població ubicada als masos, va estar molt important, especialment pel que fa Alfafara, fins mitjans de la dècada dels seixanta. A hores d’ara la major part estan deshabitats o fan la funció de segones residències. En els darrers anys ha proliferat

l’assentament en habitatges unifamiliars de cases amb jardí que no guarden continuïtat en les seua construcció, ocupant les antigues terres de conreu que vorejaven el poble, sent aquesta la principal forma d’expansió urbana del poble, posta molt en qüestió per les fites del recentment declarat Parc Natural de la Mariola, que no ha tingut en compte un possible creixement demogràfic. CONTEXT SOCIOECONÒMIC Els tres pobles integrants del CRA participen d’una situació sociogeogràfica semblant, d’altra banda, a molts pobles de la zona sud del País Valencià. La qual ha passat d’una situació de, en ocasions, profund aïllament, com a conseqüència d’una ubicació geogràfica peculiar i d’unes comunicacions rudimentàries a una altra que no es pot entendre sinó és com a integrant d’una àrea d’influència d’una població propera de major entitat, la majoria de les vegades una ciutat d’entitat mitjana. Pel que fa a les poblacions que ens referim les podríem ubicar com a dintre de la zona d’Ontinyent- Bocairent, si parlem d’Alfafara i de Muro d’Alcoi si ens fixem en Agres o Gaianes, ocupant la ciutat d’Alcoi una presència considerable en tots tres casos, si bé és un referent que ha perdut importància a la població d’Alfafara pel desenvolupament dels serveis en els últims anys a la ciutat d’Ontinyent. Aquesta realitat condiciona la vida social i econòmica i en especial el desenvolupament futur de totes tres, no únicament a nivell demogràfic, sinó en el seu creixement urbanístic. L’activitat econòmica predominant ha estat tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, la qual continua ocupant un espai important en la vida social, però amb molt poca incidència en les economies familiars degut al seu escàs rendiment econòmic, la complicada orografia del terreny i l’excessiva parcel·lació de les terres de conreu. La major part de la població activa s’ocupa en la indústria i els serveis, en la major part dels casos en les poblacions pròximes de major entitat, ocupant-se en menor mesura en algunes de les fàbriques ubicades a les poblacions d’Alfafara Agres i Gaianes. L’activitat turística és en la població d’Agres on es troba més arrelada, amb una certa vitalitat, amb una escassa presència a hores d’ara al municipi d’Alfafara i encara menor al de Gaianes. Les perspectives de creixement estan en tots els casos estretament vinclades al sector turístic i en el cas d’Agres i Alfafara al futur del recentment creat Parc Natural de la Serra de Mariola i les actuacions que es duguen a terme per a la potenciació del turisme rural i d’interior en aquesta àrea. L’envelliment de la població i una tradicional falta d’iniciativa dels seus habitants, són factors en contra de les seus possibilitats de desenvolupament. VIDA SOCIAL I CULTURAL Les característiques esmentades condicionen un panorama social i cultural presidit per un gros poblacional de bastant edat, entre 65 i 85 anys aproximadament, la qual cosa afegit al fet que la major part de la població activa s’ocupa fora dels pobles de residència, ha dut a una minva important i decreixent de la vida social i cultural del poble i a una desaparició de serveis de caràcter privat, també de gran influència en la dinàmica social, com ara el comerç, per la seua escassa o nul·la rendibilitat. Els esdeveniments més significatius de la vida cultural estan estretament relacionats amb la religiositat (catòlica per suposat) i amb actes culturals de sentit tradicional, sent excepcionals i irregulars les manifestacions culturals més innovadores o de sentit més pràctic, que acaben per ser satisfetes en les poblacions de referència de cada un dels pobles.

Tot allò condiciona una progressiva i gradual desaparició de la vida social i condueix d’una forma difícilment reversible a la transformació d’aquestes poblacions en barris dormitoris, sense una entitat real, sense la personalitat col·lectiva i diferenciada que han mantingut d’ençà fa segles. 1.3. CENTRES I AULARIS 1.3.1. NOMS CRA “MARIOLA-BENICADELL” Aularis: EL TEIX Aulari d’Agres ALVAREZ PONS Aulari d’Alfafara VICENT DURBÀ Aulari de Gaianes. 1.3.2. TITULARITAT Es un centre públic depenent de la GENERALITAT VALENCIANA de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Actualment imparteix ensenyament d’Educació Infantil i E.Primària. 1.3.3. OFERTA EDUCATIVA I NOMBRE D’UNITATS El nombre d’unitats que hi ha al CRA “MARIOLA-BENICADELL” són: 3 Unitats d’Educació Infantil 6 Unitats d’Educació Primària Aquestes unitats queden repartides pels diferents aularis de la següent forma: AULARI D’AGRES: 1 Unitats d’ Educació Infantil 2 Unitats d’Educació Primària AULARI D’ALFAFARA: 1 Unitats d’Educació Infantil 2 Unitats d’Educació Primària AULARI DE GAIANES: 1 Unitat d’Educació Infantil 2 Unitats d’Educació Primària 1.3.4. RATIO D’ALUMNAT I AGRUPACIONS La ratio aproximada per classe tant a l’Educació Infantil com Educació Primària està entre 9 i 15 alumnes. Aquest nombre pot varia en funció del curs escolar. 1.3.5. PROFESSORAT La plantilla de professors/es al Centre CRA “MARIOLA-BENICADELL” és la que correspon en funció a l’Ordre de 10 de gener de 1997 que regula el nombre de professors que pertanyen al centre. Un mestre tutor per cada unitat. A més a més, segons les característiques del nostre CENTRE RURAL AGRUPAT (CRA) corresponen una plantilla de: Professors Itinerants:

     

1 mestre d’Educació Musical 1 mestre d’Anglés 1 mestre d’Educació Física 1 mestre Pedagogia Terapèutica 1 mestre itinerant d’Educació Infantil 1 mestre itinerant d’Educació Primària

1.3.6. PERSONAL NO DOCENT Cal remarcar que al CENTRE no contem amb personal no docent. Per aquest motiu és els Ajuntaments dels diferents pobles qui s’assumeixen les tasques de neteja i en certa forma manteniment dels edificis escolars. 1.3.7. EDIFICIS I INSTALACIONS A l’Aulari “EL TEIX” d’Agres, el centre esta ubicat en un sol edifici que consta de dues plantes: o Primera Planta: Dues parts simètriques amb accessos diferenciats; una part amb un aula de Primària i altra d'usos múltiples (biblioteca, ludoteca, aula de música....) i l'altra banda amb un aula d’Infantil i altra de primària. o Planta Baixa (soterrani): Diferenciem dos accessos, un per accedir a un aula de l'equip d'orientació i Nese i l'aula TIC. L’altre per accedir a Secretaria la secretaria, sala de mestres i magatzem . o Zona d’Esplai: dos patis, un cobert i un altre exterior. o Cal dir que en aquest aulari no hi ha gimnàs ni zona esportiva. A l’Aulari “ALVAREZ PONS” d’Alfafara, el centre esta ubicat en un edifici i zona pròxima ubicades dos aules prefabricades (en espera d’aprovació del projecte d’ampliació de l’edifici escolar actual): o Edifici escolar pròpiament dit: consta de dos aules de primària i una d'infantil, un aula d'infòrmàtica i Secretaria. o A les aules prefabricades hi ha un aula de l'equip d'orientació i Nese i biblioteca i altra d'usos múltiples (psicomotricitat, desdobles, música....). o Zona d’Esplai: un pati tant per a Educació Infantil com a Primària sense separació física. o Cal dir que en aquest aulari no hi ha ni gimnàs, ni zona esportiva, com tampoc magatzem. A l’Aulari “VICENT DURBÀ” de Gaianes, el centre esta ubicat en un edifici que consta de tres plantes: o Planta Baixa: hi ha un Saló d’Actes i un Gimnàs. o Planta Primera: hi ha un aula d’Educació Infantil, i altra d’Educació Primària, Secretaria, un aula TIC i magatzem. o Planta Segona: Trobem un aula de primària i la Biblioteca Pública. o Zona d’Esplai: consta d’un pati per a la pràctica d’esports variats, amb molt bon estat. Un pati exterior (fora de l’edifici) propietat de l’Ajuntament per a fer esport.

2.- TRETS D’ IDENTITAT: COM PENSEM I VOLEM L’ESCOLA 2.1 CONFESSIONALITAT: Com a escola pública la aconfessionalitat del centre queda establert per la normativa. De la mateixa manera l’ensenyament de la religió, a hores d’ara, està integrada dins el currículo escolar, segons les disposicions vigents. D’altra banda, l’ordenament de la vida social i cultural de les poblacions de l’entorn està presidida per una presència tradicional de l’església catòlica, encara notable en l’actualitat, que es projecta en els valors i altres aspectes importants de la vida de la comunitat i determina que la religió catòlica aparega com a opció preferent entre l’alumnat, front a d’altres opcions formatives. La presència d’altres cultes o manifestacions religioses és, pel moment, pràcticament inexistent, encara que en les ciutats referides a l’epígraf primer d’aquest projecte, com a centres d’influència, hi ha comunitats , d’importància cada vegada més creixent , d’altres fets religiosos, especialment ; la musulmana, la relació amb les quals pot influir i modificar el panorama sociocultural per l’efecte, del qual també parlàvem em els apartats anteriors, que la vida professional i de relació dels habitants de les poblacions del CRA, es desenvolupa majoritàriament en aquestes ciutats de referència.

2.2 LLENGUA D’APRENENTATGE. Al nostre CRA l’ensenyament és en valencià amb un pla Plurilíngüe específic explicat al Diseny Particular del Programa d’Ensenyament en Valencià.(apartat 4). Aprovat al Consell Escolar 2.3 LINEA METODOLÒGICA El nostre sistema educatiu planteja una sèrie de principis metodològics aptes per al tractament dels diferents nivells i àrees. No obstant això, tindrem en compte l'entorn, l'alumnat així com les possibilitats del centre a l'hora de dissenyar els plantejaments metodològics a seguir. En primer lloc tindrem present la individualització de l'ensenyança oferint un currículum mínim a tots i a cada un el màxim. Per a això realitzem una anàlisi dels coneixements previs dels alumnes i plantegem els centres d’interès a partir dels quals podem programar de forma globalitzada la totalitat de les àrees curriculars i amb això poder garantir la motivació dels alumnes. Però a més d'aquests principis que faciliten l'adquisició dels coneixements, atendrem a altres com: afavorir els distints tipus d'agrupaments i diferents tipus d'interacció amb els seus companys formant una autèntica societat i per tant formantlos per a viure en societat. Finalment, únicament fer menció al joc que ha d'estar present en qualsevol activitat que es realitze ja que aquesta és la forma més natural d’apendre. A fi d'oferir una millor qualitat de l'ensenyança, realitzarem una avaluació tant de l'alumne com de l’activitat docent assegurant que el procés d'ensenyança-aprenentatge funciona correctament i en cas contrari modificarem els aspectes necessaris per a aconseguir el correcte desenrotllament de l'alumne.

2.4. PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS. Es potenciarà al màxim la gestió democràtica amb la participació del professorat, alumnat i família en la vida del centre sempre que es respecte la legislació vigent. 2.5. COEDUCACIÓ. A la vida del centre estarà present la educació no sexista afavorint la igualdat d’oportuninats. Es procurarà despertar i sensibilitzar a l’alumnat cap a l’existència de valors humans i morals que es plasmen en uns drets i obligacions que tots i totes hem de practicar i respectar. 2.6.INMERSIÓ A la vida del centre estarà present la integració de l’alumnat nouvingut i extranger, contemplant la individualidat i atenent al PLA D’ACOLLIDA I D' INTEGRACIÓ D’ALUMNAT ESTRANGER. 3- OBJECTIUS GENERALS DE CENTRE Que volem aconseguir de l’alumnat a nivell educatiu? Equilibri entre formació acadèmica i formació humana. Dotar-los de totes les estratègies necessàries a nivell social i individual, fomentant el treball, la curiositat, la creativitat, la afectivitat i ètica. 1.- Individual i cultura. Respecte. Llibertat. Atenció al temps lliure. Participació. Curiositat. Sistema de valors. Tradicions. Llengua. Autonomia. Equilibri. Seguretat. Confiança. Bagatge cultural. Conciència crítica i mitjans de comunicació.

2.- Social Solidaritat. Convivència. Col.laboració. Dialèg. Integració. Treball en equip. Competència, que no competitivitat. 3.- Ètic i afectiu. No discriminació. Reflexió. Sensibilitat. Educació ecológica i pacifista. 4.- Creativitat. Pensament divergent. Gust pel treball ben fet. 5. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE.

El nostre col.legi, CRA Mariola-Benicadell, pel seu caràcter especial (aularis separats, diferents, diferenciats i variable), descrit en els trets d’identitat; necessita també una organització peculiar i definida. 5.1 ORGANS DE GOVERN Unipersonals : director/a, secretari/a, cap d’estudis. Col.legiats : consell escolar i claustre. L’elecció dels òrgans de govern, mandat, composició i competències s’ajustaran a les establertes per llei 30/1992 de 26 de novembre i Decret 233/1997 de 2 de setembre. 5.1.1 FUNCIONS Es competència del/la director/a les funcions establertes al decret 233/1997. Artide 19 Són competències del director o directora: 1. Dirigir i coordinar totes les activitats del centre cap a la consecució del seu projecte educatiu, d'acord amb les disposicions vigents i sense perjudici de les competències atribuì'des al consell escolar del centre i al claustre. 2. Exercir la representació del centre i representar l'administració educativa al centre, sense perjudici de les atribucions de les altres autoritats educatives. 3. Complir i ter complir les Ileis i restants normes en vigor. 4. CoHaborar amb els òrgans de l'administració educativa en tot allò relatiu a la consecució dels objectius educatius del centre. 5. Designar i proposar el cessament dels altres membres de l'equip directiu, aixi com designar i fer cessar els coordinadors de cicle i els tutors, d'acord amb el procediment establit en aquest reglament. 6. Exercir la direcció de tot el personal adscrit al centre, aixi com dirigir la gestió dels mitjans materials. 7. Afavorir la convivència al centre i imposar les correccions que corresponguen d'acord amb el que establisca l'administració educativa i en compliment dels criteris fixats pel consell escolar del centre. 8. Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions de tots els òrgans coHegiats del centre i executar els acords adoptats en l'àmbit de la seua competéncia. 9. Autoritzar les despeses, d'acord amb el pressupost del centre, i ordenar els pagaments, aixi com formalitzar contractes relatius a béns, subministraments i serveis, d'acord amb la normativa vigent. I també visar els certificats i els documents oficials del centre. 10. Coordinar i fomentar la participació dels diferents sectors de la comunitat escolar, procurant els mitjans necessaris per a l'execució més eficaz de les seues atribucions. 11. Coordinar l'elaboració del projecte educatiu i de la programació generai anual del centre, d'acord amb les directrius i els criteris establits pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professors i per l'associació de pares i mares d'alumnes i responsabilitzar-se amb l'equip directiu de la seua redacció. 12. Promoure l'ùs vehicular i social del valencià en les activitats del centre, d'acord amb la Liei d'Ùs i Ensenyament del Valencià i la normativa de desplegament. 13. Impulsar i promoure les relacions del centre amb les institucions de l'entorn. 14. Presentar la memòria anual sobre les activitats i la situació generai del centre al director o directora territorial de Cultura i Educació. 15. Garantir i facilitar la informació sobre la vida del centre als diferents sectors de la comunitat escolar i a les seues organitzacions representatives, Iliurant-los còpia dels documents que li siguen requerits en els termes establits en la Liei de Règim Jurìdic de les Administracions Pùbliques i del Procediment Administratiu Comù. 16. Garantir el dret de reunió del professorat, alumnat, pares i mares d'alumnes i personal d'administració i serveis. 17. Facilitar l'adequada coordinació amb altres serveis educatius de la seua demarcació. 18. Subministrar la informació que li siga requerida per les autoritats educatives competents. 19. Assumir les competències del cap o de la cap d'estudis i del secretari o secretària als centres que reglamentàriament no hi haja aquests càrrecs. 20. Proposar actuacions anuals al consell escolar del centre i al claustre de professors que despleguen les linies bàsiques del programa presentai per a la seua elecció, i presentar un informe al fina! del curs sobre la realització d'aquestes. 21. El director o directora i l'equip directiu hauran de

realitzar informes trimestrals de les activitats i de la situació generai del centre dirigits al claustre de professors i al consell escolar. 22. Qualsevol altra que li siga atribuì'da legalment o reglamentàriament. Així mateix es competència del/la cap d’estudis les establertes al decret 233/1997. Són competències del cap o de la cap d'estudis: 1. Substituir el director o directora en cas d'absència o malaltia. 2. Coordinar i vetlar per l'execució de les activitats de caràcter acadèmic, d'orientació i complementàries del professerat i de l'a-lumnat en relació amb el projecte educatiu del centre, els projectes curriculars i la programació general anual. 3. Confeccionar els horaris acadèmics de l'alumnat i del protessorat d'acord amb els criteris; aprovats pel claustre de professors i amb l'horari generai, així com vetlar pel seu estricte complinient. 4. Coordinar les tasques dels equìps de cicle i dels seus coordi-nadors. 5. Coordinar l'accio dels tutors, d'acord amb el pla d'accio tutorial inclòs en els projectes curriculars. 6. Coordinar Ics activitats de perfeccionament del professorat. Aixi com planificar i organitzar les activitats de formació del professorat realitzades pel centre. 7. Organizar els actes acadèmics. 8. Buscar l’aprofitament òptim de tots els recursos didactics i dels espais existents al centre. 9. Organitzar la participació de l'alumnat en Ies activitats del centre. 10. Organitzar la cura de l'alumnat en els períodes d'esplai i altres activitats no Iectives 11. Vetlar pel compliment de les especificacions del pla de normalització linguistica pel que fa a l'us acadèmic i social del valencià. 12. Coordinar l'elaboració i l’actualització del projecte curricular del centre. 13. Vetlar per l’elaboració de Ies adaptacions curriculars necessàries. 14. Vigilar l'avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes Coordinar Ics reunions d'avaluació i presidir les sessions d'avalua ciò de fí de cicle. I5. Coordinar les accions d'investigació i innovació educatives que es realitzen al centre. 16. Qualsevol altra funció que li puga ser encomanada pel director o directora dins el seu ambit de competència. Es competència del/la secretari/a les funcions establertes al decret 233/1997. 1. Ordenar el règim administratiu del centre, de conformitat amb les directrius del director o directora. 2. Gestionar els mitjans humans i materials del centre. 3. Actuar com a secretari o secretària dels òrgans col-legiats de govern del centre, estendre les actes de les sessions i donar fé dels acords amb el vistiplau del director o directora. 4. Custodiar els llibres i arxius del centre. 5. Expedir els certificats que requerisquen les autoritats i els interessats o els seus representants en la llengua oficial que els sol.liciten. 6. Realitzar l'inventari del centre i mantenir-lo actualitzat. 7. Custodiar i organitzar la utilització del material didàctic. 8. Exercir, sota l'autoritat del director o directora, la direcció del personal d'administració i serveis adscrit al centre. 9. Elaborar el projecte de pressupost del centre.

10. Ordenar el règim economic del centre, de conformitat amb les directrius del director o directora, realitzar-ne la comptabilitat i retre'n comptes davant les autoritats corresponents. 11. Vetlar pel manteniment material del centre en tots els aspectes, d'acord amb els suggeriments del director o directora. 12. Vetlar pel compliment de les especificacions del pla de normalització linguística pel que fa a l'ús administratiu del valencià. 13. Diligenciar, ordenar el procés d'arxivament i custodiar els expedients acadèmics, els llibres d'escolaritat i tots els documents que siguen generats al centre. 14. Donar a conéixer, difondre públicament i suficient a tota la comunitat educativa, la informació sobre normativa, disposicions legals i assumptes d'interés general o professional que arribe al centre. 15. Qualsevol altra funció que li encomane el director o directora dins el seu àmbit de competència. Correspon als tutors/es la complimentació dels registres personals de l’alumnat, fitxes de seguiment, actes de tutoría, faltes de l’alumnat, programació d’aula ,butlletí informatiu de notes, documentació oficial de l’alumnat.... En l’educació primària, les tutores i els tutors han d’orientar el procés educatiu individual i col·lectiu de l’alumnat. La tutora o el tutor coordinarà el treball del grup del professorat corresponent i mantindrà una relació permanent amb la família a fi de facilitar l’exercici dels drets reconeguts en l’article 4.1 d) i g) de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’Educació.

Correspon als coordinadors d’etapa la complimentació de les actes de reunió, activitats extrescolars, materials i recursos de cicle ,traslladar la informació rebuda....el càrrec es nomenarà a principi de curs entre els membres del claustre. Els equips de cicle, que agruparan tot el professorat que impartisca docència en el cicle, són els òrgans bàsics encarregats d'exercir les seguents funcions, sota la supervisió del cap o la cap d'estudis: 1. Realitzar propostes per a l'elaboració del projecte curricular. 2. Organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle educatiu, analitzar els objectius aconseguits i proposar mesures de millora. 3. Realitzar les adaptacions curriculars significatìves per a l'alumnat amb necessilats educatives especiais, després de l'avaluació pel servei especialitzat d'orientació educativa, psicopedagògica i professional, que també ha de participar directament en la seua elaboració i redacció. 4. Realitzar propostes d'activitats escolars complemenlàries i extraescolars. 5. Vetlar per la coherència i la continuïtat de les accions educatives al Ilarg de l'Educació Infantil i l'Educació Primària, segons corresponga.

Correspon al professorat en general complimentar els informes sol.licitats per la direcció respecte a l’alumnat, tindre actualitzat l’inventari del material al seu càrrec... Altres càrrecs com aules d’informàtica ,coordinador/a de la COCOPE, biblioteques d’aulari, coordinador/a de curs de formació, material fungible i audiovisual....es designaran al començament de cada curs entre els membres del claustre. En aquest claustre ens hem proposat com objectiu principal, la maximització en la participació a tots els nivells de tots els mestres del CRA donant importància a totes les hores i tasques de coordinació i a la figura del coordinador d`aulari. Consell escolar. En la seua composició a més a més dels membres normals, el claustre ha decidit incloure un pare-mare més per tal de que els tres aularis tinguen la mateixa representació. El Consell Escolar formalitzarà les comissions econòmica,de convivencia, pedagógica. Les seues atribucións son: 1. Formular propostes a l'equip directiu sobre la programació anual del centre i aprovar-l i avaluarla. Establir directrius per l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre , sens perjudici de les competències del claustre en relació amb la planificació i l'organització docent i aprovar-lo una vegada elaborat. 2. Elaborar informes, a petició de l'administració competent, sobre el funcionament del centre i sobre aquells altres aspectes relacionats amb la seva activitat 3. Participar en el procés d'admissió d'alumnes i vetllar perquè es realitzi segons marca la llei. 5. Resoldre els conflictes disciplinaris greus i imposar les correccions pedagògiques d’acord al reglament de regim intern. 6. Aprovar el projecte de pressupost del centre i la seva liquidació. 7. Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equip escolar i aprovar l'obtenció de recursos complementaris d'acord amb el que estableix l'article 122.3. 8. Proposar les directrius per a la col·laboració, amb finalitats educatives i culturals, amb altres centres, entitats i organismes. 9. Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del rendiment escolar i els resultats de l'avaluació del centre que faci l'administració educativa. 10. Participar en la selecció del director del centre en els termes que estableix aquesta Llei. Ser informat del nomenament i cessament dels altres membres de l'equip directiu. Si s'escau, amb l'acord previ dels seus membres, adoptat per majoria de dos terços, proposar la revocació del nomenament del director. 11. Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència en el centre la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social. 12. Qualsevol altra que li sigui atorgada per l'administració educativa 13.Aprovar el Reglament de Regim Intern. 14. Aprovar el Pla de Normalització Lingüística.

15. Els consells escolars de centre podran establir convenis de col·laboració amb associacions culturals o entitats sense ànim de lucre per al desplegament d'activitats extraescolars i complementàries, en virtut d'allò que disposin les Administracions educatives. El Consell Escolar del Centre es reunirà amb caracter ordinari tres vegades durant el curs acadèmic, a l' inici del curs, a principi d’any i al final del curs i extraordinariment quan siga necessari. 5.2 ORGANITZACIÓ TÉCNICO-PEDAGÒGICA. 5.2.1 L’EQUIP DE MESTRES. Ja que el CRA es divideix en tres centres, en tenim horari especial que sol.licitem cada curs a Conselleria. Les vesprades de dimecres ens reunim per treballar per Etapa, fer claustre i curs de formació . Així, les vesprades de dimecres d’un mes quedarien : • Un dimecres claustre. • Un dimecres reunió d’etapa. • Dos dimecres curs de formació. Les reunions es fan alternant als tres pobles. Els temes que es tracten son : • Organització de les Trobades de FI DE TRIMESTRE una a cada poble. • Programació d’activitats complementàries: Convivència d'inici de curs, l'estada de final de curs, Correllengua, la Pau , l’arbre, carnestoltes ,el llibre... • Organització i planificació de la trobada de famílies. • Organització i planificació dels tallers. • Planificació de les eixides trimestrals (mínim una per trimestre). • Projectes puntuals d’interés general que es planifiquen i treballen per cicles. • Proposta i desenvolupament del projecte anual del CRA. 5.2.2 RELACIÓ AMB LES FAMILIES. Està prevista una reunió trimestral amb el tutor/a i per mitjà d´ell amb qualsevol especialiste. A més amb l’alumnat de tres anys es realitzarà la entrevista inicial amb els pares a l’inici de curs. L’horari d’atenció als pares per qualsevol tema d´interés acadèmic o d´altres es marcarà a la P.G.A de principi de cada curs. L’escola potenciarà i estarà oberta a la col.laboració de les familíes i de les AMPES.

6.SERVEI PSICOPEDAGÒGIC. L’atenció psicopedagógica del CRA depén del SPE d’Alcoi ;els professionals dels que dispossem són : un/a psicopedagog/a.

Les hores d’atenció de la psicopedagoga són de 8 hores setmanals ,repartides als tres aularis segons les necessitats. Les funcions de la psicopedagoga són les pròpies del seu càrrec: 1. Avaluar i diagnosticar l’alumnat amb necessitats educatives especials. 2. Fer els dictamens de l’alumnat de final d’etapa (E.I i Primària). 3. Formar part de la COCOPE. 4. Coordinar-se en la mestra de PT per dur el seguiment de l’alumnat amb necessitats. 5. Participar en projectes del centre segons les necessitas (Pla de convivencia ,Pla d’acollida , Pla d'acció Tutorial,...).

8.AVALUACIÓ. CRITERIS DE QUALITAT. AVALUACIÓ DEL CENTRE 8.1. INDICADORS DE CONTEXT Relació de la població amb l’activitat econòmica • Dades municipals • Dades personals de la Gestió de Centres. Nivell d’estudis de la població adulta • Comparació de les dades de la Comunitat Autònoma amb les del municipi. Expectatives de nivell màxim d’estudis • Enquestes :  Inicial: 3 anys (realitzada pels pares)  Final d’etapa: 12 anys (pares)  Alumnes de 6è (Tutor/a i Psicòleg/a) Instal·lacions – nivell de serveis • Inventari d’instal·lacions i serveis

-

8.2. INDICADORS DE RECURSOS Alumnes per grup i professor

8.3. INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ Evolució de les tasses d’escolarització en les edats dels nivells no obligatòries • Educació infantil • Educació secundària post-obligatòria • Educació superior universitària Nombre d’alumnes que obtenen la titulació de la Educació Secundària Obligatòria (ESO) Atenció a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials

-

(Informe anual de Psicopedagogia, Pedagogia Terapèutica i Logopèdia)

8.4. INDICADORS DE PROCESSOS EDUCATIUS Cada curs a la memòria final es valorarà; Tasques directives. • Organigrama i nivell de compliment Participació dels pares al centre • Participació dels pares al centre  Assistència a cites de tutoria  Assistència a actes programats • Pertinença a associacions de pares i mares d’alumnes (AMPA) Treball en equip dels professors Estil docent del professorat Activitats de l’alumne fora de l’horari escolar • Treballs escolars a casa • Activitats extraescolars Formació permanent del professorat Relacions a l’aula i al centre

-

8.5. INDICADORS DE RESULTATS EDUCATIUS. Resultats a final de cada cicle. Adquisició d’actituds i valors. • Manifestació de conductes dels alumnes. - Educació i situació laboral dels pares i mares i educació dels fills. 1. INDICADORS DE CONTEXT. 2. INDICADORS DE RECURSOS. - Alumnat:

MATRÍCULA CURS 2012-13

NIVELL
EI 3 ANYS EI 4 ANYS

ALFAFARA A
6 2

AGRES B
1 2

GAIANES C
6 4

CRA
13 8

EI 5 ANYS TOTAL EI TRES AULES 1r PRIM 2n PRIM 3r PRIM TOTAL TRES AULES 3r PRIM 4t PRIM 5è PRIM 6è PRIM TOTAL TRES AULES TOTAL CRA

2 10 UN AULA 4 4 5 13 UN AULA 4 4 2 10 UN AULA 33

4 7 UN AULA 5 6 2 13 UN AULA 4 2 5 11 UN AULA 31

2 12 UN AULA 5 7 12 UN AULA 1 3 1 3 8 UN AULA 32

8 29 14 17 8

11 7 10 63 96

– Professorat: L’escola compta amb 17 mestres, dels quals 9 són tutors. Hi ha una mestra de recolzament per a Infantil i una altre per a Primària. Hi ha una Mestra de Pedagogia Terapèutica, un mestre de Música, un d’Educació Física, una d’Anglès, una d'Audició i llenguatge a mitja jornada i una de religió. A banda comptem amb el suport de l'orientadora que pertany a l’SPE 3. INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ Evolució de les tasses d’escolarització en les edats dels nivells no obligatòries • Educació infantil Als tres pobles estan escolaritzats la totalitat dels xiquets que tenen edats compreses entre els 3 i 6 anys. • Educació secundària post-obligatòria

• -

Educació superior universitària

Nombre d’alumnes que obtenen la titulació de la Educació Secundària Obligatòria (ESO). Atenció a l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (Informe anual de Psicopedagogia, Pedagogia Terapèutica i Logopèdia)

4. INDICADORS DE PROCESSOS EDUCATIUS Tasques directives. • • Organigrama i nivell de compliment Avaluació Equip Directiu

-

Participació dels pares al centre • • Participació dels pares al centre  Assistència a cites de tutoria  Assistència a actes programats Pertinença a associacions de pares i mares d’alumnes (AMPA

-

Treball en equip dels professors. Ja que el CRA es divideix en tres centres, intentem reunir-nos almenys una vegada a la setmana (dimecres per la vesprada), on treballem per cicle, fem claustres i vesprades formatives. • • • • • Centre: es reunim una vegada al mes per a presa de decisions del centre i 2 per a curs de formació. (100% del claustre). Etapa: reunió 1 vegada al mes per a coordinar-se. Cicle: reunió 1 vegada al mes per a coordinar-se. Consell escolar: participació del 100% del professorat. Comissions: En aquest aspecte el centre té més deficiències degut a les dificultats pròpies derivades de la distància entre els diferents aularis del CRA.

-

Estil docent del professorat. Activitats de l’alumnat fora de l’horari escolar. • Treballs escolars a casa. • Activitats extraescolars. Formació permanent del professorat. Relacions a l’aula i al centre.

ANEX I PARTICIPACIÓ DELS PARES I MARES AL CENTRE Nivell d’assistència a les cites de tutoria Alta Mitja Baixa

Nombre de reunions de tutories grupals. - de 3 3 +3

-

Nombre de reunions de tutoria individual Nombre de reunions convocades pel mestre/a Nombre de reunions convocades pels pares/mares Assistència als actes programats • • • • • Trobades Trimestrals Trobades Famílies Estades Eixides altres

ANEX II ESTIL DOCENT DEL PROFESSORAT. En relació a la meua tasca docent predomina l’estil: -Tècnic -Participatiu -Directiu En relació als materials emprats: -Utilitze fonamentalment materials editats -Uitlitze tant material editat com propi -Utilitze fonamentalment materials propis Amb la relació i comunicació amb l’alumnat predomina: -Estil rígid i d’autoritat. -Estil flexible i d’autoritat. -Estil flexible i participatiu.

ANEX III. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

INDICADORS AVALUATIUS DE LA QUALITAT AL CRA
PEC El PEC naix de la discussió, ficada en comú i consens entre els diferents components del claustre? La concreció curricular (antic PCC) està en consonància amb les finalitats educatives del centre? A la concreció curricular, els objectius d'etapa i àrea s'ordenen per

ÍTEMS
PO C REGUL AR PRO U MOLT

cursos mantenint una continuitat progressiva? Existeixen orientacions per a treballar l'educació en valors? PAT El PAT inclou objectius, activitats i temporització adequats a realitzar amb l’alumnat, professorat, pares i mares? FORMA S’arrepleguen les necessitats de formació del professorat (de CIÓ caràcter didàctic i pedagògic...) en funció de les necessitats del CRA? Fomenta la participació del professorat en activitats en activitats de formació i perfeccionament organitzant les que se realitzen en el centre, facilitant l'ús d'espais i recursos. Les activitats emanades de la programació són coherents amb les PROGR activitats proposades a l'aula. AMACI El desenvolupament de les activitats s'adequa a la temporalització ONS prevista en la programació. S'inclou a la programació objectius, activitats, competències bàsiques, coherents a la metodologia i avaluació. S'han fixat i aplicat instruments d'avaluació de la pràctica docent. Es revisen aquestos ítems d'avaluació anualment per tal d'enriquir-los. Els resultats de l'avaluació s'arrepleguen en la memòria. Se detecten desfases significatius en la programació prevista? Participa en la definició de criteris i procediments per a l'avaluació general del procés d'aprenentatge al context de l'aula. ESPAI FÍSIC L'espai físic és l'adequat pel desenvolupament amb qualitat de la tasca docent? El centre està adaptat arquitectònicament? La cura de les instalacions es adequada? Les condicions d' aclimatació són adequades? Es presenta la proposta de presupost anual al claustre? S’informa trimestralment al claustre de l’estat de contes? Es destina presupost per a material inventarible d’aula a determinar per tutor o especialista?

GESTIÓ DIRECTIVA GESTIÓ ECONÒMICA

Es destina presupost a activitats complementaries de l’alumnat (transport, tallers....)? Funciona la comissió econòmica al Consell Escolar?

Promou la planificació, l'elaboració i la revisió dels documents del Centre:PEC, PGA i memòria, incloent propostes de millora . Coordina i dirigeix el seguiment de l'aplicació i posada en pràctica dels documents i impulsa la seua avaluació; establint criteris per a revisar les decisions. Impulsa l'aplicació dels documents com instruments a utilitzar a la vida diaria del centre. Coordina el seguiment de l'elaboració i compliment de les programacions i del PAT i promou la seua aplicació. Impulsa i coordina l'atenció a la diversitat, vetlant per a que la mateixa quede replegada en els documents de planificació del Centre i siga asumida per tots els sectors de la comunitat educativa. Estebleix criteris ben definits per organitrzar i coordinar l'activitat del Centre coordinant iniciatives sobre la forma d'organitzar i gestionar els recursos materials i els espais del centre, en funció de les necessitats de la comunitat educativa. Executa els acords aprovats, donant a conèixer el seu compliment en posteriors sessions als òrgans de coordinació docent. Dona resposta als tràmits i requeriments adminstratius y complimenta tots els document institucionals del centre. Afavoreix el desenvolupament de les avaluacions de diagnòstic que permiteixen conèixer el grau de consecució de les competències bàsiques i dels objectius educatius. Exerceix la caporalia del personal, vetlant pel compliment de les obligacions professionals i prenent decisions derivades d'aquesta responsabilitat. Estimula la participació en la gestió dels recursos del centre i es preocupa de garantir la transparència d'aquesta gestió, fent

publics els acords. Replega suggeriments dels membres de la comunitat educativa sobre propostes que reverteixen en la millora de les activitats del centre. Afavoreix la coordinació amb institucions i organitzacions públiques i privades de l'entorn que promoguen la realització d'activitats extraescolars i complementtàries, Aprova la comunitat educativa l'estil de la gestió directiva? L'estil de l'equip directiu es participatiu i cooperatiu ? L'estil de l'equip directiu és autoritari? ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NESE Hi ha estratègies concretes per a l'atenció a l'alumnat amb nese? Es mantenen reunions amb l'equip directiu per tal de realitzar un seguiment de l'alumnat amb nese? Existeix un professional especialitzat (PT) per a l'atenció de l'alumnat amb nese? Existeix un professional especialitzat (AL) per a l'atenció de l'alumnat amb nese?

Hi ha un funcionament democràtic, participatiu i implicatiu del centre, així com corresponsabilitat entre les tasques. Els mestres treballen en equip? Hi ha reunions amb l’equip educatiu de cara a la planificació del nou curs? Les sessions de claustres responen a les inquietuds de l'equip docent? Hi ha reunions de coordinació entre els diferents aularis? Hi ha punts d'encontre i activitats comunes a tots els alumnes i comunitat educativa dels tres aularis?

TREBALL EN EQUIP I INTEGRACIÓ/COHESIÓ ENTRE L'EQUIP DOCENT FAMILIES

S'aprecien conflictes i tensions entre el personal del centre que puguen repercutir en el desenvolupament del programa?

Hi ha cooperació en les famílies per al desenvolupament de les activitats extraescolars/complementàries del centre. Estableix canals de comunicació dirigits, especialment a facilitar que l'alumnat i les seues families puguen comunicar a la direcció les iniciatives que consideren oportunes. Adopta les mesures necessàries per a que l'alumnat i les seues families rebran puntualment informació precisa sobre el procés d'aprenentatge, acords de la junta d'avaluació... Garanteix l'atenció als pares i mares de l'alumnat per part del tutor i de qualsevol mestre. Impulsa i colabora amb l'AMPA en iniciatives i activitats per a fomentar la seua implicació en les tasques educatives i vida del centre.

CONVIVÈNCIA

Intervé en la resolució dels conflictes que sorgisen amb actitud dialogant i educativa mostrant disponibilitat per atendre a les demandes, actuant com a mediadora entre les diferents parts i preocupant-se per millorar la qualitat de les relacions. Facilita que existisquen normes clares, conegudes, consensuades per tots els sectors de la comunitat educativa per a facilitar la convivència. Es reflexen en informes, registres, actes, les necessitats, o situacions específiques dels alumnes? Hi ha sistemes de detecció de les necessitats, com proves de diagnòstic, entrevistes..? Els alumnes estan motivats cap a les activitats programades? Les relacions amb l'alumnat són cordials?

ALUMNAT

RECURSOS

Promou la integració de les TICS en la pràctica docent, segons el PEC assumit pel centre. Existeixen al centre recursos materials per al correcte desenvolupament de la tasca docent?