You are on page 1of 3

A aquesta primera pràctica tenim com a objectiu assimilar els conceptes d’osmosi i homeòstasi.

Primerament definirem aquests conceptes i a continuació s’explicarà detalladament la pràctica. L’osmosi consisteix en el pas del dissolvent d’una dissolució a través d’una membrana amb permeabilitat selectiva, la qual separa dos dissolucions de diferents concentracions, en el moment que les dos tinguen la mateixa concentració seran isotòniques, en el cas inicial que no tenien la mateixa concentració una seria la hipotònica (la de menor concentració) i l’altra hipertònica ( la de major concentració). L’organisme posseeix sistemes per a mantindre (dins d’un reduït interval ) l’homeòstasi, que resumidament és que els fluid extracel·lulars i els fluids intracel·lulars siguen isotònics. Per tant, en aquesta pràctica anem a treballar amb tres dissolucions, una isotònica altra hipotònica i altra més hipotònica, respecte als eritròcits, per a veure el funcionament pràctic de l’osmosi. Per aconseguir les mostres que analitzarem finalment requereixen una preparació prèvia, amb diversos procediments i materials: 1. 2. 3. 4. Preparació de les dissolucions salines Elaboració de les mostres finals d’eritròcits Elaboració d’una recta patró a partir de dissolucions amb concentració coneguda Obtenció de resultats finals amb la utilització d’un espectrofotòmetre.

Primerament, prepararem una dissolució de NaCl al 2% de 10 mL. El càlcul és que per 100g de dissolució 2 g són de clorur sòdic, per tant per una simple regla de tres esbrinem que necessitem 10mL d’aigua destil·lada i 0,2 g de NaCl (tots els càlculs s’inclouen al final de la memòria en un apèndix) . Partint d’aquesta dissolució mare farem tres dissolucions més de 5 mL però de concentracions diferents : una de 0,9% isotònica, altra de 0,5% hipotònica i altra de 0,2% més hipotònica. Una vegada fetes les tres dissolucions salines afegim en cada una 20 µl de sang, tapem amb parafilm i agitem molt suaument, es deixen reposar a la graella durant 15-20 minuts, durant aquest període de temps ja es podran veure els efectes de l’osmosi, es podrà observar un tub més tèrbol, i
1

s’ha produït la lisi de la major part dels eritròcits.2%. 2 .altres dos més cristal·lins. perquè si no es mantingueren els nivells d’homeòstasi dins d’uns paràmetres molt estrictes no podria portar-se enlloc la vida.2% al ser tan hipotònica es pot observar que la concentració d’hemoglobina es major 82 mg/ml aproximadament. Açò és degut a que es una dissolució salina amb la mateixa concentració que els eritròcits. però per a saber amb exactitud l’hemoglobina que ha passat del interior dels eritròcits a la dissolució utilitzarem una centrifugadora per a accelerar la sedimentació . i farem una recta de calibrat amb les dissolucions preparades . La conclusió que podem extraure es que la funció del organisme per mantindre l’homeòstasi es vital. és a dir. Aquestes dissolucions les farem amb el procediment següent: agafem 5 tubs d’assaig i afegim 5mL d’aigua destil·lada i després afegim a un tub 20 µl d’una dissolució patró d’hemoglobina 10mg/ml . altres 20µl en altre tub d’hemoglobina d’una concentració 20mg/ml . primerament a l’hora de col·locar els tubs hem de tindre en conter que han d’estar equivalents els pesos. a continuació per interpolació esbrinarem les concentracions d’aquestes. Una vegada tenim totes les dissolucions. és a dir. Ara és el punt clau de la pràctica: col·locarem les dissolucions amb concentració desconeguda i amb l’ajuda del espectrofotòmetre esbrinarem l’absorbància de les mostres. primerament farem el 0 i a partir d’aquest ( que és col·locar l’aigua destil·lada que te absorbància 0 ) col·locarem a la cubeta les dissolucions de menor concentració a major concentració i anotarem la absorbància d’aquestes. Una vegada passat aquest període observarem els eritròcits sedimentats al fons dels tubs amb una sedimentació major al tub de 0. una vegada preparat tot açò. (una recomanació per a no tirar al fem diverses puntes per a la pipeta es agafar les mostres d’hemoglobina de la menys concentrada a la que té una major concentració) utilitzarem l’espectrofotòmetre UV/VIS. molt major degut al alt contingut en hemoglobina per la lisi dels eritròcits i a la tercera. i podem comprovar que a 0. quasi 0. la dissolució de 0. Farem la recta (que s’encontra a la gràfica al final de la memòria ) .5% i 0. per tant a aquests no s’ha produït la lisi i no s’ha alliberat hemoglobina a la dissolució salina. El primer al ser una dissolució isotònica es pot observar no s’ha produït la lisi dels eritròcits.9% la concentració d’hemoglobina és mínima. A la dissolució 0. prepararem la centrifugadora a 2000 rpm i durant 10 minuts. A continuació farem unes dissolucions amb concentració coneguda. col·locarem els tubs que tinguen el pes més similar enfrontats i el tub restant l’equipararem amb altre tub amb aigua. per a fer una posterior recta de calibrat al espectrofotòmetre.9% i una menor progressiva als tubs de 0.5% observem una concentració de aproximadament 70 mg/ml.i es repeteix el procediment amb altres 20µl d’una de concentració 40mg/ml i altra de 80mg/ml.

25 ml (diss mare) + 2.2% a) C1·V 1=C2·V2 => 2% · V1=0.2g de NaCl Obtenció de dissolució mare per a crear les dissolucions problema: a) 5 ml 0.5 ml (d’aigua) 3 . V1= 2.9% b) 5 ml 0.5 ml (diss mare) + 4.75 ml (d’aigua) b) C1·V 1=C2·V2 => 2% · V1=0.9% · 5 ml .75 ml (d’aigua) c) C1·V 1=C2·V2 => 2% · V1=0.25 ml (diss mare) + 3.5% c) 5 ml 0.2% · 5 ml .5% · 5 ml . V1= 0. V1= 1.Obtenció de la quantitat necessària de NaCl a la dissolució mare: 2g de NaCl---------------------------------100g dissolució X g de NaCl--------------------------------10g dissolució . X= 0.