You are on page 1of 4

EL  SEXENNI  REVOLUCIONARI  (1868-­‐1874)     -­‐ El   Sexenni   Revolucionari   representa   un   intent   d’establir   un   règim   polític   democràtic   fins  a  les  darreres

 conseqüències.   -­‐ Ara   bé,   els   conflictes   entre   les   mateixes   forces   polítiques   que   donen   suport   a   l’enderrocament  d’Isabel  II,  la  guerra  carlina  i  l’aixecament  dels  patriotes  cubans  -­‐>  són   factors  que  n’expliquen  el  fracàs.   -­‐ Així,  ni  la  monarquia  d’Amadeu  de  Savoia  ni  la  proclamació  de  la  Primera  República  -­‐>   aconsegueixen  donar  estabilitat  a  un  país  on  esclaten  multitud  de  conflictes.     LA  REVOLUCIÓ  DE  SETMBRE  DE  1868.  LA  CAIGUDA  D’ISABEL  II     -­‐ La  primera  causa  de  la  Revolució  de  1868  és  de  tipus  polític  -­‐>  Isabel  II  perd  adeptes  i   acaba  gaudint  només  del  suport  de  la  fracció  més  conservadora  i  clerical  de  la  Cort.   ↳ encapçalada  pel  pare  Antoni  Maria  Claret,  el  seu  confessor.     -­‐ Abandonada   pels   progressistes   (que   el   1866   han   signat   amb   els   demòcrates   el   Pacte   d’Ostendre  per  derrocar-­‐la)  i  pels  dirigents  de  la  Unión  Liberal  -­‐>  pateix  diversos  cops   militars,  des  de  1864,  que  no  arriben  a  tenir  èxit.   L’ocasió   definitiva   es   presenta   el   18   de   setembre   de   1868,   quan   el   brigadier   Topete,   militar   progressista,   es   pronuncia   contra   Isabel   II   -­‐>   al   front   de   la   flota   espanyola   ancorada  a  Cadis.   El   cop   militar   triomfant   agafa   a   la   reina   per   sorpresa   i   des   de   Sant   Sebastià,   on   es   trobava   estiuejant   -­‐>   el   29   de   setembre   de   1869   puja   al   tren   per   dirigir-­‐se   a   l’exili   acompanyada  pel  seu  marit,  el  seu  fill  Alfons  i  el  pare  Claret.     Ara  bé,  la  Revolució  de  1868  té  també  un  rerefons  econòmic.     Des   de   1861,   la   guerra   civil   nord-­‐americana   impedeix   el   funcionament   normal   del   proveïment  de  cotó  de  la  indústria  tèxtil  catalana.   ↳ Aquest  fet  provoca  l’anomenada  fam  de  cotó.   -­‐ Per  altra  banda,  el  1866  es  produeix  una  crisi  internacional  que  ocasiona  una  caiguda   espectacular  de  la  borsa  espanyola.   o Les  empreses  ferroviàries  també  entren  en  crisi  a  causa  de  la  poca  rendibilitat  -­‐ >  i  la  mala  collita  del  1867  produeix  escassetat  de  subsistències.   Per  tant,  la  mala  situació  econòmica  motiva  el  descontentament  dels  rics  i  el  sofriment   i  l’agitació  dels  pobres.     El   pronunciament   militar   progressista   té   el   recolzament   de   les   revoltes   populars   urbanes  -­‐>  en  les  quals  els  demòcrates  tenen  un  gran  protagonisme.   Arreu   es   formen   juntes   locals   amb   predomini   dels   elements   radicals,   que   agafen   el   control.   A  Madrid  es  constitueix  un  govern  provisional  dirigit  pels  generals  Serrano  i  Prim.   ↳ El   nou   govern   procura   restablir   l’ordre   i   dissol   les   juntes   locals   i   la   milícia   dels  voluntaris  de  la  llibertat.  

-­‐

-­‐

-­‐ -­‐

-­‐

-­‐ -­‐ -­‐

  -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   GOVERN  PROVISIONAL  I  CONSTITUCIÓ  DE  1869     -­‐ Els   objectius   de   la   coalició   de   partits   que   dóna   suport   la   Revolució   de   Setembre   de   1868   -­‐>   són   el   derrocament   de   la   dinastia.  els  republicans  signen  l’anomenat  Pacte  de  Tortosa.   -­‐ El   català   Figuerola.   A   més.   o El  sanejament  del  deute  de  l’Estat.   de   caire   monàrquic   i   democràtic.  però.   ↳ a  Reus  s’arriba  a  proclamar  breument  la  República  Federal.  l’extinció  de  convents  i  la  dissolució  de  la   Companyia   de   Jesús   -­‐>   lesionen   els   interessos   del   clergat   i   provoquen   un   xoc   amb   la   jerarquia  eclesiàstica.   o Són  dirigits  per  Pi  i  Maragall  i  Valentí  Almirall.   que   es   defineixen   com   a   monàrquics   -­‐>   guanyen   les   eleccions   del  gener  de  1869.  sense  els   demòcrates   -­‐>   procura   realitzar-­‐los   concedint   àmplies   llibertats   i   organitzant   eleccions   generals  de  gener  de  1869  sobre  la  base  del  sufragi  universal  masculí  dels  homes  més   grans  de  25  anys.   impulsa   la   modernització   econòmica   amb   mesures  com:   o La  creació  de  la  pesseta  com  a  unitat  monetària.   ministre   d’Hisenda.  es  fa  difícil  ja  que  l’executiu  no  atén  les  demandes  de  supressió  de  les   quintes  ni  dels  impostos  anomenats  consums.   La   insurrecció   republicana   de   1869   s’estén   sobretot   pel   litoral   mediterrani   i   és   esclafada  per  l’exèrcit.-­‐ -­‐ L’equilibri.   A   Catalunya.   la   implantació   d’un   liberalisme   democràtic   i   la  modernització  econòmica  per  mitjà  d’una  política  lliurecanvista.   a   tot   el   llevant  peninsular)  -­‐>  i  guanyen  les  eleccions  d’aquest  període  al  Principat.   els   republicans   federalistes   tenen   força   implantació   (de   fet.   o Mentre   que   els   més   extremistes   s’anomenen   republicans   i   es   revolten   a   la   segona  meitat  de  1869.   ↳ la  personalitat  més  destacada  dels  progressistes  catalans  és  Víctor  Balaguer.   -­‐ El  govern  provisional  de  Serrano  i  Prim.   -­‐ Tot   seguit   s’elabora   la   Constitució   de   1869.  com  ara  la  llibertat  de  cultes.     Tots  aquests  fets  divideixen  el  partit  demòcrata:   o Un  sector  d’aquest  partit  accepta  temporalment  la  monarquia.  que  reivindica  el   projecte  federalista  i  la  defensa  a  ultrança  de  les  llibertats.   els   progressistes.   El  maig  de  1869.  format  per  progressistes  i  unionistes.   o I   la   liberalització   del   comerç   exterior   amb   un   aranzel   lliurecanvista   -­‐>   que   provoca  les  protestes  dels  empresaris  catalans.   sens   dubte  la  constitució  més  liberal  aprovada  a  Espanya  fins  aleshores.     -­‐ Les   eleccions   generals   donen   una   gran   majoria   als   partidaris   del   govern   provisional   (236   escons)   -­‐>   malgrat   que   republicans   i   carlins   aconsegueixen   una   important   representació.   -­‐ Altres  mesures.   .

  Els  candidats  renuncien  l’un  darrera  l’altre:   o L’exrei   Ferran   de   Portugal.  és  a   dir.   ↳ però  3  dies  abans  que  arribi  Amadeu  de  Savoia  a  Espany.  la  Constitució  de  1869  reconeix  la  sobirania  nacional.   les   Corts   disposen   al   juny   de   1869   la   regència   de   Serrano  -­‐>  mentre  es  busca  un  nou  rei  per  a  Espanya.   el   duc   de   Montpensier   (que   s’exlcou   per   haver   participat   en   un   duel)   i   un   príncep   de   la   dinastia   prussiana   Hohenzollern.   que  exerceix  de  cap  de  Govern.   Amadeu  té  també  l’oposició  rotunda  dels  republicans  i  dels  carlistes  -­‐>  aquests  darrers   opten  novament  per  la  insurrecció  armada.   Qui   té   el   poder   real   i   aglutina   la   coalició   revolucionària   és   el   prestigiós   general   Prim.   el   menyspreen   en   públic   i   tenen   por   d’un   desbordament  social  revolucionari.   Aquests  grups  socials  aviat  comencen  a  prendre  posició  a  favor  del  partit  alfonsí.   Les  classes  conservadores  (la  noblesa.  hom  aconsegueix  l’acceptació  del  duc  italià  Amadeu  d’Aosta.  oposades  a  la   Revolució   de   1868   -­‐>   li   fan   el   buit.   que  hi  està  poc  acostumat.  les  elits  econòmiques).  exèrcit  i  hisenda  són  regulats  democràticament.   o Per  fi.     Lleis  posteriors  concreten  més  la  reforma  democràtica  de  la  justícia  i  de  la  vida  local.  l’acumulació  de  conflictes.  de  la  casa   de  Savoia.   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   AMADEU  I.  el  desordre  públic  i  la  divisió  de  la  coalició  governant   impedeixen  consolidar  el  nou  règim  sorgit  de  la  Revolució.   o Les   Corts   són   bicamerals   (formades   per   un   congrés   i   senat)   i   vigilen   el   poder   executiu.   o Ajuntaments.   li   -­‐ manca  arrelament  popular.   ↳ Però  el  lloable  intent  d’implantar  la  democràcia  topa  amb  la  realitat  del  país.   Un   cop   aprovada   la   Constitució.   la   proposta  del  qual  provoca  una  guerra  entre  França  i  Prússia.   la   rebuda   que   li   fa   el   país   és   freda   -­‐>   En   ser   estranger.   Aquests   mateixos   sectors   s’oposen   a   l’abolició   de   l’esclavitud   a   Cuba   -­‐>   actitud   que   comparteix  la  burgesia  catalana  que  té  interessos  a  l’illa.   ↳ És  ell  qui  esmerça  més  esforços  per  trobar  una  dinastia  que  es  faci  càrrec  de   la  monarquia  democràtica  establerta  per  la  Constitució  de  1869.  fill  d’Isabel  II.  l’Església.  diputacions.     A  més.   del   projecte   de   restauració   de   la   monarquia   borbònica   exiliada   realitzat   en   la   persona  d’Alfons.   o Per  descomptat.   o S’institueix  el  jurat  popular  per  democratitzar  la  justícia.  EL  FRACÀS  DE  LA  MONARQUIA  DEMOCRÀTICA     -­‐ Amadeu  I  és  proclamat  rei  per  les  Corts  el  2  de  gener  de  1871  -­‐>  i  es  disposa  a  ser  un   rei  constitucional.   -­‐ -­‐ -­‐ .  el  general   Joan  Prim  és  assassinat  en  un  atemptat  a  Madrid.-­‐ o Estableix  el  sufragi  universal  masculí  i  una  àmplia  gamma  de  drets  i  llibertats  -­‐>   entre  les  quals  hi  ha  la  religiosa.   ↳ De   tota   manera.

  ↳ L’ocasió  es  presenta  arran  d’un  conflicte  entre  el  Govern  i  els  oficials  del  cos   d’artilleria   de   l’Exèrcit   -­‐>   que   es   neguen   a   acceptar   les   ordres   del   capità   general   i   es   declaren  tots  “malalts”.   Poc   després   de   la   Revolució   de   Setembre   de   1868   esclata   una   revolta   armada   a   Cuba  -­‐ >  contra  la  dominació  espanyola.   El  projecte  compartit  desapareix.   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   .   Amadeu   I   abdica  el  10  de  febrer  de  1873.   Més   tard.  l’abstenció  a  les  eleccions  creix  fins  a  abastar  molt  més  de  la  meitat   dels  electors  -­‐>  ja  que  molts  grups  polítics  no  hi  participen.   En   un   altre   ordre   de   coses.     La   soledat   i   el   desprestigi   d’Amadeu   de   Saboia   -­‐>   s’accentua   a   causa   dels   conflictes   bèl·∙lics  i  de  les  lluites  socials.  que  encara  dura  quan  el  nou  rei  arriba  a  Madrid.  quan  tornava  al  palau.   El   govern   afirma   l’autoritat   amb   un   decret.   A   causa   d’aquesta   situació.   Amb   aquesta   situació   sense   sortida   com   a   teló   de   fons   -­‐>   Amadeu   comença   de   plantejar-­‐se  la  renúncia  al  tron.   Amadeu  I  escapa  d’un  atemptat  el  juliol  de  1872.   -­‐>   després   de   signar-­‐lo   a   disgust.   Amadeu   I   canvia   sis   vegades   de   govern   en   dos   anys   -­‐>   i   durant  aquest  període  nomena  alternativament  Serrano.   La  vida  parlamentària  es  bloqueja  i  perd  sentit.  les  picabaralles  i  les  clienteles  al  voltant  d’uns  quants   líders.   ↳ Per  tant.   ↳ Els   membres   de   la   Unión   Liberal   se   separen   dels   progressistes   -­‐>   fragmentats  en  dues  tendències:   § La  moderada  de  Sagasta  (Partit  Constitucionalista).   El   seu   projecte   d’organitzar   un   torn   sòlid   de   dos   partits   fracassa   i   la   inestabilitat   és   permanent.   de   vegades   de   forma   escandalosa.   l’agitació   social   és   notable   al   camp   andalús   i   a   les   zones   industrials   de   Catalunya   i   del   llevant   -­‐>   dirigida   pels   republicans   i   per   l’Associació   Internacional  de  Treballadors  (AIT).   Les   eleccions   continuen   essent   manipulades   des   del   poder.   § La  d’esquerra  de  Ruiz  Zorrilla  (Partit  Radical).   l’abril   de   1872.  Sagasta  i  Ruiz  Zorrilla.-­‐ -­‐ -­‐   El   fet   més   greu   per   a   la   consolidació   del   nou   monarca   és   la   divisió   de   la   coalició   governamental  a  partir  de  la  mort  del  general  Prim.   els   carlins   prenen   les   armes   altra   vegada   a   les   regions   del   nord.   Hi  predominen  el  personalismes.