You are on page 1of 60

Institut Nova Histria

Document de Recerca

LLEONARD I LA CASA REIAL CATALANA DITLIA Un intent de desfalsificaci i restauraci biogrfica Projecte Lleonard

Nom Document: Tipus Document: Codi Document: Autor:

Lleonard i la casa reial catalana dItlia Un intent de desfalsificaci i restauraci biogrfica Recerca ProjecteLleonard-0004-Lleonard_Intent_desfalsificacio_restauraci biografica-JB Jordi Bilbeny Situaci: Data: Nm. Pg. Web Projecte Lleonard Mar de 2010 60

LLEONARD I LA CASA REIAL CATALANA DITLIA Un intent de desfalsificaci i restauraci biogrfica

Quatre mots per replantejar el tema He acabat de llegir el llibre dEn Charles Nicholl, Leonardo. El vuelo de la mente. Una obra densa, amb un gran cabal dinformaci, sovint aclaparadora, perqu ms que destriar el gra de la palla, el que fa s acumular dades i ms dades, sense mai saber del cert si sn fruit de la vida real, dafegits dels compiladors o fragments de la vida dalg altre que supleix la personalitat dEn Lleonard o la inventa. Sigui com sigui, les dades que En Nicholl ens aporta sn ms que suficients per adonar-nos, en una primera aproximaci, de lambient en qu es va moure el nostre home. Aquest ambient cortes, refinat, que li va permetre expandir-se intel lectualment i artstica i que li va garantir lespai ideal per a la seva realitzaci personal. Dentrada, com en el cas dEn Colom, sobta que el fill analfabet duna pageseta sense estudis visqui contnuament a les corts dels prnceps italians. O com ho diu En Martin Kemp: Durant almenys 30 anys En Lleonard
1

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

depengu de les corts que el contractaven1. I encara insisteix que, durant la major part de la seva carrera, En Lleonard fou una criatura de la cort i no pas un artista a la recerca de feina2. Per els bigrafs, tamb com en el cas dEn Colom, relaten de la forma ms natural, sense donar-li la ms mnima importncia, que va ser el fill il legtim duna pobra pagesa analfabeta. Els qui sabem com es fa una biografia dun personatge noble per aplicar-la a un plebeu ho veiem altament desmesurat i grotesc. I s lindicatiu evident que som davant duna barreja de personatges.

El mecenatge de les princeses napolitanes Pel que fa a En Lleonard, som sabedors que, poc desprs de la seva arribada a Mil, cap a les acaballes del decenni de 1480, ja se lassocia especialment amb la Cort dIsabel dEste, a Mntua 3, on desplega les seves aptituds musicals. De conformitat amb En Michael White, en arribar a Mntua, el reb personalment Isabel dEste4. Per ell, Isabel havia coincidit moltes vegades amb En Lleonard a la cort dels Sforza. Era una admiradora de la seva obra, molt entesa en art i una gran col leccionista de pintura5. Aqu el veiem amb un deixeble seu, Atalante Migliorotti, a qui al 1493 Isabel li encarreg que li fes una guitarra6. No deixa de sobtar que la primera aparici dEn Lleonard en una cort italiana sigui precisament la dIsabel dEste, car aquesta era filla dElionor dArag, la qual era filla alhora de Ferran I de Npols, nta dAlfons IV de Catalunya i I de Npols i neboda del rei Ferran II el Catlic. Isabel dEste, que shavia fet un nom, com a generosa, per b que capriciosa, protectora de les arts7, va ser dibuixada per En Lleonard i avui dia es conserva el seu retrat amb llapis negre i sanguina sobre paper al Museu del Louvre, a Pars8. A ms a ms, Isabel era la germana de Beatriu dEste, esposa del duc de Mil, Ludovico Sforza, a qui En Lleonard oferir els seus serveis denginyer
1 MARTIN KEMPT, Leonardo; traducci de Juan Carlos Rodrguez Aguilar, Fondo de Cultura Econmica, Breviarios557, Mxic, D.F., 2006, p. 25. 2 dem, p. 27. 3 CHARLES NICHOLL, Leonardo. El vuelo de la mente; traducci de Carmen Criado i Borja Bercero, Santillana Ediciones Generales, S.L.; 5a ed., Madrid, 2006, p. 181. 4 MICHAEL WHITE, Leonardo, el primer cientfico; traducci de Vctor Pozanco, Plaza & Jans, Editores, S.A.; 2a edici, Barcelona, 2001, p. 216. 5 dem. 6 CH. NICHOLL, op. cit., p. 183. 7 FRANK ZLLNER, Leonardo da Vinci. Obra pictrica completa y obra grfica; traducci de Pablo lvarez Ellacura, Lidia lvarez Grifoll i Ambrosio Berasain Villanueva, Taschen, Madrid, 2007, p. 143. 8 dem, p. 142.

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

militar. Per s que, encara, En Ludovico era el cunyat mateix del rei Alfons II de Npols, que shavia casat amb la seva germana Hiplita Maria. O dit duna altra manera: era el germ de la reina. Per Isabel era germana, a lensems, dAlfons I dEste, que va mullerar en segones npcies, al 1502, Lucrcia Borja, la germana dEn Csar Borja, a qui En Lleonard tamb servir com a enginyer bl lic. En Nicholl, que, en un apartat del llibre, analitza els papers dEn Lleonard sobre arquitectura, ens advera que en un foli que es pot datar a comenament del 1489, figuren dos dibuixos de planta i alat dun petit edifici, cobert per una cpula, que no s una esglsia. La inscripci lidentifica com el pavell del jard de la duquessa de Mil. Es refereix a la construcci que hi ha al parc del castell dels Sforza9. I afegeix: s possible que el projecte de renovaci del pavell estigus relacionat amb el casament del jove duc de Mil i Isabel dArag, nta del rei de Npols, celebrada al febrer del 148910. Efectivament: Isabel dArag era la filla dAlfons II de Npols i dHiplita Maria Sforza, germana dEn Ludovico Sforza. I va ser tamb la germana del rei napolit Ferran II. Es va casar amb Gian Galeazzo Sforza, nebot alhora del mateix Ludovico. Lespectacle teatral per celebrar-ne les noces, escaigut al 13 de gener del 1490, va anar a crrec dEn Lleonard. Per En Nicholl, va ser la primera participaci documentada dEn Lleonard en una obra teatral11. s a dir, que En Lleonard, segons la documentaci que tenim, es va estrenar com a escengraf a la cort duna altra princesa de la casa reial catalana: Isabel dArag. La pertinena a la reialesa daquesta dama no ha passat desapercebuda a En Nicholl, que escriu sense embuts que la Isabel era destirp rgia: Alfons, el seu pare, era lhereu del regne de Npols12. Per aix mateix, els msics, a linici de la vetllada, arrencaren amb una melodia napolitana en honor de la radiant duquessa13. Segons el poeta Bernardo Bellincione, que va escriure el llibret de la representaci, intitulada La mscara dels planetes, lobra es realitz amb tot lenginy i art del mestre Lleonard da Vinci, el florent; amb els set planetes
CH. NICHOLL, op. cit., p. 251-252. dem, p. 252. 11 dem, p. 285. 12 dem. 13 dem, p. 286.
9 10

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

girant, representats per homes que semblaven i anaven vestits com poetes, i cadascun daquests planetes parl en lloana de la duquessa Isabel14. Per tant, a vista dels parlaments dels planetes que li van ser destinats i de la msica napolitana amb qu va comenar lescenificaci, tot indica netament que la preponderncia de lespectacle va recaure sobre la princesa napolitana. Sembla, tamb, que el Mestre es va quedar a la cort dIsabel dArag una temporada llarga. Per En Robert Payne, En Lleonard lhavia de conixer en molts nivells: com a cortes, com a pintor, probablement com a cantor, i certament com a consultor en fora problemes denginyeria que confront amb ella15. I rubrica: Com que En Lleonard visqu a prop seu, i fou el pintor de la cort, era inevitable que es trobessin i que la pogus pintar16. A lagost del 1499, En Lleonard escriu en una pgina del Cdex Atlntic: Per escalfar laigua de la caldera de la duquessa, afegeix tres parts daigua calenta a quatre parts daigua freda17. Atent a la jugada, En Nicholl, anota immediatament que la duquessa en qesti ha de ser Isabel dArag, vdua dEn Gian Galeazzo. Ella i En Lleonard eren vens; Isabel sallotjava a laltra ala de la Corte Vecchia, amb el seu fill malalt, Francesco, el Duchino18. Si realment la duquessa a qui En Lleonard escalfa aigua fos Isabel dArag, i els fets passessin un cop aquesta ja fos vdua, aix ens podria indicar que el nostre home no deuria entrar a la seva cort per la influncia de la nissaga Sforza sin de la casa reial catalana. s una conjectura, s clar. Per el fet que, mort lSforza, En Lleonard es mantingus al servei actiu dIsabel dArag ho podria fer sospitar. Majorment, perqu, poc desprs, ja el veiem al servei dun altre membre de la famlia reial catalana: Csar Borja. I, ats que la seva germana Lucrcia, llavors era casada amb lAlfons dEste nt del rei Ferran I de Npols i nebot dAlfons II, En Lleonard va entrar de retop, tamb, una altra vegada, a servir dins de la famlia reial napolitana. Per En Nicholl, desprs que intervingus en lescenografia de les noces dIsabel dArag amb En Gian Galeazzo Sforza, al 1491, quasi exactament un any desprs, En Lleonard torn a intervenir a les festes que celebraven alhora el casament dEn Ludovico [Sforza] amb Beatriu dEste i dAnna

Cf. M. WHITE, op. cit., p. 146. ROBERT PAYNE, Leonardo; Doubleday & Company, Inc.; Nova York, 1978, p. 145. 16 dem. 17 CH. NICHOLL, op. cit., p. 357. 18 dem, p. 357-358.
14 15

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

La relaci amb En Csar Borja Des daquesta perspectiva, no deixa de ser sorprenent que lnica vegada que En Lleonard anomena En Csar Borja als seus escrits, no ho faci amb la grafia italiana de Borgia, sin amb la variant catalana Borges. O com exposa En Nicholl: Lnic esment que En Lleonard fa dEn Borja (o Borges, que s com ell ho escriu) es refereix a un manuscrit: Borges ti far avere lArquimede del vescovo di Padova e Vitellozzo quello da il Borgo a San Sepolcro20. La forma s genunament catalana. I aix ho reconeix el Pare Batllori en tractar del llinatge Borja i daquest cognom, el qual apareix en els documents amb moltes formes ortogrfiques: Borja, Bria, Borya, Borga, Borgia, Brgia, Borges21. Atent al detall En Jos Luis Espejo observa que el cognom Borja pot tenir mltiples variants: entre elles Bria, Borgia o Borges. Com veurem al seu moment, En Lleonard da Vinci denomin Csar Borja daquesta ltima manera (Borges); per la qual cosa seria conscient de lorigen valenci (i, ms remotament, catal o aragons) de dita famlia22. Per, mirant-tho
CH. NICHOLL, op. cit., p. 286. Cf. CARLO VECCE, Leonardo; Profili-24, Salerno Editrice, 2a edici, Roma, 2006, p. 209. 21 MIQUEL BATLLORI, La famlia Borja; Obra Completa, vol. IV, Biblioteca dEstudis i Investigacions, nm. 21; Eliseu Climent, Editor; Valncia, 1994, p. 3. 22 JOS LUIS ESPEJO, Leonardo. Los aos perdidos; Ediciones El Andn, SL; Barcelona, 2008, p. 75, nota 34.
19 20

www.jordibilbeny.com

Sforza, neboda dEn Ludovico, amb lAlfons dEste, germ de Beatriu19. Doncs b: tant la Beatriu com lAlfons dEste eren, ni ms ni menys, que fills dElionor dArag i, nts, per tant, del rei Ferran I de Npols. Llavors una pregunta es fa obligada: on requeia la importncia del doble casament? En el fet que es casessin un oncle i la seva neboda amb dos membres duna altra nissaga o en el fet que es casessin un germ i una germana dos prnceps de la casa reial catalana amb dos Sforza? Jo penso que el nucli simblic i emotiu, el nucli de poder del doble casori havia de recaure en el fet que es casessin els fills dIsabel dArag: dos nts del rei Ferran. I s, en conseqncia, aqu on crec que cal situar En Lleonard: al servei dElionor dArag i dels seus fills Beatriu i Alfons. Per aix em sembla naturalssim que, deu anys desprs, al 1501, seguint la mateixa poltica matrimonial, lAlfons dEste mullers en segones npcies una altra membre de la casa reial catalana: la Lucrcia Borja, germana dEn Csar Borja, i que poc desprs En Lleonard passs al servei daquest darrer.

Institut Nova Histria

Per En White, va ser durant la primavera del 1502 que li oferiren el crrec denginyer militar a les ordres dEn Borja, que ja lhavia conegut uns anys abans24. Segons En Nicholl, En Lleonard va entrar al servei dEn Csar Borja a lestiu del 150225, per b que, acte seguit es veu obligat a reconixer que no sabem amb exactesa com i quan entr En Lleonard a treballar per En Borja26. En Csar era fill natural dEn Roderic de Borja, que va ser Summe Pontfex entre 1492 i 1503. Els Borja tenien vincles diversos amb la casa reial catalana. Segons el Pare Batllori, den de la descoberta dAmrica, el rei Ferran II de Catalunya havia de cercar el suport papal en la seva controvrsia amb el rei portugus Joan II, sobre el domini de les illes de la mar oceana27. Aix va motivar que el monarca fes un gest decidit, renovant immediatament el pla anterior daliana familiar, iniciat ja en temps del primer duc borgi de Gandia, Pere Llus, i reprs ara per mitj del nunci Francesc Desprats i del mateix Jaume Serra, que havia negociat, sense bon

23 BENEDETTO CROCE, Espaa en la vida italiana del Renacimiento; traducci de Francisco Gonzlez Ros, Editorial Renacimiento, Sevilla, 2007, p. 63-64. 24 M. WHITE, op. cit., p. 230. 25 CH. NICHOLL, op. cit., p. 384. 26 dem, p. 385. 27 R. P. MIGUEL BATLLORI S. I., Alejandro VI y la Casa Real de Aragn. 1492-1498; Real Academia de la Historia, Madrid, 1958, p. 23.

www.jordibilbeny.com

fredament, En Lleonard ja era conscient, com la majoria ditalians de lpoca, de la catalanitat dels Borja, pel cap baix des de lpoca de Calixt III. Per aix, quan aquest va ser elegit Papa, En Benedetto Croce ens comenta que tot Itlia sal amb un crit dindignaci: Un Papa brbar i catal! Advertiu a quin grau dabjecci hem arribat nosaltres, els italians. Regnen els catalans i noms Du sap fins a quin punt sn insuportables en llur domini23. Consegentment, si tothom a Itlia sabia que el Papa i els seus fills eren duna nissaga catalana, tant pel que fa a Calixt III com a Alexandre VI, per qu a En Lleonard li calia demostrar-ho duna forma tan personal i peculiar? I no pas per fer-ne ostentaci pblica, perqu, molt altrament, el cognom apareix esmentat a les seves notes, que mai no es van editar. O no seria que anomenar-lo a la catalana era quelcom ms que una marca de conscincia genealgica? No podria ser que escrivint Borges, En Lleonard ens estigus aproximant a una familiaritat especial amb el cognom, amb la llengua dels Borja? Ara mateix no ho s. Per s evident que si va escriure el que va escriure no podia ser el fruit ni dun lapsus linguae ni dun excs de conscincia. Havia de ser la conseqncia natural duna manera de tractarse. Duna manera de parlar.

Institut Nova Histria

succs, el primer matrimoni de Maria Enrquez28. I acaba exposant que, aquest entroncament de la casa de Borja amb la reial dArag, i precisament per mitj duna famlia tan castellana com la dels Enrquez, no tenia per Alexandre VI un abast purament familiar, ni molt menys: involucrava en si mateix una aliana poltica que, en aquells moments precisos, era almenys una admonici seriosa per al seu aliat Ludovico el Moro i per a Carles VIII en els seus projectes de conquesta i dinvestidura del regne de Npols 29. Els vincles familiars, doncs, entre els Borja i la casa reial catalana, amb els interessos poltics sabuts, hi eren i ben ostensibles. I no pararien de crixer. Just al 1498 Lucrcia shavia maridat, en segones npcies, amb Alfons dArag, duc de Bisceglie, fill natural del rei Alfons II de Npols30; i, finalment, en terceres npcies, al 1501, amb Alfons dEste31, fill dElionor dArag, nt com he dit de Ferran I de Npols i besnt dAlfons IV de Catalunya. Hi ha dos altres germans que van enllaar tamb amb la famlia reial catalana: En Jofr, casat amb Sana dArag, filla natural dAlfons II de Npols i, per tant, besnta tamb del Magnnim; i En Joan, II duc de Gandia, que havia contret matrimoni amb Maria Enrquez, cosina germana del rei Ferran II de Catalunya32. I En Csar mateix, desprs dintentar obtenir la m de Carlota dArag (filla del rei Frederic II de Npols)33, shavia acabat casant, el 12 de maig del 1499, amb Carlota dAlbret, germana del rei Joan de Navarra34. En John Addington ens ho descriu perfectament quan escriu que, decidit a convertir En Csar en un prncep, el seu pare sali amb Llus XII de Frana, prometent-li anul lar el seu primer matrimoni i sancionar les seves npcies amb Anna de Bretanya, a condici que el rei es compromets a recolzar lenaltiment del seu fill. Aquest tracte indu En Llus a fer En Csar duc del Valentins i a concedir-li la m de Carlota de Navarra35. s a dir: que, quan En Lleonard entra a la casa dels Borja com a enginyer militar, entra en una famlia que sajusta amb tota precisi al bell mig de lentramat de la casa reial catalana dItlia. Entra, doncs, tamb al servei dun nou prncep. El marit duna princesa de Navarra. Prncep de
dem. dem, p. 23-24. 30 JOAN FUSTER, Lucrcia Borja, Gran Enciclopdia Catalana; Enciclopdia Catalana, S.A.; Barcelona, 1976, vol. 9, p. 374. 31 dem. 32 Cf. M. BATLLORI, La famlia Borja; op. cit., p. 15. 33 Cf. ANTONIO J. ONIEVA, Csar Borgia. Su vida, su muerte y sus restos; Compaa Bibliogrfica Espaola, S.A.; 2a edici revisada, Madrid, 1967, p. 135-136. 34 dem, p. 138. 35 JOHN ADDINGTON SYMONDS, Los papas del Renacimiento; Fondo de Cultura Econmica, Mxic, D.F., 1999, p. 72.
28 29

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

lAdritic sautoanomena tamb en el fams salconduit que atorga a En Lleonard al 18 dagost del 150236. En Maquiavel lesmenta com a prncep quan parla dell o, simplement, en citar-lo entre daltres prnceps quan comenta llurs fet37. Segons exposa lOnieva, els romanyols lanomenaven nostro Principe biondo38; assegura que, en la seva tercera campanya a la Romanya, es dibuixa el seu designi de constituir-se en Rei de lItlia central39. I rubrica que, desprs de la conquesta dels estats rebels del nord dItlia, Ferran el Catlic insist a Maximili que dons al Valent la investidura de la Toscana i el nomens Rei. La Romanya prega al Papa que el coroni i no manca qui demana que el nomeni Emperador40.

El salconduit dEn Borja i el tracte de familiar El salconduit predit, doncs, s clau i transcendental, perqu s aqu on En Csar Borja esmenta En Lleonard com a Nostro Prestantissimo et Dilectissimo Familiare, Architecto et Ingengero Generale, Leonardo Vinci41. Quan al 25 de maig del 2008 En Tais Bastida em va fer conixer aquest valus document, em comentava: Mhe fixat en una citaci de Csar Borja, de qu al seu moment no en devia fer cas, on diu que Leonardo s familiar seu. No s si els nobles deien familiar a qualsevol persona que estigus al seu servei o com anava tot plegat; per, vaja: podrien ser els primers candidats a familiars nobles de Leonardo42. Jo li vaig contestar immediatament: Troballa fantstica! Era el que ens calia per comenar a cercar. Fins ara podem dir que si En Leonardo era lenginyer dEn Csar Borja, avia de tenir alguna relaci nacional amb ell. Per, des dara, ja podem intuir que hi avia daver una relaci familiar43. Tot i amb aix, En Nicholl, que utilitza una transcripci diferent del document, omet lesment de familiar que En Borja fa. I en daltres transcripcions que he pogut observar, hi passa el mateix. La qual cosa ens
www.jordibilbeny.com

CH. NICHOLL, op. cit., p. 388. Vg. MAQUIAVEL, El Prncep; traducci i edici a cura de Jordi Moners i Sinyol, El Cangur-224, Edicions 62 s/a, 4a edici, Barcelona, 1996, p. 59-60, 69, 93, 103, 121 i 122. 38 A. J. ONIEVA, op. cit., p. 194. 39 dem, p. 192. 40 dem, p. 254. 41 Cf. HORATIO F. BROWN, Leonardo da Vinci and Cesare Borgia; http://www.oldandsold.com/articles11/italy-35.shtml, p. 3. 42 TAIS BASTIDA, imeil personal, datat el 25 de maig del 2008, p. 1. 43 JORDI BILBENY, imeil personal a en Tais Bastida, datat el 26 de maig del 2008, p. 1.
36 37

Institut Nova Histria

indicaria que lexpressi de familiar incomodava i incomoda. I molt. Per no tan sols el mot, sin el document sencer. Tal com assenyala lHoratio F. Brown, el Pare Guglielmo della Valle, a ledici de les Vides dEn Vasari, publicada a Siena al 1793, reprodua un document indit per provar que el viatge dEn Lleonard a la Romanya estava connectat amb una missi que li havia confiat el Duc Valent per inspeccionar les fortaleses dels seus darrers dominis. El document en qesti era la Carta Patent per la qual En Csar Borja confer a En Lleonard, en el seu crrec dEnginyer General, els poders ms il limitats per a lacompliment de la seva tasca44. O sigui, el document que acabo de rellevar ara mateix i en el qual En Borja tracta En Lleonard de parent. Segons En Brown, el Pare della Valle, public aquest document tan important refiant-se duna cpia feta pel notari Consonni a instncies dEn De Pagaye, Secretari del Govern de Maria Teresa, de la vitel la original llavors preservada als Arxius Melzi de Mil. Daltres estudiosos dEn Lleonard recopiaren la Carta Patent45 i la van donar a conixer en llurs obres. Doncs, b: En Giuseppe Bossi, lany 1810, a la seva obra sobre el Cenacle dEn Lleonard, ja havia anunciat que la vitel la original shavia perdut en temps fora recents46, rubrica En Brown. Amb la qual cosa, ara sabem que el document va posar nerviosos els preservadors de la biografia oficial dEn Lleonard, que el van fer desaparixer en menys de quinze anys. S: el parentiu amb En Borja preocupava i preocupava molt. La seva familiaritat sobrava. I el document es va fer desaparixer en un tres i nores. I jo diria que aquesta angnia perqu la crtica moderna i els historiadors competents poguessin relacionar el Valent amb En Lleonard ja provenia del segle XVI. El seu primer bigraf, Paolo Jovio, no diu absolutament re de la relaci dambds personatges, a la seva brevssima Leonardo Vincii Vita47, inclosa dins del Dialogi de Viris et Foeminis Aetate Nostra Florentibus, del 152848. I el mateix sesdev a la resta de textos primitius, amb lnica excepci de lAnnim Gaddiano, que, nogensmenys, tampoc lesmenta amb el seu nom, sin noms com a duc Valent 49. Aix, loblitera lAntonio Billi als apuntaments del seu Llibre, escrit entre el 1516 i el

H. F. BROWN, op. cit., p. 2. dem, p. 2-3. 46 dem, p. 3. 47 Vg. PAOLO GIOVIO, Leonardi Vincii Vita, Dialogi de viri et foeminis aetate nostra florentibus; Cf. C. VECCE, op. cit., p. 835-837. 48 Cf. C. VECCE, Leonardo Nelle Biografie Antiche, Leonardo; op. cit., p. 351-357. 49 Vg. Anonimo Gaddiano, cf. C. VECCE, op. cit., p. 360.
44 45

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

152550; i hi passa alhora per sobre, tamb sense esmentar-lo, En Giovanni Paolo Lomazzo, en una curtssima biografia recollida a Gli Sogni e Raggionamenti, del 156351. I, dhuc, a la vida que En Vasari li dedica, per b que hi esmenten tot un seguit damics, mecenes i artistes, la tasca denginyer militar a les ordres dEn Csar Borja i, dhuc, el seu mateix nom, ja van ser diligentment esborrats a les dues primeres edicions florentines, tant a la del 155052 com a la del 156853. I si ventilaven la relaci de lun amb laltre, tamb van esgarriar el document on sexplicitava rotundament que En Lleonard era parent dEn Csar. Com explicar aquest parentiu entre els Borja i En Lleonard si aquest era, com diuen els escrits i els bigrafs reputats, el fill duna pagesa analfabeta i dun notari de poca volada? El terme familiar s cert, vol dir tamb amic o servent. Per aqu em sembla ben clara la seva accepci oberta i ntida de parent. s aquest parentiu sobtat, si fos certa la interpretaci que hi dono, el que descol loca els erudits formals i perpetuadors duna biografia tan rgida com contradictria de lartista. La majoria dels bigrafs lleonardins moderns comenten aspectes diversos del document, per quasi mai no fan cap referncia al mot familiar. Una excepci rarssima s En Payne, que, senfronta obertament amb el text i mira de treuren el desllorigador. Per ell, locupaci dEn Lleonard a les ordres dEn Csar Borja i els termes dafecte amb qu ens s descrit al passaport sempre ha desconcertat els estudiosos de la histria del Renaixement. En Lleonard no hi s simplement descrit com el nostre estimat arquitecte i enginyer general, la qual cosa com seria avui en alguns pasos europeus pot ser simplement un terme convencional de tractament. Per contra, s descrit com al nostro prestantissimo et dilectissimo familiare, architetto et ingegnere generale, on prestantissimo t la connotaci de clamorosament eminent i dilectissimo familiare quasi significa el membre ms estimat de la meva famlia; o, ms aviat, ja que En Csar Borja emprava paraules per a aquest efecte, aix vol dir que declarava que En Lleonard era prxim a ell en cos i nima i possea la seva plena confiana54.
Vg. Libro de Antonio Billi, cf. C. VECCE, op. cit., p. 359-360. Vg. GIOVANNI PAOLO LOMAZZO, Gli Sogni e Raggionamenti, Ragionamento quinto, Cf. C. VECCE, op. cit., p. 378-379. 52 Vg. GIORGIO VASARI, Lionardo Da Vinci. Pittore e Scultore Fiorentino, Le Vite de pi eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue, insino a tempi nostri; segons ledici de Lorenzo Torrentino, de Florncia, del 1550; a cura de Luciano Bellosi i Aldo Rossi, Giulio Einaudi Editore s.p.a.; ET Classici, nm. 72, Torino, 1991, vol. II, p. 545-556. 53 Vg. GIORGIO VASARI, Vita di Lionardo da Vinci. Pittore e Scultore Fiorentino, Le Vite dei pi eccellenti pittori, scultori e architetti; segons ledici dEn Giunti, de Florncia, del 1568, I Mammut, nm. 4, Grandi Tascabili Economici Newton Compton Editori, 3a edici, Roma, 1997, p. 557-567. 54 R. PAYNE, op. cit., p. 182-183.
50 51

10

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

Per ha estat En Manel Capdevila qui ha dedicat ms temps a indagar sobre aquest particular. I el resultat nhan estat un seguit de reflexions que demostren que, efectivament, En Lleonard i En Csar Borja havien de ser parents. Com que el que exposa s transcendental a fi de capir amb una gran nitidesa aquest parentiu, mirar de reproduir larticle dEn Capdevila, amb tanta prolixitat com em sigui possible. Segons ell, vist el salconduit i el tractament que li dna Csar Borja a Leonardo de nostre Prestantssim i Estimadssim Familiar, penso que implica algun tipus de parentiu. Tot seguit ho mirar de raonar. Per comenar, els diccionaris moderns (deixant de banda el sentit estar familiaritzat amb una cosa, un fet), a part de parent, li donen tamb les accepcions de criat-parent, simple criat o empleat. Intentar demostrar que no pot fer servir el terme en cap daquestes dues darreres accepcions, cosa que ens deixar noms el sentit de parent. En el cas que ens ocupa del salconduit borgi, simple criat en queda excls, perqu, si noms fos un criat, no el tractaria de Prestantssim i Estimadssim. S que pot implicar, per, criat en el sentit de familiar proper. En Pep Mayolas diu que En Ferran Colom anomena criats als seus parents (al seu cos Pedro de Arana) i que el rei anomenava, en la seva correspondncia, criat meu a altes dignitats, un duc o un familiar reial, que escollia entre els seus parents. Criat no ents com ho entenem en aquests darrers cent anys, com un cambrer o majordom, o una minyona. Un criat del segle XVI era una persona o personalitat al servei dun rei. I ser-ho era un honor i una distinci. Per aix, en el text, el terme familiar ve reafirmat amb els eptets Prestantssim i Estimadssim. Daltra banda, sabem que no podia ser un simple criat, ja que si mirem la biografia del pintor ms enll del que ens ha arribat, penso que Leonardo havia de ser noble, com demostra ostensiblement el seu escut darmes, que, per si fos poc, sabem que tenia tres pals de gules sobre camper dor. Ens queden, doncs, pel terme familiar les accepcions o b dempleat o b de parent. Ara, cal deixar ben establert que el ttol dArquitecte i Enginyer General noms pot expressar el nom dun crrec atorgat per Csar Borja
11

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

dins la seva cort (com ho seria tamb el dalmirall general). En Lleonard, treballant pel seu compte, noms podia ser anomenat, com a mxim, Arquitecte, Enginyer o Arquitecte i Enginyer, per mai Arquitecte i Enginyer General, ja que aquest ttol implica un crrec en una cort, com a cap daltres arquitectes i enginyers. Amb aquesta premissa, si llegim atentament la frase en qesti, veiem que familiar no pot tenir el sentit dempleat, perqu dir nostre Prestantssim i Estimadssim Familiar, al mateix temps que Arquitecte i Enginyer General Leonardo da Vinci, seria una redundncia, ats que Arquitecte i Enginyer General ho va ser en el moment que se li va donar el crrec, i aquest ja indica que s empleat de Csar Borja (com seria redundant que Ferran el Catlic digus: Cristfor Colom, Virrei de les ndies, empleat meu).
www.jordibilbeny.com

A ms a ms, el motiu del salconduit s explicar amb detall al llarg de tota la carta uns fets que impliquen, tamb, que Leonardo s empleat de Csar Borja, i exposar les feines que ha de fer: que li donin lliure accs i que li facilitin tot el que demani. I aix fa doblement redundant que digui que s empleat seu a linici del document. Resumint: Csar Borja descriu amb detall al document el crrec que li ha atorgat (Arquitecte i Enginyer General) i dna totes les explicacions sobre la feina que li ha encarregat. Ambds fets evidencien que s empleat seu, per, en canvi, no sn cap evidncia que sigui parent seu. Conseqentment, ha hagut de dir-ho al comenament del salconduit duna forma explcita perqu quedi ben pals. Desprs de tots aquests raonaments, cal inferir, doncs, que al dir nostre Prestantssim i Estimadssim Familiar, Csar Borja est tractant Leonardo da Vinci de parent seu, sigui amb el sentit de criat-parent o simplement parent55. Les ponderacions i els matisos dEn Capdevila no han deixat indiferent En Pep Mayolas, que resseguint-lo, encara ha ampliat les dades que aquell aportava i ha fet, per torna, ms concs i comprensible el terme familiar aplicat a un parent tangible i real. Per En Mayolas, doncs, un criat, en ple Renaixement, a ms del sentit actual de persona que lloga els seus serveis per a fer les feines duna casa i hi viu, i els de domstic, servent, cambrer,
55 MANEL CAPDEVILA, Salconduit de Csar Borja a Leonardo; http://www.inh.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00237. [Accedit 2009-11-16]

12

Institut Nova Histria

lacai, fmul, majordom o patge, que podem emprar com a sinnims, podria ser perfectament un parent daquell a qui servia. En Ferran, fill dEn Cristfor Colom, anomena criats els seus parents, el seu cos (segons que suggereix el seu bigraf Juan Guilln) Pedro de Arana (en realitat es tractaria dEn Pere-Antoni dAls, el seu nebot) i un Juan Amonio o Antonio (depenent de la font, que malda per tapar lAntoni-Joan dAls-Colom, germ gran de lanterior), doctor en lleis, criat meu. En aquest cas concret podria ser un recurs de la censura per fer passar per criats aquells que havien de ser els hereus del fill del Descobridor, nebots dEn Ferran Colom. Per notem que sespecifica que En Juan Antonio s doctor en lleis, i aix ja ens revela que no s un mer palafrener. I, a continuaci, com si fos usual a lpoca, ens aclareix que s criat meu. s molt possible, per tant, que En Ferran Colom fes servir aquests mateixos termes en el seu testament original per deixar ents que els seus nebots estaven al seu servei. No sn estranys els casos en qu a una alta dignitat, un aristcrata o un familiar reial, el rei el pot anomenar en la seva correspondncia criat meu. Criat, per tant, no sha dentendre com ho entenem en aquests darrers cent anys, com un cambrer o un majordom, o una minyona. Pel que he anat trobant en lectures escampades, un criat meu al segle XVI jo lentenc com a persona o personalitat al meu servei. Era un honor i una distinci ser criat de segons qui. Per altra banda, en les comunicacions dels personatges de rang ms elevat, veiem, com una constant, que sespecifica el grau de proximitat al destinatari de la carta, com una distinci o un afalac. I quan hi ha un parentiu, es fa constar inequvocament. s el cas de lEmperador Carles V quan sadrea per carta, el 10 de mar del 1550, al duc de Gandia, Francesc de Borja, en els termes illustre duque primo. Eren parents, tant pel cant dels Enrquez, almiralls de Castella, com pel del casal dArag (la mare dEn Borja era nta del rei Ferran el Catlic, com ho era tamb En Carles V). Quan En Felip II de Castella, ms de quaranta anys desprs, sadrea al seu ambaixador a Roja, el comte dOlivares, ho fa amb lencapalament Egregio conde, pariente nuestro, del nuestro Consejo, y nuestro envajador. Cent anys abans, el Cardenal Pedro Gonzlez de Mendoza, lanomenat tercer rei dEspanya pel poder que aglutinava, sadreava al cosmgraf catal Jaume Ferrer de Blanes el 26 dagost del 1493: Jaume Ferrer, special amigo. En cada cas notem que es fa constar la relaci de parentiu o

13

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

damistat que vincula lemissor amb el destinatari i, si existeix, com en el cas de lambaixador a Roma, la del servi concret que lal ludit presta a jerarca. En el revelador salconduit que li expedeix En Csar Borja el 1502, el fill dAlexandre VI anomena En Lleonard de Vinci Nostro Prestantissimo et Dilectissimo Familiare, Architecto et Ingengero Generali Leonardo Vinci. Per b que En Csar Borja havia acumulat dignitats eclesistiques des dels set anys i havia estat bisbe de Pamplona, arquebisbe de Valncia i cardenaldiaca de Santa Maria la Nuova, el 1498 havia renunciat al seu estatus eclesial i el 1499 shavia casat amb Carlota dAlbret, germana del rei Joan III de Navarra. s fa pals, doncs, que al 1502, quan expedeix el salconduit, ja no pertanyia al clericat, tot i que al final de la seva notable corrua de ttols i dignitats ressonessin els de Gonfanoner i Capit General de la Santa Romana Esglsia. Un capit general s un militar, no pas un clergue, i el Gonfanoner de la Santa Romana Esglsia s el crrec atorgat a un prncep o alta dignitat encarregat de la custdia del gonfan la insgnia o estendard de la Santa Esglsia. En Csar Borja, per tant, no ostenta una jerarquia eclesistica reblem. Per, bo i aix, anomena familiar En Lleonard de Vinci. Aquesta circumstncia, i el fet que els adjectius que acompanyen el mot sn prestantssim (que vol dir molt disposat, molt preparat) i dilectssim (que significa estimat amb dilecci, estimaci espiritual profunda), ens convida a pensar que, en aquest cas, estimadssim familiar t el sentit de parent. Aleshores, aix ens permet dinferir que, tot i que probablement llunyana (no serien oncle i nebot per entendrens), En Lleonard de Vinci podria tenir una relaci de parentiu amb En Csar Borja56. La interpretaci del text ens emmena, doncs, duna forma molt directa, a considerar En Lleonard un parent dels Borja, cosa que, pel fet de ser aquests, de retruc, parents de la casa reial catalana, explicaria molt ntidament, i sense cap misteri, que En Lleonard tingus les armes reials catalanes com a armes prpies. El document s tamb important encara per dues raons ms. La primera, perqu sanomena el nostre home, com en fora altres fonts, Leonardo Vinci i no pas da Vinci; don es pot inferir que Vinci, ms que un topnim, s o podria ser un motiu o un cognom. Aix, com a Vinci o Vincius, el trobem descrit en una gran quantitat de referncies que parlen dell encara durant el segle XVI. En Pomponio Guarico, al 1503, i En Raffaello Maffei li
56 PEP MAYOLAS, La interpretaci dels mots criat i familiar i el cas particular dEn Lleonard de Vinci, http://www.inh.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00238. [Accedit 2009-12-21]

14

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

diuen Leonardus Vincius57. En canvi, En Matteo Bandello, a les seves Novelle, tamb a la primera meitat daquest segle; En Giovambatista Giraldi, al 1554; En Paolo Lomazzo, al 1584; En Battista Armenini, al 1586; En Gregorio Comanini, al 1581, i En Girolamo Gattico, prop del 1600, lesmenten tots com a Leonardo Vinci58. Il Vinci li diu cinc vegades En Giraldi59. Realment, i aquest darrer exemple s molt il lustratiu i suggerent, ens apropem ms a un cognom que a un topnim. El mateix cognom que trobem ja al segle XVI en una nissaga de Siclia, on sobresurt el compositor Pietro Vinci60, o el que constatem a Npols al XVII, on veiem el tamb compositor Leonardo Vinci, mestre de la capella reial61. El cognom en si no tindria ms importncia si no sabssim que En Lleonard va ser admirat tamb com a cantor, compositor i constructor dinstruments musicals, i que, com vinc exposant, va tenir una relaci directa amb la casa reial de Npols. I la segona ra de pes la clissem en lesperit del salconduit, per tal com En Csar escriu: Ordenem i manem que al seu portador, el nostre ben amat i molt excels arquitecte i enginyer general Leonardo Vinci, a qui hem encarregat la inspecci de les places i fortaleses dels nostres estats, se li presti lajuda que calgui en cada cas o que, a parer seu, estimi necessria62. Tal com relleva En Nicholl, el document concedeix a En Lleonard total llibertat de moviment pels dominis dEn Borja, amb totes les despeses pagades per a ell i els seus63. I En White encara ho matisa: segons el salconduit, En Lleonard tenia carta blanca per fer el que volgus i demanar el que desitgs all on fos, dins dels territoris controlats per En Csar Borja. A ms, estava autoritzat a tenir ple accs als plans i projectes ms secrets dels seus generals64: favors ms propis de concedir a un parent que a un servidor.
www.jordibilbeny.com

Els pares esborrats i substituts Llavors, si el terme cal interpretar-lo en el sentit exacte de parent, don els venia la consanguinitat? Doncs a travs de la casa reial. Dalgun vincle encara no clarificat amb els reis catalans de Npols. Crec jo. Haurem de tenir molt present que lAnnim Gaddiano ens assegura que En Lleonard da
Cf. GIUSEPPE BOSSI, Del Cenacolo di Leonardo da Vinci; Stamperia Reale, Mil, 1810, p. 18 dem, p. 22-42. 59 dem, p. 29-30. 60 Vg. Vinci, Pietro; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 15 (1989), p. 543. 61 Cf. MONTSERRAT ALBET, Vinci, Leonardo; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 15 (1989), p. 543. 62 CH. NICHOLL, op. cit., p. 388. 63 dem. 64 M. WHITE, op. cit., p. 232.
57 58

15

Institut Nova Histria

Vinci, ciutad florent, encara que fos fill legtim de Ser Piero da Vinci, era, per part de mare, nascut de bona sang65. No cal que remarqui que la quasi totalitat dels estudiosos i bigrafs lleonardins passen per alt aquest pargraf. Amb tot, el text daquest annim, datat segons En Vecce vers el 156566, s anterior a les notes dEn Vasari i tan sols lavana en antiguitat la ressenya biogrfica dEn Jovio, que es conserva manuscrita en una revisi prxima al 153567. s a dir, que som davant del segon text ms antic que ens dna informaci sobre el nostre pintor. I ja he dit tamb que s lnic escrit que el relaciona amb En Csar Borja i lnic que ens reporta que va tenir un deixeble anomenat Ferrando Spagnuolo68. Els dubtes que havien anat prenent cos sobre lautntica mare dEn Lleonard, ja els va esvair a la seva manera En Luca Beltrami, a lany 192169, donant crdit de tot en tot a la llegenda, en lloc dapostar per la crtica textual i per atorgar un paper predominant a la censura en tot all que afecta la construcci de la vida del Mestre. A partir daqu, la quasi totalitat de bigrafs han acceptat amb una bena als ulls que la mare dEn Lleonard s la que els textos suggereixen. Tamb En Nicholl creu que la mare es deia Caterina70. I tot seguit satura uns instants a glossar les poques dades que ens nhan pervingut. Comena per indicar que de la seva mare i dels avantpassats daquesta no en sabem quasi re71. Seguidament, constata: Shan investigat a fons els cadastres de lpoca cercant algun rastre della o de la seva famlia a Vinci, per no sha trobat cap Caterina que respongui a les seves circumstncies72. Prossegueix apuntant que certament s possible que Caterina fos una jove sense terres o posici social73. I, sense perdre calada, etziba que s curis que lnica biografia primerenca dEn Lleonard que lesmenta, en digui exactament el contrari: Era per madre nato di bon sangue. Llegim aquest comentari a lAnnim Gaddiano, escrit entorn del 1540 i que constitueix una font fiable, tot i que no impecable. El seu autor s el primer bigraf dEn Lleonard que afirma que fou fill legtim. Cap de les altre fonts Billi, Giovio, Vasari, etctera no ho esmenta74.

Anonimo Gaddiano, op. cit., p. 360. C. VECCE, Appendice, op. cit., p. 427. 67 dem, p. 425. 68 Anonimo Gaddiano, op. cit., p. 361. 69 Vg. LUCA BELTRAMI, La madre di Leonardo; Direzione della Nuova Antologia, Roma, 1921. 70 CH. NICHOLL, op. cit., p. 42. 71 dem. 72 dem, p. 43. 73 dem. 74 dem.
65 66

16

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

A la nota corresponent a aquest pargraf, i quasi com sorprs del que ell mateix escriu, En Nicholl corrobora novament que el manuscrit, que cont molts errors descriptura, descriu En Lleonard com a legittimo... figluolo de Ser Piero. Ladjectiu s redundant75. I davant levidentssima evidncia, la sotraguejada s tan forta que ha de matisar prudentment: Generalment, es dna per descomptat que era il legtim o no legtim, la qual cosa s la que hom pretendria dir76. No cal que apunti que hom no pot saber les intencions dun escriv, ni qu va pretendre dir quan deia el que no devia dir. Aix cauria de ple en la camp de la histria ficci. Hi ha el que hi ha, hom diu el que diu i el manuscrit canta el que canta: que En Lleonard s un fill legtim i la seva mare s de bona sang. Tampoc En Vecce, que glossa amb detall lannim predit, no desmenteix en cap moment la informaci que ens forneix sobre aquest particular i, en tractar de la nascita per madre di bon sangue, postil la que deriven de fonts de tradici oral les notcies sobre la famlia dEn Lleonard77. No hi fa cap comentari especfic, ni dubts ni molt menys negatiu, mentre que s que incideix en el fet que s errada ledat en el moment de la mort (72 anys en lloc de 67)78. Per aix, a linici del seu llibre, en tractar de la mare dEn Lleonard, insisteix que continuem sense saber-ne re79. I aventura que probablement no era de Vinci80. Llavors, aprofita per recordar que lAnnim Gaddiano obre, amb prou feines, una escletxa sobre el seu origen81, perqu ens innova, com hem acabat de veure, que era de bona sang per part de mare. I rubrica: Per part de mare, En Lleonard era nascut de bona sang. Una famlia de nobles o de mercaders82. I ja som novament al cap del carrer. Si la famlia dEn Lleonard era noble, s que no era la que se li ha atribut. I per aix mateix els rastres que ens hi podrien emmenar desapareixen arreu. No ens ha de sobtar, per consegent, que aquesta mare inventada, pagesa i analfabeta, no aparegui a les notes dEn Lleonard83. De fet, no s ben b aix. Als quaderns dEn Lleonard hi apareixen tres esments a una tal Caterina. El primer, fa: Vingu Caterina, el 16 de juliol del
dem, p. 568, nota 15. dem. 77 C. VECCE, op. cit., p. 359. 78 dem. 79 dem, p. 30. 80 dem. 81 dem. 82 dem. 83 RICHARD FRIEDENTHAL, Leonardo da Vinci; traducci de Rosa Pilar Blanco, Biblioteca Salvat de Grandes Biografas-90, Salvat Editores, S.A.; Barcelona, 1986, p. 11.
75 76

17

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

A vista de tot plegat, En Nicholl rubricava: No podem estar segurs que Caterina fos la seva mare, per si no ho era, de qui es tractava? Sempre que als quaderns sesmenta una persona que ha comparegut a casa seva per quedar-shi una temporada es tracta dun home: un ajudant, un aprenent, un servent. Per una mera qesti legal era impossible que Caterina fos una aprenent, i tampoc no sembla molt probable que es tracts duna ajudant especialitzada en alguna mena de tcnica92. I, llavors, concloa que lnica interpretaci plausible s que fos una criada, una cuinera o una majordona93. Que es tracts duna simple serventa s lopini tamb dalguns bigrafs. I daltres, com En White, que vinc glossant, davant de la impossibilitat de poder establir cap vincle entre aquesta Caterina i la mare en qesti, apunta que En Lleonard no degu voler cridar latenci sobre el

Cf. M. WHITE, op. cit., p. 162. dem. 86 dem, p. 163 87 CH. NICHOLL, op. cit., p. 318. 88 dem. 89 dem, p. 319. 90 dem. 91 GUSTAVO UZIELLI, Ricerche intorno a Leonardo da Vinci; Serie Prima, segona edici, E. Loescher, Editore; Tor, 1896, p. 42. 92 CH. NICHOLL, op. cit., p. 319. 93 dem.
84 85

18

www.jordibilbeny.com

149384. El segon: Es pot saber qu desitja fer la Caterina?85. I el tercer s una llista de Despeses de lenterrament de Caterina86. En cap moment no hi anota que sigui la seva mare, cosa que es pot deduir tamb fcilment per la forma que t de parlar-ne i pel tractament impersonal i distant que li dna. Segons En Nicholl, que analitza els assentaments de larribada i de lenterrament, no sabem qui era87. I, tot seguit, opina, per la fredor amb qu En Lleonard parla de les despeses del sepeli, que la referncia a lenterrament de Caterina consisteix en una asptica entrada comptable. s possible que calgui advertir-hi un intent de distanciar-se de les emocions88, car li costa acceptar que En Lleonard pugui parlar de la seva mare amb un grau tan alt dimpersonalitat i indiferncia. Llavors, passa a comentar-ne les despeses. I advera: No s un enterrament de luxe. Les costes pugen a poc ms de 6 lires: al 1497 [En Lleonard] es gastar quatre vegades ms en una capa argentada per a Salai89. I constata que hi ha qui pensa, tanmateix, que la modstia de lenterrament no lliga amb la possibilitat que fos la seva mare90. Per aquesta mateixa ra En Gustavo Uzielli, desprs danalitzar aquestes referncies, en dedua que, certament, res no fa creure que aquest nom es refereixi a la mare91.

Institut Nova Histria

fet, puix podia donar lloc a enraonies sobre el seu origen il legtim que haurien maculat la reputaci de la mare94. A ms a ms de tornar a traslladar lanlisi rigorosa del text al camp de les ms pures presumpcions, largumentaci no pot ser ms estantissa i pobra, perqu si, com ell mateix defensa, la mare era una pagesa, per la qual ra les ambicions de ser Piero li van impedir casar-shi95; i que, justament, per aquesta mateixa condici, Caterina estigu condemnada des del comenament a quedar relegada96, s que aquesta dona no tenia ni podia tenir, pels seus orgens i si fos tamb cert per la seva condici de mare soltera, cap reputaci. Llavors, com s que En Lleonard intentaria no embrutir-ne la reputaci si ja no en tenia? No hauria estat ms a lalada dun home de la seva amplada de mires i profunditat espiritual, parlar-ne b, amb respecte i reverncia, fent-la digna dun fill com ell, que llavors ja havia triomfat com a artista a les corts ms altes dItlia? No lhauria pogut dignificar com a mare amb un reconeixement, si es vol, subtil, per efectiu i dissuasori de tota infmia pstuma? Perqu, tal com En Lleonard escriu, la veritat s de tal excel lncia que, quan elogia petites coses, les ennobleix97. No lhauria pogut ennoblir noms dient qui era, descrivint-la com una dona humil, per com a la seva mare? Si no ho fa, si no en diu re, si ni tan sols ens diu que era la seva mare, no seria ms senzill acceptar que no lera hi prou? No seria ms honest assumir, com En White mateix tamb advera, que si li era impossible referir-se a Caterina com a la seva mare98 s que, rasament i curtament, no ho era? I s que, per no haver-hi cap vincle entre En Lleonard i aquesta dona, rebla En White que s significatiu que el nom de Caterina no aparegui [ni tan sols] a la partida del naixement del seu fill99. Contrriament a la manca absoluta de dades que ho confirmin a les notes lleonardines i en daltra documentaci referent a la seva vida adulta, sabem que nhan quedat rastres documentals a Vinci. De conformitat amb En White, pels arxius municipals sabem que la mare dEn Lleonard visqu a Vinci fins al 1490. Tingu quatre filles i un fill, per noms existeix una vaga referncia a la seva famlia en un cens del 1504, segons el qual dues de les seves filles vivien encara a Vinci amb fills propis; i, per una addenda al cens

M. WHITE, op. cit., p. 164. dem, p. 35. 96 dem. 97 LEONARDO DA VINCI, Aforismos; Espasa Calpe, S.A.; Madrid, 2004, p. 16. 98 M. WHITE, op. cit., p. 36. 99 dem, p. 35.
94 95

19

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

del 1490, sabem que el fill mor en una batalla a Pisa100. Cap referncia, ni remota, a En Lleonard. La qual cosa em continua reforant en la convicci que, per ms que els bigrafs shi entestin, tot el que fa referncia a la mare pagesa del gran humanista s una pura mistificaci. En aquest vessant de sospita ja crescuda, En Francesco Cianchi, que ha analitzat tots els documents referents al naixement dEn Lleonard, ens assabenta convenut que de les recerques fins ara efectuades, cap Caterina de la vila de Vinci, ni de les comarques limtrofes, no es pot relacionar amb aquella que el va engendrar101. Conformement, En Robert Payne, molt ms crtic i suspica amb la informaci biogrfica general que ens ha pervingut, escriu que al segle dinou cresqu la llegenda que la mare [dEn Lleonard] era una pobra noia pagesa de la comunitat, que havia estat casualment seduda per Ser Piero i el nom de la qual, per consegent, era matria indiferent per a la histria. No hi ha el ms petit fonament per a la llegenda. En sabem molt poca cosa, perqu la informaci va ser deliberadament suprimida. No podia haver estat pobra i no era, certament, dorigen pagerol102. I acte seguit, pel que ara ens afecta, apunta convenut: LAnonimo Gaddiano, una compilaci annima de breus biografies de florentins famosos, intel ligentment i acuradament escrita en la seva totalitat, descriu la mare dEn Lleonard com una dona nata di bon sangue. Nascuda de bona sang, la qual cosa significava i noms podia significar que va ser de naixena noble. Bona sang significava sang noble103. Per En Payne, lAnonimo Gaddiano va ser compilat en un moment on hi havia molta gent que encara vivia i que coneixien el nom de la famlia de la noia104. El nom i jo hi afegiria, dacord amb el text que vinc glossant lestament social. Aquest no era cap altre, com hem vist, sin el de la noblesa. I per aix, el nom sesborra de certs documents transcendentals. Novament, sempre segons En Payne, per raons perfectament intel ligibles, hom tria no divulgar-ne el nom105. I rebla que la conspiraci de silenci fou tan reeixida que avui no tenim ni idea don vingu, o quants anys tenia, o com era. La mare dEn Lleonard roman un misteri106. Jo considero que el
dem, p. 162. FRANCESCO CIANCHI, La madre di Leonardo era una schiava? Ipotesi di studio di Renzo Cianchi con documenti inediti; Quaderni di Studio e Ricerque-1, Museo Ideale Leonardo da Vinci, Vinci, 2008, p. 14. 102 R. PAYNE, op. cit., p. 5. 103 dem. 104 dem. 105 dem. 106 dem.
100 101

20

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

misteri no s involuntari. s un buit que calia crear amb la finalitat devitar que la seva personalitat, coneguda i definida, pogus aportar la informaci necessria per situar correctament el fill. Per el buit t una fissura. Una gran fissura. Una fissura immensa: lAnnim Gaddiano. I aquest ens confirma sense cap mena dembuts lxics ni conceptuals que la mare dEn Lleonard era noble. En conseqncia, doncs, si la mare dEn Lleonard era noble s que el nom del seu pare s tamb una ficci. En Paulo Jovio, que s seu primer bigraf, i que havia de conixer i dhaver tractat el pintor personalment, no ens diu pas que la seva mare fos una pagesa ni molt menys que el seu pare fos Ser Piero da Vinci107. Perqu sobre els seus pares no en diu res de res. Segurament, el seu silenci respon al fet que encara no shavia tramat prou b la nova famlia que calia atribuir-li. I si va arribar a donar el nom real dels seus progenitors al manuscrit, aquests van ser hbilment suprimits quan el llibre va ser imprs. Silenci familiar que comparteix alhora En Lomazzo108, que tampoc no dna el nom del pare. A ms a ms, i en suport daix, En Vasari, ultra esborrar el nom dels pares, que no sesmenten enlloc, ens assegura que Ser Piero noms va ser el seu oncle109, per b que a ledici del 1568 els readaptadors ja hagin tingut prou temps per esmentar-ho i fer-lo pare110. La majoria dentesos i erudits asseguren que s una badada dEn Vasari, que, enlloc de pare, va escriure oncle. Per, vistes les coses com les anem veient i comprenent-les com les anem copsant, tamb podria ser que realment qui ajuds En Lleonard a tirar endavant en la jovenesa111 fos el seu oncle, i que fos el nom real daquest el que va ser canviat pel de Ser Piero da Vinci. Perqu en cap moment la primera edici dEn Vasari no diu que Ser Piero lengendrs, sin que tan sols el va ajudar. Deia que la majoria dentesos i erudits creuen que som davant dun error innocent. En Serge Bramly va una mica ms enll en fer-nos adonar que Ser Piero s descrit (possiblement per un error descriv, per desinformaci o per un intent deliberat de conciliar lil legitimitat dEn Lleonard) com loncle de lartista112. s a dir, que potser lerror no era una simple badada, sin que era fruit duna intencionalitat concreta i precisa, per duna intencionalitat al

P. GIOVIO, op. cit., p. 355-357. G. P. LOMAZZO, op. cit., p. 378-379. 109 G. VASARI, op. cit., ed. 1550, vol. II, p. 545, 547 i 548. 110 G. VASARI, op. cit., ed. 1568, p. 557. 111 G. VASARI, op. cit., ed. 1550, vol. II, p. 545-546. 112 SERGE BRAMLY, Discovering the Life of Leonardo da Vinci; traducci de Sin Reynolds, Edward Burlingame Books, Nova York, 1991, p. 45.
107 108

21

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

capdavall. En Bramly creu que es tractaria de camuflar la seva il legitimitat. Per amb la informaci que manega i la credulitat amb qu ho fa, s normal que arribs a aquesta conclusi. Nogensmenys, el que s important s puguem interpretar que som davant dun error premeditat, i que, consegentment, tal vegada, tot el que fa referncia al seu pare i al seu naixement il legtim, sigui tamb un muntatge. Semblantment, em fa molt estrany que la confusi descriure oncle en lloc de pare pugui ser una relliscada, per quant En Vasari diu textualment que fou En Lleonard nebot de ser Piero da Vinci113. I acte seguit escriu que verament, bonssim oncle li fou114. Al llarg de la Vida que li dedica, En Vasari empra directament el terme zio s a dir, oncle cinc vegades per referir-se a aquest familiar que tant el va ajudar115; en dues ocasions especifica amb tota netedat que es tracta del zio di Lionardo116, i en una altra sescriu Ser Piero suo zio117; el qual sesmenta tretze vegades al llarg del text118. Per tant, no em sembla que siguem davant dun mer error, duna badada inofensiva, dun canvi involuntari dun mot per un altre, sin que som cara a cara amb un concepte que es mant inalterable al llarg del relat: loncle dEn Lleonard s el parent que lajuda i el promou artsticament i que sempre s al seu costat fins que es trasllada a Mil, a la cort dels Sforza, ja que, a partir daqu, no sel cita ms. El primer Vasari, doncs, pel fet de fer recaure tota la importncia de la formaci dEn Lleonard, ens ve a revelar que loncle daquest va ser alg prou important i conegut de tothom. I per aix mateix el posa de referncia exclusiva a fi que el seu nom resti per sempre en la memria de la posteritat. En canvi, a ledici del 1568 hi esdev quelcom ms que una rectificaci. s cert que all on deia que fou En Lleonard el nebot de ser Piero da Vinci ara shi fa dir que fou En Lleonard el fill de ser Piero da Vinci119. I amb aix sembla tot corregit. Nogensmenys, jo pondero que hi ha una mica ms de complexitat en els canvis, perqu, si, com deia, a la primera edici el mot oncle apareixia cinc vegades, per exposar fets dEn Lleonard relacionats amb aquest seu parent, a la segona edici, en els llocs on shauria dhaver tradut oncle per pare, larranjador del text no ho fa i el

G. VASARI, op. cit., ed. 1550, vol. II, p. 545. dem. 115 dem, p. 545, 547 i 548. 116 dem, p. 547 i 548. 117 dem, p. 547. 118 dem, p. 545-549. 119 G. VASARI, op. cit., ed. 1568, p. 557.
113 114

22

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

terme pare no hi apareix ni un sol cop. Aix que, vist amb els ulls de sempre i amb la innocncia habitual, podria semblar del tot normal, en el context que ho vinc exposant em fa lefecte que s un senyal evident que el que importava era esborrar el paper de loncle autntic dEn Lleonard, fos qui fos aquest oncle. Per aquesta ra, a la primera edici se li canvia el nom real pel nom del pare oficial dEn Lleonard i a la segona edici desapareix el terme pare amb qu shauria dhaver tradut el mot oncle. Llavors, tots els fets que eren atributs a loncle ara sn atributs, sistemticament, al pare. La qual cosa fa que la correcci aparenti ser la cosa ms natural del mn. Per entre els canvis, els retocs i les supressions dels censors de torn hi ha una relliscada nefasta. Vegem-la: A la primera edici, En Vasari comenta que En Lleonard va pintar un cartr per a un taps dor i seda que shavia de fer a Flandes, per enviar al Rei de Portugal, amb Adam i Eva quan pequen al Parads terrenal120, per que finalment no se li va trametre, ra per la qual el cartr s avui a Florncia, a la feli casa del Magnfic Octavi de Mdici, al qual lhi don, no fa gaire, loncle dEn Lleonard121. La segona edici diu exactament el mateix122. I vet aqu lensopegada reveladora. Perqu, mentre al text del 1550 el pargraf s introdut per un esment a loncle i, en acabar-se, comena una nova acci de loncle (amb la qual cosa, som sabedors que en els tres fets hi participa sempre una mateixa i nica persona), al relat del 1568, que s idntic a lanterior, el pargraf s introdut per un esment al pare i prossegueix amb una nova acci del pare. Per, sorpresivament, ara el cartr que es queda a Florncia s mercs, ja no al pare, sin al fet que loncle dEn Lleonard el va donar a lOctavi de Mdici123. I aix vol dir, ras i curt, que, entre la primera i segona edici no hi ha hagut la simple correcci dun error, sin larranjament duna situaci, per tal com all que era atribut a un sol personatge, ara s atorgat, ostensiblement, a dos. Car si Ser Piero era el pare dEn Lleonard i, a la primera edici, s aquest Ser Piero qui regala el cartr a lOctavi, a la segona edici tamb ho hauria dhaver fet el pare. Per, si a la segona edici qui regala el cartr s loncle i a la primera edici tamb, encara que sigui amb el nom camuflat del pare, s que el personatge que samaga inalterable dessota dels retocs i dels canvis del censor s loncle real dEn Lleonard, qui sigui que fos. I el pare s un afegit groller.

G. VASARI, op. cit, ed. 1550, vol. II, p. 547. dem, p. 548. 122 G. VASARI, op. cit., ed. 1568, p. 559. 123 dem.
120 121

23

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

ntimament relacionat amb aix mateix, per que alhora refora les meves conjectures que el nom del pare oficial dEn Lleonard ha estat encabit amb calador dins la biografia que se li estava confeccionant, s una nota que apareix en un full del Cdex Atlntic. Aix, de forma tamb inslita, veiem que al costat de diversos assentaments comptables, alg ha consignat la mort del seu presumpte pare: Dimecres a lhora setena mor Ser Piero da Vinci, al nov dia del mes de juliol del 1504127. En cap moment no diu que shagi mort el seu pare, ni que Ser Piero el sigui. Per aix mateix, en un altre full, hom torna a escriure: A lhora setena del dimecres, nov dia del mes de juliol del 1504, mor Ser Piero da Vinci, notari del Palazzo del Podesta, el meu pare, a lhora setena. Tenia vuitanta anys dedat i deixa deu fills i dues filles128.

MARIA TERESA MNDEZ BAIGES I JUAN MARIA MONTIJANO GARCA, Introduccin a la traduccin espaola de Las Vidas de los ms excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos (Antologa), de Giorgio Vasari; Neometrpolis-15, Editorial Tecnos, Madrid, 2004, p. 10. 125 GIOVANNI PREVITALI, Presentazione a Le Vite, de Giorgio Vasari; ed. 1550, op. cit., vol. I, p. VII. 126 dem, p. VIII. 127 Cf. CH. NICHOLL, op. cit, p. 430. 128 dem.
124

24

www.jordibilbeny.com

Amb tot, els erudits i bigrafs shan cenyit a la segona versi com si fos la definitiva. La revisada objectivament i neutrament. I han cregut que quan En Vasari escriu que En Lleonard va ser protegit i ajudat del seu oncle, volia dir realment del seu pare. I que aquest era Ser Piero da Vinci, tal com queda pals a ledici giuntina del 1568. Amb tot, tanmateix, ha passat ja mig segle. I el muntatge de la llegenda ha comenat a fer efecte, per quant la segona edici ha perdut gran part de la unitat de narraci de la primera, la seva atrevida arquitectura discursiva i la claredat del relat124. La voluntat del poder sembla haver consistit a esborrar de la conscincia futura la primera edici, que, tot i ser ms polida i artstica, i no contenir els errors de la segona, que ja apareix prou esmorteda i banalitzada125, no sutilitzar per a la difusi de les biografies que En Vasari hi tractava. Car, tal com corrobora En Giovanni Previtali, desconcertat davant aquesta rara evidncia: La situaci editorial de les Vides sembla verament paradoxal: 18 edicions italianes i 8 traduccions estrangeres de la segona edici enfront duna sola reproducci diplomtica de la prnceps!126. Per, dessota de la versi confegida amb interessos distorsionadors, els rastres hi sn. Ben definits, explcits, cridaners. I resseguint-los anem cap a una versi diferent de la que sha vingut creient fins ara.

Institut Nova Histria

Mirat el pargraf amb ull crtic, sembla un afegit dalg que vol relacionar Ser Piero da Vinci amb En Lleonard. Per qu escriure la mateixa nota dues vegades? No es recordava que ja ho havia apuntat? O potser no es recordava que se li havia mort pare? I un home de lextrema sensibilitat com En Lleonard, de tendncia a la introspecci i a lobservaci escrupolosa dels detalls ms nfims, que anotava minuciosament i abundosament, escriuria uns mots tan freds i tan despersonalitzats en un moment com aquell? Potser en algun altre quadern, on la nota fos al mig daltres anotacions i forms part duna seqncia textual ininterrompuda, seria ms difcil dintuir que es tracta dun afegit posterior, per, tal com es troba al foli 272 del Cdex Arundel, entre sumes de nmeros i dibuixos de geometria, just en un espai en blanc que hi ha al marge superior129, tot em refora en la idea que alg altre la va escriure precisament all per relacionar En Lleonard amb ser Piero da Vinci. Segons En Fritjof Capra, que analitza aquesta necrolgica, soprn que [En Lleonard] no afegeixi cap reflexi personal en aquesta entrada al seu quadern de notes privat. El to distant de la nota es veu reforat pel fet inslit de no haver estat escrit en mirall, forma descriptura habitual dEn Lleonard, sin desquerra a dreta130. I En Nicholl, que tamb satura a observar-la amb deteniment, ens fa saber que quelcom hi grinyola, car subscriu que no es tracta noms de reiteracions, sin tamb derrors: el 9 de juliol del 1504 no caigu en dimecres, sin en dimarts i que daltra banda, Ser Piero no mor als vuitanta anys, sin als setanta vuit, com demostra la data de naixement que Antonio da Vinci anot al registre familiar; una dada que difcilment pot ser errnia131. Per si el gruix dels errors ens indiquen que quelcom falla entre qui escriu la nota i el coneixement de la famlia Da Vinci, encara s ms estrany que si verament la va escriure En Lleonard, com s que va consignar que Ser Piero deixa deu fills i dues filles, i es va incloure ell mateix en el recompte duna forma tan impersonal com si no fos fill del predit difunt? Tot, com entra pels ulls, fa un gran tuf dafegit tard. I per aquest motiu, En Nicholl no es pot estar de subratllar que la realci dEn Lleonard amb el seu
www.jordibilbeny.com

Vg. Registrazione della morte del padre ser Piero da Vinci; Leonardo da Vinci. La vera immagine. Documenti e testimonianze sulla vita e sullopera; a cura de Vanna Arrighi, Anna Bellinazzi i Edoardo Villata, Giunti Editore S.p.A.; Florncia, 2005; taula XIX, p. XIX. 130 FRITJOF CAPRA, La ciencia de Leonardo. La naturaleza profunda de la mente del gran genio del Renacimiento; Coleccin Argumentos-383, Editorial Anagrama, S.A.; Barcelona, 2008, op. cit., p. 153. 131 CH. NICHOLL, op. cit., p. 430.
129

25

Institut Nova Histria

pare est plena de preguntes sense resposta132. Ben cert: plena de preguntes sense resposta i farcida de respostes preparades insidiosament. Per continuem: la totalitat dels bigrafs que he consultat repeteixen fins a lavorriment que En Lleonard era un fill il legtim, fruit duna relaci il legtima del seu pare amb una pagesa. Per lAnnim Gaddiano com hem vist ho desmenteix rotundament i ens objectiva sense cap mena de boira interpretativa que era fill legtim. Diu quelcom ms. Diu que, encara que fos fill legtim la seva mare era noble. Tornem-hi: la segona ressenya biogrfica ms antiga que tenim del pintor confirma de forma ben transparent que era fill legtim. I que, malgrat ser fill legtim, pertanyia, per part de mare, a la noblesa. La frase s tan rocambolesca que t tots els nmeros de ser la viva traa dun retoc. Qu vol dir, si no, que ets noble per part de mare, encara que siguis fill legtim? Ser fill legtim no era un obstacle ni una tara per la noblesa. La mostra ms evident del que dic s que tota la resta de bigrafs segents ja van intentar il legitimar-lo, justament perqu no el pogussim relacionar amb cap noblesa. I la seva mare, de retruc, va deixar en sec de tenir sang noble per ser una plebea sense ofici ni benefici: una pagesa deixada de la m de Du en un poble de mala mort com Vinci. Per aquesta ser ja una informaci posterior. LAnnim Gaddiano deixa absolutament pals que En Lleonard era noble i fill legtim. Com a contrapunt de lannim, En Vasari tampoc no diu en cap moment, ni ho suggereix vagament, que fos fill il legtim. s clar que a la primera edici, per tal com noms apareix loncle, no ho podia pas remarcar. Ni jo ni nosaltres no ho podem inferir. Per a la segona, on el paper de loncle ja ha estat substitut pel del pare, el cronista es podria haver detingut a donar-ne algun detall. I no ho fa. Al llarg de tota la seva biografia, es llegeixi com es llegeixi, hom t la profunda sensaci que el bigraf ens parla sempre dun fill normal i legtim. El fet ve, a ms a ms, reforat i corroborat a la biografia que En Vasari escriu de lescultor Pierino da Vinci, i que inclou noms a ledici del 1568. Aquest artista, doncs, segons sens narra, s un nebot dEn Lleonard. El text fa: Em recordo dhaver dit en una altra ocasi que al castell de Vinci, al baix Valdarno, fou ser Piero pare dEn Lleonard da Vinci, pintor famosssim. A aquest ser Piero nasqu, desprs dEn Lleonard, En Bartomeu, ltim fill seu133, el qual va ser el pare dEn Pierino134. No noms no es fa cap esment de cap il legitimitat, sin que En Vasari ens
dem. G. VASARI, Vita di Pierino da Vinci, scultore; op. cit., ed. 1568, p. 953. 134 dem, p. 954.
132 133

26

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

Sobre aquesta legitimitat inicial vull encara treure a col laci el que sha vingut presentant com a document inqestionable de la seva vinculaci amb la famlia Da Vinci. Resulta que, en nixer el nostre pintor, el pare de Ser Piero, Antonio, que era un home ja vell, va enregistrar lesdeveniment en el revers de lltima pgina dun vell quadern que havia pertangut al seu avi, i en el qual havia anotat els naixements i batejos dels seus quatre fills. Amb prou feines quedava lloc al peu de la pgina per registrar larribada duna nova generaci: 1452. Neix un meu nt, fill de ser Piero, fill meu, dissabte 15 dabril a la tercera hora de la nit. Du per nom Lleonard. El batej el pare Piero di Bartolomeo da Vinci, [i en foren testimonis] Papino di Nannni Banti, Meo di Tonino, Piero di Malvolto, Nanni di Venzo, Arigo di Giovanni Todesco, monna Lisa di Domenico di Brettone, monna Antonia di Giuliano, monna Niccolosa del Barna, monna Maria filla de Nanni di Venzo, monna Pipa di Privicone138. Cap esment, doncs, a cap irregularitat. Tot sembla natural, normal, perfecte. Res, doncs, de fill il legtim. Per aix, En Nicholl postil la tot seguit que a pesar de ser fill il legtim, En Lleonard fou ben rebut en el mn i en la famlia. Res de les paraules dAntonio i de la cerimnia [del bateig] de

Vg. S. BRAMLY, Leonardos Family Tree, Discovering the Life of Leonardo da Vinci; op. cit., p. 40. dem. 137 dem. 138 Vg. Nascita di Leonardo, Leonardo da Vinci. La vera immagine; op. cit., doc. II.8, p. 118.
135 136

27

www.jordibilbeny.com

diu obertament que el pare dEn Lleonard va tenir dos fills duna mateixa mare: primer, En Lleonard i, desprs, el segon i darrer fill, Bartomeu. Llavors, com que el fet s, per la informaci documental que tenim, del tot impossible, car sabem del cert que Ser Piero noms va tenir un sol fill amb la mare dEn Lleonard, abans dabandonar-la definitivament, s que el pare en qesti no pot ser el notari de Vinci, que es va casar quatre cops i, desprs de dos matrimonis sense descendncia (el primer amb Albiera di Giovanni Amadori i el segon amb Francesca di Ser Giuliano Lanfredini)135, va tenir sis fills de la tercera muller, Margherita di Francesco di Jacopo di Guglielmo, i sis ms de la quarta, Lucrezia di Guglielmo Cortigiano136. Evidentment que aquesta ltima muller li va donar un fill dit Bartomeu137, per ni va ser el segon ni el darrer i molt menys va ser, juntament amb Lleonard, fill duna mateixa mare, com sinterpreta duna lectura atenta del relat. En conseqncia, el pare autntic dEn Lleonard, segons les explicacions dEn Vasari, no s ni pot ser el pare que la histria oficial li ha ordit, sin una altra persona, de moment desconeguda, que ara ja ve substituda pel nom del notari florent Piero da Vinci.

Institut Nova Histria

qu donen notcia no suggereix una altra cosa139. Per s que, com dic i com es pot observar amb total nitidesa, la nota tampoc no suggereix ni remotament que fos fill il legtim. Com observa quasi sense voler En Vecce, lavi Antonio ni registr el nom de la mare ni el naixement no legtim140. I, ats que el van fer batejar a lesglsia, amb la presncia dun influent sacerdot de Vinci, dun estol notable de capellans i notaris i amb el concurs de nombrosos testimonis, sense curar del fet que el noi fos nascut fora del matrimoni141, s duna gran ductilitat inferir-ne que En Lleonard no va nixer de cap aventura extramatrimonial. Per sobre el primer pargraf daquesta anotaci, encara hi voldria fer uns comentaris. Com que estic ms que avesat a treballar sobre documentaci creada a posteriori per deixar constncia dun fet que es vol situar en temps anteriors, aquesta postil la em fa tot lefecte dhaver estat escrita amb la finalitat de col locar En Lleonard en aquesta famlia dels Da Vinci a qualsevol preu. Per aix no s el pare qui linscriu en cap de les seves eventuals llibretes i aix que era notari, sin lavi. I aquest ho fa en un llibre que, alhora, tamb era del seu avi142, per on hi assenyala el naixement dels fills i no pas dels nts. I a mi em sembla molt inquietant que el pare dEn Lleonard, al llarg de tota una vida de notari no hagi pogut produir cap document referent al naixement del seu fill, en un principi, ni a la fama que tindria ms tard com artista. Talment mhagus llegit el pensament, la Vanna Arrighi, s lnica especialista que conec que comenta aquesta extraordinria irregularitat professional: Piero, per b que tamb notari, com lavi, no pens de prosseguir la consuetud del pare i no podem trobar res a propsit dels seus fills ni al protocol de lavi ni als seus143. I si no hi va haver cap anotaci notarial per part del pare notari, molt menys encara hi va haver relaci epistolar entre pare i fill, entre dos homes que llegien i escrivien, un dels quals En Lleonard llegia i escrivia moltssim. Doncs b, talment com En el cas dEn Colom, En White ens assegura que amb prou feines sha conservat correspondncia entre En Lleonard i el seu pare144. Per ser exactes, no sha conservat absolutament cap carta entre ambds personatges. Per, el fet que En Lleonard escrivs en un quadern dels seus que havia rebut una lletra
CH. NICHOLL, op. cit., p. 37. C. VECCE, op. cit., p. 25. 141 dem. 142 dem, p. 19. 143 VANNA ARRIGHI, Nascita di Lionardo, Leonardo da Vinci. La vera immagine; op. cit., p. 118. 144 M. WHITE, op. cit., p. 225.
139 140

28

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

del seu pare, fa que En White deixi entendre com si se nhagus conservat alguna. No s aix. Per aix aquest autor, safanya a dir que lnic testimoni que revela algun contacte personal s un fragment sense data que, molt probablement, procedeix dels ltims anys dEn Lleonard a Mil145. El fragment, com era de suposar, per b que esmenti un estimadssim pare146 a la capalera de la carta, no en dna mai el nom147. Segonament, la inscripci es fa al final del llibre. No es va apuntar degudament al lloc que li hauria correspost, si el llibre hagus tingut aquesta funci que, evidentment, no tenia, sin al vers del darrer full, juntament amb els noms dels seus quatre fills148. Tercerament, em sobta que tracti tamb el fill com un desconegut, car no lesmenta amb el seu nom familiar de Piero, sin amb el distintiu social de Ser, i, a ms a ms, ha despecificar que s el meu fill. Que potser no ho sabia? O tal vegada volia que en queds una constncia especial? Quin sentit tenia escriure en un quadern de notes dedicat als seus fills, ds domstic i sense cap finalitat coneguda de publicaci, que, precisament, un dells s el meu fill? I, quartament: la inscripci s al final del foli, en un espai en blanc prou ample, perqu shi hagi pogut escriure ulteriorment. De fet, la lletra s diferent de les tres anotacions anteriors i vint anys posterior a lassentament que el precedeix, datat al 1432149. La qual cosa indicaria que el llibre, a ms danar-se escrivint a mans diverses, amb cal ligrafies mltiples, no es feia servir per apuntar-hi fets de la vida quotidiana, sin, ms aviat, per inscriure-hi excepcionalitats. Tot fa lefecte, doncs, que sest escrivint quelcom per a constncia futura dalguna cosa i no pas que es tracti duna nota intranscendent dins un quadern personal indit. Massa irregularitats ho connoten. La darrera, lany de naixement: 1452.

Ledat retocada i escurada Tots els especialistes lleonardins, a partir daquesta data, han arribat a la conclusi que, en morir el gran humanista, al 1518, havia de tenir forosament, 67 anys. Per lAntoni de Beatis, que el va veure i tractar en persona poc abans que mors, juntament amb el Cardenal Llus dArag,
dem. dem. 147 dem, p. 225-226. 148 C. VECCE, op. cit., p. 21-22. 149 Vg. ELISABETTA ULIVI, Per la genealogia di Leonardo. Matrimoni e altre vicende nella famiglia Da Vinci sullo sfondo della Firenze rinascimentale; Quaderni di Studio e Ricerche-2, Museo Ideale Leonardo Da Vinci, Vinci, 2008, p. 49.
145 146

29

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

Parlo del dibuix que es conserva a la Llibreria Reial de Tor, i que la majoria dentesos amb alguna incrdula excepci interpreten com el rostre dEn Lleonard realitzat per ell mateix. Lautoretrat no est datat, per la majoria dels crtics estan dacord que va ser dibuixat pels volts del 1512 o b a Mil o de cam a Roma155. De cap de les maneres em sembla acceptable que el Mestre tingui aqu, com a molt, 64 o 65 anys, o, pel cap baix, entre 58 i 60, si fem cas dels qui daten lautoretrat a partir del 1510, com fa En Zllner156, o dels qui el bategen amb ms precisi vers al 1512, com En Clark157, En Friedenthal158 o En Bramly159. No pot ser que En Lleonard tingui 60 anys, perqu som davant dun autntic anci. Dun anci venerable. Encara que hagi passat quasi desapercebut dels seus bigrafs, lautoretrat cont a la part baixa, una anotaci, escrita per una m desconeguda certament,
The Travel Journal of Antonio De Beatis; traducci de litali per J. R. Hale i J. M. A. Lindon; The Hakluyt Society, Londres, 1979, p. 132. 151 Anonimo Gaddiano; op. cit., p. 361. 152 G. VASARI, op. cit., ed. 1550, vol. II, p. 555 i ed. 1568, p. 566. 153 C. VECCE, op. cit., p. 364. 154 Vg. F. ZLLNER, op. cit., p. 12. 155 S. BRAMLY, op. cit., p. 19. 156 F. ZLLNER, op. cit., p. 13. 157 Vg. KENNETH CLARK, Leonardo da Vinci; versi espanyola de Jos Mara Petralanda, Alianza Forma-52, Alianza Editorial, S.A.; 5a impressi, Madrid, 2006, il lustraci 67. 158 R. FRIEDENTHAL, op. cit., p. 7. 159 S. BRAMLY, op. cit., p. 19.
150

30

www.jordibilbeny.com

reporta al seu Diari que En Lleonard era un home vell de ms de setanta anys150. Tant lAnnim Gaddiano com En Vasari sn daquest mateix parer i ens asseguren amb una precisi absoluta ledat en qu es va morir: lAnnim ens diu que als 72 anys151 i En Vasari als 75152. I aquest ho explicita tant a ledici del 1550 com a la del 1568. Entre luna i laltra edici shi han operat canvis diversos, sovint notables. Per En Vecce, la segona edici (Florncia, Giunti, 1568) presenta una segona redacci de la vida dEn Lleonard, amb extensos afegits textuals, que manifesten sobretot una millor coneixena vasariana dels manuscrits i dels dibuixos, citats primer imperfectament153. s a dir, que, entre luna i laltra edici es milloren coses, es poleix el text i shi afegeix nova informaci. Per els anys que tenia a lhora de la mort es mantenen invariables: 75. La qual cosa em sembla confirmar de tot en tot que, pel que fa a lanotaci dAntonio da Vinci, som davant dun pargraf apcrif, escrit a rellotge passat. Amb la guinda, per si no fos prou, que se li ha anat arranjant ledat, rebaixant-la duna xifra encara desconeguda per que rondaria la vuitantena, com es pot deduir per la vellesa extrema del seu autoretrat154, a 75 anys i a 72 i, daqu, a 67, per fer-lo coincidir amb alg molt ms jove que ell, la personalitat del qual ara per ara desconec.

Institut Nova Histria

una m del segle setze160, diu En Bramly, el nom del pintor: Leonardus Vincius, i a sota, encara, un altre text: ritratto di se estesso assai vecchio161. s a dir, que el primer retrat que tenim dEn Lleonard, i el primer comentari sobre la seva edat, que hi va incls, ja ens el descriu com un home fora vell. I smilment tamb ho far lhumanista Giovani Nesi, que va conixer En Da Vinci a Florncia a lentorn del 1500, [i que] parla de la seva venerable imatge162. Res a veure, doncs, amb un home de 60 anys. Res a veure amb el Lleonard oficial. Aix, En Kenneth Clark ens consigna que, en aquest dibuix a sanguina, En Lleonard es representa a si mateix com una persona dedat avanada, malgrat que sabem que representava una edat ms gran de la que tenia163. En Capra tamb creu exactament aix. I en aquest sentit rubrica: Hi ha molt pocs retrats dEn Lleonard anci, la majoria dels quals lidealitzen com un savi venerable. El ms fiable s el que es considera lnic autoretrat existent de lartista: dibuix en guix vermell, fascinant i summament detallat, que realitza quan vorejava els setanta anys, encara que hi sembli ms gran164. I En Beltrami ens reporta que els bigrafs vincians li atriburen ledat de 75 anys i ms, en base potser al record de la seva figura precoment envellida165. De la qual descripci, encara que no he tingut accs a les fonts dEn Bletrami, en resulta evident que, en algun moment de la histria, hom interpretava que En Lleonard tindria a la vora de 80 anys. Com que levidncia de lautoretrat s tan categrica i posa a la vista de tothom que som davant dun autntic anci, molt ms vell que el Lleonard de la documentaci arranjada, En Roberto Paolo Ciardi ha intentat polir aquesta anomalia, interpretant que En Lleonard es dibuixaria a ell mateix en el futur. I, aix, escriu: s encara possible suposar que En Lleonard que havia llargament estudiat, analitzant-les i representant-les, les metamorfosis fsiques que distingeixen i assenyalen ledat de lhome, aix s infantesa, puercia, adolescncia, vellesa i decrepitud hagus volgut recordar el seu aspecte del temps passat i ensems imaginar i descriures a si mateix ms endavant en els anys, projectant les prpies faccions en el

dem, p. 17. dem. 162 dem, p. 6. 163 K. CLARK, op. cit., p. 134. 164 F. CAPRA, op. cit., p. 43. 165 L. BELTRAMI, op. cit., p. 5.
160 161

31

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

quadre fisiolgic previsible de la senilitat futura, idealment reconstruda sobre el suport dels seus estudis danatomia166. Tot i amb aix, com que lintent de conciliar lautoretrat amb el Lleonard oficial no lacabava de convncer, la Maike Vogt-Luerssen, encara ha anat ms lluny en la seva conclusi i, en un autntic moviment de malabars intel lectual, ha optat per negar que el rostre del dibuix fos el del pintor. Per ella, doncs, el dibuix, considerat un autoretrat dEn Lleonard da Vinci, no s certament un retrat del gran mestre, car mostra un home a ledat de 70 o 75 anys. En Lleonard de Vinci no va tenir la fortuna darribar a aquesta edat. El dibuix, en efecte, o b mostra el seu pare, ser Piero da Vinci, o el seu benvolgut oncle Francesco de Vinci, ja que ambds moriren en una edat a lentorn dels 80167. I, a la vista de la interpretaci que donen al fet de lenvelliment prematur, daltres erudits, rebla: Per contra, alguns historiadors, feren la ridcula afirmaci que En Lleonard de Vinci envell molt rpidament. Els contemporanis del gran mestre descriviren el seu aspecte amb molta precisi, per no mencionaren aquest fenomen168. De les quals asseveracions sen pot extreure que lautoretrat dEn Lleonard representa un home molt ms vell del que ens diuen que va ser i que, llavors, o aquest retrat no s En Lleonard o En Lleonard no va nixer la data que oficialment sha estipulat. Per la Vogt-Luerssen que si b t ra en el fet que els contemporanis dEn Lleonard no van dir mai que patia de vellesa prematura, sequivoca quan pensa que el retrat no s el del Gran Mestre, perqu el model de Tor ser pres, desprs, al llarg de tot el segle XVI i, desprs, ja en els segles posteriors, per tots els artistes que han volgut que En Lleonard tingus un rostre. Tots shan inspirat en el dibuix de Tor i tots fan que, duna manera o altra, shi assembli. I encara voldria treure a col laci un segon argument que desmunta, a parer meu, la idea sobredita que aquest retrat representa el pare dEn Lleonard i no pas ell mateix. Aix, segons la Luisa Vertova, la tradici eclesistica occidental sha contraposat des dels seus inicis a la bizantina en el fet dinsistir sobre el rasurat de la cara. Al gran cisma del segle IX, i en concilis successius, en butlles papals, lEsglsia de Roma sempre ha condemnat la barba, privilegi del clergat oriental. Beure del calze de lAltar amb llavis peluts era sentit com un sacrilegi, perqu el pl de la cara, que fa
ROBERTO PAOLO CIARDI Leonardo: autoritratti inesistenti e ritratti immaginati, Leonardo da Vinci. La vera immagine; op. cit., p. 56. 167 MAIKE VOGT-LUERSSEN, Discovery of a New Selfportrait of Leonardo de Vinci!; http://www.kleio.org/en/history/leonardo/newportrait.html , p. 1. [Accedit 2010-01-09] 168 dem.
166

32

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

semblar lhome al bc, s un emblema de luxria. Afaitar-se els pls superflus significa allunyar les temptacions i els vicis. Lhome de la cara glabra sembla menys bestial, ms amo dels propis instints, ms semblant als ngels. Per aix els homes i tant ms lhome culte shan dafaitar. Pel cristi doccident, als inicis del Cinc-cents, lapndix pils de la cara s un costum brbar o bblic o pag. O b el senyal extern de qui abandona el consorci civil, com el guerrer o lanacoreta. En efecte, de Dant a Marsili Ficino, de Giotto a Lloren el Magnfic, els homes dart, de doctrina, de poder, es presenten afaitats169. Dit aix, arremet directament contra la teoria que el retrat daquest home barbut pogus ser el pare dEn Lleonard, perqu lobjecci ms vlida a aquella absurda proposta rau en el fet que Ser Piero da Vinci fou notari, fill i nebot de notari. I no hauria pogut ni exercitar-ne la professi ni assolir la posici de notari oficial de la Senyoria, ni mantenir la seva credibilitat dassessor notarial, si shagus deixat crixer la barba i els cabells fins a semblar un profeta bblic o un anacoreta170. Un Lleonard molt ms vell jo maventuraria a dir uns quinze anys ms vell donaria ara sentit ple al que recull lAnnim Gaddiano, que el gran mestre va ser enviat a Mil i que aqu fu un cavall de grandria desmesurada, amb el duc Francesc Sforza a sobre171. LAnnim no diu si En Lleonard va arribar a Mil amb el duc Francesc, sin noms que el va esculpir muntant a cavall, sense explicitar-ne la data. Per En Lomazzo ja apunta que va anar desprs a Mil al duc Francesc, el qual es delectava molt amb el so de la lira172. I, corroborant En Lomazzo, aportar una gran llum lasseveraci que En Vasari fa a la primera edici de les seves Vides, del 1550, del fet que En Lleonard fou condut amb gran reputaci a Mil al Duc Francesc, el qual es delectava molt amb el so de la lira, perqu toqus173. En Luciano Bellosi i lAldo Rossi, curadors de ledici moderna que vinc comentant, salten tot duna a puntualitzar que s un evident error dEn Vasari que, a ledici giuntina, canvia el nom del duc. Possiblement En Vasari volia al ludir En Gian Galeazzo, que fou duc [de Mil], fins a la seva mort, al 1494, nebot legtim dEn Francesc, mort, en canvi, al 1466174. I En Nicholl, amatent a la jugada, assenyala tamb que quan En Lleonard sintroduiex al mn dEn Ludovico

169 LUISA VERTOVA, La barba di Leonardo, Nuove ricerche in margine a la mostra: Da Leonardo a Rembrandt; Atti del Convegno Internazionale di Studi, Tor, 24-25 octubre 1990, Fondazione Sanpaolo di Torino, Tor, 1991, p. 17. 170 dem, p. 20, nota 7. 171 Anonimo Gaddiano; op. cit., p. 362. 172 G. P. LOMAZZO, op. cit., p. 378. 173 G. VASARI, op. cit., ed. 1550, vol. II, p. 549. 174 dem, nota 8.

33

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

Sforza, el Moro, lhome fort de Mil, encara no era el duc, malgrat que En Vasari li doni aquest ttol175. Evidentment, un Francesc Sforza mort al 1466 no hauria pogut de cap de les maneres acollir un Lleonard que, com diuen els seus bigrafs, va arribar a Mil al 1482176 o 83177 i que, per torna, al 1466 tot just acabava dentrar daprenent al taller dEn Verrocchio178. Aquesta s la ra per la qual els arranjadors oficials de la vida dEn Lleonard faran que la segona edici vasariana, editada al 1568, ja digui que, havent mort Giovan Galeazzo, duc de Mil, i creat Ludovico Sforza en el mateix ttol lany 1494, En Lleonard fou condut amb gran reputaci a Mil al Duc, el qual es delectava molt amb el so de la lira, perqu toqus179. Com podem veure, lentrada dEn Lleonard al servei del duc de Mil es trasllada duna data anterior al 1466 fins al 1494, amb la finalitat de desvincular-lo del servei dEn Francesco Sforza i situar-lo dins lrbita del nou duc Ludovico, que no va assumir aquest ttol fins al 1494, precisament180. Per aix, En Vecce s del parer que En Vasari sembla contradir la cronologia del Gaddiano, perqu situa lepisodi al temps de la mort dEn Galeazzo Maria Sforza i de la proclamaci efectiva dEn Ludovico el Moro, duc de Mil, al 1494181. I, tot seguit, remata: Per es tracta dun afegit posterior182. I tant que som davant dun nou retoc! El text del redactat vasari s quasi el mateix en les dues edicions. Noms shi canvia el nom del duc i shi afegeix la data darribada al 1494. Per els censors de la biografia lleonardina, amb lobsessi dubicar-lo al preu que fos sota lautoritat dEn Ludovico, cauen en un nou absurd cronolgic. Per dues raons clamoroses. La primera, perqu, tal com ens innova En Nicholl, a principis dabril del 1476, una denncia annima fou dipositada en un dels receptacles col locats amb aquest propsit per tota la ciutat de Florncia183: shi acusava En Lleonard dhomosexual. Per b que loriginal ha desaparegut, i tan sols una cpia notarial daquest document ha sobreviscut als arxius dels Ufficiali di Notte184 amb la qual cosa no podem saber del cert si a loriginal hi havia el nom dEn Lleonard o shi ha afegit a la cpia amb el fi de vincular-ho a Florncia
CH. NICHOLL, op. cit., p. 214. dem. 177 Vg. GIUSEPPE CAMPORI, Nuovi Documenti per la Vita di Leonardo da Vinci; Carlo Vicenzi, Mdena, 1865, p. 4. 178 CH. NICHOLL, op. cit., p. 79. 179 G. VASARI, op. cit., ed. 1568, p. 561. 180 Cf. C. VECCE, op. cit., p. 72. 181 dem. 182 dem. 183 CH. NICHOLL, op. cit., p. 135. 184 dem.
175 176

34

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

en aquella data, aprofitant que a la denncia hi apareixia el nom dun altre Lleonard: Lionardo Tornabuoni185, el que s matemticament irrebatible s que si al 1476 En Lleonard era a Florncia, on desprs de la denncia es va obrir una investigaci i els denunciats es van haver de presentar davant del tribunal el propsegent 7 de juny186, de cap de les maneres no podia ser a Mil, a la cort dEn Ludovico Sforza. Hi ha encara un segon absurd insalvable: En Lleonard no podia haver arribat a Mil al 1494, precisament per ra del mateix cavall que hi va intentar construir. Vegem-ho. Per En Clark, durant cert temps En Lleonard estigu cavil lant sobre la fosa del seu cols, i, en el recentment descobert manuscrit de Madrid, explic amb detall el mtode que empraria. Anot tamb que lesdeveniment es produiria el 20 de desembre del 1493. Malgrat tot, per raons que desconeixem, la fosa no es realitz i el 17 de novembre del 1491 En Ludovico envi tot el bronze recollit per al cavall al seu sogre Hrcules dEste, el qual lutilitz en un can187. Com indica aquest autor, al 1473 ja shavia intentat alar aquest monument, sota els auspicis del duc Galezzo Maria188. Afegeix que, si s certa lafirmaci de Saba Castiglione que En Lleonard hi estigu treballant durant 16 anys, la seva feina degu comenar al 1483189 i, desprs de consignar que, al 1489, En Lleonard hi va deixar de treballar190, ens innova que En Lleonard escrivia el 23 dabril del 1490: Novament he comenat el Cavall191. En resoluci: si En Lleonard ja treballava en aquest monument pel duc Gales al 1473, sense reeixir-ne; si en va comenar lobra efectiva al 1483 i al 89 es va aturar, reprenent-la definitivament al 1490, s que no va ser cridat pel duc Ludovico al 1494, com apunta la segona edici de les Vides dEn Vasari. Per aix En Herbert P. Horne afirma amb contundncia que En Vasari, sense cap mena de dubte, errava a lafirmar que En Lleonard an a Mil al 1494192. Amb la qual cosa es demostren dues coses dun sol tret: que ledici de les Vides del 1568 est manipulada descaradament i que En Lleonard havia dhaver entrat a la cort milanesa molt ms aviat del que sens fa creure. I que s molt probable i versemblant que ho fes en vida del duc Francesc, abans del 1466. Per com que aix hauria evidenciat que el nostre pintor era ms vell del que calia deixar veure,
Vg. VANNA ARRIGHI, Accusa di sodomia, Leonardo da Vinci. La vera immagine; op. cit., doc. III.13, p. 126. CH. NICHOLL, op. cit., p. 136. 187 K. CLARK, op. cit., p. 73. 188 dem, p. 71. 189 dem. 190 dem, p. 72. 191 dem. 192 HERBERT P. HORNE, The Life of Leonardo da Vinci by Giorgio Vasari, done into English from the Text of the Second Edition of the Lives; The Sign of the Unicorn, Londres, 1903, p. 21.
185 186

35

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

sel fa arribar a Mil un quart de segle ms tard. Amb tot labsurd histric i textual que una afirmaci aix comportava, tanmateix. En tot aquest tema de lescurament de ledat dEn Lleonard que vinc tractant, encara voldria incorporar-hi un darrer element de reflexi: els seus coneixements denginyeria militar. Segons En Nicholl, ledat habitual per ingressar en un taller com a aprenent era, ms o menys, els tretze o catorze anys: en el cas dEn Lleonard, aix significaria que entr a lestudi dEn Verrochio cap al 1466193. Per, immediatament, escriu que es tracta duna aproximaci vaga194. I tant vaga, perqu els clculs dEn Clark sn ben diferents. Segons aquest, En Lleonard es va traslladar amb el seu pare a viure a Florncia al 1469. Al 1472 el seu nom Lleonard apareix inscrit com a pintor a la llista del gremi de Sant Lluc195. En canvi, En White, ms ascptic, afirma que no se sap amb exactitud en quina data En Lleonard es trasllad a Florncia per comenar-hi una nova vida196. Per, per ms vaguetats i incertesa que hi hagi en aquest punt precs de la vida del Mestre, tots els bigrafs moderns savenen a afirmar que En Lleonard es va desplaar a Florncia i que aqu va entrar al taller dEn Verrocchio. Tot amb tot, tant si hi va entrar al 1466 com al 69 o al 72, com sembla que es pugui deduir de lafirmaci dEn Clark, aix vol dir que fins als 15 o 17 o 20 anys, a tot estirar, En Lleonard va viure a Vinci, sense cap mena de formaci ni intel lectual ni artstica. O, en el darrer dels termes, sestava a Florncia, per sense viure amb En Verrocchio. Aix en el cas que En Lleonard es forms efectivament i realment al taller daquest pintor. Perqu, pel Cadastre del 1469, sabem que el Mestre encara vivia amb la famlia, car hi apareix esmentat amb lanotaci dels anys: Lleonard fill no legtim de dit Ser Piero, dedat de 17 anys197. Tal com confirma lArrighi, En Lleonard roman en famlia almenys fins al 1469, poca de lltim Cadastre, on s encara comprs entre els membres de la famlia da Vinci198. En Bramly, que va una mica ms lluny en aquest particular, encara ens especifica: Al 1469, Monna Lucia inscriu En Lleonard a la seva declaraci tributria a Vinci. Lany segent, Ser Piero linscriu a la seva de Florncia. Prenent-ho en sentit literal, aix indica que En Lleonard no va anar a la ciutat [de Florncia] fins que no tingu disset o divuit

CH. NICHOLL, op. cit., p. 79. dem. 195 K. CLARK, op. cit., p. 16. 196 M. WHITE, op. cit., p. 75. 197 Vg. Portata di ser Piero e Francesco da Vinci al Catasto del 1469, Leonardo da Vinci. La vera immagine; op. cit., doc. II.9.2, p. 119. 198 VANA ARRIGHI, Portata di ser Piero e Francesco da Vinci al Catasto del 1469; op. cit., p. 120.
193 194

36

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

anys199. I rebla immediatament: molt tard per embarcar-se en un aprenentatge200. Cert. Si En Lleonard no va comenar el seu aprenentatge fins als 17 o 18 anys, don va treure els coneixements que ja tenia al cap de tan poc de temps? Per, ultra aix, aquesta anotaci cadastral topa frontalment i es contradiu amb el que En Vasari ens confirma que es dispos, per mitj de Ser Piero, oncle seu, en la seva infantesa, a lart amb lAndrea Verrocchio201. Per consegent, si va passar la infantesa al taller dEn Verrocchio, s que som davant dun altre personatge o va arribar a Florncia molt ms aviat del que sha suposat fins ara. I ja ens tornen a faltar anys. Ens ho mirem com ens ho mirem, els comptes no surten ni a la de tres. I no puc deixar molt fortament dintuir que la infantesa dEn Lleonard almenys aquesta infantesa viscuda al taller dun artista tamb ens ha estat escamotejada. En suport daquest pressupsit, vull remarcar que no sha pogut documentar cap mena de relaci directa entre En Lleonard i En Verrocchio. Cap ni una. Ni entre el pare o loncle del Lleonard oficial i el mestre de lescola artstica on els textos apanyats ens asseguren que En Lleonard va fer daprenent. I aix que En Vasari ens recorda que aquest oncle, a la primera edici de les Vides, el port a Andrea del Verrocchio, que era molt amic seu202. A la segona edici, ja s el pare qui li du perqu, idnticament al que shavia editat primer, tamb era molt amic seu203. No deixa de ser estrany que una amistat tan profunda no hagi deixat ni un simple i escadusser rastre documental, majorment si tenim present que el pare havia dhaver pagat les despeses de la inscripci i les de laprenentatge, que va ser dilatat, i al llarg dels anys segents havia dhaver estat al corrent dels progressos del seu fill i shauria dhaver interessat per la seva estada al taller dEn Verrocchio. Res daix no es pot documentar. Re. Em sobta molt que cap erudit hagi fet un esment especial a aquesta irregularitat, ni que fos de passada. I noms En Bramly ha indicat com sorprs, per massa dacord tamb amb els fets mastegats que les biografies presenten, que el nom de lAndrea Verrocchio no figura ni una vegada en els milers de folis dels quaderns de notes lleonardins204. I s que, per no tenir, no tenim ni un quadern dinscripci dels aprenents daquest taller, ni un llibre de pagaments, ni de comandes, ni de material comprat, ni dobres dart lliurades. No tenim albarans, ni factures. No
S. BRAMLY, op. cit., p. 57. dem. 201 G. VASARI, op. cit., ed. 1550, vol. I, p. 547. 202 dem, 548. 203 G. VASARI, op. cit., ed. 1568, p. 558. 204 S. BRAMLY, op. cit., p. 69.
199 200

37

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

tenim absolutament re. Re de re. Tal com ha subratllat En David Alan Brown, al taller dEn Verrocchio, dissortadament, no hi ha acords escrits, que identifiquin el mestre dels assistents i estipulin la durada i els termes de la seva feina; no hi ha llibres de comptes, ni contractes ni comissions, ni registre de pagaments per indicar com funcionava el taller205. I, per aix mateix, ha rubricat que, malgrat ser reconegut el ms important centre dart florent a la dcada del 1470, la bottega dEn Verrocchio s descassa importncia en els estudis recents de tallers perqu s prcticament indocumentada206. I aix em sembla inconcebible, perqu el taller dEn Verrocchio no era un talleret menor, perdut en un llogarret de mala mort, dartistes irrellevants, sin, tal com sens diu i rediu, es tractava del gresol dels millors artistes italians. Del gran taller artstic florent del Renaixement. Segons En Brown, era lindret on lAndrea educ els millors pintors del moment207; un taller farcit amb prodigis208. Per que no va deixar ni rastre en la realitat fsica i tangible. I, davant duna evidncia innegable com aquesta, i fins que no apareguin documents fiables de la seva existncia, jo postular la idea que aquest taller noms va existir en els llibres, perqu, duna banda, calia situar a Florncia els grans centres dart i els artistes del regne de Npols i dels estats que havien gravitat sota la seva influncia o hi estaven directament lligats per vincles poltics. El cas de la infantesa i ladolescncia perdudes dEn Lleonard mho fa sospitar. La qual cosa explicaria per qu no hi ha documentaci daquest taller, ni de cap relaci entre En Verrocchio i En Lleonard a Florncia, per qu ni tan sols apareix el nom daquest tallista a les notes del Gran Mestre i per qu han estat adulterats i tergiversats els seus primers anys de vida. I de la mateixa manera ens ha estat escamotejada la seva formaci intel lectual, perqu En Vasari tamb ens innova que va ser educat en lerudici i principis de les lletres, en la msica, a tocar la lira, en el cant, en el clcul209. I, encara, ens assegura que en lbac eren tants els seus progressos, que posava de continu dubtes i dificultats al mestre que lensenyava210. Quan En Lleonard va tenir aquesta formaci dinfant? Don van sortir tots els seus professors?

DAVID ALAN BROWN, Leonardo da Vinci. Origins of a Genius; Yale University Press New Haven & London, Singapur, 1998, p. 35. 206 dem, p. 183, nota 49. 207 dem, p. 34. 208 dem. 209 G. VASARI, op. cit., ed. 1550, vol. II, p. 546. 210 dem.
205

38

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

I per si encara no fos prou, el nom dEn Lleonard apareix juntament amb dues altres inscripcions (la de Loreno di Piero Acuga i de Luca di Fuosino), que sn fruit duna m ben diversa214: tots els pintors anteriors i els posteriors sn anotats amb lletra minscula i noms aquests tres ho sn amb una majscula de cal ligrafia diferent. Per, a ms a ms, els tres noms predits semblen intercalats dins un ordre alfabtic que no els pertany. A sobre daquesta terna hi ha anotats dos artistes el nom de pila dels quals s Loreno i immediatament al dessota hi ha sis Loreno ms215. Lordre alfabtic, doncs, en qu estan escrits els noms dels artistes ja indica per ell mateix que som davant duna reescripturaci posterior en net de les inscripcions naturals primignies dels artistes, que es deurien produir per ordre cronolgic i no pas alfabtic. No em fa gens estrany, doncs, que les predites comentadores del document, a vista de les irregularitats que acabo dexposar, indiquin sense embuts que es tracta duna compilaci a posteriori, en base a daltres escriptures avui perdudes216. Ni ms ni menys. Compilaci posterior on shi ha introdut el nom dEn Lleonard.

G. P. LOMAZZO, op. cit., p. 378. VANNA ARRIGHI i ANNA BELLINAZZI, Liscrizione alla Compagnia dei pittori, Leonardo da Vinci. La vera immagine; op. cit., doc. III.11.1, p. 124. 213 H. P. HORNE, op. cit., p. 12. 214 Vg. Liscrizione alla Compagnia dei pittori; op. cit., taula III, p. III. 215 dem. 216 V. ARRIGHI i A. BELLINAZZI, op. cit., p. 124.
211 212

39

www.jordibilbeny.com

El parer dEn Vasari no es desdiu gens ni mica amb el que ens comenta En Lomazzo, pel qual, En Lleonard, de petit era amb lAndrea Verrocchio211. No hi ha la ms mnima incertesa: En Lleonard va estudiar art de petit en qualque taller i amb qualque mestre, per aquest no podia ser En Verrocchio, perqu no el coneixeria fins ben entrada ladolescncia. Llavors, ens cal ser molt curosos amb lanotaci a la Companyia dels Pintors florentins i revisar-la amb tota escrupolositat. Ja dentrada, la Vanna Arrighi i lAnna Bellinazzi ens asseguren que el nom dEn Lleonard, a la matrcula de la Companyia dels pintors, apareix sense indicaci de data212. A ms a ms, per En Horne, En Lleonard de Ser Piero da Vinci s inscrit en una entrada de lany 1472, amb les ordinries quotes de soci, les quals, com que lespai del crdit del compte s deixat en blanc, presumiblement no foren pagades213. Llavors, si En Lleonard s inscrit a la Companyia dels pintors, per, a la prctica, no paga la quota de soci, potser s que, ms que ser-ne soci, el que hom pretenia s que hi figurs el nom malgrat la paradoxa a qualsevol preu.

Institut Nova Histria

Per la biografia dEn Lomazzo, no satura en el fet de dir-nos que el Mestre va entrar de ben petit al taller dEn Verrocchio, sin que ens forneix, per torna, una dada nica i reveladora: En Lleonard no va nixer a Vinci, sin a Florncia. Literalment: Il nascer mio fu in Fiorenza217. s a dir, que va nixer en una gran ciutat. I, ats que la quasi totalitat de documents ens confirmen que va nixer a Vinci, s duna gran evidncia que som davant duna interpolaci, on Florncia substitueix una altra ciutat, duna categoria semblant, per que ha desaparegut del text definitivament. I ja no shi parla tampoc de la infantesa a Vinci daquella infantesa mtica immunitzada als estudis acadmics, viscuda en la contemplaci de la natura, com a acte de supremacia intel lectual, ni del trasllat posterior a Florncia. Neix a Florncia i prou. I daqu ja no es mour fins que es desplaci a Mil218. Si En Lleonard hagus nascut a Vinci i aix hagus estat sabut de tothom com sens vol fer creure, En Lomazzo no hauria escrit mai que va nixer a Florncia, sin, tan sols, que shi havia traslladat, com fan altres autors. Llavors, jo interpreto que Florncia ve a substituir la ciutat natal dEn Lleonard, una gran ciutat, de primer rang cultural, on aprendria, a ms de pintura, diverses altres cincies, com s ara msica, aritmtica, astrologia, geometria, escultura i arquitectura219. Tamb estudiaria a la facultat de medicina, per aix com En Jovio ens confirma que, abans de traslladar-se a Mil, En Lleonard havia, a ms, aprs, a lescola de medicina, a seccionar, amb fatiga deshumana i repugnant, els cadvers dels malfactors a fi de reeixir a pintar les flexions i tensions dels membres per la fora dels nervis i les articulacions, seguint fidelment lordre de la natura220. I tamb hi caldria sumar, com advera lAnnim Gaddiano, que va ser educat, ultra en dibuix, en matemtica i no menys en perspectiva221. Per acabar-ho dadobar, lautor daquest relat annim tampoc no ens confirma que En Leonardo naixs a Vinci, sin que, en descriurel, noms ens reporta que era ciutad florent222. S, rotundament: ens manquen anys per entendre-ho. O ens manca ms ben dit la seva infantesa completa. La seva infantesa real. Nogensmenys, i pel que ara em proposo, ja em serveix cenyir-me a la biografia oficial per parlar de la seva formaci artstica. Aix, al taller dEn Verrocchio, segons En Clark, En Lleonard, probablement, com molts altres
G. P. LOMAZZO, op. cit., p. 378. dem. 219 dem. 220 P. GIOVIO, Leonardi Vincii Vita; op. cit., p. 355. 221 Anonimo Gaddiano; op. cit., p. 360. 222 dem.
217 218

40

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

joves de gran talent, gastaria gran part de la seva joventut en simples passatemps: empolainant-se, conversant, domant cavalls, aprenent a tocar la flauta i el llat, assaborint els plaers de la vida223. En Nicholl ho amplia un xic ms, en escriure que aix deurien ser per En Lleonard les primeres experincies de la seva vida dartista vers al 1466: feina fsica, pols, remor, les olors penetrants dels vernissos i dissolvents... [El lloc era] ms una mena de garatge que un estudi224. Per un garatge on, al cap i a la fi, En Lleonard aprendria a dibuixar, pintar i esculpir. I, desprs dexposar tot el que calia saber per dominar les tcniques de la pintura i lescultura, rebla: Tots aquests eren coneixements tcnics que sexigien a un aprenent de pintor, per hi havia altres coses, menys palpables, que tamb calia que aprengus. A ms a ms dun taller i duna fbrica dart, la bottega era un lloc de trobada dartistes, un frum de discussi i murmuracions, un planter de noves tcniques i idees. La bottega fou la universitat de lilletrat Lleonard225. Amb tot, shi parls dels que shi parls, mai el taller dun artista no es pot comparar amb una universitat. s clar que En Nicholl parla en un sentit figurat, com avui parlem de la universitat de la vida, i el que realment vol dir s que tot el que va aprendre En Lleonard, ho va aprendre en aquest taller. Per, com dic, el taller era un taller i no una universitat. I els artistes que hi concorrien no eren tampoc professors universitaris. I En Lleonard sempre segons les fonts oficials era un simple aprenent. Seguint de nou En Bramly, podem entendre que En Lleonard sembla haver estat un estudiant perfectament dcil. No noms fu un programa formatiu complet i normal, sin que romangu costat per costat dEn Verrocchio com a col laborador durant diversos anys, desprs desdevenir un artes226. s a dir, que En Lleonard va ser un deixeble ben normal. Per aix, En Ruiz-Domnec subratlla que ell s un aprenent dels molts que passen el dia als tallers de Florncia; com a mxim podia aspirar a completar una obra del seu mestre i deixar-hi lempremta, en el cas que fos hbil227. I poca cosa ms. Perqu, en el fons, amb tota la genialitat que hom vulgui atorgar-li, el jovenet que va entrar daprenent en aquell cau dartistes, es va haver de sotmetre al rigor artesanal a qu estava obligat qualsevol artista de lpoca228.
www.jordibilbeny.com

K. CLARK, op. cit., p. 23. CH. NICHOLL, op. cit., p. 93. 225 dem, p. 104. 226 S. BRAMLY, op. cit., p. 69. 227 JOS ENRIQUE RUIZ-DOMNEC, Leonardo da Vinci o el misterio de la belleza; Atalaya-195, Ediciones Pennsula, Barcelona, 2005, p. 36. 228 dem, p. 38.
223 224

41

Institut Nova Histria

1.- Posseeixo mtodes per construir ponts forts i lleugers, fcils de transportar i tils ja sigui per perseguir o eludir lenemic; i daltres de ms slids que no poden ser destruts ni pel foc ni per un assalt; 2.- En el cas de setge, s com extreure laigua dels fossats i construir tota mena de ponts i passos coberts, escales i altres enginys adequats a aquesta mena doperacions; 3.- Si la plaa assetjada no pot ser presa per mitj dun bombardeig, ja sigui per lalada de les seves defenses o per la fora de la seva posici, tinc mtodes per destruir qualsevol fortalesa o reducte, encara que sassenti sobre la roca; 4.- Posseeixo cert tipus de can, extremadament fcil de transportar, que dispara una pluja de petites pedres, com si es tracts duna calamarsada, i el fum que desprn causa gran terror a lenemic, produint les baixes consegents i una gran confusi;

CH. NICHOLL, op. cit., p. 153. dem, p. 183-201. 231 dem, p. 204.
229 230

42

www.jordibilbeny.com

Al taller dEn Verrocchio, doncs, segons En Nicholl, shi va estar fins al 1477, data en qu En Lleonard obr el seu propi taller a Florncia, com a resultat duna evoluci natural. Havia passat deu anys amb En Verrocchio com a deixeble, aprenent i ajudant229. I ara, ja com a artista independent, sen passaria cinc ms fent els seus primers encrrecs pictrics230. Llavors, quan al 1482 intenta deixar Florncia, escriur al Duc de Mil amb la intenci que laculli a la seva cort. Per, en lloc doferir-shi com a pintor o escultor o, fins i tot, com a msic, tal com afirmen els primers bigrafs, shi presenta com a enginyer militar. La carta, que es conseva al Cdex Atlntic, comena amb uns mots prou suggerents: Havent vist i examinat suficientment les invencions de tots aquells que es diuen mestres i artfexs dinstruments de guerra, he trobat que, en el que pertoca a dissenys i funcionament, llurs mquines no sn de cap manera diferents de les que sutilitzen comunament. Matreveixo, doncs, sense mostrar animadversi per ning, doferir les meves competncies a Sa Excel lncia i informar a Sa Senyoria dels meus secrets i mofereixo igualment a fer una demostraci efica de totes elles en el moment que Sa Senyoria consideri ms convenient231. I acte seguit, escriu una llarga llista dels instruments que vol oferir al Duc. Sn els segents:

Institut Nova Histria

5.- Conec mtodes per construir silenciosament tnels subterranis i passatges sinuosos que permeten arribar fins al punt desitjat, fins i tot en el cas que sigui necessari passar; 6.- Far carros cuirassats totalment impossibles datacar, i capaos de penetrar les files de lenemic, amb la seva artilleria i no hi haur companyia de soldats tan gran que pugui resistir-los. I al seu darrera podr seguir lartilleria, sense sofrir baixes, sense trobar resistncia; 7.- En cas de necessitat, construir canons i morters i peces dartilleria lleugera tan bells com formosos i tils, molt diferents dels que es fan servir comunament; 8.- All on sigui impossible portar a terme bombardejos, fabricar catapultes, escorredors, abrills i molts altres enginys meravellosament eficaos i ds poc com; 9.- I quan la lluita sesdevingui a la mar, tinc moltes mquines molt eficaces per a latac i per a la defensa, i naus que resistiran latac dels bombardejos, de la plvora i dels gasos232. La carta no admet ni la ms mnima ombra de dubte: En Lleonard, al 1482, ja s un enginyer militar expert. No ofereix pas idees abstractes sobre ginys fantasiosos, sin mquines precises, sovint ja experimentades per ell mateix al llarg duna o diverses guerres, algunes de les quals han estat construdes per ell mateix i que t en possessi. En Nicholl no es pot estar de constatar que En Lleonard tenia coneixements bsics denginyeria233. No sn coneixements bsics. Qualsevol desinformat que llegeixi el que En Lleonard ofereix al Duc de Mil sadonar amb una facilitat escruixidora, com jo he fet, que som davant dun autntic mestre denginyeria militar i dartilleria. Dun mestre experimentat i innovador. Amb un gran repertori de ginys i mquines de guerra propis, inventats per ell mateix. Analitzada la missiva i les ofertes bl liques per En Capra, aquest raona que de la carta, sen podria desprendre una sensaci de fanfarroneria, per tots els oferiments dEn Lleonard eren seriosos i molt meditats. Certament, havia estudiat lobra dels principals enginyers militars del seu temps, com diu a la carta. El Cdex Atlntic cont uns vint-i-cinc folis de dibuixos de mquines militars que daten de la seva poca florentina, i nhi ha ms de
232 233

dem, p. 205. dem.

43

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

quaranta en un estil lleugerament posterior. Juxtaposant aquesta carta, punt per punt, amb els dibuixos existents, En Keneth Keele, estudis dEn Lleonard, ha demostrat la validesa de totes les seves afirmacions. En realitat, a la seva vida posterior, En Lleonard fou contractat per al desplegament de totes les habilitats que exposa a la seva missiva al Moro234. Aleshores, si s cert i innegable que En Lleonard tenia aquests grans coneixements denginyeria militar i s inqestionable, pel que es desprn de la seva missiva, que havia experimentat les mquines i en tenia en prpia possessi i, en virtut daix, es vanagloriava del seu art al Duc de Mil i li oferia els seus serveis denginyer amb una convicci i fermesa inaudites, don va treure el temps per a lestudi, el temps per a la invenci i el temps per a lexperimentaci daquests ginys bl lics? I on es va formar com a artiller i enginyer militar? Al taller dEn Verrocchio? Impensable. Al seu propi taller? Impossible. No hi ha temps material per encabir un Lleonard enginyer militar enlloc. Per aix mateix En Nicholl, a vista de tot el que el Mestre ofereix al Duc, conclou: Es tracta duna proposta molt elaborada, que informa sobre les diverses competncies que En Lleonard pot oferir al duc, presentades en un to de gran seguretat, cosa que resulta sorprenent, ats que es tracta de competncies relacionades amb lenginyeria militar, de la qual, llavors, no tenia coneixements ni competncia235. I com que no es pot explicar don ha tret el nostre home tots els coneixements que demostra tenir, noms se li acut sentenciar que el document sona a cincia ficci, com si la imaginaci dEn Lleonard corregus per davant dell236. Per En Payne, que tampoc no pot entendre com ni on En Lleonard shavia convertit en enginyer militar, es tracta noms dexageracions, de somnis237. Perqu, el Mestre pot imaginar terribles instruments de guerra, per noms en el paper238. Tamb la Giulia Bologna veu quelcom estrany en el fet que En Lleonard, si era un pintor tot just acabat de sortir del forn, ms que com a mestre en lart de la pintura, es presents com a enginyer militar. I per aix, escriu: En una primera carta a En Ludovico el Moro, En Lleonard, en oferir-se ms com a enginyer, per realitzar sobretot feines prctiques, semblava voler fer oblidar que abans que re era un pintor239. I rebla: O tal

F. CAPRA, op. cit., p. 122. CH. NICHOLL, op. cit., p. 204. 236 dem, p. 206. 237 R. PAYNE, op. cit., p. 66. 238 dem. 239 GIULIA BOLOGNA, Leonardo en Miln; traducci de Pilar Diges, Documentos de Arte-10, Cupsa, D.L.; Madrid, 1982, p. 5.
234 235

44

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

vegada considerava que era ms apropiat proposar artefactes que no pas quadres a un duc preocupat per la guerra; per potser se sentia noms desil lusionat i descontent de tot el que havia fet a Florncia i volia canviar de vida240. Clar i net: si no tenia coneixements ni competncia per elaborar els ginys militars, perqu la informaci que ha preparat la censura no permet computar-los; i si, en addici, ell mateix sembla voler-nos dir que havia oblidat que era pintor o que duia una altra vida a la que hom li atribueix, s que En Lleonard havia dhaver esdevingut enginyer militar en un altre lloc que no fos Florncia, al llarg duns anys i duna vida que li han estat escamotejats. Per aix, la carta ni est datada ni va adreada a ning en concret241. Els entesos, com s normal, influts per la biografia apanyada dEn Lleonard, i perqu al text shi esmenta lnclita Casa Sforzesca242, estan convenuts que la carta va dirigida a En Ludovico Sforza, sobretot perqu el Mestre hi comenta que encara es podr obrar el cavall de bronze que ser glria immortal i honor etern de la feli memria del Senyor vostre pare243. Per en cap moment no shi esmenta cap duc de Mil, i la missiva noms ve encapalada per un genric i difs Sr. meu Il lm.244, que potser ni tan sols es referiria al duc de Mil, puix abans dentrar al seu servei ja el traca de senyor meu. s clar que podem trobar-nos davant dun simple tractament honorfic, o que En Lleonard, abans de demanar-li feina ja hagus entrat al seu servei. Per, ja que, tal com reconeix lEdoardo Villata, lescriptura no s autgrafa dEn Lleonard, sin que est escrita per un amanuense de professi245, i ja que som davant duna cpia que ha sobreviscut246, loriginal perdut podia haver estat adreat a qualsevol altre il lustrssim senyor, de qui En Lleonard en fos un sbdit natural, en una data molt anterior a la conjecturada del 1482 i en qualsevol altre lloc dItlia. Ara, ja no podem negar que la seva edat es va escurant com per art de mgia de crnica en crnica, i que, a ms a ms, la biografia oficial s massa estreta per encabir-hi, en plena joventut, la seva tasca denginyer militar. Tot plegat s molt irregular i extremament sospits. I noms pren sentit

dem. EDOARDO VILLATA, Lettera di presentazione di Leonardo da Vinci a Ludovico il Moro, Leonardo da Vinci. La vera immagine; op. cit., doc. IV.23, p. 139. 242 dem. 243 dem. 244 dem. 245 dem, p. 140. 246 CH. NICHOLL, op. cit., p. 204.
240 241

45

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

per si En Lleonard s un fill legtim, de mare noble i ms gran del que sens ha volgut fer creure a fora de retocar els textos. De fet, totes les seves accions, tot el seu pensament es desenvolupa amb una gran normalitat. I el seu coneixement i les seves accions sn ms dignes dun noble que del fill duna pagesa i dun notari de ciutat. Els fets compten i compten tant, que En Payne no es pot estar de creure que En Lleonard nasqu il legitimat, com Boccaccio i Filippino Lippi, per aquest fet mai no va pesar sobre la seva conscincia247. s clar que no pesava ni va pesar sobre la seva conscincia, perqu va ser un fill legtim. I un membre de lalta noblesa, vinculat a la casa reial catalana de Npols. Si realment, com jo crec i intento demostrar en aquest treball, En Lleonard hagus estat un descendent dAlfons el Magnnim i si realment hagus pertangut a la reialesa, ara potser faria algun sentit aquell pargraf dEn Vasari que ens innova que En Lleonard tenia lnim i el valor sempre regi i magnnim248. Lafirmaci apareix tant a ledici de les Vides del 1550 com del 1568. I si b, llegida alladament, per si sola no ens desvela re, si que deixa intuir, en el context de la nova informaci que vinc rellevant, que, si tenia actituds rgies i magnnimes, potser s que estava vinculat a la reialesa i a la seva magnanimitat. Si ms no, no deixa de ser sorprenent que els adjectius regi i magnnim apareguin per definir un artista que va viure com un prncep i que jo vinculo a la casa reial del Magnnim.

Lescut darmes de la casa reial catalana Llavors, i recapitulant, si la mare era noble i el fill tenia escut darmes, com assenyalen tots els bigrafs, s que som davant dun altre personatge, que no pot ser el pintor autodidacte fill il legtim de mare pagesa i analfabeta, que viu tota la infantesa a Vinci, sense cap mena deducaci especial. Parlem, doncs, ara de lescut darmes dEn Lleonard. Perqu, com s de tothom sabut, el seu escut darmes era el mateix que el de la reialesa catalana: tres pals de gules en camper dor. Aix apareix ja, al 1746, a larbre genealgic de la famlia da Vinci, que trobem al manuscrit de la Genealogia e scritture della famiglia da Vinci, conservat a la Biblioteca dellAccademia

247 248

R. PAYNE, Introduction; op. cit., p. xvii. G. VASARI, op. cit., ed. 1550, vol. II, p. 545 i ed. 1568, p. 557.

46

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

nazionale dei Lincei e Corsiniana, de Roma249. Conformement, al 1895, al seu estudi sobre lherldica vinciana, En Teostene ens torna a assabentar que lescut de la famlia Da Vinci, a la qual pertanyia En Lleonard, s compost de tres pals vermells en camper dor250. Tot i amb aix, en algun armorial itali els pals sn quatre. Blaus, per quatre, com apareixen al Blasonario Fiorentino251. LElisabetta Ulivi no es pot estar de comentar que les barres sn blaves, en lloc de vermelles, com acostumen a figurar a lescut de la famlia252. I, tot seguit, a sota mateix, reprodueix un altre escut, amb la llegenda segent: Armes de la famlia Da Vinci. Tres pals vermells sobre camp dor253. Per fos com fos, tant si eren quatre o tres els pals de les armes de lescut, el que en resulta evident i incontrovertible s que som davant de les armes reials catalanes. Lescut de la vila de Vinci, avui dia, no s ben b aix, per tal com cont un castell a la part superior i els tres pals a la inferior. I aix podria donar a entendre que els pals ja es trobaven a les armes antigues de Vinci i que la famlia dEn Lleonard les va prendre de les armes comunals de la seva vila natal. Per res ms lluny daix. Segons En Teostene, les armes ms antigues de Vinci sn un castell254. Llavors, al maig del 1872, el doctor Rafaello Colzi, de Pistoia, em narr que, sent al 1860 sndic de Vinci, socup de donar a aquest com unes armes especials. En parl, doncs, amb el comte Luigi Passerini, secretari de la I. i R. Diputaci sobre la Nobilitat i Ciutadania, el qual li digu de prendre un salcio, o sigui un vmet. En Colzi, poc satisfet de la resposta, es decid de compondre ell mateix les armes del Com, posant a la part inferior lescut de la famlia da Vinci, pals vermells en camper dor, i a la superior un castell imaginari marr en camper blau255. I potser aquest nou escut ha desorientat o desviat la mirada als erudits, que han passat per sobre lescut darmes dEn Lleonard totalment hipnotitzats. I tot i la fora i la cridria dels pals vermells sobre camper daurat, no han sabut veure-hi res despecial. Sembla que fins que En Jos Luis Espejo no va cridar latenci sobre aquesta particularitat de lescut dEn Lleonard, tothom el va trobar ben
Vg. Albero genealogico della famiglia da Vinci fatto nel 1746, Leonardo da Vinci. La vera immagine; op. cit., figura 2, p. 102. 250 TEOSTENE, Le Armi della famiglia da Vinci e del comune di Vinci, Ricordi in Firenze a Leonardo da Vinci e a Paolo Toscanelli; Stabilimento Tipografico Fiorentino, Florncia, 1895, p. 11. 251 Cf. E. ULIVI, op. cit., p. 39. 252 dem. 253 dem. 254 TEOSTENE, op. cit., p. 11. 255 dem.
249

47

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

normal. Tanmateix, era normal que el fill duna pagesa analfabeta i un notari tingui les armes reials catalanes com a escut personal i familiar? LEspejo ha observat diligentment que som davant un escut amb tres barres, a lestil de les armes dArag256. I que els tres pals vermells sobre fons groc sn els smbols ms caracterstics dels Vinci257. Dacord amb aquest autor, podem estar segurs que si veiem la quatribarrada (quatre pals vermells sobre fons groc) en qualsevol part del mn, aquesta ha de fer al lusi a algun territori, famlia o llinatge que ha tingut vincles amb qualsevol dels regnes de la Corona dArag. Els quatre pals sn distintius dels comtes de Barcelona258. Afegeix que, fins al moment de ladopci definitiva de lestendard de quatre pals, els reis i els prnceps de la corona dArag ostentaren banderes amb un nombre de pals distint, de dos a cinc, depenent del cas259. La qual cosa tamb, de retop, explicaria per qu uns armorials ens diuen que lescut dEn Lleonard tenia quatre pals i uns altres exposen que en tenia tres. Estic totalment dacord amb les paraules de lEspejo, que els pals de gules sobre camper dor, sigui quin sigui el seu nombre, ens indiquen una pertinena a la casa reial catalana. En aquest sentit ho testimonia En Manuel Bassa, per qui el concepte general definidor de les armes de la casa comtal de Barcelona era senzillament dor barrat de vermell, sense precisar el nombre de barres o pals, perqu ning no shavia parat a puntualitzar-ho per no sentir aquesta necessitat i perqu en un nombre imprecs veien que ho portaven els patges i escuders de la prpia casa i els gallardets i les banderes dels vaixells dels mateixos senyors260. I aix ho entn tamb i ho subscriu lArmand de Fluvi al seu llibret sobre Els quatre pals. Per ell, com que el senyal i lescut dels Quatre Pals (moltes vegades es troba amb un, dos, tres, cinc o ms pals, i fins i tot palat, per sempre amb quatre a partir de 1344, almenys pel que fa a la Cancelleria Reial) era el del llinatge i casal dels comtes de Barcelona, el portaren els descendents de Ramon Berenguer IV, de totes les lnies que dell davallaren (Provena, Mallorca, Castre, Ayerbe, Hxar, Xrica, Avola, Salona, Melitello, Ribagora, Prades, Villena, Urgell, Empries, etc.), barrejades o no amb armes territorials261.

J. L. ESPEJO, op. cit., p. 28. dem, p. 30. 258 dem, p. 31. 259 dem, p. 31-32. 260 MANUEL BASSA I ARMENGOL, Origen de lescut catal; Editorial Mill, Barcelona, 1962, p. 45. 261 ARMAND DE FLUVI, Els quatre pals. Lescut dels comtes de Barcelona; Episodis de la Histria-300, Rafael Dalmau, Editor; Barcelona, 1994, p. 53.
256 257

48

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

Mogut, doncs, per aquestes evidncies, lEspejo ha cercat de vincular de forma intel ligent En Lleonard amb aquells regnes de Catalunya on llurs reis van emprar com a emblema personal lescut de tres pals. Per ell, s ben sabut que el regne de Mallorca tingu sempre un escut de tres pals262 i que, quan aquest territori deix dexistir com a regne independent de la Corona dArag, al 1344, hi pervisqu el costum de representar la bandera amb tres pals de gules263. Lafirmaci de lEspejo s precisa. I ho corrobora En Mart de Riquer, a qui ell segueix molt detalladament en tot aquest assumpte: Els reis de Mallorca portaven, des de Jaume II, els tres pals, que era una brisura de germ menor entre els fills del Conqueridor264. Cert: encara que sembli atzars o una pura casualitat per culpa dels pintors o picapedrers com massenyala lArmand de Fluvi en un imeil personal265, el fet que uns regnes o uns membres determinats de la casa reial tinguin armes de tres pals en lloc de quatre sembla respondre a una clara voluntat familiar o poltica. Acabo de citar En Mart de Riquer, que ens confirma que els tres pals del regne de Mallorca van ser adoptats, des de Jaume II, com a brisura de germ menor entre els fills del Conqueridor. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, la brisura s el canvi que es fa en unes armes o en un escut per distingir les diferents branques duna famlia266. O per distingir les diferents branques duna mateixa famlia del tronc principal267, per ser ms exactes. En Fluvi hi afegeix que ls de les brisures, per la seva complicaci, queda gaireb relegat a algunes cases reials268. De fet, tots els exemples que se citen a larticle sobre la brisura a lEspasa-Calpe fan referncia a la casa reial francesa. Llavors, em sembla obvi que, si el canvi es fa entre diferents membres duna famlia reial que governa en regnes diversos, el sentit de la brisura passa de tenir un sentit familiar a guanyar-ne un altre de netament poltic. Els casos daquestes brisures sn nombrosos entre els membres de la casa reial catalana i En Riquer ens els presenta amb una gran naturalitat. Per ell, doncs, Pere el Catlic port dor quatre pals de gules. Aix en certa manera restaria corroborat pel fet que els seus germans, fills del rei Alfons,
J. L. ESPEJO, op. cit., p. 32. dem. 264 MART DE RIQUER, Herldica Catalana des de lany 1150 al 1550; Edicions dels Quaderns Crema, Barcelona, 1983, vol. I, p. 120. 265 ARMAND DE FLUVI, imeil personal amb data 1 de desembre del 2009, p. 1. 266 Diccionari de la Llengua Catalana, Enciclopdia Catalana, S.A.; Barcelona, 1984, p. 264. 267 Vg. Brisura, Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana; Espasa-Calpe, S.A.; Madrid, 1910, tom IX, p. 886. 268 ARMAND DE FLUVI i ESCORA, brisura, Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 3 (1971), p. 844.
262 263

49

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

portaven un nombre menor de pals, com a brisura269. Insisteix que, si anssim per bon cam haurem dadmetre que les brisures ja shan introdut a la casa reial, cosa no sorprenent perqu les trobarem sistematitzades entre els fills de Jaume el Conqueridor270. Repeteix que entre els fills de Jaume I el Conqueridor observem, herldicament, una clara conscincia a la brisura271 perqu la finalitat original de les brisures era distingir pares de fills272. Aquest sistema de diferenciaci herldica sanir desplegant i consolidant amb el pas del temps, car no noms lutilitzarien els fills de Jaume I, sin que fins i tot els nts i llurs descendents. En Riquer s ben explcit: Amb els fills de Pere el Cerimonis hom intent, a la casa reial, de restablir el sistema de brisures273. Per s clar, som ja a les acaballes del segle XIV i a lentrada del segle XV. Amb aix en ment, em sembla clar que fins, pel cap baix, a lentrada del segle XV es va donar a la casa reial catalana un s clar de la brisura, que es manifestava bsicament amb la variaci del nombre de pals. Llavors, quan En Riquer ens advera que la conscincia a la brisura es revelar efica en la lnia del llinatge regnant a Mallorca, que adoptar els tres pals274; i que, a la generaci dels nts de Jaume I apareix la brisura en flang, prpia dels reis de Siclia275, s fcil inferir-ne que tant a Mallorca com a Siclia es va donar una brisura, pel que fa al nombre de pals, a fi de diferenciar-se de la branca familiar primignia dels reis catalans. I, en conseqncia, per tal com la brisura es va donar entre els reis de Mallorca i Siclia, sembla del tot natural que hi pogus ser igualment, temps a venir, entre els reis del casal de Npols, amb la mateixa conscincia i intencionalitat poltiques. En aquest sentit, per tal dafermar les meves conjectures, he demanat el parer a lheraldista Francesc Ferrer i Vives, que mel fa arribar, tal com el transcric a continuaci: La brisura no s freqent a la Casa de Barcelona, per no s extraordinria. Un fill de Jaume I, San dArag, que fou bisbe de Toledo i mor a la batalla de Martos el 1273, duia, en el seu segell, 5 pals. Tamb tenim lexemple ben estudiat de les Cases de Mallorca i Siclia, i, per tant, s natural que la Casa de Npols fes el mateix per diferenciar-se de la Casa Mare276.

M. DE RIQUER, op. cit., vol. I, p. 117. dem. 271 dem, p. 118. 272 dem, p. 119. 273 dem, p. 123. 274 dem, p. 124. 275 dem. 276 FRANCESC FERRER I VIVES, imeil personal datat el 20 de febrer del 2010, p. 1.
269 270

50

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

Aix mateix, tamb hem vist que lescut dEn Lleonard era precisament amb tres pals de gules sobre camper dor. LEspejo creu que de cap manera no s un fet casual277. I ho argumenta tot seguit: En primer lloc perqu lescut esmentat repeteixo era molt conegut a lEuropa del seu temps; i en segon lloc i fonamentalment perqu fer-ne s fora dels dominis de la Corona dArag sense perms previ dels seus sobirans en suposaria una usurpaci il legtima del smbol278. I reblava que si la famlia [dEn Lleonard] lemprava s perqu tenia el dret legtim de fer-ho279. O b perqu els Da Vinci estigueren en algun moment al servei del Regne de Mallorca (lescut del qual tenia tres pals de gules, com sabem) o b perqu foren originaris dalgun lloc del Regne de Mallorca i, per ra de llur posici social, o com a resultat dalgun privilegi concedit pel rei, tinguessin la potestat de posseir aquest emblema280. I, si b reconeix que sn diversos els llinatges que detenen el blas dels tres pals, com els Abella, els Bordils, els Maanes, els Sacosta, els Esquerrer, els Foix, els Vilanova, els Empries, els Ripoll i els Renart281; i per b que lescut del comtat de Foix, al nord dels Pirineus, tamb t tres pals de gules sobre fons groc282, no es pot estar de concloure que les armes que porten els Da Vinci sn les de Mallorca i Perpiny i no pas les de Barcelona, puix que noms aquelles tenien tres pals283. Afirmaci que no s del tot certa, car sabem, com acabem de copsar, que diversos descendents daquest casal de Barcelona, van emprar, com a armes personals brisurades o no escuts de tres pals, almenys fins a les albors del segle XV. Finalment, em cal dir, com a rbrica i ratificaci de tot el que he vingut ponderant fins aqu, que, encara que el nombre de barres variava o podia variar per raons esttiques, per, sobretot, per tal de diferenciar diverses branques de la famlia reial, els monarques de Npols apareixen sovint, un darrere laltre, dibuixats amb escuts de tres pals, com en el cas dels gravats de Ferran I, Alfons II, Ferran II i Frederic II284. I, ats que sn precisament i noms aquests monarques els que governaran Npols mentre aquest es va constituir en un regne independent de la Corona dArag, s que som davant duna brisura amb ple significat poltic. Jo crec que s tamb per
J. L. ESPEJO, op. cit., p. 32. dem. 279 dem. 280 dem, p. 32-33. 281 dem, p. 32, nota 17. 282 dem. 283 dem, p. 33. 284 Vg. AVELINO SOTELO LVAREZ, Casa de Aragn de Npoles (1442-1503) en la historiografa italiana del s. XV al XVIII; PhD ristos ditors, Torrevella, 2001, p. 129, 211, 233 i 255.
277 278

51

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

aquesta ra que el Castell Nou de Npols apareix pintat, just en aquesta poca, amb banderoles de tres pals a la Tavola Strozzi285. Llavors, i en resoluci, si un dels smbols poltics del regne era tamb la bandera de tres pals, i els reis independents de Npols tenen el mateix escut darmes que En Lleonard, em cal inferir-ne que tots plegats pertanyien a una mateixa comunitat poltica o familiar. O les dues coses alhora.

A les ordres dEn Csar Borja La relaci amb la casa reial de Npols saccentua encara una mica ms si ens adonvem que la participaci dEn Lleonard a les empreses bl liques dEn Csar Borja no podia ser mai dels mais casual. Fins aqu he mostrat les aliances que tenien els Borja amb els Este i els Sforza, en tant que parents ntims dels reis de Npols. Tamb he evidenciat, resseguint En Nicholl, que a la campanya militar dEn Csar a la Romanya, aquest va comptar amb els serveis inestimables dEn Lleonard, no pas com a pintor, sin com a enginyer militar. Sobre aquest punt estan dacord tots els bigrafs moderns que he pogut consultar. I En Clark encara refora que el nou comproms absorv totes les energies dEn Lleonard286. Al 1502, una ancdota que relata En Luca Pacioli al De viribus Quantitatis, ens permet descobrir que En Lleonard marxava amb les tropes dEn Borja287. Pel juny, el crid un dels capitans dEn Csar Borja, Vetellozzo Vitelli, perqu lajuds a esclafar la rebel li dArezzo contra Florncia288. I, amb aquest fi, En Lleonard tra alguns dels mapes preciosos que es conserven actualment a Windsor289. Segons En Clark, al 20 de juny acompany En Csar en el seu atac trador que aquest llan contra Urbino, on romangu durant un mes290. Sabem encara que a les acaballes daquell estiu, el Valent establ una cort improvisada a Imola, una petita plaa fortificada, situada a lantiga via romana que unia Bolonya amb Rmini291. s natural, per tant, que, als papers dEn Lleonard, hi podem veure un reguitzell de plnols de la planta daquesta fortalesa, amb les seves mesures corresponents292. En Clark, que tamb ressegeuix amb minuciositat les
dem, p. 169. K. CLARK, op. cit., p. 89. 287 CH. NICHOLL, op. cit., p. 388-389. 288 K. CLARK, op. cit., p. 90. 289 dem. 290 dem. 291 CH. NICHOLL, op. cit., p. 390. 292 dem.
285 286

52

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

passes del nostre pintor i enginyer militar, ens afirma que En Lleonard i el seu cap es veieren obligats a restar tancats a Imola durant diverses setmanes del mes doctubre. s probable que, durant aquest lapse denclaustrament fors i de desocupaci, En Lleonard fes el dibuix a sanguina del cap dEn Csar Borja, vist des de tres angles diferents, que es conserva a Tor293. En Nicholl est convenut que En Lleonard, seguint sens dubte instruccions, emprengu una gira trepidant pels territoris orientals del seu senyor294. Aix ho permeten reconstruir unes notes concises i ben datades, per les quals som coneixedors que al 30 de juliol era a Urbino; a 1r dagost, a Pesaro; al 8 dagost a Rmini, i el 10 i el 15 dagost el veiem establert a Cesena, la capital de la Romanya295. Les anotacions sn tantes que En Nicholl ens innova que En Lleonard, a Cesena, la capital de la Romanya, fu un s abundant del seu quadern296. La implicaci dEn Lleonard en la campanya s total. Aquell mateix 18 dagost En Csar li atorga el salconduit precitat, en qu li donava llibertat de moviments. I, de seguida, En Nicholl ja rebla que, investit amb aquests poders, En Lleonard interv en diverses obres de fortificaci a Cesena i Porto Cesenatico, dues localitats de la costa adritica. Un esbs del port i el canal de la segona delles apareix datat el dia 6 de setembre del 1502 a les nou del mat. Una nota del Cdex Atlntic sembla situar-lo assistint a la presa de Fossombrone, a l11 doctubre297. I lOnieva encara ens reporta que, al mar del 1503, les tropes dEn Csar van posar setge a Ceri, una fortalesa situada entre Civitavecchia i Roma. Llavors, el Valent crid En Lleonard da Vinci i, amb un plnol a la vista, sestigueren dies i dies estudiant la manera dofendre-la i conquerir-la. En Lleonard ide unes fortaleses movibles que permetien lemplaament dels canons298. No s estrany, doncs, que a les envistes de tot plegat, En Clark estigui convenudssim que En Lleonard havia desitjat sempre una vida dacci, i mai no la tingu davant seu amb major amplitud i lliberalitat que quan treball per En Csar Borja299. En Csar, a ms de ser el Gonfanoner i Capit General de la Santa Esglsia Catlica, havia esdevingut el Duc de la Romanya i del Valentins. En conseqncia, no costa gens de copsar que els territoris romanyesos per on

K. CLARCK, op. cit., p. 90. CH. NICHOLL, op. cit., p. 386-387. 295 dem, p. 387. 296 dem. 297 dem, p. 388. 298 A. J. ONIEVA, op. cit., p. 252-253. 299 K. CLARK, op. cit., p. 90.
293 294

53

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

En Lleonard es movia eren els dominis del seu senyor. I em sembla obvi que En Lleonard havia dhaver acompanya les tropes, perqu En Luca Paccioli ens torna a recordar que En Csar, en un moment donat, volia travessar un riu amplssim amb les seves tropes i no sabia com fer-ho. Llavors, el seu noble enginyer aixec un pont prou resistent perqu hi pogus creuar tot lexrcit300. Segons En Nicholl, el noble enginyer dEn Borja noms pot ser En Lleonard301. Per s que, encara, la campanya militar romanyesa estava encapalada, entre daltres, per dos capitans: En Joan de Cardona i lHug de Montcada. Per lOnieva, que ens suggereix que En Lleonard havia entrat al servei dEn Borja, no pas a la primavera o lestiu del 1502, sin a la tardor del 1500302, arribada la primavera [del 1501, En Csar] reprengu la seva empresa romanyola. Als capitans espanyols amb qu ja comptava, se li uniren lHug de Montcada i En Joan de Cardona, que, per cert, li eren necessaris303, perqu els reforos francesos no van acabar darribar mai. Doncs, b: En Joan de Cardona i Ventimiglia, comte dAvellino, era el fill dArtau de Cardona, comte de Collessano i marqus de Padula, i de Maria de Vintimiglia304. Casat amb Anna de Vilamar, llur filla Maria, comtessa dAvellino i marquesa de Padula, es va maridar amb Francesc dEste de Ferrara-Mdena305, fill dAlfons I dEste i de Lucrcia Borja. s a dir, que En Joan de Cardona era parent dEn Csar Borja. I, a ms a ms, seria, segons lArmand de Fluvi, virrei de Calbria306. A ms a ms, laltre capit, lHug de Montcada i de Cardona, era el fill dEn Pere III de Montcada, senyor dAitona, i de Beatriu de Cardona307. Segons lEullia Duran, va lluitar al costat dEn Csar Borja, des del 1499 al 1503, a la Romanya; i ms endavant ser mestre justicier i virrei de Siclia, del 1509 al 1516, i virrei de Npols del 1527 al 1528308. Segons ella, tamb, aquest militar i poeta catal, estava emparentat amb En Csar Borja309. Cert: el
CH. NICHOLL, op. cit., p. 389. dem. 302 Vg. A. J. ONIEVA, op. cit., p. 176-177. 303 dem, p. 179. 304 Vg. ARMAND DE FLUVI, Els Cardona, comtes de Collessano i de Chiusa; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 4 (1973), p. 395. 305 dem. 306 Vg. ARMAND DE FLUVI, Cardona; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 4 (1973), p. 397. 307 Vg. ARMAND DE FLUVI, Els Montcada, barons de Xiva, desprs marquesos dAitona; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 10 (1977), p. 225. 308 EULLIA DURAN, Montcada i de Cardona, Hug de; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 10 (1977), p. 233234. 309 dem, p. 233.
300 301

54

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

seu cos germ Jofr era el fill de Joana Borja, germana del Papa Alexandre VI310. En Jofr era casat amb Joana de Montcada311, germana dEn Pere III i tieta, per tant, daquest capit dEn Csar. I si filem una mica ms prim acabem sabent que lHug de Montcada i En Joan de Cardona, ultra estar emparentats com hem vist per vies diferents amb els Borja, eren tamb cosins tercers, puix els seus besavis eren germans312. Amb la qual cosa sembla prou evident que En Lleonard es va moure i va conviure a la Romanya amb aquesta famlia Borja-CardonaMontcada amb tota naturalitat, acompanyant les seves tropes, dissenyant enginys militars, fent mapes de la zona amb finalitats estratgiques i compartint la mateixa ideologia poltica: la dels interessos catalans a la Itlia del Nord. Per el que encara s ms revelador, per tot el que vinc desgranant, s que ambds militars van acabar vinculats tamb al regne de Npols, amb sengles crrecs de virrei: virrei de Calbria, En Joan de Cardona, i virrei de Siclia i Npols, lHug de Montcada. s a dir, que En Csar Borja es va fer acompanyar a la seva empresa bl lica de conquesta de la Romanya, per alts crrecs militars vinculats a la seva famlia. En Joan Francesc Mira hi afegeix que, el Valent, en aquelles regions, comen lexperiment duna administraci civil que, comparativament, pot considerar-se moderna i ordenada. Juristes valencians o italians, humanistes, experts en comptabilitat o enginyers militars com Leonardo da Vinci, acompanyaren la cort mbil de Csar313. En Thomas Dandelet tamb postil la que el Papa Alexandre ompl la seva cort de soldats i cortesans espanyols, probablement perqu creia que eren ms lleials. No existeix cap cens daquesta poca que ens permeti calcular amb certesa lextensi daquesta comunitat, per, basant-nos en la informaci dispersa referent a lun o laltre grup, s possible establir-ne llur nombre en milers314. I rebla: Sabem, per exemple, que al 1500, En Csar Borja tenia sota el seu comandament dos mil soldats espanyols315. A ms a ms, En Croce, en parlar del pontificat de Calixt III, relata que aquest, es va dedicar a cridar a Roma un eixam de parents seus, a lextrem que, a la primera nmina de cardenals que nomen al 1456, escoll tres espanyols, entre els
310 Vg. MIQUEL BATLLORI - LLUS CERVER, La famlia dels papes Calixt III i Alexandre VI de Borja; Gran Enciclopdia Catalana; op. cit., vol. 3 (1971), p. 736. 311 Vg. A. DE FLUVI, Els Montcada, barons de Xiva, desprs marquesos dAitona; op. cit., vol. 10 (1977), p. 225. 312 Vg. Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 4 (1973), p. 395 i 398-399. 313 JOAN F. MIRA, Els Borja. Famlia i mite; Edicions Bromera, SL; Valncia, 2000, p. 92. 314 THOMAS J. DANDELET, La Roma espaola (1500-1700); traducci de Lara Vil Toms, Crtica, SL; Barcelona, 2002, p. 44. 315 dem.

55

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

quals el seu nebot Roderic Borja, En Llus del Mil, tamb nebot seu, i un fill del rei de Portugal. I insisteix: La ciutat de Roma es pobl despanyols, principalment orinds de les provncies catalanes i valencianes. No es veuen ms que catalans, escrivia Paulo da Ponte, al 1458316. I si aix passava amb Calixt III, la mateixa tendncia va prosseguir Alexandre VI. Per En Croce no nhi va haver cap dubte, per tal com En Roderic Borja, que havia pres el nom dAlexandre VI, saplic a continuar lobra iniciada pel seu oncle317. s a dir: que els espanyols que envaeixen Roma i que surten tan sovint esmentats a les crniques, no sn altra cosa que catalans. Per aix mateix, i com a extensi ben visible de la presncia de multitud de catalans a Roma, la llengua catalana seria la llengua de la cria pontifcie. En Ferran Soldevila assegura, pel que fa a aix, que llur lidioma triomfa a la Roma dels Borja. Alexandre VI i els seus fills, Csar i Lucrcia, i els altres menys famosos, per encara brillants Joan, duc de Gandia, i Jofr, prncep dSquilace, no tingueren ms idioma familiar que el catal318. I per ell, els catalans eren genricament anomentats a Roma; i catalans i valencians pul lulaven a la cort papal i per la Ciutat Santa319. En Soldevila recupera la frase ara al ludida dEn Paulo da Ponte que a Roma no es veuen ms que catalans, per explicar lpoca dels Borja i rubrica que ara la frase podia ser repetida amb ms motiu320. Justament en aquest sentit, quan En Croce continua parlant i referenciant lingent nombre dhispanocatalans que hi havia a Roma, advera: A En Csar Borja, que dipositava en ells tot el seu afecte, es deu el propsit de repoblar Roma amb els seus compatriotes i fer-ne el fonament principal de la seva fora321. Amb la qual cosa vull dir, amb el fet que En Csar es va envoltar de parents i daltres moltssims catalans, la possibilitat que En Lleonard, que tamb va actuar en aquests mateixos anys entre els alts crrecs militars borgians, fos un familiar de la nissaga Borja, augmenta notablement. No puc afirmar del cert que fos un parent seu, perqu noms hi ha la documentaci que hi ha i que diu el que diu. Per tot ens hi emmena dreturerament un cop rere un altre, per aix com En Csar senvoltava de familiars prxims i soldats catalans que eren el fonament principal de la seva fora i, a lensems, tamb tractava En Lleonard de parent.
B. CROCE, op. cit., p. 123-124. dem, p. 124. 318 F. SOLDEVILA, Historia de Espaa; Ediciones Ariel, S.A.; 3a edici, Esplugues de Llobregat, 1972, tom II, p. 456. 319 dem, p. 457. 320 dem, p. 461. 321 B. CROCE, op. cit., p. 128.
316 317

56

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

En aquest mateix vessant de coses, he localitzat un altre document dEn Csar Borja, guardat a lArxiu dEstat de Florncia, exhumat per lEdoardo Alvisi a les acaballes del segle XIX, i datat a Espoleto, el 5 doctubre del 1492, pel qual el Valent tracta En Francesc Remolins de mio famigliar carssimo322. I per b que, ara mateix, no puc vincular directament aquest jurista de la cort romana a la nissaga dels Borja, s que som conscients que es tractava dun connacional catal seu i que En Csar tamb hauria pogut donar el mateix tractament a En Lleonard si pertanyia a qualsevol dels estats de la naci catalana, Npols incls.

La visita del Cardenal Llus dArag Hem vist fins aqu que En Lleonard es va donar a conixer a la cort duna princesa de la casa reial catalana de Npols a linici de la seva carrera. I lacabar, aix mateix, rebent la visita dun altre membre daquesta reialesa, perqu ser a loctubre del 1517, ja a les acaballes de la seva vida, que el Cardenal Llus dArag, juntament amb el seu secretari Antoni de Beatis, el visitaran al seu estudi. De conformitat amb En Nicholl, el cardenal Llus dArag era nt del rei de Npols i cos dIsabel dArag323, Cos germ, per ser exactes, car el seu pare Enric era germ dAlfons II, pare daquesta324. I no hem doblidar que va ser precisament Isabel dArag una de les primeres protectores dEn Lleonard, amb el qual va conviure a la Corte Vecchia de Mil. Per lAndr Chastel, En Llus era un prncep napolit per naixena, [i] per educaci325. I hi insisteix que s doblement prncep: per via de sang, al mn, i per via de rang a lEsglsia326. Efectivament, el seu pare va ser Enric dArag, marqus de Gerace, fill il legtim de Ferran I de Npols327, i la seva mare, Polixena de Centelles328, de la branca siciliana daquesta famlia: nta dEn Gelabert de Centelles, bar de Collesano329. Per tant, el cardenal Llus va ser nebot dels reis Alfons II i Frederic II, i cos, alhora de Ferran II, dit Ferrantino330.

EDOARDO ALVISI, Cesare Borgia, Duca di Romagna; Tip. dIgnazio Galeati e figlio, Imola, 1878, document nm. 3, p. 459. 323 CH. NICHOLL, op. cit. p. 549. 324 Vg. Neapolitan House of Aragon. Simplified Family Tree, The Travel Journal of Antonio De Beatis; op. cit., p. viii. 325 ANDR CHASTEL, Luigi dAragona. Un cardinale del Rinascimento in viaggio per lEuropa; traducci de Maria Garin, Editori Laterza, Bari, 1987, p. 5. 326 dem, p. 6. 327 ARMAND DE FLUVI, Gerace, marquesat de; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 8 (1978), p. 75-76. 328 JOAN GALTS, Arag, Llus d; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 2 (1970), p. 350. 329 ARMAND DE FLUVI, Els Centelles de Siclia; Gran Enciclopdia Catalana, op. cit., vol. 4 (1973), p. 815. 330 Vg. Neapolitan House of Aragon; op. cit., p. viii.
322

57

www.jordibilbeny.com

Institut Nova Histria

Tot seguit, En Chastel ens exposa que en una poca en qu arreu sassistia a retorns increbles, com no prendre en consideraci el fet que el cardenal un dia podria ser cridat a pujar al tron? Un dels informadors venecians, daltra banda, prestava aquesta idea a Juli II: El Papa vol foragitar Espanya dItlia i fer rei de Npols el cardenal dArag. Al 1512. Amb la mxima naturalitat. El vell Papa soldat feia poc que havia foragitat Llus XII al dell dels Alps; en un segon temps en serien forallanats els brbars estrangers del Sud. Eren aquests els pensaments que germinaven al cap dels poltics. Fins que la mort ho interromp tot, com fou el cas de Juli II. Per, sempre en base de la informaci veneciana, la idea es recuper ms o menys seriosament sota el pontificat de Lle X a favor del germ del Papa, Juli de Mdici. Desprs de tot, la investidura de Npols depenia del summe pontfex. Per Juli mor a Florncia just al mar del 1516. Llavors, qu? Una observaci dun cronista flamenc que es trobava a Roma ens ho ajuda a concloure: aquest cardenal de sang real, tan diferent en els actes com en leloqncia, era lhereu del regne de Npols, el cos del qual (de fet, loncle: Frederic) nhavia estat expulsat334.

A. CHASTEL, op. cit., p. 12. dem. 333 ARTURO FRATTA, Non chiamatela Gioconda...; Il Matino, any XCVI, diumenge 21 de juny del 1987, p. 15. 334 A. CHASTEL, op. cit., p. 12-13.
331 332

58

www.jordibilbeny.com

Segons En Chastel, desprs de la desaparici dAlfons II (mort al 1495) i del fill Ferdinando (mort al 1494); desprs de Frederic (mort al 1504), els hereus legtims de Npols, o ms aviat aquells que podien pretendre de ser-ho, es reduen a un nombre sempre molt exigu331. I continua: Quan a loctubre del 1517 an a saludar a la catedral de Tours lurna del planyut rei Frederic, En Llus pogu refer mentalment un clcul familiar; ni tan sols soblidar dues setmanes ms tard danar-sen a recollir sobre la tomba de lil lustrssim senyor Infant Alfons dArag, segon fill del planyut rei Frederic i de linfelicssima reina Isabel, al convent de Santa Clara, a Grenoble. Fets tots els comptes, els pretendents possibles ja noms eren dos: el duc de Calbria, Ferrante (el Jove), retingut sota vigilncia a Espanya, i Llus. Mai els espanyols no haurien alliberat el pobre petit Ferrante (nat al 1502). Conclusi? Llus no podia deixar fer aquest simple clcul332. I en una entrevista que li va fer Arturo Fratta, a fi daprofundir en el personatge histric que hi ha darrera del quadre de la Mona Lisa, insistia que el Cardenal dArag havia fet el viatge per raons personals: sondejar prop dels governants europeus la possibilitat de recollir lherncia del regne de Npols333.

Institut Nova Histria

En Beatis ens objectiva que, un cop es van trobar, el pintor va mostrar al cardenal tres obres mestres, entre les quals hi havia el retrat duna dama florentina, que els especialistes identifiquen amb la Mona Lisa. El cardenal i el seu secretari apunta En Capra quedaren meravellats davant dels dibuixos anatmics dEn Lleonard, i majorment davant dels seus escrits sobre altres temes337. No s destranyar, per tant, que En Beatis escrivs al seu diari que En Lleonard tamb ha escrit (o aix ho digu) innombrables volums, tots en llengua vernacla, sobre hidrulica, sobre mquines diverses i sobre daltres matries, els quals, si es publiquen, seran llibres profitosos i molt delectables338. En Capra, que recull amb atenci la sentncia, no sest danotar que aix fa pensar que En Lleonard analitz amb el cardenal els seus plans de publicar els quaderns de notes339. Fet que no ha passat desapercebut tampoc per En White, que observa assenyadament: Sabem que aspirava, almenys, a organitzar les seves notes sobre aquests temes concrets i, tal vegada, a publicar-les en forma unitria com a tractats especfics. Si hem de donar crdit a lnic testimoni sobre els darrers mesos
CH. NICHOLL, op. cit., p. 550. dem. 337 F. CAPRA, op. cit., p. 175. 338 The Travel Journal of Antonio De Beatis; op. cit., p. 132-133. 339 F. CAPRA, op. cit., p. 175.
335 336

59

www.jordibilbeny.com

Si mhe ests reproduint les paraules dEn Chastel s perqu em semblen molt aclaridores del rerefons poltic que es vivia tant a la Cria romana com a Npols. Ni al Papa ni a cap home destat itali del moment, no els podia passar per alt que el Cardenal dArag era el ms ferm aspirant al tron napolit, per no dir lnic aspirant. El mateix Llus nhavia de ser plenament conscient. A ms a ms, segons En Nicholl, el Cardenal havia aspirat tamb al soli pontifici, desprs de la mort de Juli II, al 1513335. I, en aquest sentit, corrobora el parer dEn Chastel que, encara que les seves esperances shavien vist defraudades per lelecci de Lle X, segu unit al nou pontfex: bsicament perqu se li havia fet creure que el papa lacabaria nomenant rei de Npols336. s a dir, que no som davant dun cardenal qualsevol, dels molts que podien envoltar la cort pontifcia, sin que som en presncia dun autntic prncep napolit, preuadssim i indispensable en tot moviment poltic que el Papa decids emprendre per recuperar la seva hegemonia i el seu poder a Itlia, davant les amenaces estrangeres, perqu, arribat que fos el moment, sempre el podria investir com a rei de Npols. Aquest, doncs, s el personatge, que decideix viatjar per Europa i lhome que es presentar al taller dEn Lleonard.

Institut Nova Histria

dEn Lleonard a Cloux, s possible que arribs a embarcar-se en aquest projecte340. I aix tamb ho certifica En Payne: En Lleonard intent que les seves notes fossin preservades i publicades, i ell mateix explica exactament com volgu imprimir-les341. s a dir, que sembla molt previsible que ledici pstuma de les obres del geni del Renaixement haurien pogut anar a cura dun altre membre de la casa reial catalana de Npols. I, per acabar-ho de reblar, En Nicholl encara innova que el Cardenal tornava dun llarg periple europeu, motivat en part pel desig de distanciar-se duna conspiraci contra el papa Lle que shavia escaigut lany anterior, i en part tamb per reunir-se amb Carles V, el nou rei dEspanya342. No deixa de ser ben curis adonar-nos que En Lleonard es troba novament al mig del cam entre dos membres de la casa reial catalana: el cardenal Llus dArag i el seu parent com el qualifica En Beatis343 i nou rei dels catalans: Carles I. I s prou revelador que tota la informaci que ens ha pervingut del seu estudi de pintura, ja al final de la seva vida, sigui precisament i justament al Diari de lAntoni de Beatis, secretari dEn Llus dArag. Ara b: com que En Llus dArag, en tant que prncep de la casa reial de Npols era parent dels Sforza i els Este i, majorment, cos germ de la Isabel dArag; si fos certa la meva conjectura de situar En Lleonard dins aquesta mateixa nissaga, llavors tindria un gran sentit que el Cardenal ans a saludar personalment En Lleonard, perqu, com assegura En Hale, en parlar de la visitaci que aquell tamb va efectuar a En Guy de Laval, marit de la seva cosina Carlota, la visita del Cardenal era per fer contacte amb els membres exiliats de la seva prpia famlia344.

Jordi Bilbeny

M. WHITE, op. cit., p. 280. R. PAYNE, Introduction, op. cit., p. xv. 342 CH. NICHOLL, op. cit., p. 550. 343 The Travel Journal of Antonio De Beatis; op. cit., p. 57. 344J.R. HALE, Intoduction a The Travel Journal of Antonio De Beatis; op. cit., p. 7.
340 341

60

www.jordibilbeny.com