PLA DE MILLORA

( Instruccions de 28 de Setembre de 2012 de la secretaria autonmica dEducaci .)

Per realitzar aquest document hem tingut en compte, Les instruccions de 28 de setembre de 2012 de la secretaria autonmica dEducaci .
Els resultats de les proves diagnstiques de 4t dEducaci Primria en el

curs 2011/12, en els quals va participar alumnat de 5 de Primria.

La memria anual de centre de 2011-2012.

La Programaci General Anual del centre de 2012-13.

El PEC del centre. Les aportacions del claustre, professionals que conviuen dia a dia en la realitat avaluada. El Pla de Millora de 5 de Maig de 2011. Les programacions d'aula.

(Instruccions de 28 de setembre de 2012, de la secretaria autonmica deEducaci ) Davant el Pla de Millora que hem delaborar els centres aquest trimestre arran dels resultats de les proves diagnstiques de 4t. de primria en el curs 2011/2012, en les quals va participar l'alumnat que ara cursa 5 de Primria. El claustre del CRA Mariola Benicadell vol manifestar que: El personal docent, com s natural, recolza decididament tota mesura que comporten una millora en leducaci. Tot i aix, volem remarcar que, en lactual context educatiu, aquestes mesures de millora que es pretenen aplicar es veuran entrebancades per la poltica de retallades i ajustos que de manera drstica sha aplicat a lensenyament, i que es tradueix principalment en: -Impossibilitat de dur a terme una educaci de qualitat per falta de pressupost. -Desmotivaci justificada del professorat, que veu com dia a dia van empitjorant les seues condicions de treball: ms hores lectives, ms tasques organitzatives, ms alumnes, ms precarietat, menys retribucions. -Deliberat retard en la incorporaci de professorat substitut. Sembla summament hipcrita plantejar ara un Pla de Millora, quan lAdministraci ha vingut, sistemticament, fent tot el contrari: empitjorar cada vegada ms leducaci pblica, portant-la a una situaci crtica que aguanta grcies a la responsabilitat i a la professionalitat del personal docent.

Les informacions que aporta Conselleria sobre els resultats de les proves no inclouen el perfil mitj de lalumnat i no descriuen la realitat del nostre centre. Ja que degut a la nostra singularitat (grups reduts, internivell i en diferents aularis) les proves no poden avaluar adientment el nivell curricular del nostre alumnat per tant els resultats no tenen cap fiabilitat. Es per aix que el nostre Pla de Millora cont, a ms del que especifiquen les Instruccions de la Secretaria Autonmica, propostes reivindicatives en el sentit de recuperar els recursos personals, pressupostaris, de programes datenci a la diversitat, de grups i desdoblaments, millores dinfraestructures.... que curs, darrere curs shan estat retallant al nostre centre. (ANNEX 1) Considerem que s fonamental en la lluita contra el fracs escolar comptar novament amb tots aquests recursos perduts per les retallades de ladministraci educativa. Aquesta seria la primera mesura que hauria de prendre la Conselleria dEducaci en el seu Pla de Millora per la qualitat de lensenyament. Per tant, el Pla de Millora que proposa Conselleria passa per retornar a leducaci pblica tot all que li ha arravatat injustament. En altres paraules, el que ha de fer lAdministraci per dur a terme una millora seriosa i efica en lensenyament s, entre altres coses: contractar de nou tot el professorat que ha acomiadat, baixar la rtio, reduir el nombre dhores lectives, restituir al professorat el salari que ha perdut. Estem segurs que aquestes mesures contribuiran de manera ms efica a una educaci pblica de qualitat que qualsevol mesura de carcter curricular, metodolgica, organitzativa.

Analitzats a la Comissi de Coordinaci Pedaggica i al Claustre els resultats de l'avaluaci diagnstica del curs 2011/2012, els valorem molt positivament, aix que, continuarem en la lnia de treball assumida a la nostra escola i completem els quadres on marquem les instruccions en mesures incloses en les nostres programacions.

El claustre del CRA Mariola-Benicadell.

ANNEX 1

PLA DE MILLORA CRA MARIOLA-BENICADELL

MILLORES DE LADMINISTRACI
RECURSOS PERSONALS FORMACI RTIOS INFRASTRUCTURES PRESSUPOSTOS A DIVERSITAT MANTENIMENT TIC EQUIP DIRECTIU

-Sollicitem
l'adscripci de la plaa daudici i llenguatge al CRA MariolaBenicadell podent-la compartir amb LOrxa i Beniarrs (com altres cursos).

-Ofertar activitats de reciclatge de continguts especfics dEscola Rural. -institucionalitzar les jornades dintercanvi dexperincies dER -Recuperar els cefires amb lassesoria d'Escola Rural.

- Reduir les rtios a lescola rural.

-Agilitzar la reforma de laulari dAgres; a ser possible abans de patir danys irreparables.

Dotaci econmica pel trasllat de lalumnat dun centre a l altre.

Adaptaci i accessibilitat adequant-nos a la normativa.

- Agilitzar el projecte Ingrs immediat dampliaci de laulari de les dotacions del Ministeri dAlfafara dEducaci corresponents per programes especials (escoles viatgeres del curs 2008/09)
-Als CRA, unitats i aularis no sn equiparables a la resta de collegis.

- Agilitzar lassistncia tcnica (SAI) El curs passat no tingurem assistncia tcnica i a hores d'ara encara no s'ha presentat cap tcnic per a solventar les incidncies.

-Mantindre al CRA lequip directiu complet independentment del nombre dunitats atenen que som un centre distributs en tres poblacions.

-Reconeixement de la figura de responsable daulari.

TAULA 1: DADES DEL CENTRE

CENTRE

CRA MARIOLA-BENICADELL

CODI DE CENTRE

03016079

LOCALITAT

AGRES/ALFAFARA/GAIANES

PROVINCIA

ALACANT

CURS

2012/2013

TAULA 2: MESURES DE MILLORA I COMPETNCIES INVOLUCRADES

MESURES DE MILLORA COMPETNCIA BSICA INVOLUCRADA EN LA MILLORA MBIT ON ES DESENVOLUPAR LA MILLORA GRUP OBJECTE I NIVELL EDUCATIU

- Competncia en comunicaci lngstica. Lectura collectiva d'un llibre per - Competncia per a aprendre a trimestre. aprendre. - Autonoma i iniciativca personal. - Competncia cultural i artstica.

ADCM, AOFU,ACOM, APFO*

- Educaci Infantil. - Educaci Primria (1er.6.)

- Competncia matemtica. - Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. - Competncia en comunicaci lingstica. - Educaci Infantil. 2 Fer el planol de l'hort escolar. - Tractament de la informaci i ADCM, AOFU, ACOM, APFO* - Educaci Primria (1er.competncia digital. 6.) - Competncia social i ciutadana. - Competncia cultural i artstica. - Competncia per a aprendre a aprendre. - Autonoma i iniciativa personal. * MBIT ON ES DESENROTLLAR LA MILLORA ADCM: AMBIT DE DESENROTLLAMENT CURRICULAR I METODOLGIC (Procs d'ensenyament-aprenentatge, prctica docent en l'aula, recursos i materials didctics i tcnics, criteris i instruments d'avaluaci. AOFU: MBIT ORGANITZATIU I DE FUNCIONAMENT (Coordinaci dels equips docents, agrupaments i organitzaci horria, normes de funcionament) ACOM: MBIT COMUNITARI ( Clima de relacions i convivncia en el centre i amb les relacions amb l'entorn i amb les famlies) APFO: MBIT DE DESENROTLLAMENT PROFESSIONAL O FORMACI (Necessitats formatives i professionals de l'equip docent)

TAULA 3: DESCRIPCI I PLANIFICACI DE LES MESURES DE MILLORA COMPETNCIA LINGSTICA

MESURA DE MILLORA 1 Lectura collectiva d'un llibre. RESPONSABLES OBJECTIUS ESPECFICS Llegir de manera autnoma i comprensiva. ACTIVITATS RECURSOS METODOLOGIA CALENDARI CONTROL DE MILLORA

Tutor/a

1. ANLISI DE LA Llibre de lectura i PORTADA quadern de treball. - El mestre agafa el llibre i entre tots es Estoig fa la descripci de les illustracions de la portada i de la contraportada. - El mestre es va detenint, tot mostrant sempre el llibre als alumnes, en cada detall que va trobant: el dibuix, lautor, la histria.. els captols, els dibuixos que van trobant - El mestre apunta les aportacions ms encertades ANIMACI LECTORA DEL CAPTOL A TREBALLAR -Lectura silenciosa del captol. -Lectura individual i en veu alta del captol. ANLISI DE LA PORTADA - Els/les alumnes van apuntant a la

(Avaluables al final Es basar en criteris 1 llibre per trimestre del procs) didctics, tots ells emmarcats en una concepci constructivista de laprenentatge. Sempre partirem dels coneixements previs dels alumnes per introduir nous conceptes en la seua estructura mental de tal mode que capten el seu inters i que els xiquets puguen relacionar els nous Interactuar i dialogar conceptes (lectures amb els altres. noves) amb les seues experincies anteriors. Sempre partirem duna perspectiva globalitzadora i atendrem al principi de flexibilitat. Realitzarem una bona distribuci del temps i adequarem els materials (llibres, articles, contes) a les seues capacitats. Crearem un ambient dafecte i confiana dins de laula motivant lalumnat per despertar el seu

llibreta les notes preses. ANIMACI LECTORA DEL CAPTOL A TREBALLAR - Lalumnat fa un breu resum del captol llegit

inters i curiositat pels temes o tipus de lectures que anem a treballar.

2. Expressar oralment i a travs del joc que ho han comprs. 3.Expressar els sentiments que ha suscitat en lalumnat la lectura. 4. Escriptura dels Llibreta i material seus propis contes fungible. per llegir-los a laula i amb les famlies. 5. Agrupaments flexibles per a treballar la lectura dun llibre per trimestre, amb fitxes de comprensi lectora, que permeten un treball individualitzat i adaptat al ritme de cada alumne/a. Fitxes previament preparades pel professorat del centre.

Parlar durant un temps d'all que ha llegit amb una correcta expressi gramatical.

Escriure espontneament una histria i posar-la en com en la classe. Completar activitats relacionades amb les lectures.

6. Producci d'un Llibreta i material final alternatiu al de fungible. la histria. 7. Davant d'una dramatitzaci

Desenvolupar la creativitat i la imaginaci. Tindre estratgies per a poder

lectura d'un passatge curt, endevinar a quin llibre dels llegits pertany. 8. Incorporaci de la Biliobici al projecte anual de foment de la lectura del centre, amb l'objectiu de dinamitzar i interrelacionar les biblioteques dels tres aularis.

expressar amb diferents llenguatges (verbal i no-verbal) un text i capacitat per a resoldre un l'enigma. Valorar la importncia de la lectura dins i fora de l'escola i fer de la lectura un fet agradable i divertit.

COMPETNCIA MATEMTICA
NIVELL: 2N CICLE MESURA DE MILLORA RESPONSABLES OBJECTIUS ESPECFICS -Seleccionar, en contextos reals, els instruments i unitats de mesura usuals ms adequats, fent prviament estimacions, i utilitzar-los com a operadors en la interpretaci i resoluci de problemes, expressant amb precisi mesures de longitud, superfcie, massa, capacitat i temps. ACTIVITATS Dibuixar el plano de lhort escolar, reconeixent les diferents figures geomtriques que tenim, formant-ne de noves, mesurar i calcular les diferents Superficies i permetres... RECURSOS -Graella per enregistrar les mesures. - paper i llapis -Regles. METODOLOGIA CALENDARI CONTROL DE MILLORA -Seleccionar, en contextos reals, els instruments i unitats de mesura usuals ms adequats, fent prviament estimacions, i utilitzar-los com a operadors en la interpretaci i resoluci de problemes, expressant amb precisi mesures de longitud, superfcie, massa, capacitat i temps. -Escollir els instruments i unitats de mesura ms pertinents en cada cas. - Estimar la mesura de magnituds de longitud, superfcie, capacitat, massa i temps fent previsions raonables i contrastant els resultats amb les mesures reals. - Utilitzar correctament les unitats de mesura ms usuals. - Expressar en una

Dibuixar el plano de lhort escolar, reconeixent les diferents figures geomtriques que tenim, formant-ne de noves, mesurar i calcular les diferents Superficies i permetres... (Mesura i Geometra)

TUTOR/A

-Utilitzar les nocions geomtriques de parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per valorar les aportacions de la geometria en lart.

Es basar en criteris 1 sessi cada dues didctics, tots ells setmanes emmarcats en una concepci constructivista de laprenentatge. Sempre partirem dels coneixements previs dels alumnes per introduir nous conceptes en la seua estructura mental de tal mode que capten el seu inters i que els xiquets puguen relacionar els nous conceptes (lectures noves) amb les seues experincies anteriors. Sempre partirem duna perspectiva globalitzadora i atendrem al principi de flexibilitat. Realitzarem una bona distribuci del temps i adequarem els materials (llibres, articles, contes) a les seues capacitats. Crearem un ambient dafecte i confiana dins de laula motivant lalumnat per despertar el seu inters i curiositat

pels temes o tipus de lectures que anem a treballar.

mesura les unitats ms adequades i convertir-les en altres equivalents. -Explicar oralment i per escrit els raonaments seguits.

-Descriure situacions de la vida quotidiana utilitzant nocions de parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie. - Utilitzar aquestes nocions per donar i demanar informacions utilitzant amb propietat aquests termes. -Classificar, anomenar i mesurar angles i transportarlos per a la seva addici i subtracci geomtrica. - Reconixer i traar les bases i les altures de triangles, trapezis i parallelograms. - Dibuixar i construir figures geomtriques en diferents suports i amb instruments diversos. - Descompondre un polgon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o

rectangles. - Calcular el permetre i lrea de figures planes utilitzant diferents estratgies: a partir de dades, mesurant sobre el paper, sobre el terreny. - Utilitzar els continguts treballats per resoldre problemes geomtrics de lentorn.

NIVELL: TERCER CICLE MESURA DE MILLORA RESPONSABLES Tutor/a OBJECTIUS ESPECFICS -Llegir, escriure i ordenar, utilitzant raonaments apropiats, nombres naturals i enters. ACTIVITATS 1er. Resoldre els problemas de manera individual. 2on. Plantejar els problemas de manera collectiva, llegint-los en veu altra. 3er. Resoldre els problemas de manera collectiva. RECURSOS Llibreta i llapis. METODOLOGA Es basar en criteris didctics, tots ells emmarcats en una concepci constructivista de laprenentatge. Sempre partirem dels coneixements previs dels alumnes per introduir nous conceptes en la seua estructura mental de tal mode que capten el seu inters i que els xiquets puguen relacionar els nous conceptes (lectures noves) amb les seues experincies anteriors. Sempre partirem duna perspectiva globalitzadora i atendrem al principi de flexibilitat. Realitzarem una bona distribuci del temps i adequarem els materials (llibres, articles, contes) a les seues capacitats. Crearem un ambient dafecte i confiana dins de laula motivant lalumnat per despertar el seu inters i curiositat pels temes o tipus de lectures que anem a treballar. CALENDARI 1 hora setmanal Tercer trimestre CONTROL DE MILLORA Nomenar i representar quantitats amb nombres naturals i enters. Llegir i escriure nombres naturals i enters utilitzant el sistema deacimal. Utilitzar els nombres naturals i enters en diferents situacions de la vida real. Interpretar el seu valor. Indicar el valor posicional de les seues xifres. Utilitzar els nombres romans en diferents contextos, tant pel que fa a la lectura com per a lescriptura de quantitats.

-Llegir, escriure,
NUMERACI Resoluci de problemes mixtos amb nombres enters, decimals i fraccions. Incloent-hi alguna dada amb nombres romans. ordenar fraccions i nombres decimals fins les centsimes. -Llegir i escriure nombres naturals, de fins a quatre xifres, amb nombres romans.

MESURA Estimar i mesurar en diferents unitats, longitud, pes i volum dels productes que duem per a esmorzar. Estimar i mesurar en diferents unitats de longitud i temps en les

Seleccionar en contextos reals, els instruments i unitats de mesura usuals ms adequats, fent prviament estimacions, i utilizar-los com a operadors en la

1er. Utilitzar elements de mesura estndards.

Graelles per enregistrar les mesures.

Tercer trimestre 10 minuts, tres dies a la semana.

2on. Construcci de Regles. models propis de mesura. Proveta graduada. 3er. Passar a les Corda

Escollir els instruments i unitats de mesura ms pertinents en cada cas.

Alguna part del Estimar la mesura de temps dedicat a cada magnituds de rea i les eixides pel longitud, superficie,

activitats de les diferents rees i eixides.

interpretaci i graelles els resultats resoluci de en diferents unitats. Bscula electrnica. problemes, expressant amb Balana de precisi mesures de fabricaci propia. longitud, superficie, massa, capacitat i temps.

terme.

capacitat, massa i temps fent previsions raonables i contrastant els resultats amb les mesures reals. Utilitzar correctament les unitats de mesura ms usuals. Expressar en una mesura les unitats ms adequades i convertir-les en altres equivalents. Explicar oralment i per escrit els raonaments seguits.

MESURA Estimar i mesurar en diferents unitats longitud, pes i volum dels productes que duem per esmorzar 3 Estimar i mesurar en diferents unitat de longitud i temps en les activitats de les diferents rees i en les eixides.

Selecci, en contextos reals, dels instruments i unitats de mesura ms usuals i adequats, fent prviament estimacions, i utilizar-los com a operadors en la interpretaci i resolucin de problemas, expressant amb precisi mesures de longitud, superficie, massa, capacitat i temps. -Realitzaci doperacions i clculs numrics senzills amb diferents

1er. Utilitzar elements de mesura estndards.

Graelles per enregistrar les mesures.

Tercer trimestre 10 minuts, tres dies a la semana. Alguna part del temps dedicat a cada rea i les eixides pel terme.

2on. Construcci de Regles. models propis de mesura. Proveta graduada. 3er. Passar a les Corda graelles els resultats en diferents unitats. Bscula electrnica. Balana de fabricaci propia.

Aprofitant les dades de lapartat de mesura i la graella analitzar les mateixes i representar-les grficament

1er. Passar a la graella els resultats totals i en les diferents unitats.

Graella per Es basar en criteris Tercer trimestre enregistrar mesures. didctics, tots ells emmarcats en una 1 sessi cada dues Paper i llapis. concepci setmanes. constructivista de 2on. Construcci de Regles. laprenentatge.

-Recollir i enregistrar una informaci que es pugui quantificar amb taules. -Comprendre i

procediments, incls el clcul mental, que facen referncia implcita a les propietats de les operacions en situacions de resoluci de problemes. -Operar amb fraccions i nombres decimals, interpretar i canviar informaci i resoldre problemes senzills en els quals sutilitzin la fracci, el nombre decimal, la seua relaci.

grfiques amb les dades (de barres, perceptuals, de punt, ) 3er. Interpretar en forma collectiva les dades que hem tractat (mitjanes, modes,) -Construir taules senzilles de recollida de dades no agrupades, proporcionades per diferents mitjans -Realitzar, llegir i interpretar representacions grfiques dun conjunt de dades relatives a lentorn immediat. 1er Reconixer els diferent polgons (o semblances) que hi ha a lhort 2on Mesurar el permetre de les diferents figures i calcular Superficies. 3er Construcci del plnol amb les dades. 4t als diferents tallers fer explcit les figures geomtriques que veuen a lespai. -Graella per enregistrar les mesures. - paper i llapis -Regles.

GEOMETRIA Dibuixar el plano de lhort escolar, reconeixent les diferents figures geomtriques que tenim, formant-ne de noves, mesurar i calcular les diferents Superficies i permetres...

Utilitzar les nocions geomtriques de parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per valorar les aportacions de la geometria en l'art.

Sempre partirem dels coneixements previs dels alumnes per introduir nous conceptes en la seua estructura mental de tal mode que capten el seu inters i que els xiquets puguen relacionar els nous conceptes (lectures noves) amb les seues experincies anteriors. Sempre partirem duna perspectiva globalitzadora i atendrem al principi de flexibilitat. Realitzarem una bona distribuci del temps i adequarem els materials (llibres, articles, contes) a les seues capacitats. Crearem un ambient dafecte i confiana 3er trimestre dins de laula motivant lalumnat 1 sessi cada dues per despertar el seu setmanes inters i curiositat pels temes o tipus de lectures que anem a treballar.

comunicar la informaci recollida. -Calcular la mitjana aritmtica i la moda a partir de les taules de dades i explicar el seu significat oralment o per escrit. -Realitzar valoracions sobre dades recollides de diferents mitjans. -utilitzar diferents tipus de grfiques senzilles per representar dades: blocs de barres, diagrames lineals, etc., i dinterpretar i comunicar oralment o per escrit la informaci duna taula de dades i de grfiques. -Descriure situacions de la vida quotidiana utilitzant nocions de parallelisme, perpendicularitat, simetria, permetre i superfcie. - Classificar, anomenar i mesurar angles i transportarlos per a la seva addici i subtracci geomtrica. - Reconixer i traar les bases i les altures de triangles, trapezis i parallelograms. - Dibuixar i

construir figures geomtriques en diferents suports i amb instruments diversos. PROBLEMES 6 Tots els anteriors. -En un context de Tots els anteriors resoldre problemes senzills, anticipar una soluci raonable i cercar els procediments matemtics ms adequats per abordar el procs de resoluci. Valorar les diferents estratgies a seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulaci com en la resoluci dun problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procs seguit en la resoluci de problemes. Tots els anteriors Diriament. -Utilitzar estratgies personals per a la resoluci de problemes, valorant el procs seguit. - Resoldre problemes de la vida quotidiana, mitjanant ls de les operacions aritmtiques, comprovant els resultats de manera raonada. -Formular, de manera congruent i connexa, i amb llenguatge clar, enunciats de la vida real i qestions que es corresponguin amb una expressi matemtica donada. -Resoldre i formular diferents situacions problemtiques en qu sutilitzin unitats i equivalncies del sistema mtric decimal (longitud, superfcie, capacitat i massa), del sistema monetari i de la magnitud de temps. -Intentar resoldrels de forma lgica i reflexiva. -Donar importncia a lordre i la claredat

en la presentaci