Somni Els dimonis interiors no afluixen la presió i aixó fa que la lluita interna sigui d´una intensitat quasi insoportable

. Per un i altra cop em demano com potser el dur aquesta mena de creu damunt les meves espatlles i les respostes no arriben , al contrari, s´obrin altres incógnites día a día que fan ja un caramull de preguntes sense contestació i, al temps, creixen com una bolla de neu que davalla pel costat de una muntanya i és fa gran, molt gran, de dimensions increibles. Un bolic de lletres escampades que quan s ´arrepleguen conformen les paraules i aquestes m´esclafan intelectualment perque jo no som capaç de dur-les a bon port i malgrat la seva aparent consistència no deixen de ser brins d´una llatra mai acabada, sempre a manca de les braces suficients per tenir la mida demanada, a semblança de la tela que texia durant els dies i destexia a les nits Penélope a l´Odisea. Es una càrrega massa feixuga (i la questió és que es tracta tan sols de les preguntes que tenen a bé formarse a l´interior i, com es clar, a més d´aquest rebomborí propi, íntim, hi ha tot els altres que es produixen a l´exterior, els que no depenen de la voluntat pròpia sino son producte de l´entorn quotidià ). Quan sento que ja no puc més, que estic literalment a punt d´esclatar com un globus massa ple d´aire, sento el repic del rellotge despertador, acaba el somni i comença una rutinaria jornada més.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful