El Jordi No tenía el Jordi per costum prendre notes del que havía d´escriure.

Tot ho portaba al cap, tant si es tractava d´un breu treball o d´altra més gruixut i elaborat. Ell pensava que era un superdotat i que no resultava necessari pel seu quefers el tenir, a totes hores, que haver d´estar pendent de notes i registres. Ho tobava una perdua de temps sense cap benefici ni profit, tot una mena de costums de gent amb poca capacitat intelectual i emocional per assolir el que passava al seu voltant. Una figura peculiar aquest Jordi, amb un principis fortament arrelats al seu interior, amb seguretat fruit de l´educació estricta per ell rebuda a la seva infantesa i adolescència al tan anomenat Col.legi dels Divins Pares de la Gran i Lluenta Misericòrdia, d´on, es deía, eixien el més preparats i savis personatges a causa de la intensa i extensa manera d´impartir totes les lliçons a l´esmentat col.legi. Aquells anys de formació que varen transcorre pel Jordi a l´institució deixaren gravada per sempre unes idees inflexibles que fins aleshores ha resultat impossible de fer-les moure tan sols un xic i sembla que ja mai podrà canviar-les tan sols una mica i per moltes converses que tengui amb tota mena de persones, amb els pensaments oberts a qualsevol novetat i no idealitzant de manera irrevocable les propies coneixences, negant tot el que no és de collita propia, sembla que ni aixins es donarà un trabucament interior fluix o fort que faci moure una passa de les posicions mentals del Jordi. Malgrat totes aquestes dificultats la Mariona pensa que ella ho aconsseguirà més prest que tard i l´únic que resta es dessitjar-li a tan bona dona la millor de les sorts per que dugui a bon lloc el que sembla a tothom una utopia.