. I ~» “`N1..;> . 5. " 1 ·àF1~`}\«—F'; .1 5 . \×-, «\._5ç§-x Ïy- 1 ‘ ~ .5%% 51gà-x1'1x 1 ‘ “ ·$~ 1 :_ 5 1. - 5 - _ · 1 ·«=— ·,v. . `«\v 5 1 x \..<5\-5* »'. 5 .. gß .=5- x ~>»xé><_,x - . 1 wm 1 è;— —«.` ·»¿~ .. æ. x;1¿x.x¿Í5 1 " 1 -- . 1. §.š_® .

1;} 1 5 1 1` » ==`= -1 \1~ ·— ¢1_ .- - \1` .1 . · 1. . 1 ~ ' ’ ' » —.—` 1 ’1M -( 1. *5**1 .1 \ - . . _ .` ` _ _ A. 1—Ž`.u.5 1/ · \ 1. .._ 1;- > 1 ~. . 1 1 ;. . . ~ 1. —` .1».· \·~r§‘ 551; .1 s . 11 —* 1. ·x~Å" 1«. - .5 *15 ` É 1 3} ï1 . :*«— r. 1 ,î1 ë&§¿š§1.¿ --«¿11 .. wâ.x~;1~1¿\äS;AQ\.î; g.1¿1< 5 5 ·· «1-1 - -. .;g:1¿1;1.x-~§»1 «1 Qš. 1 . 1 1,55. x§±11 1 1 _· 1 1=> A .191% x ,.v, ¿_;1;¥~.-.§Š$;: Š YA1. 1 . 1 1 »g\M.M11 Å 1. ,1..«. ,_ ._1_ 1 _ .1 Ä K 1 $$¿%1_@-wš.`1 1 1 11š .— 51 1— - 5 — % — .51*1 4''v 15 ·— vig-;_ xš 11 .5.: kžî . 1 > fš §_;`_ï- šîå ; .51.6;.1; . -5 ‘ ·>5 1 ...: — 115 =. ,,:_· -=. 5.; 5x — 1 -4. 5«··» *5.; ' · M.11.1ë= 1 ·~ 5,1 Íš- ~' 1:515 1,—— ==== ’c. @$5 Öw .; 5 · —- '5 1 . 1 æ , 1 .îî\" » 1;% . xx§5 «g諧šx,èx "5g»î== _;ǧ5- Aš 1§1°..×1 1115-1§»1'“¢,1 1 . = - s`1 Šï ~ `.‘'= Z N 1.. ;‘ šg'1 «. x ·~—.§· ` ~ zž 555 1 Š îá 55 ß * * -. » ` '—'—~ ——. $515 5 5 ` 1 ë1—· ` 1 5 .1‘. .'·== " x ‘‘=:; ·— 1 51 5 \_ XŠ ¿,_1,'5 îï 1Aj~1-,; šwx. ._ 1 ..*1 -5- _5 1 .1 '‘‘ - - . _—-. 1 <1·· w .55 .»O Ãs .. - 5 ··= 5 ;.1,.,.x~.,.=««_=.. -;..;1.=,..¿_;.. ,.-—-\,,..N_\»~. .1 , °·_ . . _ 1 . ~——— x.· .. -11- « .. 1.,.1..... ._ ,. ..,.11,.%.1 .1 . Aš . . 1. "`~"’*"‘†" ‘=·Í°" Ï Ï Ï `1Å"Ï· 1 1 · =1 l:·.’ 5- .11» " ' 1î ,._1 1 ==. 1 g 1 51 1. § § ».—. » 1 1 —-—=* 1 . 1 ===5 . 1 5 è¿1= .=._ ====· `,.== \.`_ ...11 5 ,_·. 1 =:_ `T ._=.=> _— 1 $1 ßè —._.¿ ’. ,.‘'= ,=== 1% èß . =,=_:þ_= \_ 1 155 5 -;.41 '- "= ;1 . .` ± ` — `5’5· ëE=;=..š5: " `- ” 1 . J;..: ,.."~É . ``'. ~.=,Z1'= ’5>§§.. - §.%s Éî ' ÏÈ. î __ 51‘1.151¢§.·f 1~. -· “ . . “ =’‘‘ ·'· ` ® . 5 51 ~ 1 5 ‘`*= ~ 55 ' ; '-==· CK 1 $ 5%,* -1 . 1 1 1 == .11; ,.,.,,.= .1 ``·»-——‘ ’ ;š 5- `1 Q .‘»— 1 > =.. °' = ’’`' "5 «—=. Ãi >'·` · .' · " .-1. -5 1*.·==>.:=E±=E·15%.—.°===—.F== >°‘1 - w. -,—-,.=—1¿_«;.¿,«.;,¿.;Å~..; -.1_$=,¿.._ «,1š.,.x“_ ...¿;...__ 15- 1 —1.. ·,. «. 1 _ . . 1 . . — s . ..._ 1 zýx. .1 `... ._.,._ 1,1 ...._ 1. Äš 1 `_._ . _._.__._ .._.\ _._ ,, . 11 " · 5 —11.._ ,,._'» 1 · 1 1 _ 1 -1 *·É· 1 5.; è;— .=. 1 =ï 1t:õ ==‘ 511 5 =°’°? =—=_ ' —115 ·_. .,. 1;; '’‘ =—— · ..x1 .± ,.1; 1 . .,.1-. ..—.» —1.x..®1, .—.. 11.—,.—1..,..,...1 ...1 ._ v. ._ .._... .._` — . . .—.. , ._ .,. 1.,11.. 1,.. . .._.,>.._._ .``. .1 .. mä 1. .11 1 . 1 . ;1 . - mý. '- —‘'=·===—: è _ .. .=_. _ \g11;_ · —-—= ; -‘=' ==- ——;1«..×. =._ ==——;=. x -—»—.= » '=:=. « -5111. 5 1 `Š ., 1 51 1 5.1<¢ww¿§_ ._~,. K _ F1 åk .5 5 1 N1 š· ..?§<Z; ====`î =., A .. '`‘` =.= · · . ïl ·= ~ "~— ''' 1 '.~. ’ Ø === 1 ã .. -— à 5 . ' 5/, 5 ='==` . ==’‘' 1 1«.¿·1.·,11,±1,¿r¿——`èE55«=...«··;1_>°_ _»=:=_ ’==: 15 ;. _> S1 1_ 1 . ` ..:= ==, " . Z ==`,,> .. - ' -5 ``’’ ::’ »..=. 51‘`· · “ - 1 —~ 1 ::‘` ``````` .; ==='°‘’ 1 —-=- . ·:.—. — `’... . ;=' . — 1 11.;5· Zw x.:1x.%> 5«·=°'·Éx-1ž$1,;°·†;î1 1;%, ._.1..E;;;··===î—:-==j:·1-1. '‘·' 5 ·-.;:15. 1:11·=—1;.=,-=;=S=±·='5 1 1_ 11 .. .1 5 · . ' 1 1‘ ..—. m. 5 > . ` " 1- ——== Í —=.—Z 11 *== — 11 ·=== xr =-» 1 · 11 ` .” 11 ..,., .. ' — :·· 5 «: .`‘ ==— `==‘*`*î ,;.=ï 1-»=-—1Z ==·.. ± × 1 .. :1:; ‘.15=5 »=V' .‘'=·——‘'‘ »=—~ _ .·»'* ===.; —.,`»==— W =-·‘' *·'‘ 1 -5 —. . , :'·= ==. ·=` 1 =` 1=ïj,-·x:1Ç ‘='= 5 ='‘` 5 ··——‘'‘ 5 ‘:—·' `:==' ==— ——.‘,. 1:5 =.=... 1 ;,' 511=—: =‘=. 1 =.=Z . —·;_ === =.=. ==, . -. ` 5 - .'·= === E —... ·'—;.; :==‘` `‘‘: _‘‘=. 1` 1 `1 1 ' ¿— .1 1——ï; ‘'`»:= ; :_:; ·¿ 1.;; -'51 ’·«j¿ ,, \ fš · . ==— ——5.; -11.; 5 =·— ===·; '.»·— 1.1 ='‘ `‘'· ··—’“‘ —·————‘‘ :‘= =»~ž ==.ï ‘` ’``—.=—·='°`— =`’.. x»== 1 . 5 11 1==. =·= -5—~ =.. · .,..—.·, =.,· .»—.. ` - ,··= .11 »=—.`‘'“` '’`“ ’‘‘*` ï '·\ 5’‘11 ’V`V' =’~` `.·= x ’’.É ;,=.: ,=_° "`šæ " .;ÇÍ `=`' %=è :°‘* =·~ï ,=..î ..‘~—» '=```= : ==‘‘ " 1 1` ·ï-== .15 .1 ==— 1 - «5» `ïZ-f"55 - 1"·15è— " ==.`1==5=Í"——.`155:`.;Ç11`1:îÇ"`iE=.î"`Ïï==;.`ïEE·1 151 " ` 1.Ç` `1:1š"1î11Zš"=F;E= .._ @1 —»x—.‘ === `.·=—'—. =·' ` ‘···'' ‘»»='=—.=—'='· — · ·=.—‘ 5- ;== .,, î`‘ =%-` '==`·.: 5 î=‘ ~»»— Z `‘`` —— 5 ’‘ °‘»· ‘`·· ‘î='ž 1 .=.—``‘»=,=·——°`` · ==· · ,`.\»=' : ’‘‘ -.··= =.=.` . ·- :` ‘ === 1 =:—-=— `æ- 5 .==. «=.. í. 1 ==—× .·;x,. 15× =.. =‘ ·.—« 5·11. :_. :·= 5 ;..= 1 _·=~ õ :== 1 ..·‘=` .-==; ==. - ‘‘‘' —..—. .. ..—. —`.. N. .—.. . ..—.. ..—.— .,·.. .. ....` 1 .. .... .. 1. .1 ..5 ._.. \ Ígw . .1.... ._.. ..... 1 . .,.` . ..._ ._..,.` 1 1>\1._ . =;E:;. 55=E11=·'=11 5- 11 =·=—·111;E51:à_:5==`, ....· 1 ?55Xè«>\ '·' = .Ã=«.1-. . ·==— ;»« . . ‘=« 1 ==.=.‘ 5EI1—'·'5'=`...;` 11 5.«. -.,1 -=1 -1::11 ..»— = 5.1...%-—.· ·1,=.1 1.x11x... -=—»±1.. . .- 1.... -1 — -.. .1.-1.-.,., _-.1,.11-.1-..-..,.,.1;«...§. —.. . _-Ä. _ `_ ««.1. 1 . . . . 1,.. 1. .1 .,.. 1 _1 1 ...111,... 11,...11 1_., .» ..—— . . ==: 1- —... -*°>5 51.. » =1=. ·:=== . 1 - ‘:‘` 1 .... ‘`,= .‘~,· ; .·= === =-= *=',,= 2 1 *‘~»—=. T -.-I ``*=, Í —=*‘ 1 ~ 11‘=1; îî‘’`` x. _’‘‘’=' 5 '== ..î‘·` 1-; ‘``‘ 1 =.=‘` ¿- `·_·= : =·‘`_ · ,·· ·`·..— : °’’‘` - 5 î’' =' Z~ 1 11 1 ’‘‘ ·» ’~‘ ;»=. `I ~'`v.‘’ ‘:‘‘ —î`— »,.. Ï ===——. . *’·— .»»» ïî ~`‘,·»=- Z =—°Ï 1* ‘ 51 *·v— —- *5 '=='` 1 =‘‘ ' —==— =*~ —‘‘,—. ==` 1; ·*== 1 V.`» .._·'=— 1.1:: ·»;»; .; '·'· =»:,.' · 5 \«— E ’``‘ 5 ~-‘®5F~ =.‘ -11_j 5 _=== - - . èf ,,,. `—ï ``»—'' .;%*~ ·.«·— äî .· ; ÉÍ11'*«1±ïè~ 5-5 ;.==ï ·===5 ·,,.‘ï É 1 ·,:—, ·.« ‘ '—.; 11 :‘’'».=, :,— =`` === 1 Zicîäx - 51 " - 1 —' ::= '. . ~`'< ~ *·~,. 5 `;,= î*`‘ 1 -=.—‘`'· `»·=— ,=··»—— 1 —»»=..·· =-=‘ Ï'51 `~ *5 ·===- '`‘· 11 ‘``: = :== —.—.— .—.‘ ·-=—` ''*=— «. ?‘: —'·?ë,;5>`Í51=' 5.Ã`= '-1.. .*;*=î1."í‘ ;î;5~ zî-·;»î_“1x =.. .; =± j55=. ,._j== . _. ¿¿è1 =51__11 ;¿1'·:...1;11-E ·5==.-.__;Eg ·'—·= E1_{ =.· _ ·Eî§=._-=== _:·=, . =,.1.¿-=¿ ,___ _ ;_1__š_._ ..11.,.. . . ..z>.©-1.æ.·>... .-.1 1_ 1.5 . 1 1 .1 1«A..x.. «. 1 ««W%1 ... =.,. ,,._ —.,;..-—=.,. ,._~.,,._ xæ; x 1. 1—xx .. 1 ,,._ . 5 — ,._. ._5—-5.=, ,,... .,. .;.,1, .,._ ;,.._ . 1... 11,,. ....— 1.1.... 1...1..__1.1_. 1..1.._1_1 11_.. W. « -1 — 5%-.; '·\ . . .~·~ ¿1...1;»-.>:°å«Z< —=—. =·==-- —;-; -—=—— ~-11.; Í:1 ·.*=·=· ':~ : ,—.— 5 '`*· ·=~=: Í5 ·.·.: =...$ 5 -1 1 ""‘ϧ§Ï%†Ï@`Ï11QŠQŠÏ1Ã..x1<Ï1- - `. W '»v. 1= ·=·-« ‘`·== ë ïï ...==: —;,_.*= ’=’ 1._.1 11: ` *55* 5 `51 ‘ ‘`· = . 11 C è1šÃ%.;š“%5>>§’† 1 » 1 5 · ‘‘.= . =-=- ==-—.. ::*` 1ï . '``':‘== 5 ‘ ‘=—.; 1 11-; _·=· 1;; ’~551 1ïî :=‘= è;;5 ='= =·· . . 11 «-1 .1 11%,1 , 1 », 1,111 ..,.. , 1—....,=.,.,..,.,.,...:,.—...... —.—. . .,;;g·,..,¿.-.,........,.N.,,Q.1., ...1. .—.:.. . ..11. .11.,..È.—1...,.. ..1 ..— ,. —.—. 1 . . W 1.. ...·— - .—.. . . 1 ._ .\.. É . 1.... ' »-— `’15= ..‘=x· =~=` `·»= `11'V ' ÏÈÃ1 `陸Ϛè. ' 5 ===ï =‘== —»:=_·‘= 5 1. x$—..r;î€ \.«. - ‘‘‘' 5 '`‘‘ »'~v 11 1 ;_:. × 5..*. .; —-,::1 xý 1 ;«» .5 « ×..'<--%.111 - I:=5F5:· ë=— 1 '‘ 1°5E;j'==E .15'5· . 111 .Ç1===.`=5E===.1_ _Çi> 1 ž « — 1 5```« 1 51*' 5ï' " `'‘‘* . ’‘‘ 5 5 Ïè:r1-ïî »·w. 1.:: ·'';;= S ; =-— 1 v*: 511 1 '~ 1 ·''·; 1 =..; 5l ‘*'\ = ‘`V_ //.~ 11 —'‘` 1r· -—- 11.. ·=-‘~’``.‘ : === 5 =5== ... « ï1§. 11; ==_ ‘ _;è×· ’ ‘1·5 "5 —.`'5` :`«' 5 5.1F5Š’“ 15 `’‘‘ ==“5,. . ··—;’``. ,5==5 · :.»'=' 5 ·,,...' 5*5 Q 51 ‘‘.=è 55` ‘>’î.“>ž°Ï<<§»«áí/±.'* *š’~‘2’ . - ?1‘«‘ 5 1 `1 «. ' 1 1 1 .«.,,. =.. ;1.;·:5=;x1;.:=-=-x1.._—=.=..;..':11.,.._ =x;.x.1-===· ._·;·~-1;._.-==1..._ 1,;.;:.;.;;··=x;¿;..,1_ $.,;;··11, ¿ . 5 1 1 _ ' 1.`«<` 11%..`;·Ã>..·.§5- S,©«.§.,.°»;' ~ " . ,1 1. 15 jx. x1«, ·==;;1,,,.·.'.,_.1'1_.,;=5==5== " vg 1 5 Qè ·~·. 1 > ±1š;à`:, , 1; .;;:4 1. . ..c..1;\>=1;:.1 " E:.,_ . , . V ` · ÖKM1,. ·1i~..1·5·=1 .-J w- 51 1 1- ·' 5- -;“' —1 1- 11 -1 11 ·~-· 51.55 =-=- :==. 5;, 15 -1 . V 11 1Ï-¿-ï_; 1 1; - 5 1 ;.v1?.__`1. : 1 ` ° .;`î` ''~' .'»* 5ï `5V.· 555' 5: —`'` 1 ;== 5 ~—‘— *5 ‘``·· 11 -` Ç '== ' <— æý <»±- ‘ .1 55 ' ; '~ ' . ,,1;; w. ; - 1. —.=. `*1Ï*`§§'šÏ’x§‘Žš¢àꎑ 11Ä":51? *;¿ 1· ` 1 .†~'1—1 ';’ ._.. ~$ «±.1š;1 =—=x 5 _ -; —<== . 1-~1¢Í·§ 5. wf . EŠ .. " . 5 ·."; »· ' .1 1 ` ,.. 4. .1 ` 1 »¿~ ~;. 1«%x1 .- . 5,5 .5» -. ..11 « - .. «. 1 ,1- 1_ 1 1 «. 1. .~ —-=.,;,$.«..1;-=,1è..-.11.,.¿..,.§;.w;,=.¿1x.._ _ 1 .11,..¿$¿..;$___ " 1~x- '1."<=Çc "’ï-"\. "= 1 : — 51 5«« `· ».. -1. 1=5==5 . ‘ ‘===E"äë.: ‘ 11"‘= =±==:5==É=;E;5±......._ :_†1 " -.< Ï°`~=*°‘11 1 · "~>† 5ÏJ . Á ~~—~ =·=· J 1 t ==—.°, °`‘‘‘5 .-1-.*1 1 1 « 5 w. — . . .. 1 . 1 x »,.<,. — . , . X. -. .. _. _ 11....;11,....—.,g. ..—. , .1 1Š., ,.1.11.§.1.,.§1,,,.,.,. . .. . É . É 1 — ' ’- "— A 1.;*. ' « ‘ · î*.—x·-;5x— 5—;.— 1;.'·«,:~.“»;· , 1- 5'~ ·== ,1 ·=.==:¿ 1« ` ‘5 5` 1 .~ ° 1 —« 11 1 1`= '«’ «.ï— 1 .1: 1-5 5 "xo;.->~5151.°= 11\« = ' « -5-r..Ç1551·5E;.I;±.::...._ °« ~*~ ‘‘*` 5=-. 1 . 1 .1Z *,î1 ._ †' _° .1..f —. .1 .... ... 11 .._ .... ... . `- ., · 55 ~’ Ï 11 î?1«c «ï15±t1~`1E :;; 5`—>'— ï. 555 ° ~ ` - ’ ,¢1¿*¿;"<É%1i“î -.5 ->1 · :.;=î -=.—. — 1 . > 1 5 —> *5* 5` Ï` ’ È Äšëîx 5 »· ·°. $2 Y 1. . `vvšyšâg. 1: .11 I 1 _ ¿`.Ž1\..î;î\_..¿; .1 .. .1 xšgízjîš,. 1_; » ~·\., -` `·''— .î`1 5 1‘11ïÏ×x 1 —,_\ . ... — ——.— 1.;I1 ;_ 151 îî 1. > - _> _1»~š1;1¿ï;—;;:¿š_\ M .- .15 .:1 5;»è·5«; î1.$Ï-_-š— _« `_ rþiw .:51 5; 1 ‘ 1. .;—f {.,;.1 1ï}\55.. ` A'; _¿1š_1g¿ 5 11'vgk «· .. Í· —`—, »x .1 .1 .1.1 55 —‘`·~— -1 VÏ ·—.` ‘``,· % ·ï ’‘1` =·5= “``.* É ==·— . ' » 5 . 1 · 1" --. . ·. 5—5 . . 1- .« '· `. '1 <æ«;r5°A× 1 ·.~ » =EF:F:'1E5===·1=¢==~ -x ~<·: ·5. _. 2:155 51 %;51. 5 ` 5_Á:1y·1_`-[ ~. 1 % ,1> 5*% 5î Á. °»'.. ; 11 1 -1 - 1»1~ .1 ....‘‘= 5 .`—’ ‘514—` «` > ·——‘ 1 ' ;=1_ *1`. =.·— 1 .. '1 ` 5-;- .11 ;¿= 5_· x —..Z \ ;;` 1111% · 5 1 \1 — 1. ‘. 1~ ~ — .. 1.1 “' 1;. .. 5Í .1 · .±? . «. ·«-.>1‘ .1 « ~ .. — 55;: 1·= 5- . w 1 ' .*-1 Š . :?š«Ï`< .. - 51. ' `“. 1 —-Ç. * åí · "Ï°~—Ï5·-` '1=î 1 -=. " .`> ‘ —. =-. 2 W. 1 «1 ‘ ·— `5 .’ "~. xwxïè ·'' .*5 1 1' .*..1 .l ~ · : ='>~15. 1~11ç 'ï `,.Ï=E N 1 <— 5 s 1 5~.1`± è1 . - 5· 5 " 5 . š' ï‘. .' 5 š·1àä°·Š§Šë§ °§š‘«.,x ~šÏ«ÏA =« R 1 5 1 1 ` 5 5·‘'·5 1 ‘~—. 1» ..‘‘ 1 .· 1 ¥` ... ’’‘ 1 *1 8 41 — `~ -’x '5 .‘*1Í`1; ~ 1 11 · - 5 . 5 1- ·«:1 .- 11 -1 5~;1 — .1 5. 5'55 .; 5·1 > ~ 5 `=¥è5Sù 5—.‘ ' - 5···` ' — 1 ' -5 1 ` .1 .— .— ``'` .‘ ~'·—5 =5== ...' 5 5. É-.·__— 1_«.'· .1 . - '. 1 .5 1. 1 5 . . 1 x 1· ' ' · ' :-5 . =- 5 wò; $1 = 5=- . 1. « 1 \,x¿.>§ _ _-$.,1 —` · *1. ' 1 .·1. T» *'`. ·5—. 5 ·· « 1 *'51'1·~.‘ `·`1 1±1ÃÍ'x' `'‘1 `1.‘~5-§ —— ` ~š>· · ' . -f;:=1 5 »—‘.·»— °, .1 1 ·. 1} 5 5 .`1°` 1 . .; . ~~—— - 1 1.- — —·.—1.— . 5 . . 1 _ . 1 1 11..:51: 5 · 1 — 5 = —'.= ' 1 .- 1- 5 -1 - 5- . " · .11~1 «~ ' ' · 55—.1. E 1 . . `. Ï;` - . `. «ïî:·— 5-: 1 5 -.1;; `1 ; ` · 1 ' , 5 -5- ` ' '1 -1 -·. - _ '1, . 1 1 ., .?1_1 —'= 5è- _J`;.,Z*§; ` . 1 1 ë1‘5 —.'· - ` ~'`'. J 11 ·.515. °` 5 11 1`'· ° ;1- —- . .1 `‘`. 1~’1 .‘ .1 51 ——‘1 °«. .·5— '=· ' 1` - _' -1 5 `- ><.,ïî1’;Z— `i« ·.l =. 1 `—.. *1 11 --; 1— 1 .5 .' 55: 5 1:1 511' 1_1«f<—"?x ——·, 5 ·5 5 5 · 5 1 5 — 5 — è ·· 1 1» - 5 1. `“X.»»<»%1 «- N 1 _1 _ 5 -1 . 1 1 1 ._r _ - 1. 1; .· ' 11% . 5 1 .... : ·« · 55.1 1 1 5 - — 5 .... 1 .._— 5;--1 -1 - 1 1 . .1 †=i 1~—i;« ·.1~ 1 ·- 1 \ >1 [ ` ` H 5 Ü I vïîlïîñ `. ` > 'Ï1 5 ;` ‘ " 1 - 1 ·- .1 1 x -5 — — 1r. . J · 5 $./1.; 1x 1`‘' 11..* " — ·1.~ 1 1 _~. 1 1;1‘ 1` - . 1 . _ 1, v. 1. 1 j' «» -\Å 1_ .1.5. ,_f ; « 1 1 ,«- ' — . 1 1x· ·- 5.1-. 1 .; 4 V ` 5 I 5 -. 1.. - '_ 5 ' ;'1 11‘ .1 .1 _ 19 ~>>>1;\1Q\æ. · . ¿ — 1 ' -1 1 .; . ·1 11 -- 55. « -1 · ~ . 1 1 1. · .· . 1 5 1- 5—.1 1—1»-— 5 « ~—111 55 `51 1 5 . 1 .1 —-15 . 51. 1 . « 5 . , - . ~’ `.Ï;· 1 «‘ ‘.1;~wî(‘; '. . `1’11 1 `1 1 5»-. ~ 1 --1 5 .— 1 5 1 _>~ 11 .11 . . ` . -1 - 11'' 1 :...¢1I"·—Ž1s .`11 5 ' ‘ 5 .N 5_ 1;. ; 1 . ..5 1. 1 ` j . 11 I `j§,·¿\í®;“5Ï'*11 1 · 11· ` .~ ·. 1. 11 #5- ; 1 1..è, g_¢511 Š - 1 =-— F ··1. ..:1.;5;è:~x.†- 5'1·= 1.:-_'= 5 ~5·ï¿11 -—-íg 11 1` « -1; '1·šÏfšÃ ' -,1%: · 5 1. 1. 1~1 -- -—5· ~5<E

` 'Š I . \'. `À V I 4 _\ ’% V / R, {Á x‘I { ` ` ` Á 1 ` \

w \x Š'Q.=,`,i ;« °'«\ î€é }•/" ._ `_ EÈJ [ Lí . " \(\/ ` P BUTLLETI D’INFORMACIO DE LA SECIÖ CYINVESTIGACIONS ESPELEOLÖGIQUES _ DEL CENTRE EXCURSIONISTA ALIGA S.I.E. C_E.A. 3* EPOCA VILADOMAT, 152 ` ` TA 254 40 Sõ 2 1 BAF¢CELONA15 · ` , . EEIEII 7ß Y DIP. I EG. 8-12261/1970 GICLOSÏIDSIE

V,, ESPELEOSIE'; xe: ~—" · T*` · _ Butlietí edítat per_la Secció d’InveStigacíOnS ESpe1eO1ògiqueS del Centre Excursionista Aliga. —OOOOOPresident íel C.E.A. : Eduard CaStrO MOr1anS President de la S.I.E.: Pere CantOnS Seguer Q`T —OOOOO- _ —%Lä `~'` $;I—E. del C.E.A eStà cOmpOSta actualment per e1S següents SOciS, que del molt diverses EOrmeS han cduaborat en la realització d’aqueSta publicació. + J.Antem - M.BOrOnat P.CantOnS — J.CaSaní - A.CaSaS A.Diaz — F.Fadrique A.FerrO — M.FO1Ch A.GOnzá1ez R.GOnzález — J.Gumá I.HOyOS L1.Ibañez G.IñigO — M.Jarque — J.C.LázarO — P.LázarO — M.LleOpart + _ J.M.MinarrO J.Mir — P.O1ivart S.Orduha J.PradeS — “ó JR.G.RicO J.ROvira — F.Rué J.SabrOSO — M.USón "»° · J.M.ViCtOria — R.VictOria. .ß"ej4 —OOOOO- `.ï°° u E prega bescanvi .· _. _.x `Se ruega intercambio On prié d’échange Please exchange À Bitteauszutauschen Si prega Scambio Fctógrafia portada: Av.el Salany (Mola de Catí)

-5EDIT0RÅAL EspeleoSie va apareixer per primera vegada a l’any mil nou-cents seixanta set des de aleshores ha intentat sortir amb regularitat. Ara es publica, pot ser en un moment de canvi, en la seva tercera època intentant, com sempre, donar a coneixer els treballs de la Secció. varies són les revistes que com la nostra apareixen Ea anys, moltes d’elleS van veure la llum en un temps de moviments masius, - grans cursets, sortides monïres a Garraf, etc.,— fa anys que es parla de crisi a l’espeleologia, tan sols una poca gent es manté. A aquests espeleòlogs que encara continuen Creiem que es arribat el moment d'adonar-se, dissortadament no s'ha fet abans, que no es necessari establir rivalitats inútils recer cant glories personals, pot êsser ara quan podem construir i crear. Saber on ens trobem i coneixer les nostres possibilitats, dins dels nostres mitjans ensenyar a aquells que ens seguiran, ' que no siguin sempre el mateixos elements aîllats defensant sols unes lletres o un pedestal en el qual estàn possats, sinó, a fer alló que tots hem desitjat, més o meyns afortu nadament,DlFONDRE I DONAR CONTINUITAT A L’ESPELEOLOGIA.

. .. V ' 11*

-5` ( T.±lê`lENQ_QEë-ã&ê-Q§_älEEÉEQ. PER: LL. IBAÑEZ RESUMEN. Descripción y topografia de una sima (Av. del plà de Lifrago) situada en el termino municipal de Càlig, comarca del Baix Maestrat. Explorado por primera vez en febrero de 1975 por espeleólogos de Benicarlo. Se trata de una cavidad excavada en calizas Cretácicas y originada por la corrosión de las aguas Colectadas por una dolina al actuar sobre varias fa— milias de diaclasas. En varios pozos alcanza la profundidad de 81 metros. L’AvenC del plà de Lifrago, malgrat que era conegut per algúns pastors de Càlig, no fou explorat per primera vegada fins el febrer del 1.975, per menbres dels C.M.P., G.E.B i G. H. Amunt, tots el1S de Benicarló ; posteriorment, el febrer del 1.976, fou visitat per l'autor d’aquesta nota junt amb membres del Club Muntanyenc Penyagolosa de Benicarló, que vàren realitzar la topografia i estudi que oferim a continuació. E1 Plà de Lifrago està localitzat al contrafort NE. de la Serra de Valldancha oriental. Aquest massis està format per una sèrie d’a1ineacions muntanyoses, para1.1e1eS al litoral mediterrà, sobresortint com a cims culminantsz Encanes (715 m) Flarets (639 m.) i Revoltons (635 m.). Està modelada en terrenys de domini calcàri pertanyents al juràsic i cretàcic, formant un ampli anticlinori fracturat per falles de direcció NE—Sw., que es poden con' derar com una extensió, dins del país Valencià, de les Catalànides (Llopis, 1 . 943) .,

- 6î- ~ L’avenC es troba en materials de l’HauteriviencBarremienC, la sèrie des de la base al sostre es la següent: (Caner0t,l973) Calcàries i margocalcàries amb restes d’algues — Micrites i biomicrites amb fragments de lamel.libranquis Marques i margocalcàries ¿mb piritacions i abundant macrofauna (50 m.) Intercalació Calcària i Calcària—dolomítica amb micro fàcies de micrites i biomicrites (15 m.) Tram margòs i margo calcàries amb abundant macrofauna (40 m.) — Alternança de calcàries beige i margo-calcàries lumaqueliques (200—300 m.). Es en aquest tram on es troba l'avenc. - La resta de la sèrie està formada per un paquet sense grans diferencies litològiques, poguent.se distingir tres conjunts de microfàcies. Les Eormes axocàrstiques están representades pobrement per un rascler de fissures assentat sobre tres direccions de diaclasacio domlnnts x (100/90), (020/70 E_), 1 (060/80 SE). Tanmateix es troben unes formes molt incipiens d'acana ladures localitzades a les crestes i mes nombroses, perforacions Cilindroid os. Pel general, els afloraments d’aquestes formes són molt localitzades, doncs en gran part es troben cobertes. En tot el Plà de Lifrago várem trobar únicament una dolina, precisament la que dóna acces a l'avenc. SITï¿Cl0= Al arribar a Càlig per la carretera de Benicar ló,creuarem el poble fins arribar a un pou junt a la carrete_ ra, a la dreta; aqui, prendem un carrer que surt cap a l’es_ querra, fins que es converteix en camí, passant pel costat d’una bassa. Aquest es el camí de Pou Bonet, que seguirem Eins el citat pou i tres cents metres mes endavant el camí gira bruscament a l'esquerra, aqui prendrem un altre camí que surt de la mateixa revolta, es segueix durant uns 3 Qm. vorejant en alguns punts un barranc.

.1 , ,. . à _/ — v \ O # 0Ž>0 ©‘ ———- Jë : 2. ——— ‘_3O xÏ=°0Íá Ï îïã su' M 10 20 ã]> {/ ÉŠ ¿__E;2 , ";°. , É\I¢/ — —”——“""" "’°«% 4 - G:°°° -81 """"`/. ;°§I Žo [ .F> ·«~ ' ÅVENC DEL PLÄ DE LIFRÅGO , CÅLIG (EL BAIX MAESTRAT) wpx u.•ùAm Jumsw xõ-2-76 "

-3-q Arribats al sud de la cota 172, Curolles, trobarem els mollons de la divisória dels termens municipals de Càlig i Cervera; seguint aquesta linia, en direcció N. i abans d’arribar en aquesta cota, junt a un molló, es troba la cavitat. Les coordenades, sobre el mapa de l’I.G.C. n9 57lVinarOz sont: X= 409 26’43’ž y= 49 00’4l“; z= 135 m.s.n.m.. Morfologia i genesi de la cavitat. La boca es troba dins d’una dolina de lOx8 m. i 2 m. de profunditat; es de forma subcircular, d'l,5 m. de diàmetre; donant pas a un pou, instal.lat sobre una diàclasi de direc~ ció 0309/909, amb una profunditat de 13,5 m., la seva base ‘ està Coberta per còdols procedents de l'exterior. Aquest pri mer pou el podem dividir en dues parts: a l'W de la boca, es tructurat sobre una única diàclasi i a 1’E sobre tres d’igual direcció, conjugant—se amb una familia de direcció l009/809E. donanæse per aquesta raó una secció mes gran; la morfologia dominant es la de corrosió. lnstal.lat sobre la mateixa diàclasi principal del primer pou, trobem la boca del segon, de forma elíptica, oscil. lant el diàmetre de 2 a 0,80 m.; dòna pas a un pou estructu rat sobre l’intersecció de dues diàclasis, de direcció 0309/709 NW. , i amb una profunditat de 12,2 m.; al seu fons existeixen materials d’origen quimioclàstic i localitzades formes de reconstrucció, representades nomes per unes estalactites. La boca del tercer pou, de mesures semblants a les del segon, es troba sobre una diaclasi d’orientació 609/709NW., contrariament a la resta de la cavitat; aquesta vertical té 46,9 m. i presenta les majors seccions de l'avenc, que van pujant a mesura que s'avença en profunditat. A la cota 61,7 trobem un replà de 4 X 3 m., en el que tornem a veure codòls d’origen quimioclàstic, igual com al fons de la cavitat. L’origen d’aquest tercer pou es degut a l’acCió de les aigues sobre una familia de diàclasis, que varen originar varies ca vitats paral.leles en verticalitat, fins que l'evolució posterior les va anar reagrupant, quedant actualment alguns en— vans.

En línies generals, podem afirmar que la cavítat s'ha O Q ` riginat per la corrosió de les aigues recollides per la dolina, ( i aprofitant unes diàclasis preferents de dírecció mitja 0309/ 1 /909 ha actuat sobre d’e11eS en varis punts. Es notable la qn § si nulitat del proces Clàstic i litogènic que apareixen espo ‘ rådícament a meSuI‘a que es va guâllyãht en prûfundíttat. Biblioggafia.- · Ž “ Canerot, J. (1974).- “RecherCheS geologiques aux confins 'Š — des chaines Iberique et Cata1ane“. . “Rev. Españ. de Micropaleontología. € EINO ` ‘ .Canerot, J. (1973).- "Mapa geológico macíonal I.M.A.G.N.A, L/50.000. Hoja 57lVínarOz"~Inst.—“l Geol. y Min. Esp. . É .Í ·..š À\ 1 1Ï | t( .__—

- 11 _ Yš§šQï!-E§ïšMQ9lïlêMlQê-Q§-ï±Q§-EE;QM§HQ§-šêB§Ïš9Q§ (I- Somera introducción a la termodinàmica) RESUMEN. u Este artículo es el primero de una serie que pretende abordar los problemas fisiCoquimicos que aparecen en las ca vidades; de una manera clara y sencilla, para poder ser asimilados por todos. NOS referimos a las variables termodinàmicas extensivas que Concretamos en ocho; la presión P, la temperatura T, el volumen V, la energía interna U, la entalpía H, la entropía S, la Euncion de Gibs o entalpia libre G y la función de Hel motz T, enunciando de pasada el primer y segundo principio de la termodinàmica. Añadimos algún Concepto bàsico, como sistema abierto o cerrado, reversibilidad e irreversibilidad, etc, pero en ’ cualquier caso solo pretendemos dar el significado de todas estas variables rehuyendo su justificación matemàtica. En la gênesis de las Cavidades intervienen muchos Ee— nómenos que pueden enmarcarse e; la geologia (constitución de los terrenos, discontinuidades de las masas rocosas, tipo y estado de las rocas, etc ), en la química (composición de las rocas, acción de los agentes liquidos y gaseosos sobre las mismas, etc ) la fisica (caudal del agua y del aire, temperatura de dichos Eluidos, etc ) en la biología ( acción de ciertos organismos sobre la estabilidad de las formas alo_ trópicas de las concrecciones, acción sobre los procesos de karstificación, etc ). Como es lógico, de las anteriores àreas cientificas, es la geológia y bajo puntos de vista geológicos que se han es tudiado los Penómenos que intervienen en la formación de una

- 12 Cevidad, solucionando mediente teories en evolucion la mayoría de las incógnitas presentades, aunque dejando elgunos puntos oscuros que Creo puedan interpreterse mejor Con una idea fisiCo—químiCa. No pretendemos eporter Conclusiones nueves, ya que ello implice un estudio muy detellado y leborioso que no desCarte— mos, pero que de momento no nos hemos plenteedo en Concreto. No pretendemos tampoco ser pioneros en este Cempo ya que exis ten trabejos muy Cuidedos reelizados en este sentido; nuestre finelidad inmediete se puede Centrer en le asimileción por perte de le mayoria de los que precticemos la espeleologia de unos Conocimientos bastente ebstractos pere aprovecher muCho mes los estudios ya realizedos. Tambien nos gusterie haoer Conster que esto no responde e unes elocubreciones sino que pensamos que reelmente muchos problemes Con respueste poco Convincente en la ectuelided pue den tener un esclarecimiento por le vie del equilibrio solido —liquido-ges y que diches respuestes puedan ser Comprendides por todos. ~ ' Un mecizo esta Eormedo por ecumulaciones rocoses Con unes Ceracteristices geológices determinedas Compuestes por une serie de substancies quimices mes o menos definides que en nuestro Ceso es el Cerboneto Cálcioo emorfo ecompeñado en menor proporcion de Cerboneto megnêsico (dolomies) y una serie de Cetiones pesedos en muchisime menor Cuentía y de une Eorma ocasional, Le gênesis de les Cavidedes se base en le ección de los egentes externos sobre diches substancias químices que provoCan el deserrollo de les fisures o grietes inicieles. Pero le ección que ejercen estos egentes externos sobre les roces origineles no solo se pueden plasmar Con unes muy limitades reacciones quimices sino que tienen que ir unides a unes Consideraciones Eísices pere Comprender integrelmente el Eenómeno. Para Centrernos en el tema Consideremos a les rocas medres o amorfas, el egue y el eire Como les meterias que in tervienen en le formación de les Cevidedes (no incluimos, aunque lo podriemos hecer la ección de los seres vivos).

· . Ä 13 LaS rOCaS nO Se renuevan perO el agua y el aire Si. Consider mOS a la Cavidad, un Cònjunto de rOCaS, agua y aire, COmO un Sistema termodinámico. . Se define Sistema termodinámico a aquel que eStá Separa— .dO del medio exterior y eS Capaz de modificarse. NueStrO SiStema intercambia COn el eXteriOr aire y agua perO además CalOr, luego eS un Sistema termodinámico abierto. La estructura de la termodinámica Se baSa en dOS principiOS Eundamentales (aunque para algunOS autOreS dOn tres) y OChO—variableS fundamentales que SOn realmente 'repreSentati— vaS del Sistema. _ " ` Si nOSOtrOS penSamOS que una Cavidad requiere un tiempo determinado para Su formación, pOdríamOS pensar que éSta Se ria la primera variable a tener en Cuenta, perO CuandO vamOS a estudiar una Cavidad, ésta y lOS fenómenøs que interpreta— mOS ya Se han realizado, habiendOSe tOmadO el tiempo neCeSa rio para Su manifestación y por tanto nO eS una variable ya que Si reprOduCimOS el fenómeno y variamOS el tiempo ya no Se presentara el miSmO Eenómeno. Intuitivamente pOdemOS pensar que_laS variables que intervendrán en el Sistema Serán la temura T, la presión P y el volumen V. Aquí tenemOS que indicar que tanto la temperatura COmO la presión y el volumen eS el de tOdO el Sistema y nO SólO la de SuS COmpOnenteS COmO el aire, laS rOCaS O el agua; pOSteriOrmente eXpliCaremOS COmO actuan Cada una de ellaS por Separado en el Sistema. Se dice que un Sistema termodinámico Cumple Siempre el principio de COnServaCión de la energía, eS decir que la variación de la energía tOtal del Sistema ha de Ser igual a la variaciôn de la energia del medic. Para entender eStO debemOS aclarar que tOdO tipo de materia, Sólido, líquido O gaS, aSí COmO el CalOr, Se pueden hOmOlOgar‘COmO energía; luego, a pa; tir de ahora SólOAnOS reEeriremOS a energía independientemen— te Si eS CalOr O materia y Si eSta SOlida,liquid: O gaSeOSa. La energía que gana O pierde una Cavidad en Su deSarrO llO ha de Ser igual a la que gana O pierde el univerSO, ya que Sino, eStariamOS Creando energía y eStO haSta el mOmentO eS impOSible.

14 — ` À Todo sistema termodinámico esta formado por molêculas y las mismas tienen una energía; pues bien, a la suma de todas esas energía se llama nerqia lnterna U. M Si nuestro sistema termodinámico por variación de la P, V o T pasa de un estado acxro, quiere decir que na evoluciona do. Esa evolucion ha Seguido una serie de pasos intermedios hasta que las perturbaciones·Ocasionadas por dichas variaciones de las variables se nan compensado por la aparción de un nuevo estado. — Cuando se Zlega a este punto se dice que esrá en equili brio termodinámicg. Pero las causas que nan provocado dicna modificación en las variables continuan y así, el sistema irá evolucionando en sucesivas transformaciones nasta que nosotros podamos estudiar las conclusiones introduciendonos en una ca— vidad. Pues bien, esta evolucion ha producido un trabajo N y na absorvido o desprendido un clor_Q y la variación de energía interna¿ßJ, es igual a la diferencia entre el calor involucrado y el trabajo producido, Q_ Q — V. Si en esta Evolución mantenemos con tante la presión a parece una nueva variable que denominamos entalpia_l que es puramente empirica y que la podemos definir como el calor absorsido o desprendido a P constante. · Antes hemos dicno que todo lo que nos rodea e incluso _ nosotros mismos es energia que se tranforma, pero esta ener— gia se puede presentar de dos maneras, como calor O como trabajo. Lo veremos Claramente con dos ejemplos, la producción de electricidad sc basa en el movimiento de unas aspas; pero dicnas aspas se wzeven porque se realiza sobre ellas un trabajo proporcionado or la caida de aqua de un punto a otro; es decir la manifestacion de esa energia potencial, es un traba— jo. Cuando quemaros un trozo de carbon producimos calor, lue go esa energía sc manifiesta en forma de calor. El Sequndo principio de la termodinàmica nos dice que es imposible transformar todo el calor en trabajo sin la ayuda de un factor exterior al sistema; la negación de este princi-

- 15 pio implicaria la posibilidad del movil perpetuo de segunda especie; es decir,por ejemplo, un barco que pueda moverse transformando el calor del agua del mar en trabajo sin la utilización de cualquier artilugio que no consumiera mas trabajo que el producido. Cuando un sistema evoluciona de un estado a otro sin que intervenga ningun factor exterior, lo puede hacer de una manera reversible o irrevesible. Si nosotros comprimimos un gas en un émbolo sin rozamiento, este se volverà a expandir produciendo un trabajo anàlogo al que le hemos aplicado, proceso reversible. Si nosotros de harina hacemos pan, no podemos vol ver a obtener harina, proceso irreversible. En un proceso reversible el Calor involucrado dividido por la temperatura a la que se realiza dicho cembio es una nueva variable termodinàmica que se denomina Entropía S. . , En un proceso reversible para que el sistema evolucione de un punto A a otro B lo puede hacer por cualquier camino y siempre la diferencia entre la entropia del estado A y la del estado B serà O. ~ Pero en los procesos irreversibles, el aumento de entro— pia serà positivO.Todos los procesos naturales (efectuados sin la intervención del nombre utilizando su inteligencia) Á son irreversibles y por tanto en dichos procesos la entropia aumenta. Luego, el universo Con su serie de procesos naturales va creando entropia, El aumento de entropia Crea una tendencia al equilibrio total del universo y cuando este se consiga se llegara a la muerte absoluta. Aunque esto es cierto no debemos Considerarnos tan perfectos Como para que las deducciones vàlidas para mentes humanas sean verdades,Fbsolutas no superadas por otras mentes màs evolucionadas. Nos quedan por definir dos variables termodinàmicas que son puramente empíricas y se denominan‘funCión de Gibs O ental pia lebre G cuya expresión matemàtica es G=H»TS, y la función de Helmotz A cuya expresión matemàtica es A=U— TS. `

- 16 - _ x A modo de ejemplo podemos hablar de la presión. La preSión la hemoS considerado como la presión total del Sistema. La manera de medir eSa presión eS midiendo la del aire den À tro de la cavidad, que veremos que eS distinta a la del eX— terior. ESta diferencia Serà debida a que, Según la ley de Dalton, la presión total de un gaS Serà igual a la Suma de laS preSioneS parciales de loS componentes de dicho gaS. En una cavidad habrà màS humedad que en el exterior, pero màS importante , habrà màS cantidad de CØQ que en el exterior. ESe aire puede circular 0 eStar estàtico. Si circula, la can tidad de CO2 que Se disuelve en el agua Serà menor; Si eStà estàtico, la cantidad de CO2 intercambiado Con el agua Serà mayor y por tanto, dicha agua contendrà màS bicarb0nato—y~——U favorecerà la formación de carbonato càlcico cristalino. La Solubilidad de l0S gaSeS en el agua depende de la temperatura y éSta Serà variable a tener en cuenta a la nora de interpretar diStint0S tip0S de Eormaciones. LaS ecuaciones químicas 0 laS eStructuraS criStalinaS Son fenómenos que pueden retroceder 0 progresar Sabiendo l0S valores de variables tan abStractaS como puden Ser la entalpía 0 función de GibS. En p0SterioreS artícul0S abordaremos de una manera detallada toda una Serie de fenómenos kàrSticoS interpretados por la termodinàmica y la mecànica de utilización de laS variables deScritaS. I BIBLlOGRAFlA°Gorden M. Barrow (1968)- Edit. Reverté-Química FíSica GlaSSt0ne, Samuel (1970)-Edit. Aguilar Termodinàmica pa' ra químicos. Pomerol,CharleSBellair,Pierre-Edit. VicenS ViveS (1968) Tratado de Geologia. --00000--

- 17 ï;ê_§Pïïê_9§-ï±ê-ïîêEê PER: A. FERR0 RESUMEN.— Descripción y topografia de una interesante c vidad en la Sierra de la Canada, municipio de la Canada de Be natanduz (Teruel), y que con sus 96 m. de desnivel, represen ta una de las mayores profundidades Conocidas en la provincia. Explorada per primera vegada pel "Frente de Juventudes" segons es deixa veure a la nota publicada (l), aquesta cavi— tat amb els seus 96 metres de desnivell, es una de les de major Eondària de la provincia de Terol. Durant les vacences de 1.973 , els membres de la S.I.E : E. Grego, R. Gonzalez i A. Ferro, vàrem realitzar una visita, aprofitant per aixecar el croquis topogràfic que acompanya aquesta nota. Localització. Des de Canada de Benatanduz es pren un c mi de ferradura que puja en llargues ziga—zages fins la Sie rra de la Canada, aquest cami es el que creuent les torres de leleCtricitat. Seguint per la carena de la serra Eins el pri mer coll que es troba, lloc pel que s'ha de baixar uns lOOm. per la vessant contraria a la que es troba el poble, i a uns 7O m. a l'esquerra, dins el bosc, es troba una dolina circu lar d’uns 6 m. de diàmetre, al fons de la que s'obren les ga— leries de la cavitat. El terreny geològic correspon a les calcàries grisenques compactes i a calcàries de petxines, pertanyents al cretàcic, amb un buçament mig duns 459 Nw.

••• *9 Ø KI I. Š î— S É1 ÉS" G_ ‘·Q • ‘ ` 2 6* ..I Š _ '_ 1 w W N · j. _ n °° . ' _‘ô’ = . " <`< 22«·" w U ·` ' _ ÚIà Ju'` Q O r ., " V Ï +I { '

!"* ,_ 5OÉ \ÅwŠ . 9 4 'Ž Q ®\ Š Š Š _(;Ï È :5 “j §\/ “ ÈŠ ‘~‘=* ,' <F——— F» õ {V Qm/ ` še mn / , \{° \A \m 7/ •ß »// cž tv'? ‘ \\ .; . J:/ ` i

- gg Cal remarcar, que el sector de la `Sierra de la Cañada on es localitza la cavitat, es troba format geològicament per un plegament fallat, donant lloc a un relleu en grades a la vessant del poble i a una pendent uniforme a la contraria. Descripció.-Mitjançant una forta rampa d’uns 25 m. de re Corregut, que s'obre al fons de la dolina ja comentada, s’arri ba lateralment a un eixamplament (Sala de la Rosa) de forma rectangular (14 x 12 m); al seu angle Nw s'inicia una galería de 14 m. (secció 3 X 3 m) fins arribar a la cota -36,50 m., lloc on la cavitat es divideix en dues vies indepcndents: A l'esquerra, un altre galería de dimensions i inclinació semblant a la descrita darrerament, ens porta, als 10,50 m. de recorregut, a una sala de dimensions quelcom superiors a la de "la Rosa" , però de sòl amb pemdent quasi uniforme de 459NW on una galería de 50 m. de recorregut ens portarà a la cota màxima de la cavitat, -96 m. quedant tencat el pas per la litg gènesi. Situats de nou a la Cota -36,50 m. , prendrem la galería de la dreta, de pendent mes suau, arribant als 10 m. de recorregut, a la part superior_ de la sala de majors dimensions de la cavitat, la coneguda com "Sala de la Misa", de 25 x 12 m. amb una secció triangular d’una alcaria màxima d’uns 20 m., A l’a1tre extrem de la sala, una galeria ascendent d’uns 70 m. de recorregut, ens porta a la cota -38, m,; prop d’aquest lloc existeix a la paret esquerra un petit pou de 5,30 m. , baixat aquest i despres de superar dos ressalts, es troba una petita sala, cota màxima d’aquesta via als 56,50 m. ' Cêl fer constar, que la descripcf feta pels seus primers exploradors (1) es de gran detall, però incomprenssiblement vàren exagerar les mesures de les sales existents, malgrat que són exactes les inclinacions i recorreguts de les rampes d’en— llaç. Espeleomorfologia.— El clima d’aquesta part de la provincia de Terol, afavorit per la relativa alçaria de la Sierra de la Canada, fà que axisteixi un elevat index de pluviositat, en forma de neu a l'hivern, molt sembant al del nostre Prepiri— neu; això, junt amb l'estructura geològica de la zona, ha afa_ vorit les infiltracions d’aigues amb un gran poder disolutiu, interessant especialment els estrats calcàrics compactes, on la riquesa en calç es superior, eixemplant progresivament les

- Ql discontinuitats dels plans d’eStratificacio. Una sèrie de procesos quimioclàstics han acelerat l'eixam plament, la progressiva corrosió i arrosegament dels blocs nan taponat en profunditat les esquerdes, donant lloc a una sèrie de pseudo-galeries i sales, ajudant a llur Consolidació una petita Ease litogènica, molt descomposta a 1’actualitat, excepte a la "Sala de la Misa" on degué èsser mes important. L’entrada de la Cavitat, existent al fons de la dolina, es purament accidental, i no tenen gran importancia en el de senvolupament de la cavitat, les infiltracions recollides per ella; doncs les parts de major volum no vàren poguer èsser Eormades per les aigues procedents de la dolina. Espe1eOmetria. Profunditat des del llavi superior de la dolinaf: -96 m. Recorregut total en planta : 271 m. Rampa màxima ; 65° Dimensions màximes (Sala de la Misa) : 25 m. de llarg, 12 m. d’amp1e i 20 m, d’a1çaria. Material Empreat.— Malgrat no existir cap ressalt verti— cal, excepte 1’accês a la saleta terminal de la via ,lateral, es recomanable l'us d’una corda, a mes del ressalt citat, a la rampa d’entrada a la cavitat i a la galeria que dòna pas a la sala inferior a 1a de "la Rosa", de 659 de pendent, Cal fer constar que al tram final de la via principal, axisteixen una sèrie de petits blocs en precari equilibri i donada 1’inC1inació existent, es relativament perillosa la se) va exploració. Topografia. Brûixola sexagesimal de lectura òptica Sumto Clinòmetre Sumto Cinta mètrica de 40 m. Bibliografia. u (1) E. Castellano—Zapater (1965) "Catálogo de las simas y cavidades de la província de Teruel. Teruel (34): 123-189 INST. EST.TurolenSis Exma. Dip. Prov. Teruel.

‘ [` .

- 23 EêíE1‘ÉïE§Nê-QÈJî§ÏšQã-Q§ï±-1’ë‘;~§§1ê-9§_ï§Ešï±&Q§-íš2 Lavenc del Flà de Perillos (Rosselló) per: S.l.E RESUMEN. Esta es la primera de una serie de nOtas des— Criptivas que queremos realizar sObre algunas Cavidades situa das en el macizo de Perillós (Rcsselló). El avenc del Plà de Perillós merece ser destacado pOr las magnitudes de su sala interiør (110 X 60 m._de planta) y la decoración litogénica que posee. Es una cavidad cOnOCida desde antiguo y explorada desde principios de siglO pOr destacados espeleólOgOs franceses. Aquest es el primer d’una sèrie d’articles que volem de— dicar a certes Cavitats localitzades al massís de Perillos i a les que varem dedicar varies jornades de treball durant els primers mesos del 1.977. DOnat que pràcticament nO teníem noticies d’elles al Prin cipat, sentiem interès per cOneiXer algunes, principalment les que podien sobrepassar els 100 m. de profunditat per l’el.la— boració d’un futur Catàleg de les majors Cavitats dels Paîssos _ Catalans, i també de les que sense arribar en aquesta COta pr sentin unes Característiques interessants, cOm pOt ser les grans magtinuds de la sala de l'avenc del Plà de Perillos, que volem donar a COneiXer a continuació. Situació. Es troba a la "Commune de Périllos", a uns 25 quilòmetres al N. de Perpinyà. Seguint la carretera d’0pOul a Perillos, una pista situada a la dreta ens pOrta prOp d’un vell castell en runes , més O menys a 1,5 Oms. d’aquí i per la mateixa ruta, trovarem un desviament a la dreta, que seguint.lO uns 100 metres, a l'esquerra s’Obre una tna dolina C×l9X32,5 metres) a la que es troba la cavitat.

ylwzšx-mš;:É;$ Q;§:m Š;!;—,i;+€;,Š OFOUF. · ROSSELLO \ TOFÑSIE 22S—77 \_,...«ë ‘ Rg m_ Á ɧ• , ` / . `yfg _ A iæ xu zù @,»—~—`L;'7;;:~; • ///,,.w>___ : ` ' \ I 5 Ò )À`m¥T n ` ‘ äšxx I • "\\ \ I . È · Ç . XX I ` . \\\` Xxxa ;._î` x mq _ ; ~—~,,,> ` `\ ~ >., I ,., { '»Ï_r†rk>)` < `P • I ·' / ` 'Ä "þ\2‘J`i&,\¿`&L'>`x>\_L`>d\LL—L¿Ñ4\< Xpïxxh \{"<{_.`îLL<( / > _ _ · . ;` A — _ . 7 `ÏN { ff 'V%r' /{/, \ þ V Ï~·—~·———~—

. ` — 25 El massís de les "Corbières d’0poul" te l’aspeCte d’una gran plataforma, d’aproximadament 200 Qms.2 , que s'aixeca progressivament de 1’E. a l’w., arribant a la seva alcaria màxima en el Mont Perillos, a 708 m. Existeixen nombroses ca vitats, unes 150 conegudes, totes de tipus vertical, osci1.lant llur profunditat entre uns pocs metres i els 111 m. (Av.P.17) la més fonda.“ Dues resorgències drenen les aigues del massis: Font Es tramar i Font Dame, amb un caba1·d’uns 800 1/seg., possiblement les més importants dels Pirineus Orientals; aquestes ai gues procedeixen de les infiltracions en èpoques de plujes i algunes perdues dels rius que travessen el massis: Agly i Ver double. _ . `nísrôria de la Cavitat.l`COùe5guda.,d',ant1C pels nabitants de la zona, encara que les primeres exploracions que es tenen noticies són les de Jeannel i Racovitza el 28 de maig de 1906 i el 12 de marc del 1910. El 1931, Robert de Joly realitza Ï una visita i l’spe1eoClub du Roussillon l'explora al 1939. Cal pensar, segons informacions locals, l'interes que sobre la cavitat tingué 1’Armada Francesa durant la segona Guerra Mundial, donat les grans dimensions. A1 1940, es registren fortes inundacions per tota la regió i l'avenc sofreix alguns canvis, un pou de 15 m. no situat exactament a topografies anteriors, queda colmatat per sediments i varia en gran manera la fesonomia de la sala. Pel seu fàcil accés, es una de les cavitats mes visitades dels Pirineus Orientals. E1 22 de maig del 1977 va êsser visitada per membres de la S.1.E, realitzant el seu aixecament topogràfic i un reportatge fotogràfic Descripció. Traspassada la boca (8x17 m.), es baixa per un pou de 37 m. de profunditat arribant a una sala d’ensorra ment de 110 x 60 metres. Aquesta sala, de sostre parabòlic, es troba decorada per gran quantitat de fenòmens litogènics, estalagmites de gran envergadura, i omplerta la seva major i part per sediments que nan estat reexcavats, originant un i

— 26 . _ W tàlweg que travessa en la seva totalitat puguentse seguir algunes decenes de metres a la seva part N.E. per una estreta galeria constituida majoritariament per alxluvions. Actualment la Cavitat es totalment inactiva i sols reb aports hídrics de les filtracions exteriors. V _ . _DespreS de tot aixó, podem supossar la formació de 1a_ Cavitats en les següents parts: . ‘ lê Fase dobertura, desconeixem si l’aport hidric era alòcton o autòcton, doncs podria estar relacionat amb — la posible modificasió del relleu extern. A 2è Fase Clàstica, que modela Iactual sala. ` 3ë Fase litogènica. ` 4ê Fase de Circulació autòctona, responsable del gran i`· -, acúmul de sediments, i la seva reexcavació posiblement = intermitent i depenent del Clima extern. ¿q¿_ .i ...—..,,,.............;.......

- 27 QQHÈEEIÃQ1Q-±°±ï±-QQ1;‘§š>í.@ïíïï3.N1-§EEï;EQï±Q§Q-ï2ET±ê-E9.ïî1`ê-Q§ï±-S2êïîQ ' (Baix Ebre) (IV) `*°· · Hx¿ ( Laelõ de Catí i e1 Mont Caro , 1 PER 2 S.I.E Resumen. COmO extensión õ lõ tercera notõ sobre 1Os Ports del Cõro, que dedicõmos desde ests mismõs págipõs (Espe1e OSie 19)`õ 1; Cõvidõd de mõyor profundidõd dellmõcizo, Avenc ~_ dels Mame10nE;—queremOs en est Ocsión, dõr õ COnOCer 10s trabõjos reõlizõdos en lõs Cõvidõdes vecinõs, õ 10 1argO de estos ú1timOs õùos pOr 1a mõyoriõ de 10s miembros de 1õ M S.1.E. . De este importõnte mõcizo Cõ1CáreO de Ports del Cõro, situõdo en «1 ángu1O SE. de 1 *prOvinCiõ" de Tõr;agOnõ, q husido en 1a zon Centrõl y de mõyor õlturõ, donde más se _hn prodigõdo nuestrõs ctiviádes; es por e11O que en lõs siguientes notas nos dedicõremos õ e11õ Concretõmente, diq pi ( vididõ en dos uniddes; Mont Caro y,MO1õ de Cõti, estudiõn’ dO un buen número de Cõvidõdes, seis y veintiunõ respecti_` võmente,`a1CõnzõndO alguns de e11õs profundidõdes relati` ` vamente importõntes. Es de remarcar, 1õ extraordinõriõ di ‘ferenCiõ morfológicõ y geneticõ existente en e1 Conjunto, pues se hõllõn Cavidades de tOdO tipo en Zonas muy pròximes entre sí. Las máximõs profundidõdes, excepción hech de1 Av. dels Mamelons, se õlcnzõn en 1õ Cv.Tarrerõ (-86 m.) ý Av. de1 Engõny (-78 m,),y 1õ Cõvidõd de mõyor recorrido hOrizOntõ1 es 1õ Cv. Cambrõ COn sus 220 m.

- Qß lntroducció.— Aquesta quarta nota que dedica la S,l.E al maŠŠÏŠdeÏŠÏorts del Caro es complementària a lÏanterior (4) que va ésser dedicada únicament a l’Av. dels Mamelons, pel moment la cavitat de major profunditat d’aquesta zona, Ara volem fer un petit recull de les altres cavitat veînes dins la Mola de Catí i també de les explorades pels voltants del cim culminant del massís, el Mont Caro Malgrat que la majoria de cavitats que aquí citarem són conegudes de prou temps, poques nan estat les publicacions . que tractin sobre elles, i per tant son quasi desconegudes per la majoria dels espeleòlegs, a excepció feta potser, de la ”Cv. Cambra, la qual gaudeix de la major popularitat d’entre totes les cavitats del massis. A la nota sobre l’Av. dels Mamelons ja vàrem donar una detallada visió sobre el antecedents d’eXploracions realitza des al llarg del temps, aquí només ens cal, centrant.nos en aquestes dues unitats, fer conîar la presència d’uns grups que encara que no consti bibliogràficament tenim dades particulars de les exploracions fetes per ells i de les que ( voldriem deixar constància. ‘ V Poc abans de la guerra civil, N.Llopis junt amb companys del C,M.B. realitza nombroses excursions per les comarques tarragonines, especialment a les Serres de Llaberia _i Tivissa, però també va arribar als Ports, i concretament a la Mola de Cati, deixant constància, topogràficament, (dades inèdites arxiu GES—CMB) de l'exploració parcial a la Cv. Tcrrera i també d’una petita cavitat, la Cv. de l’0rgui, no localitzada per nosaltres; suposem visitaria també la ‘ Cv, Cambra i altres cavitats conegudes a la zona. Al començament de la dècada dels anys 60, la S.E.SC.E Puigmal (3) amb els que col.laborem membres de la S.l.E del C.E.A, llavors acabada de fundar, realitzaren moltes exploracions arreu de tot el massís dels Ports (dades inèdites E.Sabaté) i segons creiem són d’aquella època les eX ploracions de: Av. del Caro, Av.Petit del Caro, Av. del Tronc, Av. del Grèvol, Cv.Av. de l’Estorac i d’altres, com podria ésser l'Av 600, encara que desconeixem la denominació que \

, -29.. li posaren en aquell temps. Al mateix temps que la SES,treba« llen també per la zona components del GES-CMB(l) i d’entre les cavitats visitades per ells, destaquem el~redeScobriment i exploració dels pous a la Cova Terrera, que bateixen amb el nom dÏAvenC Emili Tafallaèj _ï _.]( °_ ,—‘Fþ* ` ' Més recentment, anys 70_alÏßÏgrups locals, __a· animats pel Sr. Cohí, de Tortosa, gran coneixedor de totes aquestes terres, realitzaren diferents exploracions al massîS(2) i per ells vàrem tindre noticia d’una cavitat que anomenaben Avenc de la Mola de Catí, sinònim que també consta per la Cova Cambra, u però que volem rebutjar i donar~li a aquesta altre cavitat i així evitar mes confusimqs. ( En aquesta mateixa època, D. Schibi junt amb companys del ERE~CEC realitzen unes campanyrs a la Mola de Catí, que donen uns resultats òptims, doncs a mes de l’Avenc dels Mamelons,es s—descobreixen la majoria de cavitats que aquí fem constar: Av. ude«l’Engany, Av. del Salany, Av. del Pèndol, etc. Les darreres campanyes de la SIE, anys 73~77 vàrem ésser dedicades al coneixement general de tot el massís i seran objecte de propers articles dedicats a altres unitats. A la Mola de Catí i el Mont Caro ens hem dedicat a topografiar i Eer un , petit estudi de la major part de las cavitats conequdes fins ara i s'han descobert algunes mes, Com per exemple l’Avenc de la Fecunditat; tot aixó es el que omple les seguents pàgines. LUCALITZACÍÔ DE LA ZONA EN ESTUDI I SITUACIÓ DE LE§þ CAVITATS. Encara que ja vàrem donar una visió qeogràfica del massís en general i la Mola de Catí mes particularment (4) volem fer un petit resum per a la localització més còmoda de les dues unitats tractades, que formen la part central i de major alÇaria dels Ports del Caro. Mitjançant la pista que surt de la carretera de Roquetes a Alfara de Carles i despres d’uns 15 Oms. de pujada, tot just de passar el popular "Caragol", es penetra pel Pas de la Bar~ cina a una zona Constiuda per una depressió que serveix de cap çalera als barrancs del Ragatxol i de la Vall Figuera; aquest pla, que sexten cap al Nw. (El Mascar) es troba en bona part urbanitzat (un dels xalets existents es el refugi del Caro, de

S/Tl/AEIÓ GE06/IÀF/CA DE LES CA VI TA T S × t. /\ =† Y \I ... ...___ = × i ·þ· /; / XÚ { \ / / ·‘->\ IPQIÏÅ /9}/ • I ,1 '-'\ - . Run . / / \/ /) ' ;"È·ý* F / / / • 1 /"`× /‘ °• •• •• _ _ / / · \ , _ ,"’Ü/ddwïý / 2 I × I /2 } I x/íf'·Í' ' ,«·/ 4.// \ ( \ U.E.c, , ,/ ,-/ · ' × / ` li , / /t/” si // È = ` `”§ * ; ./ Å/' / n Q) xo t/ °\_ C Iš 2/, ¢ Q /`/ /4/v LA/i%`Jí‘ " 94 / ×;;±,; _‘ \>~ t / 9 1Ï "~“«x, Å. { //_,/ L, 3 / ) ·—`\ã`(/,» \\./ÈA Éõøëî i 2 ,/’ .-·;Ï’ Í ·‘ 1 O <“ .—:«>*"“" /./«’&'~*’ '/ / ~~ ., š //,// þhlå '//.// ~\___, f$'&4//"-`. \\\ cëlšfgnu Rod / 4// , ° E \ { ,/)/ •· ,’/{//)'/'.,//—'šýy"`\...._. II 0 Írr III/,Ï"×\`\\\`\ šr:€¿Ü /\\` } /,·~’’/k"\r“`\\_\\/ñß rP\\\\>`\,`/—Ï 012 1 Cv.·3V. de I'€SÍO|’8C 4 2 av. de Ia Caseta forestal i 3 av. petit del Caro I 4 av. dei Car0 5 av. de Ia pista del caro õ av. de les dues ·bOqueS

' — 33 — DESCRIPCIÓ DE LES CAVITATS A) Mont Caro. u l.Avenc del Caro. — 2,Avenc petit del Caro. 3.Avenc de la Pista del Caro. 4.AvenC de la Caseta Forestal,_ o __H 5.Avenc de les Dues Boques. ` 6.Cova-Avenc de l’Estorac 1.- AVENC DEL CARO M: ES troba uns 50 metres per sota de la pista que puja a les instädacions de TVEA_L’acCéS es realitza per una boca d’ uns 5 m. de llarg per una amplària que oscil.la d un a un me tre i mig, donant pas a un primer pou de 30 m. de profunditat, eXiSteiX un amyli regla, cobert yer blocs i troncs de arbres llençats a l`interi0r ; yer la yart inferior d'aquesta planta es Continua devallant yer un altre gou, més estret i amb un reglà a la seva meitat ayxoxmamenù, aquesta segona vertical de 36 m, de yrofunditat ens situa pràcticament al Eons de l`avenc, que es troba a l’eXtrem SW. d’aqueSta planta i a la cota — 68,5. Tota la cavitat està desenvolubada dins d`una diaclasa d`orientaCió NE Sw. 2,- AvÉNCFÉTïTDEL`CAEo Pocs metres per sobre de l'anteriOr, està situada a— questa petita cavitat; de boca molt estreta, que dòna pas a un pouet de poc més de 7.m. que Eorma una saleta irregular _ coberta per blocs, el punt més baix dÏaqueSta es el final de la cavitat.

- 34 3.- AVENC DE LA PISTA DEL CARO Situat a pocs metres sobre la pista que puja al Mont Ca ro, a l'esquerra; aquest avenc va sortir a l'exterior precisament amb la construccio d’aquesta pista. L’entrada es realitza lateralment sobre un pou de 10 m. amb varis blocs inestables a la paret, el seu fons existeix un pouet de 2 m. que representa la part més profunda. 4.— AVENC DE LA CASETA FORESTAL _ Petita cavitat constituida per un sol pou subvertical que arriba en el seu fons als 5 m. de profunditat. 5.- AVENC DE LES DUES BOQUES Realitzant l’acces per la boca inferior, despres d’una Curta però forta pendent, es baixa l'únic pou que forma la cavitat, arribant als 5,3 m. de profunditat; a l'extrem del seu fons existeix un pouet impenetrable que arriba a la cota màxima penetrable de -6 m. 6.- COVA-AVENC DE L’ESTORAC ' V Segons tenim noticies, aquesta cavitat també es conegu da amb el nom de Cova-Avenc del Bacomé. Es troba a l'esquerra de la pista principal que passa pel pla urbanitzat sota el Caro, i dins els terrenys d’un Xalet_que la seva estructura recorda el d’una barraca valenciana. _ A aquesta interessant cavitat s'accedeix per una dolina que originariament es presentaba com una trinxera disimètrica de 2 m. d’amplària i 5 m. de llarg, d’orientació WNW — ESE, amb una clara influència estructural. Per l'extrem oriental una suau pendent ens porta fins la cota 3,5 m. on una estre— ta obertura a ran de terra dòna pas a la part subterrània del fenòmen. ~· `W Actualment, donada la proximitat de zones habitades, aquesta dolina està coberta, d`una manera mes o menys intencionada, i es freqüent trobar taulons, caixes, plàstics i V un sens fi de "detritus" que omplen parcialment la depressió

AVENC DEL CARO PORTS DEL CARO (îarragona) ROOLETES ._ m, . Ï — $0m. .`mI23&S1 t · - xè xo "‘ . , Ø . .-·.. . — 3<>m ° · ' _ · Fæ ss » ' w-»% ~ Yv ÍI '·!'_., ` · I·Í,'.r— _—_· ;_ _\· .: ~ _ ~ 68'5m TOP®S.|.E, 19-1-71. É `'`' ï`€° `::°"`”"'“'° "`—""`—`—""` ` "' . ~ wm

AVENC PETÍT DEL CARO rO F-7· « Ø Ï`- 'i_-_·¿ _.;x "'îl 0 > Q :§:Ï' m5Ù AVENC DE LA PISTA DEL CARO ÍO ` · _ I TOFJQ S.I.E 19—1—7Á ...,._Ï.·1î ,,., ã'ã bb, ta -13 , _ Ï —· .·_ , liûl I `Š" .

CCNA AVENC DE UESTORAC ‘ _ { !0m. . 4* . ..,1 I mi 2 3 4 Í 1¥ þ ~—=~* ·" "‘ , \m. . A V . • R3'5m. 4 '. À/ ¢' q " -21m. _ /' ¢!-»/—¿ m. ~ ù ·I1«\.---‘ Íw i;Lê.Dl >»?î’¢ g> ` . 40m. . z1m M . À‘Å, Z éä xa þp. S.|.E.27—1ý7¿

AVENC DE LES DUES BOQUES ROOUETESTJ POrtde1COrO TOP'·‘S./.E 27~í-7.4 n• nØ -6 Í 5m AVENC DELA CASETA FORESTAL ROOUETES (T) Port del CU/*0 TOP" $./.5 27í·7¿ I 0 Ål ‘! J A vg ¢' .~ _,»»· I ' xï . 0 · Ñ 5/77.

i — 39 per aixó s'ha de tenir en compte al realitzar la visita, la probable tasca de desobstrucció. La gatera de conexioš, després d’uns 5m. arrossegts, ens porta a una saleta de l2 X 5m. i una alçaria màxima de lOm,, que representa volumètricament la major estança de la cavitat, trobant—se subdividida per un ressalt intermedi de 2m., sota el qual es desenvolupa un petit pis inferior. Als llm. Cota _ de major profunditat de la saleta, un petit forat a terra,que impedeix el pas a persones mitjanament corpulentes, descendeix 3,5m., d’una manera irregular i amb blocs empotrats que difi— Cultan el pas. Al seu fons es desenvolupa una galeria d’ampla da progressivament major d’l a 2m., d’aspecte meandrificat i una llargada de 2Øm. aproximadament ; aquesta part de la Cavitat es la de major bellesa per la gran quantitat desta— lactiteß i estalagmitæs. A la Cota -21, després d’una cortina estalactitica, just a la paret oriental de la galeria, a nivell de planta s'obre un altre forat estretissima, que ens porta a una petita pendent i sobre un ressalt des d’on es domina una saleta de 4x2m., Coberta per innumerables blocs amb evidents senyals d'acció hidrica; entre ells, en direcció N W. s'obre un pou de l2m. dividit en dues unitats coalescents i intercomu— nicades. El fons del pou (8x2m.) es troba ocupat per una considerable acumulació Clàstica sense cimentar, que permet introduir— se entre ells per arribar als 40m., cota de màxima Penetracòó. En aquest punt la impermeabilització argilosa permet l’acumu lació daigua, que a la nostra visita del 27—l—74 tenia lm.de profunditat. El recorregut total topografiat es de 87m. B) Mola de Cati l. Avenc del Grèvol q 2. Avenc de la Mola de Catí 3. Avenc 599 I 4. Avenc del Bot 5. Avenc de L’Engany 6. Avenc de la Fecunditat 7. Avenc del Tronc

— 40 1 8. COva Cambra 9. Avenc 600 10. Avenc Petit del TrOnC ll. Esquerda del Llumi 12. Avenc del Senglar 13. COva Terrera 14. Avenc de la Cursa , q 15. Avenc del Pèndol 16. COva petita del Rastre 17. COva del Rastre 18. Avenc del Salany — 19. Avenc del COp q 20. Avenc dels Mamelons 21. Avenc de la SuOr 1.- Avenc del Grèvol Es trOba pocs metres a l'esquerra de la pista que travessa la MOla de Catí. — En el fOns d’una depressió dO1inifOrme, amb una vessant abrupte i l’altre Constituida per una fOrta pendent, s’Obre la bOCa de l'únic pou de 19m. de profunditat, de mitjanes prOpOr— Cions i forma eliptica que integra la totalitat d’aquesta senCilla Cavitat. þ 2.- Avenc de Mola DE Cati Situat en uns accidentats plans sense bOsC, vora el Cingle S. de la Mola. Dues d’una nOtable depressió es trOba enclavat el primer pOu de 18m. de profunditat amb un petit replà al mig del seu descens, les seves parets es troben Cobertes per nOmbrOses COla— des i la base nO es res més que un ampli replà inclinat, amb un sòl plê guano, que ens pOsa en Comunicació directa amb una nOva vertical de 28,5m. de profunditat, així mateix amb multitud de

x \ ,', Í `\"\ Ç\ ._ \_\ \\\\ _ .\ Íû \ "\ { \ `à !'.I\`\ \\\_ J \\š\\ ` I — \\ /"'¥§ "*~—Q×î` \ E 1"V / ,.—-- —<"Ïî`;Ï`~—\\ — / V; / // \.. \.\\ \ _ ' !{ { '/'Í 6, '. \ ` /`× «" { { \ ` ' \;*Š—, N J ‘ \ { \` — \ (\ x_ ~\\ \\ ßš \\ \\\\Ï~Ã;\f ×\“q• Z; .\.__ \.—\~-2 \\"\\ ` \ .\\ { \`\_l\`\\ \\Š° Z: `x_ \\_ lþ`\_ \__\ \ Ï N /3 //' ),* \\\\ \` { • m {-/·`/'/// \’\ `~ ‘· Ï ¢• /' { "Šš `] .`\_ 2 ' ~t ' ¿ È x \\ \š wq•\“ '° Ï `<1• ‘ "~\\ =\ \ 9 y`\ x_\\ \\;') . \ mg, `\\:\` \` \ \ \ cþ /× %c; \~ × { X m J { ~·= J\ Vè \ ! / `_ <· ·_ / jæ x [ },/ ‘í // // Ï. \x ‘/ X. ·=» ‘'''' / \Í`\ Å { \*†~ ` / /’ Í \§ ! { ,/ `Š "« /‘Ç ã fi { /' à ϰ\J {1 { ‘\ `‘·— Q . _ _ \ a \ . \ `~, \_ \ ``'’“ /ÍŽ\ \` .' > `È . Š) \\\"x ~— *~ —/ Y ` — ‘ Ï 3 { {{ Í*' ä ‘ —4 A \ { `\{ \\` ±_l { — . < I \\·\ \,\\` \\ Ä·\\\ `Š { \\ { kj \_\ { \\ ‘ , .\ / E '~ îkg \/1 x · \\ \ | u I '{ ·\ I. EE `È`\_, { Q\ . ,//{ \\ ‘.É\ fal { { 1 {/" `\\ 9: q•·\`;`/( \ ` { { /\—··/\ `\ 9f · ° `· \ { ` ‘ { \/ \\ -·‘’ «.\ 2 /{ { { _ \ ` Ï 'Í Ù \\ ’ / [ 91 //` \\ = : { { 0;. Ž f { \“ \` : { ( Ï \\ jl \ \\ Z Ž \ · \\ jr { 2 ' , . " I :_Í /Í I <$• { W : Ó

. -42 I .. · POLIGONAL DE 'SITUACIO DES DE LA CV. CAMBRA A L'AV. DEL TRONC I AV. MOLA DE CATI I DES DE LA CV. CAMBRA A LÅV. 600 I AV. PETIT DEL TRONC. _ Oríentació Desnivell Recørreæt COVA CAMBRA 859 4- 8 50 1209 -+11 40 1509 0 33 , 1299 ` -6 49 . 1289 · -1 38 (1) 2419 -5 37 AV. del TRONC % (1) 1439 +2 35 902 +1 50 1159 0 17 599 0 37 _( 479 +3 50 559 +8 50 ‘ 30' 569 +9 35 589 -2 50 719 "5 50 729 Ï +1 50 539 V '3 40.AV. MOLA _ DE CATI 3 COVA CAMBRA 329 * 9 47 · 379 + 5 50 8 309 + 1 50 359 " 2_ 41 refugi 379 -1 ` 50 ` 349 0 50 459 + 9 50 459 + 1 50 479 + 9 50 489 -16 41,3 AV. 600 759 2 85 AV. PETIT ` = del TRONC

1 2 5 5 1 — æaa A partir `del rètO1""CV. CAMBRA"*’ Sítuat a 1’eSquex1~a;,.de1 Vcamí ? i pintat sobre una pedra a la þífurcació de la p:i._StaÏc;ap a la ¿ mateixa cova. També en aquestápunt eS troba un rètol D’ICQNA¿ ,e‘_· 0 - 1 · de " Pelígro de íncendío " F ' " 2 Vj Z Oríentació Desnívell Recorreggt ¿_. —,.« I, 2049 ±— 5 . 50 ' ( ·; 1909 *7; þ 37»5 « 2 `— »À.0 1122 *23À 0 12,5·AV, del EOT a —š · ·`·x - 6 50 0 0 Q 3@· -52 ‘ 23,5 AVÀ. ‘1è1 -1 *' Í ' ENGÉÏ: li · ' ,—{ ,2322 -2 4 50 ,_ » ‘' ` 5 . Ï 5 · 2459 æ 1· 50 ' ` 5 ' 1 .2712 +4 50 " 2769 ` Q 2 502 q ' *§2 2409 0 50 2332 -2 5O ~ ``*‘ Q 2262 2 50 5 3 2 ž 1969 '* 5 ` ‘ 5ò AV·. de la ; FECUNDITAT _‘ ,; I

AVENC DEL GREVOL _ \ K PORTS DEL CARO (Ïa·rragOna) TORTOSA Qw , gpq S..E __O·17¿ -6` . m5‘ iîazd ; `2 5 "~ ègè x,©x¿«>F<> ß rJ—r> , ;g’»’—————O \<5 K OØCJO —õ««. E. Óæoß É; -2Sm, .· Q — — BOCA Í ` “ ? F \' 0ndO \ wm \\ 1

:0 AVENC DE LA MOLA DE CATI FORTS DEL CARO (ßix Emè> ÏIIP. SI E-74 . -9 · [I ¢Q -1_8 |’ //"‘ Iß " ; Iîî 5 , q ` W _. , "' ` @' . — 4õ'5 ,.9% _,¢_ , .,—"° ‘''`’ " ` F=·¢'—è1ç·—_—± .· «è:>—îQ_ P Å@ n ·52

- 46 concrecions parietals. Al Eons d’aquest pou s'inicia una galeria descendent, apreciant—se al llarg dels seus 20 metres de recorregut, unes cûpules de notable alçaria. El fons d’a— questa galeria queda obturat per sediments, representant la q cota de màxima penetració de l'avenc, als 52 metres de profunditat. 3.- y 599 Petita cavitat situada prop del angle que formen la pista principal amb la que va a la Cova Cambra. Constitu Ta per un sol pouet i una rampa final que aso leix la profuiiitat de 10 metres. 4.- êy_DEL g Una petita boca ens posa en comunicació amb un pou de 7 metres, amb el fons accidentat per blocs, trobant-se a l'extrem W. una estreta esquerda, que no vàrem franquejar, i per la qual es veu una saleta veîna, que no creiem tingui continuació. 5 · /±ãH§.§.>;».-Eïïêråïlï La boca GJ presenta com un minúscul pouet de traçat irr gular, amb unes dimensions de 0,40 X 0,60 metres que van aumentant lleugerement al guanyar profunditat; als -1,50 es bai Xa un ressalt te 3 m. per oposició, desembocant a una petita sala lateral, Za continuació es troba just al davant de la darrera vertical (NE); es tracta d’una gatonera amb Eort pendent que dòna a un ressalt de 3 metres que també baixarem per oposició, de nou ui altre ressalt de l,5 m. ens porta a la cota -l0; a partir ¿'aqui Eins arribar als l5 m. de profunditat,ês un tram caòtic L laberintic, per aixó la nostra descripció tan sols es referex a l'itinerari topografiat, que segons el nostre judici es el mes còmode i directe. Des de —l0 m. seguirem vers el NW. durant 3 m. , per a girar bruscament al 5., 4 m. més endavant, arrosegats, es baixa un nou ressalt de 1,20 m., la fissura esdeve vers SE. 4 metres mes, poc abans de inalitzar, al sòl i carrera un bloc s'obre un pouet de 2,20 m. , al seu fons existeixen dues possibles continuacions, prendrem la

- 47 mes meridional i desprês d’un pas baix de volta, s'accedeix a la saleta de la cota -l6. Des d’aquí, un pou de 3,8 m. ens por ta a un conducte ben definit, de 4 m. de llarg, 259 d’inclinacio i l m. de diàmetre, desembocant mitjançant un pou extraplg mat de 4,6 m. en una sala de 5 X 3 x 5 m. , amb la planta recoberta de blocs de mitjà tamany; durant la nostra visita, els degotalls eran molt intensos en aquest punt, per ferse generals a la resta de la cavitat. Des d’aquèSta sala, cota -26,5, es fa evident un canvi morfològic i quedan clares les senyals de dissolució-corrosió, posant al descobert la ritmica estratificació, característica de les grans Cavitats del massis. Mitjançant una finestra, s'accedeix a l’ampli pou de 39 metres que constitueix l'eix major de l'avenc; al seu fons,co ta -65 no existeix continuacio apreciable, però 5 m. per êamunt, existeix un replà a la paret SE. amb una cornisa que volta en diagonal el pou i ens permet superar entre blocs 7 m fins arribar a la cota -53, on una galería ens condueix ràpidament a un altre ampli pou de 20 m. de profunditat. Abans d’iniciarse el descens, mitjançant un delicat i aèri flanqueix entre colades per la part oriental del pou, es pot arribar a 5 m. més endavant i just al front de la galeria d’unió dels dos "grans" pous, a un tram irregular de galeria que té uns dotze metres de recorregut. Al fons del pou, cota -73, existeix una curta galería vers el Sw. amb una xemeneia terminal i un pouet inundat. Tanmateix la progressió pot continuar-se remontant 2,40 m. la base del pou, en aquest lloc i per una gatera en "ull de pany" , s'accedeix a un ressaldescendent de 4 m. i al peu d’ell, despres d’una estretesa prohibitiva per individus mitjanament corpulem , el conducte es torna de nou una vertical de 3 m., per seguir al seu fons de nou amb dificultat i desembocar als pocs metres en una saleta terminal d’l,5 m. de diàmetre, on s'arriba als 78 metres de profunditat, cota de màxim desnivell de la cavitat.

_ :0 * I Švß [ @1 u ,16 I B _ ,ÍF . ' HE ·· @-26 ,I _u ·ã p_39 V m S 10 — À· *W %×r“ { F•—20 ·* W0 .|' Ç -73 Q V Q 478 AVENC; DE LENGANY— PORTS DEL CARO (8õÍx Ebre) S.I.E.·77

*Ã A† Í I q $.|.E.·7]

-g . 6.- ÈEENC DE LA FECUNDLTQQ InStal.lat al bell mig d’un rascler, la petita boca va ésser oberta mitjançant una desostrucció. Està constituit per un sol pou de 29 metres de profunditat, dividit per un diafragma rocós, testimoni de l'existenCia de varies cambres de desenvolupament vertical que originaren amb llum unió l'estat actual de l'avenc. A l’extr«m Sc de la planta s'originen unes curtes galeries unides pe? petits ressalts que volten aquest diafragma i en un dels seus extrems, dins d’una saleta taponada per sediments s’arri>a als 32 m. de màxima profunditat._ 7· Per la p;xt superior de la Cova Cambra i vora el cingle de la Mola es troba la boca d’aquest avenc; constituit per un sol pou de 30 n. e profunditat, trobenšse al llarg del seu recorregut un: serie de petits replans, La planta del fons ês allargada i amh petit desnivell vers els S. on es troba la m xima fondaria Jls 32,5 m, . Cal destacar que des de la boca Q en alguns re*lans es troten una serie de troncs i restes vexetals llençats a l'interior per alguns llenyataires. 8 · ·' Una gran taca d’ensorrameat (25 x 18 m) dòna accês a les galeries d‘aquCsta interessant cavitat. Una cornisa descendent ens situa al fcns de la depressió, coberta per grans blocs i una notable vegetaciól S’ens presenten dues opcions per a con tinuar l’explo1ció, vers el NE i vers el SW.; seguint per la primera, en un ·òrtic balmat es troba l’inici d'una galeria baixa de sostro, de secció arrodonida i que als 22 m. de recorregut desemlwca sobtadament F una estança de notables dimensions (20 X i8 F 7 ml) ; per un ressalt relliscós s'accedeix aquesta s t,,. a, a la qual destaca una gran columna quasi tocant la paret d’entrada, el sòl est cobert per·alguns'“gours“ i formacions estalagmitiques, totes elles presenten un co~ lor completamenï negre, caracteristica que ja farem notar tam be en un altre cavitat. A l’altre extrem d’aquesta sala, re-

AVENC DEL TRONC PORTS OEL__QêB..Q__.__..Š_@êLŠ2E`l_ Šù Š >·È.m5 è~ <F**~Š F \` s.1.E.~7u \ — AVENC DEL BOT PORTS wtîgæßgèùm 5 Iân `“"`“ B ã IA s.\.E.-7õ`

- 5Q montant unes colades existeix un ampli replà,farcit d’esta— lactites i columnes,que va minvant l’alçada del sostre,un petit forat comunica amb una galeria descendent d’escàs re— corregut i Curullada per sediments,representantel punt de màxima penetració per aquesta part. Tornats de nou a la boca d’entrada,seguirem en direcció contraria a l’anterior galeria,per endinsar—nos en un con ducte de grans dimensions i amb una forta pendent plena de blocs i amb les parets totalment nues d’ornamentació esta lactítica; al seu final la inclinació s'estabilitza i con— tinua la galeria perdent alçada i amplada,per al poc temps convertirse el seu recorregut bastant accidentat pels blocsg el darrer tram el sol es pràcticament plà i cobert per sediments que taponen el cOnducte,arribant a una fondària màxima de 28,5 m. ; un recurregut real de 220 m. en el conjunt de tota la cavitat. 9.—AVENC @00 A la dreta de la pista que va cap a la Cova Cambra,quasi el seu començament es troba la gran depressió on s'obre la boca d’aquest avenc. Constituit per un únic pou de notables dimensions i 22 m. de proEunditat,amb la base coberta per detritus Clàstics i restes vegetals; a l'extrem SE. de la planta del pou existeix una galeria,en el seu principi un tant ascendent,que presenta un escàs recurregut de 12 m., amb el terra cobert per un bon nombre de "gours",generalment secs i amb diverses fcrmacions estalactitiques de tipus zenital. l0.-AVENC PETIT Q§L TRONC Es troba molt prop de l’Avenc 600. La boca, de reduïdes dimensions, dòna pas a un únic pou de Eorma allargada, estruc turat sobre una diàclasi d’orientaCio E—w, i que arriba a lamàxima Eondària de 8 metres. u ll.- ESQUERQA DEL LLUMÍ Per sota la pista principal i molt prop del començament d’un tallafocs que s'en va cap a la Cova Terrera. Petita ca—

îî Ï— & ///†Ï Š;;'_¿;~; to 9 ` —2s,¿9»¢°‘”Å v-æu’\““L*\*°<>*°°‘*$=§¢ C Iñ C 5 MLŠO Cí ï \ 4/ 99~4 { sg . /ÏÅ`\/ENC 500 , ±° ,¿_' AVENC 599 PORTS DEL CARO (Ešaix Ebre) 4 - m 3 /4 I , V ,..: 0 » _ Q9 0 ; 0 Ïqûà A J «» °(0 -10 OOOO 9 S.I.E. 76

,22

r¢L» . mw 1ï ' Í ‘ A þg ÈIŠ «%“ Ž 1.u \ . .>_f I .& ·,r I 4 ŽSÏŠ x u ° 3 , y / JŠ O ‘° \\ ° · g ‘ ._ ~ X šæ I H/ ·_..= — « Pf-_;; ` ÏA ’ 1 í' Šê "\ n- Q E§ 1: \ åî Ïv °*ß L 1t5@0 \_\ Q \ ` O \x *.\ ' W ïæ w ‘> \\`î ` »J ± \m 4 ,_». .V ‘? — w

J -55* vitat, originada per una esquerda de direcció NwSE, amb un ressalt quasi al començament que ens permet recorra una ga— lería, primer descendent i als darrers metres ascendents, de poc més de 10 m. de llarg; el punt de màxim desnivell respecte a la boca es troba a 13 m. de fondària. l2.- AVENC DEL SENGLAR Uns 300 metres mes endevant de l’Esquerda del Llumí, seguint un corriolet paral.le1 a la pista es troba l'embut, en el fons del qual comenca 1’unic pou que forma l'avenc, d’ll metres de profunditat, amb una planta allargada en direcció N-S i una sèrie de processos clàstics i litogènics molt localitzats. 13.— QQEŠ TERRERA Aqueœa cõvitat també es coneguda amb els noms d’Avenc de la Tronada i Avenc Emili Taalla, però preferim conservar.li el de Cova Terrera, que segons les nostres dades fou el primer que se li va imposar. La seva boca es localïza a la capçalera d’un torrent i entre uns plans d’estratificació que originen la galeria d’en trada, descendent i baixa de sostre, amb un recorregut de poc mes de 20 metres; aqui trobem uns "gours" generalments plens d’aigua, a l'esquerra d’ells dòna comencament un primer pou de 26 metres subdividit per un petit replà alS8 metres de 2 descens. A1 fons daqueSt pou i despres de franquejar un pas estret a la diaclasa generatriu, ens trobem amb una nova vertical de 47 m. , però amb replans als 10,5 i 3,5 m. . Des de la cota — 81, base d’aquest darrer pou, em de cercar la continuació de la Cavitat en la paret N., per aquest lloc s'ha de remontar 7,5 metres fins una finestra que comunica amb una exigua galería d’uns 5 metres de llarg, que desemboca en un nou pou de 14 metres, en el fons del qual s'arriba a la cota de màxima profunditat de 86 metres respecte a la boca d’entra— da. I ’ 14.- AVENC_DE LA CUR3ê La boca d’aquest avenc s'obre a 300 m. del cingle i a > uns 30 sobre el torrent, en una diàclasi d’orientació NE-SW;

to Š ,@I.Š.1.L.ÇAB_Q_-__.-v.ÉŠël;.Šl§;©l Ã Ñ \\ _ . Ï.Ïé .E "î"†*“‘±*"* ! _- 7 ' . Í `._k` 1:, ` ~«\ È _.«€O±— ×J Å . - // I. u ',»"Š . ' Jî Ï ` ä_ j7` , í' í~ `\_` ZŠ « ,..,,,. xšíx;ߎ·~’;"Í?jÇùÏE"ï1?"ŠŠšãx;x-;. -11 -???îšCü-4 fvl v ` V" / 1*’ *`·ZÃ> m 5 ` ÄÏÏTI. ÏîÏ Z.Ï.;lï;“'î. - V S.|.E.76 ESOUERDA DEL LLUMI -îQšT5 11.. Q€ï±_-.<ï»%.†îO,, V_ .1.__ íîêrwl /:0 /Í / // _ . _ yí, ~ ·’ . ‘ \~\ X _ ,1«; <£’ '\#,<\ \ ` " Ñ) KÇ; , kí ‘<`;:>1†>:·;v<ÍA:>;îŠ ` 1 3 ._w · ="s « r gí ¿ _,«_, ãwwmwîo

±O . F·S @ 45 COVA TERRERA !š.*ï’——Å’;LÀ~———ÉPLîÃ.; ' ÏUP. S.•.E.—75 M 5 1;) šms ÍÉ— ä É P·1O5 .; -81 P'35 V '*Ã3:\ø XŠIÈ ïluß p. 33A ' r·\. 'wX `~ lD?` , __72I ,.À " ' .-73,5 { 4 '“ ""*—.¿‘;I3"~·— F—14 .·‘· pè, ÏÏ K As. -- þ

±0 AVENC DE LA CURSA __@÷îl,_fEg_<;% fî<_QA __. W~,é _€ êÉ i× . ãÏ? r€ >__ % _ AÀ _ , i~ †j;†' > 1;;: 32 Qþ ‘ T` _k "Ã" A / B =; J ·Í) I-íg ,_. B, *' ·`~ `XE ‘ Ž$3% 7M, x' M/ š —;—— ; . Íî Š , S.I.E.75 `°4 yc,

- 59 un pou de 32 m. ens condueix al principi d’una rampa,que deS emboca en una nova vertical de l7 m. de profunditat,el fons del qual es converteix en un petit replà per a continuar devallant un nou pou de l5 m. de desnivell. A la seva base,cota — 64,s'inicia una galeria i mitjançant un pas superior, penetrem en una sala recurreguda per un Curs d’aigua,provi nent dels degotalls de l’altre pou i na excavat un petit tàlweg en els sediments,aquest curs es perd a la dreta de la Sala per un forat impracticable. l5.AVENC DEL PENDQ En el fons duna àmplia dolina,s’obre la boca de la Cavitat d’uns 80 cm. de diàmetre,donant accês a un pou de 22 m. de profunditat,en el fons d’aqueSt es troba una sala de lOX4 m. i a la part Nw. es localitza la boca d’un pou que porta a les galeries inferiors. _ _ A la part Nw. també de la Sala i una mica mes a l'esque— rra del pou,i per una finestra que dòna a un ressalt de 5 m. s'arriba a una sala i per una petita galeria descendent,anem fins la part inferior del pou abans Citat; des d’aquest punt, podem seguir per una galeria de l4 m. de llarg,fins trobar un petit ressalt amb una petita cúpula a la seva esquerra i sense possible continuació,per despres i mitjançant una pronunciada rampa,donar accés al darrer pou de la cavitat,ple de blocS,en el fons del qual s'arriba a la cota màxima de 3l m. de profunditat. ' l6.COVA PETITA DEL RAHRE Per un corriol que surt prop de la Cova Cambra i va vorejant tot el cingle de la mola vers l’w., s'arriba a un petit coll, pocs metres per sota el camí es troba la boca d’a— questa petita cavitat, constituida per una primera Cambra allargada i de reduïdes dimensions, per seguir per un pas estret i accedir a una saleta terminal que queda omplerta per litogènesi; el recorregut total es d’uns 20m. aproximadament. l7. COVA o_FORAT del RASTRE Continuant pel corriol mencionat a l'anterior cavitat, seguirem cosa d'un Qm. mes, fins trobar un altre corriol a l'esquerra del que anem, i que baixa diagonalment pelsplans

fg n . þ · À Q Q Y ŠE N I ` XÏ g .. ¿ { '\\ .J 0 `ï Q·ÀQ Z È f~ +;\`\= : . 1. IUJ LU :·Ï Äxš ' 0. F ï æ 11 . Ïï I QI ûi ;; / U ãš `* ŽM Ø ` , :4/’ ` ‘*í `ã;

. _T_ I Å / V íí Lu A I "'·•\ $5 E mX ‘ <î š ..J š> @ ‘ CJ É ___ ——————J Z :1 $ O: šî _ ÜÈ . u. EE æš \ Ç _ s

62 — _ , inclinats que formen les vessants de la mola, aquest caminet “= ens porta en pocs moments a la boca de la Cova. Dins d’una espècie de trinxera s'obren dues boques, la — de 1a dreta, més àmplia, ens comunica amb una saleta d’uns 15m. de llarg per uns 5m; d’amp1e i fineix en una repisa aiXe— cada sobre la planta i plena de concrecions, especialment colades.— n · La boca de l'esquerra es més petita i es converteix en una galeria bõixa de sostre i amb el sòl relliscós per diver— ses colades, ts pocs metres gira bruscament Cap a la dreta i guanya alçaa, ràpidament anirà a desembocar a una estança de notables dinensions; aÏ1a dreta d’aquesta sala i per una rampa entre colades s'accedeix a unes petites galeries infe— riors, però continuant recte troben un rssalt d’uns 3m. que es baixa per una escala de fusta allà instal.1ada i ens permet arribar a la part inferior de la sala; vorejant un gran toll passem a la part final de la cova, en una petita galeria d’escàs recorregut, Per sota el ressalt i a la dreta del toll existeix un pouet que mena a unes quantes galeries subverticals i curte taponades per concrecions. Totes les forma— cions litogènioues es troben, com a la Cova Cambra, recobertes per un enmascarament negrós. l8.— y DEL Sêêg A1 situar—se dins d’un tram d’abundosa vegetació, acOn— sellem seguir escrupulosament la poligonal que acompanyen dins d'aquest treball per a la seva localïzació. E1 pou d'aCcês s'inicia per un orifici subcircular de 2 m. de diàmetre, constituint una perforació a la bòveda de la sala subjacent. La vertical té 19 m. de desnivell, subdividit al mig del seu recorregut per un replà format per una potent formació estalagmítica . A 1a base del pou es desenvolupa un con d’enderrocs, generalment productes clàstics provinents de l'obertura a l'exterior, doncs ens trobem davant d’una sala d’ensorrament os gran bellesa didàctica, encara que d'inferiOrs característiques a les de la propera Cova Cambra. Les dimensions de 1a sala són d’uns 20 X 15 m. i de 10

- 63 — a 17 m. d’a1cada; es veuen clarament les solucions de discon tinuitat que marca l'estratificació amb un buçament local de 159 a 209, i per ella apareixen els revestiments estalactitics que recobreixen parietalment l'extrem occidental de la sala. L’eix d’aquesta cambra, d’orientacio Sw—NE., com es fa gene— ral a tota la cavitat, tindria els seus prolongaments teòrics a ambdòs extrems; al septentrional, la potent colada que subdivideix el pou impedeix inspeccionar la hipotètica continua ció per aquest lloc; a la par contraria (SW), només una peti ta obertura descendent entre els productes clàstics dòna ac— cés per un estret conducte a un nou tram d’aquest interessant fenòmen. Aquesta Continuació es un Clar fragment de galería meandrificada, conducte de dimensions mínimes d’l,5 x 1,8 m. però amb unes seccions més àmplies que tenen unes terrasses recobertes parcialment pel concrecionament estalagmitic. Du— rant la nostra exploracio, el 22.2.75, corria una petita corrent d’aigua que a la cota -24 quedaba embassada, tornantse a recuperar després d’un altre taponament estalagmític. El pas es realitza 4 m. mes amunt, cota -20, mitjançant una estretessa. En aquest taponament litogènic es desenvolupen amb gran nombre, estalactites i estalagmites, destacant alguns exemplars d’aquestes últimes, per llur esveltesa, primes i de gran alçada, que veuen perllongada llur existencia, mercés a l'escassetat de visites a la cavitat. A l’altre extrem de l'estretessa desembocarem en una ga lería de 20 x 5 m. i una alçada de 8 a 14 m. , coincidint la màxima alcada amb una gran xemeneia a la que s'uneix les ac cions de les infiltracions i les de clastificació, produint una morfologia mixta entre les clàssiques cúpules d’ensorra ment i les de dissolució. Aquest darrer taponament estalagmitic que, indubtablement recobreix els blocs despressos de les voltes i formant un bal có que domina la relativament àmplia galeria. Despés del ressalt que produeix, s’arriba als 26 m. de profunditat, la cota de major desnivell visitat; aci es formen uns embassaments hidrics de profunditat variable, uns 40 cms. el màxim, i en gran part voltades per magnífics gours (a aquest tram corre pòn la fotografia de portada d’aquest butlleti)

·_ <[ È ' . ` À; É Š ¢° Q ~ _ cn 'Š `°" EE vg D~V ‘ u :5, ~ > K, ' I _ ‘ { Š L Aîlè , n. *' ' _— À I r I I , _,` . ‘— I " _ ._ I1å ' ° li í/ gí ' · _— ~à "’ __ `— ;±, Ó Š'

Uv > ‘š Z `Ö Í '~¢ É <r Š ' ...1 V -•—» "U Š C: Õ-. O. U 2% Z Ï _\ __® äl ä Ï vi" \ †“\ · < èš} ~ '*“ \ ` ——Q \ ·Ï \¢(@, î ‘“ . A ÈÄ \ \ %~»\ ‘ Ñ? g ' ïx _ ×\_; ~` À ã' (íiûå J >· _. « EV

- 66 La continuacio es Ea per un nou tram ascendent en graderia de gours i microgours, portant-nos al recinte terminal, d’uns 6 X 4 i 2,5 m. d’alcada, curullat per colades, sota les que es desenvolupen alguns petits conductes; cal destacar una columna amb un àmpli basament" litogènic. La longitud en planta no arriba als 90 m., però el recorregut total, resultant de sumar les petites bifurcacions i ressalts, es de 132 m. En resum es tracta del fragment d’un aparell de circulacio nidrica subterrània, actualment inactiu, però amb petites reactivacions locals descassa importancia; obturat per ambdòs extrems per importants masses de productes clàstics i litigènics. Per la bellesa dels seus concrecionaments, merexeiria vigilar la seva conservacio, aconsellant es realitzin les visites en grups reduïts i mentalitzats amb la necessitat de conservar en les millors condicions aquest patrimoni natural comú. l9.- AVENC DEL COP Prop de l'avenc del Sakny es troba aquesta cavitat, formada per un primer ressalt d’un parell de metres de desnivell al que segueix una curta galeria en pendent per abocar-se sobre un pou, la galeria inicial continua per l’altre banda del pou durant un 3 o 4 m. mes. Aquesta vertical te ll m. i en el seu Eons s’asoleix la cota de màxima fondària. 20.- AVENC DEL MAMELONS Per a les dades d’aquesta interessant cavitat consultar l’anterior treball nostre sobre la zona (4) (EspeleoSiel9) 2l.- AVENC DE LA SUOR Cavitat situada prop de l'avenc del Mamelons; no donem cap dada sobre ella, doncs només la vàrem visitar esporàdic mant una vegada i no es realitzà cap mena d’estudi. La seva fondària es d’uns 20 m.

AVENC DEL COP +0 Š?êlšmŠP;£;.l ¿`.ÁW _ >_ . O ` . ` ‘ I _ ' S.|.E.·75 *° «~/f AVENC PETIT DEL TRONC 1 Ï ÍQDÓ Q A Q "WÒÈ -8 A S.•.E.-77

- 68 MORFOLÔGIA I MORFOGÉNESI DE LES CAVITATS Les dues unitats que tractem són part característica dels relleus estructurals que integren tot el massís i es troben llaurades sobre les calcàries juràsiques i alguns retalls de la base dolomítica del cretàcic, com per exemple la part superior del Mont Caro. Totes aquestes series calcàries, afectades per importants moviments tectònics i amb unes condicions metereològiques bas tant favorables,han permes el desemvolupament d’un important procés càrstic a tota la regió. Els Eenòmens càrstics localitzats es poden classificar en dos tipus generals: Les cavitats purament tectòniques i les dorigen hidrològic. I El paracarst instal.lat al Mont Caro i la Mola de Catí es el típic i tan freqüent a les comarques tarragonines; és a dir, esquerdes de despreniment, situades vora el cingle i inluenciades per latracció del buit d’algunes vessants,_són un clar exempler Av. del Caro, Av. petit del Caro, Av. del Tronc i Esquerda del Llumí; dins d’aquest existeix un cas es pecial, com es la Cova Terrera, gran megaclasa interna, sortida a l'exterior per l'excavació del torrent sobre un plà d’estratiEicació i el seu encreuament amb la part superior de la diàclasi. Les cavitats d’origen hidrogeològic son les mes nombroses i també les mês interessants. Podem trobar un tipus simple de cavitats, originades per l’acció corrosiva de les aigues sobre petites solucions de continuitat i retocades posteriorment per processos clàstics i litogènics molt localitzats; en aquest cas trobem: Av. de la Pista del Caro, Av. de les Dues Boques, Av. de la Caseta Forestal, Av. del Bot, Av.599 i Av. petit del Tronc. Dins d’aquest mateix tipus, existeixen d’al tres amb una gènesi molt similar, però llur desenvolupament na tingut una major importància i generalment, llur boques d’acces es troben instal.lades en el fons d’una depressió

- 69 doliniforme, tant el procés clàstíc Com el litogèníc son molt mes representatius; algun cop, algunes d'aquestes cavítats pp den actuar Com a engolidors temporals , cas que vàrem observar personalment a l’Avenc del Grèvol; a m’es d'aquest, trobem Com a exemples els següents; Av. de la Mola de Cati, Av.6OO Av. del Senglar, Av. de la Cursa, Av. del Pèndol í Av. de la Fecunditat, encara que aquest últim na rebut les infiltracíons per l’absorcio d'un petit rascler. ~ Un altre tipus de cavítats que hem pogut observar, pot ser un dels mes interessants correspòn a una sèrie de cavítats de recorregut primordialment horitzontal O subhorítzontal,a les que s'accedeix mitjanament una obertura vertical, ínstallada generalment en depressions dolíniformes. Llur origen el suposem a una excavacio de diferents cambres sobre unes solucions de continuitat de predomini horítzontal i que s'han unit per Coalescèncía i comunícades a l'exterior per una boca d’en— sorrament practicada en el zenit de la Cambra més evolucíona da, l'exemple més didàctic que podem trobar es l’AvenC del Salany; també la Cova Cambra pertany a aquest grup, però la diferencia estructural que exísteix entre les dues galeries ha emmascarat la morfologia primitiva de la galeria de major profunditat, degut a un procés clàstic posterior molt important; igualment la Cova del Rastre podríem classifícarla dues d’a quest grup, però aquí Creíem que la boca d'accés primitiva i potser d'altres galeries han estat víctimes d’un procés d’abla— cíó produit per l'excavació progressiva de la vessant en que es troba. Per últim citarem el Cas que presenta uns problemes majors en la seva interpretacio genetíca í que ja vàrem comentar en el nostre artícle sobre l’Avenc dels Mamelons, és a dir, unes cavítats d’orígen hídrogeològic baiX el nostre punt de vista, però amb una morfologia que recorda la de les cavítats purament tectòniqes í que nosaltres Creíem es degut a un estat molt avançat d’evolució que ha actuat sobre una xarxa de dife rents cavítats aîllades, actualment unides sense deíxar senyals dels diafragmes separadors í emmascarades per un proces clàstíc molt important; aquest ês el cas, Com ja hem dit,d'una de les vies de l’Avenc dels Mamelons i que Creíem ês molt similar a l’Avenc de l’Engany.

70 - — 7 BIBLIOGRAFIA (1) G.E.S. del C.M.B.— 1964 El G.E.S. del C.M.B. en 1OS ' a —_4 7 Puertos de TOrtOSa. Cordad. Febr: 21-22 (2) Prõdes, J. _ 1974 Avenc de Farrubio Espeleosie n 1 (16): 27—35 1 _ '(3) S.E.S.- Puígmõ1— 1962 Cova - õvenc del Mõl PaS_(POrtS ’ “ de Beceít). Cordada (82): ¿_ , ( ~ _ 14-15 · —V_— _ (4) S.I.E. del C.E.A. -1976 Contríbucíón al Conocímíétò eSpe1eO1ógiCO de1S POrtS`de1` ( _ . Caro (111). El Avenc de1S , Mame1OnS en 1a Mòla de Catí. ESpe1eOSie (19): 59-87 "` ÇM 1 7ÀA _ OOOOOOOO u A

4 71 NOTICIARI BIBLIOGRÀFIC Relació de1S but11e±inS i alguns articles d’interéS eS peleològic que hem pogut veure publicats õ Cõtalunya en e1S dõrrers meSOS de 1’õny 1.977 BUTLLETINS ' CAVERNAS. Boletín de informõción del Grup d’ESpe1eO10gíõ de Bõdalonõ, nê 19—20,Dic. 1976,123 pp. Badõlonõ. ESPELÈOLEQ.But11etí d’infOrmõció i relació de 1’Equip de ` Recerques ESpe1eO1ògiqueSCEC n9 25 març 1977 . 106 pp. 0 SIS-5 .-Recull de trebõ11S eSpe1eO1ògicS-Arxiu del Centre EXcurSiOniStõ de Terrõssõ, n911, marc 1977, 106 pp. Terrassõ. MÉS AVALL .—But11etí informõtiu eSpe1eO1ògic de la Secció d’EXp1OrõciOnS Subterrànies del C.E. Puigmal, n9 1, Novembre 1977, 102 pp. Bõrcelonõ. EXPL0RACI0NS.—BO1etín informõtivo de1 Grup Geogràfic de ‘ Gràciõ,0rfeó Grõcienc,n91 Dic.1977,49pp.Bõrce10nõ GOURS .ßO1etín informõtivo del Grupo ESpe1eO1ógicO de la Sección EXcurSiOniSta del FOmentO Martinense, n94 23pp. Dic.1977. Bõrcelonõ. BOLETIN DE 1NFORMAC10N.S.I.R.EUnió EXcurSiOniStõ de Cõ— tõ1unyõ—SntS,3ë èpOcõ,n91,1977,71 pp.Bõrce10nõ COMUNICACIONS DEL 6ê SIMPOSIUM EESFELEOLOSÍA (BiOeSpe1eO1Ogi. EScO1õ Cõtõlõnõ d’ESpe1eO1OgíõS.1.SCentre EXcurSiOniStõ de TerFõSSõ.DeSembre 1977 160 pp. Terrasõ.

- 72 ARTICLES J¿¿. J.BaSCuñana 1 M.Garr1ga. L’Avenc—de1 TOpOgrafEXCurS10n1Sme (25) _ 30-32,Abr11 1977. * J. Abad — L’AvenC de 1a Carretera-Tarragona, EX CurS1On1Sme (27):2324,Juny1977· R.SO1anaS ACC1dentS: E1 dHund1derO GatOEXCurS1g "°°°7 '‘`4‘ `“ { _. nisme (27): 2426,Junyl977 1 J.Hernandez u R.LaCaSa _ J.H1da1gO 1 ‘ « ` A 7"" J.M.P1tárCh - NOvõ Víõ en e1 POu de la Calella- L'ES tartít (Baix EmpOrdà),EXcurS1On1Sme (29) 21-23,Ag0St 1977. — ' .¿¿ ,‘-__ A.Lõgar . 4 V _ _ Fß朜i ` ` _ J. FerrereS_ - Dades per al coneixement eSpe1eO1òg1C 'W_ _,¿ w_. de 1a Sa1ut—CO11S¿Cõbra.ExCurS1On1Sme . (31) 24-32 Octubre 1977. A.RObert 1 _ ¿; J.Gua1 I _— L’avenC,SO1SOna (Serra del Boíx) Butll. _. C.E.GràC1a (368):3939 .Ma1gèJuny 1977. t_ O.ESCO1à —)_ — Àvenc del Muset (Montserrat) Muntanya ·_ ·'.. (692) 452—453,AgOSt 1977 X.Bad1e11a 1 .. · .. ¿(. ml U 1gH J.FuStagueraS _LeS Cõvítats enclavades én e1S greSOS . _ _de—CaSte11ve11 1 V11õr.ArX1u del Centre.. H · _ Excursíønista de TerrõSSa(12):481487,·~*w* ···' ; Abr11Juny 1977 `_

` È ' - 73 - — Å .\ ÀINDEX'š > I I O I I | I I I O O I I I I I I I I I O III O I I O L’AvenC del Pïà de Lifrago ........... ‘ 5 ' Ï V _ Visión termodinàmica de 10S fenomenos Š OIIIII0IIIIIIII0OIOI(IIIIO{ La Síma de la Rama .................. 17 Š i ElS Fenòmens càrstics de1 massís de È IIIIOIIOOIIII0I0I0IIIIII Contribució al Coneixement espeieoiògic I de I I I I I I O O I I 0 0 I I ` A 1 IOI0IIIOI0I0I0'; IIIIQIIIIIIIIIIIOIOOIIIOIIOOOII -00000- Ï ·£ W V (ESpe1e0Sie¿n9 21Gener 1978-74pp) , È i0Ã iI è0ei Í 0 0;

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful