You are on page 1of 1

24

16.11.2012

LITERATURA EVA VZQUEZ

Quan el paisatge parla


Lescriptor Miquel Martn ha recopilat ms dun centenar de llegendes del mar resseguint la costa des de Portbou a Blanes

LLEGENDES DE MAR DE LA COSTA BRAVA


Miquel Martn Illustracions: Albert Llenas Llensa Editorial: Sidill Pgines: 384 Preu: 19 euros

iquel Martn (Begur, 1969) s escriptor, per de tant en tant surt a pescar, no pas com el seu avi, el vell nEspidion de sa Tuna, sin entre les barques amarrades a la platja, als cafs dels ports, a les parades del peix, als arxius i a les biblioteques. Miquel Martn s un pescador de llegendes de mar, i hi ha posat tanta nima que nha recopilat fins a ms dun centenar, comptant que moltes tenen sovint ms duna i de dues versions, segons qui la conta, segons quanta gent la sap. Nhi ha daltres, en canvi, que amb prou feines han sobreviscut en vells manuscrits que sengrunen als dits i de les quals ja ni la gent gran guarda memria. Sn histries fascinants, a vegades fantasioses o lriques; daltres, truculentes i terribles, per totes tenen en com un respecte ancestral pel mar, aquesta immensitat collodal, com deia Josep Pla, que dna vida i la pren, que engendra alhora la sirena i el monstre. Llegendes de mar de la Costa Brava, que ha publicat el segell bisbalenc Edicions Sidill en un altre dels seus volums acuradssims, amb un gust que ja quasi no sestila pel tacte del paper, s una recreaci del paisatge a travs de la paraula, un paisatge narrat, que contrasta vivament amb les cales idlliques i el litoral massificat del turisme davui. Per Miquel Martn, sn el reflex dun mn que

Descendent de pescadors. Com a besnt dEspidion, que deu el nom extic a lilla grega que va
salvar el seu pare dun naufragi, Miquel Martn coneix b el mn del mar. JORDI SOLER

Girona

Molts topnims deuen el nom a un relat mgic


sesvaeix, que recula, que anem oblidant, per tamb el testimoni de les pors, les creences, les esperances i els desitjos de la gent de mar, transmesos de generaci en generaci no pas a travs dadvertiments o lleis, sin, i aix s el ms extraordinari de la transmissi popular, a travs de la fabulaci literria. s, doncs, un material suculent per un escriptor com Miquel Martn, que adverteix que, no essent pas ni folklorista ni historiador, no ha pogut resistir la temptaci de rees-

criure aquests relats per dotarlos duna estructura narrativa que potencis el valor literari de cada un dells, sense trair-ne en cap cas lesperit. De fet, de moltes daquestes llegendes circulen versions tan variades i incompletes, que sovint noms han pogut ser rescatades relligant-ne els fragments. Daltres sn ja prou conegudes per haver acabat arrelant en la tradici dels pobles, com la del pelegr de Tossa o la de santa Reparada de Begur. I encara nhi ha unes poques tan diludes amb el pas del temps, que es pot considerar que sn indites, com la del monstre de la cova de sant Pau de sa Tuna. Nhi ha unes quantes que, amb infinites variacions, tenen equivalents a totes les cultures, com les de sirenes, dracs o pirates, i que Miquel Martn interpreta com una me-

Un mal de no dir
Dentre totes les llegendes de mar, nhi ha poques de tan enigmtiques com la de la bstia sense nom, un animal temible el simple esment del qual ja porta malastrugana. Els pescadors el temen tant, que noms toleren referir-shi per eufemismes: sanimal, a Begur, sa bruixa, a Cadaqus, les dues poblacions, junt amb Tossa, amb ms llegendes.

na dexorcisme del real a travs del conjur de la literatura. Perqu, com es pot explicar un fenomen tan impenetrable com el mar si no s amb mitjans potics, amb un monstre de tres caps o el cant temptador i perills duna goja? A travs daquests relats, descobreixes qu feia patir els mariners de tots els temps, qu menjaven, com es guarien, com parlaven i tot, a travs de largot fixat en cada narraci, explica Miquel Martn, que recorda, a ms, que molts daquests relats sn el fonament imaginatiu i mgic de bona part dels topnims de la costa catalana: Cada cala, cada cova, cada penya-segat t un nom, i molt sovint hi ha una llegenda al darrere que el sost. Sabent aix, s impossible no mirar-te el mar duna altra manera: la llegenda parla pel paisatge.