You are on page 1of 15

Llia ha arribat de vacances a un hotel de tres estrelles davant de la platja.

Mentre els seus pares estan desfent la maleta, llia i la seva germana petita que es diu Anna volen anar a la platja a banyar-se. Llia ben impacient crida ben fort: -Podem anar a la platja! Tots es preparen la bossa i en un moment arriben a la platja. LAnna con que s una mica petita es posa el flotador per no enfonsar-se. El pare li explica a llia que hi ha molt mala mar. Llia sense fer cas al seu pare es tira a laigua i just aquell moment ve una onada molt forta i se lemporta. -Auxili, auxili !! -crida ben fort. En aquell mateix moment la mare de llia es gira i veu com a la seva filla se lendu una onada. La mare de llia ben espantada crida al seu home i li diu: -Una onada sha emportat a llia! -I ara que fem?-respon el pare. -Anem a buscar el socorrista! Els pares de llia corren i corren fins que veuen un socorrista i li pregunten: -Podries anar a buscar a la nostra filla que se lha emportat una onada. -Es clar que s, daqu 5 minuts te la portar sana i salva. El socorrista va agafar la seva zodac i va anar a buscar a llia. Quan la va veure li va preguntar:

-Tu ets llia? -Si, sc jo. -Els teus pares menvien que et vingui a buscar-te. Llia feia cara de contenta i quan va veure els seus pares i la seva germana els va fer una abraada ben forta i va anunciar: -Papa sempre et far cas. I sen van anar a lhotel. Lendem no van voler anar a la platja.

NNIA CLAPERA

Hi havia una vegada una nena que es deia Sara, tenia els cabells marrons, els ulls blaus com el cel i una mica baixeta. Tots els nens i nenes de la seva escola li deien que era grassa com una vaca i ella estava molt trista. Estava rodanxona perqu no feia esport, sempre mirava el televisor i menjava molt. Un bon dia, quan la Sara tornava de lescola va anar a la cuina i es va preparar un bon plat amb embotit i una torrada, va sentir una veu que li va dir: - No et mengis el pa !No et mengis el pa! La Sara va exclamar: - Qui ets! Com et dius i que i fas aqu! - Em dic Fox i he vingut ajudar-te. - Dacord, per surt. - S! La Sara li va preguntar com la podia ajudar i en Fox li va dir: - Et vinc ajudar per aprimar-te i que els nens no sen riguin de tu. - Dacord! va respondre la Sara entusiasmada - Va comencem! - S En Fox va fer anar corrents la Sara fins el parc i quan hi va arribar estava molt ms prima. Un altre dia la va portar a la piscina i es va aprimar molt ms. Un altre dia en Fox li va dir: - Ja est fet! Ja ests com les altres nenes de la teva escola. - S, moltes grcies per tot el que mhas fet per jo ara vull que em diguis don vns. - Sc un robot de lespai i ara me nhaig danar, adu! - Adu i bon viatge! En Fox i la Sara es van acomiadar i no es van tornar a veure mai ms. La Sara va ser feli per sempre ms.

Laura Comajuan
La sirena mgica
Hi havia una vegada una famlia que havia anat a la platja .En Joan, el nen petit, es va anar a banyar i es va trobar amb una sirena. Li va anar a explicar als seus pares, en Toms ,i la Carol: -Mama, papa he vist una sirena!- va cridar -No s cert Joan nomes es la teva fantasia -Va contestar en Toms Al dia segent, en Joan es va trobar la sirena, per aquesta vegada a la piscina de casa seva. La sirena va dir: -Joan jo necessito la teva ajuda, el meu pare esta malalt! En Joan va contestar: -Per si jo noms tinc 8 anys. -Ja ho s! -Com ho saps?- va preguntar en Joan. -Perqu jo ho s tot sobre tu Joan. -D'acord que vols de mi? -Va exclamar en Joan. -Tu saps on est El castell d' Hostoles? -Est a 63 km d'aqu -Va dir en Joan. La sirena el va portar al mar, per en Joan va dir: - Per, si jo m'ofego...! La sirena va dir: -Tinc una candela que si te la menges pots respirar. Van arribar al riu Cogolls i varen d'haver de nadar fins el riu que estigus ms a prop del Castell d'Hostoles. La sirena va dir: -Saps que far mgia i estarem al castell. I van anar all contents i es varen trobar el pare de la sirena .El varen curar .I en Joan es va tornar a casa seva.

YOUSRA FDIL

Hi havia una vegada, un grup de fades. Eren molt simptiques, es deien nnia, Ariadna i Alba A totes els hi agradava el color lila, les ales, els vestits, les sabates tot era lila. Un dia al mat van anar a fer una volta. A mig cam van trobar un mapa i lAriadna va dir: -Nenes, i si seguim aquest cam que ens indica el mapa? -Dacord, per aquesta senyal, no vols dir que s el de la bola mgica?-va dir lAlba. -s veritat, lAlba t ra.-va contestar lnnia. Elles van seguir el cam per lnnia va cridar: -Nenes, nenes! El capit Joel i el seu ajudant Nil mhan dit que la bola est en perill! -Per qu?-van dir lAriadna i lAlba. -Perqu, diuen que han vist que la bruixa se la volia emportar al seu castell!-va cridar lnnia. Totes van crrer fins a la cova on hi havia la bola mgica. Quan van arribar van trobar la bruixa a punt dendur-sen la bola. -nnia! Truca a les marietes Aina i que ens vinguin ajudar!-va dir Lnnia les va trucar i les marietes hi. Elles van lluitar contra la bruixa la van guanyar. Totes es van posar molt contentes i endur la bola mgica al seu poble en amagatall. En Joel i en Nil van donar grcies a les marietes per haver les fades. Mireia lAriadna. van anarfins que es van un les ajudat a

Alba Garriga

MARTYNA

Fa molts anys, en un poble molt petit i pobre hi havia uns nens que sempre havien somiat anar a viure al bosc. Quan tenien 12 anys, van mirar pels prats i no trobaven res, fins que van veure un gran i maco rac, estava envoltat de pedres i era molt fondo. Pensant, pensant van tenir l' idea de fer-li una escala per com?. L' endem mentre eren all van sentir una fressa. Estaven tan espantats que es van amagar al mig dels matolls,eren persones! Van surtir, i un nen va preguntar: D' on veniu? No us havia vist mai per aqu. Sm del futur, i us hem vingut ajudar- va dir un d' ells. Portaven un robot que va fer l' escala,una casa amb llits, un hort molt gran i una gran i fonda piscina. Els van donar les grcies, i els van dir que es quedessin els dies que volguessin. Els nens hi van viure tota la vida. PER NO ELS HAN TROBAT MAI MS!!!

PAU MATAS

Hi havia un vegada un gos de potes blanques, ros i dulls verds que el van abandonar al mig de la ciutat. Aquell ca era un galgo, el gos ms rpid del mn, per ell no podia crrer com els altres perqu quan era molt petit li va passar una ambulncia per sobre la pota i per aix els seus amos el van abandonar. El gos, com que no trobava menjar, cada migdia anava a un restaurant itali. Ell es posava pel mig dun carrer molt estret que donava a darrera el restaurant, all llenaven tot el menjar que sobrava i aprofitava per menjar tot el que pudia. Desprs dhaver passat un mes es veia un cartell que deia en venda. El gos va quedar bocabadat. Va entrar al restaurant corrent el mxim possible i li va dir al cuiner: -No tanqueu el restaurant si-us-plau va dir el ca ben enrabiat. -No podem ning no ve a sopar ni a dinar. -Per jo cada dia vinc a menjar-me el que sobre per aquell carrer tan estret! El gos va comenar a pensar, fins que va dir: -Tinc una idea em posar a ballar i a cantar a davant del restaurant i aix la gent vindr. Desprs duna setmana, el restaurant estava tot ple i el gos molt content i aix el gos va tenir una nova famlia.

XAVIER MUNDET

NIL POZANCO

El viatge al passat
I... cauen sobre el paleoltic. Tots els homnids estaven allucinant! Hi havia tres nens i dues nenes ben vestits, sense pls, caminaven b, no estaven bruts... En Joan, com que era l'atrevit del grup, els va preguntar si es podien quedar a dormir amb ells. - Que atrevit aquest nen, si em passs a mi marxaria corrents! xiuxiuejaven entre ells. Els homnids els van dir que s. Es van fer molt amics amb en Joan. L'Anna com que era molt xula, no s'hi va acostar perqu deia que els homnids anaven mal vestits, esperrucats, bruts, plens de pls, caminaven molt malament ... De cop i volta un forat negre xucla els nens i els porta fins a .... - Ai! Quina por aquest forat, fa venir esgarrifana. Sort que aqu no existeixen aquests forats, perqu sin... - comentaven. Al neoltic. Han caigut a un estable de cavalls.

- Vigileu! Sortim per aquest forat si no els cavalls ens envestiran! - va dir en Pere, el valent de la colla. Van sortir a un camp ple de fang i un homosapiens els va preguntar si els passava alguna cosa, perqu els va trobar molt i molt estranys. - No, no tranquil noms volem una mica de menjar perqu fa molta estona que no mengem els va respondre l'Elisenda, la noia ms golafre de tot el planeta Terra. - Ai, m'ha entrat gana ara! Queden ms crispetes? - No, ja s'han acabat. El forat els torna a xuclar fins a l'Edat dels Metalls, per no hi van estar gaire estona, perqu estaven enterrant un mort. Va tornar a venir el forat i llavors van caure enmig d'una batalla de romans. s clar, com que estaven a l'Edat Antiga! - Corre forat, torna! - Exclamaven els nens. Aquest cop estaven a l'Edat Mitjana a les masmorres d'un castell. L'Oriol l'espavilat, va fer un pla per escapar-se. Per sort els hi va sortir molt b. De nou va venir al forat i van caure a l'Edat Moderna. Estaven a un dels vaixells d'en Colon i van haver de fer de grumets, perqu sin cap a la borda. Ja torna el forat negre i... Continuar!!!!!!!! - Eh, gent! Quedem per mirar la nova estrena? Ser molt interessant!. El viatge al futur. - Adu ens veiem dem, bona nit! - Es van dir el grup d'amics a la sortida del cinema.

Pol Pujadas Panosa

EL CAVALL I LA GALLINA
Hi havia una vegada un cavall i una gallina que van anar a veure els seus germans que vivien a la muntanya. A mig cam es van parar a sota un roure: -Vols dir que anem b per aquest cam? Va preguntar el cavall. -No ho s pas per estic molt cansada. Els dos van agafar el walkitalqui i van trucar als germans i els van dir que no sabien si anaven pel cam que els portava a casa seva. -Aneu tirant amunt i si no veieu cap masia vol dir que aneu mal encaminats. El cavall i la gallina van fer el que els havia dit. Van veure una casa groga amb unes teules ben vermelloses amb unes finestres blaves. -No s pas si s aqu, per tocarem la porta. -Crock! Crock! -Qui sou vosaltres? va dir el de la casa. -Venim a veure els nostres germans per estem ben perduts.

-No us puc dir res perqu ni els conec... Els dos amics van marxar cap a casa ben desorientats. Quan van arribar van deixar el que portaven i es van seure al sof sense fer res. Ms tard van sentir que tocaven el timbre i van anar a obrir. -Eren els germans! El cavall i la gallina van disculpar-se. -Esteu disculpats Van fer un sopar junts i van tornar a casa seva.

Joel Arimany Monteis