You are on page 1of 4

Universitat de les Illes Balears (Eivissa)

Resum i crtica sobre: TOSCA, la pellcula


Director: Gianfranco de Bosio Compositor: Giacomo Puccini

Marta Cabrera Vega 22029 Projectes Artstics en la primera infncia Quart de Grau dEducaci Infantil Professor: Toni Pons Bolufer 23.10.12

RESUM DE LOBRA Tosca s una pera, en aquest cas en format pellcula, i com a tal comporta un gran treball escnic i, sobretot musical, ja que sha de composar tres hores de msica (tant instrumental com la veu) ininterrompudes. Aix ja ens indica la qualitat daquesta gran obra amb la gran composici de Puccini.

El primer acte, i la pellcula, comena amb Angelotti escapant de la pres. Arriba a lesglsia, on busca una clau i entra a una capella. Veu un cofre, desprs sabrem que hi ha roba de dona que lha deixat la seva germana i samaga a lescoltar unes passes. Apareix el sagrist, netejant i apareix Mario, un pintor. Desprs de parlar sobre temes diversos, el sagrist sen va i Angelotti surt del seu amagatall, per demanar la protecci del seu amic Mario. Aquest el rep amb els braos oberts i lofereix la seva casa per, com escolten passes Angelotti es torna a amagar. s Tosca, una diva de la msica i lamant de Mario. s molt gelosa i es pensa que Mario est amb una altra dona i li demana explicacions. Desprs dun llarg dileg, Mario la conven que lestima a ella per aquesta veu el quadre que est pintant, amb una dona que no s ella (est pintant la germana de lAngelotti). Aix Mario, en un altre llarg dileg li canta el seu amor fidel i ella finalment sen va, quedant amb ell a la nit per veures. Aix doncs, una vegada Tosca sen va, Mario surt del seu amagatall un altre cop i finalment, Mario lacompanya a la seva casa del bosc, quan escolten el can i la sirena de la policia que busca al pres que sha escapat.

Arriba Scarpia, el general de la gurdia, buscant al pres, a la seva capella, la dels Attavanti. All troba el ventall de la germana, que se lha deixat all, de manera que sospita que Angelotti ha estat en la capella i lestan amagant.

Apareix un altre cop Tosca, buscant a Mario i Scarpia, sabent dels gels de la dona, linsinua que el seu amant, Mario, sha anat amb una altra, la dona del quadre. Ella, sho creu i sen va a buscar-lo a la casa del bosc de Mario, on havien quedat aquella nit i Scarpia, aprofita per seguir-la i trobar al fugitiu i a Mario, tractant de fer-se tamb amb lamor de Tosca. Lacte acaba amb un Te Deum cantat de manera brillant i

espectacular, celebrant la suposada derrota de Napole.

El segon acte comena amb Scarpia a la seva habitaci, cantant el seu monleg sobre capturar a Angelotti per, sobretot, sobre el seu amor per Tosca, que aconseguir sigui com sigui. Estant aquest meditant, apareix el seu subordinat que havia anat en busca de Mario i Angelotti, sense Angelotti per si amb Mario. Aix doncs, comena un seguit dacusacions de Scarpia a Mario, que aquest nega amb reticncia.

Apareix Tosca i Scarpia decideix torturar a Mario a la cambra del costat, de manera que comena a fer xantatge a Tosca: si diu on samaga Angelotti, alliberar a Mario. Finalment, desprs dun gran dileg banyat de pena i patiment de Tosca al escoltar els crits de Mario, aquesta cedeix i els diu el seu amagatall. Daquesta manera, Scarpia allibera a Mario per, just sinforma que Napole ha guanyat i aquest ltim, esclata dalegria, burlant-se de Scarpia. Finalment, Scarpia larresta i mana el seu afusellament. En aquest moment comena una escena dun intents dramatisme, de Tosca, desesperada, intentant alliberar, sigui com sigui, a Mario i Scarpia demanant lamor de Tosca a canvi. Desprs dun gran dileg de llgrimes i duna gran intensitat emocional (reflectida en la veu i en els instruments), Tosca cedeix, demanant primer una carta que permeti als dos amants fugir de la regi. Aix, Scarpia dona la ordre de fer un afusellament fals i escriu la carta per Tosca i Mario. Quan li va a donar la carta, Tosca aprofita per clavar-li un ganivet i el mata. Finalment, agafa la carta i sen va a buscar al seu estimat.

El tercer acte comena amb un contrast de la burgesia i les seves batalles vist fins aleshores, i surt una escena de pau i quotidianitat: uns pastors que fan la nit al ras. Seguidament, apareix com senduen a Mario al seu afusellament, per aquest, com a darrer desig, demana al carceller escriure una carta a la seva amada. En el seu cam, arriba Tosca i li conta tot el que ha passat (els intents de Scarpia per seduir-la i der-li xantatge, el pla de lafusellament fals, la carta de fugida i lassassinat de Scarpia). Mario la felicita i alaba, orgulls de la seva actuaci. Daquesta manera, desapareixen les angoixes de tots dos personatges, que noms pensen en passar rpid el moment i poder fugir tot dos.

En arribar al afusellament, tot sembla el previst: disparen a Mario i aquest cau, com shavia planejat. Una vegada retirada la gurdia, Tosca comprova amb horror que Mario s mort de veritat i, quan la gurdia va darrera ella, salta de ledifici i mor.

CRTICA Aquesta obra s magnfica. Amb una mirada rpida potser no es percep la qualitat per, si ens endinsem en lobra, veurem com hi ha una gran quantitat de treball darrera per poder realitzar tan brillant obra: la posada en escena dels actors, el decorat, el maquillatge, lescena en si,... per, sobretot, les veus i la composici de la msica. Una pera s una nica can, cantada i tocada de manera ininterrompuda durant tres hores, aproximadament. Tota aquella persona que hagi cantat o tocat alguna vegada sabem la dificultat daix, de manera que jo, crec que aquesta obra, t un treball musical immens. A ms a ms, la composici en si s grandiosa: els leiv motive dels personatges, les qualitats de les veus (esplndides), la intensitat dalgunes parts de lobra com ara el dramatisme de lacte II, els silencis, la qualitat de la banda, etc. De fet, tot msic o cantant, sap tamb la dificultat dun directe, i ms si s de tres hores, en quant a lexigncia datenci i de domini de la veu o de linstrument. Anys enrere, lpera era un esdeveniment grandis i acudien a veure-la tots els que podien. I all important no era largument (que de fet, ja el sabien abans de veure-la) sin all que et transmetia lobra, els sentiments i reaccions que et provocava. No s com avui en dia que vas a veure una pellcula i et quedes amb que ha estat b, et rius per no taporta res. Un altre punt que vull destacar s la qualitat de les veus. En primer lloc, les veus escollides en aquesta pellcula sn brillants i noms descoltar-les ja ens podem quedar sotmesos a elles, als sentiments i emocions que ens provoquen. Personalment, estic meravellada amb aquestes veus i s que duu un gran treball la preparaci daquestes. A ms a ms, el treball memorstic que duu recordar una can de tres hores s molt elevat i, aquests cantants, han fet aquest treball de manera sublim. Avui en dia, som capaos de recordar canons de tres minuts com a molt (si tagrada molt la can) i, no sempre recordem alhora la banda instrumental que hi ha darrera les canons. En conclusi, crec que s una obra, com he dit al comenament, magnfica i s que ha tingut una preparaci anterior molt dura per que finalment, ha donat el seu resultat. Penso que hem de saber valorar aquesta obra com es mereix, per la gran composici i la posada en escena, i no tant per largument o els efectes especials als que acostumem.