You are on page 1of 79

PLANTES PER ALS NERVIS NEUROTRANSMISSORS PLANTES PER ALS NERVIS AROMATERÀPIA PROPIETATS DELS PRINCIPIS ACTIUS ALCALOIDES

AFECCIONS NERVIOSES DELS ADULTS FONTS D’INFORMACIÓ (01-10) (10-30) (31-32) (33-42) (42-58) (59-78) (78-79) NEUROTRANSMISSORS A l’espai sinàptic entre neurones hi ha un corrent de neurotransmissors que donen misstages estimulants o sedants. Els neurotransmissors s’emmagatzemen en vessícules (presinàptiques), que són alliberades a l’espai sinàptic. La neurona receptora té uns receptors específics per a cada neurotransmissor i l’anclatge dóna lloc a un canvi iònic /elèctric a la neurona. El 90% del treball dels neurotransmissors el fa el glutamat. De la resta, el 90% el fa el GABA. El glutamat es considera excitant, mentre el GABA es considera calmant, almenys pel que fa al cervell. A la medul·la espinal, el glutamat seguexi essent excitant però hi domina amb aquesta funció l’aspartat. Allí el calmant principal és la glicina. Altres sistemes de neurotransmissors inhibidors són la dopamina D2 i les endorfines. En canvi, són excitants la substància P (associada al dolor) i la dopamina D1. SISTEMES PRINCIPALS DE NEUROTRANSMISSIÓ Sistema Origen Efectes Sistema de la Locus coeruleus Excitació noradrenalina Tegmentum Sistema de la dopamina vies de la dopamina : Sistema motor,endocrí i el coneixement via mesocortical via mesolímbica via nigrostacial via tubero-infundibular Sistema de la serotonina nucli dorsal de rafe cabdal Estat d’ànim, sacietat, temperatura de la sang i el son. nucli dorsal de rafe rostral Sistema colinèrgic complex ponto-mesencefaloAprenentatge tegmental A llarg termini, excitació Nucli basal òptic de MEYNERT nucli septal mitjà

CATEGORIA

NOM DEL NEUROTRANSMISSOR

ABREVIACIÓ

METABOTRÒPIC

IONOTRÒPIC

aminoàcids petits

1.

ASPARTAT

Asp

-

-

Neuropèptids 2. N-ACETIL-ASPARTILGLUTAMAT NAAG Receptor metabotròpic del glutamats; agonista selectiu de l’ mGluR3

aminoàcids petits

3.

GLUTAMAT (ÀCID GLUTÀMIC) Glu

Receptor metabotròpic del glutamat

receptor del NMDA, receptor de Cainat, receptor de AMPA

aminoàcids petits

4.

ÀCID GAMMA-AMINOBUTÍRIC GABA

receptor de GABAB

GABAA,receptor de GABAAρ

aminoàcids petits

5.

GLICINA

Gly

-

receptor de la Glicina

Acetilcolina

6.

ACETILCOLINA

ACh

receptor muscarínic de l’acetilcolina

receptor de l’acetilcolina nicotínica

Monoamina (Phe/Tyr)

7.

DOPAMINA

DA

Receptor de la dopamina

-

Monoamina (Phe/Tyr)

8.

NOREPINEFRINA (NORADRENALINA)

NE

receptor adrenèrgic

-

Monoamina (Phe/Tyr)

9.

EPINEFRINA (ADRENALINA)

Epi

Receptor adrenèrgic

-

Monoamina (Phe/Tyr)

10.

OCTOPAMINA

-

-

Monoamina (Phe/Tyr)

11.

TIRAMINA

-

12. Monoamina (Trp)

SEROTONINA 5-HT

(5-HIDROXI-TRIPTAMINA)

Receptor de la serotonina, tots 5-HT3 menys 5-HT3

Monoamina (Trp)

13.

MELATONINA

Mel

Receptor de la melatonina

-

Monoamina (His)

14.

HISTAMINA

H

Receptor de la histamina

-

Gastrines

15.

GASTRINA

-

-

Gastrines

16.

COLECISTO-QUININA

CCK

receptor de la colecistoquinina

-

Neurohipofisaris

17.

VASOPRESSINA

AVP

receptor de la vasopressina

-

Neurohipofisaris

18.

OXITOCINA

receptor de l’ oxitocina

-

Neurohipofisaris

19.

NEUROFISINA I

-

-

Neurohipofisaris

20. NEUROFISINA II

-

-

Neuropèptid Y

21.

NEUROPÈPTID Y

NY

receptor del neuropèptid Y

-

Neuropèptid Y

22.

POLIPÈPTID PANCREÀTIC

PP

-

-

Neuropèptid Y

23.

PÈPTID YY

PYY

-

-

Opiacis

24. CORTICOTROPINA (HORMONA ADRENOCORTICOTRÒPICA )

ACTH

receptor de la corticotropina

-

Opiacis

25.

DINORFINA

-

-

Opiacis

26. ENDORFINA

-

-

Opiacis

27.

ENCEFALINA

-

-

Secretines

28. SECRETINA

receptor de la secretina

-

Secretines

29. MOTILINA

receptor de la motilina

-

Secretines

30. GLUCAGÓ

receptor del glucagó

-

Secretines

31.

PÈPTID INTESTINAL VASOACTIU

VIP

receptor del pèptid intestinal vasoactiu

-

32. Secretines

FACTOR ALLIBERADOR DE L’HORMONA DEL CREIXEMENT

GRF

-

-

Somtostatines

33.

SOMATOSTATINA

receptor de la Somatostatina

-

Taquiquinines

34. NEUROQUININA A

-

-

Taquiquinines

35.

NEUROQUININA B

-

-

Taquiquinines

36. SUBSTÀNCIA P

-

-

Altres

37.

BOMBESINA

-

-

Altres

38. PÈPTID ALLIBERADOR DE LA GASTRINA

GRP

-

-

Gas

39. ÒXID NÍTRIC

NO

Soluble guanilil-ciclasa

-

Gas

40. MONÒXID DE CARBONI

CO

-

Lligat a canals de Potassi

Altres

41.

ANANDAMIDA

AEA

Receptor de cannabinoides

-

Altres

42. ADENOSIN-TRIFOSFAT

ATP

P2Y12

receptor del P2X

Els neurotransmissors més coneguts són: • Acetilcolina. Actua entre els nervis i els H 3C músculs. Els seus receptores són activats o bé O CH3 per la nicotina (canals iònics activats + N directament, en microsegons) o bé per la H 3C muscarina (canals iònics activats mitjançant la CH3 O proteïna G i l’AMPc, en mil·lisegons). Actua com a missatger general del cervell (memòria), i, en especial, també del sistema parasimpàtic. És important en la regulació de la son, de l’humor i dels moviments del cor. La glucosa és acetilcolinèrgica. Els inhibidors de l’acetilcolinesterasa s’empren per combatre l’ Alzheimer. En canvi, se suposa que la pilocarpina del Jaborandí l‘activaria. L’acetil-colinesterasa escurça la vida de l’acetilcolina. És important als terminals nerviosos a la musculatura esquelètica i a la musculatura llisa (parasimpàtic perifèric). Les fibres del PS que van dels ganglis fins als músculs i òrgans finals són muscaríniques. Les fibres neuromusculars de la musculatura esquelètica són nicotíniques. Les fibres pre-ganglionars, també. Alguns verins de serp i el curare bloquen els receptors nicotínics. L’atropina, en canvi, bloca els receptors muscarínics. Al cervell abunden molt més els receptors muscarínics. Es troben, per exemple, a la zona interpeduncular i al nucli basal o substància innominada de MEYNART (poc actiu en general a l’ Alzheimer, i força actiu durant la vetlla o al REM). També es troben al globus pàl·lid, al putamen, a l’hipotàlem, als nuclis acumbents, al septe, al estriat (nucli caudat) i a la substància negra del mesencèfal. Els fàrmacs anti-colinesterasa haurien de ser d’acció flexible o reversible (fisostigmina). Van bé per la miastènia gravis, però no pel Parkinson. Alguns insecticides actuen a pinyó fix i fan mal (l’antídot n’és l’atropina). L’acetilcolina, la muscarina i la nicotina a dosis adients procuren un estat d’eufòria i poden millorar l’aprenentatge i fer més lent l’avenç de l’ Alzheimer. L’acetilcolina activa les fibres que funcionen amb dopamina i són responsables de la memòria. Els inhibidors de l’ AChE (acetilcolinesterasa) fan que s’arribi a nivells majors d’acetil-colina, ja que l’acetil-colinesterasa hidrolitza l’acetil-colina tornant-la inactiva com a neurotransmissor. Per aquesta via d’inhibició de l’ AChE és com l’eserina afavoreix la memòria de llarg termini i l’aprenentatge. En canvi, l’ escopolamina, al ser un antagonista de l’acetil-colina afavoreix una pèrdua de memòria i dificulta l’aprenentatge. Entre els inhibidors de l’ AChE destaquen, a més de l’eserina (de la Fava de Calabar), la huperzina-A (del

Lycopodium serratum), la D-carvona (de l’Anís), la L-carvona (de la Tarongina, Romaní, Maria-Lluïsa), el llimonè (de la pell de la Llimona), i fins i tot , amb mesura (IC50 0.9 mM), la pulegona (del Poliol) o la galantamina (IC50 2 microM). La Sàlvia conté alguns d’aquests principis actius inhibidors de l’ AChE, però no convé prendre la varietat de jardí, ja que conté tujones epileptitzants, sinó la varietat d’Aragó, de fulla estreta (lavandulifolia), o bé la varietat de Turquia (triloba). INHIBIDORS DE L’ ACETIL-COLINESTERASA: actinidina eseridina akuammicina, fenchona akuammidina, fisostigmina alfa-chaconina galantamina, alfa-terpinè, glabridina allicina gamma-terpinè, berberastina, huperzina-A, berberina, ibogaina beta-chaconina isomentona, bufotenina isomentol, cineol (1,8)-, isopulegol, cheleritrina, L-carvona (Anís), D-carvona, licorina demissidina linalool, demissina llimonè (Llimona), efedrina llimonè-òxid elemol, mentol, eseramina mentona,

naringenina, P-cimè, palmatina piperitenona, piperitenona-òxid, pulegona (Poliol). sanguinarina, selagina serotonina solanidina solanina solasodina terpinen-4-ol, timol vasicimol viridifloral, yohimbina

COLINÈRGICS: Arecolina, colina, deoxipeganina, deoxivasicinona, eseridina, galantamina, iridina, irigenina, lecitina, Liti, nicotina, nobiletina, fisostigmina, pilocarpina, pronuciferina, yohimbina INHIBIDOR DE L’ ACETIL-COLINA: borneol

AMPc. És un missatger secundari que actua dins la neurona post –sinàptica. Un neurotransmissor primari arriba al receptor post – sinàptic (associat a una proteïna G o proteïna—GTP). Aleshores la proteïna G activa l’enzim adenilat-ciclasa, que converteix l’ATP en AMPc. El sistema serveix per amplificar molt l’acció excitant. És molt útil en la visió nocturna, per exemple. L’AMPc és molt important en tot el metabolisme. Tant com els diners en una economia. És important per mantenir el citoesquelet i en l’expressió genètica (memòria) del nucli post – sinàptic. Sempre actua activant proteïna-kinases. Actua també sobre la genètica cel·lular general. Activa els gens reguladors dels factors de transcripció (que decideixen quin ADN s’activarà i quin no). L’activitat com a missatger secundari acaba quan la fosfodiesterasa el transforma en AMP. L’adrenalina i el glucagó estimulen l’adenilat-ciclasa (per tant, la formació d’AMPc). La cafeïna i al teofil·lina inhibeixen la fosfodiesterasa. Per tant, allarguen la vida de l’AMPc.

Aspartat. Similar al glutamat. Abunda a l’espina dorsal (part ventral). Actua com la glicina, mitjançant l’augment de la permeabilitat dels canals iònics, però és un excitant i antagonista de la glicina. Calci / calmodulina. El complex calcions – calmodulina, activa una kinasa que fosforila una proteïna anomenada sinapsina I. La sinapsina I fosforilada prevé que la vesícula sinàptica torni enrere cap a la membrana pre – sinàptica. Després, la sinapsina I fosforilada deixa anar la vesícula associada.

• •

Diacil-glicerol (DAG). Activa la PK-C.

Dopamina. Dins el grup de les mono-amines, a més de la dopamina, hi ha la noradrenalina (una altra catecolamina) i la serotonina (una indolamina). La dopamina és molt important en les regions encefàliques de les emocions i el plaer (sistema límbic). Els esquizofrènics les tenen molt plenes de dopamina. Els fàrmacs contra l’esquizofrènia (haloperidol) s’aferren als receptors de la dopamina per blocar l’acció de la dopamina. La mescalina té un efecte similar a la dopamina. Les amfetamines desencadena l’alliberament massiu de dopamina a les terminals nervioses. Com que el cervell rep d’un mateix transportador la tirosina, la fenilalanina, el triptòfan, la metionina i els aminoàcids racèmics, quan abunden molt algunes substàncies d’aquestes, la H competència per ésser transportada afebleix el transport de tirosina N (que es forma al fetge a partir de la fenilalanina) i aleshores apareix un dèficit de tirosina al cervell que dona lloc al cretinisme (retard mental). El pitjor competidor per creuar la barrera capil·lar cerebral N sol ser la fenilalanina. Un cop al cervell, la tirosina es transforma en NH2 DOPA amb l’ajuda dels cofactors Ferro, tetrahidro-biopterina i oxigen. I la DOPA, amb l’ajuda del cofactor piridoxal-fosfat (derivat de la vitamina B6), passa a dopamina. Al cervell hi ha 3 o 4 vegades més neurones que funcionen amb dopamina que no pas mab noradrenalina. Hi ha almenys dues menes de receptors de la dopamina. Els D1 són excitants i els D2 són inhibidors. On hi ha més dopamina és al tracte nigroestriat de la substància negra fins l’estriat. I en segon lloc, al tracte túbero-infundibular (nucli arcuat del hipotàlem), fins el tronc de la hipòfisi (responsable de la prolactina). I, en tercer lloc, al tracte meso-límbic, a l’àrea del tegment ventral, fins el neocòrtex (àrea pre-frontal). El 30% del metabolisme de les catecolamines és a les pre-sinapsis, i amb MAO. El COMPT és a les sinapsis. El 80% de la dopamina és a la part compacte de la substància negra en forma de neuromelanina. A l’estriat, hi ha el control motor (al nucli caudat i al putamen). Hi ha nivells molt alts de dopamina als esquizofrènics. Les amfetamines els poden procurar atacs psicòtics. La Marihuana baixa els nivells de dopamina. La dopamina baixa dona sensació com si es parés el temps (Marihuana). Els receptors D2 de la dopamina poden provocar el vòmit, i també incrementen la formació d’hormona de creixement. Als mascles la dopamina és més aviat afrodisíaca, però a les femelles és anafrodisíaca. DOPAMINÈRGICS: Hirsutina, L-DOPA, piridoxina, rincofil·lina ANTIDOPAMINÈRGICS: Dauricina, reticulina, yohimbina INHIBIDOR DE LA DESCARBOXILASA DE LA DOPA: Genisteïna INHIBIDOR DE L’ADENILAT-CICLASA DE LA DOPAMINA: Anonaïna, isoboldina BLOQUEJADOR DE LA DOPAMINA: Bulbocapnina (Corydalis) INHIBIDOR DEL RECEPTOR DE LA DOPA: Cicleanina, dauricina INHIBIDORS DE LA COMP (anti-Parkinson) (inhibidors de la catecol-O-metil-fosforilasa). Allarguen una mica la vida de la DOPA. Catequina, epicatequina-gal·lat, miricetina INHIBIDORS DE LA COMT (inhibidors de la catecol-O-metil-transferasa). Allarguen la vida dels IMAO. La COMT, incitada per la dopamina (la noradrenalina o l’adrenalina) pren grups metil del SAMe i els

tranfereix als catecols. Diosmina, quercetina, rutosid, gensiteÏna, 8-hidroxi-genisteïna. IMAO-A: Harman, psoralè, quercetina, quercitrina IMAO-B: Dihidrokawaïna, dihidrometisticina, harman, kawaïna, metisticina, psoralè, yangonina IMAO: Apigenina, crisina, genistaeïna,glicirrisoflavona, harmalina, glizirricina, harmina, harman, isogenisteïna, isoliqüiritigenina, isoramnetina, kaempferol, licoxalcona-A, licoxalcona-B, licocumarona, liqüiritigenina, mangiferina, miristicina, polifenols, quercitrina, escopoletina, estrictamina, swerquirina, taní, xantones, yohimbina PRECURSORS DE LES MONOAMINES: Fenil-alanina, triptòfan, tirosina, MONOAMINÈRGIC: Cinnamaldehid • Feniletilamina. És el neurotransmissor de l’amor (enamorament, atracció sexual, orgasme, ovulació). Es H troba a l’escorça cingulada. S’ excreta per l’orina en grands quantitats H H H N H en casos d’ esquizofrènia paranoide. H
H H H H 2-phenylethanamine H

• •

Histamina. És imprescinible en els porcessos inflamatoris que segueixen a l’alarma immunitària. És vasoactivadora.

GABA (=àcid gamma-amino-butíric). És el relaxant, inhibidor i antiespasmòdic més comú. Afecta almenys a 1/3 de totes les sinapsis cerebrals. És el neuro-transmissor més important o abundant, després del glutamat. Abunda 500 vegades més que l’acetilcolina. Els sedants (Valium) augmenten l’acció del GABA. El GABA s’aferra a receptors que obren canals de ions Potassi i Clor, la qual cosa fa més difícil la despolarització. És antagonista i cooperador del glutamat. Abunda a la substància negra i també al globus pàl·lid, on és reforçat pel diazepam i contrariat per la cafeïna. També es troba als nuclis dels ganglis basals, al hipotàlem i al centre gris (hipocamp). Protegeix el cervell en condicions d’hipòxia. Es forma amb l’ajuda del cofactor piridoxal-fosfat. Inhibeixen l’acció del GABA l’ àcid valerénic de la Valeriana i la bicuculeiïna del Corydalis ambigua. Són ANTAGONSITES DEL GABA: Bicucul·lina (Corydalis), àcid valerènic •

Glicina. Actua a la membrana post-sinàptica tornant-la més permeable als ions de Clor. Amb això es fa més difícil la despolarització. Per tant. És un neurotransmissor inhibidor. És abundant a l’espina dorsal (part ventral). (Les llavors de Garrofes en contenen un 2% p.s.). L’ estricnina és el seu antagonista. L’estricnina és un gran excitador de l’espina dorsal. És molt comú (junt a l’aspartat). És excitant. És antagonista i cooperador del GABA. Actua facilitant la despolarització de la membrana post – sinàptica. Els ions de Clor són readmesos a la membrana pre – sinàptica. Això altera l’alta concentració de ions de Potassi (interns) i de ions de Sodi (externs). Quan fallen els astròcits, i s’inflen per intoxicació per Mercuri, aleshores no s’elimina el glutamat sobrant de les sinapsis i actua com a tòxic. També hi ha un excés de glutamat tòxic als atacs de feridura i a d’altres isquèmies cerebrals. Les llavors de Garrofes contenen un 12% p.s. d’ àdic glutàmic.

GMPc. És un missatger secundari. Es forma a partir del GTP per acció de la guanidil-ciclasa. Actua, amb l’ajuda de l’òxid nítric, entre la membrana i les proteïnes neuronals activant les proteïna-cinases que incrementen la formació de microtúbuls. És molt important a la retina, i a les cèl·lules de Purkinje del cerebel. La teofil·lina inhibeix la GMPc.

• •

Inositol-trifosfat. Actua sobre la transcripció, de manera que els ions Calci marxen del nucli i copen el citoplasma. Noradrenalina (=norepinefrina). És important al sistema nerviós perifèric (més que l’acetilcolina) i al
OH HO NH2

HO

lloc blau (el 40% del total). També es troba a l’àrea tegmental lateral (d’on passa a excitar el hipotàlem dopaminèrgic), al neocòrtex, al hipocamp, i al cerebel. Ve a ser una mena d’hormona de l’excitació.

Es forma a partir de la dopamina del citoplasma, amb l’ajuda de cofactors (oxigen, hidrolasa, Cu, vitamina C). I amb l’ajuda del SAMe passa a epinefrina (=adrenalina), que es troba deu vegades menys que la norepinefrina al sistema nerviós central (SNC). La cocaïna bloca el re-aprofitament de la noradrenalina (i de la serotonina) pels terminals nerviosos. La mescalina té un efecte similar al de la noradrenalina (i a la dopamina). La norepinefrina deu estar relacionada amb l’orgasme, l’ansietat, l’excitació sexual i el plaer, ja que l’estimulació elèctrica del lloc blau dona lloc a totes aquestes sensacions fortes. També ha d’estar relacionada amb l’estrès i la resposta a esdeveniments inesperats. L’estrès continuat comporta uns nivells alts de cortisol al lloc blau, la qual cosa comporta nivells alts de norepinefrina a l’amígdala. La norepinefrina va contra la depressió. Però té el perill que pot fer pujar molt la pressió arterial, especialment si a la dieta hi ha tiramina (Card Marià, formatge). Els IMAO-A eleven els nivells d’epinefrina i de serotonina. Exemple: amitriptilina (engreixa), harmà (Maracuyá), psoralè (fulles de Figuera), quercetina (Ceba), quercitrina (Nou d’ Areca). Els IMAO-B són més reversibles. Exemple: etanol, deprenil, psilocibina (Psilocybe), 5-metoxi-dimetil-triptamina (Virola), dimetil-triptamina (Yagé). Són EPINEFRININÈRGICS: nicorina, piperina

NO (=òxid nítric). Abunda al hipocamp (circumvolució dentada). Es forma per l’acció de la NOsintetasa. És responsable de la potenciació a llarg termini. Estimulen la formació de NO l’ àcid clorogènic del Cafè i l’arginina. En canvi, inhibeixen el NO l’ ajoè i l’ allicina de l’All, la quercetina de la Ceba, la boldina del Boldo i l’ andrografòlid de l’ A. paniculata.. I inhibeixen la síntesi de NO l’ apigenina de la Camamilla, la quercetina de la Ceba i el bakuchiol de la Psoralea corylifolia. Pèptids. Abunden al hipotàlem. Lògicament, tenen receptors molt específics. Es desactiven per hidròlisi. Són molt potents i en calen petitíssimes quantitats. La somatostatina fa que es segregui menys hormona de creixement. Fa parella amb el seu antagonista, el GABA. Els opiodes són o bé endorfines i encefalines (al lloc blau) o bé dinorfines. En general abunden a les regions sensorials, límbica, a l’amígdala), a l hipotàlem i a l’àrea gris (mesencèfal). Curiosament, poden ser excitants al

hipocamp (neurones piramidals), perquè hi inhibeixen el GABA. L’endorfina és una mena de morfina endògena. És important al hipotàlem i a la hipòfisi. Les parts més actives són cadenes de 5 aminoàcids (encefalines). L’acupuntura fomenta la fabricació tant d’encefalines com d’endorfines. Fa que es produeixi més endorfina la piperina del Pebre Negre. La substància P (missatger del dolor) fa parella amb el seu antagonista, la serotonina. Petites quantitats de vasopressina (=hormona antidiürètica) sembla que millorin l’aprenentatge (però hi ha el perill que pugi la pressió arterial). És important al hipotàlem. La colecistoquinina dona la sensació d’estar tip. Serotonina (=5-hidroxi-triptamina). Es troba en un 90 % a l’intestí. És responsable de la
H N

NH2 HO

contracció de la musculatura llisa, del sentiment de la felicitat, de l’aprenentatge i la memòria, del seny, de la son i dels batecs del cor. Els nivells cerebrals no es corresponen amb els sanguinis. Apart de al cervell (1,5 %) es troba a les plaquetes, i als mastòcits. La seva concentració depèn molt de la dieta. Després d’un àpat amb molts hidrats de Carboni, apareix una mena d’embriaguesa que es deu a la pujada de serotonina. Es forma a partir del triptòfan amb l’ajuda de cofactors (hidrolasa, oxigen, Ferro, tetra-hidro-biopterina). Un àpat ric en hidrats de Carboni i aminoàcids racèmics (leucina) fa pujar els nivells d’insulina, la qual cosa fa que el triptòfan creui millor la barrera capil·lar cerebral i els aminoàcids racèmics es quedin a les fibres musculars. El LSD i la psilocibina (i la cocaïna) bloquen el re-aprofitament de la serotonina en les terminals nerviosos. Els somnis i les al·lucinacions degudes a la serotonina en excés són estimulats pel tronc cerebral. Una presa moderada de LSD o amfetamines sembla que millori la capacitat d’aprenentatge per associacions a l’escorça cerebral. La glàndula pineal té alts nivells de serotonina, però no hi és funcional. Cal que es transformi en melatonina (amb l’ajuda de l’ acetilCo-A, l’ AMPc i del SAMe). Uns nivells baixos de melatonina coincideixen amb el zel o una activitat sexual alta tant a mascles com a femelles. Uns nivells baixos d’hormona de creixement solen coincidir amb nivells baixos de serotonina (i noradrenalina). La melatonina afavoreix la creació de teixit adipós fosc, responsable de l’alliberament de calor, però no d’ATP, als animals que hivernen. Al sistema límbic, la serotonina (i la norepinefrina) procuren un estat d’excitació, ansietat i capteniment impulsiu. Nivells baixos de serotonina afavoreixen la tendència al suïcidi. La bulímia, els atacs de pànic, les obsessions compulsives i la manca d’aprenentatges estan relacionades amb nivells baixos de serotonina. La fluoxetina (Prozac) diuen que fa pujar la serotonina. Però també activen la serotonina, o la fan pujar, la bufotenina dels brots de Canya Comú, la ibogaïna del Tabernante iboga, la miristicina de la Nou Moscada, la piperina del Pebre, i l’ acid nicotínic i el triptòfan. Uns nivells baixos de serotonina coincidint amb uns nivells alts de testosterona procuren un estat violent impulsiu agressiu. Exemple: incendiaris vocacionals, intoxicats amb Plom. La reserpina afavoreix la tendència al suïcidi perquè abaixa els nivells de serotonina, la qual cosa estaria indicada si hi ha un estat histèric d’excitació. Si es prenen estrògens contraceptius, poden aparèixer tendències suïcides, degut a la davallada de serotonina. La naringenina de l’escorça de Taronja Amarga inhibeix l’acció de la serotonina. (Moltes migranyes són degudes a un excés de serotonina). Són SEROTONINÈRGICS: Rincofil·lina, bufotenina, ibogaïna, miristicina, niacina, nicotina, piperina, triptofan. En canvi, són INHIBIDORS DE LA SEROTONINA: Naringenina, reserpina, 8-gingerol, 6-gingerol, 6-shogoal (Gingebre); partenòlid, resveratrol, rutina. És ANTISEROTONINÈRGIC: Cafeïna.

*******************************************************************************************

PLANTES PELS NERVIS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. ALFÀBREGA (Ocimum basilicum) ARÇ BLANC (Crategus monogyna) CALAGUALA (Polypodium leucotomus) CAMAMILLA (Matricaria recutita) FENIGREC (Trigonella foenum-graecum) GINSENG (Panax ginseng) HIPÈRIC (Hypericum perforatum) LLOBET (Humulus lupulus) MARIALLUÏSA (Aloysia triphylla) MENTA PIPERINA (Mentha piperita) 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. PASSIFLORA (Passiflora incarnata) POL·LEN ROMANÍ (Rosmarinus officinalis) SÀLVIA (Salvia officinalis) TARONGER (Citrus aurantium) TARONGINA (Melissa officinalis) TIL·LA (Tilia cordata) VALERIANA (Valeriana officinalis)

1- ALFÀBREGA L’extracte amb etil-acetat d’ Ocimum basilicum (100-200 ppm) administrat p.o. en rates prèviament a l’olcusió carotídea experimental facilita la recuperació dels nivells de GSH i fa que la memòria a curt termini i la coordinació motora es vegin menys afectades que sense aquest tractament previ. ALFÀBREGA – Ocimum basilicum L. (família Labiades) – Etimologia: “Ókimon” significa olorós/ aromàtic, i “Basilikón” del rei. – Sinònims: en castellà Albahaca; en italià Basílico. – Història: per les creuades, va arribar de l’orient mitjà a Europa. – Varietats: hi ha unes 150 espècies similars al món, que prefereixen climes tropicals. En Aromateràpia/ perfumeria s’empren l’Ocimum carnosum (1) i l’Ocimum grand vert (2). Als jardins es veu sovint Ocimum minimum (de fulla petita)(3). L’oli essencial d’1 s’empra, diluït, contra paràsits i per guarir nafres. L’oli essencial de 2 s’empra contra colitis espasmòdica. – Toxicitat: en general, l’oli essencial d’Alfàbrega minva la innerviació cererbo–espinal, i dona lloc a prostració, precedida d’excitació. – Preparats: les fulles amb vi blanc (pels encostipats nerviosos), sopa (Alfàbrega, All, Api, Ceba, formatge, Mongetes, oli d’Oliva, Pastanagues, Patates), pesto (Alfàbrega, All, Julivert, oli d’Oliva, Pinyons). Amb les flors se’n fa un oli pel mal d’orella. – Efectes generals sobre els nervis: afrodisíaca, analgèsica, antiepiléptica, antiespasmòdica, cefàlica, cordial, neuro-reguladora a nivell del SNA simpàtic i del bulb raquidi, tònica (també a nivell de l’escorça suprarenal). – Afeccions nervioses que millora: aerofàgia, alcoholisme, anorèxia, ansietat, asma, astènia, convulsions, deliris, depressió, desmais, dispèpsia, dolors de la regla, mal de cap, encefalitis víriques, epilèpsia, esclerosi en plaques, fatiga mental, espasmes crònics o aguts, febre nerviosa, atacs de feridura, singlot, insomni, mareig al viatjar, memòria escassa, migranya, neuritis víriques, paràlisi, pèrdua d’olfacte, poliomielitis, ressaca, tremolors, Parkinson.

2-ARÇ BLANC Els flavonols del Crataegus reverteixen la isquèmia cerebral i en part la prevenen. En el pretractament abans de la isquèmia, prevenen l’augment de producció de ROS, de nitrats/nitrits, i de substàncies que reaccionen amb l’àcid tiobarbitúric, elevant els nivells de GSH i de NO. També disminueixen els nivells de la proteïna TNFalfa i NF-kappa-B, però, en canvi, augmenten els del ARNm dels NOS. En el retorn al reg sanguini normal, els favonols del Crataegus augmenten nitrats/nitrits i minven la producció d’anions superòxid (iNOS) i de MDA (malondialdehid). El resultat de la prevenció, per part dels favonols del Crataegus, dels danys per isquèmia cerebral es poden quantificar comptant el nombre de neurones que moren o pateixen apoptosi a la regió de l’ hipocamp CA1. ARÇ BLANC – Crataegus oxyacantha L, / Crataegus monogyna Jacq. (família de les Rosàcies) – Etimologia: “Crato” significa agarrar. Ego és el jo. “Oxyacantha” significa de punxes esmolades. “Monogyna” significa que té un so aparell sexual (femení). – Sinònims: en castellà Espino Blanco, Espino Albar, en alemany Weissdorn, en Anglés Hawthorn, Whitehorn. – Varietats: La segona espècie representa el 100% de la població catalana. La primera (amb 2–3 pistils per flor) és abundant al centre i nord d’Europa. Per exemple, a Anglaterra es troba fent tanques quilomètriques de mata viva a les vores de les carreteres locals. A la península hi ha 5 espècies silvestres de Crataegus. També amb un sol pistil hi ha C. granatensis (amb estipules i marge de la base del lòbul proximal de la fulla amb 3–8 dents per costat; de les muntanyes del SE). C. monogyna té les estipules i marge de la base del lòbul proximal de la fulla sencers o amb 1–2 dents; és de tot el centre i occident europeu; introduïda a Amèrica i Austràlia). Se’n distingeixen a Catalunya tres subspècies: ssp. monogyna (amb branquillons i fulles joves glabres i fruit petit, de 6–10 mm)(molt corrent), ssp. azarella (amb branquillons i fulles joves molt piloses i fruit també petit, de 6–10 mm, fulles en ventall)(només a Alacant), i ssp. ruscinonensis (amb branquillons i fulles joves molt piloses, fruits grans de 10–15 mm, molt poques espines a les branques)(a l’Empordà i al Roselló). Dins els grup d’espècies amb 2–3 pistils hi ha Crataegus oxyacantha (=C. laevigata, C. oxyacanthoides). Té els peduncles i el calze glabres, i el marge basal del lòbul proximal de la fulla amb 5–13 dents petites. Es troba a Àlaba, Navarra del nord i Sierra de la Demanda. Les altres dues espècies son Crataegus azarolus (fulles grans glabres amb el lòbul proximal fes fins només el 50%, amb només 2 lòbuls 3-CALAGUALA (HERBA DEL SUST) La calagualina (Polypodium decumanum, leucotomus, etc.) inhibeix la metàstasis tumoral mitjançant el bloqueig del TNF-alfa i del NF-kappa-B. La calagualina interromp als locus TRAF2 i NIK la cascada de la inducció del TNF-alfa activat pel NF-kappa-B. No afecta al pas previ als dos anteriors, del receptor TNFR1-TNF. El laterals, de conreus antics), i Crataegus laciniata (fulles piloses, amb lòbul proximal fes fins el 75%, amb 3–4 parells de lòbuls laterals, a les serres d’Alacant i veïnes). Hi ha unes 25 espècies més emprades com a remeis tradicionals i a vegades com a ornamentals. Als Estats Units, destaquen les subspècies de Crataegus sanguineus (coccinea, uniflora, punctata). – Toxicitat: la sensibilitat a l’efecte cardiotònic s’accentua en persones eslaves, i en les poc avesades a l’exercici físic. Potser els quimiotipus locals difereixen molt en l’efecte taquicàrdic. Caldria començar prenent–ne en dosis mínimes a raó de 3 gotes d’extracte per quilòmetre que es sigui capaç de fer corrent, per exemple. És freqüent que provoqui palpitacions amb dosis puntualment excessives, tot i que a dosis majors sembla que pugui donar somnolència i bradicàrdia. Algunes partides russes venien contaminades amb elements radioactius, quan va passar l’accident nuclear de Txernòbil. – Preparats: és una planta molt treballada pels laboratoris farmacèutics. Se n’empra els raïms de flors i les fulles. Se’n fan comprimits, extracte sec, extracte hidroalcohòlic, extracte glicèric, tintura, etc. Es pot emprar a casa en infusió o en decocció (fins a 4 minuts), però caldrà trobar la mida justa per evitar les palpitacions. – Efectes generals sobre els nervis: antiespasmòdic, hipnòtic lleuger, regulador de la tensió arterial (beta– blocant, inhibidor de la AMPc–fosfodiesterasa, abaixador de la calcèmia intranuclear), sedant, simpaticolític, tònic cardíac (regularitat, velocitat, contractibilitat), vasodilatador, refrescant. – Afeccions nervioses que millora: angina de pit (falsa), angoixa, arítmies, desequilibris neurovegetatius, dispnea, dispèpsia, mal de cap, dolor al plexe solar, eretisme cardiovascular, estrès, febre nerviosa, hipertensió, irritabilitat, insomni, neuroartritis, palpitacions, vertigen

*sulphoquinovosyl diacylglycerol 1,2-di-O-palmitoyl-3-O-(6-sulpho-alpha-D-quinovopyranosyl)-glycerol inhibeix l’exocitosis induïda pel factor activador plaquetari PAF a 3 microM, seguramnet descativant el receptor del PAF. També l’adenosina (de la Calaguala) inhibeix l’exocitosis deguda al PAF. CALAGUALA – Polypodium calaguala (=P. trilobum, P. lepidopteris, P. decumanum, P. leucotomus, P. crassifolium) (família de les falgueres Polipodiàcies) – Etimologia: “Polis” significa molts, i “Podion” peus. I és que la colònia de falgueres té uns peus o arrels molt grossos i abundants. – Sinònims: Herba del Sust(o). – Varietats: la planta és originaria del Perú, Equador, Uruguai, Guatemala, i d’algunes províncies argentines (Chaco, Corrientes, Formosa, Salta, Tucumán). Les espècies que s’agrupen com a sinònims, segons d’altres autors serien espècies menors diferenciades o quasiespècies. Polypodium leucotomos seria de Guatemala. Per altra banda, als pre–Pirineus es coneix com a Calaguala de Muntanya (Cargola o Herba del Sust) una Geraniàcia que viu a les codines: Erodium petraeum. L’estudi de les varietats i espècies afins a aquesta planta de moment és incomplet o incomprensible. Se n’empra l’arrel, també vermella, contra la trombosi o per prevenir–la. – Toxicitat: dintre els remeis anticoagulants és dels més inofensius, però no mancat de perills. Un excés determina una baixada greu de la pressió, i anèmia. – Preparats: se n’empra el rizoma. Es pot deixar en infusió tota la nit perquè tingui més efectes hormonals. O es pot fer bullir 10 minuts perquè tingui més efecte anticoagulant. Se’n preparen comprimits o extracte sec. – Efecte general sobre els nervis: alterativa, hipotensora, tònica, depurativa. – Afeccions nervioses que millora: Alzheimer, accidents vasculars cerebrals, cops al cap (per prevenir accidents vasculars), angina de pit (falsa), dolors de la regla (amb Artemisa), fatiga, febre nerviosa, grip nerviosa, atacs de feridura, psoriasi, ensurts (amb tendència a trombosi), intoxicacions que afecten el sistema nerviós.

4-CAMAMILLA L’extracte amb metanol de la Matricaria recutita actua protegint les neurones de l’estrès oxidatiu i això es constata per una disminució, front als ions de Flúor (flurour d’Alumini), de la peroxidació lipídica, i per un augment de la SOD, la CAT i el GSH. La Camamilla inhibeix el GAD a 0.1-0.6 mg/mL

CAMAMILLA – Chamomilla recutita (L.) Rauchert (= Matricaria chamomilla L.) (família de les Asteracies o Compostes, subfamília de les Corimbíferes). – Etimologia: “Chamae” significa nan (petit) i “Milo” poma. “Matricaria” significa que és útil per a les mares. – Sinònims: en castellà Manzanilla, Manzanilla Dulce. – Varietats: a l’Urgell se’n recollia un quimiotip local que donava 4 vegades més de camazulè al destil·lar. Hi ha algunes espècies d’aroma similar i conegudes també com a Camamilles: Matricaria aurea (de Navarra a l’Algarve) (lígules blanques petites, planta alta de 20 cm, peduncles llargs), i Matricaria suaveolens (als Pirineus) (lígules blanques petites, planta baixa, de 10 cm, peduncles curts). Algunes fan poca olor: Matricaria inodora (de muntanya mitjana)(lígules blanques grans, flors tubuloses amb 5 lòbuls enlloc de 4, mata molt ramificada cap a dalt), Anthemis arvensis (de muntanya baixa)(mata que fa coixinets arrapats a terra). D’altres tenen una aroma molt forta i diferent: Chamaemelum nobile (del centre de la península)(mata fent coixí amb fulles totes molt dividides d’un gris fosc mat, amb tija florífera poc ramificada i consistent; flors amb aroma de plàtan), Anthemis cotula (mata molt similar a la Camamilla Dolça, però enlloc de tenir forma de piràmide alta, té forma esfèrica o gairebé, i les flors tenen olor de piretrines insecticides). També hi ha alguna altra espècie que no s’assembla a la Camamilla, però en

algunes contrades és coneguda com a Camamilla: Santolina chamaecyparissus (la varietat de Maó és coneguda com a Camamilla de Maó) o Helichrysum stoechas. El que ara es ven com a Camamilla Romana, en realitat és una espècie exòtica: Chrysalthemum indicum. Es cultiva a França i colònies franceses. Però el que els llibres de plantes anomenen Camamilla Romana, normalment és el que ara es ven com a Camamilla de Sòria (Anthemis nobilis, = Chamaemelum nobilis), tot i que a Sòria no en saben res d’aquest nom. – Toxicitat: tot i ser la planta més emprada en infusió, no deixa d’haver–hi alguns casos adversos. Hi ha persones que així que prenen una infusió de Camamilla una mica concentrada vomiten o tenen nàusees. Pot fer baixar la pressió quan ja és baixa. Les flors fresques son molt tòniques i anticoagulants, i podrien donar lloc a hemorràgies cerebrals. – Preparats: la infusió de les flors seques (sovint en sobrets de paper) és molt corrent. També s’empra en ratafies i en licors. Se’n ven oli essencial i extracte sec. S’empra en cataplasmes, compreses, banys, lavatives,

etc. – Efecte general sobre els nervis: analgèsica, anodina, antiasmàtica, antiespasmòdica, antihistamínica, aperitiva, calmant, espasmolítca, estimulant, relaxant, sedant (especial pels nens), tònica. – Afeccions nervioses que millora: aerofàgia, anorèxia, ansietat, asma (especialment en nens), mal de panxa (en nens), insomni (en nens), rampes nocturnes a les cames, fatiga, commoció cerebral, convulsions, desmais, dispèpsia. Dolors en general, epilèpsia, espasmes, estrès, estrenyiment nerviós, febre nerviosa, fotofòbia, hipertensió, inflamació cerebral, insolació, lipotímies, lumbago. Suors a mans i peus, migranya, nerviosisme, neuràlgia del trigemin, neuràlgies, neurastènia, neuritis, neurosis, palpitacions. Paràlisi, pèrdua del coneixement, debilitat a les cames, psoriasi, encostipat nerviós, taquicàrdia, tos nerviosa, tremolors, Parkinson, trastorns psicosomàtics en general, vòmits nerviosos, picors a la vulva.

5-FENIGREC La farina de Trigonella foenum-graecum protegeix les neurones dels diabètics, disminuint-hi la peroxidació lipídica, restaurant-hi la fluïdesa/transport a les membranes i estalviant la despesa d’enzims antioxidants. També inhibeix l’aposició de lipofuscina i ions de Calci. Però, la farina de Trigonella foenum-graecum donada a les mares gestants (1 g/Kg), fa que les cries (rates) neixin amb menys pes corporal, menys pes cerebral, i dificultats de coordinació motora. Per altra banda, la farina de Trigonella foneum-graecum prevé força el dany per intoxicació etílica. En concret prevé, a les neurones del cervell, la peroxidació lipídica unduïda pel Ferro. L’augment de les transaminases (AST, ALT, AP) concomitant amb la presa d’etanol queda protegida. Així com la davallada dels antioxidants (SOD, CAT, GSH, vit C, vit E) . La protecció queda palesada també als talls histològics. FENIGREC Trigonella foenum–graecum L. (família de les Fabàcies o Lleguminoses) – Etimologia: “Trigonus” significa triangular (per la corol·la). “Foenum” significa fenc (herba que es dalla). Efectivament, a Grècia és molt emprada a l’horta. Es bull la planta com a Espinacs. – Sinònims: en castellà Alholva. – Varietats: hi ha altres espècies silvestres mediterrànies similars, essent la més comú T. monspeliaca. L’espècie principal es conrea ara a l’Índia, Xina i Austràlia. – Toxicitat: les llavors provoquen miopaties en rates però no en humans. La decocció massa intensa (més de 10 minuts) podria fer mal al fetge. Una quantitat excessiva de la decocció lleugera (1–3 minuts) podria donar mareig lleuger, pujar la tensió arterial i embotir la ment. Un tractament perllongat dona lloc a la interrupció de las primera fase de la fecundació. – Preparats: germinats de llavor (molt fàcils de fer), decocció lleugera de llavors (de 0–5 minuts) amb aigua molt abundant (mig litre per una cullerada de llavors) (contra la depressió, millor combinar–lo amb Damiana), maceració en aigua freda (tota la nit) de les llavors, planta (com Espinacs) com a verdura bullida. Cal evitar cossos estranys com ara bocins de vidre que poden estar junt a la farina o a les llavors, tot colant per un colador de teixit la decocció. En ús extern son molt coneguts els cataplasmes resolutius de farina de Fenigrec amb farina de Llinosa. – Efecte general sobre els nervis: afrodisíac, alteratiu, anodí, aperitiu, cordial, refrescant, tònic, reforçant. La trigonel·lina promou la regeneració de les dendrites i els axons de les neurones cerebrals danyades. Podria ajudar a reparar els danys en cervells psicòtics. – Afeccions nervioses que millora: anorèxia, beri– beri, ciàtica, cistitis nerviosa, debilitat nerviosa, debilitat cardíaca, desnutrició nerviosa, depressió,

diarrees nervioses, dispèpsia, frigidesa, hipotensió, impotència, nafres a la boca, malalties degeneratives

nervioses/ musculars.

**************************************************************************************

6-GINSENG Del Panax ginseng (i espècies similars) hi ha força estudis recents. • Tradicionalmnet s’emprava la rel de Panax ginseng en el preparat conegut a la Xina com a Kai-Xin-San (amb Acorus tatarinowi, Polygala tenuifolia, Poria cocos) contra la depressió, pèrdua de memòria i estrès. Delir-se per coses dolces sol ser un símptoma de l’estrès. La barreja minva el delit pel sucre, incrementa els nivells de dopamina, norepinefrina i serotonina. També incrementa la transcripció de les proteïnes implicades en aquests neurotransmissors i dels factors neurotròfics i llurs receptors. Un altre estudi demostra l’acció neuroprotectora de les saponines del Panax ginseng respecte al traumatisme cerebral a dosis entre 20 i 60 mg/Kg administrades intraperitonealment entre 3 i 6 hores després de l’agressió. En concret, l’edema cerebral i la mort de neurones a la zona CA3 de l’hipocamp era molt palesa. Les saponines incrementaven l’activitat de la SOD i minvaven la de NOS, així com els nivells de MDA i NO. Minvaven l’activitat de la IL-1 beta i de la IL-6 i la del TNF-alfa, i en canvi incrementaven l’activitat de la IL-10 a la zona perifèrica a la necrosada. També inhibien l’apoptosi cel·lular, especial per la via de la caspasa-3 i del gen propaoptòtic Bax (inhibint-lo) i de l’anti-apoptòtic Bcl-2 (estimulant-lo). Un altre treball explica l’efectivitat dels gingenòsids, a pesar de llur dificultat per creuar la barrera hematoencefàlica, contra la depressió similar a la promoguda per un excés de lipopolisacàrids, per l’activitat antiinflamatòria (perifèrica). Això es pot palesar a les rates per una millora del capteniment en el test de la natació fins l’esgotament, o en el de penjar-se per la cua, o en el delit pel sucre (típic de la depressió). Bioquímicament això es palesa per una reducció dels nivells de 5-HT i de triptòfan (que pugen en la depressió), així com (si la dosis ha estat administrada prèviament) per la supressió de la IDO (indoleamina-2,3-dioxigenasa) tant a nivell cerebral com perifèric. Aquest darrer barem es constata mitjançant els nivells de kinurenina/triptòfan. Tot això és concomitant també amb nivels baixos de ARNm, IL-1 beta, IL-6, TNF-alfa i IDO a l’hipocamp. Un altre treball demostra l’eficàcia dels gingenòsids contra la depressió induïda per un estrès crònic moderat deguda a succesos imprevisibles. Després d’un periode de provocació de 6 setmanes, la depressió apareix (en rates). I es constata per un menor consum de sucre i una major immobilitat en el test de natació. Aquest tipus de depressió es caracteritza per un major nivell sèric de corticosterona, però per un nivell menor de d’ ARNm del receptor glucocorticoide a l’hipocamp, i d’ ARNm del factor neurotròfic derivat del cervell tant a l’hipocamp com a l’escorça frontal. Heus ací, doncs, que els gingenòsids a 25-50 mg/Kg administrats cada dia durant els sis mesos del capteniment depressiu induït reverteixen els canvis bioquímics (excepte en els nivells de l’ARNm del receptor mineralocaorticoide) i de capteniment. L’acció antidepressora sembla ser que té lloc al cervell per l’increment de l’expressió del factor neuropàtic derival del cervell i per la modulació de l’activitat de l’eix hiotàlem – hipòfisis – suprerrenals. El gingenòsid Rb1 inhibeix les seqüeles del dany isquèmic al cervell. A dosis de 20 mg/Kg propicia que hi hagi menys edema cerebral, menys espasmes arterials i menys deterioriació del capteeniment després d’una hemorraigia subaracnoidal induïda. El gingenòsid Rg1 protegeig els nadons de danys isquèmics al sistema nerviós, afavorint la supervivència de les neurones, l’angiogènesis i la neurogènesis. Seguramnet el mecanisme principal sigui la regulació de l’expressió del factor de transcripció HIF1-alfa (factor 1-alfa induït per la hipòxia). El gingenòsid Rb1 administrat a la vena reverteix en part el dany per isquèmia cerebral. La via principal d’acció sembla ser l’estimulació del gen antiapoptòtic Bcl-XL i del VEGF. El dihidrogingenòsid (derivat semisintètic) del Rb1, a més, reverteix en part els danys a la medul·la espinal. Es pot administrar a dosis 10 vegades menors que el Bb1, amb eficàcia màxima i major a aquestes dosis, sense alterar la temperatura del cervell ni la pressió intracranial. L’expressió de l’ ARNm del Bcl-XL respon a la hipòxia, i ladel VEGF a la transducció /activació de l’ STAT5. Fa temps que se sap que la barreja de les arrels de Panax ginseng i Ophipogon japonicus reverteixen el dany per isquemia cerebral. En rates neonates a les que se’ls lliga la caròtida i després se’ls fa respirar aire empobit (8% d’ Oxígen) durant 2 hores la injecció intraperitoneal de 10 mg/Kg cada dia durant una setmana (després de la tortura) fa que hi hagi un 25% menys d’apoptosis a la regió de l’hipocamp dret i que, a partir de les primeres 24 hores, hi hagi més expressió de l’ ARNm

• •

del factor induït per la hipòxia HI-1alfa. El Calamus aromaticus = Acorus gramineus incrementa l’absorció gastrointestinal dels gingenòsids Rg1 i Re, però no els pot ajudar a traspassar la barrera hematoencefàlica. Una barreja de Panax ginseng amb algunes altres plantes medicinals (coneguda com a LMK02Jangwonhwan) evita en part la progressió de l’ Alzheimer (en ratolins transgènics) a dosis d’uns 400 mg/Kg/dia durant 3 mesos. En concret, redueix els nivels de’ A-beta 1-42 i A-beta 1-40, la placa d’aposició, i l’estrès oxidatiu; i reverteix la inhibició (tant típica de l’ Alzheimer) de la fosfo-CREB i de la calbindina a l’hipocamp. El Rh2 del Panax ginseng estimula l’expressió del PACAP (polipèptid activador de l’adenilat-ciclasa de la hipòfisi) així com la proliferació dels astròcits tipus I cerebrals (de rates). I això no queda pas inhibit pels antagonistes dels estrogens. El Rh2 inhibeix en aquests astròcits l’ Abeta. El receptor del PACAP, l’anomenat PAC1, és cabdal en l’acció del Rh2. Els gingenòsids minven la ressaca deguda a la descompensació de la dopamina per la cocaïna, si s’dministren junt a la droga. El 20(S)-gingenòsid Rg3, del grup del protopanaxadiol, atenua les seqüeles de la isquèmia cerebral. A concentrtacions entre 2 i 6 microM inibeix l’edema en mitocondries cerebrals provocat per Ca++ o H2O2. A més inhibeix la producció de ROS deguda alcs calcions i millora el metabolisme mitocondrial (ATP, consum d’Oxigen). És de suposar que inhibeix l’obertura dels porus de transició de permeabilitat mitocondrial. I que ho fa sacrificant els radicals lliures. Tant la barreja total (100 mg/Kg) dels gingenòsids de Panax ginseng com (10 mg/Kg) només Rg3 o Rb1 tenen, p.o., un efecte neuroprotector en el cervell estressat per immbolilització forçada. Això es pot constatar per la davallada dels nivells de la putrescina (poliamina indicadora de l’estrès). El 20(S)protopanaxadiol és una aglicona que es pot extreure del Panax ginseng. Té la propietat de desestabilitzar els canals de Sodi activats per [(3)H]batracotoxinina A-20alfa-benzoat, i ho fa a través d’una modificació al·losèrica no covalent del locus 2 de la neurotoxina. El gingenòsid Rg3 del Panax ginseng és inhibidor dels canals de Sodi a les neurones cerebrals tant en estat de repòs o en estat actiu dels canals, i això, gràcies a les interaccions amb el segment S4 del domini II a 25-40 microM. L’isquèmia cerebral i les anomalies als fluxes de ions de Sodi associades poden ser apaivagades per l’extracte aquós de Panax quinquefolia o més concretament pel gingenòsid Rb1. El bloqueig dels canals de ions de Sodi és proporcional a la concentració d’ Rb1 i al voltatge, tonificant-loos de manera reversible. L’Rb1 a raó de 3 mg/mL canvia el voltatge en 14 mL en la direcció de la hiperpolarització, i retarda la recuperació després de la inactivació. El meacnisme és similar al de la lidocaïna, per exemple. Una barreja de plantes medicinals que, a més del Panax ginseng, conté Aconitum carmichaeli, Atracylodes macrocephala, Brassica alba, Cuscuta chinensis, Cynanchum atrtatum, Pinellia ternata i Poria cocos, s’anomena Chukmesundan. Té efectes moduladors sobre la producció de NO al cervell i protegeix les neurones en diversos assaigs. Redueix a la meitat l’activitat de la NOS (sintasa de l’òxid nítric) i això es pot constatar per al reducció de la conversió d’arginina en citrul·lina a l’hipocamp. També redueix l’activitat de la NOS disparada pels agonistes dels receptors del glutamat (N-metil-Daspartat, àcid alfa-amino-3-hidroxi-5-metil-4-isoxaol-propiònic). També prevé l’activació del Ras desencadenada pel N-metil-D-aspartat, que és un activador de la NOS. L’estrès per aïllament social fa que al cervell es produeixi més NO, més derivats per peoxidació lipídica de l’àcid tiobarbitúric, i menys glutatió que en condicions de relació social normal. El majonòsid R2 (del Panax vietnamensis) protegeix d’aquests canvis. L’ N-metil-D-aspartat és un receptor neuronal del glutamat. El GABAA és un receptor de GABA. El gingenòsid Rh2 fa minvar els nivells dels lligams de l’ MK-801 [(+)-5-metil-10,11-dihidro-SH-dibenzo[a,d-lciclohept-5,10-imin maleat], amb l’N-metil-D-aspartat, a gairebé tota la zona frontal del còrtex cerebral i a tot l’hipocamp. L’ Rh2 també fa incrementar, en canvi, els lligams amb del muscimol amb el GABAA, a part de l’escorça frontal i capa granelluda del cerebel. Mentre l’ Rh2 fa minvar l’expressió de la nNOS a l’hipocamp, l’Rg3 ho fa al còrtex. El dany oxidatiu de les radiacions ionitzants al citoesquelet de les neurones és minimitzat per extractes de Panax ginseng. El Panax ginseng no altera els nivells de serotonina al cervell o a l’hipotàlem, quan no hi ha estrès; però, quan n’hi ha, els deixen pujar menys. La mediació de la serotonina en els efectes antiestrès del Panax ginseng està modulada per les prostaglandines. El gingenòsid Rb1, de Panax quinquefolium, millora la memòria i la capacitat d’aprenentatge, gràcies a la seva acció colinèrgica. Activa l’expressió de l’acetil-tranferasa de la colina i dels ARNm de la neurotrofina trkA en el cervell basal i l’ ARNm del factor de creixement nerviós a l’hipocamp. Les saponines de les fulles i tiges del Panax ginseng a 50 mg/Kg durant una setmana reverteixen la disminució de la consolidació de la memòria induïda per electroxoc, i ho fan fins i tot millor que no pas les saponines de les arrels. Ambdues saponines incrementen els nivells de monoamines al cervell

• •

• • • •

normal de les rates. El creixement del cerebel en nadons queda afactat per l’etanol, però els gingenòsids Rg1, Rb2, Rd, Rf i Re del Panax ginseng reverteixen aquesta disminució. L’Rg1 inhibeix l’AMPc intracel·lular, de manera similar a com ho fa la teofil·lina, al còrtex cerebral, al cos estriat, a l’hipotàlem i a l’hipocamp, a 0,05 0,5 mM. En condicions d’ hipertèrmia (45 ºC), les saponines del Panax ginseng a 200 mg/Kg inhibeixen l’increment de la corticosterona sèrica i la davallada de la serotonina i de la norpeinefrina cerebral, sense afectar, en canvi, els nivells de dopamina. Fan baixar una mica la temperatura del cos en condicions normals i impedeixen que pugi en condicions d’hipertèrmia. La reserpina podria anular ambdós efectes. La P-clorofenil-alanina revertiria només l’efecte relatiu a la hipertèrmia. La rel de Panax ginseng administrada durant 7 setmanes a raó de 100 mg/Kg incrementa la capacitat de mobilitat vertical i horitzontal. Incrementa el metabolisme de la serotonina al cerebel, però inhibeix el de la dopamina, de la norpinefrina i de la serotonina a l’escorça cerebral, a l’hipocamp, a l’hipotàlem, al cos estriat, al lòbul límbic, i al mesenèfal. Administrada només durant 2 setmanes, activa el metabolisme de la dopamina i de la norepinefrina a l’escorça cerebral, i de la serotonina al cos estriat i al cerebel. En canvi, inhibeix el metabolisme de la doipamina al cos estriat i de la serotonina a l’hipotàlem i al mesencèfal. L’extracte de Panax ginseng incrementa el consum cerebral de glucosa i disminueix la producció de lactat, piruvat i el quocient lactat/piruvat. Té també un efecte de-sincronitzador (electrocorticograma). GINSENG

Panax ginseng C.A. Meyer (família de les Araliàcies) panacea i “Gin–Seng” en xinès vol dir arrel – Etimologia: “Panakos” vol dir en forma humana. d’altres espècies amb virtuts similars se – Sinònims: per tal de distingir–lo l’anomena Ginseng Coreà. – Història: a Espanya va– arribar–hi ja el segle IX per metges àrabs. no és més que les arrels del Ginseng – Varietats: l’anomenat Ginseng Roig adobades amb vapors de Sofre i Magnesi, per tal que no es corquin i puguin vendre’s més endavant. El Ginseng Siberià és una espècie diferent (Eleuterococcus senticosus), de la mateixa família. El Ginseng Americà és el Panax quinquefolium. El Ginseng Brahamànic és el Panax pseudoginseng. El Ginseng Japonès és el Panax japonicum. Hi ha tres Ginseng Xinesos diferents del Coreà: Panax major, Panax bipinnatifidum i Panax notoginseng. A més, espècies molt diverses s’han comercialitzat com a succedanis del Ginseng. – Toxicitat: algunes persones tenen nàusees al mastegar la rel sense rentar (o rentada). D’altres se senten molt deprimides de bon començament, o al deixar de prendre la rel. Pot accelerar el càncer si no es pren amb Seleni i vitamina C. Pot donar diarrea, agreujar úlcera d’estómac i fer aparèixer pèrdues a algunes dones menopàusiques. Pot fer tornar els pits menys turgents. No és convenient prendre’n durant l’embaràs. – Preparats: a més de les arrels blanquinoses seques (senceres o esmicolades), hi ha al mercat molts preparats combinats amb gelea reial i vitamines. Normalment es fan amb extracte sec de Ginseng. També hi ha licor de Ginseng (amb la rel dins l’ampolla). – Efecte general sobre els nervis: adaptogen, afrodisíac, anodí, allarga la vida, analgèsic, aperitiu, energitzant, revitalitzant, tonifica el Yang, tranquil·litza. – Afeccions nervioses que millora: Alzheimer, amnèsia, angoixa, asma, convulsions, dispèpsia, mal de cap, epilèpsia, estrès, fatiga, encostipat nerviós, hipotensió, hipertensió, fatiga mental, impotència, insomni, esgotament, memòria escassa, por, neurastènia, palpitacions, Parkinson, poliuria, disnea, malsons, ensurts, vertigen.

7-HIPÈRIC Hi ha també força treballs de recerca sobre les accions de l’ Hypericum perforatum sobre les neurones. S’ha considerat a Hypericum perforatum com a nootròpic (estimulant de la memòria), ansiolític, i antiamnèstic. La hiperforina es un derivat del floroglucinol. És el component de l’ Hypericum perforatum que s’empra més contra la depressió. El mecanisme d’acció de la hiperforina és similar al del factor neurotròfic cerebral, derivat de la neurotrofina, a les neurones piramidals de l’hipocamp. Redueix la

l’ ATPasa a IC50 de 2 x 10 -7 M. El gradient de pH a la membrana de les vessícules sinàptiques és cabdal per a la captació de monoamines. La bombeix de neutrons es posa de manifest mitjançant el test de davallada de la fluorescència del taronja d’acridina. La hiperforina a 10 microM és antagonista del’ N-metil-D-aspartat

reutilització de la serotonina i de la norepinefrina. I ho fa incrementant la concentració intracel·lular de cations de Sodi a través de l’activació dels canals no selectius TRPC6. Com que aquests canals deixen passar també calcions, la concentració de Ca++ puja també dins les neurones. L’activació d’aquests canals modula la morfologia de les espines de les dendrites a les neurones piramidals CA1 i CA3 de l’hipocamp. El mecanisme antidepressiu principal de la hiperforina és el seu impacte sobre el receptor TrkB del BDNF (*brain derived neutrophic factor) i sobre la neurogènesis a l’hipocamp. A dosis i.p. de 4 mg/Kg administrades in vivo o en cultiu neuronal durant un mes, la hiperforina estimula l’expressió dels canals TRPC6 (*transient receptor potential cation) i dels receptors TrkB, per la via les canals sensitius SKF-96365 que controlen la cascada de senyals que baixen i afecten els calcions, la PKA, la CREB i la p-CREB. In vivo, la hiperforina estimula l’expressió del receptor TrkB a l’escorça cerebral, però no a l’hipocamp. A l’hipocamp, la neurogènesis no s’altera. La hiperforina pot acabar col·lapsant el potencial de membrana mitocondrial de les neurones. També afavoreix l’alliberació de ions de Ca++ i de Zn++ mitjançant un transportador (sensible al roig de ruteni). Entre 0.25 i 0.75M la hiperforina fa disminuir l’alliberaciód e NO associada a peroxidació lipídica, per la via de l ‘ARNm de la NOS. També fa disminuir (20-40%) la fagocitosi (de zimosan) i inhibeix el receptor de la mannosa dels macròfags CD206. Queda suprimida també l’activació del NF-kappaB i de la fosfo-CREB, però no afecta ni al C-Jun, ni el STAT1, ni al HIF1alfa, ni a la COX-2. Un excés d’ NO és concomitant amb situacioins de molt d’estrès i dóna lloc a canvis neurodegeneratius a la microglia del cervell, que, a més, té molt activada la fagocitosi i l’alliberació d’altres mediadors pro-inflamatoris. Moltes malalties mentals es caracteriten per nivells elevats d’ NO a la microglia del cervell. La hiperforina inhibeix la bomba de protons dependent de

(NMDA) a les neurones de l’escorça cerebral. I això es nota pel menor luxe de calcions cap a dins. En canvi, a l’hipocamp la hiperforina inhibeix l’alliberació de colina a partir dels fosfolípids mediada pel receptor de l’ NMDA. També hi contraretsa l’increment intern d’aigua activat per l’ NMDA. Però no contraresta pas l’edema cerebral o l’oclusió d’arteries cerebrals. La hiperforina pot ajudar en la prevenció de les recidives de la dispomania. La hiperforina (acil-floroglucinol) inhibeix la reutilització del GABA i del L-glutamat, a més de la de serotonina, norepinefrina i dopamina. La inhibició no afecta els receptors dels neurotransmissors sinó els canals de Sodi. Així com la funció de les vessícules i dels cossos sinàptics. A més de la seva acció antidepressiva, ansiolítica i nootròpica, inibeix la COX-1, les ROS i activa l’apoptosis. La hiperforina indueix el fluxe cap a fora del teixit cerebral de serotonina i dopamina. Això es deu a una concentració citoplasàtica major derivada del col·lapse de les vessícules presinàptiques. La reserpina contraresta aquest fluxe. La hiperforina atenua l’alliberació de monoamines dependent de la despolarització i incrementa més l’alliberació de monoamines provocada per l’amfetamina o la fenlfuramina. La hiperforina inhibeix la captació de serotonina elevant ela concentración de ions de Sodi a dins les neurones. La hiperforina a 2 microM fa minvar la Vmax més del 50% però la Km la fa baixar poc. Això palesa una inhibició no competitiva. La hiperforina és moderadament inhibidora de l’efecte de la paroxetina sobre la captació de serotonina. Tant la hiperforina com la monensina inhibeixen la recptació de serotonina incrementnat l’intercanvi a la membrana de ions de Sodi fins a 70 mM de Na+ (50 mM d’hiperforina)(10 microM de nonensina). Però la hiperforina no acaba de fer pujar els ions de Sodi fins a la concentració extracel·lular. (La nonensina, sí). La hiperforina a baixa concentración (0.3 microM) fa minvar la fluïdesa anul·lar del lípids vora les proteïnes de membrana de les cèl·lules cerebrals (de les cobaies). A concentracions majors (10 microM) incrementa l’anisotropia de la DPH (difenil-hexatriè) i fa minvar la de la TMA-DPH (trimetilamoni-difenil-hexatriè). Fa minvar la flexibilitat dels àcids grassos al centre de la membrana hidrocarbonada i en canvi fluïdifica la regió hidrofílica dels fosfolípids. Per prevenir els danys per isquèmia cerebral (amb manca de glucosa als teixits), es poden administrar donadors d’ NO (nitroprusit sòdic) amb extracte aquós d’ Hypericum perforatum (un carronyaire de les ROS). Així, augmentaria la supervivència neuronal, els nivells de Bcl-2 (gen antiapoptòtic), i baixaria la peroxidació lipídica i s’inhibiria l’activitat de la caspasa-3 i de les osques al PARP. El glioblastoma multiforme (T98G, U-87MG) queda inhibit in vitro per la proteïna p38SJ de l’ Hypericum perforatum. La via principal d’acció sembla ser la inhibició de la fosforilació de les ERK (*extracellularsignal-regulated kinases). El cicle cel·lular queda aturat a les fases G0/G1. Queden inhibides la ciclina E, la Cdc-2, la E2F-1 (proteïnes guardianes del cicle cel·lular). A 400 microg/mL extractes d’ Hypericum perforatum inhibeixen l’ AChE (acetil-colinesterasa), i no

inhibeixen pas la BuChE (butiril-colinesterasa). Al cos estriat, la hiperforina, a 10 microM, incrementa l’alliberació d’acetil-colina, però, a dosis majors (100 microM) la inhibeix. Extractes d’ Hypericum perforatum a raó de 200 mg/Kg durant 3 dies fan que aparegui un efecte antiamnèstic fort. Dosis de 500 mg/Kg anul·len del tot l’efecte PPI (*pre-pulse-inhibition). Per això no és pas recomanable tractar amb Hypericum perforatum els trastorns cognitius carecteritzats per un dèficit de la PPI a psicòtics o als afectats per la malaltia de HUNTINGTON. Cél·lules de la micròglia pretractades amb Hypericum perforatum la mort cel·lular provocada per amiloide beta (25-35) o (1-40) disminueix significativament. La viabilitat cel·lular queda incrementada en concret per la (+)catequina i la (-)-epicatequina, que alteren una mica la fluïdesa de la membrana citoplasmàtica. La formació de ROS queda disminuïda gràcies a la quercetina i els seus derivats (rutina, hiperòsid, quercitrina), però aquests components no incrementen la viabilitat cel·lular. La capacitat de fagocitosis de la micròglia no queda alterada pels components de l’ Hypericum perforatum. Tot això pot avalar que la planta pugui prevenir un empitjorament de l’ Alzheimer. Al mesencèfal, Hypericum perforatum té un efecte neuroprotector i IMAOB inhibint l’activació dels astròcits provocada pel 1metil-4-fenil-1,2,3,6-tetrahidro-piridina. L’acció antidepressiva de l’ Hypericum perforatum(900 mg/Kg) no és exactament igual que la dels inhibidors selectius de la reutilització de la serotonina (paroxetina 1 mg/Kg, sertralina 10 mg/Kg). L’ Hypericum perforatum inhibeix la reutilització sianptosomal de la serotonina però no té gairebé efecte sobre l’anclatge de la paroxetina. L’ Hypericum perforatum (i la paroxetina i la sertralina) inhibeix el capteniment obsessiu de voler perforar el marbre (en rates) i també (però ni la sertralina ni la paroxetina ho fan) el temps d’immobilitat en el test de natació. En proves estàndard (DPPH) els extractes d’ Hypericum perforatum demostren activitat antioxidant a concentracions entre 1 i 50 microg/mL a l’escorça cerebral (de rates). Més concretament, inhibeixen la peroxidació lipídica (i l’activitat de la xantina oxidasa) induïda per Fe++/ascorbat o per NADPH. La capacitat antioxidant envers radicals hidroxils té lloc a concentracions majors (fins a 100 microg/mL). La formació de ROS, induïda per 300 microM d’ H2O2, queda aturada a aquestes concentracions , i hi ha menys activitat de la caspasa-3. La escopolamina (1.4 mg/Kg i.p.) afecta negativament la capcitat per aprendre i a la memòria (especialment la recent). I això s’explicaria per un estrés oxidatiu molt gran. L’amnèsia associada a la escopolamina eleva el MDA i la GSHPx, i redueix el GSH al cervell. Un pretractament amb 4-8 mg/Kg amb Hypericum perforatum contaresta l’alteració d’aquest valors. L’ acció antidepressiva de l’ Hypericum perforatum té que veure amb la regulació del sistema hitotàlem – hipòfisis – escorça suprerenal. Després de 16 hores de tractament, la planta activa l’ARNm dels receptors alfa dels glucocoritcoides i inhibeix el dels beta, segurament per la via dels canals de ions de Sodi. Hyperiucm perforatum normalitza l’eix hipotàlem-hipòfisis-suprarenals i fa minvar així els nivells de cortisol elevats típics de la depressió al cervell. També inrementa l’expressió de la P-glicoproteïna. L’ Hypericum perforatum en tractaments llargs (1 mes) fa minvar els nivells de corticosterona i cortisol a l’escorça frontal del cervell, però no altera les concentracions sèriques. L’increment de la concentració de cortisol al líquid cefaloraquidi és típic de les depressions. El tractament llarg (1 mes) amb extractes d’ Hypericum perforatum redueix les reaccions de la corticosterona i la prolactina amb l’agonista del receptor 2A de la serotonina (2,5-dimetoxi-4-iodofenil-2-aminopropa). A més de la reducció en l’expressió de la proteïna del receptor 2A, hi ha una reducció en els senyals de transducció. L’ Hypericum perforatum redueix la concentració de glucocorticodes al cervell i això és concomitant amb l’augment de l’expressió de la proteïna transportadora (glicoproteïna)-P. En proves en humans amb injeccions a raó de 20 mg de cortiso/hora, Hypericum perforatum redueix una mica la concentració a la saliva del cortisol. En voluntaris humans sans, pastilles d’ Hypericum perforatum (9 de Jarsin 300) no alteren els nivells de cortisol però sí augmenten els d’hormona de creixement i disminueixen els de prolactina sèrica. En humans l’ Hypericum perforatum en pocs dies fa incrementar els nivells de cortisol a la saliva i de l’ hormona de creixement al plasma, però fa minvar els nivells de prolactina plasmàtica. Els increments de cortisol i d’hormona de creixement són deguts majoritàriament a la hiperfornia, i no a la hipericina. En animals (rates), tant la hiperforina com la hipericina fan augmentar la corticosterona plasmàtica (i la serotonina cerebral). L’augment de la corticosterona queda apaivagat pels inhibidros del receptor 2A, però no pels del 1A de la serotonina. L’augment arriba un moment que queda anul·lat

per una mena d’insensibilització (recptors 2A post-sinàptics). A la curta, la hiperforina redueix la prolactina, però la hipericina no. La hiperforina fa minvar la resposta de la prolactina plasmàtica als antagonistes de la dopamina (haloperidol). En tractaments més llargs (2 mesos), la prolactina puja. La fluoxetina (10 mg/Kg) administrada durant 2 mesos fa minvar els nivells de l’ ARNm de la CRH (hormona alliberadora de corticotropina) en un 20%, als nuclis paraventriculars de l’hipotàlem, i en un 20% l’ ARNm de la TH (tirosina hidroxilasa) al locus coeruleus. Per altra banda, la fluoxetina incrementa les nivells dels ARNm del mineralocaorticoide, glucorticoide i receptor de serotonina, a l’hipocamp, en gairebé un 20 % també. Tot el contrari, els extractes d’ Hypericum perforatum no alteren aquests ARNm que controlen l’eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenals. Un tractament durant 10 dies amb Hypericum perforatum fa incrementar a la zona mesolímbica les unions del citalopram amb els transportadors de la serotonina. Fa incrementar també les unions del mazindol al tubercle i les fa minvar a la zona tegmental ventral. En general la modulació de la capacitat d’unir-se dels receptors 1A i 2A de la serotonina i dels receptors mu-opioïdes és diferent a cada regió mesolímbica. En experiments traumatitzants que minven la memòria, Hypericum perforatum a 200-500 mg/Kg p.o. minva les unions a l’ espiroperona (un receptor DA-D2) al cos estriat, i incrementa les unions a la ketanserina (un receptor 2A de la serotonina) o el flunitrazepam (un receptor de benzodiazepina) a l’escorça cerebral. L’acció ansiolítica sembla és concomitant amb la inhibició del receptor A2 de la dopamina. I l’acció antidepressiva sembla concomitant amb l’estimulació dels receptors de 2A de la serotonina o els de la benzodiazepina. L’acció nootròpica és similar a la del piracetam. Quan manca la hiperforina a l’extracte hidroalcohòlic d’ Hypericum perforatum, aleshores no té efecte antidepressiu. De tota manera, les concentracions in vivo cerebrals són molt inferiors a les actives contra la depressió in vitro (0.1-1 microM). Aquestes actuen de manera no específica a la pre-sinapsis, sobre els neurotransmissors, inibint-ne la captació, i afectant també les receptors D1 de la dopamina i els recetpros opioides i activant d’alguna manera els receptors sigma. Hypericum perforatum és un IMAOA i IMAOB moderat. També inhibeix la recaptació als cossos sinàptics de serotonina, dopamina i norepinefrina. Inhibeix els receptors beta-adrenèrgics i estimula els receptors de la serotonina a l’escorça cerebral. I facilita un capteniment intel·ligent en situacions molts estressants. L’ extracte (500 mg/Kg p.o.) d’ Hypericum perforaum o la hipericina (0.2 mg/Kg p.o.) minven els nivells a l’hipotàlem dels àcids 3,4-dihidroxifenil-acètic i homovainíllic, de manera similar a la imipramina (15 mg/Kg), almenys després de 2 mesos. L’estrès continuat incrementa les nivells d’ ARNm de l’hormona alliberadora de corticotropina (CRH) als nuclis paraventriculars de l’hipotàlem. També incrementa la pro-opio-melanocortina (POMC) a la hipòfisis anterior. I la descarboxilasa de l’àcid glutàmic (GAD) al nuci basal de la stria terminalis. I la CREB (*cyclic AMP response element binding protein) a l’hipocamp. I la TH (tirosina-hidroxilasa) al locus coeruleus. L’estrès continuat, en canvi, fa minvar els nivells d’ ARNm de la serotonina 1A i del BDNF (*brain derived neutotrophic factor) a l’hipocamp. El pre-tractament amb Hypericum perforatum (o amb imipramina) prevé la pujada d’ ARNm del GAD, CREB i POMC. La imipramina pot, però l’ Hypericum no pot, reduir el CRH o la TH. Ni la imipramina ni l’ Hypericum poden revertir la davallada e BDNF o d’ ARNm de la serotonina 1A Amb la depressió, els nivells de dopamina i de serotonina al nucli acumbent de la zona mesolímbica baixen força. Extractes fets amb metanol d’ Hypericum perforatum reverteixen aquest tendència. A dosis molt grans, pot haver-hi una inhibició d’aquest efecte per la inhibició sobre el transport del GABA i sobre els receptors autosòmics. Extractes fets amb etanol d’ Hypericum perforatum (crescut a l’Índia), a dosis entre 50 i 200 mg/Kg p.o. en assaigs de 30 minuts al cervell revelen que baixa el metabolsime cerebral de la serotonina i el seu metabolit l’àcid 5-OH-indolacètic i la serotonina. Això explica l’acció ansiolítica. En canvi, i per explicar l’acció antidepressora, pugen els nivells de norepinefrina i el seu metabolit metil-OH-fenil-glicol, i el metabolisme de la norepinefrina augmenta a tot el cervell, a la vegada que els nivells de dopamian i el seu metabolit l’àcid dihidroxi-fenil acètic augmenten a l’hipotàlem, al cos estriat i a l’escorça. L’extracte de l’ Hypericum perforatum fet amb metanol i agua fa buidar les vessícules d’emmagtzamament i elevar la concentració citoplasmàtica de serotonina i això fa que quedi inhibida la recaptació de serotonina a la zona pre-sinàptica. L’extracte fet amb metanol i aigua d’ Hypericum perforatum inhibeix la recaptació sinàptica de serotonina,

dopamina i noradrenalina. Això pot ser l’explicació del seu efecte antidepressiu. Aquest extracte inhibeix l’acumulació de serotonina als sinaptosomes corticals amb una IC50 de gairebé 8 microg/mL. La IC50 per a la hiperforina és de 1,8 microg/mL. Ja que l’extracte conté un 5 % d’ hiperforina, d’aquí hom pot deduir que conté altres components inhibidors del recpate de serotonina. La inhibició no té lloc directament per interferència amb les transportadors de serotonina, ja que tant l’extracte com la hiperforina (a IC50 > 100 microg/mL i 10 microg/mL, respectivament) no inhibeixen el lligam amb citalopram. Els dos (3-10 microg/mL de l’extracte o 0.3-1 microg/mL d’ hiperforina) indueixen l’alliberació dels sinaptosomes de serotonina (o almenys del triti que la marcava). Aquest efecte alliberador s’assembla al del reserpinoide Ro 04-1284, també independent dels calcions. A l’alliberar-se serotonia de les vessícules la serotonina queda al citoplasma. L’acció antidepressiva de l’ Hypericum perforatum no està del tot asociada amb els seus efectes sobre els receptors del GABA, les benzodiazepines o la serotonina (5HT-1), ja que les IC50 >5 microg/mL. En voluntaris humans sans, un assaigs durant 20 dies entre 2 tipus d’extractes d’ Hypericum perforatum palesava que un d’ells, 6 hores després d’haver-ne pres, donava lloc a un increment (respecte al placebo) del 30 % en ones alfa-2, del 15% en ones beta, i del 8% en alfa-1 a l’ electro-encefalograma. L’altre, en canvi, donava lloc a menys ones alfa-2, potser degut a una absorció intestinal més lenta, i a la mateixa proporció d’ones beta (sense efecte d’habituació). En rates l’ alcoholisme es pot tractar amb extracte d’ Hypericum perforatum. Primer fa disminuir les ganes de beure begudes alcohòliques i al final (15 dies amb 400 mg/dia) ja dóna lloc a intolerància. La dependència de la nicotina queda força apaivagada per Hypericum perforatum per la via de la protecció dels nivells de serotonina i del seu receptor 1A a l’escorça cerebral. Un extracte d’ Hypericum perforatum pobre en hiperforina té potències inhibitòries de 30 (norepinefrina), 70 (dopamina) i 1 (serotonina) en els cossos sinàptics transportadors. Això assenyala l’ Hypericum perforatum com un remei adient per a deshabituar del tabac o de les drogues. La rotenona activa la SOD, la GPx i el MDA al cervell. Els nivells de GSH queden molr reduïts amb un tractament llarg (1 mes) de rotenona (2 mg/Kg/dia). S’activa l’expressió dels gens de la CuZnSOD, la MnSOD, la CAT i la GPx. Per altra banda, Hypericum perforatum demostra la seva activitat antioxidant estalviant MnSOD i ARNm d’enzims antioxidants. La querectina protegeix dels ROS. La fracció de procianidines oligomèriques de l’ Hypericum perforatum té una acció inhibitòria moderada o molt moderada sobre el recapte de serotonina, dopamina, norpeinefrina, glutamat i GABA. L’ adhipeforina, en canvi, té gairebé la mateixa que la hiperforina. L’acció antidepressiva de l’ Hypericum perforatum no s’explica per l’acció massiva IMAO-A a 1 miliM. A una concentració 10 vegades menor la fracció de flavonoids mostra un 40% d’activitat aproximadament, mentre que la resta només el 25%. En canvi, la hipericina sola no té cap efecte IMAOA. Quan els extractes d’ Hypericum contenen més flavonoids, aleshores afecten a més àrees del cervell (tronc cerebral, diencèfal i escorça cerebral), almenys pel que fa a la serotonina, triptòfan, àcid 5-OHindol-acètic, dopamina i noradrenalina. Dels paràmetres induïts per una injecció subcutània de reserpina, els flavonoids d’ Hypericum perforatum en contraresten alguns. Resulten IMAOB, inhibeixen la ptosis, l’autonomia motora, la desesperació, l’insomni i els nivells de serotonina i norepinefrina. L’ amentoflavona (d’ Hypericum perforatum) a 15 nM inhibeix la unió de flumazenil a la part del receptor GABA-A que típicament s’uneix a la benzodiazepina. Creua la barrera hematoencefàlica a través dels capilars per difussió passiva, però ho fa a una velocitat major 5 enlloc de 3 millonèssimes de cm per segon quan s’administra junt amb extracte total d’ Hypericum perforatum. La P-glicoproteïna també incrementa la difusió. Dels components de les flors de diverses espècies d’ Hypericum (hirsutum, olimpicum, patulum, perforatum) l’amentoflavona sembla la responsable de la inhibició del lligam del flumazenil als lligams benzodiazepínics dels receprots GABA-A a IC50 de 15 nM. La biapigenina de l’ Hypericum perforatum fa minvar (68%) la depolarització de la membrana mitocondrial de les neurones induïda per ADP. Incrementa llur repolarització (37%). Hi fa minvar la retenció de Calci, afavorint-ne el fluxe cap a fora. D’aquesta manera, protegeix les neurones, modulant l’obertura mPTP (*mitochondrial permeability transition pore) i la funció ANT (*adenine nucleotide translocators) . El factor limitant és que li costa molt de creuar la barrera hematoencefàlica.

La quercetina-3-O-beta-D-glucopiranòsid (=miquelianina) de l’ Hypericum perforatum té una acció contrra la depressió que queda palesada en el test de natació forçada. L’absorció intestinal (coeficinet de permeabilitat=0.004 microm/s) i la capacitat de creuar la barrera hematoencefàlica (0.001 microm/s) o la barrera coroidea (0.002 microm/s) són moderades, però suficients per a explicar l’acció farmacològica. La quercetina i la isoramnetina creuen la barrera hemtocencefàlica ja que 4 hores després d’administrar per boca Hypericum perforatum es troben a raó de 7 ng/g i 35 ng/g respectivament al cervell. Les concentracions plasmàtiques són aleshores de 350 ng/mL i 1000 ng/mL respectivament. L’efecte antidepressiu de l’ Hypericum perforatum es deu principalment a la hiperforina però també hi ajuden, potser, la rutina, la hipericina i la pesudohipericina. Però, de fer-ho, ho farien de manera indirecta, ja que les concentracions sèriques no arriben a la dècima part de les de la hiperforina, i perquè no es detecten al cervell després d’administrar Hypericum perforatum. La uliginosina B és un component que es pot aïllar de l’ Hypericum caprifoliatum o de l’ H. polyanthemum, típics del Brasil. Inhibeix la reutilització de la dopamina al cervell. Té un efecte antonociceptiu (antidolorós) sensible a la naloxona. La naloxona anula l’efecte antidolorós al caminar sobre una placa calenta. Per altra banda, redueix l’atàxia. A dosis elevades (90 mg/Kg i.p.), té efectes atàxics, però a dosis menor (15 mg/Kg i.p.) no. Les interaccions no són directes, ja que la uliginosina B no s’ancla pas als receptors opioides ni als dopaminèrgics. La inhibició de la reutilització de la dopamina fa que s’activin els seus receptors i, així, s’estimuli el sistema opioide. Tractaments contra la depressió amb Hypericum caprifoliatum (360 mg/Kg d’extracte amb ciclopentà p.o.) de només 3 dies són suficients per alterar el sistema hipotàlem-hipòfisi-suprarenals. L’efecte alliberador de corticosterona és diferent del de la imipramina (20 mg/Kg) o el bupropion (30 mg/Kg) p.o. Les tres coses, administrades de forma aguda, redueixen el temps d’immobilitat però no alteren els paràmetres després d’un test de natció forçada. Els dos medicaments, administrats durant 3 dies, disminueixen el temps d’immobilitat i eleven la concentració de corticosterona a l’escorça cerebral i al sèrum després de la natació forçada. L’administració durant 3 dies de l’ Hypericum caprifoliatum actua igual, excepte que no fa pujar el nivell sèric de corticosterona després de la natació forçada. La naloxona atenua l’efecte antinociceptiu (antidolorós) de l’ Hypericum procumbens (300 mg/Kg) però no el de l’ Hypericum perforatum (300 mg/Kg). [Les dosis són sempre aplicades subcutànies]. L’increment d’ NO (x) a la medul·la espinal desencadenat per formol queda apaivagat tant per Hypericum perforatum com per H. procumbens. L’efecte antinociceptiu de la morfina (0.3 mg/Kg) s’accentua amb un tractament previ amb Hypericum perforatum. Al Sud del Brasil hi creixen unes quantes espècies d’ Hypericum. Les més actives com a IMAO-A són Hypericum polyanthemum, H. caprifoliatum i H. piriai (en extracte lipofílic a 1-20 microg/mL). El benzopirà de l’ H. polyanthemum (5-hidroxi-6-isobutiril-7-metoxi-2,2-dimetil-benzopirà) té també una activitat notable a 20 microM. L’extracte metanòlic de l’ H. polyanthemum no palesa activitat antidepressiva (en el test de natació forçada). ********************************************************************************* HIPERICÓ Hypericum peforatum L. (família de les Clusiàcies o Gutíferes o Hipericàcies) – Etimologia: “Hyper” significa per sobre. “Eikon” significa imatge. Potser ve de que es posaven las rames florides sobre les imatges dels deus. – Sinònims: en castellà Corazoncillo, en francès Millepertuis, en molts idiomes Herba de Sant Joan (Saint John’s Wort, etc.) – Varietats: hi ha unes 300 espècies (majors) al món. Als Països Catalans, 19. D’aquestes, poques es fan a les roques humides (1) o als prats subalpins entre Nerets (1), o a les llacunes someres temporals (1). D’altres es fan als fenassars (2), entre elles la típica. I d’altres als prats secs dins les brolles (4), a les vores de bosc humit (4), o a les jonquedes (5). L’espècie típica presenta una subspècie mediterrània, de fulles més estretes, i varietats pel color de les flors, que poden ser des d’un groc una mica ataronjat fins un crema gairebé blanc. La varietat típica les té d’un groc

intens mitjà. – Toxicitat: se n’ha dit moltes coses recentment, a rel de la popularització de l’ús de la planta contra les depressions, i com una mostra més de la guerra contra la fitoteràpia per part de la competència farmacoquímica. Amb tot, algunes persones (en especial les de pell molt clara) poden fotosensibilitzar–se amb el contacte amb l’ Hipericó. Alguns animals (de pell clara) arriben a fotointoxicar– se, és a dir, a tenir convulsions i coma després de menjar la planta i estar exposats a una insolació intensa. Als conills pot fer–los també mal al fetge. En humans, pot interaccionar amb medicaments (antiretrovirals, ciclosporina, teofilina, anticonceptius orals), sempre fent–ne disminuir l’activitat. – Preparats: el preparat més conegut a pagès és l’oli de cop. Es pot preparar en maceració, 40 dies a sol i serena, o fent bullir l’oli al bany Maria fins que

agafi color roig intens. Aquest ungüent s’empra per reforçar els nervis també. A pagès també se’n fa aiguardent i vi, per prendre. Els laboratoris farmacèutics en fan extracte sec, hidroalcohòlic, i pastilles. – Efecte general sobre els nervis: anestesiant, anodí, antidepressiu, allarga la vida de la serotonina, inhibidor de la monoamino–oxidasa, vasodilatador. – Afeccions nervioses que millora: esgotament nerviós, ansietat, asma, ciàtica, enuresi, cistitis nerviosa, depressió, diarrees nervioses (fruits de la planta), dolors de la regla, dispèpsia, mal de cap, mal de panxa, dolors en general, esquizofrènia (lleugera), estrès, febre nerviosa, insolació, insomni, lumbago, lesions en la medul·la espinal, malenconia, miàlgies, nerviosisme, paràlisi de persones grans, Parkinson, trastorns psicosomàtics, vertigen.

************************************************************************************

8-LLOBET
Del Llobet (Humulus lupulus),de moment (2012) no hi ha gaires estudis sobre el seu efecte sobre les neurones. El xantohumol (= 2’-4’-,4-trihidroxi-6’-metoxi-3’-prenil-xalcona) inhibeix a la micròglia les mediadors inflamatoirs com ara NO, IL-1beta, TNF-alfa i NF-kappa-B, que augmentarien molt amb un atac amb LPS. El xantohumol activa la transcripció del NADPH, i fa augmentar els nivells de GSH. També activa la translocació al nucli de l’ NRF2 així com la transcripció subsegüent de l’ ARE. L’activitat antiinflamatòria del xantohumol minva amb la transfecció amb NRF2 ARNsi i amb la presència de ZnPP (inhibidor dels OH-), però no amb dicumarol (inhibidor de l’ NQO1).Humulus lupulus inhibeix significativament el GAD (descarboxilasa de l’àcid glutàmic) a 0.1-0.7 mg/mL. La 8-prenil-naringenina a 400 microg/Kg durant 2 dies fa minvar la temperatura de la pell a la pre-menopausa, però això queda inhibit amb un antagonista del receptor de l’estrogen com ara l’ ICI 182,780 (a 200 microg/Kg). Els agonistes específics de l’ ER-alfa o l’ ER-beta reverteixen també l’augment de la temperatura per menopausa. L’ Humulus lupulus i la Matricaria recutita inhibeixen el GAD, a

dosis entre 0.1 i 0.6 mg/mL. El GAD és un enzim necessari per a la producció de GABA. LLOBET Humulus lupulus L. (família de les Cannabinàcies) – Etimologia: probablement del nom popular medieval que derivaria dels mots llatins “humilis” i “lupulus” que signifiquen respectivament apocat, i petit llop. – Sinònims: en català Llúpol i en castellà Lúpulo, Tetas de Gitana. – Varietats: és planta dioica, és a dir, unes parres donen flors masculines i les altres flors femenines (les millors). – Toxicitat: no és gens prudent prendre’n durant l’embaràs, degut al seu efecte estrogènic fort. Tampoc durant la lactància. El polsim de les flors pot causar dermatitis. Prendre’n un excés dona lloc en la majoria de persones a un estat de prostració, hipotèrmia i hipotensió, dificulat per a pensar i per caminar, i fins dolor al cor. Per l’efecte estrogènic podria causar nàusees i mareig. – Preparats: el més conegut és la cervesa (amb malta – de civada– fermentada). A part la decocció casolana, d’uns 4 minuts, feta amb les pinyetes de les flors femenines, hom disposa de llur l’extracte hidroalcohòlic (de laboratori). – Efecte general sobre els nervis: anafrodisíac pels homes, analgèsic, anodí, aperitiu, depuratiu, espasmolític, hipnòtic, sedant, soporífer. – Afeccions nervioses que millora: anorèxia, ansietat, ciàtica, cistitis nerviosa, crisis psicològica de transsexuals i homosexuals, psicosi, diarrees nervioses, dispèpsies, distonies neurovegetatives, mal de panxa, enuresi, febre nerviosa, insomni, mal de cap, lumbago, neuràlgies, taquicàrdia, hipertensió, tos irritativa nerviosa.

*********************************************************************************

9- MARIALLUÏSA torna irrespirable l’aire de l’estança Lippia citriodora (Cav.) Kunth (=L. on s’asseca. Podria desencadenar triphylla, =Aloysia triphylla)(família de les al·lèrgies a la pell amb l’ajut de la Verbenàcies) llum. – Etimologia: AUGUST LIPPI fou un jove metge botànic que morí el 1704 a Abissínia – Preparats: el més conegut és als 26 anys. “Triphylla” ve de les fulles que l’aigua del Carme. Les fulles es fan neixen en grups de tres al voltant de l’eix en infusió soles o amb d’altres de les tiges. Aloos era un atleta gegant digestives. Es pot comprar també que pogué retenir, amb l’ajut de son l’oli essencial, l’aroma del qual és germà, a Mart, déu de la guerra, durant un dels pocs que agrada gairebé any i tres mesos. tothom. – Sinònims: en català Herba Lluïsa, en castellà – Efecte general sobre els nervis: aperitiva, Cedrón, Verbena estimulant del cervell, antiespasmòdica, sedant forta. – Varietats: és espècie originaria d’Amèrica tropical, – Afeccions nervioses que millora: angoixa, asma, on n’hi ha d’altres que s’hi assemblen poc, del mateix diarrea nerviosa, mal de queixal, espasmes, dolor de gènere. De les 25 més usades, destaquen Lippia alba, la regla, febre nerviosa, herpes zóster, insomni, L. dulcis, L. micromera, L. nodiflora. mareig, nàusees, nerviosisme, palpitacions, – Toxicitat: pot resultar més sedant del que hom encostipat nerviós. generalment pensa. Una gran quantitat de planta

****************************************************************************************

10- MENTA PIPERINA La Mentha piperita és neuroprotectora front a les radiacions ionitzants que afecten les neurones. El dany per les radiacions ionitzants és menor quan abans es fa un tractament amb Mentha piperita. En concret, hi ha menys expressió del p53 i més del Bcl-2. Hi ha més GH, SOD, ADN i ARN. I menys cromatosis a les cèl·lules piramidals de l’escorça, menys vacuolització nuclear, menys apotposis i menys degeneració neural. L’activitat antioxidant dels fosfolípids cerebrals de la Mentha piperita és major quan major és el contingut en fenols. La varietat Frantsila mostra més activitat antioxidant.

MENTA PIPERITA Mentha piperita L. (família de les Lamiàcies o Labiades)(híbrida entre M. aquatica i M. longifolia x M. rotundifolia) – Etimologia: Mentha era una nimfa amant de Plutó, déu del món subterrani, la dona del qual la va castigar tot transformant–la en aquest gènere de plantes que viuen vora els rius, però que durant mig any semblen immerses en el món subterrani encara. “Piperita” significa picant com el Pebre. – Sinònims: en anglès Peppermint, en alemany Pfefferminze. – Varietats: almenys hi ha 2 varietats: la var. officinalis (petita, de tiges verdes, fulles clares, flors esblanqueïdes) i la var. rubescens (alta, amb tiges vermelles o violàcies, fulles fosques lanceolades, flors violeta). Hi ha més de 120 espècies de Menta cultivades. Les més comuns son la Mentha viridis (M. longifolia x M. rotundifolia) i la Mentha sativa (M. arvensis x M. viridis) que en castellà es coneixen com a Hierbabuena (fina y común, respectivament). En farmàcia és molt emprada la M. arvensis var. piperascens (Menta Japonesa). – Toxicitat: precisament l’oli essencial (líquid o solidificat) de la Menta Japonesa pot paralitzar la respiració de nens molt petits. El mentol pot irritar les mucoses (estómac, boca, nas, sinus craneals, etc.) o la pell. Inhibeix la cicatrització de les ferides o úlceres. Els homeòpates asseguren que torna inoperants llurs preparats. Una dosi excessiva durant mol de temps s’ha dit que podia afectar els ronyons.

– Preparats: el més conegut és el mentol (cristalls blancs amb forta aroma), els licors de Menta, i les infusions. El mentol sol afegir–se a les pomades contra els dolors reumàtics o musculars. – Efecte general sobre els nervis: afrodisíaca, anestèsica, refrescant i després calefacient, anodina, antiespasmòdica, aperitiva, cordial, equilibra el

sistema nerviós, estimulant, afavoreix la memòria, hipertensiva. – Afeccions nervioses que millora: aerofàgia, asma, esgotament, ciàtica, desmais, digestions lentes, mal de cap, mal de queixal, enuresi, debilitat a les cames, depressió, tensió baixa, nàusees, neuràlgies, lipotímies, neurastènia.

11-PASSIFLORA L’extracte fet amb aigua i etanol de Passiflora incarnata suprimeix les convulsions epilèptiques induïdes pel PTZ (pentilen-tetrazol), i millora l’estat deprimit que segueix a l’ictus. Fa augmentar també el contingut de serotonina i de noradrenalina al cervell. El diazepam l’empitjoraria. Dels components de la P.incarnata destaca la crisina, amb acció depressora i agonista del receptor benzodiazepínic del GABA. També conté GABA, i alcaloids IMAO-A (d’acció reversible). L’acció anticonvulsiva de la P. incarnata possiblementté lloc mitjançant la modulació positiva al·lostèrica del complexe del receptor del GABA-A per la interacció del locus de la benzodiazepina. Els tremolors al cap i a les cames típics de la síndrome d’abstinència del THC (Cannabis) minven molt quan junt amb la droga es prenen les benzoflavones de la P. incarnata de forma continuada o aïllada (20 mg/Kg p.o.). La Passiflora disminueix la dependència i la tolerància envers els cannabinoides.

************************************************************

PASSIFLORA Passiflora incarnata L. (família de les Passifloràcies) – Etimologia: alguns jesuïtes veieren reflectida la passió de Nostre Senyor en les flors d’aquesta liana tropical. Aquesta Flor de la Passió té flors de color vermell morat. Hom imagina que s’hi veu la corona i els claus de la crucifixió. – Sinònims: Pasionaria, Mburucuyà. – Varietats: hi ha més de 30 espècies tropicals, molt similars. Els majoristes de plantes solen importar–la de l’Índia. L’espècie més corrent als jardins catalans és P. caerulea. – Toxicitat: com a totes les plantes sedants, podria ser el cas que els reflexes no responguessin prou ràpid, o que creés addicció o, en alguna ocasió, un estat de prostració exagerat. De tota manera, és de les més suaus entre les sedants afamades. Pot donar lloc a un estat de catarsi o felicitat renovada només en comptades ocasions. – Preparats: normalment s’empra en decocció lleugera (bullir de 2 a 4 minuts), però se’n disposa en extracte hidroalcohòlic sol o combinat (per exemple, Mixtract–2, amb Flor de Taronger, Arç Blanc, Llobet i Valeriana). – Efecte general sobre els nervis: afrodisíaca, antiespasmòdica, narcòtica, hipotensora, psicodèlica (per les beta–carbolines), sedant, soporífera, inhibidora de la monoamino–oxidasa A. – Afeccions nervioses que millora: ansietat, asma, ciàtica, convulsions, diarrea nerviosa, dolor de la regla, distonies neurovegetatives, mal de cap, epilèpsia, espasmes, gastroenteritis nerviosa, addicció a la heroïna o a la morfina, hipertensió, histèria, insomni (en nens, o per la febre, o per esgotament), taquicàrdia, nerviosisme, neurastènia, neuràlgies, neurosi, palpitacions, tos nerviosa, ensurts.

***************************************************************************************** 12- POL·LEN – Varietats: el que es ven a les botigues d’herbodietètiques i supermercats sol ser de Labiades. Algunes vegades els grànuls son grisos. Això correspon al pol·len de Roselles (Papaver). Per esbrinar–ho cal mirar–lo al microscopi (òptic). – Toxicitat: algunes persones (amb colon irritable) poden tenir diarrea si prenen molt pol·len. Qui pateixi de freqüents atacs de gota els pot agreujar al prendre molt pol·len. Si es pren a deshores o irregularment, pot destarotar el sistema inmunitari i fer aparèixer al·lèrgies. – Preparats: els grànuls que elaboren les abelles ja son prou adients per prendre’ls, a ser possible ben mastegats. – Efecte general sobre els nervis: tonifica el cervell (li dona més capacitat de reacció i d’adaptació), millora la qualitat del son, millora l’estat general en afectats per malalties degeneratives (síndrome de fatiga crònica, neuro-miopaties, esclerosis en plaques), escurça la recuperació d’un atac de feridura o d’un vessament cerebral, millora l’estat dels deprimits per intoxicació per la contaminació de l’aire o per altres motius, reprimeix la incontinència d’orina.

******************************************************************************************

13-ROMANÍ El Rosmarinus officinalis (1.5 g/Kg) és, a més de neuroprotector, hepatoprotector. La cirrosis induïda pel tetraclorur de Carboni afecta el receptor del gluamat NMDA (N-metil-D-aspartat), incrementant l’expressió de les subunitats NR1, NR2A i NR2B, però el Romaní els fa tornar als nivells normals. Per ant, està indicat com a neuroprotector en persones amb cirrosis hepàtica. La luteolina, l’àcid carnòsic i làcid rosmarínic modulen les defenses cel·lulars contra l’estrès i incrementen la tolerància al calor de les neurones. L’estrès es pot mesurar pels nivells d’ Hsp90 (proteïna de xoc de calor 90 alfa), d’ VCP/p97 (ATPasa transicional del recticle endoplasmàtic), d’ NDK (difosfatasa-cinasa dels nucleòsids, i HYOU1 (preoteïna 1 disparada per la hipòxia). A l’escorça cerebral i a l’hipocamp es pot palesar l’efecte antioxidant del Romaní. El Romaní estalvia despesa de CAT (escorça cerebral), GPX, NOS (sobre tot al cor) i SOD. Estalvia la peroxidació lipídica (cervell) i formació de ROS (a l’hipocamp). L’àcid carnòsic del Romaní protegeix el cervell del dany causat pel dieldrin (pesticida organoclorat productor de Parkinson). Això es corrobora a concentracions de 10 microM per a ambdues substàncies i pels nivells recuperats amb l’àcid carnòsic tant de caspasa-3, de fosforilació del C-Jun terminal i de la caspasa12. La inhibició del factor neurotròfic cerebral també és revertida per l’àcid carnòsic. És a dir, l’àcid carnòsic del Rosmarinus officinalis pot protegir de llur destrucció a les cèl·lules dopaminèrgiques. Els catecols del Romaní, a l’oxidar-se, es transformen en quinones electrofíliques. En concret, l’àcid carnòsic activa la via de transcripció Keap1/Nrf2, per ancorar-se als residus de cisteïna del Keap1. En cultius d’escorça cerebral, l’àcid carnòsic/biotina s’acumula, a les cèl·lules que no són neurones (glia), a baixes concentracions, i, a les neurones, a concentracions majors. L’àcid carnòsic protegeix contra la isquèmia a la zona irrigada per l’artèria cerebral. ROMANÍ Rosmarinus officinalis L. (família de les Lamiàcies o Labiades) – Etimologia: o bé del llatí “ros” “marinus” (rosada de mar) o bé del grec “rof” “myrinos” (arbust aromàtic) o bé del sànscrit “rommany” (cap de família). – Sinònims: en català Romer, en castellà Romero, en anglès Rosemary. – Varietats: a vegades les flors son gairebé blanques o d’altres son d’un atzur intens, tot i que normalment llur color és entre mig. De l’espècie típica hi ha una varietat ajaguda i penjant, la var. palaui, d’algunes roques vora el mar de Menorca, per exemple. Recentment es cultiva com a ornamental. La var. lavandulaceus es fa cap a Almeria. És una mata alta i te fulles dentades. Una espècie similar és R. eriocalix, de la costa d’Almeria,

que a la vegada té una subspècie a la costa de Granada (ssp. tomentosus) coneguda com a Romero Blanco. Ben diferent és l’anomenat Romer Mascle (Cistus rosmarinifolius = C. clusii) de la família de les Estepes (Cistàcies). Tot i que la fulla se li assembla, per la forma, la flor és ben típica de les Estepes, en aquest cas blanca. S’empra com un depuratiu puntual de primavera. – Toxicitat: a la llarga, si se’n pren cada dia de l’any, pot conduir a un estat anèmic, amb problemes renals (glomerulonefritis) o amb gastroenteritis. L’oli essencial del quimiotip verbenona–acetat de bornil– terpineol pot ser neurotòxic donant convulsions epileptoides, tot i que és més cicatritzant. És el típic de Còrsega. Cal optar pels altres quimiotips: cineol (del Marroc), càmfora (Alacant–Múrcia). L’oli essencial de Romaní, en general, no és convenient per a les embarassades. – Preparats: el més corrent és la infusió casolana, normalment barrejada amb d’altres plantes aromàtiques. Es pot comprar l’oli essencial (però caldria exigir l’etiqueta del quimiotip). Un preparat alquímic de Romaní (cendres, oli essencial i extracte hidroalcohòlic barrejats) és molt eficaç per problemes respiratoris (bafs) més o menys nerviosos o per ajudar a regenerar els ossos fracturats, que

comporten més o menys dolor i neguit. Un altre preparat és l’anomenat alcohol de vitamines del Dr. V.L. FERRÁNDIZ (1 litre d’alcohol amb el suc de dues Pastanagues, dues Llimones i amb 40 g d’herbes a parts iguales: Romaní, Alfàbrega, Hipericó, Marduix, Espígol i Àrnica). Es deixa macerar uns 40 dies abans de colar del tot. S’empra per a amortir dolors, i en general com un bon alteratiu. – Efecte general sobre els nervis: afrodisíac, antiespasmòdic, aperitiu, calmant, calefacient (cap, estómac, budells, peus), cordial, estimulant de les suprarenals, regulador hipofisari de les gònades, antiinflamatori del sacro–ilíac (verbenona), tranquil·litzant. – Afeccions nervioses que millora: aerofàgia, angina de pit (falsa), atac de feridura, asma, rampes (càmfora), ciàtica, contractures musculars per estrès, (càmfora), depressió (verbenona), desmais, dolor de la regla, dispèpsia, mal de cap, dolor al cor, embotiment mental, epilèpsia, esclerosi en plaques (cineol), estrès, febre nerviosa, hipertensió (càmfora), mínima alta (tensió arterial), impotència, lipotímies, migranyes, neuràlgies, palpitacions, paràlisi, paràlisi cerebral, memòria escassa, peus freds, vertigen.

*********************************************************************************

14-SÀLVIA L’extracte aquós de les fulles de la Salvia officinalis inhibeix la formació de MDA deguda a la peroxidació lipídica al cervell. El seu àcid rosmarínic a dosis de 4 mg/Kg actua com a ansiolític sense alterar l’ ADN cerebral o le capacitat motora. La Sàlvia conté 3 flavones (apigenina 30 microM, hispidulina 1.3 microM, cirsimaritina 350 microM) i 2 diterpens de l’abietà (7-metoxi-rosmanol 7.2 microM, galdosol 0.8 microM) actius envers els receptors benzodiazepínics. L’extracte fet amb etanol de les fulles de la Salvia officinalis conté àcid carnòsic i carnosol, diterpens que inhibeixen (IC50 de 30 i 55 microM, respectivament) l’ancoratge del 35-S-terciari-butilbiciclo-fosforo-tionat a les membranes cerebrals, en concret al canal del clorur al receptor diazepínic del GABA. Tant l’àcid carnòsic com el carnosol no afecten l’ancoratgedel muscimol o el diazepam al complexe del receptor benzodiazepínic. SÀLVIA Salvia officinalis L. (família de les Labiades o Lamiàcies) – Etimologia: “salvare” en llatí pot entendre’s com guarir. “Officinalis” sempre vol dir que es ven (es venia) a les oficines de farmàcia. – Sinònims: en francès Sauge, en alemany Salbei. – Varietats: la ssp. officinalis és la cultivada als jardins. De silvestres n’hi ha dues varietats. Una s’assembla més a la dels jardins (ssp. minor) i l’altre és de fulla molt estreta (ssp. lavandulifolia). Als herbolaris a vegades es troba, a més d’questa darrera ssp. la ssp. triloba (de fulla ample ondulada amb dues orelletes a la base) (prové de Turquia i Grècia). A Grècia hi ha també la ssp. major (=tomentosa), similar a la triloba. Hi ha unes 50 espècies emprades com a medicinals dins el gènere Salvia. Però el que s’entén com a típica és la Salvia lavandulifolia (Sàlvia d’Aragó). – Toxicitat: els quimiotips amb

verbenona (la ssp. officinalis i la ssp. minor) poden causar problemes com ara malformació cardíaca al fetus, o convulsions, taquicàrdia i mareig als adults. La ssp. lavandulifolia és benigne. – Preparats: el més corrent és prendre la infusió o decocció de la planta (fulles). Molt rares vegades s’empra la rel. L’oli essencial és fàcil de trobar. – Efecte general sobre els nervis: afrodisíaca feminítzant, analgèsica, aperitiva, cordial, reguladora de la tensió arterial, sedant, tònica del cervell i de les

suprarenals, inhibidora de l’acetil-colinesterasa. – Afeccions nervioses que millora: angina de pit (falsa), atac de feridura, asma, congestió cerebral, depressió, diarrees nervioses, dispèpsia, mal de cap, espasmes, embotiment mental, fred als peus, hipertensió, histèria, insomni, memòria escassa, meningitis víriques, nerviosisme, neurastènia, palpitacions, paràlisi, Alzheimer, Parkinson, encostipat nerviós, suors nocturnes, estrès, tremolors, vertígens, vòmits nerviosos.

15-TARONGER Als cítrics, els flavonoids més abundants són les flavanones (hesperidina, naringina, neohesperidina). Però hi ha flavones menys abundants que tenen accions metabòliques més potents: apigenina, diosomina, luteolina, rutina. En general són antiinflamatoris, antioxidants i neuroprotectors. Els flavonoids, els flavanols i els antocians i flavanones milloren la capacitat cognitiva. Interaccionen amb les vies de les proteïno-cinases i les lípido-cinases que regulen factors de transcricpió i expressió de gens relacionats amb la plasticitat sinàptica i amb el fluxe cerebro-vascular. Dels components de les flors de Taronger (Citrus aurantium) destaquen el linalil-acetat i el mircè. El linalil-acetat és anestèsic (1 microg/mL), antioxidant, antiespasmòdic (0.20 mg/mL), depressor motor i sedant. El mircè és analgèsic, anticonvulsiu, antinociceptiu (20 mg/Kg), antioxidant, antiespasmòdic, hipotèrmic, i miorelaxant. Altres components dels cítrics, i en especial de la Taronja, són els següents. La 3,5,6,7,8,3’,4’-heptametoxi-flavona de la pell de la Taronja ajuda a recuperar-se de la isquèmia cerebral. En concret, indueix la fosforilació de les cinases regulades per senyals extracel·lars (ERK1/2) i la CREB (*AMPc response element-binding protein) a l’hipocamp, després d’un periode d’isquèmia. Aquesta metoxiflavona augmenta l’expressió del factor neurotròfic cerebral al gir dentat de l’hipocamp. Les cèl·lules sensibles a aquest factor neurotròfic semblen ser astròcits madurs (amb proteïna acídica fibrilar). També augmenta el precursor neuronal de la doblecortina, a la zona subgranular (gir dentat subventricular). La neurogènesis és, doncs, activada mitjançant ERK1/2 i CREB. L’ hesperidina (de la flor, fruit i fulla) és analgèsica, ansiolítica, i depressora del SNC (a 100 mg/Kg). A 50 mg/Kg protegeix dels danys per radiacions gamma (5 Gy). En concret, protegeix de l’estrès oxidatiu. Protegeix els nivells de SOD i CAT. Protegeix de l’alteració de les monoamines. Fa minvar menys els nivells de serotonina, dopamina, norepinefrina, epinefrina i fa augmentar menys els de les MAO. La hesperidina a 0.8 microM, la hesperitina a 4 microM i la neohesperidina a 50 microM inhibeixen la davallada de la viabilitat de les cèl·lules cerebrals, eviten els danys a la membrana (alliberació d’ LDH i formació de ROS); incrementen l’activitat de la CAT i eviten la pujada de calcions dins les cèl·lules i la davallada del potencial de membrana a les mitocòndries (excepte en el cas de la hesperidina a 0.8 microM). Eviten també la pujada dels nivells de la caspasa-3 (induïda per H2O2). La hesperidina i la hesperitina eviten la davallada de la GPX i GH, inhibeixen les danys a l’ ADN (desencadenats per l’ H2O2). La hesperetina inhibeix la peroxidació lipídica al cervell (induïda per ions Fe++, H2O2, xantina-oxidasa). També inhibeix el dany neuronal excitotòxic induït pel glutamat a l’escorça cerebral. La hesperetina inhibeix selectivament el dany induït per l’àcid N-metil-D-aspartic al receptor del glutamat. També inhibeix el dany causat pel betaamiloide (25-35). El suc de Taronja conté més compostos fenòlics que els sucs de cítrics similars. I té més potència com a carronyaire de radicals lliures hidroxil (·OH). Inhibeix la producció de MDA pels ions ferrosos (si bé el Pomelo té més capacitat). També inhibeix l’acetil-colinesterasa. En conclusió, el suc de cítircs convé als malalts d’ Alzheimer.

L’acció antinflamatòria dels flavonoids de la Taronja va acompanyada d’una acció estimulant de la immunitat a la micròglia. La micròglia segrega aleshores més citocines, iNOS, NO i NADPH-oxidasa. I els flavonoids fan que minvi el NF-kappa-B per la via del MAPK. La nobiletina té una acció contra la demència, almenys als animals. La nobiletina, de la pell dels cítrics, estimula a les neurones de l’hipocamp el senyal AMPc/ proteïna cinasa A / cinasa extracel·lular regulada per senylas/ CREB. I millora la memòria perduda per culpa de l’amiloide beta. Minva els nivells de guanidina-amiloide beta soluble (1-40) i amiloide beta (1-42) al cervell. Minva també el pes de les plques de beta-amiloide a l’hipocamp. Per tant, està iundicada com a preventiva de l’ Alzhemier. La nobiletina inhibeix la MMP-2 i la MMP-9 als astrocitomes. Inhibeix la invasió, migració i adhesió cel·lular en astrocitoma anaplàsic i en oligoastrocitoma i en glioblastoma multiforme. La naringenina és una flavonona que es troba a divereses parts del Taronger. És inhibidora de l’acetilcolinesterasa. Protegeix de l’ Alzheimer i de l’amnèsia. És 7 vegades més antioxidant que la quercetina. És neuroprotectora. Inhibeix la serotonina. Inhibeix el TNF-alfa. És citostàtica i creua amb facilitat la barrera hematoencefàlica. Envers els gliomes fa que hi hagi més Bax que Bcl-2 i més caspasa-3 i caspasa-9 del normal. La luteolina pot inhibir el capteniment antisocial desencadenat durant l’embriogènesis per un excés de IL6 maternal dirigit envers el fetus. Tant la luteolina com la diosmina inhibeixen la fosforilació neuronal del JAK2/STAT3 (*Janus tyrosine kinase-2/signal transducer and activator of transcription-3), en especial en contra l’activació immune maternal. L’ apigenina té efectes anti-depressió que es poden testar en la prova de la natació forçada. L’apigenina redueix la davallada de la ingesta de sucre deguda a l’estrès crònic. I atenua les alteracions en els nivells de serotonina; l’àcid 5-OH-indol acètic i la dopamina o el qüocinet entre aquests dos metabolits. I això en diferents regiosn cerebrals. També regula la pujada de corticosterona sèrica i la reducció de l’adenil-ciclasa plaquetària. De l’ oli essencial de Llimona, el llimonè, el gamma-terpinè i el citral afecten proporcionalment a llur dosi l’alliberació de monoamines cerebrals. L’S-llimonè és més potent que l’ R-llimonè. Els metabolits del llimonè o del gamma-terpinè tenen més efecte que les molècules mare. La sinefrina, de la pell de la Taronja verda, és perillosa ja que té un efecte similar a l’efedrina i pot causar isquèmia cerebral. La tangeretina (10 mg/Kg/dia/1 mes) s’acumula gairebé per igual a l’ hipotàlem, cos estriat i hipocamp). Pot evitar el dany de la 6-hidroxi-dopamina al lòcul frontal mitjà carecteritzat per una disminució del nombre de cèl·lules TH+ a la substantia nigra i del nivell de dopamina al cos estriat. La Bergamota (Citrus bergamia) inhibeix l’ansietat deguda a l’estrès i regula la descompensació de l’anim i els dolors provocats pel càncer. L’oli essencial de Bergamota (0.5 mL/Kg) redueix l’extensió de l’infart cerebral, especialment en el cos estriat medial i a l’àrea motora de l’escorça. Redueix els nivells d’aspartat i glutamat disparats a l’escorça fronmtoparietal per l’oclusió de l’artèria cerebral mitjana. A la vegada, incrementa la fosforilació i l’activitat de la cinasa de supervivència (Akt). El Poncemer (Citrus medica) conté a la pell monoterpens (llimonè, gamma-terpinè) i sesquiterpens que, en conjunt, tenen un efecte antioxidant, neuroptrotector (inhibidor de l’ acetil-colinesterasa). TARONGER Citrus aurantium L. (família de les Rutàcies) – Etimologia: el nom llatí d’aquest arbre era ja Citrus. “Aurantium” significa daurat. Dir color taronja seria una redundància. – Sinònims: en castellà Naranjo, Azahar (flor); en francès Orange; en italià Arancia; en grec Portogalo. – Varietats: la ssp. amara és el Taronger Amarg, el que dona la flor més preuada (Azahar). La ssp. bergamia és la Bergamota. La ssp.

sinensis és el Taronger típic, amb moltes menes o varietats comercialitzades. La ssp. paradisi és l’Aranja (Pomelo). – Toxicitat: la flor és molt sedant i pot fer que els reflexes no siguin ràpids, a més d’embotir la ment. L’oli essencial de Taronja o de la fulla (petitgrain) ens pot fer aparèixer al·lèrgies a la pell si, a més, ens exposem al sol. Elements estranys com ara residus de pesticides poden tornar tòxiques parts de la planta. – Preparats: l’aiguanaf és el destil·lat o hidrolat de la flor. Normalment s’empra la infusió o la decocció de la flor. També es pot emprar l’escorça de la Taronja Amarga, no només per a fer confitura, sinó per fer–ne infusió o decocció. El Plàtan aixafat amb Taronja és bo pels nens petits. Hom diu que si en

mengen cada dia es tornen més intel·ligents. Recordem que l’oli essencial de la flor s’anomena neroli, i el de la fulla, petitgrain. – Efecte general (de la flor) sobre els nervis: antiespasmòdica, hipnòtica, hipotensiva, sedant, anodina, aperitiva, calmant del cor, tonificant de la circulació de l’energia pels meridians (acupuntura), sedant, refrescant, tranquil·litzant. – Afeccions nervioses que millora (la flor): aerofàgia, asma, desmais (especialment després d’un part), dispnea, dolor de la regla, dispèpsia, epilèpsia, espasmes, hipertensió, insomni, mareig, migranyes, nàusees, palpitacions, quequesa, tos nerviosa, dolor nerviós als bronquis, excitació nerviosa, psicosi agressiva, ensurts, taquicàrdia.

***********************************************************************************

16-TARONGINA L’extracte aquós de la Melissa officinalis inhibeix la GABA-T (transaminasa de l’àcid gamma-amino-butític) a IC50 de 0.35 mg/mL. L’estrès oxidatiu provocat pel Mn al cervell (hipocamp i cos estriat) pot ser evitat amb un pretractament amb Melissa officinalis. Això es corrobora amb una davallada dels tiols (espècies reactives de l’àcid tiobarbitúric) i un increment de la CAT i la SOD. Tant l’àcid romarínic (1.5 % del pes sec de la Melissa officinalis), com l’àcid ursólic inhibeixen la GABA-T i incremnten els nivells de GABA al cervell. En total inhibeixen moderadament l’ansietat, sense alterar les capacitats d’exploració. TARONGINA Melissa officinalis L. (família de les Lamiàcies o Labiades) – Etimologia: la cabra Amaltea i l’abella Melissa alimentaren, segons la mitologia grega, Zeus nadó, qui pogué destronar Saturn, qui havia ja destronat el Cel. Les flors abundants atrauen molt les abelles. El mot grec per abella és encara Melissa. I les abelles encara fan mel. “Officinalis” significa medicinal. – Sinònims: en castellà Toronjil, Melisa; en alemany Zitronenkraut – Varietats: les fulles de la planta, quan encara no fa flor, son molt grans; en canvi, les de les rames que duen flors son petites totes. Hi ha una espècie similar: M. parviflora que almenys es troba a l’Índia. – Toxicitat: l’essència de les fulles dona una mena de mareig amb embotiment mental i excitació, amb sensació de calor al cap. La infusió de la planta pot fer venir molta gana. Abusar–ne pot donar mareig. – Preparats: normalment s’empra la infusió de les fulles, que convé que facin olor i no siguin massa seques o passades. És famosa l’aigua del Carme (licor destil·lat de Tarongina, Marialluïsa, flor de Taronger, Camamilla, Til·la, Celiandre, Canyella, Angèlica, Nou Moscada i Hisop). L’oli essencial s’empra en pomades per mirar de tractar l’herpes zóster. – Efecte general sobre els nervis: alterativa, antidepressiva, antiespasmòdica, bradicàrdica, calmant, cordial, espasmolítica, estimulant (primària), hipotensora, nervina, calma el cor, sedant (secundària), tònica cerebral (memòria). – Afeccions nervioses que millora: acúfens, angoixa, anorèxia, asma, atacs de nervis, depressió, desmais, digestions lentes, dolor de la regla, dispèpsia, mal de cap, epilèpsia, espasmes (digestius, arterials, bronquials), hipertensió, insomni, histèria, indigestions, lipotímies, mareig, memòria escassa, migranyes, nàusees, nerviosisme, neuràlgies, obcecació mental, obnubilació mental, palpitacions nocturnes, constipats nerviosos, respiració dificultosa per l’estrès, taquicàrdia, pors irracionals (fòbies), vertigen.

*************************************************************************** 17- TIL·LA Tilia platyphyllos Scop. (Família de les Tiliàcies) – Etimologia: el nom gènere equival al nom llatí antic de l’arbre, que podria significar el mateix que Linde (alemany): arbre flexible. – Sinònims: en català Tell, en castellà Tilo, en francès Tilleul. – Varietats: s’hibrida amb T. cordata donant lloc a T. vulgaris. A la vegada, T. cordata s’hibrida amb T. rubra donant lloc a T. euchlora. Als jardins veiem també una espècie força diferent, pel fullatge argentat: Tilia tomentosa, de rendiment superior, ja que les flors son majors i pesen força. A Montserrat, per exemple, hi ha la Tilia platyphyllos var. cordifolia. Tilia cordata és fa més als Pirineus. – Toxicitat: la infusió o decocció de la flor de Tell provoca a la llarga l’anomenada triple discràsia: anèmia, plaquetes escasses, fibrinogen escàs; a més d’hipotensió. No és segur l’efecte sobre la visió, sobre la qual cosa hi ha versions contradictòries. – Preparats: el més corrent és fer la infusió de les flors. Sembla ser que, si es fan bullir, no tenen tant efecte. També s’empra la decocció de l’escorça interna, el carbó de la fusta, els fruits i les mateixes fulles. – Efecte general sobre els nervis: antiespasmòdica, apaivagadora, calmant, sedant. – Afeccions nervioses que millora (la flor): acidesa d’estómac, aerofàgia, asma, esgotament nerviós, convulsions infantils (atacs de nervis), mal de cap, mal d’estómac, epilèpsia, febre nerviosa, hipertensió, hipocondria, indigestions, insomni, migranyes, nàusees, nerviosisme, PARKINSON, constipats nerviosos. – Afeccions nervioses que millora (l’escorça interna): epilèpsia, febre nerviosa.

18-VALERIANA L’extracte de Valeriana officinalis estimula un 40% l’activitat del GAD (descarboxilasa de l’àcid glutàmic) a concentracions al voltant d’ 1 mg/mL. Dels principis actius de la Valeriana officinalis destaquen com a sedants els valepotriats, la valerenona. A més a més, l’àcid valerènic és, antiespasmòdic i inhibidor del GABA; l’àcid valèric és antiinsomniac, antiespasmòdic, hipotensor, i miorelaxant;

VALERIANA

Valeriana officinalis L. (família de les Valerianàcies) – Etimologia: del llatí “valere” estar bé (de salut). I aquest mot potser derivi de Baal (déu fenici de la natura). – Sinònims: Herba de Sant Jordi, Herba dels Gats. – Varietats: hi ha moltes varietats o subspècies menors (angustifolia, collina, excelsa, procurrens) que s’engloben dins l’espècie típica. A Galícia hi ha la ssp. sambucifolia. Als herbolaris i als laboratoris es comercialitza la Valeriana típica procedent de Bèlgica, o l’espècie V. wallichii, procedent de l’Afganistan

(quan no hi ha guerra). Als Pirineus, abunda V. montana, però no es comercialitza, per ser petita. És interessant l’endemisme, molt robust, Valeriana pyrenaica, que es troba a Núria, per exemple. – Toxicitat: a grans dosis dona símptomes similars als originats per un tumor al cerebel (atàxia, tremolor intencional, nistagmes asimètric, i dificultat per pronunciar per separat les síl·labes d’una paraula). També pot donar mal d’estómac i nàusees, després d’un període excessivament llarg prenent–ne. Com a tota sedant pot fer que els reflexes no responguin

prou de pressa. V. wallichii no seda durant tant de temps. – Preparats: normalment es pren la infusió o decocció de les arrels. També és fàcil trobar l’extracte hidroalcohòlic o l’extracte glicèric. També es ven en pastilles (amb pols d’arrel i amb extracte sec). – Efecte general sobre els nervis: anodina, antiespasmòdica, allarga la vida de l’àcid gammaamino-butíric (GABA), espasmolítica, hipnòtica, narcòtica, nervina, relaxant muscular, sedant, timolèptica. – Afeccions nervioses que millora: al·lèrgies, anorèxia, aprehensions, asma, esgotament, deliris,

dolor de la regla, mal de cap, dolors en general, epilèpsia, eretisme cardiovascular, espasmes de faringe, estrès, manca de concentració mental, febre nerviosa, hiperexcitabilitat sensorial, hipertensió, singlot, hipocondria, histèria, insomni, migranyes, nerviosisme, neurastènia, neuritis, palpitacions, poliúria, encostipats nerviosos, mal de panxa, sufocacions, ensurts, tics nerviosos, tos nerviosa, trastorns psicosomàtics.

AROMATERÀPIA ROBERT TISSERAND aplicà l’estil psicològic de la fitoteràpia anglesa a l’aromateràpia. Pels àrabs, segons una dita d’ells, la felicitat, o l’estar bé dels nervis, requereix tenir contacte amb els nens, les dones, els perfums i l’oració. L’aromateràpia natural consistiria en refregar–se la cara amb plantes aromàtiques. A l’altre extrem hi ha els perfums de moda, del tot artificials. Els olis essencials sovint son adulterats, rectificats o reconstituïts. Els anomenats concrets poden tenir restes dels dissolvents, emprats en la maceració, encara tòxics pel cervell. Els absoluts (re–destil·lats de concrets amb alcohol) també. Per això és convenient només aplicar els olis sobre la pell, més o menys diluïts, en zones no massa sensibles. Els terapeutes poden protegir–se de les “energies negatives” de llurs pacient, perfumant– se lleugerament amb olis essencials: Clau, Hisop, Marduix, Sàndal, Timó Capgròs, Vetiver. A la sala d’espera és convenient posar aromatitzadors amb olis essencials antisèptics: Aranja, Canyella, Clau, Farigola. Els components o principis actius dels olis essencials solen resultar excitants quan tenen càrrega positiva, i sedants quan la tenen negativa. Així, els àcids serien excitants i els aldehids sedants. O vist d’una altra manera, serien excitants els olis essencials de: Arbre del Te, Cedre, Celiandre, Palo de Rosa, Sàndal. En canvi, serien sedants els de: Espígol, Gerani, Llimona, Neroli. Força neutres o amb ambdues tendències compensades son els olis essencials de: Hisop i Olis essencials en afeccions nervioses concretes: AEROFÀGIA–ANÍS VERD AFRODISÍAC–CANYELLA, COMÍ CASTELLÀ Menta Piperita. En general és agradable aplicar els olis essencials amb carriers o olis de massatge. Contra la por i el blocatge dels instints bàsics associats al primer xacra (genital) és convenient l’oli essencial de Farigola. Contra els deliris de culpabilitat, la gelosia i la confusió mental, associats al blocatge del segon xacra, del baix ventre, és convenient aplicar oli essencial de Patxulí o de Xiprer. Contra un estat agressiu de petulància, de falsa fortalesa, associats al blocatge del tercer xacra, del plexe solar, és convenient aplicar oli essencial de Fonoll o d’Espígol. Contra un estat melangiós associat a sentiment d’odi, i al blocatge del quart xacra, al pit, és convenient aplicar oli essencial de Canyella o de Taronja. Contra la mancança de comunicació o de facilitat per estar atent o per parlar adientment, associats al blocatge del cinquè xacra, de la gola, és convenient aplicar oli essencial de Menta Piperita o de Sàlvia o d’Arbre del Te. Contra el mareig o la manca de connexió directa amb el que veiem, associada a un blocatge del sisè xacra, del front, és convenient aplicar oli essencial d’Alfàbrega o de Romaní. Finalment, contra la insensibilitat, crueltat, egocentrisme, associats al blocatge del setè xacra, del cim del crani, és convenient aplicar oli essencial de Rosa. Per cert és molt car.

AGRESSIVITAT–NEROLI ALZHEIMER–SÀLVIA AMNÈSIA–CLAU, ROMANÍ ANORÈXIA–FARIGOLA ANSIETAT–MARIALLUÏSA, NEROLI ASTÈNIA–ALFÀBREGA AUTOESTIMA BAIXA–VETIVER CAMES AMB RAMPES–GESSAMÍ, BEDOLL CAMES DÈBILS–ROMANÍ, ANÍS VERD CERVICALS–ROMANÍ CIÀTICA–ROMANÍ CLAUSTROFÒBIA–MENTA CREATIVITAT ESCASSA–MENTA, GERANI DEPRESSIÓ–ARBRE DEL TE, ALFÀBREGA, CANYELLA, FARIGOLA DESMAIS–CANYELA, ROMANÍ, ROSA, ESPÍGOL ENCEFALITIS VÍRICA–ALFÀBREGA EPILÈPSIA–ALFÀBREGA, MARDUIX, PETITGRAIN, NEROLI ESGOTAMENT MENTAL–MENTA, ALFÀBREGA, ROMANÍ ESTRÉS– MARIALLUÏSA, SÀNDAL, MARDUIX, NEROLI FEBRE NERVIOSA–CAMAMILLA ROMANA HIPERTENSIÓ–ESPÍGOL, MARIALLUÏSA, MARDUIX, NEROLI, SALVIA HIPOTENSIÓ–CLAU, FARIGOLA, MARDUIX, ORENGA HISTÈRIA–TARONGINA. ROMANÍ INDECISSIÓ– ROMANÍ, LLIMONA INSOMNI–ALFÀBREGA, MARIALLUÏSA, PETITGRAIN INTEL·LIGÈNCIA ESCASSA–SERPOL IRRITABILITAT–ALFÀBREGA, XIPRER, ESPÍGOL, ROSA MAL DE CAP–MARDUIX, MENTA PIPERITA, ROSA MAL HUMOR FEMENÍ–HISOP MANCA DE PLANS DE FUTUR–XIPRER MANCA DE RESPECTE–NEROLI MAREIG AL VIATJAR–ALFÀBREGA, MENTA MEDUL·LA ESPINAL LESIONADA–FONOLL MEMÒRIA ESCASSA–ALFÀBREGA, CLAU, MENTA, ROMANÍ, SÀLVIA, FARIGOLA MENINGITIS–LLIMONA, SÀLVIA, CEBA, CAMAMILLA, CAPS D’ASE MIGRANYES–ALFÀBREGA, CAMAMILLA, MARDUIX, ROMANÍ, ROSA NEURÀLGIA DEL TRIGÈMIN–GERANI, CAMAMILLA, MENTA PALPITACIONS–ANÍS VERD, MARDUIX, NEROLI PARÀLISI–ROMANÍ, GINEBRE, ESPÍGOL, ALFÀBREGA, MENTA PARKINSON–ALFÀBREGA, CLAU, ARBRE DEL TE, MENTA PIPERITA, SÀLVIA, ROMANÍ, FARIGOLA PESSIMISME–TARONJA, PETIT GRAIN POR–GINEBRE TABAQUISME–BEDOLL, GINEBRE, ABET DE SIBÈRIA, CEDRE AMERICÀ TAQUICÀRDIA–MARIALLUÏSA, MARDUIX, XIPRER, NEROLI TIMIDESA–CAMAMILLA, BERGAMOTA TOS NERVIOSA–XIPRER, EUCALIPTUS, GESSAMÍ, CAMAMILLA TRAUMA POST–VIOLACIÓ– GESSAMÍ, NEROLI VERTÍGEN–ALFÀBREGA, MENTA PIPERITA, ROMANÍ, POLIOL VERD

LLISTA D’ACTIVITATS NEURONALS DE PRINCIPIS ACTIUS DE PLANTES

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL EN GENERAL ACTIVADORS DEL SNC Bufotenina, àcid cafeic, àcid clorogènic, cinarina, L-DOPA, liqüiritigenina, mescalina, pirogal·lol (Hypericum)

1,8-cineol, adenina, anisodamina, apiol, apomorfina, atropina, benzil-benzoat, beta-sitosterol-D-glucosid, borneol, brucina, cafeïna, càmfora, carveol, carvona, catina, cinamaldehid, cocaïna, colxicina, elimoclavina, efedrina, gelsemicina, gentianina, geraniol, gingenosid Rg1, harmalina, hiosciamina, ibogaïna, iboxigaïna, ibogalina, iboxigaïna, jateorizina,, lobelina, mandragorina, mangiferina, mentol, mitraginina, nimbidina, panacè, panaxina, picrotoxina, picrotoxinina, piperina, plumbagina, pirocatecol, reticulina, safrol, salidrosina, escopoletina,skimmianina, estricnina, tabernantina, tebaïna, teobromina, teofilina, verbenalina, voacangina, voacristina, yohimbina ADAPTÒGENS: gingenòsids (Ginseng) Són remeis que procuren felicitat; i també ganes i molta capacitat per a treballar productivament. Així els definí cap el 1950 ISRAEL I. BREKHAM a Rússia (seguint la pre-definició de NICOLAI LAZAREV). A més, no perjudiquen la salut en cap sentit. Milloren el sistema nerviós, minven l’estrès, milloren el sistema immunitari, minven la inflamació i el dolor, restauren l’energia perduda per l’esgotament, reforcen la ment, reequilibren el sistema hormonal i l’enzimàtic. Estimulen els sentits i els reflexes. Regulen el colesterol i la tensió sanguínia. Reforcen el cor i els pulmons. Donen més capacitat atlètica i més resistència a les adversitats (socials, emocionals, sensorials), milloren la intensitat del descans, i eviten lesions promogudes per l’estrès. Milloren la diabetis, la massa òssia, equilibren el sistema de les prostaglandines, protegeixen del càncer i de les radiacions, i, en definitiva, milloren la qualitat de vida, i també l’allarguen. Son adaptògenes les plantes: Aralia mandschurica, Astragalus membranaceus*, Centella asiatica**, Coleus forskohlii, Ginseng Coreà**, Ginseng Siberià**, Glychyrriza uralensis* (Regalèssia Xina), Morinda citrifolia* (Noni), Polygonum multiflorum* (Fo–Ti– Tien), Pfaffia paniculata, Rhaponticum carthamoides, Rosa majalis, Rhodiola rosea*, Sàlvia**, Schizandra chinensis*, Scutellaria baicalensis*, Sutherlandia frutescens,Whitania somnifera* (Ashwagandha). [Amb dos ** les que son fàcils de trobar a les botigues d’herbodietètica; amb un sol * les que s’hi troben amb dificultat; sense asterisc, les molt difícils d’aconseguir des de Barcelona].

ANALÈPTIC (=estimulant): achirantina, cafeïna, coritubarina (Cascall), GABA (Patataes, Cacahuets, Jingebre, Fenigrec, Mandarines, Taronges, Maduixes, Llobet, Ginseng), galantamina (Narcissus), piperina (Pebre, estricnina (Nou Vòmica) ANTIHIPNÒTIC: Triandrina (Salze) ANTINARCOLÈPTICS Efedrina, sinefrina ANTI-PARALÍTIC Bulbocapnina (Corydalis) BLOQUEJADORS DELS CANALS DE CALCI Berberastina, boldina, Calci, dehidrocurdiona (Zedoària) ESPASMOLITIC Geranial ESTIMULANT MOTOR Isoborneol, isoeugenol EUFORITZANTS Harmina, serotonina, morfina INHIBIDORS/SEDANTS DEL SNC 6-shogaol, acetona, àcid acòric, ajmalicina, angelicina, apigenina, apomorfina, arecolina, asarona, atropina, benzil-benzoat, bergaptè, beta-eritroidina, beta-sitosterol-D-glucòsid, brahminosid, brahmosid, butil-acohol, carpaïna, crisina, cincofilamina, cinnamaldehid, coixenolid, columbamina, consolidina, coridina, dauricina, dihidrometisticina, difenil, emodina, erisopina, erisotiopina,erisotiovina, erisovina, etanol, etil-acetat, eugenol, eugenol-metil-eter, gelsedina, gelsemicina, gelsemidina, gelsemina, gelsevirina, helixantina, hesperidina, honokiol, hidrastina, hiosciamina, isoreserpilina, isorincofil·lina, jaeteorizina, jatrorizina, kawaïna, lactucina,

lactucopicrina, linalool, lobelina, licorina, Magnesi, magnoflorina, magnolol, mentol, mescalina, metisticina, mitrafil·lina, paeoniflorina, palmatina, partenina, pel·leterina, fenol, picrinina, piperidina, platicodina, piridina, quercitrina, reserpina, rubrofusarina, safrol, sanguinarina, escoparona, escopolamina, escopoletina, sinomenina, skimmianina, tigloidina, àcid ursòlic, valepotriats, àcid valèric, valerenona, yangonina, yohimbina Beta-eudesmol, bulbocapnina, chelidonina, GABA, galantamina, hinesol, matrina. Gingenosid Rb1, harmina, maltol, nimbidina, coclaurina, L-DOPA, nicotinamida, nimbidina, Seleni, 6-gingerol HIPNÒTICS Acetofenona, anemonina, beta-eritroidina, boldina, coridalina, cumarina, etanol, galantamina, linalool, licorina, miristicina, pel·lotina, escopolamina, tetrahidro-palmatina Triptofan NEUROESTIMULANT Verbenina, siringina NEUROEXCITANT Àcid aspàrtic NEUROGÈNIC Beta-eudesmol, Gingenosid Rb1, gingenosid Rd NEURO-MIO-ESTIMULANT Avenina NEUROPTROTECTORS Catequina, baicaleïna, baicalina, bilobalid, crocetina, crocina, curcumina, dihidrokawaïna, dihidrometisticina, ginkgolid-A, ginkgolid-B, glabridina, hirsuteïna, hirsutina, inosina, isorincofil·lina, kaempferol, metisticina, puerarina, quercetina, àcid rosmarinic, tangeretina, tiamina. PSICOESTIMULANTS Asarona, citisina, hiosciamina, mentona, mescalina, metisticina, miristicina, safrol, escopolamina D-nor-pseudoefedrina, harmalina,

SEDANTS 1,8-cineol, 6-gingerol, 6-shagaol, adenosina, akuammidina, alfa-pinè, alfa-terpineol, amil-butirat, amilasa, anemonina, àcid angèlic, angelicina, annomontina, apigenina, arecolina, asarone, ascaridol, baicaleïna, benzaldehid, bezil-lacohol, berberastina, berberina, bergenina, beta-amirina-palmitat, beta-eudesmol, betafenil-etanol, borneol, bornil-acetat, brahminosid, bulbocapnina, butil-ftalid, àcid cafeic, carvona, cariofil·lè, quelidonina, cinnamaldehid, citral, citronelal, citronelol, codeïna, coridina, corinanteïna, cumarina, criogenina, cuminaldehid, daigremontianina, deserpidina, diazepam, dicentrina, dihidrokawaïna, dihidrometisticina, dil·lapiol, dipentè, eugenol, falcarinol, farnesol, frangufolina, fumarina, GABA, galantamina, gentianina, geraniol, geranil-acetat, geranil-butirat, honokiol, hidrastina, hiosciamina, hiperforina, imperatorina, isoborneol, isocoridina, isoeugenol, isorincofil·lina, àcid isovalèric, jatamansona, jatrorizina, juglona, jujubosids, kawaïna, lactucina, lactucopicrina, lagoquilina-tetra-acetat, llimonè, linalool, linalil-acetat, liriodenina, licorina, maltol, mentona, mentil-valerat, metoxi-annomontina, metil-eugenol, metisticina, morfina, miristicina, narcotina, nepetalactona, nerol, niacina, norisocoridina, àcid oleanolic, P-anisladehid, P-cimè, paeonal, paeonol, perilliladlehid, fenetil-alcohol, florizina, platicodina, protoanemonina, protopina, pulegona, rescinnamina, reserpina, rincofil·lina, rotundina, saikosaponina-D, salicina, escopolamina, sedanenolid (Api, Julivert), serpentina, sinomenina, skimmianina, solanina, somniferina, stigmasterol, tetrahidro-palmatina, timol, tigloidina, triptofan, valepotriats, àcid valerenic, valerenona, àcid valeric, vincamina, yangonina

TRANQUILITZANTS Ajmalicina, ajmalina, alfa-pinè, amurensina, asarone, baicaleïna, beta-asarone, borneol, brahminosid (Centella asiatica), brahmosid, Calci, cinnamaldehid, coixol, coridalina, corinanteïna, criogenina, deserpidina, GABA, gingenosid Rb1, harmà, harman, isopsoralè, àcid isovalèric, jatamansona, jujubosids, kawaïna, Magnesi, nicotina, panacè, rescinnamina, nicotina, reserpina, rhomitoxina, rotundina, scoparona, serpentina (Rauwolfia), sinicuixina, tetrahidro-palmitina, tevetina, àcid valeric.

ANS (SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM) ALTERA EL SNA: nicotina AGONISTA MUSCARÍNIC Pilocarpina ANTIMUSCARÍNIC Atropina, berberastina, berberina, hiosciamina, escopolamina, tigloidina. ANTINICOTÍNIC Xantotoxol (Angelica) PARASIMPATICO-LITIC Anisodamina (Anisodus tanguticus) PARASIMPÀTICO-MIMÈTIC Acetil-colina, alcorneïna, arecolina, colina, hastatosid, fisostigmina, pilocarpina, vulgarina (Artemisia vulgaris) Verbenalina (Verbena), isoreserpilina (Rauwolfia) SIMPÀTICO-LíTC Ajmalicina, ajmalinina, akuammidina, corinanteïna, corinantina, nor-macusina (Nou Vòmica), sanguinarina SIMPÀTICO-MIMÈTIC akuammina (Vinca de Madagascar), cusparina (Galipea) 6-shogaol, anetol, colxicina, D-nor-pseudoefedrina, dimetil-triptamina, dopamina, efedrina, helenalina, Lefedrina, mescalina, moringinina, noradrenalina, pilocarpina, tiramina TRAQUEORELAXANTS Butil-ftalid, carvacrol, efedrina, ligustilid, timol

VAGOLÍTIC Alcorneïna (Alchornea floribunda), tubocurarina (Chondodrendron tomentosum) VAGOTÒNIC Bererastina, berberina

HIPÒFISIS ESTIMULANT DE LA HIPOFISIS Arginina, escina

HIPOTÀLEM DEPRESSOR DE L’HIPOTÀLEM Asarona (Cubeba)

ESPINA DORSAL /MEDUL·LA ESPINAL ESTIMULANT DE L’ESPINA DORSAL Calabarina (Fava de Calabar), catinina (Khat)

DEPRESSOR DE L’ESPINA DORSAL Codeïna, harmalina

ALZHEIMER AMILOIDE BETA (INHIBIDORS): puerarina (Kudzu), àcid rosmarínic (Romaní), Rh2 (Ginseng), bis-dimetoxicurcumina, curcumina, naringenina. ANTIALZHEIMER: Àcid ascòrbic Àcid rosmarínic Àcid ursòlic Alfa-tocoferol Arecolina Ar-turmerona Berberastina

Berberina Bis-dimetoxicurcumina Colina Curcumina Diosmetina Fisostigmina

Fosfatidil-colina Galantamina Glabridina Huperzina-A Huperzina-B Lecitina Naringenina

Niacina Puerarina Quercetina Smilagenina Tiamina Tocoferol Zinc

ANTIAMNÈSIQUES: Berberastina, Berberina, gingenòsid Rb1, glabridina (Regalèssia), huperzina-A, naringenina ACETIL-TRANSFERASA (INHIBIDORS) Honokiol IC50 150 microM (Magnolia officinalis) ANTIATÀXIQUES: lecitina, fisostigmina ANTIBULTIL-COLINESTERASA: Galantamina, huperzina-A MEMORIGÈNIC Colina, Crom, huperzina-A, huperzina-B, fisostigmina, ARN NOOTROPIC Glabridina (Regalèssia)

BOGERIA ANTI-DELIRIS: fisostigmina, escopolamina, tiamina ANTI-DEMÈNCIA: Tocoferol (alfa), àcid ascòrbic, colina, diosmetina, glabridina, isorincofil·lina, lecitina, niacina, puerarina, rincofil·lina, àcid ribonucleòtid, rutina, smilagenina, tiamina, tocoferol, triptòfan, Zinc.

ANTI-ESQUIZOFRÈNICS Diazepam, Liti, àcid nicotínic, piridoxina, reserpina, tutina (Coriaria thymifolia) ANTIMANÍAC Colina, lecitina, Liti, fosfatidil-colina, escopolamina, triptòfan, Vanadi

BARBITURAT (SINERGÍSTES DEL) Citral, linalool

NEUROLÈPTIC - Els neurolèptics o antipsicòtics són psicodepressors que s’empren contra les psicosis greus. Actuen evitant l’excès de dopamina al cervell. La mania, l’eufòria, l’ increment de l'energia mental i algunes al·lucinacions són degudes a un excés de dopamina. L’acció principal dels neurolèptics és bloquejar els receptors D dopaminèrgics. També modulen altres receptors com ara els de l’adrebalina, histamina, muscarina, o serotonina. -Boldina

CIRCULACIÓ CEREBRAL ANTI-FERIDURA Alfa-tocoferol, Magnesi, Potassi, proantocianidines. ANTITROMBÒTICA CEREBRAL: anisodamina ANTAGONISTA DE LA CALMODULINA Quercetina

CONTRA EL DOLOR ANTINEURÀLGIC Aconitina, allicina, alliïna, apiol, beta-ecdisterona, biotina, càmfora, capsaïcina, glicerol, hiosciamina, mentol, niacina, partenòlid, fisostigmina, quinina, salicina, àcid salicílic, solamina, teofilina, tiamina, vincristina. ANTINEURÍTIC Capsïcina, piridoxina, quinina, tiamina, tiumol, tocoferol. ANTINEUROPÀTIC Alfa-tocoferol, folacina, naringina, piridoxina, tiamina, tocoferol, Zinc ANTINOCICEPTIUS (que inhibeixen la sensació de dolor) (+)-gal·locatequina, 1,8-cineol, 14-metilen-cicloartanol, aconitina, acteòsid, alfa-amirina, alfa-amirina-acetat, amentoflavona, neta-amirina, beta-amirina-acetat, àcid betúlic, caspaïcina, colina, Coure, dihidrokawaïna, dihidrometisticina, galucina, hiperòsid, isoquercitrina, kawaïna, luteolina, marrubina, metisticina, mircè, pipoerina, quercetina, rutina, stigmasterol. ANTI-PARESTÈSIES Yohimbina ANTI-SUBSTÀNCIA-P Piperina ANTI-CIÀTIC Quinina ENDORFINOGÈNIC Piperina

DROGUES ANTIADDICTIUS: Puerarina ANTIDIPSOMANÍAQUES: Didzeïna, daidzina

ANTIMORFÍNIC Àcid aspàrtic, L-dopa. ANTINARCÒTIC Cafeïna, piperina

EPILÈPSIA ANTIEPILÈPTIQUES: Cannabinol, diazepam (brots de Blat, Patataes), dihidrometisticina, efedrina, àcid glutàmic, jatamansona, Magnesi, Manganès, niacina, picrotoxina, piridoxina, solanina, Zinc

ANTICONVULSIUS: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • àcid acòric asarone berberastina berberina bergaptè beta-amirina-acetat bilobalid cannabinol crisina diazepam dicentrina (ordi) dihidrokawaïna dihidrometisticina erisopí (llavor d’ Eryhtrina) erisotiopina erisotiovina erisovina escopolamina estragol eugenol florizina gaba honokiol ibogaïna imperatorina isopsoralè jatamansona kawaïna linalool magnesi magnolol maltol metil-eugenol metisticina mircè n-butil-ftàlid niacina paeoniflorina picrotoxina • • • • • • • • • • • àcid shikímmic piperina rutina safrol sererpina serotonina skimianina tocoferol (alfa) tubocurarina visamminol xantoxiletina • angelicina

ANTIEXCITOTÒXIQUES: Rincofil·lina, isorincofil·lina (Uña de Gato)

ESTRÈS ANSIOLÍTICS: Calci, Magnesi, triptòfan, hiperforina, àcid rosmarínic, hesperidina. ANTI-DEPRESSIÓ: 5-hidroxi-triptamina (=serotonina), àcid ascòrbic, palmitat de beta-amirina, àcid cafeic, Calci, elemicina, folacina, glaziovina, glutamina, ibogaïna, isoliqüiritigenina, liqüiritigenina, Liti, Magnesi, miristicina, fenilalanina, Potassi, psoralè, piridoxina, quercetina, àcid rosmarínic, Seleni, triptòfan, xantones, yohimbina ANTI-ESTRÈS 3-N-butil-ftalid, (Api, Julivert), apigenina, àcid ascòrbic, beta-carotè, Calci, crisina, diosgenina, elemicina, eleuterosid-C, eleuterosid-E, GABA, germacrona, gingenosid RB1, gingenosid Rg1, Magnesi, miristicina, paeonol, reserpina, siringina, ANTI -JET-LAG Melatonina, bergaptè ANTI-MIGRANYA Àcid ascòrbic, daidzeïna, histamina, Magnesi, papaverina, partenòlid, reserpina, riboflavina, tiamina, trigonel·lina, triptòfan. ANTIINSOMNÍAC: Adenosina, Calci, GABA, Magnesi, triptòfan, àcid valèric Zinc ANTINEURÒTIC Galantamina, Magnesi. ATARÀCTIC Gentianina ANTICEFALÀLGIQUES: biochanina-A, daidzeina, formononetina, GABA, Magnesi, àcid pantotènic, puerarina, riboflavina.

CONTRA INFECCIONS ANTI-POLIOMIELÍTICS Àcid ascòrbic, tiamina ANTIENCEFALÍTIQUES: Àcid ascòrbic, gossipol, hainanòlid, quercetina, àcid tànic, anisodamina, arginina, glicina, L-dopa, lactosa, leucina, ornitina, tiamina, tirosina, valina, Zinc ANTIMENINGÍTICS Anisodamina, colxicina, diallil-trisulfur, gentianina

CONTRA LA INFLAMACIÓ DE LES CÈL·LULES NERVIOSES ANTI- NF-KAPPA-B Anetol, Seleni, calagualina, hiperforina, xantohumol. ANTI-NITROSAMÍNICS Alfa-tocoferol, benzil-isotiocianat, àcid cafeix, caspaïcina, àcid clorogènic, curcumina,. Àcid ferúlic, àcid gàl·lic, lignina, mircè, àcid p-cumàric, quercetina, àcid tànic, terpinolè, tocoferol. ANTI-PEROXINITRITS Àcid sinàpic ANTI-LIPOPEROXIDACIÓ Beta-carotè, carnosol, àcid carnosòlic, catequina, curcumina, epicatequina, ginkgolid-B, piceid, quercetina, resveratrol, rosmanol, àcid rosmarínic, silimarina.

PARKINSON ANTI-PARKINSONIANS 5-hidroxi-triptamina, alfa-tocoferol, apomorfina, àcid ascòrbic, atropina, dopamina, DOPA, harmalina, hiosciamina, metionina, niacina, octacosanol, fenil-alanina, puerarina, piridoxina, escopolamina, Seleni, solanina, tigloidina (Datura metel), tocoferol, triptofan, tirosina. ANTITREMOLOR Bulbocapnina (Corydalis) , L-DOPA ANTI-SENILITAT Tocoferol ANTI-COREA: Tocoferol, apomorfina, colina, GABA

PERJUDICIALS AL·LUCINÒGENS Cocaïna, isoergina, mescalina, THC, LSD, 5-HO-dimetiltriptamina, bufotenina, citisina, digoxina, dimetiltriptamina, elemicina, efedrina, harmalina, harmina, ibogaïna, miristicina, pulegona, tujona. ALZHEIMER (PROVOCADORS): pilocarpina (Jaborandí) AMFETAMINÈRGICS: miristicina (Nou Moscada) ATAXIGÈNIC: Amil-butirat, timol CONVULSIONANTS 1,8-cineol, ajmalina, andromedotoxina, antranoil-licoctonina, arecaïna, armepavina, beta-sitosterol-Dglucosid, bicucul·lina, boldina, brucina, bulbocaptina, càmfora, cassaïna, catecol, caulofil·lina, cinerina, cocaïna, borneol, delsolina, dendrobina, gelsemicina, guanidina, harmalina, harmà, harman, harmina, hidrastina, hidroquinona, hipaforina, isopinocamfona, laudanina, laudanosid, loliïna, lofoforina, matrina, mentol, morfina, pel·lotina, fitolaccatoxina, pinè, pinocamfona, protopina, reticulina, ricina, ricinina, rotenona, estricnina, tebaïna, tujona, tutina (Coriaria) CONVULSIONANT DE L’ESPINA DORSAL Piperidina

CURARITZANTS Alfa-eritroidina, beta-eritroidina, barbamina, candicina, dauricina, tubocurarina, esparteïna, magnoflorina, leonurina, laurotetanina, consolidina, consolicina. DELIRANTS Càmfora, hidroquinona, Liti DEPRESSOR MOTOR Alfa-terpineol, benzaldehid, beta-fenil-etanol, brahminosid, brahmosid, carvona, citronelal, eugenol, harman, isoeugenol, linalool, linalil-acetat, maltol, mimosina ENCEFALOPÀTICS Alumini, pulegona, toluè EPILEPTOGÈNIC càmfora, candicina, isopinocamfona i pinocamfona (Hisop), tujona ESPASMOGENIC 1,8-cineol, 5-hidroxi-triptamina, acetil-colina, aquirantina, alfa-pinè, arecolina, alfa-terpinè, beta-pinè, camfè, cafeïna, histamina, humulona, fel·landrè, pinè, protopina, rhoeadina, solanina, zoapatanol (Montanoa) MEMORILÍTICA Ouabaïna (Estrofant) NARCÒTICS Acetona, arctiïna, benzaldehid, bulbocapnina, butirladehid, catina, catinina, cocaïna, codeïna, conseeina, cumarina, cumè, hel·leborina, isobutil-acetat, isobutil-alcohol, isocoridina, metil-eugenol, morfina, Namil-alcohol, narceïna, solanina, estirè, temulina, tebaïna NEUROPARALITZANT Erisodina, erisopina, erisotiopina, erisotiovina, erisovina, eritralina, florizina, plumbaghina, rincofil·lina, verticina NEUROTÒXICS 1,8-cineol, ajmalina, alfa-eritroidina, artemisinina, atropina, beta-alanina, cafeïna, capsaicina, carotaxonina, catina, cocaïna, conessina, dimetiltriptamina, elemicina, erisonina, eugenol, gentianina, àcid glutàmic, harmina, ibogaïna, isopinocamfona, kawaïna, mescalina, metisticina, nicotina, morfina, pulegona, safrol, tujona, vincristina PARALITZANT DEL SNC Anemonina, beta-homochelidonina, colxicina, conessina, consolicina, gentianina, àcid matatabic, àcid oxalic Corituberina, borneol, n-amil-alcohol, uruxiol. Aconitina, antranoil-licoctonina, atropina, aucubina, carpaïna, queleritrina, coniïna, diabolina (Nou Vòmica), gossipol, helenalina, isopel·leterina, jesaconitina, magnoflorina, matrina, mesaconitina, miristicina, pel·letierina, quercitrina, robina (Acàcia Falsa), zingerona PROMOTOR DE L’ESQUIZOFRÈNIA Coure SOPORIFER Acetofenona, al·locriptopina TREMORIGÈNIC Alfa-ionona, cocaïna, conessina, diabolina, harmalina, harman, harmà, harmina, mescalina, fenil-alanina, safrol, yohimbina, nor-harmà

TOURETTE ANTI-TOURETTE 5-hidrotriptamina, fisostigmina, lecitina *******************************************************************************

ALCALOIDES Són principis actius fisiològicament molt actius, sobretot en el sistema nerviós. La sobredosi produeix la mort per paràlisi cardiorespiratòria, ja que bloquegen el centre regulador del bulb raquidi. Es combaten amb alcaloides d'efectes contraris (p. ex. atropina contra muscarina o lobel·ina), o amb cortisona (naloxona contra heroïna). Químicament, són molècules heterocícliques que contenen Nitrogen, i, moltes vegades, Oxigen. Són, almenys en part, bàsiques, i es denominen acabant en -ina. De vegades, el Nitrogen és a tocar, però no dins dels anells (colxicina-del grup dels inclassificables-, feniletilamines, triptamines). Per a alguns, les feniletilaminas, així com les purines, no serien alcaloides (en sentit estricte). Normalment, les molècules petites es desactiven amb la calor, especialment si tenen algun grup inestable. Dins els teixits de les plantes les molècules grans solen estar associades a sucres i tanins. Per alliberar-les, cal bullir la planta com a mínim cinc minuts, o bé recórrer a processos osmòtics (amb glucosa concentrada, per exemple). Alguns es separen bé amb una base feble com és el bicarbonat sòdic. Les bases més fortes dels precipiten millor encara. Es troben en famílies de plantes superiors dicotiledònies com les Apocinàcies, Lleguminoses, Papaveràcies, Ranunculàcies, Rubiàcies i Solanàcies. Però també es troben en fongs com Psilocybe, Amanita i Claviceps (Corniol del Sègol) i en Gimnospermes (Ephedra). No és el mateix alcaloide que estupefaent, encara que moltes vegades coincideixin. El tetra-hidrocannabinol és un estupefaent, però no és un alcaloide, perquè no conté Nitrogen (és un difenil-pirà). Actua confonent als receptors cerebrals de la glucosa. El cervell, sense glucosa, al · lucina. El tetra-hidrocannabinol (THC) es troba a la Marihuana, una planta herbàcia aromàtica, alta, amb fulles palmatipartidas de folíols oblanceolados estrets i serrats. Molts alcaloides són al · lucinògens, especialment quan es combinen feniletilamines amb triptamines o amb beta-carbolines. L'efecte psocotròpic té molt a veure amb els neurotransmissors. Les feniletilamines i les triptamines són pràcticament neurotransmissors. I també té que veure amb les hormones cerebrals. Les beta-carbolines són molt semblants a la pinolina. Un altre cas és el dels isoxazols de l' Amanita muscaria, ja que mimetitza l'acetilcolina. O el cas dels alcaloids isoquinoleínics, que potser tinguin que veure amb els receptors postsinàptics. De tota manera, sembla que, en general, hi ha d'haver una certa polarització clara de les càrregues positives i negatives en la molècula psicotròpica. Ha de tenir una grandària mitjana (més de 10 Carbonis) i ha de tenir un costat positiu i un altre negatiu. No poden estar les càrregues repartides aleatòriament ni intercalades. El que un alcaloide resulti més o menys addictiu depèn de la salut (pel que fa a la disponibilitat i flexibilitat d'actuació dels neurotransmissors) de cada persona i del seu entorn. No es pot esperar que un nadó visqui sense una dosi d'heroïna, quan la mare gestant necessitava aquestes dosis. La bogeria, en els seus diversos graus (esquizofrènia, psicosi, paranoia), pot provocar-se amb grans dosis d'alcaloides com l'àcid lisèrgic o les triptaminas, o les feniletilaminas, o fins i tot el THC (normalment combinat amb aflatoxines), ja que tot això augmenta els neurotransmissors (sobre tot la dopamina). També algunes molècules del grup de les aflatoxines soles (en Penicillium pedemontanum) poden causar bogeria amb força contundència. Teòricament, les plantes que contenen alcaloides de les llistes A i B de psicòtrops a Europa, cada any publicats pel BOE, estan prohibides, si no és amb recepta de psicòtrops. A la pràctica, és millor

recomanar aquestes plantes sota presentació homeopàtica, i, tot i així, amb certes precaucions i vigilant. Hi ha hagut morts, judicis, i ensurts, per culpa de confusions més o menys intencionades. El cas "recent" més truculent va ser el de la venda d'arrel de Belladona etiquetada com "arrel de Bardana". Hi va haver mitja dotzena de decessos. La concentració d'alcaloides en diverses parts de la planta depèn de factors variables com la temperatura, l'abonament, els raigs ultraviolats i fins i tot els raigs còsmics. Per això és impossible dosificar a vista, sense fer una anàlisi química, cap planta amb alcaloides, a priori. Només quedaria com a vàlid anar provant a partir de quantitats mínimes, per exemple 10 mil · ligrams de planta. Normalment, els alcaloides es venen ja molt ben dosificats formant part de preparats farmacèutics, amb recepta mèdica. És clar que també hi ha tot el mercat negre de les drogues alcaloideas (cocaïna, heroïna, àcid lisèrgic). La cocaïna es treu de les fulles de Coca, una planta andina de fulles oblongues acuminades. A peu de muntanya costa uns 300 euros el Kg. L'heroïna es treu l'opi, el làtex de les càpsules o fruits de les Cascalls, una mena de Roselles. Un país molt productor és Afganistan. I l'àcid lisèrgic es treu de llavors de Ipomoea, una liana de flors camapanuladas de l'Índia, o del paràsit del Sègol, un fong de forma de corn petit i negrós. El Tabac conté nicotina, un alcaloide molt perillós, al que un pot (o no) habituar-se. I si afegim a aquesta llista el Cafè amb la seva cafeïna, trobarem que molta gent que no vol saber res de plantes medicinals n’està prenent encara que no l'hi sembli. I, a més, està prenent les més perilloses. I això per no parlar d'una part important dels preparats farmacèutics. L'heroïna del mercat negre es ven barrejada amb talc (gairebé un 60%) i cafeïna (25%). A més del perill de contaminar-se per la via endovenosa amb microorganismes provinents del medi on s'ha emmagatzemat o manipulat la pols, hi ha la perillositat del poder cancerigen del talc, el perill higiènic de compartir la xeringa, cosa que encara a vegades es fa, i el de la pols de vidre que sembla que a vegades s’hi fica. Una altra qüestió és què fa l'organisme amb el talc o la pols de vidre que algun cop s’hi trova, ja que no són eliminables per cap via coneguda.

beta-carbolina
H H N H N H

fenil-etil-amina
H H H H H H H H H N

indol
H H H N H H H H

isoquinoleïna

N

H H H

H

H H

isoxazol

piperidina

piridina

pirrolicidina

H

O N
N

pirrolidina H N

H
imidazol
H H N

H

N H
quinoleïna

N

Triptamina

tropà
H N

N
H

H H H H H H H
NH2

H N H H

H

N
H H H H H

Químicament, podem classificar als alcaloides com derivats de les anteriors (vegi’s quadre aquí dalt)

molècules orgàniques, encara que la divisió no sigui categòrica. Hi ha grups mixtos o que podrien considerar-se com pertanyents a més d'un grup d'alcaloides, o fins i tot que pertanyerien, a més, també a algun altre grup de principis actius. -àcid lisèrgic: indol + quinolina -boldina: piperidina + fenantrè -ergotoxina: lisèrgic + amina + amida + lactona + bencil + pirrolidina -estricnina: indol + quinolina -indicaxantina: pirrolidina + piridina -morfina: pirrolidina + fenantrè (o quinolina) (o isoquinoleína) -nicotina: piridina + pirrolidina -quinina (o cinconina): quinolina + piperidina -reserpina: carbolina + quinolina -tomatina: piperidina + ciclopentanoperhidrofenantrè No obstant això, en els grups mixtos, com que cal decidir-se per una opció o una altra, s'adopta aquí la classificació següent, eliminant el grup "mixtos" i afegint un grup de "inclassificables".

2.1: PIRROLIDINES (cucurbitina, higrina, cuskhigrina, indicaxantina, nicotina) 2.2: ISOXAZOLS (muscimol) 2.3: IMIDAZOLS (pilocarpina) 2.4: PIRROLICIDINES (retronecina) 2.5: PIPERIDINES (coniïna, peleterina, lobelina, piperina, esparteïna) 2.6: PIRIDINES (trigonel·lina, ricinina) 2.7: QUINOLEÏNES (quinina, cinconina, estricnina, àc. nicotínic, deriv. àc. lisèrgic, gelsemina) 2.8: ISOQUINOLEÏNES (berberina, boldina, celidonina, emetina, lofocereïna, morfina, papaverina, pilocereïna, yohimbina) 2.9: FENILETILAMINES (mescalina, efedrina, L-dopamina , hordeïna) 2.10: INDOLS (a part beta-carbolines i triptamines) (reserpina,catarantina,ibogaïna, fisostigmina, uncarina) 2.11: CARBOLINES (harmalina) 2.12: TRIPTAMINES (5-metoxi-dimetil-triptamina, psilocibina, gramina) 2.13: TROPINES (cocaïna, hioscina, atropina) 2.14: PURINES (cafeïna, teïna, teobromina) 2.15: INCLASSIFICABLES (colxicina, delcosina, veratrina)

2.1: PIRROLIDINES Són sedants nerviosos i antiparasitaris. Els alcaloides de la Coca, cusckhigrina i higrina, són sedants. Potser actuïn com l'àcid-aminobutíric, posant fi als estímuls anteriors. La indicaxantina (una laïna) és tòxica. Es troba a les flors de Sophora. Les abelles poden fer, amb el nèctar d'aquesta Acàcia de flors de color crema verdós, una mel tòxica. La nicotina, del tabac, pot actuar com la histamina, produint coàguls, vasoconstricció de grans gots, constricció de les coronàries, al · lèrgies, i xoc. La nicotina queda ancorada en els receptors acetil de l'acetilcolina, a la membrana post-sinàptica, tot i bloquejant per bastant temps la seva desconnexió, i, per tant, paralitzant els estímuls nerviosos. La part piridínica de la nicotina també alenteix el pas de l'estímul nerviós pel axó de la neurona.

H

H3C N

higrina
CH3
H N

H H H H N H
H

H H O H N H
+

H H H

H H H
H

O H

O

indicaxantina

H H H H H

H H O H N H

H H H

nicotina
O H

O

O

2.2 ISOXAZOLS S'ha escrit molt sobre les qualitats al · lucinogèniquees i psicotròpiques de l' Amanita muscaria. S'ha arribat a afirmar que era la panacea o el soma en l'antiga Índia. És a dir, un remei per a tots els mals, especialment els de l'ànima. Es diu que GAUDÍ s'inspirava ajudat de les visions obtingudes mitjançant aquest bolet. Es diu també que altres visionen follets i nans, i que d'aquí ve la tradició de la seva presència en els contes per a nens. Químicament, el muscimol podria considerar-se un pirrol + amida + amina. Pot substituir la acetil-colina, tenint en comú la distribució de càrregues: Npos--C--C--Oneg.

acetilcolina muscimol
H3C O N H3C CH3 O
+

CH3

2.3 IMIDAZOLS La pilocarpina es compra en dissolució (col · liris contra alguns tipus de glaucoma). És típicament parasimpàtic-mimètica. Baixa la pressió ocular i provoca molta salivació i sudoració. És acumulativa. Costa molt d'eliminar del cos. És termolàbil. Pot provocar nàusees, extrem cansament i col · lapse. Malgrat la seva semblança amb la histamina, cal tenir en compte la distribució de les càrregues. Els dos extrems de la histamina són +, + mentre que a la pilocarpina clarament són +, -. Es pot dir doncs que la pilocarpina és un bon antihistamínic, tenint en compte, a més, la mida i facilitat de acoblar amb la histamina. Però hi ha el perill que la pilocarpina interfereixi amb l'acetilcolina, substituint-la.

pilocarpina histamina
H O O N H H H H H H H H H
N
H3C CH3 O

acetilcolina
H H H
H N
H3C O N
+

CH3

N H

NH2

2.4 PIRROLICIDINES Són alcaloides potser no gaire populars o coneguts, però han estat responsables d'algunes intoxicacions graduals greus. I és que es troben en plantes tradicionalment considerades com innòcues. Principalment les contenen en més o menys quantitat les Compostes (Eupatorium, Petasites, Senecio, Tussilago) i les Borraginàcees (Anchusa, Cynoglossum, Echium, Heliotropium, Myosotis, Symphytum) De tota manera, també altres plantes d'altres famílies contenen alcaloides pirrolicidínicos: Apocynum , Bryonia, Thapsia. Cal destacar que no totes les Borraginàcees, per exemple, els contenen. En Pulmonaria i en Tussilago i en la fulla de Symphytum hi ha una petitíssima quantitat només i sense l'anell lactònic tancat, que seria el realment perillós. El perillós no és prendre una sola vegada aquestes plantes, sinó durant períodes prolongats. La depressió nerviosa que ocasionen pot tenir que veure molt amb la desintegración del fetge.

A la senecionina, entre els dos radicals R i R 'de la base pirrolicidíncia (retronecina), hi ha una lactona unida a molècules cícliques no massa actives. El perillós és que es tanqui en espai entre R i R' mitjançant un anell lactònic.

retronecina (Senecio)
HO H H

OH

N

senecionina

2.5 PIPERIDINES Quan són de molècula petita (com la coniïna), són molt perilloses, ja que bloquegen els processos de reducció \ oxidació en la respiració metabòlica. En realitat, doncs, són antioxidants o reductores, i per tant caldria emprar-les per calmar estats d'excitació tant nerviosa com cel · lular (càncer, febre, inflamació, al · lèrgies). Seria molt millor utilitzar les plantes que les contenen en preparats homeopàtics. La coniïna serviria per frenar el metabolisme exacerbat d'una autoimmunitat, d'un tumor cancerós, etc. La peleterina, de l'escorça de l'arrel del magraner, es dóna només per combatre la tènia (les cetones

terminals de les molècules en part cícliques semblen ser sempre antihelmínticas). La piperina de Pebre és menys perillosa per la presència de Oxígens (tres) en la molècula, a més dels dobles enllaços (tres) que tornen a la molècula més àcida. De tota manera, 30 g de pebre ja poden provocar problemes greus, en ús intern, quan es prenen de cop. Per què Pebre és tan picant? Segurament pels seus olis essencials. A la piperina, la dioxina (Anell - O - C - O - Anell) li podria conferir un gust entre picant i amarg, i els dobles enllaços alterns una aroma que "puja". A més, trobem a la piperina un grup carbamat (- CO - NH -), el que li podria conferir poders bloquejants d'enzims: s'usa com a conservant. La lobelina, retarda una mica l'impuls nerviós en el seu discórrer per l'axón de les neurones. S'usa contra atacs d'asma, histèria, d'epilèpsia La distribució de les càrregues electròniques, esquematitzada és la següent: Oneg. - C - C - Npos ... C - C - Oneg., El que equival al doble de la seqüència de l'àcid aminobutítico (GABA): Npos - C - C - Cneg. Per tant, la lobelina hauria d'actuar com escombrador d'impulsos previs, tal com actua aquell neurotransmissor. Hom diu que la lobelina produeix un estat de claredat mental – Potser s'han escombrat els impulsos desagradables? - I hom diu que té cert poder anticancerigen. Recordem la bona proporció entre N i O que aquí vindria a ser de 1:1.5, ja que la cetona és doble oxidant que l'alcohol. La tomatina es troba a les tomaqueres. Té una certa funció antibiòtica contra fitopatògens. En els Tomàquets crus podria ocasionar alguna intoxicació, si s'abusa. Recordem que és una molècula mixta: ciclopentà-perhidrofenantrè + piperidina.

coniína
H H O H

piperina
H H H H H N

H H H H H O H H

H H N H H H H H H H H H

H

H
O

H H H

H
H H

H

H

lobelina
O

CH3 N OH

peleterina
H N CH3

tomatidina
O
H H H H CH3 CH3 HN O

CH3

H

CH3 HO H

La esparteïna és també alguna cosa a part dins del grup de les piperidines normals. S'usava com antídot del verí d'escurçó, ja que és antihemorràgica i vasoconstrictora. Però és també un tònic cardíac perillós. És euforitzant. La distribució de les càrregues Npos - C - C - C - Npos és similar a la de la histamina. La esparteïna és més perillosa com a mutagen quan hi ha radiacions solars o còsmiques intenses, ja que per la seva basicitat fa alliberar radicals lliures-amb facilitat

12 13 14 15 11

9

10

2

N
8 1 6 17 7 5

3 4

N

16

esparteína

2.6 PIRIDINES

Solen alternar grups-NME amb grups àcids (-CO,-OME). L'àcid nicotínic no es considera alcaloide, però té gairebé la mateixa estructura que l'alcaloide trigonel·lina (que té un-NME en comptes d'un-NH). Els seguidors de l'escola ortomolecular afirmen que l'àcid nicotínic ajuda a eliminar metalls de l'organisme, així com radioactivitat. S'anomena també vitamina B3, o factor PP, juntament amb la nicotinamida, d'efectes molt sedants. L'àcid nicotínic pot donar lloc a una sensació de foc ardent en la pell que hagi estat exposada a les radiacions. Una dutxa ajudarà a apagar només una mica el "foc". El nicotinat de metil és l'ingredient preferent en les pomades d'escalfament muscular esportiu d'urgència. Té un inconvenient i és que pot provocar, encara a través de la pell, hematúria. La nicotinamida s'empra amb èxit contra l'esquizofrènia en tractaments continuats. La trigonel·lina no és tan soluble en aigua. Es troba en les llavors del Fenigrec. Si aquestes es bullen molt (deu minuts o més), comencen a donar a l'aigua una mica de toxicitat, potser per radiacales • CH3 (Me). De tota manera, en ús normal (bullint cinc minuts) la trigonel·lina no torna tòxica la decocció, més aviat al contrari. És un drenant hepàtic de toxines, d'efectes semblants a l'àcid nicotínic. En canvi, la ricinina és molt tòxica, pel grup cianur-CN, encara que té perfectament equilibrades les càrregues negatives (-OME, = O) amb les positives (-NME,CN), el que explicaria la seva possible acció anticanerígena, a dosis ínfimes. De fet, tant la trigonel·lina com l'àcid nicotínic també tenen alguna cosa d’anticancerígens. La ricinina es troba a les llavors del ricí, la forma i coloració de les quals recorda molt a les paparres. Mastegades, produeixen hemorràgies generalitzades i, per descomptat, col · lapse circulatori. En l'oli de ricí hi ha quantitats ínfimes de ricinina, ja que s'ha separat gairebé tota la resta abans de la seva comercialització, perquè no resulti tòxic. S'empra en apòsits, amb una mica d'essència de càmfora, contra tumors cancerosos. Finalment, cal recordar que la nicotina i altres alcaloides del tabac (anabasina, nor-nicotina) poden considerar derivats de la piridina, però contenen pirrolidina (cf. 2.1).
H H H N

H

O

H N

H

N

H

Trigonel·lina ác. nicotínic

H H H

O

ricinina
H H O O

H

2.7 QUINOLEÏNES S'ha vist el poder antibiòtic d'algunes quinoleïnes. En el grup de les quinoleïnes s'inclouen els derivats de l'àcid lisèrgic i l'estricnina; però, es tracta de grups mixtos possiblement classificables com indols també. El gruix dels alcaloides quinoleínics es troba en plantes tropicals com la Cinchona i la Remijia (Rubiàcies), conegudes també com a quines, i perquè són la principal font de quinina. La planta de la Quina va curar la comtessa de Cinchón. Linné la va batejar un segle més tard. Hi va haver un drama seriós amb la comtessa. La seva esclava, també afectada de la malària, furtivament va canviar el got de la comtessa per el seu, el que va fer suposar als jesuïtes que volia enverinar. Però es tractava només d'un jurament informal dels indígenes de no revelar el secret. La comtessa va acudir malalta, però just a temps, quan ja començava a cremar la pira executòria de la "heretge" "assassina". Els temps han canviat molt i fins a la refrescant tònica Schweppes hi ha quinina afegida per prevenir les febres palúdiques típiques de països tropicals. De tota manera, sembla que el cor i el cervell, dos òrgans àvids d'oxigen, en abusar de les quinoleínes, queden afectats.

S'usa, a més, la quinina o principis actius similars (cinconina) en processos d'autoimmunitat (lupus, artritis reumatoide, etc.). Hi va haver un temps en què hi havia una espècie de furor per tractar el càncer amb elles. Cal recordar que disminueixen la glicòlisi al miocardi (contractibilitat). Potser a dosis homeopàtiques només penetrin en els lisosomes i deixin en pau a les mitocòndries. Grans dosis de quinina poden provocar febre, ja que la febre està relacionada amb la presència de certs oligosacàrids a la sang, i la quinina afecta el metabolisme dels hidrats de carboni.

R= H en cinchonidina R= MeO- en quinina
H

CH2

HO N H R

N

Un altre grup d'alcaloides quinoleínics és el de l'estricnina. Es troben en les Faves de Sant Ignasi (Strychnos Ignatii) i en la nou vómica (S. nux-vomica), així com en alguns Curares (S. toxifera). Són neurotòxiques, però s'usen molt en homeopatia. 18 20 N 19 R = H: estricnina H R= -OMe : brucina
1 17 16 2 3 6 5 4 7 8 15

H
13

14 21

R

N
9 10

R

H
12 11

H
22 23 24

H

O

També es pot considerar com a alcaloide quinoleínic l'àcid aconitínic, un poderós verí que es troba a la Ranunculáàcea Aconitum, i que bloqueja el pas dels electrons a través d'un citocrom, al final de la cadena respiratòria. Per tant, inhibeix la respiració en les mitocòndries. És un poderós verí. La planta ha causat més d'un famós accident mortal, encara que en homeopatia es pot recomanar, sense massa perill. Els derivats de l'àcid lisèrgic afecten més bé als músculs de fibra llisa (úter, intestins, parets d'artèries). De tota manera, són famosos els efectes psicotròpics i al·lucinógens de les ergotamines en general, i particularment de l'LSD.

radical acil del àc. lisèrgic R= Et-N’-Et en el LSD (Et= –CH2-CH3) R= NH CHMe en la ergometrina R= NH2 en la ergina
H H H H N H19 2' H
3' 10' 9'

H

H
8'

O
1'

O
H
9

O H
8

18

O

12'

11'

H N
4' 5'

H N
7'

H

H

6'

H3C H
4 3 2

7

H

H H
7 17

17

O H

N
6 5 10 11 16 15 14

8 9

R

H
13

10 12 11 5H 16 4 3

N
6

H H

H

O H H

H H H H H

H

14 15

H H

N H
1

2

H

12 13

ergotamina

N H
1

gelsemina

Un excés de LSD pot provocar el suïcidi, per disparar les MAO (monoaminooxidases). L’ús més o menys terapèutic o recreatiu no atrau opinions uniformes per part de tothom. Era popular l'ús del Corniol del Sègol per prevenir hemorràgies postpart, però el perill de trombosi és tan gran que actualment es prescindeix d'ell. Hi ha preparats amb ergotaminas que es recomanen per millorar la circulació perifèrica, especialment la circulació cerebral. Segons com es miri la distribució de càrregues de la histamina, o de la serotonina, coincideixen amb l'ergotamina: Npos - C - C - C - C - Npos. Finalment, cal afegir a aquest grup de quinoleïnes la gelsemina de Gelsemium. Encara que a dosis normals paralitza la respiració, a dosis molt petites calma els espasmes bronquials i fa respirar millor.

2.8 ISOQUINOLEÏNES Són els alcaloides més coneguts, més importants, més potents, i més nombrosos. En aquest grup hi ha la majoria d'alcaloides de l'opi: codeïna, dextrometorfan, heroïna, morfina, narcotina, papaverina, etc. La codeïna, per exemple, difereix de la morfina només perquè, en lloc de tenir un OH al costat de la "cap", té un grup OME. I l'heroïna difereix de la morfina perquè, en lloc del grup OH del costat de la "cap", té un grup O-CO-CH3, repetint aquesta substitució, a més, en el grup OH lateral de "la base". El dextrometorfan difereix de la morfina perquè, en lloc del grup OH lateral de "cap", té un grup O-CH3 i perquè no té del pont epòxid lateral i del grup OH de "la base". La narcotina, en canvi, difereix molt més de la morfina.narcotina(=noscapina) Un segon subgrup és el dels que afecten especialment a la musculatura llisa: berberina, emetina, hidrastina. La hidrastina és molt semblant a la narcotina. Difereix només perquè no té el grup O-CH3 de la base de "el cap". Altres estan presents en Cactus americans: pilocereína, lofocereína. La pilocereína ve a ser un trímer de la lofocereína. L'enllaç té lloc entre el grup OH d'una "cap" i el C contigu, més

allunyat de l'OME. Altres paralitzen la musculatura esquelètica: tubocurarina (del Chondrodendron tomentosum = curaré). Altres actuen sedant el fetge: boldina, celidonina. Altres són anestèsics locals i afrodisíacs: iohimbina. La importància econòmica d'aquests alcaloides no cal dir que és enorme. O
O H3C

N H

CH3 H O

O

O O O CH3 H3C

narcotina

Berberina
CH3 O N
+
H3C O

HO

CH3 N

O O H3C O
H3C O

boldina
16

HO
H3C

Celidonina
O
3 2 1 24 12 11 4 17

O

O

15

O

CH3 H
25

CH3 N H

18 14 13

N
5 6 19 23 7 8 9

O

20

21

H3C

H O HN CH3 CH3 O

H OH
10

O

22

H CH3
13

4 4a 12a 3 2 1 12 11

O
5 5a

OH

emetina lofocereína
O H3C

O
6 7

12b 8a 8 9

N HO CH3 CH3

N

10

Galantamina morfina
OH

CH3
14

CH3

papaverina
H3C CH3
O OH

O

O

OH
N H3C H

N OH

Tubocurarina
H H 3 H H N
2 +

yohimbina
H H
4 16 5 6 8 7

11

H

H H O H H

10 9 8

12 13

H 1 H

17

NH
1 7 2 3 5

H

H 15 H H
9 14 10 13 11 12H

O

O
11' 12' 13' 9' 14'

H
14 15 21 20

O H O

H

18

CH3

6

H

10'

H

H

N
4

O H H H H
6'

H

18'

15'

H H H N H H3'
+ 2'

17 19 18

OH

O
7'

8' 17' 16' 5'

H H 1'

H

H H H

O

4' H

H

H

H

2.9 FENILETILAMINES Tenen molta afinitat amb les catecolamines que actuen com neurotransmissors en els espais intersinàptics. S'emmagatzemen en vesícules presinàptiques i són deixades anar per passar l'estímul a l'altra neurona (membrana postsinàptica). Més concretament, s'assemblen als neurotransmissors del tipus B, que tenen un grup iso-al costat de (abans) la cua NH2. La seva poca activitat produeix Parkinson, i la seva molta activitat, esquizofrènia. Actuen com a mínim a nivell del cerebel (mitocondris). La distribució de càrregues és la següent: Npos - ISO - Oneg.

En canvi, els neurotransmissors del grup A noradrenalina i serotonina no tenen el grup isoabans de la cua aminada. El seu excés d'activitat causa psicosi maniacodepressiva i si no propicia la depressió suïcida. Actuen com a mínim a nivell de l'hipocamp i del cos callós cerebral. La distribució de càrregues és, en esquema: Npos - C - C - C - C - Npos (serotonina) o Npos - C - Oneg (noradrenalina).
HO NH2

efedrina

OH NH CH3
O

HO

L-dopa

CH3
HO OH NH2 HO

dopamina

OH HO
OH HO NH2

H N
NH CH3

serotonina
NH2 HO

HO

HO

noradrenalina (=norepinefrina)

adrenalina (=epinefrina)

acetilcolina
H3C O N H3C CH3 O
+

adrenalina
OH
CH3

HO

NH CH3

HO

Oneg-C-C-Npos ácido gamma-amino-butírico
H H O H H O H N H H H H

Oneg-C-C-Oneg-C-Npos histamina
H N

N NH2

Oneg-C-C(iso)-Npos

Npos-C-C-C-Npos/ Npos-C-Npos-C-C-C-C-Npos

La efedrina es troba en el Te dels Mormons o Efedra, una planta abundant en països secs com Iran. També en el Mirà de Tanzània. És la base química per les amfetamines, usades per treure la gana en règims d'aprimament, no sense perill, o al dopatge, juntament amb la dopamina, que es pot extreure de les llegums de Mucuna, una lleguminosa comestible de l'Índia i Brasil. Tant l'efedrina com la dopamina són inhibidors dels enzims de les mitocòndries neuronals denominats MAO-B, és a dir, són IMAO-B. És a dir, que inhibeixen la inactivació dels neurotransmissors B, que és el mateix que fer augmentar llur activitat. Però hi ha altres neurotransmissors, a part els A llums. Hauria anomenar-se una TOP (TrihidrOxyi B, com l'acetilcolina (general i més específic del Phenyl-Ethyl-Amine). En general, les parasimpàtic) i l'adrenalina (general i més catecolamines augmenten la contractibilitat del específic del simpàtic). També està l'àcid gammamiocardi, són broncodilatadores i amino-butíric (que "esborra" els estímuls vasodilatadores, relaxen els músculs uterins, són anteriors) o GABA, i la histamina, causant d'al · lipolítiques i glucogenolíticas, a més d'alterar el lèrgies. Les fórmules i la distribució de càrregues ritme del son, la motricitat, i l'equilibri emotiu i d'aquests neurotransmissors s'han escrit a dalt. hormonal (sobretot, a nivell cerebral). A l’ L'adrenalina, la noradrenalina, i la dopamina són efedrina li manquen els grups-OH en l'anell catecolamines. Són derivats del catecol aminats (fenòlic, però el caràcter àcid ja ve donat pels NH2). Però també és una catecolamina la dobles enllaços de l'anell; i l'efecte fisiològic és mescalina del peiot. Com a mínim, la mescalina és similar al de les altres catecolamines. La hordeïna vomitiva, i dóna lloc a una fugaç visió de sorolls i (del Phalaris), només té un grup-OH
O NH2 H3C H3C O O H3C

mescalina

CH3 N CH3

HO

hordeína

2.10 INDOLS (excepte triptamines i beta-carbolines) Aquests indols de difícil encasellament es tracten en aquest apartat. La reserpina podria entendre’s com una beta-carbolina + isoquinoleïna + àc. gàl·lic, però per la seva activitat fisiològica no encaixaria bé en cap O d'aquests grups. El conjunt de la H3C molècula té un gran poder. És un hipotensor sanguini de primer ordre. És molt perillosa, ja que la dosi que produeix morbiditat no és res elàstica.

H3C O H3C O H H N H H3C N O H O O O

H3C

O

O

CH3

reserpina (de Rauwolfia )

La reserpina té efectes sobre el sistema nerviós. Potser produeixi psicosi a dosis grans, o fins i tot càncer, però a dosis ínfimes pot tenir efectes contraris, si és que la molècula que va produir aquestes alteracions té una forma que encaixa bé amb la de la reserpina, essent les càrregues contràries. La catarantina (de la Vinca de Madagascar = Catharanthus roseus) i la ibogaïna (del Tabernanthe iboga de Bolívia) són gairebé betacarbolinas. Són al · lucinògenes i inhibeixen les oxigenases dependents del NADP. Llur ús com anticancerígens potser és també arriscat, si no es coneixen les molècules que cal inutilitzar. La fisostigmina o eserina (del Physostigma venenosum) és també gairebé una beta-carbolina, però aquí també els seus efectes són molt diferents. Inhibeix la acetilcolinesterasa. Per tant, fa que hi hagi més acetilcolina activa com a neurotransmissor. I, ja que aquest neurotransmissor actua de preferència en el parasimpàtic, l’eserina actua contraient, per exemple, la pupil · la. S'usa, per tant, en el glaucoma, o simplement per contrarestar l'efecte de les gotes d'atropina. Però, aquest alcaloide present en les Faves de Calabar s'ha fet famós pels judicis de la veritat que en països centreafricans tenien lloc. Les faves (o l'alcaloide) era el jutge que havia de saber qui era el culpable, d'entre els presents, d'un crim. Tots menjaven el "menjar dels déus", i, efectivament (?) Només moria el culpable. Actualment ja no es fan. Hi havia una epxlicació. Els innocents menjaven amb furor, sense por, i, mitjançant una gran diarrea i vòmits, eliminaven el verí. En canvi, els presumptes culpables menjaven mesuradament, per por a que els fes mal, i llavors no es produïa la crisi eliminativa.
H3C N H N CH3

eserina
CH3 O H N O

O O

H3C

H3C O
12

ibogaína
11 10 15 14 9 17 8 7 19

H3C

NH

N H
18 6 5 4

CH3
21 20

CH3

13

catarantina

N

N H

H
1 2 3

16

La uncarina i la isopteropodina de la Ungla de Gat (Uncaria tomentosa: Rubiàcea) són alcaloides indòlics. Pel que sembla, són anticancerígens, combinats amb glicòsids. Però, no està clar quin d'aquests ingredients de la Ungla de Gat és més eficaç com antireumàtic i quin com anticancerigen. La Ungla de

Gat és originària de la zona d'Iquitos (Perú), però s'està comercialitzant ja en molts països europeus, principalment en forma vicariant (Uncaria guianensis). uncarina
H N
H N

isopteropodina
H N
H CH3 O

O

O

N H H CH3 H O O
CH3 N O

N
CH3

H

H CH3 H

pteropodina
CH3

O
O

O

H3C O

2.11 BETA-CARBOLINES Són IMAO-A. Majorment es troben a la Alharma (Peganum harmala) i el Zygophyllum, així com al Yagé o Ayaguasca. Combinades amb alcohol etílic, o amb catecolamines exògenes o endògenes (produïdes per estats d'ansietat), resulten ser molt psicotròpiques, i al · lucinògenes. El cor es va enlentint, enlentint .... fins arribar a quatre batecs per minut (!). Se senten sorolls molt distants, i es poden tenir visions reveladores.

melatonina
O H3C H N CH3

harmina
N

pinolina

La pinolina és una hormona cerebral segregada per la glàndula pineal. Recentment s'ha divulgat l'ús de la melatonina (una triptamina) com a rejovenidor. És transformable fàcilment a pinolina. La pinolina sembla que reguli els estats de vigília i l'equilibri hormonal general, i té efectes antiinflamatoris.

2.12 TRIPTAMINES METILADES Són IMAO-B, és a dir que desencadenen l'activitat de més dopamina, la qual cosa pot resultar en bogeria. Són, d'alguna manera, antagonistes o competidores de les beta-carbolinas. D'altra banda, poden considerar derivades del triptòfan, o com molt similars i agonistes del neurotransmissor específic gairebé del parasimpàtic: serotonina. Petits matisos o alteracions de la molècula poden fer que una substància sigui o no neurotransmissora, o receptora dels neurotransmissors, o activadora o inhibidora dels enzims que inactiven els neurotransmissors, o activadora o inhibidora dels enzims que obren i tanquen les vesícules pre sinàptiques. De tota manera, el metabolisme ja té cura de transformar, de vegades, unes molècules en altres. Així, per exemple, no està desencaminat el menjar llegums amb triptòfan quan hi ha depressions profundes amb falta de serotonina.

gramina
H N CH3 N CH3

5-metoxi-dimetil-triptamina
H N

N O CH3 H3C
H N

CH3

psilocibina
HO O P HO O H3C N CH3

NH2 O

triptòfan

HO

N H

De tota manera, com la frontera entre IMAO-B i IMAO-A no és molt consistent, especialment quan hi ha grans dosis de neurotransmissors; i és que una gran quantitat de triptaminas metilades pot desencadenar no només un augment dels neurotransmissors-A, sinó també dels B. És a dir, que poden produir psicosi. La melatonina té la cua NH-CO-Em, que en el famós antiinflamatori paracetamol està unit en posició -para (exactament oposada) a un fenol. Aquí, la melatonina té un etil-indol pel mig, i en lloc d'un-OH un-OME. El seu efecte sedant ve donat pel metilcarbamat de la cua. La psilocibina és ja una triptamina metilada ortodoxa. Es troba en alguns fongs al · lucinògens Psilocybe i Stropharia, que es crien en les tifes de les vaques. La cua amino-dimetil li confereix una mena de propulsió en medi aquós, per ser hidròfuga, mentre que el cap d'àcid fosfòric, és molt hidrosoluble i fa de "proa" i facilita la seva absorció intestinal. S'ha escrit molt sobre l'efecte depurador de la psique, amb diverses etapes (penediment, èxtasi, visions, pau, etc.)

La 5-metoxi-dimetil-triptamina té, en lloc del cap fosfòrica, un grup - OME. Segueix doncs havent una "popa" i una "proa", electrodinámicamente parlant Es troba en el gènere de plantes amazòniques Virola. En canvi, la dimetiltriptamina ja no té aquesta "proa" i ja no és tan psicotròpica. Es troba al yagé o Ayaguasca i en la Chacruna, així com en plantes amazòniques del gènere Mimosa (Jurema) i Piptaderia. Al Yagé o Ayaguasca, si més no, hi ha una barreja de triptamines metilades i de beta-carbolines, el que almenys redundaria en un efecte equilibrador respecte al sistema nerviós autònom. Sigui per l'ús rutinari d'aquestes plantes, o per l'estil de vida, no coneixen els jíbars trastorns psicosomàtics ni malalties mentals, segons JM. FARICLA. Els animals remugants disposen a la Gramínia Phalaris d'una feniletilamina (hordeína: simpàtic-mimètica) i d'una triptamina metilada (gramina). Però només toleren a aquesta última fins a 100 ppm, doncs més ja seria massa psicotròpica o parasimpàticolítica.

2.13 TROPINES Poden considerar-se a grans trets com pirrolidina + piperidina, o en tot cas derivats de l'anell tropànic. Al Jusquiam i en la Belladona hi ha atropina. L'atropina no té el grup epoxi de la hioscina, que es troba també en el estramoni, una altra solanàcia. L'atropina és útil per contrarestar l'estat de paroxisme per excés d'acetilcolina. Això es produeix en bloquejar l'acetilcolinesterasa, per exemple, amb pesticides òrgan-fosforats o amb l'abús d'alguns antiinflamatoris. De tota manera, no cal oblidar que, especialment, la hioscina, aquests alcaloides tenen propietats psicotròpiques forts. Poden provocar des d'un lleuger mal de cap amb sequedat de gola, fins a un estat d'al · lucinació progressiva, amb vertigen inclòs. A petites dosis, són uns antiespasmòdics excepcionals.

H H O

H H

H H H H
H H

N H H H H H H

H H H H O H H O

H

H H H

H O H

H

H H H HH

N

O

cocaïna H
H O H
H

O H

hioscina (=escopolamina)
H H

H

O

La cocaïna (de la Coca o Erythroxylon sp.) és un psicotròpic molt emprat en estat purificat a tot el món actualment, i des dels temps de FREUD. A principis de segle XX, es venia en drogueries com anestèsic dental. Ara s'utilitza en mesoteràpia. En estat natural està combinat amb alcaloides pirrolidínicos sedants. Les fulles es masteguen amb bicarbonat sòdic o cendres de Quinoa perquè es separin d'altres molècules que tenen retinguda la cocaïna a la planta. La Coca produeix un alentiment del cor, com el Yagé. El que s'esnifa com cocaïna, en canvi, sembla provocar taquicàrdia (perquè es pren barrejada amb cafeïna). Almenys, la barreja dóna una certa lucidesa i facilitat per relacionar idees dispars, cosa de la qual els polítics estan àvids. Però, tots els abusos són nefastos i tant FREUD com algun gran polític actual ho ha patit a la seva pell.

La pseudopeleterina acompanya la peleterina (piperidina) en l'escorça de l'arrel de Maganaer. En comú, tenen el grup cetona a la cua, pel que sembla responsable del seu poder antihelmíntic.

2.14 PURINES Són bases púriques similars a les que es troben en l'ADN. La cafeïna, almenys, activa la adenil-succinatliasa en els operons, la qual cosa està relacionada amb l'activació d'uns gens i desactivació d'altres, per mediació de les proteïnes nuclears. Contenen cafeïna, a més del Cafè (aràbic, brasiler, etc.), el Guaranà (un 4%), la Nou de Kola, i fins i tot el Te (= teïna) i el Cacau. La cafeïna és vasoconstrictora. En tenir dos grups-NME, en comptes d'un de sol, com tenen la teobromina i la teïna, la cafeïna és ser el millor neurotransmissor d'aquest grup. No obstant això, la teobromina, més típica del Cacau, sembla produir efectes similars a les endorfines que apareixen en els humans enamorats. Llàstima que normalment el Cacau es comercialitzi amb vainillina artificial (clorur d'etil-vainillina), segurament cancerígena, i amb restes de pesticides forá tòxics per al fetge. La teofilina també és un coadjuvant dels neurotransmissors. És paradigmàtica com antiasmàtica, i alhora perillosa. Es troba en les mateixes plantes on es troba la cafeïna. És fals que si es deixa tota la nit el Te en maceració, l'aigua no contingui tanta teïna. El que conté més aleshores són pesticides que la fulla ha alliberat. O cafeïna
O H3C N N CH3

CH3

teofilina
O H3C H N
O

HN

N

N CH3

N

O

N H

N

N

teobromina
O N CH3 N

2.15 INCLASSIFICABLES En aquesta mena de calaix de sastre podrien cabre la colquicina del Cólquic i espècies afins. És citostàtica i alleuja el dolor de la gota. Com produeix diarrees dràstiques, s'utilitza per enverinar a gossos. Químicament s'assembla a ella la delcosina dels Delphinium. Finalment, pot afegir-se a aquest grup la veratrina del Veratrum album o Hel·lèbr Blanc. A dosis mínimes, estimula el miocardi, però, a dosis majors, combat la hipertensió i el hipertiroïdisme. És també un bon antiespasmòdic.

colxicina
O CH3

NH H3C O O H3C O H3C H3C O O

veratrina

AFECCIONS NERVIOSES DELS ADULTS ALCOHOLISME: Fenigrec, flors de Xicòria, Alfàbrega, Marialluïsa, Camamilla, Til·la, Valeriana, Cardamom, Espirulina, Te Tuo–Cha, Xanthium spinosum (Cadells), Ceba., Escarxofa, Col, Aglans d’Alzina. És un hàbit, en el sentit pejoratiu, que es presta a molts comentaris jocosos mentre no ocasioni conductes violentes. I, tard o d'hora, les procura. Sorprèn la quantitat de vi (quatre litres) o de cervesa (sis litres) que algunes persones poden arribar a ingerir diàriament sense que aparentment es noti massa, mentre que altres, no habituades, amb una desena part d'un litre ja es troben marejades. Per imperatiu de la religió islàmica, els pobles que segueixen professant l'islamisme no beuen begudes alcohòliques, encara que hi hagi excepcions (entre els més pobres i entre els més rics). D'altra banda, la propensió genètica dels jueus a beure és de les menors. En canvi, els eslaus solen beure més els caps de setmana, i els centreafricans, quan han rebut la paga. Les persones habituades i alcohòliques anònimes asseguren que no beuen (gairebé). Pel "gairebé" cal entendre els 4 o 6 litres. Alguns resisteixen un any sense que se'ls noti. Després, ja comencen a haver algunes hemorràgies cerebrals i les neurones formen en l'axón cabdells mielínicos típics d'aquesta drogoaddicció. Hi ha desmielinització de les membranes en les neurones, pèrdua de neurones, multiplicació dels astròcits (que connecten amb els vasos sanguinis). L'efecte primer del etanol és alterar l'equilibri de la membrana de l'axó a nivell de Na / K. La destrucció de neurones ve per les hemorràgies cerebrals, especialment en l'hipotàlem. Al final pot haver polineuritis a les cames. També sol haver hemorràgies intestinals. El vi porta, a més de l'alcohol etílic, bioflavonoides i tanins que protegeixen és sistema circulatori. L'inconvenient és que solen portar additius àcids que, a més de conservar el vi en bon estat, poden ajudar a desenvolupar una nafra d'estómac. De tota manera, el mateix vi natural també desencadena cirrosi, ja per si mortal, o, almenys, esteatosi hepàtica (greix al fetge). Les varius solen empitjorar amb la beguda. El càncer també. Encara que sempre hi ha estudis pagats pels industrials de les begudes alcohòliques que demostren els "grans" beneficis de les begudes alcohòliques. Un risc especial el tenen els diabètics alcohòlics, que tenen molta relació amb intoxicar fatalment amb plantes medicinals que per altres serien gairebé innòcues, com ara la Enciam Silvestre o la Paradella. També cal recalcar que les al · lèrgies respiratòries accelerades per la presa d'antibiòtics són més intenses en els alcohòlics; i que alguns medicaments tenen efectes secundaris especials, quan es creua llur acció amb l'alcohol (per exemple, les càpsules que es recepten per tornar-se bru provoquen apendicitis aleshores). Els grups de teràpia són ideals per als que encara no senten els símptomes típics de l'alcoholisme greu. El sentiment de ser del tot inútil, de ser culpable del desamor d'altres, i de no estar a l'altura de les circumstàncies, tot això pot ser l'origen insidiós d'una afició a evadir-se per uns moments mitjançant l'alcohol. Després, vénen les festes alcohòliques i les ressaques, els cops de geni, la susceptibilitat, suggestionabilitat, les al · lucinacions, la manca de coordinació de moviments, i les conductes abusives cap als altres, la violència física, i l'extenuació, la desnutrició, la cirrosi , el coma etílic, i la mort. Per evitar la violència, a casa especialment, és per al que s'administren substàncies incompatibles amb l'alcohol, després d'un dia sense prendre res alcohòlic. Són com dissuasòries, ja que provocarien crisi de taquicàrdia, vertigen, nàusees, vòmits, congestió cerebral i un gran ensurt, si mentre s'està sota el seu influx es reincideix en la beguda. Colme (cianamida càlcica citrada), Antabús (disulfiram), Altimol (nitrefazol), aquests són medicaments que actuen com a dissuasoris perillosos. Si es prenen un parell d'anys, sense que hagi reincidit cap vegada a la beguda, o fins i tot un any, ja s’està bastant segur de que no es necessita més tractament. En casos extrems, es donen sense el coneixement de la persona addicta a l'alcohol (dipsomaníaca). Una cura més forta encara és a base d'opi. Creuat l'opi amb l'alcohol, provoca forts vòmits. A més, entre altres substàncies vegetals antialcohólicas, hi ha els comprimits de Cactus de Sant Pere (Cereus Peruvianus) o de Lycopodium. Menys perilloses són les baies del Llebus (Sambucus ebulus) que s'afegeixen al vi, simplement perquè no de tant gust beure. El tractament benigne que sol donar millor resultat és a base de Catxurrera Menor (Xanthium spinosum). Es dóna a beure una tisana preparada amb l'equivalent a una cullerada sopera plena de

fruits espinosos de la planta, barrejat amb fulles i tiges talladets bullit uns dos minuts. Refresca el fetge. Es pren una tassa abans d'anar a dormir i una altra al matí en dejú. Altres remeis naturals per depurar l'organisme dels alcohòlics i ajudar-los a sobreposar són: • • • • • • •

Fenigrec (llavors): es bullen 4-5 minuts (una cullerada sopera rasa per mig litre d’aigua) (un cop al dia) Castayer d’ Índies (flors) (infusió d’ una cullerada sopera per tassa) Axicòria (flors: una cullerada sopera, en infusió, tres tasses al dia) Tamariu (Tamarix) (decocció de 10 minuts de rametes florides) Cardamom, Lotus, Alfàbrega, Jusquiam (homeopatía) Col, Aglans dolces, Cebes, Porros, Julivert, Arrayanons (baies) Ammomum costatum, Angelica atropurpurea, Brassica chinensis, Cabarium album, Citrullus lanatus, Dalbergia reniformis, Dolichos lablab, Eupatorium collinum, Magnolia ovata, Marcgravia umbellata, Paederia foetida, Paederia scandens, Premna japonica, Pueraria lobata, Pueraria pseudohirsuta, Rumex hymenosepalus, Tecoma stans, Trianthema portulacastrum.

I en especial, parquè passin ràpid els efectes de la borratxera (amb resaca): • Té Tuó-Chá amb Ginseng + Espirulina • Valeriana + Maria-Luïsa + Camamilla + Til·la • Ratània (decocció de 2 minuts) (una culleradeta de moka per tassa) • Gelea real • Soja (flavonoides) • Ceba, Quina, Karkadé, Ginseng, Tamariu • Amomum costatum, Averrhoa carambola, Elsholtzia crsitata, Lophanthus rugosus, Turnera pringlei, Urena lobata. En assistència mèdica d'urgències el delirium tremens es tracta amb injeccions de "més" alcohol, seguides d'injeccions d'un complex vitamínic B, especialment ric en vitamina B6 per, almenys, normalitzar la membrana de l'axó de les neurones.

Són proverbials el vòmit per desallotjar el contingut de l'estómac encara alcohòlic, les dutxes d'aigua bastant freda i el prendre un cafè fred per reanimar (després de vomitar-lo). Es diu que un truc per retardar l'efecte de l'alcohol és beure abans oli de ricí purificat. Sembla que així el ritme d'absorció intestinal és més lent, encara que al final la quantitat absorbida sigui la mateixa. La influència de l'alcohol sobre els accidents de circulació és enorme. Potser la incidència més gran sigui quan comença a baixar el nivell d'alcohol en sang. Llavors, els reflexos s'entorpeixen i el temps de reacció es fa gran. Les begudes alcohòliques naturals, amb moderació, tenen els seus efectes beneficiosos, especialment les de KawaKawa, puix semblen millorar la circulació cerebral. La combinació de Cafè + alcohol almenys contraresta l'efecte vasoconstrictor i alentidor dels impulsos per la membrana de l'axó de la neurona degut al Tabac. La majoria de cerveses contenen silicones, de dubtosa salubritat, ja que hom sospita que puguin desencadenar càncer intestinal. De la mateixa manera que no tots tenim la mateixa cara, la resistència a l'alcohol és diferent també. Extrapolant, arribem a la conclusió que no hi ha una dosi fixa de medicaments per a totes les persones, per més que això figuri en els prospectes. Les modes van canviant amb els temps i les regions. Potser durant uns anys es beguin més vins, o bé més "destil · lats" (licors, orujos, güisquis, vodkes), o bé més cerveses. Hi ha preparats medicinals denominats "Aromes" o "ratafies" que poden contenir plantes que en forma de destil · lat o macerat alcohòlic resultin tòxiques, com el Donzell (epileptizante) o les Faves Tonkes (necrosant hepàtic), de manera que llur efecte medicinal pot quedar obnubilat per aquestes plantes d'ús més o menys il · legal. D'ús dietètic, tenen fama per vèncer l'hàbit de l'alcoholisme els sedants i depuratius següents: • • • Bilixir jarabe (Genciana, Cúrcuma, Milifulles, Dent de Lleó, Ortiga, Boldo, Camamilla, Fonoll, Poliol, Marduix, Card Sant, Càlam Aromàtic, Tràbol d’ Aigua, Escarxofera, Llimona) Mixtract Kalm-2 Mixtract Hep-7 (Card Marià, Dent de Lleó, Fumaria, Escarxofera, Romer, Quàssia)

ALZHEIMER: Calaguala, Ginkgo biloba, Sàlvia, Huperzia. Fosfatidilcolina. Ginkgo biloba? AChE (dcarvona: Huacatay; l-carvona: Anís, Melissa, Romaní, Marialluïsa; llimonè: Llimona; pulegona: Menta, Poliol; Sàlvia; Galantamina? I altres tònics dels receptors nicotínics com ara clioquimol + vitamina B12), desferroxamina (intramuscular), EDTA, memantina, Liti, vitamina C, vitamines E (Nous), curcumina, omega-3/ omega-6 + DHA, DHEA, melatonina, Julivert. De les demències senils, el 70% són la malaltia d’ ALZHEMIER. Des que comença a manifestar-se fins que s’és incapaç de valdre’s per sí mateix, solen passar 5 anys. I fins la mort solen passar 3 anys més, al llit (amb assistència sanitària privada). La característica bioquímica típica és la formació del beta - amiloide. És una mena de proteïna caramel·litzada. De primer, envaeix la llum dels vasos sanguinis. Després, copa la superfície externa de les neurones del cervell. Al final, la mort de moltes neurones duu a la demència senil. La proteïna precursora de l’amiloide (APP) té efectes benèfics sobre les neurones. La part activa és una cadena de 17 pèptids. Ajuda a llevar la toxicitat de l’excés de glutamat, a les lesions isquèmiques, i a baixar la concentració de calcions dins les neurones. L’ ALZHEMIER comença minvant l’APP. De betaamiloide, de fet, n’hi ha de dues formes. La de 40 aminoàcids és relativament benigne. Però la de 42 aminoàcids és enganxosa, força hidrofòbica, i tendeix a formar plaques. La retallada maligne d’APP va seguida de la formació del beta-amiloide 42 que dóna lloc a fibril·les i, després, a plaques. La retallada de l’APP amb formació de beta-amiloide 42 és ajudada per secretases. Les secretases-alfa afecten la superfície de la neurona. Les secretases-beta afecten el reticle endoplasmàtic. Les secretases-gamma (que acaben la feina de les beta) afecten l’aparell de GOLGI quan donen lloc a beta amiloide 40, i al reticle endoplasmàtic, quan donen lloc al beta amiloide 42. Al minvar l’ APP, també apareixen processos inflamatoris i entortolligaments neurofibril·lars (NFT). Tot això, en definitiva, dóna lloc a la mort de moltes neurones. El beta-amiloide copa els porus neuronals, la qual cosa fa que entri massa Calci dins la neurona. La diabetis del tipus 2 sol comportar nivells alts d’insulina. Això coincideix amb un elevat transport extra-cel·lular del beta-amiloide. Els processos inflamatoris es manifesten als astròcits amb segregació de prostaglandines inflamatòries. A la micròglia això es manifesta amb dany per radicals lliures. L’ entortolligament neuro-fibrilar (NFT) es deu a un defecte en la proteïna-tau. El bon estat dels microtúbuls depèn d’aquesta proteïna. Quan la proteïna-tau s’altera (està massa fosforilada), aleshores no s’enganxa bé als microtúbuls. Forma parelles entre sí, i es formen hèlices. La fosforilació excessiva de la proteïna-tau ve precedida per un increment de la MAPK (mitogen activated protein kinase). Aquesta proteïna-kinasa és necessària per activar les cèl·lules T i, normalment, escasseja amb l’edat avançada. Els NFT solen afectar l’escorça entorina (neurones piramidals grans) que connecta amb l’escorça de l’hipocamp (neurones aferents del camí perforat), la regió CA1 del hipocamp, els orígens de les projeccions córtico-corticals, i les neurones que treballen amb acetilcolina (nucli basal de MEYNART). Solen afectar neurones efectores. Hi ha casos d’ ALZHEMIER en les que no hi ha NFT ni beta amiloide. Aleshores la mort neuronal sol ser pels cossos de LEWY (alfa-sinucleïna, parquina, ubiquitina i neurofilaments fosforilats). En general, es comencen a formar els munts de l’alfa-sinucleïna. Però quan aquest tipus de Parkinson afecte als joves, solen començar a formar-se els munts de parquina o de ubiquitina. Els cossos de LEWY afecten a l’amígdala i al sistema límbic (especialment l’escorça cingulada anterior). Això dóna lloc a la demència Parkinsoniana.

Beta-amiloide al voltant d’un vas (tinció amb roig Congo) Genèticament, es classifica l’ ALZHEMIER com a familiar (10% dels casos) o com a esporàdic. El familiar sol aparèixer abans dels 60 anys, i l’esporàdic sol fer-ho després dels 65.

gen PS-1 (presenilina-1)

cromosoma 14

proteïna S182

altres característiques 50% familiar secretasa gamma (r.e.p. – GOLGI) beta amiloide 42 secreatsa gamma beta amiloide 42 es dona a la síndrome de DOWN (> 40 anys) beta amiloide 42 al·lel E4 (arginina al locus 12), molt LDL i triglicèrids, menys HDL i molt PAI-1 (plasminogen activated inhibitor), més coagulació sanguínea. no familiar

PS-2 (presenilina-2) APP (amiloide proteina precursor) APOE (apolipoproteina E) P-tau

1 21 19

STM2 APP APOE

17

proteïna tau

D’altres factors bioquímics lligats a l’ ALZHEMIER són nivells alts de colesterol, homocisteína, IL-1beta, TNFalfa, NF-Kappa-Beta, complement C1b (lligat a les fibril·les amb beta-amiloide), Alumini, Plom, Mercuri, radicals lliures, síntesis de NO (òxid nítric). Els cops al cap amb pèrdua de sentit, i la diabetis tipus 2 són factors que hi predisposen.

CONTAMINACIÓ (sensibilitat multi-química = MCS): Oxígen (i blau de metilè), (N-acetil-cisteína), màscara de Carbó actiu (de Coco). Olis essencials per respirar-los (Eucaliptus, Alfàbrega, Canyella, Rosa, Niauli, Càmfora, Menta, trementina, Romaní, Farigola). Nou de Kola, Te (preventiu), Ceba, Noni (dolors). Bafs d’Eucaliptus i de Roses. Colina + inositol + hexafosfoinositol. Glutatió, NADH, acetil-L-carnitina. Proteïnes (amb cistina), vitamina C, vitamina B1, vitamina B2, vitamina B6, B12 (metilcobalamina), vitamina E + octacosanol. (0,5 mg). Picolinat de Ferro (contra l’anèmia). SAMe. Dexametasona (1 mg). Calaguala, Eleuterococo, Eschizandra, Gotu-Kola. Treonina. Biomune OSF (calostre).

DEPRESSIÓ: Damiana + Fenogrec. Hipericó. Ginseng. Espirulina. Alfàbrega. Aromateràpia, flors de BACH. Fosfatidilcolina, fosfatidilserina. Garum armoricum.

Se sol manifestar per alteracions del son (tant insomni com somnolència excessiva), manca de concentració, desànim per treballar, estudiar o divertir-se, fatiga, inhibició sexual. Pot tenir origen exogen, per circumstàncies especials que caldria corregir, o bé tenir un origen endogen, per escassetat de neurotransmissors. Els tractaments psiquiàtrics són molt variats, però solen tenir en comú que creen dependència, és a dir, que cada vegada es necessita més medicació i que no es pot passar sense ella. Entre els remeis dietètics, destaquem: • Eleuterococ (comprimits) • Gelea real • Hipèric (comprimits o càpsules) • Oligovigor-30 (Coure-Or-Plata), Oligovigor Liti • Xarop Kalm-2 (vegeu en histèria) • Kawa-Kawa (càpsules) • Triptòfan (càpsules) • Ginseng Coreà, arrel (licor, càpsules, xuclar directament)

A la dieta convé incorporar Fòsfor (lecitina de soja, Llavors de l'Alegriao Sèssam), vitamines B (llevat de cervesa, espirulina, algues Nori, algues • Damiana + Fenigrec + Kawa-Kawa + Yohimbe + Nou de Kola + Polygonum multiflorum, arrel + Calaguala + Te Vermell O bé alguna de les plantes:

Wakame, algues Kelp), vitamina E (germen de blat), tiramina (llavors de Card Marià). És estimulant banyar-se al Mar Mort, o si no es té temps o diners per anar, cobrir d'argila d'aquest mar, o de sal diluïda amb un mínim d'aigua, ja que aquest "vestit" és bo, tant per dolors reumàtics com per la depressió. La sal es pot deixar posada tota la nit. L'argila, fins que s'assequi. Banys amb herbes a la banyera, animen quan es posa Farigola, Pàtxuli, Pi, Lavanda, Sajolida, Orenga, Canyella. Entre les mescles de plantes a prendre, recomanem especialment les següents:

• Cafè (grans crus xuclats), Bistorta (bullir l'arrel 5 minuts i prendre l'aigua molt calenta), Brutònica (infusió, no prendre més de 8 dies seguits), resina d'Avet (una gota al dia), Angèlica, Ginesta flor (amb molta precaució per si es tracta d'espècies tòxiques, essent preferible la Ginesta d'Olor o Spartium junceum), Melissa, Genepí dels Alps, Cacau (pellofa). • Alfàbrega, Safrà, Marihuana, Coca, Índigo, Gingebre, Chamaelirium luteum, Cyperus rotundus, Doronicum falconeri, Doronicum pardalianches, Eriobotrya japonica, Hedyotis biflora, Hedyotis herbàcia, Hedyotis corymbosa, Hedyotis difusa, Melolobium alpinum, Quassia glauca, Scopolia japonica, Yuca filamentosa. Encara que els excitants convinguin per sobreseure una crisi amb falta de neurotransmissors alfa i beta (que desemboca en suïcidi), no és convenient abusar-ne, perquè creen dependència (Khat, Betel, Nou de Areca, Cafè). Les depressions maníac-depressives no són tan greus, ja que només sembla haver escassetat dels neurotransmissors alfa, i, a més, d'una manera cíclica. Són especialment tractables amb sals de Liti, encara que no hi ha garantia real d'èxit. Les plantes amazòniques poden ajudar, ja que es diu que els jíbars no pateixen de trastorns nerviosos. Es mantenen mentalment "sans" a força de rituals de Ayahuasca, Virola, i altres plantes enteògenes que combina l'estimulació dels neurotransmissors alfa i beta simultàniament, en general, a base de combinar simulatàniament beta-carbolinas amb triptaminas. Quan la depressió es manifesta amb anorèxia, aleshores caldria prendre plantes aperitives o tòniques (Serpoll, Til·la, Tarongina). I entre els remeis dietètics: • Vigor Tonic 35 (Raïm, Carxofa, Llimona) • Mivitán (vitamines, oligoelements, Ginseng) En canvi, per a la bulímia es recomanen: • Oligovigor 32 (Zinc, Níquel, cobalt) • Fibrabelt (Goma-Guar, i fibra de Pèsol i Remolatxa) • Mixtract Kalm-2 (vegeu en histèria)

DRAGADICCIÓ: Passiflora, Cúrcuma, Agrassó, Cua de Cavall, Pita (cocaïna), Dolçamara, flor de Taronger, Orenga (Marihuana). Es deixen a part l'addicció al Tabac, i l'alcohol, tant socialment acceptats com a "bons" hàbits occidentals. S'inclouen en el capítol de drogues socialment menyspreables als opiacis (heroïna i similars) i la cocaïna (i derivats), i mescles amb cafeïna, efedrinas o altres estimulants, així com a la Marihuana (el principi actiu psicodèlic és el THC o tetrahidrocannabinol ), i als derivats de l'LSD (extrets del Corniol del Sègol). Respecte al Khat, el Betel i la Nou de Areca (estimulants) s'obre la porta a mitges, ja que on es consumeixen són socialment acceptats, encara que tendeix a reprimir el seu ús. De tota manera, cada any la revista estatal de cada país sol publicar la llista de substàncies prohibides per ser estupefaents. L'heroïna curiosament es va promulgar, durant els primers anys d'aplicació terapèutica, com un deshabituant de la morfina. Ara, contra l'hàbit de l'heroïna s'està donant Metadona: *(RS)-6(Dimethylamino)-4,4-diphenylheptan-3-one. S'ha advocat també per la a-metil-b-parahidroxifenil-alanina. No tothom es queda enganxat a l'heroïna. A alguns se'ls nota que es droguen, especialment per la seva conducta descuidada o violenta, i a altres, de nivell de vida més elevat, no. Solen reconèixer-se entre ells a primer cop d'ull. Minimitzen sempre la seva addicció, inventen faules de molta credibilitat, i, el pitjor del cas, es procuren diners de manera violenta o fraudulenta. Per la falta d'higiene en el protocol per administrar les dosis, sol haver el risc de contreure hepatitis B, i en especial la D (exclusiva de heroïnòmans), a més de la SIDA. El tractament natural sol basar-se en teràpia de grup, sauna, exercici, higiene, hidroteràpia, i bona vida. A més, hi ha els vomitius, de vegades dissuasoris per concatenació involuntària, o simplement les fulles de Curri, com depuratius. S'empra també la Dulcamara i el Coralet, la passionera i el Azahar, com sedants coadjuvants. Com depuratius s'han emprat el Combretum i el Lletsó (Sonchus oleraceus). Com sedants, les Pasifloras, i com a substituts, els Jusquiams. La Gynura malasica s'usa contra el morfinisme a Malaia Per depurar la sang (i en especial perquè les anàlisis donguin negatiu) se sol prendre tisanes de Cua de Cavall.

La cocaïna ja està socialment més acceptada, si més no per la jove alta societat. També es barreja amb cafeïna. Normalment, s'esnifa (s'inhala la pols) per un canonet de paper (els mateixos bitllets de banc serveixen). Pot desencadenar una esclerosi i desaparició de l'envà nasal. Potser tant perillós com l’alcloide an sí siguin els residus de dissolvents orgànics. Sembla que el rizoma de Agave americana ajudi a desintoxicar de la cocaïna. És molt perillós l'ús d'alcohol amb cocaïna i heroïna, especialment si, a més, s'està en tractament contra l'alcoholisme. La Marihuana i la seva resina sembla més acceptada pels islàmics i per la societat "progre". No és innòcua. A més de les al · lucinacions fortes, quan dóna el "colocón", pot desencadenar crisis de suïcidi o de psicosi, o esquizofrènia crònica. El THC sembla enganyar els sensors de glucosa en el cervell, de manera que ocasiona una hipoglucèmia cerebral. Això s'aprofita per tractar el glaucoma. Com que la Marihuana inhibeix les nàusees, per la via de l'àrea ventral activadora de la gana en l'hipotàlem, es recomana per prevenir-les en pacients tractats amb quimioteràpia. En principi, els efectes de la Marihuana sobre el sistema nerviós central són procurar eufòria, relaxació, augment de la sociabilitat, i potenciar les percepcions sensorials. Els efectes nocius, a més de les al · lucinacions, poden ser pèrdua de memòria, menor coordinació motora i, en dosis altes, ansietat, taquicàrdia i hipotensió. Per contrarestar l'efecte de la Marihuana pot recórre’s a l’Orenga i a suc de Llimona amb molt de sucre.

EPILÈPSIA: flor de Nenúfar, escorça de Taronja amarga, Artemisa, Valeriana, Passiflora, Romaní, Biscarsí, escorça de Saüquer, Centella asiatica, Ruda, Et Tuo-Cha, Scutellaria baicalensis.

És una malaltia coneguda ja d'antic. Pot afectar en major o menor grau. El caràcter epileptoide dóna arravataments de violència, per sentir-se perseguit, rebutjat, en pugna. Sempre sembla que hagi de passar-ne alguna de grossa d’aquí a poc. Els focus irritatius poden deure a tumoracions o trobar difusos en zones del cervell. Les crisis vénen precedides d'un "aura", que els gossos de companyia solen preveure millor que els mateixos afectats. Normalment es tracta amb medicació sedant anticonvulsiva, sent el més suau l'àcid 4-amino-3-hidroxibutíric. Entre els trucs tradicionals per controlar les crisis estan posar-se una mica de sal o de bicarbonat a la boca, fer un massatge al dit petit amb força, olorar amoníac, portar penjada una ampolla amb aigua d'un saltant recollida en nit sense lluna i que hagi estat posada entre el cos de dos amants que hagin tingut un orgasme exactament simultani aleshores, o bé practicar un dejuni controlat de tant en tant. Entre els remeis amb plantes estan: • Xarop de capoll de Nenúfar • Xarop d'escorça de Taronja Amarga • Artemisia + Càlam Aromàtic + Valeriana + Romer + escorça de Saüc + Levístic + Sèrpol + Vesc + Espunyidella Groga + Heracleum sphondyllium + escorça de Salze + Aloc + Passionera, Boixerola, Nou Vòmica (homeopatia) • Ailanhus altissima, • Ferula asa-fètida, • Angèlica silvestris, • Indigofera tinctoria = Indi, • Artemisa vulgaris, • Lilium candidum = Atzucena, • Calamus aromaticus, • Liquidambar styraciflua = Estorac, • Cannabis indica = Marihuana, • Morus nigra = Morera (fulles), • Cassia fistula = Canya Fístula, • Musa paradisiaca (saba)= Bananer, • Centella asiatica, • Myrtus conmunis = Murtra, • Chalcas koenigii = fulla de Cúrcuma, • Narcissus tazetta = Narcisos, • Cissampelos pareira = Pareira Brava, • Nardostachys grandiflora = Nards, • Citrus lemon = Llimona, • Paeonia albiflora = Peonia (rel) , • Citrus medica = Aranja, • Panax ginsneg = Ginseng, • Cynodon dactylon = Grama del País, • Ricinus communis = Ricí, • Datura stramonium = Estramoni • Ruta graveolens = Ruda, (homeopatia), • Scutellaria baikalensis, • Doronicum pardalianches (40 gotes de • Sophora japonica, tintura al dia com a màxim) • Taxus baccata = Teix,

• • •

Thea sinensis = Te Tuo Cha, Thymus serpyllum = Sèrpol, Tillandsia usneoides,

• • •

Urtica dioica =Ortiga Major, Valeriana wallichii, Viscum cruciatum.

• Acàcia farnesiana, Annona reticulata, Arisaema consanguineum, Arisaema thunbergii, Asarum sieboldi, Aster fastigiatus, Bacopa monieri, Bambusa sp., Bauhinia purpurea, Benincasa cerifera, Bixa orellana (Axiote), Blighia sapida, Boerhaavia difusa, Boerhaavia erecta, Borassus flabellifer, Bryophyllum pinnatum, Caesalpinia pulcherrima, Calotropis gigantea, Campanula rotundifolia, Canna sp., Canscora decussata, Capparis coriacea, Cardamine pratensis, Carissa carandas, Cassia tora, Cedrella sp., Centipeda mínima, Cestrum nocturnum, Chiranthodendron pentadactylon, Coleobrookea oppositifolia, Cordia gerascanthus, Cotyledon orbiculata, Croton oblongifolius, Elaeocarpus ganitrus, Elaeocarpus sphaericus, Elaecarpus tuberculatus, Elaeodendron roxburghii, entada scandens, Fèrula alliacea, Ficus capensis, Filipendula hexapétala, Flemingia bracteata, Flemingia strobilifera, Galium mollugo, Gardenia tòrrida, Gastrodia elata, gmelina arborea, Guettarda speciosa , Holarrhena antidysenterica, Hoppea dichotoma, Hoslundia oposita, Humboldtia vahliana, Indigofera argentea, Indigofera enneaphylla, Indigofera suffruticosa, Ipomoea eriocarpa, Ipomoea stans, Isotoma longiflora, Jacobinia spicigera, Lablab purpureus, Lathraea squamaria, Leea guineensis, Leontice leontopetalum, Mangifera odorata, Martynia annua, Microglossa pyrifolia, Mnesithea laevis, Monotropa uniflora, Moringa oleifera, Moschosma polystachyum, Newbouldia laevis, Ochna pumila, Oenanthe crocata, Oroxylum indicum, Parkinsonia aculeata, Parnassia palustris, Perezia rígida, Peucedanum japonicum, Phyllanthus emblica, Pilocarpus microphyllus, Piper longum, Polygala chinensis, Pothos scandens, Pouteris sapota, Prunus nombroses, Quercus mexicana, sapindus mukorossi, sapindus trifoliatus, Scopolia japonica, Semecarpus Anacardium, Senecio canicida, Senecio palmatus, Solanum carolinense, Sorghum bicolor, Stachys palustris, Strychnos cinnamonifolia, Symplocarpus foetidus, Syzigium jambos , Talauma mexicana, Trachyspermum Ammi, Trema orientalis, Thypha angustata, Valeriana capensis, Valeriana hardwickii, Valeriana stubendorfi,

ESQUIZOFRÈNIA: Ayaguasca + Virola (ritual delicat), flor de Nenúfar, escorça de Saüquer, Alfàbrega, Fenigrec, Scutelaria baicalensis, Hipericó, germinats de Fenigrec o de Blat. Hi ha una manca de serotonina, i d'altres neurotransmissors, i amb el ritme alterat. Es tenen al · lucinacions acústiques en forma de veus interiors i es desconnecta de l'exterior durant temps excessiu. Queden afectats tant el pensament (encara que hi ha esquizofrènics més intel · ligents del normal), la percepció (al · lucinacions acústiques, visuals, etc.), l'afectuositat (no sempre hi ha falta d'amor a donar o a rebre), la conducta (compulsiva, de fugida de les responsabilitats), i la comunicació (aïllament). Es pot contagiar transplantant un trosset minúscul de cervell d'un afectat a un altra d’una persona mentalment sana. Els menors en contacte amb pares esquizofrènics solen adoptar la mateixa afectació. A part, sembla que hi ha factors genètics que predisposin molt a l'esquizofrènia. Hi ha 5 tipus d'esquizofrènia: 1. Catatònica: insensibilitat a estímuls dolorosos, incapacitat de cuidar la higiene personal, rigidesa, negativisme, estupor, alteracions motores. 2. Paranoide: ira, violència, decisions ràpides en contra de l'oponent o víctima propiciatòria, ansietat, manies de grandesa o, per contra, de victimisme. 3. Desorganitzada: retir de la societat, amanerament, riure fora de to, al · lucinacions, il · lusions que s'ensorren fàcilment, afecte que s'esvaeix ràpid, retraïment, incoherència en la parla i raonament. 4. Indiferenciada: amb símptomes barrejats dels altres tipus. 5. Residual: només queden algunes al · lucinacions esporàdiques i l'afecte buit, El tractament mèdic prolongat és necessari per evitar que l'afectat pugui seguir danyant (assassinant potser) les seves víctimes, o autolesionant-se. Normalment, es donen neurolèptics i antipsicòtics (butirofenones, dibenzoxazepinas, dihidroindolonas, feno-tiazinas, tioxantenos). La psicoteràpia seria més apropiada per les persones que els han de suportar a casa o per als amics. •

Nenúfar (xarop de poncelles), Salze (escorça), Saüquer escprça. LLobet flor.

Alfàbrega.

Fenigrec,

Hipèric,

Gingebre,

• • • • •

Scutellaria galericulata, Scutellaria baikalensis Cura de 9 dies a base de Ayahuasca i Virola (sols si és conduïda per un xaman) Nicotinamida, L–triptòfan, glutamina, metionina, DL–fenilalanina, arginina, Caldo de Fesols, suc de Blat (fulles tendrfes de germinats) Omega·6, SAMe (S–adenosil–metionina) Jurema (Banisteriopsis caapi + Mimosa

• • • • •

hostilis) Rhododendron caucasicum Scutellaria baikalensis Inositol–hexanicotinato metil–cobalamina Niacina

INSOMNI DELS ESQUIZOFRÈNICS Plantes • • • • • • Ortomoleculars • 5-0H triptòfan • B6 (B1, B2, B3, B12) • dimetilaminoetanol • forskohlina • inositol • melatonina • metilcobalamina • Mg

Asparagus racemosus Criocereus longiflrous Ganoderma lucidum Kava-Kava Melissa Withania somnifera

PSICOSIS ESQUIZOFRÈNICA Plantes • • • • • • • Ortomolecular • Nicotinamida • Piritinol (derivado sulfurado de la vit. B6 (2 piridoxina-sulfur)) • Treonina + triptòfan+ lisina + inositol + àcid glutàmic + vitamines B + Magnesi + vitamina C + Iode + Potassi.

Aquilegia vulgaris Fenigrec (germinat) Galanthus nivalis Jurema (Banisteriopsis caapi + Mimosa hostilis) Saxifraga vayredana Blat (germinat) Vitex agnus-castus

ESTRÈS: vegi’s Adaptògens. Marialluïsa, Rooibos, Te Vermell. Nerviosisme a causa de reptes massa enervants al treball o a causa de les relacions familiars o amb les amistats massa negatives. Molts opten per la lecitina, o per el llevat de cervesa i el germen de blat. Altres pels germinats de Soja, Alfals o de Blat. I altres directament pels preparats dietètics com els següents, aptes només per als que porten un ritme de vida d'alts executius treballadors al màxim: • Vit'All Plus Stress Pack (complex B-50 + súper-C complex + multiminerals quelats + antioxidant E-600) • Perles de Guaranà amb Ginseng • Vitalert Stress (vitamines B, C, H, I, PP) • Gelea real + Ginseng • Comprimits multivigor ACE, Se.

FATIGA MENTAL: Ginkgo biloba + Arç Blanc. Adaptògens (Ginseng, Rhodiola, panti de cèrvol) i Aromateràpia: Sajulida, Alfàbrega, Menta Piperita, Pebre Negre, Sàndal, Cardamom, Coco, Gingebre, Ajowan, Safrà. Garum armoricum. Àcid glutàmic, gelea reial, Soja, Fenigrec, Damiana, Guaranà, lecitina de Soja (fostidilcolina, fosfatidilserina). Creatina, carnitina (o acetl-L-carnitina). Magnesi (quelat). Ribosa.

Pot ser deguda a una manca d'hores de son. Pot ser deguda a una escassetat d'oligoelements i vitamines en la dieta. És molt recomanable un complex general d'aminoàcids i vitamines, com el Promotor 43 (Lab Calier). També hi ha altres complexos vitamínics amb gelea reial + Ginseng + Guaranà + Eleuterococ, oligoelements, i la lecitina de Soja, més o menys purificada o rectificada. Les dosis haurien de ser moderades, ja que és fàcil que s'eliminin les sobredosi per l'orina. Es poden prendre de tant en tant, quan ens sentim amb menys forces intel · lectuals, o bé sistemàticament durant una temporada, si el treball estreny. Una altra solució és l'elixir de llarga vida a base de Ginseng, Genciana, i altres plantes tòniques, encara que normalment se li posa massa càmfora i massa Carlina Angélica. Una altra solució és prendre Ginkgo Biloba amb gelea reial i Centella Asiàtica. Quant al menjar, va bé prendre Espàrrecs, Nous, Ajonjolí (Sèsam), i molta fruita fresca, especialment Plàtan i Taronja. És veritat que la majoria d'intel · lectuals són addictes al Cafè. La musicoteràpia també es practica de forma espontània per molts joves. Les llavors de Card Marià estimulen el cervell i la tiroides, a més de desintoxicar dels contaminants de l'aire que respirem, segons diuen alguns. A més, va bé per l'anomenada astènia o clorosi amb arítmia paradoxal (el cor s'atura al punt de màxima dilatació toràcica en inspirar).

HISTÈRIA: sedants típiques (Valeriana, Llobet, Passiflora, flor de Taronger) amb Arç Blanc i Ginkgo biloba. Par a les crisis de nervis denominades histèriques, pot servir una mescla sedant com la que segueix: • Valeriana + Camamila Dolça + Passiflora + flor de Taronger + escorça de Taronja Amarga • Ambreta, Actaea spicata, All, Aloe vera, Aquilegia vulgaris, Nou d’ Areca, Aromadendon elegans, Artemisa, Atriplex patula, Bacopa monnieri, Ballota nigra, Benincasa cerifera, Boerhaavia difusa, Boerhaavia erecta, Capparis coriacea, Cestrum nocturnum, Chamaemelum nobile, Chenopodium vulvaria, Cimicifuga racemosa, Camforer, Card Sant, Mirra, Mukul, Coriandre, Safrà, Comins Castellans, Cúrcuma, Grama del País, Echinops echinatus, Elaeodendron glaucum, Erythrina indica, Férula alliacea, Asa Fétida, Férula sumbul, Flemingea bracteata, Galium verum, Gelsemium sempervirens, Centella asiatica, Ipomoea stans, Iris foetidissima, Enebro, Laurel, Henna, Agripalma, Litsea cubeba, Litsea pennagiana, Mangifera odorata, Melia azederach, Mentha spicata, Meum, Moringa oleifera, Morisonia americana, Muralla paniculata, Myosotis silvatica, Nardos, Nepeta, Peonia albiflora, Alharma, Petiveria alliacea, Polygala sibirica, Prunes seques, Guaiava, Psittacanthus americanus, Ruda, Sapindus trifoliatus, Sarcostigma kleinii, Schima noronhae, Scutellaria laterifolia, Selinum tenuifolium, Symplocarpus foetidus, Tagetes minuta, Tanacetum, Taxus baccata, Valeriana, Viburnum opalus, Viscum album. Normalment, es separa la histèria que va associada a angoixes fòbiques dirigides cap a l'espai exterior, de la histèria de conversió o internalització cap a trastorns físics en forma d'autolesions psicosomàtiques. Entre els preparats dietètics es recomana, per exemple: • Oligovigor-8 (Liti), Oligovigor-4 (Cobalt) Mixtract Kalm-2 (Passiflora, Llobet, Valeriana, Arç Blanc, Taronger amarg, flor) Valeriana (comprimits) Tila (comprimits)

• • •

INSOMNI: quan és lleuger, Marialluïsa amb Tarongina. Garum armoricum. Si és més fort, les sedants anteriors. • Asparagus racemosus • Melissa • Criocereus longiflrous • Withania somnifera • Ganoderma lucidum • 5–0H triptòfan • Kawa–Kawa • B6 (B1, B2, B3, B12)

• • •

dimetilaminoetanol forskohlina inositol

• • •

melatonina metilcobalamina Mg

Per a les persones poc necessitades de sedants és suficient prendre una barreja de Maria-Luïsa, Camamilla i Melissa per agafar bé el son. Per als casos més rebels, sol anar bé el Mixtract Kalm-2. I encara per a casos més rebels poden recomanar la barreja d'herbes següent: • Llúpol (debilita molt), Rosella, escorça de taronja Amarga, flor de Taronger, Valeriana, Passionera, Piscidia, Alfàbrega, Marduix [tot bullit 2 minuts] • Cascall [càpsules, bullides 20 minuts] (debiliten molt) De vegades funciona molt bé una petita quantitat de Lotus corniculatus, en casos d'insomni crònic. De les valerianes, la officinalis té un efecte més durador i suau, i la wallichii més fort i curt. A algunes persones els resulten contraproduents, ja que els procuren insomni. Altres plantes contra l'insomni són: • Xirimoia (fulles), Bruguerola, Anís Estrellat, Gessamí, Truana (fruits), Polygonum multiflorum.

MAL DE CAP: – Possibles causes Accidents (cops): Àrnica dels Pirineus (ús extern; alcohol) / aigua molt freda / Ginkgo Al·lèrgies: llet / Calç/ Te Anèmies: xarops amb Ferro Cor: Menta Piperita Esgotament: flor d’Ofals Estrenyiment: Fràngula Febre: Llobet Fetge/ bufeta del fel: Boldo Insolació: Camamilla (litres) Intoxicacions: infusió de Camamilla molt fluixa + culleradeta de Carbó actiu Isquèmia (mala circulació): Ginkgo Meningitis: Ceba, Caps d’Ase –Analgèsics:

Menstruació: Onagra Oïda intern: Poliol de Riu, Trèvol d’Aigua Pinçament cervical: cataplasma Ceba + sucre Pressió anormal: llavor de Card Marià (per pujar–la), Llobet (per baixar–la) Pus intern: Farigola + Fenigrec Ronyons: Cocleària (país) Sinusitis: oli de farina de Mostassa/ vapors de Caps d’Ase Tumors: Coptis sinensis Venes cerebrals varicoses: Ginkgo Vista: fruits Troana

cafè + suc de Llimona + decocció de Cascall (opi) flor de Taronger + Llobet + Valeriana + Passiflora + Arç Blanc – Antiinflamatoris: Evodia rutaecarpa Camamilla, Malva Marduix, Alfàbrega, Milifulla – Antipirètics: Llobet (bullir 4 minuts): prendre a glopets de la tassa, durant 2 hores. Pèl de Panotxa + Til·la (bullir 10 minuts) – Antimigranyes: Tanacetum parthenium (olorar les fulles) Trèvol d’Aigua, Ginkgo, Angèlica, Ginebrons, Stevia, Caps d’Ase

MALSONS: Tarongina, flor de Taronger, Valeriana, Llobet, Sarsaparrilla, Donzell Menor, Genepí, Dolçamare, Green Spider (flors d’Austràlia). Encara que el recordar els somnis ens estigui donant missatges, de vegades resulta molest somiar massa i es vol deixar de fer-ho. Podem escollir entre algunes de les següents sedants: • Donzell Pòntic, Donzell Menor, Hortènsia, Valeriana, Sarsaparrilla, Hepàtica

• Dolçmara, Broida, Melissa, Taronger (fulles)

MEMÒRIA ESCASSA: barreja de Milifulla + Menta Piperita + Tarongina + Ginebrons + Romaní, o també Ginkgo biloba, Trèvol d’Aigua, Vinca Menor, Huperzia, o qualsevol de les adaptògenes. Isopogon (flors d’Austràlia) Segons la Mitologia grega, la deessa de la memòria era Mnemòsine, filla del Cel i mare de les Muses. Palas Atenea o Minerva era la deessa de la saviesa. Segons PLATÓ, en la nostra ment hi ha una mena de pre-motlle amb idees que l'ànima té per endavant, sobre el qual es van imprimint les vivències sensorials. Com més sapiguem adaptar les impressions prèvies a les de la nostra vida terrenal, major serà el nostre coneixement. La saviesa consisteix a trobar la veritat, l'ombra de la qual són totes les coses terrenals. Segons una llegenda apòcrifa, el diable té poca memòria, ja que va poder ser enganyat per Sant Pere i confondre la "Civada" amb la "Zitzània". Déu havia obsequiat el diable, per haver-li aquest ajudat en la construcció del món, amb un regal, que entre els dos van acordar: la civada o "Civada". Gelós i temorós del poder del diable, Sant Pere va obtenir el permís de Déu per anar a parlar amb el diable i arreglar les coses. El van trobar sota un pont, i aquí va ser enganyat, conformant amb retenir per a si el jull. Segons l'hagiografia moderna, deu invocar a Sant Joan de Vandières-que se celebra el 27 de febrer-per enfortir la memòria, ja que ell tenia molta. També Sant Maurilio-que se celebra el 3 de setembre-ja que era capaç de recitar la Bíblia tota sencera. Segons GAGNÉ I BRICK, els processos mentals són interactius entre el medi i l'individu, a qui li afecten tant el medi ambient com els estímuls creats. Els estímuls afecten els sentits mitjançant els receptors. Els receptors afecten el sistema nerviós central (SNC). Les sensacions passen primer pels lòbuls sensitius del tàlem, després pels nuclis primaris (neurones multiloculars) i aquí la informació es fa reverberant. Es té la sensació que alguna cosa que ha passat ja està encara viu. Després de l'etapa del contacte i la de les sensacions, arriba la de la representació mental i la del registre, ja sigui en el de curt termini (Memòria a curt termini (MC)) o a llarg termini (ML). La MC és immediata, i està codificada per conceptes. Mitjançant repetició - o desig de repetició - es passa de la MC a la ML La conducta, o resposta als estímuls, afecta el medi, produint-se un augment dels efectes capaços de produir resposta. La informació condicionant es va activant o modulant fins que s'adquireix l'experiència d'èxits i fracassos del passat. Segons PIAGET I INHELDER, la ment passa per diverses etapes molt diverses, a partir del naixement. Només el 50% de la població adulta ha arribat l'etapa formal. La resta o bé es troba en l'etapa concreta, més immadura, o ha arribat l'etapa post-formal en què es dóna importància a no culpabilitzar a res més que a l'atzar dels esdeveniments desagradables. Segons LOUISE L. HAY la pèrdua de memòria probablement estigui relacionada amb la por, amb el desig de fugir de la vida i la incapacitat de autodefensar. El mètode per recuperar més capacitat de memòria seria mentalitzar considerant que la intel · ligència, el coratge i la seguretat en un / a mateix / a no faltaran mai i que no hi ha risc a estar viu. Segons ANITA MOLINO, el desig d'aprendre i de crear, la imaginació i les associacions mnemotècniques, les vivències i les tècniques d'estudi, fan que la capacitat mental sobrepassi el límit del 10% normal. Recordar significa donar nou cor a les coses. Les malalties degeneratives del cervell poden estar relacionades amb un factor genètic, amb el desenvolupament de prions - proteïnes cícliques més senzilles que els virus -, o amb la irrupció de contaminanates metàl · lics en les neurones, com ara el plom, o d'altres orgànics com el Benzè, i moltíssims altres presents en les zones més civilitzades. La genètica no ho és tot. El van demostrar els experiments de l'època nazi. Els fills naturals dels millors sementals nazis i de les mares més perfectes de la raça més elevada, van resultar ser pobres infeliços discapacitats mentalment, a causa de la falta d'estímuls en què se'ls tenia empresonats, per esbrinar fins a quin punt era important la genètica ella sola. La mielinització dels axons de les neurones es duu a terme entre els tres i els sis mesos d'edat. Durant aquest període es van estructurant línies de connexió entre neurones, d'entre les moltes

existents al principi. Si la xarxa no s'ha organitzat bé, per falta d'estímuls, després serà impossible millorar-la. Hi ha invertebrats que regeneren o reprodueixen les seves neurones, com les granotes, però els vertebrats, que se sàpiga, neixen amb totes les seves neurones posades, que ja no es reprodueixen més. L'únic que passa és que es van morint i desapareixen. Es dóna molta importància a l'estimulació de la ment de l’infant, fins i tot ja abans de néixer. El que no es mama de la mare, ja serà impossible adquirir després. La informació adquirida en aquest període de lactància està comprimida en àrees petites. Després, la mateixa informació, segons revela la encefalografia-Tomografia Positrónica, afectarà molt més volum de massa cerebral. La encefalopatia espongiforme o malaltia de les vaques boges ha posat en dubte, si més no, les pràctiques caníbals dels Negritos australians, així com el reciclatge de despulles per fabricar pinso per al bestiar oví, boví, i per als gats. El contacte amb vísceres d'animals malalts pot ja contagiar a través de rascades. Se sap poc del mecanisme de contagi dels prions, i menys encara de les seves raons. Sembla que hi ha unes línies direccionals establertes. És a dir, que es poden contagiar de l'espècie animal A a la B, però no a l'inrevés. I de la B a la C, i també de la C a la B. Passa una cosa semblant al estudiat per fer transfusions de sang. Un excés de proteïnes sembla no ser convenient, com una mancança, per mantenir incòlumes a les neurones del SNC. El cervell s'alimenta bàsicament de glucosa. No només de pa s'alimenta l'home. Més que ser degut a la manca d'aliment, el cervell de nens subalimentats pot haver danyat per la contaminació del menjar amb aflatoxines, per exemple. La desnutrició afecta el cos, però potser també al cervell, encara que es diu que la fam aguditza l'enginy. La contaminació per plom era tractada per Avicenna amb Beleño i Cascall, ambdues plantes estupefaents. La Atropa baetica (Belladona Andalusa) també ho és, i s'usava per millorar la memòria, tot i tenir en compte que havia de passar per la fase de les al · lucinacions. Modernament es fan rentats de sang amb detergents especials. De tota manera, si es prenen els complexos vitamínics i d'aminoàcids, pot ajudar també a la descontaminació. Els accidents vasculars cerebrals poden afectar la memòria. Els cops al cap també, especialment si es van repetint o són molt forts, ja que disminueix el reg sanguini de zones essencials. Un fetge que funcioni malament afecta la capacitat de concentrar-se. Si un es troba malament, té febre, mareig, etc., és normal que vegi disminuir la seva memòria en la majoria de les ocasions. La intel · ligència també s'encomana. Estar en contacte amb persones o amb esperits intel · ligents millora aquesta part tan important de la intel · ligència que és la memòria. Per memoritzar més el estudiat és convenient estudiar cada dia, encara que sigui només mitja hora, a la mateixa hora. Escoltar deu minuts de música de Mozart, o resar, pot ajudar a millorar la memòria. No deu haver incomoditats ni somnolència. És preferible estudiar descalç i sense cap pressió a la cintura. Pot fer-se acupressió o acupuntura al punt 20VB situat al centre de la segona conca central del crani, pujant des del clatell cap amunt. És molt convenient estructurar les idees que es van entenent. Després, a partir d'aquesta estructura ha de fer l'exercici de recrear l'après, en diverses temptatives. Pot ajudar l'escriure, el gravar o fins al filmar les explicacions d'un mateix. La memòria dels nostres avantpassats Quan no hi havia llibres, la informació s'aprenia de memòria. La tradició era oral. Actualment, amb Internet a casa i col · leccions d'Abstracts a les biblioteques universitàries, la memòria és més un luxe que una necessitat (excepte per actors de teatre). De tota manera, la memòria no deixa de ser una part molt important de la intel · ligència, en especial per als estudiants, encara que ja molts exàmens siguin del tipus test. Avui dia ens resulta ja del tot increïble que ningú, com va fer SANT Maurilio, pugui aprendre la Bíblia de memòria. I la llista dels reis gots ens sembla un anacronisme o una anècdota divertida que recordem amb humor si mai la sentim recitar. Tipus de memòria Hi ha una memòria a molt curt termini, una a mig i una altra a llarg termini. La primera ens permet repetir immediatament una paraula, encara que no la comprenguem, com passa en aprendre un idioma nou. La segona ens permet passar exàmens brillantment, encara que anys després no recordem gairebé res de tot el que hem après. La tercera ens permet reviure coses que han entrat en el nostre cor mental, encara moltíssims anys després d'haver-les viscut o après. Pràctiques que reforcen la memòria Per memoritzar més el estudiat és convenient estudiar cada dia, encara que sigui només mitja hora, a la mateixa hora. Escoltar deu minuts de música de MOZART pot ajudar a millorar la memòria. No deu haver

incomoditats ni somnolència. És preferible estudiar descalç i sense cap pressió a la cintura. Pot fer-se acupressió o acupuntura al punt 20VB situat al centre de la segona conca central del crani (pujant des del clatell). És molt convenient estructurar les idees que es van entenent. Després, a partir d'aquesta estructura ha de fer l'exercici de recrear l'après, en diverses temptatives. Pot ajudar l'escriure l'esquema i després el tema complet, el llegir en veu alta o el gravar el que es llegeix. Gaudir de la lectura de llibres, recitar poesies o practicar exercicis musicals, són formes actives de comportament que ens ajuden a mantenir la nostra memòria. El que treu memòria Un insomni forçat minva la nostra memòria. També ho fan la febre, el cansament, les malalties hepàtiques, els cops forts al capdavant, la mala circulació (arteriosclerosi) cerebral, el ALZHEIMER o destrucció de neurones cerebrals, la intoxicació per residus de gasolines consumides per vehicles, o pel fum del tabac (si s'és sensible a ell) i la desnutrició. Això últim és discutible en alguns casos. D'altra banda, el desinterès i l'abúlia fomenten l'anquilosament de la memòria. Ser un assidu de la televisió i voler millorar la memòria són dues coses gairebé irreconciliables. L'estrès molt prolongat crea una necessitat d'oblit i de relaxació comprensibles. La gent gran ha viscut tantes experiències desagradables, que és normal que s'esforcin a oblidar. Els joves volen fer-ho mitjançant estimulants, ULISSES o NOÈ ho van fer involuntàriament amb plantes psicodèliques. Per disminuir de debò la nostra memòria, hauríem consumir falgueres, doncs inhabiliten la aneurina (vitamina B1). Remeis dietètics Els nens que no rendeixen els suficient a l'escola, a més d'apuntar-se als crèdits de síntesi, té a l'abast les xocolatines Cerebrum (amb vitamines i fosfatidil-turó). De la mateixa Casa Santiveri, hi ha els comprimits Vit'AllPlus-Acció Memòria i les càpsules MemoránPlus. Les primeres, a més d'aminoàcids, vitamines i minerals, contenen Ginkgo biloba i Ginseng Coreà. Les segones contenen fosfatidil-serina, fosfatidil-turó, turó, serina, rutina i hidrolitzat proteic (llevat + peix). La fenil-alanina està indicada per al desordre del dèficit d'atenció. També ho és la Civada. Un altre remei consisteix a menjar cada dia germinats de blat, de soja o d'Alfals. Molt interessants són els de Fenogrec, doncs ajuden a reparar les zones danyades del cervell i, fins a cert punt, a combatre les malalties mentals. No hem d'oblidar la gelea reial. Combina molt bé amb l'extracte de Ginkgo biloba, per millorar la memòria. Però no cal oblidar les vitamines, ja sigui en la dieta o en forma de suplements. La espirulina i el llevat de cervesa són uns bons dadors de vitamines del grup B. El Fòsfor el trobem en les tan injustament injuriades Bledes, encara que la forma més convenient (turons) està en el rovell d'ou i en la Soja i cereals integrals. La melassa d'Ordi és una font ideal de Fòsfor, també, i d'enzims (kinases) necessàries per reparar les nostres neurones. Els preparats més moderns combinen la Huperzine A (del licopodi Xinès), amb la vincopocetina (del Criocereus longiflorus), la galantamina (dels Narcisos), la bacopina (de la Bacopa Monnier), el DMAE (dimetil-aminoetanol), l'extracte de Ginkgo i el piritinol (forma sulfurada de vitamina B6). Aquesta barreja és especialment recomanable a la gent gran que van perdent memòria. També la carnosina (histidinaalanina) sembla rejovenir el cervell. El Seleni protegeix la membrana de les neurones dels radicals lliures. Cal dosificar bé perquè no de somnolència.

Remeis tradicionals Hi ha també remeis tradicionals senzills i igualment eficaços. Un consisteix a prendre cada dia el rovell d'un ou (biològic) amb infusió de Romero. Per incrementar la futura memòria d'un nadó, tradicionalment, se li banyava en aigua bullida amb Parietaria. També es deia que la mare havia de besar el tronc d'un Saüc, perquè el nen despuntés en la vida. Untar-se amb una mica de suc de tija de Girasol es diu que ens fa millorar en el nostre ofici. Dormir la migdiada amb una corona de Romero sobre el cap, es diu que augmenta la memòria. Tradicionalment s'ha considerat a les plantes cordials com tòniques, a més del cor, de la memòria i de la digestió. La Menta Piperita, la Melissa, la Alfàbrega i la Mejorana són les quatre principals cordials. D'altra banda, de tots és sabut que el Cafè desperta, i procura més hores per a l'estudi. També la Nou de Kola, el Te, el Guaranà o l'Herba Mate. Es diu que als nens que se'ls dóna cada dia Plàtan aixafat amb Taronja, se'ls està ajudant a ser més intel · ligents. Els pinyons i les nous també semblen ajudar també molt. Això de les cues de (raïm) panses està per demostrar. La dita popular sembla estar carregat d'ironia. És molt important ingerir àcids grassos omega-3 (en oli de peix, en algues marines o en oli de Lli) per mantenir les neurones en ple funcionament.

Plantes per a la memòria Una fórmula molt senzilla i útil per incrementar la memòria consta de cinc plantes: Milfulles, Melissa, Romero, Menta Piperita i Ginebre (baies). Aproximadament a parts iguals, en volum. Una cullerada rasa de la barreja, per tassa d'aigua bullint. Reposar mitja hora i prendre un cop al dia (o fins a tres). Després d'uns mesos d'estudi intens, ajudats per aquesta fórmula, podrem haver memoritzat, a mitjà termini ia curt, gran quantitat d'informació. A l'Índia, seguint la medicina ayurvèdica, es dóna als nens, perquè siguin més intel · ligents, infusions de Centella Asiàtica barrejada amb Brahmi (Bacopa Monnier). La primera planta és més aviat tònica, mentre que la segona és més aviat sedant, però amb propietats molt interessants. Disminueix l'ansietat, la fatiga mental i l'entorpiment causa del desinterès o l'envelliment cerebral. Augmenta la memòria a curt ia mitjà termini, així com l'espacial, augmenta la claredat mental, la capacitat de raciocini, la velocitat de reacció i la d'aprenentatge. Protegeix les neurones dels radicals lliures i determina un augment de les kinases (enzims responsables de la fosforilació en noves neurones). Aquí, de moment, la podem contemplar com a planta ornamental o comprar-la en algun garden-center. A Andalusia, segons relata FONT QUER en la seva obra magna, s'usava la Atropa baetica (una espècie peculiar de Belladona) per incrementar espectacularment la memòria a mig termini. Un inconvenient: és al · lucinògena. A Sibèria es pren Rhodiola rosea per augmentar les forces psíquiques (mentals) i físiques. Amb aquesta Arrel Daurada, es llegeix amb menys errors i sense fatigar, es necessita menys hores de son, i es tenen més motivacions. També s'usa allà el Eleuterococo o Ginseng Siberià. És una altra planta adaptògena que no fa mal, redueix l'estrès i millora l'estat general. Els efectes de les dues plantes són suaus, però es noten millor, per contrast, en deixar de prendre-les. En canvi, l'efecte del Ginseng Coreà es deixa notar de seguida, en general. La seva principal missió és la de fer arribar més oxigen a l'interior de les neurones. Si el problema de la manca de memòria deriva de mala circulació cerebral, és important prendre alguna de les plantes adequades contra l'aterosclerosi (per exemple, Mirtil), o bé la barreja de: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Agripalma Alcaravea Alfàbrega Angèlica Caps d’ Ase Clau Coriandre

Eleuterococo Enebro, frutos * Espino Blanco Ginkgo Biloba Gotu Kola (=Centell Asiática) Mejorana

Melissa* Menta Piperita* Milifulles * Poliol Romer* Sàlvia Sèrpol

Stevia rebaudiana Taronja Amarga escorça Trèbol d’ Aigua Vinca Menor

Ajuda psicològica Quan l'abúlia es degui a una hipotensió, va molt bé menjar llavors de Card Marià (barrejades amb oli). Una culleradeta dues vegades al dia. Segons LOUISE L. HI HA la pèrdua de memòria sol estar relacionada amb la por, el desig de fugir de la vida o la incapacitat d'auto-defensar-se. Cal mentalitzar-se, doncs, perquè la intel · ligència, el coratge i la seguretat no ens faltin, i tranquil · litzar-nos, ja que no hi ha risc en el simple fet d'estar viu. En els mètodes de lectura ràpida se'ns inculca que la memòria no és només repetir les coses (com ha de fer un actor de teatre), també és aprendre d'una manera nova, crear noves idees o associacions, amb imaginació, posant-hi vida. Quan la falta de memòria es degui a una contusió cranial, és bo prendre decocció de Calaguala (una culleradeta per tassa), dues vegades a la setmana, durant tres setmanes, i també extracte de Ginkgo biloba o de Menyanthes trifoliata (Trèvol de Aigua), unes vint gotes cada dia, al costat de gelea reial i Gingebre. Després d'un cop fort al cap o d'un vessament cerebral, podem sentir-nos molt avergonyits per no poder recordar els noms de les coses, amb l'agreujant de recordar a nosaltres mateixos en estat lúcid. En un estat així el nostre únic deure és el descans i el relacionar-nos amb un entorn el més agradable possible, i oblidar el que ens va agredir. Una barreja molt útil llavors serà la de Calaguala + Eschizandra + Centella Asiàtica (bullida 3 minuts). -------------------------------------------------------------------------------------------------------Aliments recomanables per augmentar la memòria: Bledes, Civada, Cacau (sense clorur d'etil-vainillina), Caquis, Garum armoricum, Guaraná, lecitina de soja, extracte de Malta, Nous, Sèsam, Shilajit, Blat (germinats).

Complements dietètics: -Hormones: 7-ceto-DHEA, pregnenolona. -Aminoàcids: acetil-L-carnitina, aspartat d'arginina, creatina, creatina-piruvat; DL-fenilalanina, L-glutamina, àcid L-glutàmic, L-lisina, L-tirosina, teanina. -Vitamines: B6, piritinol, allil-tiamines. -Altres: alfa-gliceril-fosforil-colina, carnosina, CDP-colina, DMAE, fosfatidil-colina, Fosfatidil-serina, GABA, Huperzine A, idebenona, gelea reial, pol · len, picamilon, proantocianidines oligomèriques, alfa-polisacàridpèptids , calostre, panti de cérvol, vinpocetina, Aswagandha, Eleuterococ, Ginseng, Rhodiola rosea, Poria coccos. • Lecitina Forte Vigor (granulat) [lecitina especial enriquida amb àcid gammalinoleic] SV • Vit’All Memoria {vitamines + aminoàcids + Centella asiatica + Ginkgo + Ginseng } SV • Vitalert 4-Memoria {vitamines} SV • Cerebrum {xocolatina amb vitamines, lecitina i fósfor} SV • Cápsules Oligovigor Seleni SV • Promotor 43 {aminoàcids i vitamines, de Laboratoris Calier} • Brots de Blat verd recent germinat o la segona aigua d’ haver macerat els grans del Blat • Soja germinada • Gelea real • Rovell d’ou (de gallina o d’oca) fresc, amb infusió de Romer • Melassa d’Ordi • Fosfatidilserina (Solgar) Masatge crànio-encefàlic: La normalització dels polsos del líquid cèfalo-raquídi lleva molt l’estrès i millora molt la funcionalitat del SNC. Resumen: A més del Cafè, el Te i el Cacau, altres plantes augmenten suposadament la intel·ligència: • Melissa+Milifulla+Ginebrons+Romer+Menta piperita+ • Alcaravea+Caps d’ Ase+Alfàbrega+Marduix+Safrà (mínima quantitat)+Angèlica+Coriandre+Sàlvia • Parietaria+Ginkgo biloba+Vinca minor+ Agripalma+Arç Blanc+ Trèbol d’ Aigua+ • Poliol Verd+Eleuterococ o Ginseng Siberià+Clau+Stevia rebaudiana+Escorça de Taronja Amarga+ • Ginseng Coreà+Gotu Kola (=Centella Asiática) • Cafè / Te • Col, Nous, Alfals, Morera Blanca o Morera Negra (fruits), Parietaria (en banys per a bebès), Lotus (rel), Romer, Menta, Stachys recta, Raïm (panses), Pinyons, Taronja + Plàtan, • Artemisia stelleriana, Bambusa sp., Dimocarpus longan, Lachnanthes tinctoria • Gastrodia elata, Gentiana scabra, Litsea cubeba, Pollia japonica, Polygala sibirica, Reineckea carnea • Ginseng Siberià (= Eleuterococ), Ginseng Coreà, Ginseng Americà, Ginseng Brahmánic Convindria: Centella Asiàtica + gelea real + Ginkgo biloba. A més, part de la fórmula siguiente, a prendre en infusió prolongada (una culleradeta per tassa, després dels menjars): Menta Piperita + Romer + Ginebrons + Milifulla + Melissa

Entre els products dietètics per a fer augmentar la memòria hi ha: • Lecitina Forte • Vit’All Memoria • Vitalert memoria • Cerebrum (colina, fosfatidilcolina, glicerofosfat càlcic, quelato magnèsic, vitamines, Ferro)

Cal abstenir-se de prendre plantes amb anti-vitamina B1, com alguns Falgueres (Pteridium aquilinum). Altres solucions són menjar germinats de blat, de soja o d'Alfals, o bé beure les segones, terceres i quartes aigües de macerar grans de Blat en aigua i suc de Llimona. Altres opten per infusió de Romaní amb un rovell d'ou cru. MENINGITIS: All, Ceba, Camamilla, Caps d’Ase, Alfàbrega, pell de Magrana, Paris quadrifolia. Vegi’s aromateràpia.

Pot ser bacteriana o vírica. Es manifesta amb mal de cap, engarrotament del clatell, febre alta, i, molt en particular, per nistagme (oscil · lacions molt ràpides de la mida de les pupil · les). Entre els tractaments a provar mentre no es va a l'hospital o al metge d'urgències, estarien les cataplasmes d'argila, les compreses de Camamilla + Cantueso. Convé menjar suc de col, de Ceba o d'All, Llimona, Granada. Una planta especial contra la meningitis seria la Paris quadrifolia. Tenen de fama de mortal i intoxicant a les farmacopees espanyoles, mentre que en les xineses s'usa com desintoxicant en casos d'encefalitis. Curiosament, el que escriu aquestes línies és titllat de hipocondríac ja que queda molt afectat per qualsevol medicament tòxic o pels fums tòxics, però de cap manera es va afectar per la decocció de la planta que va prendre en grans quantitats (fins a 50 grams de cop i fins a un sac en un mes), no notant més que un benestar afegit i un descans cerebral amb res de malaptesa. Altres plantes contra la meningitis són: Clerodendrum cyrtophyllum, Evòdia lepta, Ficus graeffii.

Contra les encefalitis s'han recomanat la Alharma (Peganum harmala), Paris polyphylla, Rhodea japonica, Eucaliptus robusta i Chrysalthemum indicum. PARKINSON: Es manifesta generalment en les persones grans, a partir dels 60 anys, en forma de tremolors, primer a un braç, i després als llavis. Torpesa en una ma, al vestir-se o al pujar escales, poden ser els símptomes inicials. Després es caracteritza també amb rigidesa, especialment als canells, com a reacció al moviment passiu exercit per una segona persona. També es manifesta per lentitud per començar un nou moviment, que es fa menys ampli (lletra, expressions facials, ritme ocular de clicar els ulls, veu). A les fases finals es manifesta amb inestabilitat postural per caminar dret. La paralització s’accentua a l’intentar començar a caminar, al girar-se o al traspassar una porta. El coll, el tronc i les cames adopten la posició flexionada. La ment es deteriora (memòria a curt termini, funció visual-espaial) només en un 1/3 de les ocasions. També al final sol haver-hi descontrol de la salivació i de la son. Hom diu que hi predisposen algunes infeccions fortes (grip), el sida, vessaments cerebrals (atacs de feridura, edema cerebral, cops al cap), o haver passat pel quiròfan (anestèssia). Respirar pols de fusta o beure aigua de pou (amb pesticides) també pot afavorir-ho. Força medicaments tenen un efecte promotor del Parkinson: antipsicòtics (haloperidoal, clorpromazina, hioridazina), antiepilèptics (àcid valproic), antiúlcera gastroduodenal (metoclopramida), antidepressius (fluoxetina). Les vies de la dopamina s’originen al mesencèfal (substància negra i formació reticular ) i al nulci infundibular i al bulb olfactori. Pel fascícul telencefàlic medial van a diverses parts del sistema límbic (putamen, nucli caudat, nucli del estriat terminal, nucli septal terminal, nucli acumbent, nucli central de l’amígdala). I del nucli septal terminal va al tubercle olfatori, al gir cingulat i a l’escorça frontal. I del nucli acumbent al bulb olfatori. L’àrea tegmental ventral s’alimenta del fascicle telencefàlic medial. La producció de dopamina és contrarrestada per l’acció de les MAO (monoaminooxidases) que la descomponen, tot formant-se radicals lliures de H2O2·. El glutatió contrarresta l’efecte d’aquests radicals lliures. Però als qui pateixen de Parkinsosn les concentracions de glutatió són molt minces. Tenen una peroxidació lipídica molt intensa i nivells alts de ferritina o de ions de Ferro al cervell. Aromateràpia: Alfàbrega, Arbre del Te, Xiprer, Clau, Espígol, Menta Piperita, Patxulí, Ravensara, Romaní, Sàlvia, Sàlvia Romana, Farigola (thujanol), Ýlang-Ýlang. Homeopatia: OMn 5CH, Atropa belladona 9 CH. • Acetil-L-carnitina (500 mg pel matí) • Acetil-L-carnitina-arginina • Ácid alfa-lipoic (50 mg pel matí i pel vespre) • Àcid nicotínic (100 mg al dia) • Ácid R-lipoic • Alfa-PSP (alfa-glicans) • Alga Chlorella (5 comprimits 3 cops al dia) • Bacopa monniera (3 comprimits de 500 mg al dia) • Carnosina (100 mg abans de gitar-se) • Citidina 5 difosfo-colina • Coenzim Q10 (60 mg, per esmorzar i per sopar) • Complex multivitamínic i mineral (suprapak) (8 comprimits al dia) • DHEA (50 mg dia si dia no) • Domplex d’esterol-esterolines i Lactobacils (primal defense) (3 comprimits al dia) • Fabes (com aliment) • Ginkgo biloba • Glutatió (1200 mg en injecció intravenosa) (un cop cada 2 mesos) • Glutatió (50 mg un cop pel matí)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Homeopatia (Ox. Manganum / cell signal enhancers (ovine): JENUV, CSE14, CSE15, CSE16) Idebenona Jiaogulan L-glutamina Magnesi (quelat) (200 mg al dia, pel matí) Melatonina (5 mg retard abans de gitar-se) Metil-cobalamina (5 mg un cop al dia) Mucuna prurines (com aliment) N-acetil-cisteína N-acetil-tirosina NADH (10 mg pel matí) Octacosanol (5 mg un cop per esmorzar i un cop per sopar) Olis rics en omega-3 i omega-6 (Udo’s Choice) (una culleradeta pel vespre) Picnogenol (del raïm, 200 mg pel matí i pel vespre) Pregnenolona (50 mg un cop al dia) Rhodiola rosea Rhododendron caucasicum SAMe (200 mg 2 cops al dia) Sangre de Drago (10 gotes 3 cops al dia) Teanina + GABA (100 + 200 mg) (un cop al migdia) Treonina (500 mg al vespre) Triptòfan Vinpocetina Vitamina A (25.000 UI) + vitamina D (1500 mg) 1 cop per esmorzar Vitamina B6 (5 mg al dia) Vitamina C (1500 mg a mig mati i a mitja tarda) Vitamina E (1000 mg 3 cops al dia) Zinc (quelat) (200 mg al vespre)

És una paràlisi agitant amb moviments extrapiramidals, normalment afectant al coll i esquena. Comporta malaptesa de moviments, tremolors en braços i cames, i en algunes variants, paralitzacions similars a crisis epilèptiques afectant el cor (Parkinson blanc). El tractament mèdic es fa necessari, però cal preveure d'una banda els edictes de les autoritats sanitàries prohibint un medicament que potser en el nostre cas particular no doni els efectes secundaris temuts, i de l'altra cal tenir en compte els efectes secundaris nocius de els medicaments recomanats per aquestes mateixes autoritats. Entre les drogues antiparkinsonianes dominen els derivats de la L-dopamina (carbidopa, droxidopa, levodopa) però hi ha altres (amantidina, benserazida, bietanautina, biperidén, bromocriptina, budipina, dexetimida, dietazina, etopropazina, etilbenzidramina, lazabemida, mofegilina, pergólido, piroheptina , pramipexol, piridinol, prodipina, ropinirol, selegilina, talipexol, tergúrido, trihexifenidil-ClH). En general, encara que alleugen els símptomes acceleren la malaltia. El tractament natural preventiu més suau és homeopàtic a base de Oxidum Manganum (OMN a la 6 CH) o també de Corydalis cava o Populus tremula. El més fort és a força de prendre arran de Belladona bullida en vinagre. Després d'al · lucinar durant una setmana (si es resisteix) sobrevé la curació. Altres tractaments perillosos serien a base de Beleño, Cicuta, Alharma, estramoni o Brugmansia. Més suau seria amb Hierbamora (Solanum nigrum), Imperatoria ostruthium. Stachys recta o Banisteria caapi. Les hipòtesis psicològiques culpabilizantes, tant de moda ara, asseguren que el Parkinson s'origina per la por a perdre el control. A part d'això, de vegades es desencadena just després d'una operació amb anestèsia o d'un accident amb traumatisme cranial. A Cuba s'empelta al cerebel danyat pel Parkinson un tros de teixit cerebral de fetus humà, amb millora notable. L'operació és il · legal en els altres països, on s'opta més aviat per la implantació d'un xip electrònic estimulant per al cerebel, des de dins d'ell. POLIOMIELITIS: Alfàbrega, Clau, Camamilla, Gelsemium, Forsythia, Pittosporum tobira, Pita, Magnòlia. La vacunació mundial ha acabat amb els casos de poliomielitis nous, encara que alguns culpabilitzen la vacuna de possibles infeccions amb VIH. Quan apareixia la malaltia es deia que banys amb aigua de mar molt calent, i fins i tot conservar la calor a les cames amb pedres (còdols) podia fer remetre. Altres possibles remeis serien les llavors de Magnòlia (1-2 al dia), rizoma d'Agave, o bé arrels de Pittosporum tobira (amb precaució). Els antivírics continguts si més no en l'última planta, comú en els jardins, s'activen més amb els raigs UV. Altres

antivírics generals a provar serien la Alharma, la Ayahuasca (perillosa) i la Camamilla Dolça. O altres més específics com: Forsythia suspesa, Gelsemium semprevirsn, Milletta dielsiana.

• • • • • • • • • • •

PSICOSIS: Aquilegia vulgaris Ayaguasca (ritual molt perillós) Boldo Fenigrec (germinat) Galanthus nivalis Jurema (Banisteriopsis caapi + Mimosa hostilis) Saxifraga vayredana Blat (germinat) Vitex agnus–castus Nicotinamida Neroli AE

• • • •

Salvia AE Piritinol (derivat sulfurat de la vit. B6 : 2 piridoxina–sulfur) Treonina + triptofan+ lisina + inositol + àcid glutàmic + vitamines B + Magnesi + vitamina C + IK Garum armoricum

Hi ha una elevada concentració de neurotransmissors tant del grup alfa com beta, almenys en les fases eufòriques o d'excitació. Hi ha inconsciència del dolor que s'ocasiona en altres. És la bogeria que afecta el contacte amb la realitat, al mateix temps que no es té consciència del inadequat del pensament, percepció o raciocini. Les emocions són fortes i variables d'una manera anormal i desordenat, hi ha confusió, extrema excitació, autoenganys forts, al · lucinacions. Es pot classificar en categories com les següents: 1. Bipolar, afectiva o maníac-depressiva: estats que passen de l'eufòria exagerada a la depressió profunda en qüestió d'uns dies o hores. D'una gran autoestima es passa a la inèrcia i manca d'autoestima i intents de suïcidi. Sembla un caràcter congènit, i sol aparèixer cap als 15 anys 22 anys d'edat. O bé hi ha ansietat i tensió continuada, o bé hi ha setmanes d'eufòria i setmanes de depressió, o bé hi ha estats d'eufòria o de depressió que no s'ajusten a les circumstàncies. Mèdicament se sol tractar amb benzodiazepines durant la fase d'eufòria, i sals de liti per intentar entrar a la fase depressiva. 2. Alcohòlica o de Wernicke-Korsakoff: pèrdua de neurones en cervell i medul · la espinal, segurament per falta de vitamina B1, per desnutrició i alcoholisme. A la variant Korsakoff, la persona inventa faules molt creïbles per substituir la manca de memòria. Hi ha doble visió, incoordinació del moviment dels ulls, manca de coordinació en els moviments del caminar, tremolors, paràlisi facial, manca de sensibilitat en mans i peus, parla confusa i de to baix, manca del poder d'abstracció, vertigen, hipotèrmia, caquèxia, taquicàrdia, pèrdua permanent de memòria, insomni. L'aportació de vitamines del grup B repara els problemes de coordinació de moviments, però no el de manca de memòria. 3. Paranoide: tendència sense suport lògic a veure els altres com una amenaça o humiliació, amb falta de perspectiva per reconèixer els propis sentiments. Comencen gairebé sempre afirmant que el presentador de les notícies de la Televisió els està mirant particularment a ells perquè li vol mal. Els falta sentit de l'humor, se senten ràpidament insultats, amb hostilitat cap als altres, amb els que no són capaços de col · laborar perquè temen sempre ser explotats per ells. Sempre sospiten i mai confien, per moltes garanties que els donin d'anys d'experiències favorables. No perden el contacte amb la realitat. Tendeixen a aïllarse de la societat per sistema. 4. Esquizofrènica: (vegeu en esquizofrènia) 5. Senil: irreversible, degenerativa (pèrdua de llenguatge, de memòria, de percepció de l'espai / temps, de la conducta emocional, de la personalitat, de les capacitats cognitives, etc.). Sol haver confusió en el reconeixement de familiars, manca del cicle de son normal, incapacitat per vestir una mateixa, etc.). Pot dominar un temperament pacífic, o irritable, ansiós, violent. A la variant anomenada Alzheimer, el cervell perd massa, de 1.400-400 g. Normalment es requereix hospitalització i tractament amb antipsicòtics, encara que es pot provar alguna deles plantes següents: Rubus moluccanus, Rubus rosaefolius, Sauzgatillo, Saxifraga vayredae, Narcissus, Galanthus nivalis, Aquilegia vulgaris, Kawa-Kawa , cura de Ayahuasca & Virola. Boldina (del Boldo).

RÀBIA: Encara que la etiologia sigui exògena (per mossegada d'animal rabiós), les toxines afecten especialment el sistema nerviós. A més de la hidrofòbia (nom pel qual es coneix també a aquesta malaltia intoxicant vírica) hi ha símptomes d'afectació nerviosa, manca d'agilitat, engarrotament especialment de les mandíbules, febre i no sempre "ràbia" en sentit literal. Normalment, es recorre al sèrum Pasteur antirábico. Quan no l'havia, en algun cas havia tingut èxit el romiatge a alguna capella de Sant Francesc (Pere) d'Assís. A Rússia s'usa l'escorça de l'arrel de la Euphorbia cyparissias (espècie també comú a la muntanya calcària espanyola poc elevada (600-1.200 m snm). Es recullen les arrels o bé en el pleniluni de maig o al de setembre. Es mengen uns 4 g d'arrel ja seca amb sucre, o bé fins que apareguin nàusees, febre i adormiment. la primera dosi en dejú, la segona sis hores després i la tercera l'endemà en dejú també. pot utilitzar la planta com preventiva, a cada canvi de lluna. Altres plantes contra la hidrofòbia són:Ruda, Cachurrera Menor (Xanthium spinosum), Escaramujos (Rosa canina), Cornus sanguinea, Vincetoxicum hirundinaria, Phyllostachis nigra (rels) segó (deixat en maceració en un got de fusta durant una nit). tinctorea, Ipomoea dasysperma, Lagerstroemia • Acacia farnesiana, Achyranthes aspera, Adiantum dasysperma, Lagerstroemia parviflora, Ocimum concinnum, Adiantum lunulatum, Alisma canum, Ocimum micranthum, Ocimum sanctum, gramineum, Alisma plantago, Anagallis arvensis, Panicum antidotale, Petiveria alliacea, Andrographis paniculata, Antidesma diandrum, Polygonatum odoratum, Polygonum cuspidatum, Asclepias curassavica, Bouvardia ternifolia, Sapium indicum, Scutellaria laterifolia, Senecio Calotropis gigantea, Carissa carandas, Casearia canicida, Stegnosperma halimifolium, tomentosa, Cassia laevigata, Cercis chinensis, Stegnosperma watsonii, Tulipa edulis, Urena Cissampelos pareira, Costus speciosus, Croton repanda, Vitex peduncularis, Woodfordia oblongifolius, Datura metel, Dioscorea hispida, fruticosa, Xanthium spinosum, Xanthium Dregea volúbilis, Echinacea purpurea, Fraxinus strumarium, Zingiber officinale, mexicana, Glossogyne pinnatifida, Heteropogon contortus, Holarrhena antidysenterica, Indigofera

SOMNOLÈNCIA: (per combatre–la): Te Verd Gunpowder, Poliol Verd, Menta Pîperita, Asperula Olorosa (infusió estrictíssima, sense bullir ni mig segon), Nou de Kola, Cafè, Guaranà, Hierba Mate, Centella asiàtica. Tothom sap que el Cafè ens treu la son, encara que no a tots la tregui. Una barreja d'herbes també pot fer-ho, encara que en menor grau: • Te + Poliol/Menta + Menta Piperita + Camamilla + Asperula olorosa + Nou de Kola Però la barreja no ha de bullir ni mig segon, ja que almenys per a la Aspèrula deixaria de ser enervant i es tornaria sedant. Altres plantes típiques tòniques estimulants a utilitzar per combatre el somni són: • Nou de Kola, Guaraná, Herba Mate, Centella Asiàtica (= Gotu Kola) Altres estimulants més perillosos que ens deixarien insomnes però nerviosos són: • Khat, Betel, Nou de Areca, Jusquiam Blanc, Belladona, Estramoni, Efedra (les flors són molt perilloses) Olorar olis essencial de’Espígol, amb amoniac, pot ajudar a mantenir-nos desperts també.

TABAQUISME (PER DEIXAR DE FUMAR): Lobelia inflata, Ceba, resina d’Avet, extracte de Regalèssia, Trèfola, arrel de Malví. El Tabac, en el llenguatge simbòlic de les plantes, equival a "dificultats vençudes". S'usava ritualment per combatre l'estrès, abans dels mini-parlaments indi-americans. La principal substància addictiva és la nicotina. Alenteix la transmissió de l'impuls nerviós al llarg de l'axó. L'addicció crea deformacions cerebrals similars a les d'altres substàncies titllades de molt perilloses. El alentiment del corrent nerviós passa també després de la fase d'eufòria, quan un se sent satisfet per un treball ben fet i té la sensació d'haver triomfat. Fumar equival doncs a guanyar la corona de llorer sense necessitat de competir. Els cigarrets es preparen mitjançant maceració en melassa o almívar del tabac cru. Després d'aquesta fermentació, ve el rentat. Es desprèn així de gran part de la nicotina. S'afegeix Titani perquè faci fum blanc. A més de l'amoníac, és probable que s'afegeixin perfums especialment estudiats perquè creuen addició, i qui sap què substàncies més.

Els hàbits mentals més de ser bons o dolents demostren poca intel · ligència. La veritable manifestació de la intel · ligència és la creativa. Els hàbits són una mera prolongació del passat. Un hauria tancar una setmana si mateix per estudiar i veure quins hàbits té. I desprendre-se'n. Si els hàbits no procurar plaer, no els hauríem adquirit. Però una cosa és el plaer, i una altra la intel · ligència que no es repeteix una i altra vegada, sinó que es renova a cada moment. El plaer de fumar consisteix en tenir la sensació d'haver superat les dificultats i, per tant, d'estar tranquil i satisfet. A més, socialment, ajuda a comunicarse amb els que volen tenir aquesta mateixa sensació. Potser siguin dolents perdedors. La dependència fisiològica depèn de les cèl · lules renals i hepàtiques, principalment. En deixar de fumar, pot pujar el nivell de glucosa en sang, i potser ha retenció de líquids, restrenyiment, i fins que es formin càlculs a la vesícula biliar. La dependència psicològica és més complexa, i pot ser mínima o tremenda, depenent del sistema de neurotransmissors, quantitativament variable segons l'individu. Remeis dietètics: • Mixtract Detox-31 Antitabac [extractess d’ Eucaliptous + Tussílag + Lobelia] • Vitalert 8 - Fumadors [comprimits de vitamines] • Tisana Instantánea Kalm-2 [granulat amb extracte sec de Til·la + flor de Taronger + Melissa + Maria-Luïsa + Menta +Manzanilla] • Pastilles de Regalèssia • Comprimids d’ Acerola • Algues Wakame • Cacau de glans Vigor • Xarop Bilixir • Xarop Diurixir • Alls • Caldo antioxidant depuratiu de Ceba + Porros + All + Escarola + Api Remeis amb herbes: • Sassafràs [poquíssima quantitat, com 10 miligramos](bullit amb llet, com a antídot de la nicotina) • Ligustrum vulgare (com a revulsiu, glopejat) • Malvaví (com a pectoral) • Regalèssia (com apectoral) • • • • • Eupatorium purpureum (com a depuratiu específic del Tabaco) Anemone pulsatilla (homeopatia) (com a sedant) Escorça d’ Alzina (com a antídot de la nicotina) Flor de Pi (com a pectoral) Trifolium pratense (xupant les tiges)

Altres remeis contra el tabaquisme: • Nitrat de Plata, diluit a 1N: una gota en el paper de la cigarreta, com a revulsiu • Aurículo-terapia en el lòbul inferior

REFERÈNCIES GENERALS (SISTEMA NERVIÓS)

http://www.ars-grin.gov/duke (base de dades fitoterapia bioquímica i tradicional) http://www.mind-surf.net/drogas/ (psicoactius) http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-51.htm (l’ amor) http://www.netriceuticals.com (suplements dietètics i explicacions bioquímiques als EEUU) http://www.ceri.com (Alzheimer) http://www.benbest.com/science/anatmind/anatmd1.html (explicacions de Ben Best sobre l’anatomia i fisiologia del sistema nerviós)

http://www.morphonix.com/software/education/science/brain/game/brai narium/brainarium_glossary.html (vocabulari general) http://www.morphonix.com/software/education/science/brain/game/spec imens/specimens.html (IMATGES ENCEFAL) http://www.morphonix.com/software/education/science/brain/game/spec imens/hippocampus.gif (hippocampus) http://mail.biocfarm.unibo.it/aunsnc/3dobjcl.html (putamen) http://mail.biocfarm.unibo.it/aunsnc/Default.htm (sistema nerviós) http://www2.uol.com.br/cienciahoje/chdia/n273.htm (mesencefal) http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1923 9.htm (hipotàlem) http://www.med.ufro.cl/recursos/neuroanatomia/cdneuro/Images/Putamen%20talamo%20cuerpo%20amigdaliano.htm (tàlem, nucli caudal, putamen, cos amigdalí) http://www.med.ufro.cl/recursos/neuroanatomia/ (anatomia encefàlica) http://members.aol.com/Rss51540/brain.html (encèfal, intel·ligència) http://escuela.med.puc.cl/paginas/Cursos/primero/neuroanatomia/Cursoe nlinea/atlas/atlas.html (curs anatomia sistema nerviós) http://www.parkinsonstissuebank.org.uk/ (Parkinson)