ELS FANTASMES

Hi havia una vegada una fantasmeta que li dien Lidia. Un dia

baixava per les escales i quan va arribar baix, va preguntar: -Hi ha alg? Li van contestar: -S, em dic lOmbra Negra! -Jo em dic Lidia. On ests? -En la teua habitaci. Va anar a la seua habitaci i no veia lombra. Va anar a la habitaci dels seus pares i tampoc va veure res, sols veia una foscor molt gran i va preguntar: -On ests? Dis mho! -Puja al terrat!-li va dir lombra. Per al pujar es va donar compte que lombra era la seva. Aleshores, va guaitar per la finestra i va veure que una xiqueta s acostava a la casa arrastrant una bicicleta. Lidia va pensar: vaig a donar-li un bon esglai. La xiqueta va tocar a la porta i es va obrir soles, fent un soroll molt estrany. Vernica va cridar de lesglai, va entrar a la casa encantada i no sabia qui hi havia. Tota espantada va preguntar: -Hi ha alg? Qui hi ha?

No li van contestar, per s va sentir a lOmbra Negra i va preguntar: -Hi ha alg? Qui hi ha? I li va contestar l Ombra: -Tu qui eres? -Jo sc Vernica? -I tu qu fas ac?

-Doncs jo, quan tenia 8 anys men vaig vindre ac, aleshores vaig arribar als 50 anys, em vaig morir i es van quedar ac les meus restes del cos, es van fer una ombra negra i ara em dic lOmbra Negra... I tu que fas ac? -Jo me n anava a passetjar i se mha punxat la roda. I al fons es veia una casa i pensava: All me l'arreglaran. I vaig entrar i vaig preguntar i et vaig sentir... No savia qui era i aix et vaig conixer...

Si vols pots conixer a Lidia, si vol ella, clar! Lidia, vine! -Hola, em dic Lidia! Com ests? -Jo b i tu? -Jo tamb molt b! I conte contat, conte acabat. Vernica Calatayud Gonzlez 2n