LEXTRATERRESTRE PUNQUI

Hi havia una vegada un extraterrestre que sanomenava Punqui,

que vivia en Mart. All vivien els seus amics. Cada dia anaven a escola i els dissabtes i diumenges tamb. Des dall hi havia una vista preciosa on es veien tots els planetes. Estaven molt contents en el planeta on vivien, per feia una calor... que anaven en banyador.

Lextraterrestre Punqui deia: -Se nhaurem danar a un altre lloc a viure! I li ho va dir a tot Mart. Per, si se nanaven no podien seguint treballant all. Pensaven anar-sen a la Terra, per all es riurien dells perqu eren extraterrestres. Van pensar anar-sen a un altre planeta, per no sabien si anar a Mercuri, Venus, Jpiter, Saturn, Ur, Nept o Plut. Aix, van buscar a lordinador si es podia viure o no. De tant buscar quasi es torna boig!

Finalment, van vorer que on es podia viure a Venus. I van preparar milions de maletes i moltes naus espacials per a anar-hi. Per fi va ser hora de despegar i van vorer un fum de coses, per els que pilotaven la nau espacial no tenien molta traa i feien zig-zag i se nanaven cap enrere. Van arribar per fi a Venus, per estaven cansats i all van veure un fum dextraterrestres que tenien molts ulls. Un en tenia huit, un altre vint, un altre deu, trenta-quatre... Per ells sols en tenien un. Aix no va dificultar que feren amics. Punqui es va fer amic dun que tenia set ulls. All hi havien engrunsadors i joguets, i cadasc es va comprar una casa que valia noms dos euros! Van passar dos anys i estaven ja avorrits. Volien anar-sen. -I si venen els nostres amics amb nosaltres a la Terra? I van dir tots: -Val, se nanirem a la Terra a viure amb els nostres amics! Van tornar a posar les maletes, per clar, eren ms! Van cridar als pilots. Aquesta volta van pilotar millor i sen van anar directes a la Terra. De sobte, van arribar a un poble que es deia Alfafara. I van dir als extraterrestres: -Quin poble ms xicotet! Punqui va dir: -Dna igual! Este poble s molt bonic! Anem a jugar! De sobte va dir David, un xiquet del poble: -Vaja! Sou extraterrestres!

I els va ensenyar tot el poble, on vivia ell... Tots els xiquets els van vorer. I els extraterrestres tamb van anar a lescola. I tampoc els extraterrestres tenien ja por. Un dia David va anar a acompanyar-los a pegar una volta. I de sobte els extraterrestres van vorer la font dels Dos Xorros i van comenar a fer-li fotos. I la miraven molt extranyats, per David els va explicar que era per a beure. Els hi va ensenyar com es bevia i cada vegada que passaven volien beure. Al final els extraterrestres es van fer amics de tot el poble. Cada vegada que passava algun extraterrestre els saludaven i jugaven molt contents fins que es feia de nit i van pensar que dall no se nanirien mai! I conte contat, conte acabat! Carla Terol Segura 3r