You are on page 1of 1

el de vuit DIVENDRES, 2 DE NOVEMBRE DEL 2C12

OPINI
en un futur nou estat dEuropa,
per cal dirigir moltes atencions
tamb vers una proposta tam
b molt important; quin ser el
model territorial de la Catalu
nya futura?
Est clar que el principal punt
danlisi s el desequilibri ter
ritorial que pateix el pas; de
sequilibri present entre una
potent i dinmica rea metro
politana de Barcelona i la resta
del pas. El futur de Catalunya
passa per lordenaci i la gesti
territorial del pas que cerqui
corregir aquest desequilibri. La
possibilitat denllaar i potenci
ar la xarxa de ciutats mitjanes
del pas esdev una, sin lni
ca, soluci possible.
En relaci a aquesta xarxa de
ciutats mitjanes de Catalunya,
el passat divendres vaig tenir
el privilegi dassistir a la inau
guraci de la Fira de Novembre
de Vilanova i la Geltr, convi
dat pel seu regidor de Turisme,
en Gerard Figueres. En aques
ta fira va tenir lloc un encon
tre entre els quatre alcaldes de
les capitals de comarca per on
transcorre el denominat Eix
diagonal (Manresa, Igualada,
Vilafranca del Peneds i Vila
nova i la Geltr). Durant els
actes es va poder escoltar com
les quatre autoritats defensa
ven aquest eix com un model
alternatiu a la lgica territorial
existent entre lrea metropoli
tana de Barcelona i la resta del
pas. Apostaven per aquest eix
per potenciar part de la xarxa
de ciutats mitjanes presents en
aquests territoris, una possible i
probable soluci al desequilibri
territorial de Catalunya.
Pensant en clau penedesen
ca i veient fet realitat un dels
eixos principals daquest mbit
Funcional de Planicaci de la
Generalitat de Catalunya, el
compost per Igualada, Vilafran
ca del Peneds i Vilanova i la
Geltr, ens preguntvem sobre
les possibilitats i potencialitats
daquest eix, i es pensava en la
possibilitat darticular aquest
eix amb un altre que collabors
a fomentar i potenciar aques
ta xarxa de ciutats mitjanes de
Catalunya.
Aquesta Eix diagonal podia
complementarse amb el trian
gle penedesenc, que potenciaria
les relacions entre Vilanova i la
Geltr, Vilafranca del Peneds
i el Vendrell, donant una opci
potencial a Valls amb la seva
connexi al Vendrell amb la
CSI, un apndix daquest trian
gle penedesenc, les quatre V.
Potenciar el triangle penede
senc consolidaria lligams funci
onals que pateixen la disfunci
de la divisi provincial, i dins
del seu mbit Funcional de Pla
nicaci consolidarien un terri
tori tamp entre les dues grans
rees metropolitanes de Cata
lunya, Barcelona per un cant
i TarragonaReus, per un altre.
El desenvolupament daquesta
>> Ve de la pgina anterior
Fe derrades
A la pgina 14 del d3 de la setmana
passada hi havia una notcia que
feia referncia a les taxes de la
Granada i dOlrdola. En el titular
posava que els Monjos baixava l IBI
un 4% per en realitat s Olrdola
qui ho fa. En el text ja estava
correcte
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents (Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
(Redacci Vilafranca),
Eva Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals (Redacci
El Vendrell),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
(Maquetaci), Roser
Figueras (Correcci).
Editat amb la collaboraci de
El descregut
Gerard Alczar
Periodista
gerard@alcalleop.cat
Raons per tenir un Estat
(Lexemple dIsrael)
Theodor Herzl, periodista austr
ac jueu, escriv el I897 un llibre
titulat Der Judenstaat, en el qual
exposava les raons per les quals el
poble hebreu havia de tenir (en
realitat, recuperar) el seu estat
propi. Bsicament, Herzl argu
menta que el problema de lan
tisemitisme solament podria ser
resolt quan els jueus es poguessin
establir en un estat independent.
Similarment, el poble catal no
ms podr resoldre el problema
de lanticatalanisme si sestableix
un Estat catal. Un anticatalanis
me que t un origen exclusiu a
Espanya. LEstat espanyol ni ens
ha estimat, ni ens estima. Ens
volen, per no ens estimen. Mai
no reconeixeran els esforos ca
talans per fer dEspanya un pas
plural, modern i denitivament
democrtic. Catalunya segueix
sent tractada com un territori
assimilitat, no com un territori
amb personalitat prpia. La llen
gua i cultura catalana, ms que
un fet diferencial, s per Espa
nya una part del folklore patrio.
Per aix sempre ho est posant
en qesti.
Catalunya (com no ho va fer Isra
el) no ha de recrrer a arguments
histrics, tot i que Catalunya fou
un estat europeu independent
dorigen carolingi des del segle
IX. El que shan desgrimir ara
sn arguments reconeguts per
les lleis internacionals: quan un
poble, pacfica i democrtica
ment, demana el seu dret a de
cidir que vol per al seu futur, se
lha descoltar, doncs en aquesta
expressi popular es basa la legi
timitat per constituir, arribat el
cas, un estat propi que el defensi
dels greuges que sofreix per part
daltres estats.
Ens amenacen amb tot tipus de
pors. Ens diuen que ens faran
fora de tot arreu. Per si Espanya
no respecta el dret europeu i lin
ternacional, a la que faran fora
ser a Espanya. Aix, no ho diuen,
perqu en el fons tenen ms por
ells que nosaltres. I Europa tamb
t por. T por que, si ens fa fora,
ens convertim en un parads s
cal com Liechtenstein o un pas
com Sussa, a qui no li cal ser part
de la Uni Europea perqu fora
della fa millors negocis.
Tenint bons productes com te
nim, un jovent preparat i la tra
dici industrial i comercial que
tenim, aix com vocaci innova
dora, no hem de tenir por a res.
Tornant a Israel, desprs de la
seva declaraci dindependn
cia varen haver de suportar una
guerra. Per ni aquella ni totes
les altres que han hagut de man
tenir pel seu legtim dret a existir
han impedit a Israel ser una de
mocrcia oberta al mn, respec
tada, plural, lder en innovaci
tecnolgica amb un atur del 0%...
ni tampoc tenir 47 Premis Nobel,
ms que cap altra estat del mn....
Ja no serem esos catalanes objecte
dacudits de mal gust, esos polacos
que hablan raro, esos tacaos que
no se conforman con nada. Si no
que serem catalans que podrem
escollir qu fer i com. Podrem
treballar pel nostre progrs i dig
nitat. Decidir quin ha de ser el
nostre nivell de solidaritat i cm
desenvoluparlo. Nosaltres, com
Israel, volem ser amics de tot
hom, i fer negocis amb tots els
pobles germans. La independn
cia dIsrael no fou contra ning.
Ni la nostra ho ser. La indepen
dncia els fou necessria, i ens
s necessria, per sobreviure
com a poble. La runa econ
mica pot semblar insuperable,
per sempre es pot tornar a co
menar si ets lliure. En canvi,
la runa cultural i intellectual
s irrecuperable. Ens porta a la
desaparici com a poble viu. Per
aix serveix un estat, per preser
var els pobles. Per aix necessi
tem un estat.
Tenint bons
productes
com tenim, un
jovent preparat
i la tradici
industrial i
comercial que
tenim, aix
com vocaci
innovadora, no
hem de tenir por
a res
Cultura, territori, histria,
vivncies, persones; ele
ments que combinen a la
perfecci amb el vi i tot el
que representa. I si a ms
hi sumem cinema; el mari
datge esdev especial i par
ticular. Vilafranca respirava
tot aix fa quinze dies amb
el Most Festival, noms ca
lia fixarse en el seu equip
hum, que no perdien el
somriure i que destillaven
illusi i empenta, per veure
com hi ha ganes de conso
lidar un certamen interna
cional i convertirlo en un
referent.
Vaig tenir la sort de formar
part del jurat de la secci
Collita que incloa peces
promocionals, de ficci i do
cumentals on la vinya i el vi
eren el fil conductor. A ms
de gaudir de la deliberaci
amb lagradable companyia
de la resta de jurat, ha estat
gratificant descobrir el ta
lent i loriginalitat en tots
els treballs que es van pre
sentar; veure obres en molts
idiomes i que transmetien
diferents visions sobre el
que el vi representa.
Voldria aprofitar aquest es
pai per convidarvos a des
cobrir alguns dels treballs
guardonats. Interior de Pai
satge, que va rebre el Premi
del Jurat, s un documental
que mostra com la gent dun
territori, concretament del
Priorat, busca punts duni
per defensar all que els fa
nics: el seu paisatge, for
mat per vinyes i terrasses i
coronat amb el Montsant.
Un documental que ser
veix tamb per conixer
com les persones prenem
conscincia del nostre en
torn i, si volem, podem tro
bar el consens per caminar
junts cap a una mateixa di
recci. Estaria b que aqu
al Peneds en prengussim
nota.
Una de les joies de la secci
Collita va ser La Reve de
Laura, guardonada amb el
Premi Projecci Internacio
nal. Una pea carregada de
sensibilitat, duna gran qua
litat audiovisual, amb imat
ges precioses i emotives i
que narra el lligam entre la
protagonista i la vinya i el vi.
Un treball promocional, dun
vi, per fet com un docu
mental. I voldria afegir que
els directors, una parella de
francesos encantadors, shan
enamorat del Peneds i de
Vilafranca grcies al Most i ja
esperen tornar a visitarnos.
I podria citarne ms, com
Grenouille dHiver, Pre
mi Ficci, un curt de no ms
de 20 minuts que narra amb
gran emotivitat com el vi
ens pot portar a moments
passats, a records especials;
amb un gran treball de Ge
rard Depardieu.
Val la pena seguir apostant
per iniciatives com el Most,
que el sector del vi a la nos
tra comarca sel senti seu i
en sigui el principal ambai
xador. Qualsevol motiu s
bo per promocionar una ter
ra, una cultura, una forma de
viure; per esdev especial i
nic quan, a ms, es fa amb
illusi, originalitat, sensibi
litat i gran coherncia. En
resum, i per concloure, mol
tes felicitats a tots els que
ho heu fet possible. Brindo
pel Most!
Brindo pel Most!
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Val la pena seguir
apostant per
iniciatives com
el Most, que el
sector del vi a la
nostra comarca
sel senti seu i en
sigui el principal
ambaixador