Viu la Terra amb la Custdia del Territori

Estratgia de Conservaci i Participaci Social.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La Custdia del Territori.

Conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural s una responsabilitat que recau no noms en les administracions pbliques, com sovint es pensa, sin que la ciutadania i la societat civil tamb podem i hem de contribuir-hi.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Objectiu de la Custdia del Territori.

Acostar la custdia del territori a la societat en general (ciutadania). Sensibilitzar sobre la necessitat de tenir cura de la terra Animar a la participaci activa i voluntria en la conservaci dels espais.

Viu busca la participaci (tu) i la implicaci Terra natura + referncia nacional (la nostra terra)

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Lessncia de la custdia del territori s el treball conjunt de nombroses persones, procedents de collectius diferents, vers un objectiu com

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La Custdia del Territori.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La Xarxa de Custdia del Territori.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Objectiu de la Custdia del Territori.

El 80% del territori catal s de propietat privada. N dacords inventariats a Catalunya 441 (2009) 211.337 ha

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La Custdia del Territori.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La Custdia del Territori.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La Custdia del Territori.

601 acords de custdia registrats, 414 a Catalunya i 187 a les Balears, 203.415 Ha en acord. (12% acords sense dades superficie) 74 entitats de custdia, 56% privades i 44% pbliques. 68 Catalunya, 6 Balears. Principals comarques amb acords: Ripolls (40), Pallars Sobir (33), Osona (29), Pallars Juss (26), Baix Empord (25), la Noguera (24). Principals entitats amb acords: CIMe (155), OS CCat (101), el Minyons Esoltes de Catalunya (62), Diputaci de Girona (48). 42 entitats amb menys de 20 acords, 192 acords, 32% del total 74% dacords en finques de propietat privada i 26% en finques pbliques

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Projectes Educatius de Custdia del Territori.

Posem en valor els projectes de custdia com a font de projectes dEducaci ambiental.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Projectes Educatius de Custdia del Territori. Us proposem que aquesta tipologia de projectes, serveixin per reforar la implicaci de les Escoles Verdes amb lentorn proper, des de la vessant de lEducaci Ambiental i la participaci social. Viure lexperincia del voluntariat a partir del comproms amb la conservaci del nostre patrimoni natural.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Projectes Educatius de Custdia del Territori.

Quan els projectes adquireixen una dimensi de servei a la comunitat, esdevenen experincies daprenentatge-servei. lAPS

Constitueix una manera daprofundir en els valors de la pedagogia i de practicar la ciutadania activa i compromesa.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Metodologia Aprenentatge-Servei (ApS) i Custdia del Territori.

Es basa en la detecci d'una necessitat real ambiental de l'entorn Requereix un treball en xarxa amb altres entitats i institucions de la comunitat Est inspirat en un sentit de reciprocitat, no de paternalisme o segregaci

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Projectes Educatius de Custdia del Territori.

Els projectes de custdia permeten valorar la importncia de la biodiversitat, i vincular la responsabilitat de les nostres accions quotidianes en la seva conservaci.
Fomenten la participaci, el treball en equip, la reflexi crtica, lanlisi i la capacitat per argumentar i exposar les opinions.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Centres Educatius que fan Custdia del Territori.

Projecte de recuperaci dun entorn fluvial proper a un centre de secundria que ha servit de pretext per introduir la custdia del territori com a contingut daprenentatge a lESO.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Centres Educatius que fan Custdia del Territori.

Tot plegat ha de permetre que el torrent esdevingui un referent identitari i paisatgstic de lentorn del nostre centre educatiu i ens doni loportunitat de comprendre que podem ser-ne gestors competents mitjanant la custdia del territori

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Centres Educatius que fan Custdia del Territori.

1. Esbrossada selectiva de bardisses. 2. Revegetaci de la zona desforestada. 3. Retirada dabocaments, runes i plstics 4. Construcci de caixes niu. 5. Redacci dun trptic per a la difusi del projecte. 6. Venda dapadrinaments darbres. 7. Activitats a laula: realitzaci dun treball sobre lecosistema del torrent. 8. Construcci i manteniment dun hort ecolgic. 9. Etiquetatge darbres amb identificaci dels padrins 10. Construcci duna bassa per a lestudi de la seva fauna i flora 11. Construcci dun jard botnic

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Centres Educatius que fan Custdia del Territori.

1. Estimular la participaci activa de la societat en la conservaci i millora dels nostres rius i rieres. 2. Fomentar lapropament de lalumnat i les seves famlies a lentorn fluvial. 3. Conixer com sn i com funcionen els ecosistemes fluvials, la seva importncia ambiental i social, els problemes que pateixen i qu podem fer per millorar-los. 4. Integrar al treball a laula els coneixements, les eines i els recursos experimentals i de comunicaci, el treball cooperatiu i els valors que situen lalumnat en el seu entorn, participant en activitats mediambientals com a eixos motivadors. 5. Incorporar el coneixement de lentorn proper, tant natural com social, tot plantejant la collaboraci entre lescola i altres institucions i organismes per tal de contribuir a la formaci duna ciutadania activa i responsable.

1. Formar ciutadans crtics i participatius capaos de fer front als reptes de la sostenibilitat. 2. Fomentar la participaci de tots els agents de la comunitat educativa a travs dun projecte global i integrat en la prctica docent.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Centres Educatius que fan Custdia del Territori.

Enfocament innovador a lhora de resoldre el problema de la preservaci del Torrent una vegada assolit lobjectiu inicial de la seva recuperaci.

Inici de les accions per aconseguir la signatura dun acord de custdia.

Recursos per treballar la custdia del Territori. La Custdia entra en joc.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La custdia entra en joc s una iniciativa de la Fundaci Emys i la Xarxa de Custdia del Territori (XCT). El joc t per objectiu difondre la custdia entre el pblic ms jove, introduint-lo en el mn de la gesti del territori i apropant-lo a la custdia mitjanant un joc de rol.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La Custdia entra en joc. Objectius.

Difondre la importncia de la custdia com a eina per a la gesti territorial i la conservaci dels seus valors naturals, culturals i paisatgstics. Reflexionar sobre el canvi dusos del sl, lordenaci del territori i la relaci amb el medi ambient. Conixer les possibilitats de gesti dels espais amb inters natural o patrimonial. Comprendre que el manteniment dels ecosistemes s clau per a la conservaci de les espcies.

Comprendre la transcendncia de la conservaci del paisatge per a la nostra qualitat de vida. Conixer que cal tenir en compte totes les circumstncies dun problema i que la veu dels diversos actors que hi intervenen s necessria per resoldrel. Prendre conscincia del procs de negociaci i de presa de decisions.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

La Custdia entra en joc. Objectius.

A partir duna introducci als conceptes de la custdia, els jugadors hauran de prendre part del joc de rol on els personatges estan involucrats en una problemtica relacionada amb la conservaci de lhbitat duna espcie en regressi: lesparver cendrs, una au rapinyaire.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Els Crdits de sntesi: Recuperaci dels Prats de pastura de Mas Cablies

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Participem en la conservaci d'hbitats vulnerables: els prats de pastura de Mas Cablies. Aprenentatge: tot el que es vincula al Valor Natural i patrimonial dels Prats de Pastura, la seva biodiversitat i les accions socials i ambientals que afavoreixen la conservaci i recuperaci daquest hbitat, fonamental per la gesti dels ambients prepirinencs.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Crdits de sntesi: El retorn del Llop als Boscos de la Vall dOra

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Fem retornar el llop als Boscos de la Vall dOra. Participem en la recuperaci despcies desaparegudes.

Aprenentatge:conixer i aprendre tot el que es vincula al valor ecolgic d'una espcie bioindicadora com s el llop, i a les accions socials i ambientals que afavoreixen la conservaci d'aquesta espcie.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Projectes aprenentatge-Servei de Recuperaci dels valors naturals propers.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Projectes aprenentatge-Servei de Recuperaci dels valors naturals propers.

Trampeig fotogrfic

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Qusn les entitats de custdia? Els aliats: altres entitats que fan custdia.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

ElsQusn les entitats de custdia? aliats: entitats ambientals que fan custdia.
Qu aporta lentitat de custdia? a) El projecte de custdia, que sha de transformar en un projecte deducaci ambiental per treballar amb grups de lleure. b) Les relacions amb les entitats implicades en el projecte de custdia: administracions locals, propietaris, consorcis, entitats locals..

c) Els acords i permisos necessaris pel desenvolupament dintervencions directes i el subministrament de les eines i del material necessari per desenvolupar-les. d) La formaci especfica pels educadors i els joves voluntaris en relaci a les tcniques perqu puguin desenvolupar correctament les tasques que es demanen. .

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

www.viulaterra.cat

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

www.landlifeweek.eu

www.landlifeweek.eu

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

BIODIVERSITAT El mosaic de biodiversitat. A partir de fotografies elaborem un mosaic reticulat de 10x10 i creem el nostre propi ndex de biodiversitat. Ho podem pensar per zones, segons ecosistemes, si sn vegetals, animals, etctera. s una manera de quantificar-ho que ens permet fer comparatives senzilles amb altres indrets propers. Concurs fotogrfic. Podem elaborar-ne un de denncia sobre el que no ens agrada o voldrem canviar i un de riqueses, on lobjectiu s destacar i donar a conixer les parts menys antropitzades.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

PAISATGE
1. Reconeixement del paisatge circumdant. A partir del treball amb mapes de la zona, reconixer des del turonet proper, tots els elements. Fer un mapa en blanc que hagin demplenar per aprendre a interpretar el que veuen els nostres ulls i traslladar-ho a la realitat 2D. Elaboraci de perfils longitudinals a partir del turonet i de mapes amb corbes de nivell. 2. Estudi de levoluci dels conreus al llarg del curs. Quin paisatge ens ofereixen els camps cada estaci. Sempre es planta el mateix? Quina mena de conreus es fan? 3. Entrevista amb un pags per saber per qu es conreen uns productes i no uns altres. On van a parar les collites, actualment? Entre el que es conrea i el que li agradaria al pags conrear hi ha diferncia? Quina opini hi ha sobre els diferent tipus dagricultura? Acostament a la problemtica del mn rural. Es pot aprofundir en cooperativisme, sobirania alimentria, comer just, problemtica sistema alimentari actual, etc.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

PAISATGE
4, Fer seguiment tasques del camp. Seguiment de lestat dels conreus de litinerari i fer un calendari de pags a travs de lobservaci. Quan es prepara la terra? quan es sembra? Quan es recull i com? 5. Lorigen de les roques del recorregut. Identificar lorigen geolgic de la zona i les diferents tipologies de roques que anem trobant portades daltres indrets per reblanir els terrenys transitables i zones urbanitzades. Des de la roca mare, passant per les pedres del cam, fins arribar als rocs que formen lleixes i tanques de pedres. Aquest s bastant ms complicat per es pot enfocar: don vnen les pedres que formen aquest espai? Sempre hi han estat? Com era el paisatge milions danys enrera? Desmitificaci de limmobilisme geolgic. 6. Georeferenciar punts i visualitzar-ho de manera digital. Marcatge de punts singulars mitjanant coordenades UTM o GPS de manera que desprs les puguem volcar en un suport cartogrfic digital (google.maps o altres) i dissenyar un recorregut virtual amb informaci sobre les particularitats ms interessants del trajecte.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

PAISATGE

4. Estudi de limpacte sonor dels espais i mapa acstic. Mesurar les diferncies paisatgstiques a partir de valors acstics. Quins sons podem detectar des del centre estant? I en el tur? I a la zona de camps? I al torrent? Fem un mapa acstic on sortint reflexats aquests valors. Ens influeix els diferents usos?

FAUNA
1. Estudi i reconeixement de rastres. Informem-nos com sn els rastres dels animals. Observem les femtes dels conills i les seves furgades. Detectem deposicions abundants sota alguna branca? Quina mena docells hi dormen? Observem la fauna i busquem evidncies de la seva presncia i rastre. Quins costums tenen? Hi ha algun gran invertebrat? Quines problemtiques tenen els animals que freqenten aquests ambients? Si no hi hagus pressi antrpica, quins animals hi hauria? Cuidem lentorn i intentem detectar millores en aquest sentit. 2. Seguiment i observaci docells. Lornitologia s una part de la zoologia que tracta els ocells. Acostem-nos al coneixement daquests ssers vius. Quins freqenten els centre? Quins costums tenen? Aprenem a reconixer com canten? Quines diferncies tenen quan volen? Qu mengen? Els agrada el torrent i el cam tal com est? Es pot treballar el cant dels ocells des de la matria de msica? Els sons de la natura sn msica?

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

FAUNA

3. Taller de caixes niu. Elaboraci de caixes niu i menjadores. Estudiar els millors llocs per collocar-les, si sescau, i fer un seguiment quan toqui de la presncia de niades. 4. Identificaci de papallones. Cacem papallones sense fer-los mal i coneguem-les una mica ms. Per qu sn bioindicadores? Quines particularitats tenen? Quines sn migratries i quines no? Quin s el seu cicle vital? Qu ens indica? Fixem-nos en quines plantes predominen. En les aromtiques del turonet nhi havia unes quantes i, en primavera, ser espectacular. I qui diu papallones, diu, qualsevol insecte o arcnid. 5. Estudi de macroinvertebrats aqutics. Quan hi hagi aigua, aprofitar per estudiar a fons la riquesa biolgica del torrent i valorar el seu estat ecolgic. Aprofitament de les activitats i idees del Projecte Rius.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

FLORA

1. Evoluci de la vegetaci caduca. Els boscos de ribera. La importncia de la conservaci dels retalls de boscos de ribera. Per qu han desaparegut? Quines activitats ho han propiciat? Quines espcies invasores dificulten la seva progressi? Descobrim les diferncies entre larbrat de zones humides. Fem hiptesis de la gran varietat de tipologies darbres que trobem en el torrent. Qu ens indica? 2. Reconeixement de les espcies vegetals. Aprenem les principals espcies mediterrnies del nostre entorn. Per qu creixen en aquests ambients? Sempre apareixen les mateixes? Fem inventaris de vegetaci. Fem un joc de descoberta amb claus dicotmiques. Pensem i debatim sobre la transformaci vegetal del paisatge.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

FLORA

3. Detecci de plantes invasores i actuacions de restituci. Quina s la problemtica de les plantes i animals invasors? Quins podem detectar? Noms hi ha canyes o alguna cosa ms? Quines repercussions suposen a nivell supramunicipal? Traslladem la pregunta a les nostres llars i esbrinem quants alumnes tenen animals o plantes invasores a casa de decoraci o acompanyament? Qu cal fer? Qu no sha de fer? 4. Ls de les plantes antigament. Quins usos tenien? Podem fer algun ungent, infusi o emplastres amb les plantes properes? Quines utilitats tenen en el passat ms enll de les plantes remeieres?

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

DIFUSI

1. Rdio i premsa. Tot el que anem descobrint, difonem-ho a rdio Rub. Preparant programes de rdio. Fem articles per a la premsa local i anem informant de tot el que sabem. 2. Fem de reporters geogrfics. Convertim-nos en reporters dinvestigaci i comparem el que anem aprenent amb altres espais naturals propera i la seva problemtica. Informem dels descobriments des del blogs o xarxes. Recopilem notcies que afectin el nostre espai o que tinguin a veure amb el que estem treballant. Adonem-nos que hi ha problemtiques comunes en llocs que, aparentment, no tenen res a veure.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

SOCIETAT

1. Entrevistes als avs. Recuperem i protegim els records dels protagonistes del passat daquests espais. Busquem ancdotes i histries que ens ensenyin com es relacionaven els ciutadans amb aquests espais antany. Preguntem als nostres avis o gent gran que sapiguem que sn bons coneixedors. Els sabrem trobar? Recopilem tot aquest saber per qu no desaparegui. Existeix una publicaci local? Llegim-la i complementem-la. 2. Tipologia dusos i costums del torrent en el passat i en el present. Sempre sha fet el mateix? Com era abans que surbanitzs a prop? Sempre shi ha conreat on ara hi ha camps? Quan no hi havia parc urb, qu hi havia? Per qu sn necessaris els polgons industrials? Qu hi havia abans, dabans, dabans? Debatim sobre la gesti del territori.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

SOCIETAT

3. Estudi de la percepci de coneixement de lindret. Esbrinem quina idea t la ciutadania de lespai del torrent. Quanta gent ho coneix? quanta gent hi ha estat? Qu ha fet quan ha visitat lespai? Quina visi t daquest indret? Treballem els records de la gent i el mapa mental daquesta zona. MILLORA DE LENTORN 1, Activitat dAPS per detectar els problemes i plantejar solucions. Ens
plantegem fer alguna acci concreta de millora? Fabriquem un mural de fusta amb lskyline paistgstic que es veu des del tur a lestil rosa dels vents per ms llegible? Restitum algun sector degradat? Eliminem les canyes en els sectors de torrent? Fem una neteja de brossa de lespai? 2. Retolaci informativa de lentorn. Fem rtols per donar a conixer el valors dels elements de lespai. A ms de senyalitzar-ho amb codi QR, ens plantegem altres tipus? Quin disseny? Quina informaci? Quines llenges? 3. Seguiment de la qualitat de laigua del torrent. Treballem al laboratori i analitzem laigua del torrent al llarg de lany. Detectem les caracterstiques bsiques i/o no tan bsiques? Qu volem saber?

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

LLENGUA

1. Lectura de llibres relacionats. Complementem les matries de literatura amb la recerca de llibres relacionats amb algun dels temes que estem tractant. Parlem de cinema que estigui vinculat amb les problemtiques que treballem en lespai. 2. Treball de reflexi de textos relacionats. Fem comentaris de text provocadors i compromesos amb diversos punts de vista que encetin debats i posicionaments. Creem criteris. 3. Traducci i creaci dun diccionari terminolgic. Introdum el treball amb llengua estrangera des de tots els vessants possibles que estiguem treballant.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

EL TORRENT DELS ALOUS A RUB. Pluja dIdees

MATEMTIQUES

1. Calculem les superfcies i els seus usos a partir dobservacions sobre el terreny o sobre mapes. Esbrinem distncies, treballem lescala, fem conversions, mesurem els temps dels recorreguts. Posem en prctica metodologies diverses damidaments. 2. Astronomia. Quan la nit ens sorprengui durant lhivern, sortim a observar els estels i aprenem com trobar les diverses constallacions. Fem servir instruments de mesura. 3. Busquem les matemtiques presents en els elements naturals propers. Fibonacci, trigonometria, secci uria, Mandelbrot, etctera.

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci

Funciona?
Autoestima: Sentiment dutilitat a la societat, sn valorats per les persones de lentorn. Responsabilitat: Comproms amb les persones, entrenament a donar la talla. Motivaci vers laprenentatge: Els aprenentatges tenen sentit perqu sn necessaris. Sensibilitat social i ambiental : Bany de realitat, trencament de limpermeable a les necessitats i injustcies. Convivncia: Desplaament de legocentrisme. Els conflictes interpersonals perden fora perqu hi ha coses ms importants que preocupar-se.

Rnking de Resultats

Ttol de la presentaci, subttol de la presentaci