You are on page 1of 4

INDEPENDENCIA DELS ESTATS UNITS:

Els Estats Units dAmrica estaven formats per 13 colnies, que pertanyien a Gran Bretanya, no obstant, dalguna manera eren abusats per Gran Bretanya, ja que a causa de la guerra amb Frana, a Anglaterra va esdevenir una crisis financera, i per solucionar-la va apujar els impostos dels colons nordamericans. A ms a ms del tema dels impostos, els americans no tenien ni dret ni vot al parlament Britnic. Els colons, van comenar a sentir que els seus drets com a ciutadans britnics, eren ignorats. Aquesta sensaci va anar en augment fent que finalment sunissin totes les colnies i redactessin la Declaraci dindependncia, el 4 de juliol del 1776. Amb la finalitat de segregar-se del Regne unit i esdevenir independents, raonant les causes daquesta segregaci, ja que havien patit una llarga srie dabusos i usurpacions per part del govern angls.

Declaraci dindependncia: En aquest text cal destacar tres aspectes fonamentals. Tots els homes neixen iguals i tenen certs drets inalienables: vida, llibertat i recerca de la felicitat. Els governs poden nicament governar amb el consentiment dels governats. Qualsevol govern podr ser dissolt en el moment que deixa de protegir els drets del poble.

Aquest fet va crear molta tensi entre els anglesos i els colons i va esdevenir La guerra de Independncia (1775- 1783).
-

La guerra de Independncia: Lexrcit Britnic, estava reforat per mercenaris i algunes tribus indies, en canvi els colons estaven desorganitzats per amb lajuda de George Washington es van transformar en una gran fora militar. Va ser una guerra de carcter internacional ja que a partir del 1778, hi van intervenir les potencies absolutistes Frana, Espaa i Holanda, motivats amb la idea de debilitar Anglaterra.

1781, sinicia la batalla de Yorktown, on els Britnics es rendeixen i

proposen la Pau.
1783, es signa el tractat de Versalles. -

El tractat de Versalles: On Gran Bretanya reconeix la independncia dels Estats Units i restitueix algunes de les possessions que havia adquirit en el Tractat de Pars (1763), Espanya recupera Menorca i Florida, i Frana recupera gran part dels territoris perduts en batalla i obt el dret de pesca a Terranova. Una vegada els colons han guanyat la guerra i han obtingut la independncia, shan dorganitzar com a pas, redacten la constituci del 1789, creant lEstat federal.

Les tretze colnies passen a ser estats, els lligam entre elles sn forts, per a tindre un govern central fort. Fan canvis: -

Apugen els impostos Coordinen tot el comer exterior, per beneficiar a TOTS els estats. Volen crixer, expandir-se (conquereixen loest) La constituci del 1789.

Al llarg del s. XIX a Europa hi haur revoltes per part de la burgesia per aconseguir poder poltic, a causa de lexemple d EU i Frana.

LA REVOLUCI FRANCESA
CAUSES DE LA REVOLUCI: Hi ha un conjunt de causes econmiques, socials, poltiques i ideolgiques.
-

Dificultats al creixement econmic per una srie de males collites que comporten el descontent al camp i a la ciutat, ja que provoquen fam i pobresa. El sistema antic de lantic regim dificulta el creixement, perqu hi ha moltes traves per poder crixer econmicament (delmes, etc), dificultats financeres. La intervenci a la guerra contra Anglaterra crea moltes despeses. Lactitud egoista dels privilegiats (noblesa i alt clergat), exclusivisme social i poltic. El burgesos volen poder poltic. La revoluci va tenir un cos doctrinal elaborat pels terics de la Illustraci i difs per l'Enciclopdia. Els pagesos paguen molts impostos i no sn propietaris de res, volen canvis.

Frana est endeutada i el Rei necessita nous impostos per augmentar l hisenda pblica. Calonne, ministre de finances, proposa unes reformes en tres aspectes. 1- Laspecte fiscal era introduir impostos sobre els bens territorials i a la propietat mobiliria. 2- Suprimir les duanes interiors. 3- Aspecte poltic, volia introduir unes eleccions censatries segons la renda, per escollir unes assembles municipals, de districte i regionals, per poder associar part de la societat al govern del pas. Es convoca lAssemblea de Notables (grup priv.) a Versalles, per es rebutgen els projectes de Calonne. El Rei intenta fer reformes, 1788 nomena a Brienne ministre de finances, es un clergue que creu en les idees de la illustraci. Aquest reprn les propostes de Calonne, ara lAssemblea de Notables,diu que aquesta decisi lhan de decidir els estats generals (reuni dels representants de tots els estaments).

El 4 de Maig del 1789 es convoca la Reuni dels 3 estats.


-

Necker (ministre de finances), Explica que es necessiten nous impostos i no queda clar com es botaran les propostes, si per cap o per estament. La burgesia vol que es facin per cap (aix podr tindre ms majoria), i volen que les reunions NO siguin per separats, tots junts. Al 10 de juny el 3r estat convida als altres diputats a treure en com, tots els documents que acrediten si han sigut escollits per ser diputats. Hi ha una mica de reticncia per part de la noblesa.