P. 1
Xii

Xii

|Views: 1|Likes:
Published by mosssner

More info:

Published by: mosssner on Nov 30, 2012
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

12/04/2012

pdf

text

original

Ezequiel Gort Juanpere

Reus al segle XII
Reus, 1998 D’aquest treball, se’n va publicar una primera versió el 1986, amb motiu del vuitè centenari de la concessió de la segona carta de població, amb el títol Reus. 800 anys de les Cartes de Població. Es va editar dins la col· lecció “Quaderns de divulgació cultural”, sèrie Història núm. 3, publicat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus. En aquell moment es tractava de la primera aproximació que es feia a l’estudi del segle XII a Reus. Després, en fer la tesi doctoral, vaig aprofundir en aquest tema i, a més, des de llavors fins ara ha aparegut nova bibliografia a nivell comarcal. És per aquesta raó que per a la present edició el text ha estat revisat, refet i corregit. També se n’ha canviat l’estructura formal. Quan es va publicar el 1986, es va fer per divulgar l’efemèride i per això es publicaven en primer lloc les cartes de població, acompanyades d’un comentari diplomàtic, mentre es deixava gairebé com un complement el treball que avui es presenta. En aquesta ocasió, el contingut ha canviat, ja que han desaparegut aquells documents i el seu comentari annex, que no s’ha considerat necessari de reproduir.

QUAN VA NÉIXER REUS Reus va néixer en algun moment, avui totalment imprecís, de la primera meitat del segle XII, probablement cap a mitjan segle. El primer document que es coneix on s’esmenta Reus és de l’any 1154,1 però és un text que, de rebot, ens trasllada al 1129. En síntesi, aquest document, fet per Robert, príncep de Tarragona, diu que, essent posat en perill de mort, per temor de Déu i admonició de l’arquebisbe, reconeixia que Reus era de dret de l’església de Sant Fructuós de Tarragona, a causa de la donació que ell mateix n’havia fet en el temps que l’arquebisbe Oleguer l’havia nomenat príncep, és a dir, el 1129. Basant-se en aquest document, Blanc 2 afirma que Reus es fundà en temps d’aquest arquebisbe: “Y lo cert és que Reus tingué son principi en temps de sant Olaguer”, és a dir, entre els anys 1129 i 1137. Font Rius,3 basant-se també en aquest mateix document, accepta, fins i tot, la possible existència de Reus en dates anteriors al 1129:
No conocemos a ciencia cierta los orígenes o precedentes de la villa de Reus (...) pero parece que constituiría ya un cierto núcleo o explotación rural cuando el normando Roberto se posesionó del Campo de Tarragona por la donación de san Olegario de 1129.
1 L’original d’aquest document, avui perdut, era a l’arxiu del capítol de Tarragona (Arxiu Històric

Arxidiocesà de Tarragona [AHAT], Índex Vell, f. 475r). A l’Arxiu Històric Municipal de Reus [AHMR] es conserva un trasllat fet l’any 1349. El seu text ha estat publicat íntegrament per GUIX, Llibre de la cadena, vol. I, p. 199 i seg. 2 BLANC, Arxiepiscopologi, vol. I, p. 89-90. 3 FONT RIUS, Cartas, vol. II, p. 727.

Si no existia Reus el 1129, no sembla possible que en fes tan prematurament la donació. Però, ¿és possible que Reus ja existís en aquestes dates tan reculades? Tot i que no es pot negar la possibilitat, el més probable sembla ser que la vila es formés una mica més tard, cap a mitjan segle. En tot cas, l’únic que sí que és segur és que el 1154 ja existia. LA DONACIÓ DEL PRÍNCEP ROBERT El 14 de març de 1129, l’arquebisbe Oleguer va fer donació en feu de la ciutat de Tarragona i el seu territori a Robert, tot conferint-li el títol de “príncep” i amb l’encàrrec de restaurar i repoblar la ciutat.4 Robert es va posar tot seguit a la feina. Pocs dies després de la donació va lliurar una carta de franqueses a la ciutat per tal de facilitar la repoblació, i uns mesos més tard, el 31 d’octubre de 1129, signava un conveni amb l’arquebisbe per al repoblament del Camp, segons el qual, els subfeus que es repartien es tenien sota el superior domini de l’arquebisbe.5 Si més no, doncs, se sap que el 1129 es van començar a bastir els primers castells o fortificacions –probablement torres– al Camp (tenent vel tenebunt castra vel fortias,) i fins és versemblant que s’intentés colonitzar la comarca. Certament, és possible que alguna d’aquestes fortificacions fos la de Reus. Si aleshores existia aquesta fortificació, és factible també l’existència d’un petit assentament humà al seu redós. Tot i essent plausible, però, cal tenir també present que aquell primer intent de repoblació del Camp no va tenir l’èxit desitjat.6 Cap a 1150, però, després de la caiguda de Tortosa i de Lleida a mans cristianes, tot va ser ben divers i llavors, en desaparèixer el perill musulmà –sobretot després de caure Siurana–, sí que va començar l’ocupació definitiva del Camp. A partir d’aquests moments, comencen a aparèixer documentats els diversos llocs del Camp: la Boella i Riudoms, el 1150; Cambrils i Vilafortuny, el 1152; Colldejou, Alforja i altres, el 1154... La nova situació del país –no solament per les conquestes assenyalades, que permetien la seguretat interna, sinó també per la unió del comtat de Barcelona amb el reialme d’Aragó– va provocar, tot d’una, un canvi en l’estructura senyorial tarragonina, car havent passat, sobradament, les causes que permeteren l’enlairament de Robert el 1129,7 ara aquest personatge feia nosa al comte i a l’arquebisbe, la qual cosa va portar a un llarg conflicte que va acabar amb l’arraconament de Robert i dels seus descendents. No entrarem aquí en els detalls d’aquesta lluita, però sí que cal deixar-ne si més no, aquesta mínima constància per tal de situar adequadament l’esmentat document de 1154.
4 Per tal de cenyir-me al tema, obvio aquí de parlar de les motivacions d’aquesta donació, així com

d’altres aspectes relacionats amb la restauració tarragonina o bé d’història més general, car són temes que es poden trobar tractats àmpliament en la bibliografia a l’abast, a la qual us remeto. Vegeu la bibliografia al final del treball. 5 ...omnes homines qui per homines meos tenent vel tenebunt castra vel fortias aliquas in ipsa civitate vel in toto territorio ipsius civitatis... MORERA, Tarragona cristiana, vol. I, p. XXII-XXIII, doc. 18. També al mateix lloc, p. 436. 6 Segons RECASENS, La ciutat de Tarragona, vol. II, p. 59, “El fracàs de Robert fou total”, opinió que tot seguit té cura de demostrar de manera convincent. 7 Sobre aquesta qüestió, vegeu IGLÉSIES, La restauració de Tarragona, pàssim.

concedeixo i reconec que la predita vila de Reus és de lliure pertenència i de possessió perpètua de l’església de Sant Fructuós i dels clergues que allí mateix serveixen Déu. En la mateixa data l’arquebisbe va donar una part de la jurisdicció de Reus a Bertran de Castellet. qui sap. Sigui com sigui. XXX. cum pertinentiis suis et stagno de vite. al final. vol. per temor de Déu i per admonició de l’arquebisbe. erigida a Tarragona en el temps que sant Oleguer l’havia fet príncep.) MORERA. et aliis. beat Oleguer.. m’ha fet que. i l’arquebisbe. pel temor de Déu i per admonició que el meu senyor Bernat.8 Potser sí que és veritat que Robert va donar Reus –o. i que havien de ser els clergues d’aquella església els qui havien de tenir cura d’ocupar i repoblar l’indret. Robert va donar –o més ben dit. en la seva part dispositiva. 27. O bé es pot creure que Reus era un alou que tenia Robert. 200-201. el va forçar a fer-ne donació. juste adquisivit (. el 1129. vol.9 Reus passava llavors –si no és que ja ho era– a ser un dels alous de l’Església de Tarragona. encara que fos emprant una fórmula de reconeixement que digués que era un alou de Sant Fructuós (quod prefata villa de Redis sit alodium et possesio perpetua ecclesie sancti Fructuosi).. tant així. cit. I.. en descàrrec de la seva consciència i a instàncies de l’arquebisbe. com tot seguit veurem. et Villa constantina. em constituí primera autoritat en la ciutat de Tarragona. jo.) afirmo i reconec que la vila anomenada de Reus és de dret de l’església de Sant Fructuós. doc. 45.). que es va fer. veritablement. tal com també ho eren les viles de Constantí i la Selva del Camp. No devia ser. trobant-me en les darreries de la vida. Op. el solar on bastir la població– en repartir els subfeus del Camp. 10 Així ho assenyalava expressament un conveni signat el 1171 entre el rei i l’arquebisbe: (. et exceptis villis suis Constantini. va reconèixer que havia donat– Reus a l’Església. quan va caldre un reconeixement quasi testamentari de Robert perquè Reus passés definitivament a mans de l’Església i l’arquebisbe en pogués disposar lliurement. i és per això que considero aquest reconeixement relacionat amb l’esmentada lluita. l’obligués a tornar-l’hi.) exceptis omnibus honoribus ipsius Ecclesie. també comenta el document: “Pel juny del mateix any positus in extremis. així ara. entre d’altres. a l’església de Sant Fructuós de Tarragona. de Franculino. p. Op. la vila.El 3 de juny de 1154. I.) jo Robert (. en la qual manifesta que havia donat la vila de Reus a l’església de Sant Fruitós. tot fent-li reconèixer de manera pública de qui era..10 LA CREACIÓ DE LA CASTLANIA DE REUS 8 Versió catalana publicada per GUIX. Es pot pensar que Reus era de l’Església i que Robert l’hi prengué en el transcurs de la lluita amb l’arquebisbe i aquest. cit. el que sí que sembla clar és que l’arquebisbe el va forçar a fer-ho. però. et Reddis. Així com aleshores vaig lliurar millor i més generosament la predita vila a l’esmentada església de Sant Fructuós. per mitjà de la donació amb la qual jo la vaig donar a la mateixa església de Sant Fructuós. no fingís mentida i no amagués la veritat.. aleshores. segons ell mateix confessa. Op. p. Un reconeixement.. diu: (. sobre la donació de la predita vila. a més..... Això sol posa en entredit l’espontaneïtat de l’anterior declaració”. si més no. arquebisbe de Tarragona. al temps en què el meu senyor. núm. el príncep Robert signa una «espontània» declaració. . L’esmentat document. p.. 9 IGLÉSIES. Robert. quibus jure habet vel in antea Ecclesia Tarrac. cit.. scilicet. faig l’esmentat reconeixement i concessió i la confirmació de la predita donació(..

XXI p. En tota donació. també inclouen variants que els fan diferents entre sí.. dins Catalunya romànica. una de les primeres condicions era la de bastir el castell. vol. i reedificat al BOLÒS («L’Albiol». si la donació comportava la fàbrica del castell. a 5 de juny any 1154. Op.. p. també se’n coneixen d’altres. La primera és aportada per Blanc: (. AHAT.. concedits als llocs del Camp per aquests mateixos anys. Blanc. de ponent. 89. excepte el de Riudoms de 1150. Vegeu 14 L’Albiol. 12 AHAT. 7. Op. en aquesta ocasió. en donà tot seguit la castlania –només dos dies més tard de la donació de Robert– a Bertran de Castellet. de cers. ab lo terme de Riudoms. Implícitament doncs. 475r. fet en juny 1154. s’hi observen construcció entre els segles XII i el XV. Confronta dita vila y son terme ab lo torrent que baxa de Carbonera devers Quart. les conclusions només es poden entendre a nivell orientatiu perquè.13 Ara bé. p. cit. perquè en lo acte de ella diu dit archebisbe que· s reté y reserva la iglésia que en dita vila se fundarà (. com la Boella (1150). 6-9. Riudoms als segles XII i XIII . 13 Publicats per FONT RIUS.12 Les dues referències es complementen entre sí i aporten força detalls d’aquest document. Cambrils (1152). avie donat dos parts de la jurisdicció de la vila de Reus a Bertran de Castellet ab pacte la tingués en feu per la Iglésia y ajudàs a poblar-la... . i així figura a tots els casos coneguts –fins i tot l’Albiol (tali quoque pacto ut facias ibi fortitudinem et populationem) que. “és presidit pel castell d’origen sarraí o anterior. Riudoms (1150). féu a Bertran de Castellet y als seus de les dos parts de la vila de Reus. Per simples referències com en el cas reusenc. la serra que és entre Reus y Porpres.11 La segona és un regest fet cap a 1675: Trasumpte de la donació en feu que l’arquebisbe don Bernat Tort. Índex Vell. que devia tenir el document a les mans.Una vegada l’arquebisbe va tenir Reus. 224-225). l’Albiol (1158) o Alforja (1159). segons hom diu. ab lo consentiment del Capítol. no en parla. I. vol. Índex Vell. segons segle XII”. cit. 205r. Segons diferents etapes de GORT.. no s’ha conservat el document i només es coneix per dues referències. té un castell d’origen musulmà. L’Albiol. de mig jornal.) dit archebisbe. tot i que aquest tipus de documents acostumen a tenir molts trets comuns. mentre que el regest només esmenta la “postad” del castell. pel que fa al cas reusenc. I. És el cas de Riudoms (1151). p. així com dels límits del territori reusenc. f. FORT.). 132 i seg.. de fet. malgrat que fem la comparació amb d’altres textos similars.14 Aquesta insistència a bastir els castells fa pensar en quins devien ser els castells bastits a partir del 1129 –si és que se’n van arribar a fer– i. d’aquest punt. Barenys (1155). Salou (1152). el Brugar (1157). reservant-se una part ab los delmes y primícies y omenatge y postad del castell. p. vol. i encara ens assabenten de la situació de la vila aquell any de 1154. Malauradament. també. al vessant de les aygües de Carbonera. –si més no 11 BLANC. que en aquell any de la enfeudació estave en los principis de poblar-se... Un camí que hi ha per tal d’intentar d’aprofundir en el possible contingut d’aquesta donació és el de l’anàlisi comparativa amb d’altres documents coneguts –el text íntegre dels quals es conserva–. f.

on l’infeudat es comprometia a residir a la ciutat de Tarragona i a estar disposat a servir amb les armes l’arquebisbe sempre que aquest li ho requerís. Així mateix. sembla que la repoblació s’hauria de fer també segons aquesta proporció amb l’arquebisbe. com és ara el cas de Barenys. 155. malgrat que tampoc no en parli per a res (no diu castri. cosa que fa entendre que d’alguna manera la repoblació ja s’estava fent. 136: De laboratoribus autem qui advenerint sit talis convenientia inter nos quia qui plus potuerit conducere ad proficium comunem faciat. vol. la castlania “no comprèn pas el castell sinó que és integrada per terres i rendes vinculades a aquest”. així com els pactes de prestacions més específiques. havent-ne rebut Bertran de Castellet dues parts. cit. seria una contradicció respecte de la resta de les donacions del Camp. Catalunya mil anys enrere.17 A l’Albiol i a Alforja. on Arnau de Palomar també havia rebut la meitat del terme. va lliurar una carta de població a Cambrils el 5 de febrer de 1155 (FONT RIUS. es comprometia a fer-ho a la part que es retenia. vol. 163: ut ibi facias fortitudinem et populationem. Op. on Pons de Regomir havia rebut en feu la meitat del terme. I. o tot a la vegada. el de Cambrils. car el donador. I. 17 FONT RIUS. Alteram vero medietatem michi retineo stabiliendam et appopulandam quomodo voluero (. i aquí sí que és clar que el nostre document també ho esmentava com a condició fonamental de la donació.) El comte. 150). p. però. 18 FONT RIUS. per tal de poblar la seva part. En aquest cas és documentat: l’arquebisbe es reservava una part amb els 15 Tampoc no es coneix aquesta clàusula en els casos de Barenys i del Brugar. I pel que fa a la part que es retenien els donadors –la dominicatura–.. . el tipus de tinència del castell (recordem en aquest sentit que els castlans només tenien els castells en comanda:19 el de Riudoms es tenia per meitat. cit. feta per Robert el 14 de setembre de 1154. 20 FONT RIUS. a favor de Bertran. En aquest sentit. però sempre a profit d’ambdós. 188–. també té variants d’un cas a l’altre. A Cambrils. el comte de Barcelona. cit. era només el feudatari –Joan de Martorell a l’Albiol. només s’obligava a repoblar la seva part. no se’n coneix cap altra cosa que una breu referència.. íntegrament. vol. vol.. vol. Op. p. 19 Per definició –diu BONNASSIE. ja que hi podia haver diverses modalitats de pacte. car podia ser tant en terres com en rendes o altres béns. Ramon Berenguer IV. o bé que havia de compartir aquesta obligació. cit. 16 FONT RIUS. p... Observem també que en el cas de Cambrils hi ha encara una altra donació. Op.) nedietatem ipsam quam tu stabilias et appopules quomodo volueris. I. les de Reus s’han conservat al regest–.18 A Reus. també fa pensar en la seva existència.. el de Reus sembla ser que era d’aquest darrer tipus..16 A Riudoms. on la donació del terme s’havia fet no per meitats. p. Ramon de Ganagod a Alforja– qui tenia l’obligació de repoblar-los.. en principi. II. I.. si s’ha de fer cas de l’anterior reconeixement de Robert. cit.. el príncep Robert. Op. Blanc diu que la donació es va fer perquè “ajudàs a poblar-la”. ja que el senyor se’n reservava la potestat). conegut més endavant com Bertran de Cambrils. Però també en aquest punt es poden donar variants. 144: (. p. p. vol.tal com ho diu– se’l pot suposar existent.15 El segon punt era l’obligació de repoblar l’indret que contreia l’infeudat. havia de promoure el repoblament. sinó íntegrament. Op. Altres aspectes a què sempre s’acostumen a referir les donacions són l’assenyalament de les afrontacions de l’indret que s’infeuda –en aquest cas. D’ambdós.20 En el cas reusenc es desconeix l’existència de cap pacte d’aquest tipus. a parts iguals amb el donador. sinó villa).. I. Si fos així..

76-77. 26 FONT RIUS.. Entorn la restauració.. Op. el primer castlà de Reus. 38-39. així com després també li va ser encomanada la repoblació del lloc. Finalment. p. p.. 24 MORERA. vol. el segueix.27 21 FORT. per mitjà d’una enquesta entre els musulmans que havien marxat cap a València. Op.. el 7 de setembre de 1154. Op.. on potser residia en aquesta època. La primera vegada que Bertran de Castellet consta documentat al Camp és el 1149 a Tarragona. Marca hispanica. ib. vol. . 1319 doc. Op. home del comte. Alfons I– formant part de la seva cort. referent al compromís signat el 115124 entre Ramon Berenguer IV. així com els drets de la parròquia que s’hi havia de bastir. p. l’arquebisbe es reservava a Reus el domini directe. ja que el castlà li devia “omenatge y postad del castell” i el domini superior (“ab pacte la tingués en feu per la Iglésia”). 41-43. l’arquebisbe Bernat Tort i Robert sobre la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona... on Bertran de Castellet també actuà de testimoni. cadascuna de les parts en disputa havia de tenir interès a establir persones addictes als subfeus. BERTRAN DE CASTELLET Bertran de Castellet.. I. El 29 d’abril de 1153.22 Segons això. Op. però FONT RIUS. Història d’Escornalbou. 22 RECASENS.21 Perquè Bertran de Castellet va ser elegit per l’arquebisbe com a castlà de Reus potser cal cercar-lo també en la sòrdida disputa de la senyoria de Tarragona entre el comte. cit. 147-148. situa aquesta signatura l’any 1153. 77. p. 25 (. 457.25 Aquests documents el situen sovint a Tarragona. on el dia 3 de setembre signava com a testimoni en el lliurament d’una carta de població que l’arquebisbe i Robert atorgaven conjuntament a la ciutat. Segons suposa Recasens.delmes i les primícies... cosa que va fer conjuntament amb Berenguer de Mulnell. tenia també la confiança de l’arquebisbe. Una de les primeres coses que va fer a Siurana va ser la delimitació de les afrontacions del seu territori. 23 MARCA. 27 El document va ser publicat per TODA. p. p. L’arquebisbe es reservava també una part del terme amb la seva jurisdicció. i REQUESENS. cit. l’arquebisbe i Robert. cit. Bertran de Castellet. La seva situació propera al sobirà la confirma el fet d’haver participat. p. Notícia de Siurana de Prades. El comandament de l’exèrcit català al setge de Siurana sembla que li va ser encomanat.) MARCA. I.) ac Bertrandus de Castelet laudarent(. el comte Ramon Berenguer IV atorgava una carta de població a Siurana.26 en la qual es testifica com Bertran de Castellet hi era pel sobirà (meus cavallerius Bertrandus de Castellet qui est in Siurana per me). cit. Fort esmenta el predicament que tenia i l’estima de què gaudia a la cort i la consideració que allí es tenia del seu parer en els negocis polítics. 98 la situa al 1151. cit. col. així com entre els qui aleshores residien a la Ribera d’Ebre. i hom el considera sempre com a molt lligat als sobirans –Ramon Berenguer IV.. va ser un personatge força notable del seu temps. CCCCXXV. en nom del comte. També va participar en un dels darrers episodis de la lluita contra els musulmans a Catalunya: la conquesta de Siurana.23 a la informació testifical de 1153.

p. p. Història de Cornudella de Montsant. En qualsevol cas. I. 475r 30 Trobareu aquest tema àmpliament tractat a la bibliografia citada. p. que s’hagués donat el cas. Potser també va tenir alguna altra actuació favorable a Guillem. i IGLÉSIES. la data del document s’aproparia més al 1170. Es desconeix. és possible que. perquè aviat el deixà. No he localitzat aquest topònim. vol. fill de Bertran. Índex Vell. p. Les fonts no diuen res més. però. vol.33 Agnès. A no ser –és una suposició– que fos a causa de la seva probable actuació a l’entorn de l’afer de l’assassinat de Guillem de Tarragona. i el fill homònim d’aquest es casà amb Saurina. almenys. . CORTIELLA. col. p. Op. castlà de Reus i de Siurana. Hi havia una relació entre Bertran de Castellet i Guillem de Tarragona. p. No té calendari. filla de Bertran. o propers a ser-ho: Berenguer de Castellet. un altre dels grans personatges del seu temps. II. va rebre avís que s’estava preparant l’assassinat de Guillem de Tarragona. cit. un acte petit en pergamí que conté un omenatge prestat per Bertran de Castellet. Op. 43. es casà amb Guillema. i és àmpliament comentat per MORERA. Op. Si fos així. el 1195.. 543. Hug de Cervelló. p. Història de l’antiga vila dels Arcs. és clar. 26. cit. cal pensar. eo carlania de Reus. Bernat es vegés perillar la castlania reusenca –que tenia per l’arquebisbe– i hagués de prestar un nou homenatge. filla de Guillem. Història d’Alforja. Op. Romia. que Bertran devia intentar avisar Guillem del perill que corria. vol. Bertran de Castellet va tenir.32 Això pot explicar una intervenció del castlà en aquest afer. 51. tres fills més: Bertran. doc. cit. Berenguer de Tarragona–30 i em centraré només en la figura del castlà. no s’ha conservat ni la més mínima notícia. i com que el suposat inductor del crim era l’arquebisbe. Op. el 1168. segons proposa Font Rius.. també podria ser una mica anterior. que fou motiu d’un altre –el de l’arquebisbe Hug de Cervelló. Sobre Siurana.Va ser doncs. 35-58. El 1163. en lloc de Bertran de Castellet. a mans d’un germà del primer. f. CCCCLVI. Siurana. devia preferir els dominis que tenia al Camp abans que el de Siurana. a la vegada. que per alguna falta greu del vassall l’arquebisbe li requerís la potestat del castell i després un nou homenatge per retornar-li el feu. ja hi figura. archebisbe de Tarragona. cit. es pot assenyalar que. 1354. és més propi que rebi ara l’homenatge dels seus vassalls que no pas sis anys més tard..29 Malgrat que el canonge que va fer aquest regest l’atribuís al 1170. però. el 1171.. 32 MORERA. és un acte d’homenatge prestat a mans de l’arquebisbe Hug de Cervelló: Item.. que es casà amb l’hereva del senyoriu d’Alforja. No entraré en els detalls d’aquest crim. 760. 18-20. però. 31 A l’original diu Vellalbin. potser de 1164. 473. cavaller. fou fet cerca de l’any 1170. 29 AHAT. es té notícia de la participació del castlà: essent Bernat de Castellet a Vellabir31 el 1168. Per la confessió de culpabilitat que va fer Berenguer de Tarragona uns anys més tard. a Siurana. N’és clos per notari. cit. tret de la carta de donació de 1154. 33 PAGAROLAS . Pel que fa a la seva actuació a Reus. El document és publicat per MARCA. ja que aquest tipus d’actes hom els acostumava a fer en prendre possessió i no pas al cap d’uns anys: si Hug de Cervelló va accedir a la mitra el 1164. MORERA ho tradueix per Vallabin i IGLÉSIES.28 L’única notícia coneguda. I. en particular per la honor. per Vellabir. ja que eren consogres. a don Ugo de Cervelló. 28 FORT. arran d’això. FONT RIUS. el 1194. Albert de Castellvell. tret. fill del príncep Robert. p. vegeu GORT. i morí l’any següent.

433r. La banda oest limitava “ab lo terme de Riudoms”. que heretà aquest antic territori–. amb els seus termes i censos i salvant la fidelitat a l’Església de Tarragona. f.. 3. segons Font Rius.. l’actual riera de la Quadra.. per bé que. Al sud. .. per on avui ho fan els termes de Reus i l’Aleixar. que. p.35 i on el 7 d’octubre de 1206 la seva vídua. cit. fins al peu de les primeres muntanyes.que es casà amb Bernat de Bell-lloc i que heretà. Op. Guillema.)”. carp. II. cit. sí que es pot fer una primera aproximació de com devia ser.36 i a Mont-roig del Camp. En primer lloc. més o menys.38 REUS A MITJAN SEGLE XII Tot i tenir molt poques notícies d’aquell moment inicial de la població. 37 FONT RIUS.39 Tenint present que el terme de l’Aleixar era comprès dins el territori de Siurana –o almenys formà part del comtat de Prades. 40 AHMR. per dot. feia donació de la Pineda. juntament amb els seus pares.n. és a dir. les afrontacions assenyalades són força ambigües. p. Op. el 13 d’agost de 1180. la seva esposa– fent una donació d’un honor el 13 de juny de 1178. d. 38 FONT RIUS. per “la serra que és entre Reus y Porpres”. Per aquesta part. cit. 42. juntament amb els seus fills. I. e va per la drecera entro al Cuguol e fir entro al pont de Goy (. f. 35 AHAT. es coneixen els límits del terme. tal com veurem més endavant. cit. sint dividetur cum terminis de Albiolo et de Silva Constantina). 221. devia ser entre les actuals partides de la Capella i Pórpores. on consta –juntament amb Guillema. 39 TODA. és a dir. vol. Castlans. Un document de 1204 ho corrobora en especificar que Almoster era terme de Reus: in termino de Reddis in loco vocato Mosterius... p.. com totes les referències termenals d’aquesta època. el terme limitava amb el puig d’en Cama (et terminis sint terminatur ab oriente ad Podium den Cama. vol. Per la banda est. En tot cas. a la carta de població de Mont-roig del Camp. al seu gendre. Índex Vell. 36 AHAT. p. “al vesant de les aigües de Carbonera”. sembla evident que la línia divisòria devia discórrer. i encara en el supòsit que mai 34 FONT RIUS.37 La intervenció del castlà. vol. Op. i Guillem Pere. 433v. Si és cert que el Camp va ser abandonat durant un parell de centúries. que consta com a signant. Pergamins. aleshores formaven part del terme de Reus. fa o no fa. Op. pel nord confrontava amb el territori de Siurana. als límits del qual. el senyoriu de Reus. Índex Vell. Aquí es deu haver d’interpretar com “als límits del vessant”. el terme afrontava “ab lo torrent que baxa de Carbonera devers Quart”. juntament amb el rei i l’arquebisbe. on consten Bertran i Guillema com a donadors de la carta de població a la localitat. a part de la castlania de Reus. tenia altres possessions al Camp: a la Pineda. I pel que fa als actuals termes de Castellvell i Almoster. 732.) e hix de dret dejús la font de Botarell e passa per la semuntà que és entre Reus e Munterol. 220. Guillem de Tarragona.. en la zona que ara ens interessa. devia ser motivada pels drets que tindria sobre la part muntanyosa d’aquella zona.34 Bertran de Castellet. eren els següents: “(.40 Tot aquest terme així delimitat devia ser cobert pel bosc i la garriga. I. I pel nord. devia ser semblant a l’actual.

. publicada per GUIX. Colldejou. no podien trobar gairebé altra cosa que el boscam. l’arquebisbe els donà. Hom ha dit sovint que el 1159 ja existien.46 lloc on el mateix arquebisbe.no ho hagués arribat a ser del tot. L’església i la parròquia encara van tardar alguns anys a crear-se. núm. Viage literario. Vegeu GORT. doncs. abans de 1184.. “ab la matexa regla. però no pas Reus.. i la parròquia devia arribar aviat o. Tan petita era la població. Op. . i un text d’aquest any ho confirma: et ecclesiam atque parrochiam spectantibus. Riudoms als segles XII i XIII.. Aquest primer nucli de població es devia bastir. V. Per al manteniment del capítol. les Pescateries Velles i els carrers Major i de la Font.–. vol. p. ecclesie et pertinentiis suis. en la carta de donació de l’arquebisbe a Bertran de Castellet. I. 41 BLANC. cit. p. tant pel que fa als de Siurana com als de Mallorca. vol. p. Aquesta qüestió ve referida. vol. MARÍ. 195-197 doc. marges– que probablement quedaven encara visibles des dels temps de la baixa romanitat:42 Amb aquests pocs elements ja ens podem començar a imaginar el paisatge d’aquella vileta que era Reus el 1154: al bell mig d’una clariana del boscam i envoltats de conreus –ordi. a la zona compresa entre l’actual plaça del Castell. I. Riudoms. quan ja existia. 45 AHAT. I.44 És tracta de la donació de Reus que va fer l’arquebisbe a favor del seu capítol catedralici i que ara veurem amb detall. p.. 88.. XIX p. o refet. 231-234. Publicat íntegre per KEHER. Pot ser que llavors les obres del temple ja s’haguessin iniciat. 216-217 doc. l’arquebisbe Bernat Tort havia creat. 42 Si més no. II. La seva primera feina havia de ser. ja que en parla una butlla del papa Luci III: 45 villam de Reddis cum omnibus domibus. vinyes. 511-514. i devia créixer després cap al carrer de l’Abadia.. Pratdip.43 I així pot afirmar Blanc que la vila “aquell any de la enfeudació estave en los principis de poblar-se”. on aquell. Una altra versió. forma y modo que dits canonges reglars vivian en lo convent o monestir de Sant Rufo”. més o menys. probablement de molt reduïdes dimensions.. diu en aquest punt: et ecclesiam ac parroquiam ejusdem villae cum omnibus terminis ad eandem parroquiam spectantibus. p. en tot cas. 90-91. Op. la meitat dels delmes de la ciutat i del Camp. Cambrils. Tesaurus. els primers colons poguessin aprofitar les restes de les edificacions –cases. Papsturkunden. p. la meitat de la senyoria. havia estat conventual. 43 BLANC. 4-5.. 44 VILLANUEVA. cit. cal creure que els colons que s’hi van establir. La Cambreria. 35 i seg. vol. “es reté y reserva la Iglésia que en dita vila se fundarà”. a mitjan segle XII. Alforja.41 També és possible que en instal· lar-se. així com fer els seus habitatges entorn del castell que el senyor bastia a l’indret més adient per a la defensa. 46 BLANC. 82. publica íntegrament la butlla. se’n té notícia en el cas de Riudoms. Op. Sembla ser que no és així. que encara no tenia ni església. diu Blanc. així en terres. vol. UNA NOVA DONACIÓ DE REUS El 5 de novembre de 1154. Op... p. Cal recordar que aleshores encara hi havia el perill dels musulmans. I. p. hi havia una petita munió de cases. cit. disposades en les proximitats d’una torre o castell. diu Blanc. cit. Vegeu també GORT. com hem vist. desbrossar la terra per poder-la conrear. aquell mateix dia. el capítol de la seu de Tarragona sota la regla de sant Agustí. Una altra prova és la butlla d’Anastasi IV on s’informa del nombre d’esglésies que el 1154 formaven la diòcesi: llocs com Alcover. vinya. núm.

amb les terres conreades i les ermes. sinó al capítol i. Però pel que fa a la jurisdicció. el regest que s’ha conservat no ho diu: Item. amb tots els seus termes. cit. Tots aquells que han tractat aquest tema han caigut en el mateix error. així com l’església i la parròquia que s’havia de crear. la meitat dels llegats dels difunts i la meitat de tot el que s’adquirís per a l’arquebisbe o per a l’església. .. mer y mixto imperi (. I. y de la yglésia de Sant Fructuós ab delmes y primícies y altres drets. I. presents i futurs.. en rendes i en jurisdicció. Hom ha volgut veure en aquest document la creació de la cambreria de Tarragona i la concessió de la vila de Reus al cambrer. tampoc no sembla que concretés la jurisdicció. jurisdicció alta y baxa. per a obs de son vestiari. ja que el 1159 l’arquebisbe el va poder donar al capítol. fent-se a 3 de le calendes de juliol 1159. 48 Jo mateix. consistia en la vila de Reus amb tot el seu terme. També s’ha suposat que aquesta donació de la vila era completa. 20. 475r. com de la mar. de fet. de la vila de Reus ab son terme. al seu moment. f. que va prosseguir.plantes. molins i forns. Op. el document que ara tractem no ho diu així.47 La donació. altre acte de donació feta per don Bernat Tort. no és parla per a res de la creació de la cambreria ni de l’existència de la dignitat de cambrer. en aquest sentit. Iglésia y parròchia ab tots los drets i rendas. LA CREACIÓ DE LA CAMBRERIA 47 Comenta BLANC. només diu que les rendes es donaven als canonges. vol. És tret de l’arxiu del capítol y clos per Nicolau Rossell. no devia entrar aleshores en el repartiment general de les rendes. no en diu res. de dret. I. tal com veurem més endavant. a Aproximació a la història de Reus. cit. És en paper. i també l’església de Sant Fructuós.)”. La cambreria. a més. vol. p. Op.. almenys documentalment. els delmes i les primícies. archebisbe. Tot això va ser donat per l’arquebisbe per atendre les necessitats de vestuari dels canonges. feta el 29 de juny de 1159. 89.48 perquè aquesta donació no és a un canonge en particular. les ofrenes. a perpetuïtat. puis als 29 juny 1159 féu donació al mateix capítol y canonges de la vila de Reus”. apareix uns anys més tard. és a dir. o almenys.49 Tot i que és cert que el cambrer.. i que Blanc va poder llegir. Blanc. Reus. 89. als canonges regulars de sant Agustí. horts. amb les terres de conreu i les ermes. notari y altre dels secretaris de dit capítol. vol. que “poc devian aleshores valer los delmes y demés que· ls donà als canonges aquest arquebisbe (Bernat Tort) per a son sustento. 50 AHAT Índex Vell. p. y parroquial yglésia. que havia passat aquell mateix any al patrimoni de l’església de Sant Fructuós a causa de la donació de Robert. va gaudir d’una part de la jurisdicció de Reus. La còpia que es conservava a l’Arxiu capitular. les estipulacions i els altres béns que hi pervenen. la dominicatura. p. amb tot el seu alou i honor. delmes y primícies d’ella. els delmes i les primícies i tots els béns que li pertoquen. informa que la donació era “de la vila de Reus ab son terme. 49 BLANC. encarregant-los que les fessen còngruament servir de capellans y altres coses. com a senyor directe de la vila.50 La jurisdicció se la devia retenir l’arquebisbe.

Tenint en compte les dates en què es devia crear. els documents assenyalaven tots els béns assignats. Pere de Luna i la senyoria de Reus. Protocols. també amb tots els seus béns. p. Finalment. el document creacional que. Si primerament se li havien assenyalat una a una les seves obligacions. 51 MORERA. quan –el 17 de juny–51 figura documentat per primera vegada el canonge Joan de Sant Boi com a cambrer de la seu. p. ara també. pagadora anualment per la festa de Sant Miquel. núms. però. vegeu més àmpliament. en el cas del succentor. només es coneix la de proporcionar el vestuari al capítol. La creació d’una dignitat es feia sempre per manament de l’arquebisbe i amb la voluntat i l’assentiment del capítol.La cambreria de la seu de Tarragona va ser instituïda entre finals de 1171 i mitjan 1173. doc. vol. com els d’altres dignitats. del capítol o bé d’altres canonges. en no disposar del document. docs. 52 BLANC.. I. no es poden conèixer tots els detalls. del paborde i del cambrer. cit. doc. així com l’església de Sant Fructuós. En el cas del cambrer.54 Si el cambrer tenia alguna altra obligació. pàssim.. es dirigiren als arrendadors reusencs de les rendes de la cambreria amb les següents paraules: (. 89. El llibre blanc. cit. any en què el cambrer –aleshores el papa Benet XIII– no va pagar el vestuari a causa d’un cert deute que li tenia el capítol. com passava amb els del paborde.) com a totes sengles coses per vosaltres rebudes e pertanyents a rebre a la dita camareria e a camarer sien principalment obligades per lo dit vestiari als canonges de Tarragona en primer lloch e avans de totes altres coses com per aquell a pagar als canonges la dita vila [de Reus] sia de domini e senyoria de la sglésia de Tarragona e no pas per altres càrrechs posats o inposadors (. vol. vol. Manual de testaments (1406-1410). l’infermer i l’hospitaler. UDINA.. . núm. ja que Blanc comenta en el cas del cambrer. 53 MORERA. La Cambreria. 54 AHMR. 22. p. com podia ser el document de la creació de la cambreria. se li proporcionaven unes rendes anuals a perpetuïtat per tal de complir amb les seves obligacions. Vegeu sobre aquest afer. les primícies i els altres béns per la vila de Reus. a partir d’ells. GORT. l’ardiaca major. amb tot detall. Per tot el que fa a la cambreria. a Tarragona. Així... se li assignaven les seves obligacions concretes dins el capítol i la catedral. Que aquesta era la principal obligació del cambrer. Les rendes que nodrien la dignitat es coneixen millor: tots els delmes. avui es desconeix. Op. Els canonges. núm. aquest darrer li donà una renda de trenta sous. els béns i les rendes assignats provenien de l’arquebisbe. I. obligació que el cambrer complia –si més no pel que fa als segles XIV i XV– donant una certa quantitat anual als canonges repartida en dues pagues: una per Pasqua i l’altra per Sant Miquel.52 En canvi. béns que podien procedir de l’arquebisbe. “la institució dels quals tampoc se troba”. 44 i 46. 166-167.53 i això permet suposar. GORT. I. ho demostra un afer esdevingut el 1406.. 117-119. el cabiscol. No s’ha conservat. així com els derivats de l’església de Reus i els seus termes parroquials –que comprenia els de Reus (amb Castellvell i Almoster) i Vila-seca–. En concret. cit. XXV. ja devia desaparèixer d’antic –si més no al segle XVII ja no existia–.). es coneixen un parell de documents sobre la creació de dues altres dignitats capitulars –les del sagristà menor i la del succentor–. Op. llavors. 164. devia ser instituïda per l’arquebisbe Guillem de Torroja. p.. Pel que fa a les obligacions. Op. Una vegada creada. XL-XLI. p.

) villam de Reddis cum omnibus domibus... LIAÑO.Tot aquest patrimoni. núm. en morir el paborde. predia.. Anales de Reus. però tot i que a partir d’aquests moments passava a tenir una tercera part de la senyoria de Reus i la totalitat del terme parroquial. 57 FONT RIUS. I com que la pabordia era la primera dignitat capitular. li corresponia regir la mitra en el cas de seu vacant. cit. adreçada a l’arquebisbe.. 59 AHAT.. 231-234. no consta relacionat amb la vila fins el 1184..56 També remarca la importància d’aquest personatge en el seu temps el que el 1170 rebés Escornalbou de mans del rei.. Vila-seca i Salou. que després passà integrament a la cambreria. vol. p. p. cit. p. Joan de Sant Boi ja fos el canonge encarregat de l’administració del patrimoni de Sant Fructuós. Op. p. 89. 166-167. signant en els actes al costat de l’arquebisbe i del paborde. Op. Joan de Sant Boi va ser cambrer fins el 1193. núm. vol. a la vila el 1186. 511-514. doc. va passar a ocupar aquesta dignitat. p. El cambrer n’era el beneficiari i en tenia una part de la juridicció. cosa que va fer el 1194 a 55 Diu BLANC. així com que hi bastís una església sota l’advocació de sant Miquel. sinó que figura esmentat en una butlla de Luci III. i la seva elecció com a primer cambrer el refermà en aquesta situació preeminent a la seu. ve a suposar que. p. cit. I. cit. Op. una fortificació on defensar-se i un convent sota l’orde de sant Agustí. doc. cit. . II. 56 BLANC.55 ja que Reus seguia pertanyent a l’arquebisbe. per tal que el restaurés i poblés. 164. Publicat íntegre per KEHER. Op..). i que cal creure que en devia prendre aviat possessió corporal. doc.58 potser per primera vegada –o almenys és el primer que es coneix–. lo qual tenia aquest cuydado”. ecclesie et pertinentiis suis. núm. De fet no es tracta de cap intervenció del cambrer a la vila.. p. en un principi. vineas. Op. El text complet de la qual. vol. I. i que veurem més endavant. Villam Sicam cum suis pertinentiis. que camerarius ipsius ecclesie per capitulum tenet (. on s’especificaven les pertinences de l’Església de Tarragona. pel que fa al cambrer. el seu passat monumental. I fins és possible que en dates anteriors a la creació de la dignitat. paborde i capítol. Publiquen una referència BOFARULL. “y la administració d’estas rendas se aplicà al camarer. 212.59 El primer i únic document conegut de Joan de Sant Boi a Reus és la carta de població que va concedir. amb el consell i la voluntat de l’arquebisbe i del capítol. prata. JOAN DE SANT BOI El primer cambrer de Tarragona va ser Joan de Sant Boi. 89. 196-198. 58 MORERA. p. doc.57 El 17 de juny de 1173 Joan de Sant Boi signava un document com a cambrer. Tesaurus. XXV. el cambrer el tenia aleshores només en administració.. és el següent: (. MARÍ. però. UDINA. 22. els mateixos canonges es devien repartir els diversos oficis que més endavant es transformaren en dignitats capitulars. vol. any en què. 13. I. p. I. núm. cit. Op. 69. un canonge que ja en dates anteriors al 1173 se’ns presenta destacat dins el conjunt del capítol. vol. 138. però no n’era el senyor directe. La cambreria era la segona dignitat capitular.

la de sagristà. Va ser entre els anys 1198 i 1206 que va morir. proper al castell de Bell-lloc. a la carta.. 198-201 i 259-266. cit. Hom ha volgut suposar que va prendre possessió de la castlania de Reus el mateix dia que va lliurar l’esmentada carta.. És cert que. 65 FONT RIUS. p. cit. Bertran de Castellet. És seguit per JUNYENT. La Cambreria.. conjuntament amb Agnès. lligant així els dos fets.. i a partir d’aquest moment també castlà de Reus. Vegeu el text complet a GORT. els farien millorar “amb el consell dels homes”. el canvi de domini senyorial podia ser causa d’una donació d’aquest tipus. La familia de San Bernardo Calvó. vegeu Els castells catalans. o producte de l’interès d’una sola part.62 BERNAT DE BELL-LLOC La primera notícia que es coneix del nou castlà a Reus és de l’any 1183. p. En aquesta darrera època va ocupar una dignitat menor de la seu.. rebés la senyoria de Cànoves.. II. Va ser paborde fins el 1199. 103. 64 FONT RIUS.66 Bernat de Bell-lloc devia tenir molt present la carta que el seu sogre.63 cosa que vindria a pressuposar que la carta seria una conseqüència de la presa de possessió. XL. una carta de població a la vila. 62 El castell de Cànoves era al Vallès Oriental. Sobre aquests dos llocs. 66 Segons la meva versió catalana. vol. però. havia donat. 325 i 402-403. Bertran de Castellet va deixar la castlania de Reus i la donà a la seva filla Agnès en concepte de dot matrimonial. vol. conjuntament amb l’arquebisbe i el rei. cit. Cap a finals del segle la comunitat agustina ja funcionava. Op. És possible que llavors hi residís. . a Mont-roig del Camp. XXXVII. vegeu GORT. perquè així el nou titular promocionava el seu domini per atreure nous veïns. Catalunya romànica. I. castlà de Montcada i senyor de Cànoves.61 Agnès es va casar amb Bernat de Bell-lloc.67 i 60 Per tot el que fa Joan de Sant Boi. p. 10-11. vol. És possible que llavors Agnès. Op. quan el 5 d’agost va concedir. 43-63. pràctica també ben comuna. Op. en el cas que no llossessin bé. en concepte de fermança del seu dot. p. p. vol.causa de l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls. p. Sembla que més endavant encara va tenir un altre càrrec important. cit. vol.64 La documentació.60 AGNÈS DE CÀNOVES En una data per ara indeterminada. ja que va ser el fundador i primer prior d’Escornalbou. els ferrers s’havien d’establir “amb el consell i la voluntat dels homes” i. en aquest cas no en diu res. p. 61 BLANC. I. p. i més aviat sembla que la donació no va ser pas fortuïta. Op. sinó millor d’una negociació i posterior acord entre el castlà i la vila. 15. XXIX. 63 SERRA. I. Reus 800 anys. XVIII. en algunes ocasions.. i potser és per això que a la documentació figuri esmentada – almenys per dues vegades– com a Agnès de Cànoves.65 Aquesta interpretació pot explicar perquè. p.

. qui l’havia de lliurar.potser també n’havia pogut avaluar el primers resultats. potser va ser perquè en haver-ne ja concedida una el castlà. a partir de 1203 i no pas abans. però totes –o almenys totes les conegudes– van ser bastant més tard. com tampoc no en té parlar de voler-se avançar al rei o de voler evitar que en concedís una. encaminada a aconseguir els mateixos resultats en la part que era sota la seva jurisdicció i dirigida a “tots els pobladors (. com a feudatari d’una part de Reus. per bé que la carta del cambrer presenta alguna ampliació respecta a la del castlà..70 Comencen ambdues cartes per concedir i confirmar tot allò que els veïns aleshores ja tenien.. . Índex Vell.. no té sentit en aquesta època –ni en cap altra– parlar de la “competició” pretesament existent entre el castlà i el cambrer per tal de guanyarse el favor del poble. i veient que el creixement de Reus era molt lent. transcripció i traducció completa. És cert que hi va haver algunes topades entre el castlà i el cambrer. és una cosa que avui no podem saber. i també allò que més endavant adquiririen tant ells com els futurs pobladors i llurs successors. Així. Reus era un domini de l’Església i. i no pas l’arquebisbe –a qui corresponia fer-ho. Op. fes una concessió complementària. si això va coincidir o no amb la seva presa de possessió. el cambrer va concedir la carta “amb el consell i la voluntat del senyor Berenguer. vol. 69 Vegeu GORT. a causa d’un plet que va mantenir amb el cambrer quan aquest ja era senyor directe de la vila: el 25 de març. els dos documents són força semblants. 478r. se’ls concedeix les terres. el cambrer va demanar que un dels seus fills li prestés homenatge com a nou castlà. la majoria amb poc fonament o. Pel que fa el seu contingut. a GORT. 70 Vegeu l’edició facsímil. otorgada unos años después (1183) por el castlán de la villa. arquebisbe de Tarragona i de tot el capítol de la dita església”.68 Així va aparèixer el segon Bernat de Bell-lloc com a castlà de Reus. p. ja que tenia la senyoria directa de la vila–. II. També s’ha dit que el cambrer va donar la carta obligat per l’arquebisbe i el capítol per impedir que la vila la rebés de mans del rei. Ara bé. i no pas el rei. 68 AHAT. fins i tot. concedida el 1180.69 Per altra banda. Sigui com sigui.) que pertanyen a la jurisdicció i part de la Cambra”. Sobre les motivacions que empenyeren el cambrer a lliurar la carta als reusencs s’ha escrit força cosa. perquè només tres anys més tard el cambrer en va concedir una altra. 79-84.. en concret. Reus 800 anys. 732. p. 67 Diu FONT RIUS. les aigües. f. LES CARTES DE POBLACIÓ És possible que la carta donés bon resultat. La Cambreria. 8-17. sembla que havia de ser l’arquebisbe. cit. les cases. No es coneix cap més notícia d’aquest castlà fins el 1204. pensà donar-li una empenta amb aquesta concessió. els pasturatges. p. essent així. l’arquebisbe considerés que ell ja no l’havia de donar i que només calia que el cambrer. com que Bernat tenia el feu per la seva esposa Agnès. sense cap fonament que ho justifiqui. Si va ser el cambrer qui la va donar. presenta una evidente analogía con el de la carta de Reus.. com és el cas dels qui atribueixen la donació a una pretesa i eterna picabaralla entre el castlà i el cambrer i afirmen que les donacions es feien per guanyar el favor del poble. que el nucli fonamental de les disposicions de la carta de Mont-roig del Camp.

i el fet que les dues cartes reusenques esmentin la necessitat de portar endavant les obres defensives. Aquest canonge potser seria un nebot del castlà. S’ha volgut suposar que aquest canonge era un fill del primer castlà reusenc. 73 BLANC. 111. S’assenyalen després quina mena d’imposicions hauran de pagar. Árbol. que l’Església de Tarragona “gastave molt en defensar la ciutat dels moros de Mallorca. Bertran de Castellet.71 Certament. el cobrament dels drets senyorials i eclesiàstics i poca cosa més. en el cas del cambrer. Cal creure que a partir dels anys 1183-1186 el veïnatge devia créixer notablement. quan ja figura com a prevere i canonge. però se suposa que era casat amb Guillema. Op. però. I. posem per cas. Primerament. L’estiu de 1193 va ser elegit cambrer. de l’activitat que podia mantenir respecte a Reus i. El mateix fet de fabricar les muralles devia facilitar aquest augment demogràfic en la mesura que contribuïa a millorar la seguretat de l’indret. Diu Blanc. 72 Sobre aquest cambrer. la qual cosa justificaria la concessió de les cartes. el perquè –com. a la zona d’Escornalbou) i encara era viu el perill dels musulmans mallorquins. filla de Guillem de Tarragona. . La Cambreria. i a partir d’aquí se’l troba documentat amb freqüència en participar als diversos actes de la seu. càrrec que va mantenir fins el seu òbit.72 REUS CAP A 1200 Les cartes de població forneixen una bona informació de com era Reus aleshores. en principi. Les dues cartes també fan esment de la fàbrica de la muralla i de la defensa de la vila en cas de perill i de les condicions a què hom havia d’atenir-se a la fàbrica.els horts i farraginars. era real. Finalment. quines eren les imposicions parroquials. Llavors feia encara relativament pocs anys que havia desaparegut el perill musulmà de l’interior (el darrer episodi bèl· lic hom el situa cap a 1170. La primera notícia que se’n coneix és de 1173. la carta del cambrer assenyala el dret de fadiga que tenia sobre els seus vassalls. només se li pot atribuir la gestió del patrimoni i els actes que s’hi relacionen. RIUS. que cada dia per mar feian correrias”. vol. 65-71.. o bé. va deixar la cambreria i el seu lloc va ser ocupat per Berenguer de Castellet. com la presa de possessió corporal de la vila. el forn i la fàbrega–. cal entendre-ho en aquest context. aquesta avinentesa. No hi ha cap notícia. doncs. p. Per altra banda. referint-se a l’any 1181. cit. el 28 de desembre de 1202. aquest va tenir un fill amb el nom de Berenguer. es tracta també d’una època en què s’observa força moviment poblacional a la comarca. cal suposar que fins el 1180 l’increment del veïnat devia haver estat lent i cap aquesta data la població encara devia ser ben minsa.. 71 AHMR. p. p.73 El perill. vegeu GORT. BERENGUER DE CASTELLET Quan Joan de Sant Boi va ser nomenat paborde.. doncs. Les cartes aprofitaven. 575.

76 Les cartes indiquen que existien boscos.Pel que fa al repartiment de les terres. o potser millor a partir de la fàbrica de les muralles que s’hi anuncien. Riudoms als segles XII i XIII . en el cas que l’enfiteuta –o els seus successors– volgués vendre la propietat. salvant el cens. finalment. tot i que les cartes. amb les següents condicions: la propietat es tenia pel cambrer. si més no. però també que hi havia pasturatges. propi d’un projecte urbanístic no improvitzat. seguint un criteri urbanístic bàsic que es repeteix 74 És conegut el cas de Riudoms on. Cambrils. També hi havia blat. com s’ha vist més amunt. el senyor cobrava un tribut per cada activitat i garantia el bon treball dels forners i dels ferrers. el cambrer garantia la pau i la seguretat del nouvingut. en aquest cas. les cartes concreten que era a parellades. potser a partir de 1203. si el cambrer no se la retenia. Riudoms als segles XII i XIII . on era obligat de portar a llossar les eines. De tota manera. Pergamins. Així mateix. Tant en un cas com en l’altre. el 1225. amb caça. per cada parellada. Aquestes condicions figuren al contracte d’establiment més antic que es conserva a Reus. Pel que fa a les activitats de tipus industrial. en curs d’ampliació. a Salou li va ser concedit el 1194 i va fracassar. mentre que el ferrer pagava una certa quantitat a la senyoria. Valls. ja que els pagesos havien de pagar de cens. i que sembla donar a entendre que la vila va tenir un creixement ràpid i ordenat. datat el 5 de gener de 1205. si més no en els primers temps. la vila devia prendre la seva forma definitiva seguint. l’enfiteuta la podia vendre. carpeta “Cambrers”. dins el clos que es bastia. núm.74 Un altre dels primers oficis a la vila devia ser el de mestre de cases. el domini i la fadiga del senyor. al ferrer se l’establia per períodes de cinc anys. els ferrers eren establerts “amb el consell i la voluntat dels homes”. Probablement hi havia més gent d’ofici75 i un cert comerç. en algun aspecte. Probablement a partir de les cartes. el 1206. ja que. o bé qui sap si ja de sant Pere. El que ja no indiquen les cartes és el nombre de parellades que solia posseir cada pagès. i la ferreria. però probablement també va ser durant aquest període. per cada parellada de terra.. prats. Però la presència del comerç. es diu. els veïns hi intervenien. Pel que fa al paisatge. I el paisatge urbà. sota l’advocació de santa Maria. 24. GORT. p. 76 Els establiments eren enfitèutics i a perpetuïtat. del Mercadal i la presència dels mercats a la comarca: Alcover el tenia des del 1174. una estructura de pla regular. el 1210. 13. ho abona l’aparició. on tots els veïns havien de portar a coure el pa. i a l’església. que cadascuna havia de ser suficient per al conreu de vuitanta quarteres d’ordi. els boscos que se suposa que devien cobrir bona part del Camp es devien anar reduint a mesura que arribaven nous colons i la senyoria els establia. posada. no ho diuen. ja que queda ben clar que el nombre podia ser molt variable. encara que en una proporció menor. calia fer un cens anual. AHMR. les cartes concreten que la senyoria posava els mestres per a les obres de fortificació. cada pagès havia de tenir quatre quarteres de vinya. GORT. p. A Reus no se sap.. Una munió de petites cases més o menys arrenglerades i properes al castell. garrigues. . 75 Es coneix la presència d’un teixidor a Riudoms el 1185. La senyoria establia els ferrers per espais de temps determinats i els donava casa i terres. Riudoms. tres quarteres d’ordi i una de blat. probablement pel perill de la costa. fora muralla –potser ja al segle XIII–. sinó seguint models existents. salvant sempre la fidelitat a l’església de Tarragona. el cambrer podia exercir durant deu dies el dret de fadiga. 26. els senyors es retenien el forn.

.. prop del carrer de les Barreres... 79 Als diferents plànols que es conserven.). Galera. situats cap a l’extrem dels actuals carrers Major i de la Font. més hipotètic. teniauna barbacana i diverses edificacions. però. hi havia l’església. doncs. Riudoms. un quart.). Reus 800 anys.)”.. Cal pensar. i va deixar a l’interior del clos alguns espais que potser van ser conreats. amb l’església i el cementiri al costat nord– que l’actual. només se’n coneix una breu descripció de 1229. dels segles XVII al XIX. en part. p. la zona ocupada avui per les Pescateries Velles probablement era força atapeïda i la plaça. El temple era. era un gran pati que a finals del segle XV va ser ocupat per bastir-hi un nou fossar. 77 Diu la carta del castlà: “i nosaltres [la senyoria] enviarem els mestres d’obres per a aquesta fortificació. així com la plaça. a la banda sud.. ja des d’un bon començament. Fora muralla.”. hi hagué el Mercadal. . sinó també la beguda i la paga.. si més no al llarg del segle XIII. i la segona.. És possible que n’hi hagués un tercer. La vila disposava almenys de dos portals. a Sant Pere). Galanes. 7. a la banda nord. quedaven a la banda oriental. em permeten suposar una capacitat. bastant més petita –de forma irregular. la carta del cambrer ja preveia aquesta possibilitat: “(. com a molt. d’unes cent-cinquanta famílies.. que fa l’efecte que mai no va arribar a ser edificada totalment. i. i des del carrer de la Mar fins al de les Barreres. núm.79 En canvi. Els meus càlculs. es devia edificar primer al voltant del Mercadal i després en els camins que hi accedien (els actuals carrers de Monterols. Era un temple romànic dotat de dues portes: una. que la vila –coneguda després com a “vila vella” per diferenciar-la del barri nascut a l’altra banda del Mercadal– mai no devia arribar a assolir tant de veïnat perquè possiblement mai no es va arribar a edificar del tot. Pel que fa al nombre de veïns que podia tenir la vila cap el 1200. amb el barri de la “vila nova”. al llarg del segle XIII.) i si algú feia les seves cases més enllà de la fortificació (.. com pot ser el cas de la zona que avui ocupa el teatre Bartrina. al mateix lloc on hi ha l’actual. més o menys triangular. mentre que a la banda occidental es formaren els diversos carrers –potser mitja dotzena–. el call o barri jueu i l’hospital. 78 AHMR.arreu (la Selva del Camp. Del castell.. senalles i tapieres. situat al carrer de l’Abadia. mentre que pel que fa el Fossar Vell. absolutament hipotètics.. GORT. donava davant mateix de la porta del castell (més o menys on hi ha l’actual porta de Sant Sebastià. Dins d’aquest espai es van bastir les primeres muralles i la vila a l’interior: el castell i l’església. donava al cementiri (on avui hi ha la capella del Santíssim) i a la plaça (on avui hi ha les Pescateries Velles). i enviarem allí cordes. Fora d’aquest clos. Les muralles –que en part eren de tàpia–77 devien contribuir a donar a la vila un aspecte més o menys rectangular. o bé la zona de l’actual Fossar Vell. bastir les seves cases fora muralla. Cambrils. per bé que era de proporcions bastant més reduïdes. agafant com a eix central l’actual carrer de l’Abadia.78 Davant del castell.. La vila es va desenvolupar dins el petit àmbit que avui va des del Mercadal fins al raval de Sant Pere. i amb la mateixa orientació. i els donarem no solament el menjar. També és ben possible que alguns veïns haguessin preferit. carpeta “Castlans”. per la qual se sap que era envoltat d’un vall o fossat. D’alguna manera. és una qüestió que avui no hi ha cap possibilitat de saber amb certesa. al voltant del Mercadal. 11. Pergamins. encara existia no fa massa temps). situat cap on avui es troben els carrers de la Mar i de l’Hospital. s’observa un pati a la zona de l’actual teatre Bartrina (que.

81 BOFARULL. é independiente de Tarragona. a canvi d’aquesta concessió. mentre que el domini útil era en mans del cambrer. sinó aquell 25 d’abril de 1203. p.80 “la camareria quedà librement senyora de dita vila amb la senyoria civil que ja tenia y ab la directa que se li donà”.) pronto cambió el aspecto de la autoridad conferida a los camareros a causa del cambio de patrono. Morera qualificà de pura novela.).82 No sé en què es fonamentava Bofarull per fer unes tals afirmacions que. cuyo origen fue el siguiente: el dia 2 de noviembre. el gran canvi a la senyoria no va ser llavors.) Desde aquella fecha quedó la Camareria. 69. Mai Reus no va ser como un estado aparte.. el 25 d’abril de 1203. que el tenia pel capítol. Anales. sinó un any més tard: (. EL CAMBRER. bajo el dominio pontificio. y por lo tanto la Villa de Reus. cit. 80 BLANC. Als primers temps d’aquest cambrer. II. . Segons Bofarull. en va conservar sempre la senyoria eminent. sinó que sempre va estar perfectament integrat al Camp i dins les estructures de l’Església de Tarragona. Op. I.. I. car si bé l’arquebisbe va donar al cambrer la senyoria directa de la vila. En este acto el Rey cedió al Papa el patronato que por el decurso de 224 años habia obtenido la corona de las Iglesias de España (. en opinió de Bofarull. l’arquebisbe Ramon de Rocabertí va traspassar el domini directe al cambrer. Fins aleshores l’arquebisbe s’havia retingut el domini directe de la vila. Op. 83 MORERA. Cal pensar que en aquesta època –sobretot al llarg del segle XIII– hi hauria una forta immigració de gent occitana.81 que ho data no pas el 25 d’abril. una mena d’estat pontifici situat enmig d’un domini de l’Església. cit. donació amb què.. Pablo. quan encara no feia ni quatre mesos que ho era. no va ser un canvi com el que proposa aquest autor. hallándose en Roma. I. é independiente de Tarragona (. Certament. p..83 El veritable canvi no va ser quan diu Bofarull. vol. no pas sense una certa raó.I finalment. D. 15. el cambrer. aquesta interpretació –falsa– ha estat força divulgada i utilitzada com una de les motivacions de la secular disputa entre els municipis de Reus i Tarragona. 130. va lliurar una certa quantitat de diners. 82 BOFARULL. SENYOR DIRECTE DE REUS En morir el cambrer Berenguer de Castellet. dit amb paraules de Blanc. és a dir. Pedro II de Aragón. constituyendo como un estado aparte del resto del campo. no s’ha conservat cap notícia concreta. De tota manera. p. Reus va conèixer un canvi radical a l’estructura senyorial. un canvi que comportava per a la vila el constituir-se en un estado aparte del resto del campo. sinó l’1 de maig. p. vol. 16. el va succeir el canonge Ramon de Sant Llorenç. a més. de la mateixa manera que també la tenia sobre tot el territori del Camp de Tarragona.. vol. fué ungido y coronado por el papa Inocencio III.. I. Anales. pel que fa a l’origen dels nous colons.. sense especificar quants. ara. en la Iglesia de S. vol..

Thesaurus sanctae metropolitanae ecclesae política de les reserves apostòliques i la provisió de beneficis que el papat d’Avinyó va consolidar aquest segle. BONNASSIE . Pierre. També ha ajudat a aquesta suposició el fet que un papa va compartir. Josep. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) – Índex vell – Còdex AB – Manuscrits: Tarraconensis. entre 1394 i 1416. el qual. no sé trobar quina mena de relació hi ha entre la coronació de rei Pere el Catòlic i el suposat pas de la cambreria de Tarragona al domini papal com una conseqüència de la coronació. Catalunya mil anys enrera. J. havia perdut la pràctica totalitat del seus drets jurisdiccionals.Altrament. BOFARULL. Diplomes i Furs i senyoriu. Marià. li devia homenatge i fidelitat. Reus. no tindrien cap altre dret. FONTS I BIBLIOGRAFIA Fonts: Arxiu Històric Municipal de Reus (AHMR) – Pergamins: carpetes Cambrers. 19592 i 19612. Sanç. la cambreria i el papat: Pere de Luna –el papa Benet XIII–. es convertia també en senyor directe del castlà de la vila –que tenia en feu per l’Església–. Constantí. representa un punt d’inflexió en la història inicial de Reus: d’alguna manera es pot dir que tanca una primera etapa de formació de la vila i n’obre una de nova. un domini que aquest només tindria per al capítol pel que fa a la servitud del vestuari. Tarragona 19852. efectivament. crec que no n’hi ha cap. 1935. El árbol de la vida plantado en medio del paraiso (1802). Bibliografia BLANC. CAPDEVILA . Barcelona. 2 vol. conservant-ne només el domini eminent. 2 vol. 84 La raó efectiva del suposat pas de la cambreria al papat es produeix al segle XIV. a partir d’ara. doncs. 1981. i en el qual l’arquebisbe. – Protocols: lligall Testaments 1406-1410. vol.84 I tanmateix es produeix un canvi important i que resulta únic al Camp: Reus passava a ser un domini directe del cambrer. El 1203. La seu de Tarragona. El cambrer. Barcelona. rebent la senyoria directa de Reus. però un domini en el qual ni el capítol. . CORTIELLA . Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. – Manuscrits: RIUS. Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona. Andrés de. ni cap altre canonge més que el cambrer. Castlans. Història de Constantí. II. Personalment. Francesc. 1981. a causa de la MARÍ .

l’Alt Camp. 1963. Pere. 1983. el Baix Camp. GORT. Marca Hispanica. Emilio.M. I. – Notícia de Surana de Prades. Reus. – Els senyors feudals de Reus. J. 373-381). Barcelona. XXI. 93-111). Josep. – Conèixer Sant Pere. MORERA . Carles. 3 vol. 1995. dins Boletín arqueológico. 1963. També a Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval. Emma. Valls. Barcelona. Barcelona. Reus. dins Propiedad y Urbanismo. Reus. La restauració de Tarragona. E. 1984.27-38). Barcelona. XI-XVIII). ARAGONÈS . Barcelona. El Tarragonès. 1985. Josep i Joan. XII i XIII)”. Inventari de pergamins del fons Mercader-Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (s. GORT. FACI. Vila-seca-Salou. Javier. una obstinació proverbial. Vila-seca i Salou. 1969. FERNÁNDEZ TRABAL. P. 1956. Francesc. Reus. Reus.. . Riudoms. Gabriel. JUNYENT. FONT RIUS. “Algunas observaciones sobre la restauración de Tarragona”. núm. GORT. 1984. 1420-1425 (1979). Antoni. – El castell de Reus. Reus. – “Franquezas. Reus. ANGUERA . 1987. època IV fasc. Santes Creus. E. 1975. Reus: la formació d’una ciutat. 1989. PAGAROLAS. 83-105). 1990. MÈLIC. Les jueries medievals tarragonines. vol. dins XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Catalunya. vol. A NGUERA . 93-96. 1991 (p. vol. RECASENS . GUIX. Tarragona. el Priorat. – Cartas de población y franquícia de Cataluña. Ezequiel. Barcelona. II. 19812 i 19822. LIAÑO. Esquema de la seva ordenació jurídica inicial”. Barcelona. 2 vol. Reus. GORT. “Una hipòtesi sobre els orígens de Reus: la vila vella”. E. vol. Aproximació a la història de Reus. J. Segles XII i XIII. – Reus. Eduard. 1986. 1982. Història de l’antiga vila dels Arcs. vol. 1987.. DDAA. Agustí Altisent. F. Diplomatari de Sant Bernat Calvó. 121-149). 1991. MARCA . vol. Pere. Barcelona. – Riudoms als segles XII i XIII. – La cambreria de la seu de Tarragona. la Conca de Barberà. dins Miscel· lània en homenatge al P. I i II. Reus. – “Entorn les estructures senyorials al Camp de Tarragona: el cas d’Alcover (s. el seu passat monumental. 1966 (p. El llibre de la cadena de Reus. 1989 (p. Eufemià. 1987. Tarragona cristiana. IGLÉSIES. 800 anys de les Cartes de Població.CORTIELLA . Benet XIII. Any LXVI. 1986.. Josep M. 469-485). Reus. La ciutat de Tarragona. Reus. Pere de Luna i la senyoria de Reus. L’Albiol. I. Laureà. “Entorn la restauració cristiana de Tarragona. 1996 (p. Catalunya romànica. La metròpoli de Tarragona. 1983 (p. 1985. Nou-cents anys de la seva restauració medieval. Tarragona. 1975. 19722. 1989. FORT. SECALL. dins Anuario de historia del derecho español. M. Història d’Alforja. notícies històriques. GORT. 1985 (p. Valls. L’Albiol. Madrid. 1979 – “El nucli urbà de Reus en els temps medievals”.. Tarragona. dins Setmanari Reus. Josep M. MARISTANY . Alforja. Cambrils. costumbres y privilegios de la ciudad y campo de Tarragona”. Senyoria i població al Camp de Tarragona: la vila de Cambrils (segles XII-XVII). 1986. Josep M. LXVI. PLADEVALL. Reus.

Eduard. 1947. El “Llibre blanch” de Santes Creus. Barcelona. Reus.TODA . 19842. Federico. Història d’Escornalbou. . UDINA .

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->