You are on page 1of 14

@sobredrogues: Granollers_Acci Municipal en el consum de drogues #2012_2015 Una eina per a la la prevenci i intervenci comunitria del consum de drogues

en joves i adolescents
Jordi Bernabeu Farrs @jordibernabeu jbernabeu@ajuntament.granollers.cat www.sobredrogues.net Servei de Salut Pblica i Consum Ajuntament de Granollers #Drogues #Prevenci #Joves #Adolescents #Granollers

Don venim i cap a on anem


El passat 2007 des del Servei de Salut Pblica vam endegar una estratgia de treball per abordar, duna manera integral, una intervenci sobre el consum de drogues a la ciutat. Durant aquest perode shan implementat diferents programes i projectes que han constitut un marc de treball tcnic revisat i avaluat. Una vegada finalitzat aquest perode dactuaci ens proposem seguir amb la tasca iniciada. Es pretn continuar amb la lnia de treball iniciada, seguint amb la filosofia prpia de lintervenci passada, per reformulantse noves lnies dintervenci. Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues esdev una iniciativa del Servei de Salut Pblica i Consum de lAjuntament de Granollers, amb vocaci de coordinar i estructurar una intervenci per abordar globalment les drogues, i el seu consum, des de diferents eixos dintervenci. Alhora, planteja treballar conjuntament amb altres rees i regidories. Sestructura a travs de la proposta tcnica del Servei de Salut Pblica i Consum, que valora els objectius i accions anuals i incorpora projectes propis per al desenvolupament de lAcci Municipal. Al mateix temps, disposa de diferents nivells dorganitzaci poltica i tcnica ms endavant explicats- per al seu correcte funcionament. En aquest document sexposa la planificaci per als propers quatre anys. I sestructura segons lesquema segent: Un marc de la proposta de treball Un anlisi de la realitat de la qesti del consum de drogues a Granollers La proposta de planificaci tcnica a partir del diagnstic realitzat El desenvolupament de programes i projectes dintervenci. El disseny la proposta de davaluaci
Per aprofundir i disposar de ms informaci es poden consultar aquestes entrades: Linforme de lObersavtori Municipal de Consum (2010)
http://www.sobredrogues.net/omcd

El document marc Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues 2012-2015


http://www.sobredrogues.net/gram

Pgina 1

Parallelament, cada any es realitzen les planificacions anuals pertinents en les que es detallaran els projectes i iniciatives a desenvolupar. En aquests documents sexplicar, amb ms concreci, lexposici de motius de tots aquests projectes, a ms del seu procs davaluaci. Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues pretn ser leina que orienti i articuli la intervenci municipal en matria de salut- de lAjuntament de Granollers pel que fa al consum de drogues en els propers quatre anys: Perqu potenci el comproms, la participaci i la coordinaci d'institucions i entitats amb responsabilitat en aquest mbit. Perqu consensu principis i estratgies en matria de prevenci i intervenci. Per abordar el tema des duna perspectiva transversal i integradora. Per planificar estratgies i programes a mig i llarg termini. Per a qu sigui avaluada al final del perode daplicaci. La idea principal s desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta: atenci a les persones adolescents i les seves famlies, el desenvolupament duna proposta de prevenci acurada, la implementaci de projectes, latenci a realitats emergents i altres problemes i situacions que puguin presentar-se, mantenir els sistemes danlisi i observaci de la realitat, etc. Perseguim racionalitat i organitzaci. I una relaci eficient pel que fa a mitjans i recursos. Entenem que una bona tasca ens permetr proposar intervencions sobre necessitats que influiran positivament a nivell comunitari. Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues semmarca en la lgica dun procs continu i no en activitats allades. Entenem que sha de treballar continuadament i des de diferents mbits i vessants, evitant les intervencions puntuals (que apareixen i desapareixen). Els punts de partida metodolgics responen a un plantejament bsic de planificaci sociosanitria (Riveras, Vilar i Pujol, 2003): Ens dna una visi de la realitat al territori Ajusta la intervenci sobre les necessitats detectades Protocolaritza el treball i el desenvolupa Es revisa per a futures intervencions

Pgina 2

Per tot, ser bsic treballar conjuntament amb serveis, recursos, institucions que tinguin relaci amb la matria (McGrath, Y. et al.,2006; Roe, E. and Becker, J., 2005; Allot, R., Paxton, R. and Leonard, R., 1999). A ms de collaborar en totes aquelles intervencions que es considerin oportunes, comptant amb la participaci ciutadana com a motor de moltes intervencions. El programa, dacord amb els seus principis dintervenci, t una clara orientaci desde la perspectiva de promoci de la salut (Arthur, M.W., Blitz, C. 2000; Wandersman, A., Florin, P. 2003). Apuntem qestions prpies de la intervenci: A. El perode de desenvolupament de lAcci Municipal: 2012-2015 Al 2007 es dna el punt de partida oficial al desenvolupament de lAcci Municipal que sexplica aqu. En cap moment sha doblidar tota la tasca feta prviament. Ans al contrari. De fet, ha estat aquesta la que ha possibilitat arribar a la situaci actual. El perode establert per a la finalitzaci de la present Acci Municipal, que clour amb lavaluaci final i la planificaci de la seguent estratgia de treball tindr lloc lany 2015. Cada any es realitzaran avaluacions del procs. B. Estratgies dactuaci transversal Els projectes i accions a desenvolupar han de complir amb unes estratgies comunes. Per tot, hauran de marcar-se com a lnies de treball trasnversal: 1. Impulsar i promoure leducaci per la salut. 2. Aplicaci de la filosofia de reducci de riscos i danys. 3. Lentorn 2.0: www.sobredrogues.net com a plataforma 4. Contemplar i transversalitzar la perspectiva de gnere i la multiculturalitat. 5. Sistematitzar la revisi de les accions i la seva avaluaci.

Pgina 3

C. Criteris de lAcci Municipal Proposem un treball que tingui com a pilars de la seva tasca: una forta empremta social, educativa, comunitria i de promoci de la salut. Per aquest motiu, el Pla dAcci Municipal ha de respondre als segents criteris: 1. Que promogui la sensibilitzaci i respecte per la temtica. 2. Que abordi les drogues des de la seva globalitat tenint en compte les caracterstiques locals. 3. Que resulti dutilitat. 4. Que afavoreixi la participaci i treball conjunt. 5. Que utilitzi elements innovadors, lligats sobretot- amb les Tecnologies dInformaci i Comunicaci. 6. Que sigui (in)formatiu per al municipi. D. Dues maneres de treballar Portes endins. Garantir la informaci oportuna al conjunt drgans poltics i serveis tcnics sobre la posada en marxa de la iniciativa, aix com la definici de lorganitzaci i estructura que afavoreixi el treball conjunt. Haurem de tenir en compte: Lideratge poltic. Lideratge tcnic. Dotaci pressupostria. Portes enfora. Fer arribar la informaci necessria a la poblaci del treball desenvolupat: en tant que receptors de la intervenci prpia i copartceps en el seu desenvolupament (necessitat de trobar complicitats amb la comunitat i agents sciocomunitaris).

Pgina 4

E. Espais i collectius dintervenci prioritaris Espais. Escola. Famlia. Treball. Espais ldics i doci. Barris i zones conflictives.

Collectius. Adolescents i joves. Consumidors/es amb usos problemtics. Collectius amb certa vulnerabilitat*. Collectius amb problemes legals. *Ens referim a aquelles persones que, donades certes caraterstiques personals, familiars i/o socials presenten una alta probabilitat ds problemtic de drogues i altres conductes de risc. F. Eixos i dintervenci Un abordatge integral implica un desglossament dels eixos sobre els que shan dactuar. Per aquest motiu, es treballar sobre la divisi deixos segents: 1. Informaci i comunicaci 2. Prevenci i Reducci de riscs 3. Detecci i intervenci 4. Atenci i seguiment 5. Recerca i investigaci G. Planificaci i classificaci de les accions Malgrat que anualment saniran realitzant les planificacions de treball i la previsi de desenvolupament daccions a tirar endavant, pensem que la idiosincrcia prpia de la temtica el consum de drogues- far que tinguem accions perfectament planificades com daltres de carcter experimental. Per tot, classifiquem les accions a desenvolupar segons criteris de classificaci: Estables. Accions que ja sestan fent danys enrere i que es mantindran durant lAcci Municipal. Tanmateix, aquelles accions noves amb vocaci de continutat. Accions que donaran resposta a situacions no plantejades en un inici per lAcci Municipal i que, sobretot, respondran als principis dinnovaci, emergncia i circumstancialitat.
Pgina 5

Experimentals.

Una eina per a la intervenci


En aquesta pla de treball a quatre anys es presenta la continuaci de lestratgia municipal Granollers_Acci Municipal en el Consum de Drogues, per ser aplicada durant el perode 2012-2015. Segueix sent una proposta global dabordatge preventiu i dintervenci en el consum de drogues i altres conductes associades- al municipi. Es sistematitza un pla de treball que permeti desenvolupar els segents eixos de funcionament: 1. Conixer la realitat del consum de drogues a Granollers. 2. Protocolitzar i promoure el treball conjunt relacionat amb drogues des de lmbit professional del municipi. 3. Sensibilitzar el municipi sobre el tema de les drogues i la seva prevenci. 4. Donar resposta a situacions relacionades amb el consum. 5. Proposar intervencions i activitats preventives en la matria. 6. Proposar recursos i serveis tils dorientaci i assessorament per a qui ho desitgi i/o necessiti. Els tres grans pilars del treball que es promouran seran els segents: Potenciar el desenvolupament dels mecanismes de prevenci, informaci i atenci per poblaci jove i adolescent. Definir un contingut teric i tcnic que defineixi la filosofia bsica i global de la intervenci Promoure una metodologia de treball que afavoreixi el treball conjunt, la coordinaci de recursos i la participaci comunitria. Per tot, es seguir amb lestructura organitzativa i de funcionament ja endegada, alhora que seguir en coordinaci i collaboraci amb altres rees municipals i institucionals. I amb tota la tasca que sha realitzat i sest realitzant al municipi, al mateix temps que oferir noves propostes per a la intervenci. En resum, es seguiran aplicant els segent principis de funcionament: (1) (2) (3) (4) Coordinar, estructur i revisar la tasca a desenvolupar Vetllar pel consens professional a lhora dintervenir Proporcionar noves lnies de treball Generar dinmiques de participaci, collaboraci i cooperaci

Lanlisi de la realitat i el diagnstic el trobareu en aquesta adrea:


http://sobredrogues.net/wp-content/uploads/2011/03/ardiagnostic.pdf

I el desenvolupament operatiu-planificaci i disseny- el trobareu aqu:


http://sobredrogues.net/wp-content/uploads/2011/03/planificaciodisseny.pdf

Pgina 6

La prevenci com a base responsabilitat, i a linversa

per

la

Conviure amb les drogues o impedir el seu consum? s la msica de fons que tant confronta a diferents sectors professionals, generant certa desorientaci en tots els estaments implicats en la seva prevenci. s cert que la prevenci no s una cincia exacta pel que ser impossible demostrar la seva evidncia cientfica i validar els resultats. Per molt mpetu o interessos de diferents comits cientfics que pretenguin elevar-la a tal nivell. Aix no ha de ser un obstacle per entendre-la com una estratgia o metodologia d'intervenci seriosa, protocolitzada, i de rigor tcnic. De fet, molts plans estructurats i tcnicament desenvolupats estan considerats com a bones prctiques en diferents estudis internacionals i programes europeus avaluats i reconeguts per lobservatori europeu EMCDDA (European Monitoring Center for Drugs and Drug Addiction Examples of evaluated practices: EDDRA). Ms enll de l'evidncia, prevenir consisteix a aplicar, amb ms o menys encert, estratgies i intervencions per treballar amb ciutadans perqu aquests siguin, per aquest ordre (1) lliures per decidir, (2) sensats per valorar, (3) coneixedors dels riscos i problemes per poder-los evitar. El que si que s evident s que el nostre posicionament pel que fa a com intervenim en el consum de drogues no s neutre. Persegueix el canvi i la transformaci social. Pel que les nostres accions tenen conseqncies. I s en aquest document on volem expressar amb claredat quin ser el marc i els principis que dotaran de contingut teric i subjectiu a la nostra intervenci. El tema drogues permetr treballar aspectes que van molt ms enll dels efectes de les substncies i les addiccions. Entenem la prevenci en el consum de drogues com un mitj i no com una fi per atendre altres aspectes: la responsabilitzaci, el respecte, l'acceptaci de lmits, la prudncia, etc. Fomentarem una actitud de prudncia. Sobretot es treballaran actituds que desprs poden ser tils per a altres coses de la vida. I potenciarem una postura crtica vers tot all que colloca per alhora descolloca (consumisme, publicitat...). Encara que puguem o vulguem intuir les conseqncies a mitj o llarg termini, treballarem des de situacions quotidianes vinculades al present. Deixar-se portar per la sensaci d'urgncia no sol presentar resultats favorables. Comenarem per treballar el ms proper per desprs poder traspassar a substncies i realitats futures o llunyanes. O el que s el mateix: per poder treballar substncies llunyanes necessari haver prioritzat les properes (per exemple, en el treball amb adolescents, joves parlem bsicament d'alcohol i porros). Tot plegat ha de permetre'ns treballar diferents eixos d'intervenci des d'un mateix collectiu: (1) Individual: oferint serveis d'atenci personalitzada; (2) en grup: incidint en tot el col lectiu; (3) comunitari: sensibilitzant i fomentant cohesi i participaci.

Pgina 7

La reducci de riscos com eix central de les intervencions


La reducci de riscos i danys ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenci. O dit d'una altra manera: els projectes de prevenci no poden tenir com a primer i nic objectiu l'abstinncia. Cal allunyar-nos posicionaments paternalistes i postures neutres. El tema drogues s prou seris per ser tractat de manera adulta i des de la responsabilitzaci. L'experincia amb drogues, sobretot amb consumidors, ens ha ensenyat que els tpics discursos antidrogues no arriben als joves ni els sn tils. El nostre posicionament no est renyit amb respectar la llibertat de cadasc per fer i decidir. Plantegem observar les drogues de manera diferent a com ho hem fet tradicionalment: partir de pensaments i idees positives (la majoria s'abst, consumeix controlada i moderadament) sense anticipar problemes ni prejudicis. Treballarem, conjuntament a partir destratgies de detecci preco i prevenci selectiva (Zonnevylle-Bender et al., 2007; Toumbourou et al., 2007; Canning, 2004). Per abordar globalment les drogues cal integrar diferents perspectives, que alhora han de ser suficientment flexibles per donar resposta a la diversitat de relacions que els individus i les societats estableixen amb les substncies. Apostem per lenfoc de reducci de riscos com a punt de partida de la nostra intervenci. No parlem diniciatives concretes, sin duna lnia dintervenci que pot fer-se present a qualsevol situaci. s una alternativa oberta a la complexitat del fenomen del consum de drogues i que no renuncia a entendre que labstinncia seguir sent la millor manera devitar-se qualsevol problema amb aquestes. Sense abandonar el treball en prevenci primria, busquem alternatives a la idea del Consum Zero. Quin ha de ser lenfoc amb aquelles persones que consumeixen i probablement no deixaran de fer-ho? Amb aquestes pensem que cal treballar des de la perspectiva de la responsabilitat de les eleccions i ls de substncies. Tenim present que hem dadaptar les intervencions a les realitats i necessitats prpies daquells a qui ens dirigim. A ms de treballar amb un llenguatge proper. Pel que ser necessari establir lnies dactuaci diferents en funci de quin consum o quina postura es t vers les drogues, partint de la realitat prpia daquells/es a qui ens dirigim -i no de la nostra-. La persona ser lelement central del treball. I sobre ella i no la substncia- recaur la part ms important de les nostres intervencions. En aquesta lnia, la informaci -necessria per no suficient- ha de venir acompanyada dun procs actitudinal que fomenti la reflexi i responsabilitzaci de lacci.

Pgina 8

Les intervencions es centraran sobretot en les substncies ms properes o instaurades (o el que s el mateix: per poder treballar substncies llunyanes prioritzarem les properes). Els projectes i les accions que es desenvolupin tindran en compte diferents maneres daproximar-se i relacionar-se amb les drogues, que al mateix temps, guiaran i marcaran la filosofia del procs:

Adaptat del V PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA COMUNIDAD AUTNOMA DE EUSKADI. 2004-2008 2004-

Pgina 9

Collectius Col lectius i espais datenci prioritria


Si b s cert que estem parlant duna acci comunitria de treball amb poblaci general, existeixen collectius i espais datenci prioritria. Fem especial mfasi en la poblaci jove i adolescent, bsicament perqu els primers consums s'instauren en aquests cicles d'edat. s l'etapa de la construcci crtica de la prpia identitat i t un valor educatiu importantssim. S'assimilen i es coneixen moltes pautes i normes de funcionament socials: cap a un mateix i l'entorn. A ms, ens permet incloure a bona part de la comunitat, formalitzant la seva vessant socialitzadora i educativa: famlies, centres educatius i altres agents comunitaris. Sovint, la prpia implementaci de lestratgia, ens obliga a repensar-ho tot. I proposem algunes qestions que des de la intervenci ens proposem resoldre (o almenys abordar): La majoria de problemes de consum jove i adolescent de drogues sn conseqncia de disfuncions familiars, relacionals i socials, o de malestars personals. Pot ser que les drogues acabin emmascarant aquest problema de fons? No tots els usos adolescents de drogues adolescents tenen el mateix nivell de risc i problemtica. Per tant, quins prioritzem? Els consums problemtics solen ser el resultats d'uns hbits de consum lligats a uns estils de vida (o prctiques de relaci social). T sentit noms una intervenci especfica en drogues? Existeixen riscos molt ms importants que l'addicci i el perjudici per la salut. Tot i que sovint parlem de salut, no t ms sentit centrar-se en les conductes associades bsicament (qu fem sota els efectes de les drogues, a quins riscos ens exposem i quines problemtiques tenim)? Professionalment necessitem etiquetar per justificar els nostres diagnstics. I una vegada fets aquests, qu? Un dels objectius de la nova estratgia s ampliar la rtio dedat relativa a la poblaci destinatria sobre la que intervenim. En lanterior perode dintervenci (2007-2010) hem percebut que existeix un collectiu dedat compresa entre els 18-21 anys aproximadamentque duu a terme prctiques prioritries en matria de prevenci i reducci de riscos: intensificaci de les prctiques doci, augment significatiu dels consums (tant per quantitats com per tipus de substncies, etc.). Tanmateix, ens marquem dos collectius sobre els que destinar part de les nostres motivacions de treball: el collectiu dimmigrants; i el collectiu femen. Entenem que tenen caracterstiques prpies que determinen intervencions pertinents.

Pgina 10

Sintentar que les intervencions es duguin a terme en espais diversos i propis de Granollers, doncs ser ms idoni integrar-nos que no pas generar serveis parallels. Ara b, no oblidem que altres collectius i ciutadans/nes necessiten tamb latenci concreta que el tema requereix.

Lentorn 2.0 com a espai de relaci, prevenci i intervenci


No podem deixar al marge noves relacions de comunicaci i relaci. Alhora que potencials canals d'intervenci. Tot el que s'entn per internet 2.0 -xarxes socials, bsicament- ha esdevingut una revoluci pel que fa a noves prctiques de relaci, comunicaci, recerca i producci d'informaci, alhora que gesti de la nostra identitat i quotidianitat. Els usos adolescents i joves han estat, inicialment, el paradigma d's d'aquesta nova realitat, tot i que cada vegada ms s'han universalitzat pel que fa a qualsevol grup d'edat i collectiu. Com a treballadors en l'mbit de l'atenci sociosanitria se'ns obre tot un nou mn d'intervenci. I s evident que es necessita una reflexi seriosa i un posicionament consensuat. Retrobem de nou -afortunadament- paraules tan nostrades com treball cooperatiu, participaci, horitzontalitat, etc. Tot i que en un sentit diferent al que probablement estem acostumats a treballar (amb els corresponents matisos a fer). Avanarem a mesura que experimentem i participem d'aquest entorn. I gaireb segur que, a diferncia d'altres fenmens que ens ha tocat abordar, no t sentit plantejar posicions resistencialistes, que no acrtiques. Plantegem tres punts de partida molt bsics: Lentorn 2.0 ha vingut per quedar-shi. I aquesta arribada ha esset tan rpida, i avana a un ritme de vertigen que sovint ens dificulta el poder parar-nos a reflexionar les seves formes ds. El debat no est en leina. Sin en els usos. I la primera lectura sempre ser en clau positiva: esdev un element de construcci per davant dels posibles problemes que puguin comportar en la gesti del nostre dia a dia o en la nostra professi. Ja que es tracta duna eina amb moltes potencialitats (sobretot pel que fa a la seva vessant relacional) s clar que poden presentar-se usos problemtics. Pel que necessitarem dun discurs preventiu i formatiu al voltant. s per aquest motiu que, parallelament a aquesta estratgia municipal, i com a producte de lanterior, endeguem una estratgia a part que t per finalitat prevenir els usos problemtics de les tecnologies de la informaci, comunicaci i relaci (podeu veure ms informaci a www.sobrepantalles.net).

Pgina 11

Estem obligats a repensar-ho tot (tot). Cal que ens qestionem aspectes bsics: com utilitzarles per millorar la nostra prctica professional? En el mn virtual calen educadors? Cal utilitzar les mateixes eines/perfils com a professionals que com a ciutadans? Com emfatitzar i afavorir les bones prctiques, que en sn moltes? Quin discurs cal potenciar per evitar-ne usos problemtics?

Prevenir en temps de consideracions necessries

crisi:

algunes

Som conscients que lestratgia que presentem semmarca en un perode de crisi brutal. I no podem simplificar-ho noms a qestions econmiques. Aquesta s una crisi sistmica que, disfressada de la ideologia de lausteritat, sovint ens presenta que lidea de lEstat del Benestar resulta massa cara. El sector pblic, especialment leducatiu, el social i el de la salut, esdev altament vulnerable. Cal que siguem especialment constructius, per tamb crtics amb els nous horitzons. No volem deixar-nos endur per discursos fcils ni alarmistes. A tot aix cal afegir que els advertiments que, a nivell de context social, histric i cultural Roman (1999), Funes (1991, 2010), Conde (1999) i Comas (2002) ens han advertit en nombroses ocasions sobre els perills de simplificar qestions complexes vinculades a aquests temes. Seguirem amb la nostra proposta deficincia, que ja hem plantejat al llarg dels ltims anys, i plantegem per als segents. Defensem una proposta tcnica que prioritzar les necessitats de la comunitat. Una proposta raonable de costos de la que estem convenuts que compleix amb escreix leqaci recursos invertits-treball desenvolupat.

Especial mfasi en la revisi i avaluaci


Entenem lavaluaci com una eina de treball necessria perqu ens ha dajudar a veure quines coses han canviat desprs de la nostra intervenci. Al mateix temps, ha de servir-nos per fer visible la feina feta, recollir mrits i mostrar els punts que cal reforar o reorientar. Caldr fer un procs de revisi i seguiment de lAcci Municipal que pugui aportar elements per a la discussi i valoraci del treball que sest realitzant. Per aix, ser bsic planificar, avaluar el procs i els seus resultats, i revisar la feina feta al finalitzar el procs. Som conscients que, probablement, els resultats de la intervenci sn difcils d'avaluar a curt termini. Tot i aix: especial mfasi en la revisi i avaluaci. Pel que revisar, i si es pot -en la mesura de les possibilitats- avaluar totes les intervencions. Establint els indicadors i instruments d'avaluaci. s aqu on tenim dos grans handicaps: poca evidncia cientfica i dificultats d'avaluaci. Per hi ha bones prctiques que deixen entreveure que una bona feina

Pgina 12

evitar molts problemes en un futur. I totes elles solen estar emmarcades en plans comunitaris de prevenci, pel que no sn activitats allades.
La proposta davaluaci la trobareu aqu:
http://sobredrogues.net/wp-content/uploads/2011/03/avaluacio.pdf

Bibliografia
Conde, F. (1999). Los hijos de la desregulacin. Jvenes, usos y abusos en los consumos de drogas. Fundacin CREFAT. Monografas, 6. Comas, D. La percepcin social de los problemas. Sociedad y drogas: una perspectiva de 15 aos. FAD. 2002. pp. 77-94. Elzo, J. y otros (2003), Drogas y escuela VI. Evolucin del consumo de drogas en escolares donostiarras (1981-2002). San Sebastin, EUTS, pp. 385-405. Funes, Jaume (1991). LUnivers de les Drogues. Barcanova. - (2010). 9 ideas clave: educar en la adolescencia. Gra. Hawking, J.D., Catalano, R.F. y Miller, J.L. (1992). Risk and protective factors for alcohol and other drug problems in adolescence and early adulthood: implications for substance abuse prevention. Psychological Bulletin,112, pp. 64-105 Kumpfer, K.L., Alvarado, R. (2003). Family-strengthening approaches for the prevention of youth problem behaviors, American Psychologist 58, pp. 45765 Legleye S, Karila L, Beck F, Reynaud M. Validation of the CAST, a general population Cannabis Abuse Screening Test. Journal of Substance Use. 2007, 12(4): 233-242. Loveland-Cherry, C. J. (2000). Family interventions to prevent substance abuse: children and adolescents, Annual Review of Nursing Research 18, pp. 195218. Martnez, D., Pallars, J., Espluga J., Barruti M., Canales, G. (2009). LObservatori de Nous Consums de Drogues en lmbit Juvenil. Associaci Institut Genus. McGrath,Y. y cols. (2006). Drug use prevention among young people: a review of reviews. National Institute for Health and Clinical Excellence. Moncada, S. (1997). Factores de riesgo y de proteccin en el consumo de drogas. En Plan Nacional sobre Drogas (Ed.), Prevencin de las drogodependencias. Anlisis y propuestas de actuacin (pp. 85-101). Peterson, P.L., Hawkins, J.D. y Catalano, R.F. (1992). Evaluating comprensive community drug risk reduction interventions. Design challenges and recommenations. Evaluation Review, 16, 579-602.

Pgina 13

PNSD (2010). EDADES -Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas en Espaa (2010). Delegacin del Gobierno del Plan Nacional Sobre Drogues. Ministerio de Salud. PNSD (2010). ESTUDES -Encuesta Estatal sobre el Uso de Drogas en Enseanzas Secundarias (2010). Delegacin del Gobierno del Plan Nacional Sobre Drogues. Ministerio de Salud. Ramirez De Arellano, A. (2002). Actuar Localmente en (Drogo)Dependencias.Pistas para la Elaboracion de Estrategias, Planes y Programas. GID. Riberas, G., Vilar, J., Pujol, P. (2003). Disseny de les intervencions socioeducatives. Barcelona: Pleniluni. Roe, E., Becker, J. (2005). Drug prevention with vulnerable young people: a review', Drugs: education, prevention and policy', 12 (2), pp. 85-99. Smith, L. (2000). Take Your Partners! Stimulating Drugs Prevention in Local Communities. Middlesex: Social Policy Research Centre. Country: United Kingdom. Roman, O. (1999). Las drogas: Sueos y Razones. Ariel. Sussman, S. y cols. (2004). The Motivation, Skills, and Decision-Making Model of Drug Abuse Prevention. Substance Use & Misuse, 39, (1012), pp. 19712016. Toumbourou, J. W.; Stockwell, T.; Neighbors, C.; Marlatt, G. A.; Sturge, J.,Rehm, J. (2007), 'Interventions to reduce harm associated with adolescent substance use.', Lancet 369(9570), 1391-1401. Vega, A y otros. (2002), Drogas. Qu poltica para qu prevencin. San Sebastin, Gakoa. Vega, A. (2003), Los avatares de la poltica educativa escolar relativa a las drogas. Wandersman, A., Florin, P. (2003), Community interventions and effective prevention, American 51 Psychologist 58 (67), pp. 441448. Zonnevylle-Bender, M.J.S., Matthys, W., Van de Wiel, N.M.H., Lochman, J.E. (2007). Preventive effects of treatment of disruptive behavior disorder in middle childhood on substance use and delinquent behavior. Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 46, (1), 33-39.

Protocol per a citar aquest article: Bernabeu, Jordi (2012). Granollers_Acci Municipal en el consum de drogues #2012_2015

Una eina per a la la prevenci i intervenci comunitria del consum de drogues en joves i adolescents.

www.sobredrogues.net/basesgram www.sobredrogues.net/basesgram . Granollers.


Est permesa, i vivament aconsellada, la reproducci total o parcial dels continguts daquest document, Pgina tot amb modificacions i millores del text. L'nica condici fins i 14 s que figuri primer el nom de l'autor i/o les referncies a daltres autors i desprs el de tots els qui hi hagin introdut millores. Totes les cpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials