8

07.12.2012

AVANAMENTEDITORIAL

P
PEDRA I PINZELL. ANTOLOGIA DE LA POESIA XINESA CLSSICA
Prleg i traducci: Manel Oll Editorial: Alpha (Barcelona, 2012) Pgines: 176 Preu: 23 euros

edra, pinzell, tinta i paper sn els quatre tresors que feien servir els lletrats en el ritual de lescriptura. Noms amb quatre gotes daigua ja es pot comenar a moldre la barra de pols de tinta sobre la pedra negra. Shi afegeix encara un rajol daigua lleument salada i es fa girar la barra de tinta fregant-la sobre la pedra del tinter: laroma i la textura de la tinta xinesa a poc a poc es fan presents. Al cap duns minuts, quan la mixtura ja es prou densa i brunyida, es passeja el pinzell sobre la pedra per amarar-lo del lquid untus. Llavors es poden traar sobre el full de paper darrs els carcters del poema, o b els nvols i els rocams dun paisatge ms o menys evanescent, o b les sentncies dels mestres antics. Els lletrats destres en les arts del pinzell eren normalment funcionaris, jutges i homes destat. Havien accedit als seus crrecs poltics i administratius a travs dels exmens imperials, justament grcies al domini de lescriptura i per la familiaritat amb una cnon de clssics de la literatura i del pensament moral i poltic, de tradici confuciana. La literatura xinesa es desenvolupa sota la frula duna forta tutela institucional. A la Xina imperial hi manaven els lletrats. Aquesta centralitat de la prctica literria en la continutat del cos burocrtic xins a travs del sistema de les oposicions del mandarinatge feia que els corrents centrals de lescriptura literria tendissin a un estil formulari, hiertic, imitatiu, moralista, retric i desprovet dexpressivitat, llagoter i servil. La literatura era central en el sistema poltic i cultural xins, per amb el cost de la rigidesa. Enmig dels milers descrits i poemes imitatius i desprovets dal literari de cada temporada, shi escolaven de tant en tant brins de literatura genuna, on hi trobem all que fa que la literatura sigui literatura: lart de la paraula com a forma insubstituble de plaer i de coneixement. Els poemes que hem triat i tradut no ens han dinduir al miratge: pertanyen a les veus singulars que shan fet sentir enmig daquesta salmdia sotmesa als ritus de la instituci literria dominant. Dels que apareixen en aquesta antologia, la majoria eren funcionaris, en alguns casos, exiliats o represaliats, en altres casos obstinats conreadors de vides paralleles, nhi havia uns quants de coneguts per la seva destresa musical, tamb nhi havia que eren ermitans o simplement lletrats que es van veure abocats a una vida retirada. [...] Per a b i per a mal, la tradici potica xinesa tendeix ms a recrear lharmonia que a mostrar el conflicte, tendeix ms a fondre el subjecte en lentorn que no pas a caracteritzar personalitats singulars, tendeix ms a alludir o suggerir que no pas a expressar cla-

Pedra i pinzell
Per primer cop es publica en catal el bo i millor de la poesia xinesa clssica en una traducci directa de loriginal i en una edici bilinge xins-catal. Hi sn representats els poetes Li Bai, Du Fu, Bai Juyi, Wang Wei, Li Qingzhao i Su Shi... Us oferim un fragment del prleg de Manel Oll
rament, t ms tractes amb les sensacions i les emocions que no pas amb les idees, tendeix ms a recrear paisatges, situacions i frmules reiterades que no pas a loriginalitat. La plasticitat i la contenci, la capacitat de suggerir emocions, dexpressar-ho tot sense dir-ho (Wang Shizhen) i de recrear els dinamismes de la natura es troben entre les qualitats ms preuades de la poesia clssica xinesa. Com va dir el lletrat Wang Changling: Un poema s bo quan lltim vers fa que el pensament sestengui sense fi. La poesia xinesa clssica lliura feixos de percepcions gaireb sense filtrar-les a travs de lacci jerarquitzadora de la gramtica. El minimalisme gramatical fa que els poemes es presentin com rams de paraules diamantines que ressonen entre si [...]. Labsncia de marques morfolgiques en els mots (ni el temps, ni la persona, ni la funci o la categoria gramatical queden definides en els carcters xinesos) i la naturalesa tnue o inexistent de les traces sintctiques en la seva organitzaci textual especialment difuses en la poesia expliquen lambigitat generada per la polivalncia funcional dels mots i expliquen tamb latemporalitat i la impersonalitat caracterstiques de la poesia xinesa clssica. La llengua xinesa permet un predomini del component semntic que converteix el poema en una juxtaposici dinmica dimatges en interacci. Lambigitat funcional i labsncia de nexes, modificadors, marcadors i determinants contribueixen de forma decisiva a convertir el poema en un procs de construcci de sentit germinal, inacabat, que el lector pot transitar seguint qualsevol de les diferents interpretacions sintctiques que fan possibles els potencials de significaci. I converteixen qualsevol traducci en una tria dolorosa que deixa necessriament fora totes les altres opcions. Es pot atribuir a aquesta absncia dun discurs travat un paper important en la tendncia de la poesia clssica xinesa a escapar

Llibres