You are on page 1of 8

Jo conec la meva herncia, i tu?

12.12.12 a les 12 hores, un homenatge a lherncia de grecs i romans a partir de la lectura de textos clssics o que parlen de la seva empremta... taca
Quan surts per fer el viatge cap a taca, has de pregar que el cam sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixena. Els Lestrgons i els Cclops, l'arat Posid, no te n'esfereeixis: sn coses que en el teu cam no trobars, no, mai, si el pensament se't mant alt, si una emoci escollida et toca l'esperit i el cos alhora. Els Lestrgons i els Cclops, el fero Posid, mai no ser que els topis si no els portes amb tu dins la teva nima, si no s la teva nima que els drea davant teu. Has de pregar que el cam sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d'estiu que, amb quina delectana, amb quina joia! entrars en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, corals i nacres, ambres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben. LECTOR 1 Sempre tingues al cor la idea d'taca. Has d'arribar-hi, s el teu dest. Per no forcis gens la travessia. s preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que haurs guanyat fent el cam, sense esperar que t'hagi de dar riqueses taca. taca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res ms no t que et pugui ja donar. I si la trobes pobra, no s que taca t'hagi enganyat. Savi com b t'has fet, amb tanta experincia, ja haurs pogut comprendre qu volen dir les taques. LECTOR 2

Konstandinos Kavafis (1911)

No vulguis esbrinar - saber-ho s sacrleg la fi que a tu i a mi, Leucnoe, ens han assignat els dus, ni consultis els clculs babilnics. Val ms que acceptis el teu futur, sigui quin sigui. Tant si Jpiter et concedeix molts hiverns Com si s l'ltim aquest que amb els esculls apaivaga la mar Tirrena, tingues seny, filtra els teus vins i, perqu la vida s breu, no esperis llargament. Mentre parlem haur fugit el temps envejs: viu avui, no et refis gens de dem. Quint HORACI Flac Unos dicen que lo ms bello sobre la oscura tierra son los jinetes en tropel, otros que la infantera y algunos que una flota de barcos; pero yo digo que es lo que uno ama Safo de Lesbos (S. VI aC) Us felicito, amics, heu pres la decisi de fer un viatge a Grcia, s a dir, de tornar a Grcia. Perqu sempre shi torna, encara que sigui la primera vegada que es visita fsicament ; s un retorn a les nostres arrels, per a tots els europeus i, especialment, per als catalans M ngels Anglada Que cadasc sigui a la seva manera grec, per que ho sigui Goethe

Fa aproximadament quatre mil anys aparegu a les costes i les illes del mar Egeu una raa formosa i intelligent que entenia la vida duna manera del tot nova (...) Lsser ideal va ser per a ells no pas lesperit pensant o lnima de delicada sensibilitat, sin el cos nu H. Taine No hi ha terra ms famosa que Grcia ; cap poble ha deixat en la histria una petjada ms profunda que els grecs () Les nostres idees modernes sobre poltica, medicina, art, drama, histria i cincia es remunten als antics grecs. Tota la civilitzaci occidental prov directament de lobra dels antics grecs Isaac Asimov Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. nescio, sed fieri sentio et excrucior. [Odio i estimo. Com m'ho faig, potser em demanes. No ho s, per sento que s aix el que em passa, i em torturo.]

Gai Valeri CATUL


Feli de lhome, jo pensava, que, abans de morir, ha pogut navegar pel Mar Egeu. Molts sn els goigs de lhome : amors, fruites, idees. Per solcar aquest mar en la dola tardor, mormolant el nom de cada illa, em penso que no hi ha un altre goig que submergeixi ms el cor de lhome en el Parads. Nikos Kazantzakis (Alexis Zorbs) Snion! Tevocar de lluny amb un crit dalegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent : pel teu record, que em drea, feli de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. Temple mutilat, desdenys de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota lonada rient, dormen leternitat! Tu vetlles, blanc en laltura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per lembriac del teu nom, que a travs de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels dus; per lexiliat que entre arbredes fosques talbira sbitament, oh precs, oh fantasmal! I coneix per ta fora la fora que el salva als cops de fortuna, ric del que ha donat, i en sa runa tan pur. Carles Riba (Elegies de Bierville)

Cum subit illus tristissima noctis img qu mihi suprmum tempus in Vrbe fuit, cum repet noctem qu tot mihi cra relqu, lbitur ex oculs nunc quoque gutta mes. [Quan evoco la imatge tristssima daquella nit en qu vaig haver de passar els meus ltims moments a la ciutat, quan recordo la nit en qu vaig haver de deixar tot el que mera estimat, encara ara llisca pels meus ulls una llgrima.] Publi OVIDI Nas (Tristes)

Y ahora, lejos ya el viaje y cerrando este libro, vuelvo un instante el pensamiento hacia atrs y cierro los ojos. Los rostros de mrmol se hacen vivos, los templos desgastados abren otra vez sus puertas, huele a la carne de las reses sacrificadas para contener la ira de los dioses y sonre pcara Afrodita, envuelta en un sensual perfume de algas y sargazos. El ciego Homero pinta hombres que hablan por s mismos, corre junto a los muros de Troya la clera de Aquiles y Ulises llora su patria en la ignota isla de Calipso. Restalla el rayo de Zeus, brama la furia del bruto Hrcules, cantan las aguas escuchando a Safo y Cervantes vence en Lepanto mientras Byron agoniza en Missolonghi. Las duras montaas de Creta esculpen los versos exactos de Kazantzakis mientras Miller se baa en un ocano de luz. Herclito moja nuestras almas en los ros y Aristteles nos invita a apropiarnos de la belleza. Resuena el bronce en el campo de Maratn y en el mar de Salamina, arden los templos de Atenas por el fuego de Jerjes, Alejandro vence en Grnico y cabalga luego ms y ms lejos, en su neurtica obsesin por verlo todo y olvidar su origen.Alejandra se mece en brazos del aire, arrullada por los versos de un melanclico Cavafis. El Mediterrneo tiene el color del vino y la alborada es rosa a las espaldas de taca. La sangre de Grecia rezuma en mis arterias mientras escribo aqu, en Espaa. Fue aquella una edad en que el hombre pareci atrapar el sentido de la vida, hacer suya la propia existencia, en comunin con la Naturaleza y con el Tiempo, y en

paz con los dioses hasta donde ello era posible. Fue un momento fugaz de la historia humana y tal vez irrepetible. Y ese instante luminoso se produjo merced a una civilizacin que jams, salvo en los das de Alejandro, se constituy como un nico Estado, pero que alent su conciencia de nacin en su espritu de unidad cultural. El milagro griego se produjo porque aquellos hombres nunca se sintieron hermanados por los lazos de la sangre, sino por la religin, los juegos deportivos, la poesa, el arte y el pensamiento. Vinculados por el corazon y la razn, su verdadera patria no fue otra que el alma y la razn. Y nos dejaron hurfanos al irse. Para ellos, en los momentos ms elevados de su civilizacin, ser y parecer fueron la misma cosa () LECTOR 1 El hombre griego intent integrar los saberes, llegar a ser un hombre total, organizar el caos fragmentado bajo la unidad de la luz del pensamiento. Bautiz a las estrellas y a las constelaciones con los mismos nombres con que ahora los conocemos, y a los sentimientos, a las pasiones y a la mayora de las ramas del saber humano. Invent tambin la literatura y la reflexin sobre el ser. Y se pregunt, antes que nadie, qu es lo que somos. Lo gracioso es que no lo sabemos muy bien todava tantos siglos despus. Imaginativos, soadores, audaces, curiosos y llenos de coraje, los griegos se enfrentaban a la vida con esperanza y vigor () Por eso, mientras otros pueblos han conquistado grandes territorios del mundo a lo largo de la Historia, ellos conquistaron algo mejor : nuestras mentes y nuestros corazones. Nos ensearon a rer, a reflexionar y a llorar. La gran hazaa de los griegos fue cincelar el alma del hombre libre, por eso todos somos griegos. Y su principal tarea fue exigirse y exigirnos que todo se lograse en el curso de la vida : el amor, la dignidad, el honor, el saber, la alegra y la cordura. As, tambin nos ensearon a vivir la vida () Fue aqu, en el Mediterrneo, en el mar de la pasin, donde sucedi el gran milagro. LECTOR 2 Javier Reverte (Corazn de Ulises)

Visquem, Lsbia meva, i estimem-nos, i el xiu-xiu dels vells massa seriosos considerem-lo del valor dun as. El sol pot pondres i tornar a sortir: a nosaltres, quan la breu llum sapagui, ens tocar dormir una nit perptua. Fes-me mil petons i cent ms desprs , desprs mil ms, desprs els cent segons, desprs fins a mil ms i desprs cent. Desprs, quan molts milers ens nhaurem fet, els embolcallarem per no saber-los, no fos que un malastruc pugui envejar-nos en saber que hi ha hagut tants de petons. Gai Valeri CATUL

Canta, deessa, la ira funesta dAquilles Pelida, ira que obr als aqueus el cam dinnombrables sofrences i Hades avall estimb dherois mil nimes fortes, fent daquests mateixos herois pastura de gossos i pat de tots els ocells, mentre Zeus son designi acomplia. Canta primer de tot la baralla que fu que lAtrida, cap de guerrers, i Aquilles div renyits se nanessin. Homer, Ilada, 1-7

Parlam, oh Musa, daquell de mil cares, que fu mil viatges quan arras el castell i la vila sagrada de Troia. Moltes ciutats visit, conegu el pensament de molts homes, per tamb va patir per la mar, dins del pit, moltes penes, sempre lluitant per salvar els companys, pel retorn i la vida. Ell shi esfor, i tanmateix li va ser impossible salvar-los: tots es van perdre per massa insensats, ells mateixos, els bojos, perqu es menjaren les vaques del Sol, el Fill de lAltura, que pel seu crim els priv de tornar algun dia a la ptria. Filla de Zeus, deessa, comena don vulgues, i parlans. Homer, Odissea, 1-10

Canto les armes i lheroi que, el primer, des de les costes de Troia, foragitat pel dest, arrib a Itlia i als ribatges de Lavnium, desprs dser llargament batzegat per les terres i pel mar a causa de la violncia dels dus de Dalt i de la ira memoriosa de Juno, desprs dhaver sofert tamb molts destrets en la guerra, fins a tant que hagu fundat la seva ciutat i hagu transportat els seus dus al Laci, don sorgiren la nissaga llatina, els nostres pares albans i, a laltura, les muralles de Roma. Virgili, Eneida, 1-8

T eres mi nica casa, t, Cintia, mis nicos padres t, todos los instantes de mi dicha. Ya est triste, ya por el contrario, alegre, a mis amigos, como quiera que est, dir: Cintia es la causa [Tu mihi sola domus, tu, Cynthia, sola parentes Omnia tu nostrae tempora laetitiae. Seu tristis veniam seu contra laetus, amicis Quicquid ero dicam: Cynthia causa fuit]

Properci, Elegies

Mentre sanaven els dos parlant aix lun a laltre, un gos que jeia aixec la testa i les dues orelles, Argos, que Ulisses mateix, el de cor pacient, acabava de criar, sense haver-sen gaudit, quan part cap a Troia la sagrada. I abans els joves solien endur-sel a les cabres ferestes i a crrer la llebre o el crvol ; i ara jeia all, negligit, en labsncia de lamo, sobre un gran munt de fems que a lindret del portal li tiraven de les mules i els bous, esperant que els homes dUlisses els anessin duent al clos gran per ladob de la terra : all sestava ajaat el gos Argos, tot ple de paparres. Va reconixer Ulisses en lhome aquell que venia, i, bellugant la cua, acal totes dues orelles : ja no tingu la fora per crrer cap al seu amo. I ell, que ho vei, gir els ulls i va eixugar-se una llgrima, fcilment amagant-la dEumeos ; i cuit a preguntar-li : -s ben estrany, Eumeos, aquest gos enmig de la femta ! fa bonic, com a raa ; per no es veu gaire si era molt corredor tamb, per damunt daquesta bellesa, o si noms era aix, com els gossos taulers de les cases de senyor, que els mantenen lluents noms per la mostra. I llavors, responent, Eumeos porquer, li digueres : -S, s el gos de lheroi que ha mort tan lluny de nosaltres ! Si el veiessis com era daspecte i de fets, quan Ulisses, en partir cap a Troia, ens el va deix, et quedaries esbalat de la seva llestesa i la seva bravura. Fera que ell aixequs, als recers de la selva pregona ja no podia fugir, car ell lencertava pel rastre. I ara t tots els mals : el seu amo lluny de la ptria sha perdut i les dones, deixades, no en tenen cap cura. S, perqu els servidors, quan ja no comanden els amos, ja no volen fer ms les feines que sn de justcia ; car la meitat del valor que t un home, Zeus que al lluny mira la hi pren, quan sabat sobre ell el dia de lesclavatge. Tal havent dit, entr en el casal de bon habitar-hi i an de dret a la sala, amb laplec dels galants senyorvols. I Argos, laferr una parca de mort tenebrosa, tot seguit dhaver vist Ulisses al cap de vint anys.

Homer, Odissea XVII, 290-328