You are on page 1of 5

“No ens fa falta valor per emprendre

certes coses perquè siguin difícils, sinó
que són difícils perquè ens manca valor
per emprendre-les.”
Lucio Anneo Séneca

butlletí electrònic de
l’Espai Jove de la Intersindical-CSC
número 7 · febrer 2009 www.lespaijove.cat
espaijove@intersindical-csc.cat

Ja s’acosta la nostra
III Assemblea Nacional!
El proper dissabte, 21 de març, l’Espai Jove de la In- i fora dels centres de treball. En aquest sentit, abor-
tersindical-CSC celebrarem a Barcelona la nostra III darem l’actual conjuntura econòmica i la necessitat de
Assemblea Nacional, per posar en comú la tasca feta fer-hi front.
durant aquests darrers 2 anys i fixar les nostres priori-
tats per aquest nou període. Igualment, el desplegament territorial de l’entitat, així
com de la mateixa Intersindical-CSC, la generació de
Amb aquesta Assemblea, la branca juvenil de la In- discurs i material formatiu en matèria socio-laboral o el
tersindical-CSC arriba al seu desè any de vida, temps teixir aliances amb d’altres organitzacions i col·lectius
durant el qual els i les joves d’aquest sindicat han anat juvenils seran alguns dels aspectes claus que caldrà de-
organitzant- se per a fer front a la seva acti- batre-hi.
vitat sindical, dins
L’objectiu global, però, ha de ser sentar
unes bases sòlides per tal de fer créixer
un projecte ja consolidat, però que ha de
demostrar que sap donar resposta en
els moments complicats com l’actual,
en què la crisi ens precaritza les nos-
tres vides més que mai, el pactisme de
certes burocràcies sindicals impedei-
xen articular una resposta contundent
i l’autonomisme ens nega eines i recur-
sos per fer-hi front.

En el moment més complicat social-
ment és quan cal la resposta més clara
i el jovent treballador català hem de ser qui
la impulsem, units entorn la bandera del sindicalisme
nacional i de classe! Ara és l’hora!
2 Països Catalans

La televisió nacional, una necessitat com a país
La necessitat d’un marc comunicatiu propi és una eina No és d’estranyar, doncs, que encara ens trobem lluny
indispensable per tal de fer créixer la consciència de d’una reivindicació que es manté permanentment so-
nació i per crear un sentiment de cohesió en ella bre la taula, tot i que abaratim en el moment ac-
i, en aquest procés, l’impuls d’una tele- tual per la simple recepció de la televisió
visió nacional catalana és un dels eixos regionalista TV3 arreu del país, un ob-
més essencials i complexos per tal jectiu que ni el govern central ni el
de reeixir-hi. Ja sigui per la capaci- valencià volen assolir, a la vegada
tat d’arribar a molta gent o per que certa gent, com el diputat
l’estranya concepció de mitjà del PSC Joan Ferran, critiquen
neutral que ofereix, la televisió el canal autonòmic per contenir
és a l’actualitat una eina comu- “crosta nacionalista”.
nicativa bàsica, molt per sobre
d’una premsa impresa o digital Així, cal mantenir la lluita per
sempre sospitosa de tendenciosa un complet marc comunicatiu
i una ràdio amb un espectre massa català, amb una ambiciosa tele-
diversificat. Igualment, però, les difi- visió de referència, mentre vetllem
cultats tècniques i econòmiques per per mantenir almenys la misèria actual,
crear un canal propi de televisió són també però tenint sempre present quin ha de ser
més elevades que en qualsevol altre mitjà. l’horitzó real.

Social Llibertat per a en David!
Una vegada més, les irregularitats i una lectura esbi- cara resta pendent de la decisió final de l’Audiència de
aixada de la legislació vigent han permès amenaçar amb Barcelona. Aquest tipus d’accions són força comunes i
presó una persona compromesa amb l’alliberament tenen com a objectiu criminalitzar els moviments so-
social i nacional del país. Aquesta vegada ha estat cials, malgrat que la solidaritat s’està demostrant cada
en David de Vilafranca, membre de l’Associació vegada més com un antídot cap a aquests abusos. I,
Cultural La Fornal i d’altres organitzacions rei- per si no fos poc, la Intersindical-CSC ha subscrit una
vindicatives, el qual s’ha lliurat temporal- querella per prevaricació contra la jutgessa del cas pre-
ment d’entrar a presó, sentada pels advocats del David, perquè excessos com
gràcies a les nombroses i aquest no poden quedar indemnes ni silenciats. Cal
multitudinàries mostres plantar cara contra la injustícia de la Justícia i no tenir
de suport rebudes ar- por a lluitar, ara més que mai!
reu del país,
tot i que en- Més informació del cas:
http://davidvilafranca.blogspot.com
3 Treball

2008 any d’atur juvenil
i benefici bancari
Després que la xifra hagi anat pujant mes a mes, al fi- beneficis de les empreses espanyoles, entre el 1999 i el
nal l’atur juvenil als Països Catalans ha augmentat un 2007, del 238,7% (la xifra més alta d’Europa), ni tam-
70,89%, durant l’any passat, 10 punts per sobre de la poc que el poder adquisitiu de les classes treballadores
mitjana catalana de totes les edats i de la mitjana juve- es redueix constantment des del 1995 (un fet també
nil a l’Estat espanyol, ambdues xifres entre el 60% i el únic a Europa), perquè ara se’ns exigeix que, pel bé de
61%. Així, ser jove surt car i ser català, també, motiu l’economia, encara ens hem d’apretar més el cinturó.
pel qual el jovent català podem estar “d’enhorabona”, Segur que som nosaltres qui hem provocat la situació
perquè reunim totes dues característiques. Igualment, actual? Segur que som nosaltres qui hem de pagar la
quan aconseguim trobar feina, la temporalitat afecta crisi?
més d’un 80% dels i les menors de 20 anys i gairebé
un 58% de les persones compreses en un tram d’edat I, més enllà de les ajudes indiscriminades als bancs, el
d’entre 20 i 25 anys, de la mateixa manera que el salari govern central aprofundeix en la seva política neoliberal
que percebem oscil·la de mitjana entre el 60% i el 70% en preparar-se per aplicar la directiva de Bolkenstein i
del salari mig. liberalitzar més el sector serveis, en negar escarransits
drets socials que va impulsar propagandísticament (llei
Tanmateix, si fóssim més altruistes, ens hauríem de Dependència, ajudes pel lloguer...), en apli-
de queixar menys i alegrar més que no tothom car ridícules pujades del salari mínim i de
pateix la nostra mateixa precarietat. D’això les pensions o en preparar una nova
se n’ha encarregat el govern central, Llei d’Estrangeria que encara reta-
el qual, mentre la xifra de treba- lli més els drets de les persones
lladors i treballadores immigrades. I, mentrestant,
desocupades creixia els governs au-
imparablement, tonòmics, en el seu
ha impulsat un paper subaltern en
pla de rescat de matèria econòmica
la banca que ha que els hi marca la
consistit en injec- Constitució, tam-
tar 50.000 milions poc s’escapen del
d’euros en el sistema financer i emetre avals per valor discurs de la patronal, com quan la Generalitat accepta
de 100.000 milions d’euros més. Poc ha importat que expedients de regulació injustificables (com el de la
la situació del sector bancari fos diferent que a la resta SEAT, que afecta 5.300 persones), anuncia la privatit-
d’Europa, ja que es preveu que els seus milionaris be- zació de l’Aeroport del Prat o avança en l’aplicació del
neficis no variïn massa dels de l’any 2007; i tampoc ha Pla Bolonya i l’elitització de la universitat.
importat excessivament que aquestes ajudes arribes-
sin amb l’exigència de no fer públic el nom de les enti- Si alguna cosa ens deixarà bona aquest 2008, doncs,
tats beneficiades i sense cap garantia que després se’n seran una colla d’arguments més per justificar la ne-
poguessin beneficiar famílies i petites empreses, perquè cessitat d’una lluita constant contra el capitalisme i
ja s’ha demostrat que, més que de mitjanceres entre per l’alliberament nacional, però caldrà que aquests
l’estat i els col·lectius amb necessitats de finançament, es converteixin en accions concretes i un canvi radical
les entitats financeres han actuat com a tap. proper, començant per aconseguir que aquesta crisi la
paguin els i les que l’han provocat, la banca i les grans
Igualment, ara ningú se’n recorda de l’augment dels fortunes!
4

Opinió

Procés de selecció o
procés de discriminació?
Agurne Gaubeka
secretaria d’Acció Sindical de l’Espai Jove
procés s’ha de basar en una comparació objectiva
Entre les dificultats amb les que ens trobem el entre el perfil del/la candidat/a i els requisits per al
jovent per accedir al mercat laboral, s’hi troba lloc de treball.
l’anomenat procés de selecció. Moltes i molts de
nosaltres hem passat per entrevistes o proves que La realitat, però, es ben diferent, ja que a les en-
han estat molt lluny de valorar la nostra capacitat trevistes laborals ens fan preguntes sobre la nostra
de treball o formació. La manca d’objectivitat i, en intimitat, vida personal o fins i tot la nostra ideolo-
molts casos, de professionalitat de les/els entre- gia (ja sigui política o de diferents temes socials),
vistadors/es fa que les dinàmiques discriminatòries religió... violant greument el nostre dret a la intimi-
basades en prejudicis de la nostre societat influeixin tat, el nostre honor, llibertats ideològiques o reli-
en la decisió de contractar o no una persona. gioses o aspectes varis com la igualtat entre sexes
o la nostra tendència sexual.
Segons les lleis de l’Estat espanyol, sota les que es
troben bona part dels/les treballadors/es del nostre Molts/es des/les entrevistadors/es o empresaris/
país, l’accés al mercat laboral de qualsevol persona àries argumenten aquestes preguntes amb què
ha de ser antidiscriminatòria, així que l’elecció de busquen el/la millor candidat/a per adaptar-se al
personal s’ha de centrar exclusivament en mèrits i lloc de treball, però si analitzessin objectivament els
competències dels i les candidats/es, els requisits requisits i característiques de cada feina segur que
han d’estar justificats i vinculats al lloc de treball i el els hi faltarien arguments per relacionar-les amb
les preguntes que ens fan. I és que, en gran part
del casos, darrere d’aquestes preguntes s’hi tro-
ben exigències, gustos o pensaments personals dis-
criminatoris o polítiques o per raons d’abaratiment
de les despeses de personal, cosa que queda molt
lluny del que estableix la llei.

Davant d’això, els mecanismes judicials als que ens
tenen lligats fan que poca cosa pugui fer el/la treba-
llador/a individual (totes sabem que, si ens neguem
a respondre certes preguntes, no ens contracta-
ran). Així, em vénen al cap molts departaments de
Recursos Humans als quals, mentre ens intenten
donar lliçons de professionalitat, els manca humani-
tat i dignitat com a persones, sempre al servei de
les exigències capitalistes d’abaratiment de costos
de personal o de les discriminacions socials i labo-
rals que encara es mantenen en aquesta societat.
5
Història 50 anys de Revolució Cubana
Enguany es commemora el cinquantè aniversari de la Cuba fa bona la dita que la solidaritat és la tendresa dels
revolució cubana, l’esdeveniment que posà fi a la dicta- pobles.
dura de Fulgencio Batista i que, de retruc, deixà enrere
400 anys de colonialisme i 60 de domini nord-americà Però aquests 50 anys d’avenços socials també han es-
sobre l’illa, gràcies a l’acció del moviment 26 de Julio, tat 50 anys d’agressions de l’imperialisme nord-amer-
encapçalat pel Comandant Fidel Castro. Una fita im- icà, des de l’intent d’invasió de Bahia Cochinos fins als
portant i un model per a moltes comunistes i persones centenars d’assassinats, sabotatges i atemptats, com el
d’esquerres d’arreu del món, que, davant mateix de que va matar 77 passatgers del Vol Cubana d’aviació,
l’enemic imperialista ianqui, ha desenvolupat un estat i el malauradament famós bloqueig econòmic que pa-
socialista i ha estat l’exemple i la llavor de l’avanç de teix l’illa, tot regulat per diferents lleis nord-americanes
l’esquerra al conjunt de Llatinoamèrica. I és que, de ben que han emparat, emparen i seguiran emparant el “tot
segur, sense el far a seguir de la revolució cubana, no s’hi val” contra la revolució a Cuba: les Llei Torriceli,
haguessin existit Allendes, ni en l’actualitat Chávez o Helms Burton i Llei d’ajustament cubà en són un exem-
Evos Morales. ple, així com els milers de milions de dòlars anuals
dels pressupostos de la Casa Blanca que financien els
Han estat cinquanta anys d’avenços socials, i entre grups terroristes anticastristes. I l’Estat espanyol no es
aquests cal destacar l’educació, pilar principal de l’estat vol quedar enrere en l’anticastrisme i la fundació de la
caribeny, amb un sistema gratuït i universal, inclosos els FAES s’ha convertit en el principal altaveu de la màfia
llibres de text, així com els programes emmarcats dins cubana anticastrista.
“La batalla d’idees” que apropen la universitat a totes, i
els programes de superació acadèmica Des de l’Espai Jove de la Intersndical-CSC, volem aplau-
dir i felicitem els cinquanta anys de revolució Cubana.
També podríem destacar el sistema de sanitat pública Com a persones d’esquerres que creiem en un món
gratuïta i universal o el valor que Cuba li dóna a la soli- socialista, ens sentim aquest triomf com a nostre. Com
daritat internacionalista, i és que, des del triomf de la tot procés, ha tingut els seus errors i els seus encerts,
revolució, milers de brigadistes han recorregut mig però entenem que és un model a seguir d’igualtat per
món en campanyes de solidaritat i milers d’estudiants a tots els països de Llatinoamèrica que, devorats pel
d’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica s’han format a les facul- capitalisme més ferotge, no poden ni somiar en tenir
tats de medicina cubanes, becats pel gobern caribeny. els nivell de vida de la petita illa caribenya.

Recomanació El futuro de Cuba después de Fidel

Autor: Fidel Castro, Felipe Pérez Roque, Heinz Dieterich

Editorial: Popular

Un llibre que, tot i ja tenir dos anys, és de viva actualitat. Les interven-
cions de Felipe Pérez Roque, ministre de relacions exteriors de Cuba,
i de Fidel Castro, en què alertava dels perills de fer retrocedir la revo-
lució des de la mateixa Cuba, amb la pèrdua de valors revolucionaris
i l’augment de la corrupció entre el funcionariat de l’estat, donen peu
a Heiz Dieterich per reflexionar sobre quin és el futur que li espera a
Cuba després de Fidel. Un bon llibre per a aquelles persones interes-
sades en la solidaritat internacional.