You are on page 1of 9

Ordenances Fiscals i Pressupost 2013: propostes dICV-EUiA a lAjuntament de Barber del Valls

1. Context histric: lautonomia ens locals en qesti, i encara ms des de 2010. El poder local, i en concret els ajuntaments, malgrat haver estat fonamental en la recuperaci de les llibertats i en la implantaci de formes democrtiques de govern, ha patit un maltractament al llarg dels anys de la segona restauraci borbnica. Tot i que la Constituci reconeix lautonomia i el carcter poltic dels poders locals, en la prctica les diferents descentralitzacions de lEstat a favor de les autonomies han marginat els municipis, dotant-los dun quadre de competncies confs i sobretot dun finanament molt feble. Els dos grans partits del rgim borbnic han mantingut un consens en aquest sentit, i els diversos canvis legislatius han apuntat cap als municipis com a ens subordinats a les administracions autonmica i central. Aquesta poltica saccentua encara ms en el moment en qu la crisi de deute s aprofitada per la Comissi Europea, dacord amb el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, per traar un cam de reformes estructurals (tal i com es va fer als anys 90 a lAmrica Llatina) per a lEstat Espanyol. Pel que fa als Ajuntaments, es dicten les mesures segents: El 20 de maig de 2010, el govern de Zapatero dicta un Reial Decret Llei, el 8/2010, que retallava els salaris dels empleats pblics, i obligava els ajuntaments a aplicar aquest estalvi a la reducci de dficit, a ms de prohibir-los el recurs al crdit fins el 2012, independentment de la salut de les seves finances. El 23 dagost de 2011 Zapatero proposa la reforma de la constituci per tal de constitucionalitzar el principi destabilitat pressupostria, s a dir, limitar la capacitat dendeutament de totes les administracions. En un mes, PP i PSOE es posen dacord i el 27 de setembre saprova la reforma. El 30 de desembre de 2011, el nou govern del PP dicta un altre Reial Decret Llei, el 20/2011, que prohibeix la contractaci de nou personal i una tipus mnim dIBI del 0,50 per 2012, i del 0,60 per 2013. El 9 de mar de 2012, Rajoy i el seu govern aproven el Reial Decret Llei 7/2012, que declarant lobjectiu de facilitar el pagament a provedors de les administracions locals, s en realitat un mecanisme per establir plans dajustament als ajuntaments, de manera que aquests acabin reduint serveis i plantilles, i augmentant els impostos locals.

El 27 dabril de 2012, PP, UPyD i CiU aproven al Congrs la Llei Orgnica 2/2012, destabilitat pressupostria, i el 10 de maig de 2012, CiU i PP aproven al Parlament de Catalunya la Llei 6/2012 destabilitat pressupostria. Ambdes lleis constrenyeixen la capacitat de les administracions locals per governar els seus recursos, i empenyen encara ms cap a poltiques dajustament i reducci de serveis i plantilles. El 14 de juliol de 2012, el govern de Rajoy aprova el Real Decret 20/2012, en qu fa desaparixer la paga extraordinria de desembre de tots els empleats pblics, augmenta la seva jornada sense augmentar la remuneraci, i entre altres retallades de drets, redueix els dies dassumptes propis daquest collectiu. Totes aquestes mesures, a ms de la propera Llei de Transparncia i lanunciada reforma de les bases del rgim local, configuren un marc normatiu i unes condicions materials totalment desfavorables per al desenvolupament de les competncies dels ajuntaments. s evident que el PP, el PSOE i CiU, tot i desacords puntuals, coincideixen en lobjectiu de limitar lautonomia local. Davant daquest context desfavorable, els ajuntaments han de ser la lnia de defensa dels drets socials amenaats per les poltiques dausteritat. I qu ha passat a la nostra ciutat mentre es retallava lautonomia local i mentre el govern de la Generalitat retallava les seves aportacions als serveis pblics?

2. Les poltiques de lequip de govern. Els comptes municipals per a 2013. El govern local del PSC i CiU est seguint una poltica prcticament igual a la que va portar a terme lanterior equip de govern amb el PSC en solitari. Si b sestan mantenint els nivells de despesa en programes bsics com benestar social, aix sha hagut de fer recorrent primer als romanents positius de tresoreria, i desprs a la reducci lenta per sistemtica de les partides de despeses, en alguns casos de manera efectiva, i en daltres (energia, neteges...) sha fet noms de cara a quadrar els comptes, havent de recrrer ms tard a reconeixements extrajudicials de deute i a modificacions de crdit per cobrir lexcs de despesa. Aix, per, no s sostenible a llarg termini, i la manca de pagaments per part de la Generalitat ha provocat que un Ajuntament amb una gran capacitat de generar recursos com s el de Barber del Valls, hagi tingut dificultats pressupostries i sobretot de tresoreria. Sha buscat fins i tot lalienaci de patrimoni, cosa que en el context actual ha estat inviable, per finalment, han estat les reformes dels governs de Zapatero i Rajoy les que han proporcionat uns majors ingressos i menors despeses. Les pujades de lIVA que castiguen la majoria de la poblaci, i les retallades als salaris dels empleats i empleades pblics han ajudat a equilibrar els comptes. Aquest s un mecanisme pervers, agreujat amb lacceptaci del Pla dAjustament, que converteix els ajuntaments en collaboradors necessaris en la reducci de serveis i plantilles, i

en lincrement dels tributs locals. Dins daquesta tendncia genrica s on hem de situar el pressupost de lAjuntament de Barber del Valls per a lany 2013. a) Pressupost 2013: Ingressos Per a lany 2013, es presenten uns ingressos propis en creixement, sobretot per laugment obligatori del tipus de lIBI, i per la creaci duna nova taxa de sanejament. Les transferncies de lEstat augmenten per la pujada de la participaci en els Impostos Estatals (pujades dIVA i IRPF), i les aportacions de la Generalitat, tot i els incompliments de les seves obligacions, es mantenen prcticament iguals. Aquest ltim aspecte s poc fiable, i pot acabar generant desequilibris en els comptes municipals, per el ms greu s que els empobrits recursos locals acaben cobrint la irresponsabilitat de lAdministraci autonmica. Les modificacions de les Ordenances Fiscals contemplen la nova taxa de sanejament, i en general, pujades lineals de les taxes i preus pblics. En una situaci en qu cada vegada ms persones es troben en situacio datur, i en qu el percentatge de la ciutadania en risc dexclusi es situa entre el 25 i el 30 per cent, aquesta no s una bona soluci.

b) Pressupost 2013: Despeses Lestructura de la despesa de lAjuntament de Barber es mant prcticament igual que en el perode anterior a 2009, amb dues diferencies notables: la poltica dinversi, per les restriccions legals i financeres, es redueix al mnim, i les partides de despesa es van llimant any rera any per tal de encaixar-les amb una capacitat econmica decreixent. En el cas de les inversions sest limitant la capacitat de planificar i actuar a llarg termini, per quan parlem de la paulatina reducci de les partides, ens trobem amb una situaci insostenible a molt ms curt termini. Entre les reduccions i restriccions ocasionades per ladopci del Pla dAjustament destaca la dissoluci del Consorci del Parc Central del Valls, no pel seu pes relatiu dins el pressupost (al voltant dun 0.5% de la despesa corrent) sin per una tendncia que es completar en el futur amb altres organismes municipals, i que pot portar aparellada, com en aquest cas, de la destrucci de llocs de treball, un fet indefensable en la situaci actual. En el cas del Parc Central, sest anant en contra duna tendncia que formalment saccepta, com s la de mancomunar serveis i coordinar recursos amb altres ajuntaments per optimitzar la despesa des de la gesti pblica i directa dels serveis. Daltra banda, i per davant de les despeses de personal, la gran massa de despesa es concentra en el captol II, i en concret en la contractaci de serveis. La poltica de lequip de govern s mantenir la mateixa estructura, per amb la reducci de les partides que shi destinen, la subcontractaci de serveis com el de la recollida de residus o la neteja acaba comportant reduccions dhores de servei i de persones que shi dediquen.

c) Pressupost 2013: Plantilla Les congelacions de plantilles, les contrarreformes laborals, i el Real Decret Llei 20/2012 han prefigurat una incapacitat dels Ajuntaments per actuar sobre les seves plantilles. Les condicions laborals empitjoren, i els serveis en surten perjudicats. Lactitud de lequip de govern respecte als temes de personal s que cal complir la llei, i la negociaci amb els representants de la plantilla no ha estat fluida. Amb la denncia per part de lempresa del Conveni sobre un marc de negociaci que caldria aprofitar per assumir compromisos en la millora dels serveis. Aquestes mancances i les inrcies en la gesti estan dificultant el compliment del comproms de posar en marxa una comissi de modernitzaci en qu es pugui debatre el futur disseny de la plantilla i organigrama. De moment, els canvis en lorganigrama es fan sense debat, com la modificaci de les seccions que apareix a la documentaci de lexpedient de Pressupost General i Plantilla per a 2013. d) En general A banda daquests aspects ms concrets, hi ha un deteriorament en la qualitat de la informaci i sobretot, en la capacitat per debatre i intervenir prviament a la tramitaci dels pressupostos per part dels grups poltics i de la ciutadania i les seves organitzacions. Els nivells de transparncia assolits en la legislatura 2003-2007, en qu governvem en coalici ICV-EUiA i el PSC, malauradament, sn cosa del passat.

3. La nostra proposta: a) Ingressos propis: Ordenances Fiscals 2013 En primer lloc, pel que fa a la metodologia delaboraci i modificaci de les Ordenances Fiscals, demanar que es compleixi lobligaci legal dacompanyar cada modificaci reglamentria amb linforme tcnic-financer corresponent, i que justifiqui les modificacions fiscals. En segon lloc, que laplicaci de beneficis fiscals es reculli en uns informes anuals que permetin avaluar el seu impacte en la recaptaci, a ms de permetre una millor gesti i coneixement de la realitat de les llars barberenques. En tercer lloc, i entrant en la modificaci de les ordenances per a 2013, tornem a proposar dos mecanismes per tal de compensar la manca de progressivitat de la tributaci local: un mnim exempt i un model genric de tarifaci social que tingui en compte la renda familiar i el nombre de membres existents a cada llar.

- El sistema de tarifaci social es basa en el concepte de renda familiar disponible per persona, que t en compte les despeses derivades de lhabitatge (hipoteca o lloguer). El clcul de la renda familiar disponible per persona (rfdp) es far segons la frmula segent:
renda familiar disponible per persona (rfdp)= (renda familiar - pagament lloguer o hipoteca) nombre de persones de la unitat familiar

Segons la frmula expressada anteriorment, establir la segent taula general de bonificacions:


renda familiar disponible per persona (rfdp) fins a 0,40 IRSC fins a 0,60 IRSC fins a 0,75 IRSC (227,65 mes; 3187,09 any) (341,47 mes; 4780,64 any) (426,84 mes; 5975,80 any) percentatge de bonificaci 70% 40% 25%

Aquesta tarifaci social es proposa per als preus pblics dels abonaments totals anuals i trimestrals corresponents al servei desports. - El mnim exempt que es va proposar anteriorment per a lIBI mitjanant programa de subvencions, es proposa tamb per a les taxes de sanejament i residus, segons la taula segent:
membres unitat familiar 1 2 3 4 5 6 o ms mnim exempt (rendiments nets fins a) 75% IRSC (426,84 mes; 5975,80 any) 110% IRSC (626.03 mes; 8,764.50 any) 150% IRSC (853.68 mes; 11,951.60 any) 180% IRSC (1,024.42 mes; 14,341.91 any) 220% IRSC (1,252.06 mes; 17,529.01 any) 250% IRSC (1,422.80 mes; 19,919.33 any)

Pel que fa a modificacions concretes: - a lImpost de Bns Immobles, es proposa una ordenaci per usos, que signifiqui una major tarifa per a determinats immobles a partir duns valors catastrals. Tamb es proposa un recrrec del 50% als immobles desocupats. - a lImpost sobre Vehicles de Tracci Mecnica, es proposa una bonificaci per a vehicles dus professional pertanyents a cooperatives o a autnoms que tinguin uns ingressos nets inferiors a 20000 , dun 10%.

- a la taxa de residus, es proposa canviar el sistema de clcul de la tarifa, que contempli el nombre de membres de la llar, aix com la tipologia de lhabitatge expressada en metres lineals de vorera. Tamb es proposa canviar el sistema de bonificacions i crear beneficis fiscals als comeros que collaborin en evitar el malbaratament daliments. - a la taxa de clavegueram, es proposa una tarifa progressiva en funci del consum daigua, que castigui els consums per sobre de la mitjana. - a la taxa daprofitament especial especial del domini pblic, referida a les companyies subministradores de serveis generals (telefonia, energia...) es proposa una pujada del 20% de la tarifa. -a la taxa de guals, elaborar un cens i establir un control anual visible dels que estan al corrent de pagament. b) Pressupost dingressos per a 2013: criteris de prudncia. Amb la nostra proposta de modificaci dordenances es pretn una recaptaci ms progressiva, pero amb un volum similar, i aquesta es reflecteix en les previsions dingressos propis per a 2013 amb un criteri de prudncia general que compartim, amb excepcions en taxes amb poc ps relatiu. Pel que fa a les transferncies corrents, per, existeix un criteri contradictori: mentre que les corresponents a la participaci en els impostos estatals es comptabilitzen de manera estricta, les corresponents a la Generalitat de Catalunya o la Diputaci de Barcelona sn massa optimistes, si hem de fer cas a lexecuci pressupostria de 2012. La manca de compliment, sobretot per part de la Generalitat de Catalunya hauria de significar una reducci significativa de les previsions dingressos, a risc de desequilibrar els comptes. Per a ms dincomplir el principi de prudncia, aquesta previsi optimista sacaba compensant, com en 2012, pels majors ingressos derivats de la pujada dimpostos, i finalment, es dna cobertura als incompliments de la Generalitat de Catalunya. En aquest punt, per, i amb el pressupost aprovat inicialment, fer una previsi a la baixa dels ingressos podria resultar perjudicial per lefecte de les lleis destabilitat aprovades per les dretes, i per tant, no farem cap proposta en aquest sentit.

b) Pressupost de despeses per a 2013: modificacions proposades i perspectives de futur Tant en el nostre programa electoral, com en els diversos debats sobre pressupostos, el nostre grup ha defensat la necessitat de recuperar serveis que ara es subcontracten a privats, per prestar-los directament per lAjuntament i les seves empreses (Sabemsa, AISA, Barber Inserta...) o de manera mancomunada amb altres ajuntaments. Aquesta gesti totalment

pblica garantiria un estalvi com a mnim del benefici industrial i el marge de gesti que els privats afegeixen als costos propis del servei (aproximadament un 18%). En no haver necessitat dobtenir benefici, s evident que es pot gestionar igual de b i estalviar molt ms. Des de lequip de govern, tot i reconixer que aquesta seria una bona soluci per reduir el volum del captol II, no sha fet una aposta sistemtica i decidida. Shan assignat serveis a Barber Inserta, sha adjudicat directament la Zona Blava a Sabemsa, per sempre han estat accions puntuals. Cal dotar aquests instruments dels mitjans i estructura ptims per tal daconseguir aquest estalvi mitjanant la gesti pblica. La proposada reestructuracio dAISA i la Fundaci Barber Promoci (FBP) s una oportunitat per tal de racionalitzar les estructures directives daquests organismes i dotar-les de la capacitat de prestar ms serveis. Entre aquests serveis, proposem que sincloguin les activitats de divulgaci ambiental i promoci i formaci en les energies renovables que fins el moment ha complert el Consorci del Parc Central del Valls. Una de les reclamacions que presentem als Pressupostos s que es mantinguin els serveis del Consorci mentre la reestructuraci dAISA i FBP no sigui una realitat, i que lestructura resultant assumeixi els serveis que prestava el Consorci. Dues reclamacions tenen a veure amb lestructura del Pressupost i la seva publicitat. Proposem que el Pressupost sestructuri amb ms detall, a nivell de factura, amb la possibilitat de seguir lexecuci dun exercici mentre es discuteix el de lany segent, i a ms, proposem que les dades actualitzades i detallades del Pressupost siguin consultables per tota la ciutadania, garantint en tot cas el compliment de la Llei Orgnica de Protecci de Dades. Cal que els comptes pblics siguin transparents i coneguts, perqu aix no noms afavoreix el control pressupostari, sino tamb la gesti i la planificaci. Una altra reclamaci s per demanar el compliment el comproms explicitat en el Pla Local de Joventut de restablir en 2013 el projecte de Crdit Variable de Participaci als IES de la ciutat, per al qual no existeix una partida concreta. Finalment, es proposa una reducci no lineal sin progressiva de les assignacions i retribucions dels regidors i grups poltics del municipi, segons la taula segent:

Concepte Assignaci (part fixa) grup municipal Assignaci (part variable) grup municipal 2 membres Assignaci (part variable) grup municipal 4 membres Assignaci (part variable) grup municipal + de 4 membres Assignaci assistncia plens Assignaci portaveus

Reducci proporcional 10% 10% 15% 20% 10% 10%

Dedicaci per a retribucions brutes* fins a 25000 anuals Dedicaci per a retribucions brutes* entre 25000 i 35000 anuals Dedicaci per a retribucions brutes* entre 35000 i 50000 anuals Dedicaci per a retribucions brutes* superiors a 50000 anuals

5% 10% 16% 25%

* inclosos tots els conceptes (presidncies, junta de govern local, consells dadministraci...) municipals i supramunicipals, i tamb les rendes del treball compatibles amb la dedicaci. Aquesta proposta, a diferncia daltres presentades anteriorment pels grups del PP i PCPB, t en compte les diferents situacions i sobretot, la diferncia dingressos entre uns i altres per tal de proposar menors retribucions. Daltra banda, es tracta duna proposta lligada a la necessitat sobrevinguda en les partides dajuts de benestar social, que es preveuen insuficients si es t en compte la tendncia dels anys anteriors i el creixement continuat de latur i la pobresa. c) Plantilla 2013: consideracions Els diferents atacs a lautonomia local han configurat un escenari de no creixement, i en determinats casos, de destrucci de llocs de treball (subcontractacions a la baixa, Consorci Parc Central...) als serveis pblics. Aix s inadmissible quan les taxes datur es situen en mxims histrics. A ms, les retallades de drets i lempitjorament de les condicions del personal al servei de les Administracions Pbliques han situat els Ajuntaments com a collaboradors necessaris, via Plans dAjustament, de les poltiques neolliberals dels governs del PP i CiU. Aquest deteriorament general es suma a la manca de planificaci en matria de recursos humans per part de lAjuntament de Barber. Des del comenament daquesta legislatura sha reclamat per part de diversos grups, i des de fa temps, per part del nostre grup, un procs de debat i elaboraci duna estratgia de planificaci de recursos humans. Aquesta qesti s fonamental, perqu la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci han de permetre orientar la plantilla cap al servei a la ciutadania, reduint a la mnima expressi les tasques burocrtiques. Amb la paralitzaci de la posada en marxa de la Comissi de Modernitzaci, tot es mant igual, i els canvis en lestructura de les rees que es presenten en la documentaci dels Pressupostos shan fet sense comptar amb la participaci de la resta de grups. En aquesta qesti, a ms de la manca de participaci, trobem a faltar un reconeixement explcit de programes transversals com el de Participaci i Joventut. Finalment, pel que fa a la poltica de recursos humans, cal incorporar els criteris de potenciaci dels instruments de lAjuntament (AISA, Sabemsa, Barber Inserta...) per tal dassolir poltiques dinserci laboral en uns casos, i creaci destructura productiva en els altres, garantint en aquest cas serveis i ocupaci de qualitat.

d) Conclusi: seguir treballant i obrir el debat dels comptes municipals Des del grup municipal dICV-EUiA continuarem treballant per millorar les nostres propostes, compartint-les amb el conjunt de la ciutat de Barber. Amb la participaci de ms persones i entitats, s possible aconseguir uns comptes municipals ms justos, que ens permetin construir una ciutat ms cohesionada, ms democrtica, ms viva i sostenible. Barber, 26 de desembre de 2012