You are on page 1of 36
(QUADERNS DE FOLKIORE LA CUINA MENORQUINA (1) Escrit per en RAMON CAVALLER TRIAY Proleg d’en Josep Borras Il-lustracions d’en Rafel Jofre AMB EL SUPORT DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA ES BON PEIX PER SA BONA CUINA Molt de peix, i bo, s’agafa amb palangres, a Menorca. Son de varies castes: Bords, Grossos, Petits i Surants. Fa uns cents anys, cada un costava cinc pessetes, i sa cofa, un ral (0,50). Es noms que tenen és segons sa mida i per es peix que agafen. Aixi, es grossos son per pescar anfossos es petits per a raons. Ara, ses llences d’es palangres s6n de «nylon», perd abans eren d’espart - tenyit amb suc d’escorxa d’alzina. i Eren molts es pescadors que preparaven es palangres. Un d’es més coneguts era en Pau s’Esparter que els preparava a una cova de sa banda de _ tramuntana d’es port de Ciutadella, prop d’allé que coneixem per Ets Escards. Quan feia dies de sol, se’l veia damunt es moll estirant i revinclant s’espart __ amb un manubri i fent-lo passar per una forca clavada en terra. Feta sa llenca, s’hi afegeixen es brecols, també d’espart, on hi fermen ets hams. Tota aquesta Ilarga corda s’enrodilla dins un paneret d’espart sa cofa, _ acabat amb un revestiment de bova on s’hi claven ets hams. 3 Sa feina d’escar es palangres —laboriosa— es sol fer a terra o dins sa Ei barca, anant a pescar. Cada palangre té uns 60 hams, i moltes a duen8i 10 palangres, sino més. Sa millor esca és es pop, perqué és fort i aguant molt dins la mar. També s‘utilitza alatxa, gaa i serra, perd amb aquestes el més normal és haver d’escar cada vegada que treuen de s’aigua es palangres. i Per escar amb peix, se’l talla per la meitat, d’es cap a sa cua —ago es diu | escallar—, se li treu s’espina ies fan bocins de sa carn, 4 \ Hem dit que antigament, es palangres i ses llences es feien d’espart, perd sa seua fermesa no desmereixia de I’actual «nylon». L’avantatge d’aquest darrer és que es veuen manco davall s’aigua. Fa bastants d’anys, estaven preparant palangres dins una cova de baixa- mar en Clapat (Joan Mas) i es patré Cuca (Miquel Sans), també conegut per «Es Fornellenc». Aquest darrer era un homo alt, fort, amb uns bragos que semblaven de ferro. Es patré Cuca estava repassant un palangre i va advertir a | J en Clapat —que era es patré de sa barca— que sa llenca estava desgastada per - || ses fregades amb ses roques d’es fons i que si l’empraven una altra vegada es podia rompre. En Joan Mas —que era molt sorneguer— li va dir, somrient: — Ni vés, amb tanta forca com teniu, serieu capag de rompre-la. En Miquel Sans es va aixecar d’es tabalet on seia i, donant tres voltes de palangre a sa ma endreta, deixant amollada una bragada, s’embolica s’altra ma amb tres voltes més. Va aixecar es bracos i, passant es palangre per darrera, va recolzar es cap damunt s’espatla. Va obrir es bracos estirant fort. Es va ajupir. Sa cara tornava vermella per moments. Va tancar ets ulls. Apreta ses dents i, quan semblava que ses venes d’es coll reventaven, es la a palangre es va rompre en dos trossos. —Jahi tornaras, a dir-m’ho, digué es patré Cuca. = ‘Aixi era sa resistencia de ses Ilences, encara que estassin desgastades. CALAMARS Tant la practiquen es pescadors professionals com ets aficionats, aquesta pesca. Es calamars es pesquen amb fluixa, que és una pega de plom amb forma de fus enrevoltada amb fil, que antigament era blanc, més tard el tenyien amb suc fet d’escorxa d’alzina i, finalment, es fil és de tots es colors. A sa banda més ampla hi ha ses gues, amb sa punta per amunt. Alguns pescadors empren dues fluixes, una de més petita que s’altra, subjectades a sa mateixallenca. Es Barratxet era un vertader expert en preparar fluixes. Un altre gran pescador de calamars va ser En Pallaresa, que folrava sa fluixa amb pell fresca de pinxa, ja que s‘olor forta de sa pinxa atreu es calamars. Per pescar calamars no s‘utilitzen senyes —com es fa en altres tipus de peix— perqué ses moles de calamars es mouen molt, se’n van d’una banda a saltra dins la mar. Per ago, diuen que es calamars s6n peix surant. Solen estar menjant a ses barbades, i també p’es claps. Només s’empren senyes quan —ja pescant— es corrent o qualque vent fa moure sa barca d’es lloc on és. Tampoc utilitzen esca, En trobar un banc, una mola de calamars, després d’haver provat a banda i banda amb sa fluixa, sa barca s’atura i es posen a pescar. Si es corrent desplaga sa barca, per tal de tornar a’s mateix lloc, es fa una mudada —si és que empren es rems— o una desbandada —si empren es motor—. Moltes vegades alld que fa moure sa barca és un vent fluixet, que es pescadors anomenen galitxé, i que bufa indistintament d’un costat o de s’altre. Es un vent superficial, i per acd es diu surant. Es moviment que fan es pescadors amb es brag estirant de sa fluixa de baix a dalt ide dreta a esquerra, alcant es brac fins a’s cap i davallant-lo fins ets imbornals, es diu massar. S’ORIGEN DE MOLTS DE PLATS DE CUINA Per a’s pescador d’ofici, sa pesca de calamars i de serrans és un «més a més». Fa molts.anys, quan es pescadors anaven a la velao al rem, acabada sa llevada a sa sortida d’es sol, no tornaven a port, sind que, esperant es fosquet per calar de nou ses xerxes, quedaven tot es dia a la mar. I era llavors quan agafaven es volanti i dedicaven unes quantes hores a pescar per fer esca. Ses barques duen sempre una olla de ferro, un fogonet de terra, carbé, patates, oli, sal, tomatigues, pebres i alls, a més pa i aigua. ‘Amb tots aquests elements i alld que pescaven, feien ses calderetes, i si tenien arrés, preparaven arros caldés, de manera que sa majoria d’es plats de cuini se'lr plat abeu servi dem cang