42 •

EUROREGIÓ

El Triangle • número 1073 • 20 de juliol de 2012

Cultura

Urbà Lozano
ESCRIPTOR

«AMB LA CRISI S’ESTÀ AGREUJANT LA XENOFÒBIA»

TEXT IGNASI FRANCH

A ‘La trampa del desig’ s’acosta a diversos gèneres. Combina els temps actuals amb les guerres civils iugoslava i espanyola. La trobada de dos nàufrags vitals és el fil a partir del qual teixeix un tapís d’històries encreuades
Alterna multitud d’històries en temps cronològics diversos, sense una estructura òbvia... El lector té la sensació de ser davant d’una obra ambiciosa... política de vegades naixia de conflictes tan íntims?
j

N’és. Però crec que tots els escriptors enceten cada projecte pensant que és el llibre de la seva vida, encara que al final pugui resultar més modest. A La trampa del desig hi ha diferents emplaçaments, diferents temps i també diferents tècniques narratives: intriga, literatura eròtica, fins i tot bèl·lica...
j

És possible que algunes mancances personals accentuessin caràcters violents, o fins i tot fossin el motiu principal d’actes repressius. I he de dir que critico posicions reaccionàries, però també la presa de poder per part dels socialistes. No sóc equidistant, però qüestiono posicions que podrien considerar-se progressistes.

legs impossibles. Aquí he seguit treballant opcions que vaig començar a explorar a Plagis.
El títol del llibre, algunes situacions, poden fer pensar en la defensa d’un cert estoïcisme, com si l’autor recomanés no deixar-se endur per les passions perquè moltes destrueixen els personatges...

També hi ha diverses referències a una certa xenofòbia al País Valencià. La situació és alarmant?

I també un realisme quotidià. Els diversos plans de la novel·la li han permès jugar amb els gèneres, o ha creat diversos plans per poder fer-ho?
j

No ho sé. L’una cosa i l’altra s’han retroalimentat en el procés de construcció. A mesura que vaig confegirla, les històries comportaven unes certes exigències. El que sí he d’aclarir és que la novel·la no és un thriller com creu molta gent. La intriga és un element més, no necessàriament el més important. Si algú llegeix la novel·la en aquesta clau, es pot endur un desengany.

Mirsada, la dona bosniana de la novel·la, diu que cadascú és d’on li dóna la gana, i és una vila-realenca més. El més mínim indici és preocupant quan es tracta d’aquestes coses. Però diria que amb la crisi s’està agreujant la situació, perquè feines que abans es considerava normal que fossin per a romanesos o magribins són preteses per gent que abans no estava disposada a fer-les.
j

El desig, la passió, la irracionalitat..., són diverses cares del mateix fenomen. I quan la racionalitat no domina els teus actes, això pot derivar en situacions compromeses, violentes. Però actuar sensatament no necessàriament acaba bé. Intento no condemnar res; totes les opcions són lícites.
j

A nivell formal, els discursos dels personatges sovint s’expressen en formes mixtes que juguen amb el monòleg interior i permeten acostar-se al llenguatge popular.

Certament, no tots els desitjos acaben malament: els protagonistes contemporanis veuen la possibilitat d’aconseguir una certa felicitat. Representa la possibilitat de trobar una sortida personal a les cicatrius de la història amb majúscules?
j

De nou explicita una certa consciència política en les seves ficcions. I no hi falta la denúncia de la repressió d’un sanguinari marquès franquista ressentit pel Front Popular… i per la seva impotència sexual. La violència

El que intentava era agilitzar la narració i reproduir la parla més fidelment que de la manera convencional, amb més col·loquialismes. És una de les coses que em neguitegen de les obres literàries, que inclouen diàj

Per la via de l’amor es poden realitzar anhels que no sempre són iguals. El mateix personatge, Daniel, viu a la novel·la un amor interessat amb la seva primera dona, una passió molt sexual, i un altre tipus de relació que es produeix després de diversos desenganys, on no hi ha rauxa però sí sentiments i respecte. v