Un home de l´interior Els nebots He passat un parell de díes xatigós, al llit, amb una mica de calentura però ja estic

molt millor. Si jo fos el meu metge diría que bé del tot. Ara bé, com no ho soc he de estar a les ordres i, segons ell, encara he de coar al llit dos o tres díes més. ¡Ca barret! Aniré de les meves i com us dic em trobo més sa que un gra d´all i intentaré escriure al manco mitja fulla, que no és cosa de fer més del que puc perqué, us diré amb tota confiança, que avui tampoc em veig per escriure més enllà de aquets quantitat esmentada, per molt que hagi bravejat de salut. De totes maneres espero recuperar el ritme habitual d´escriptura demà mateix o com molt tarde demà passat. ¡Ai!, ja sabeu que l´home proposa i Déu disposa, però ja està bé de parlar d´aquestes coses del meu estat que a ningú dels possibles lectors els interesa a més de no esser el tema proposat de narració. Ja us vaig parlar de que a casa els oncles eren nombrosos i no us podeu imaginar la quantitat de cosins. Amb la meva germana i jo vint-i-cinc, de tota edat i que tant sols coincidiem al complet a qualque event familiar i aquests fets no és donaven massa sovint. Tal vegada un altra día anirè fent memòria i escriure un poc de tots ells. Pel que fa als fills dels cosins la veritat és que estic un poc perdut. Us explicaré dels tres nebots de més aprop, és a dir dels fills de la meva germana Catalina que ja sabeu que són el Macià, el Jaume i la Sara. El Macià es el més gran, va estudiar menescalía i és va establir a un poble aprop d´aquí. Sempre ha estat una persona molt responsable i seriosa, tant pel que fa al vesant de feina com al de les relacions amb tots els altres, un exemple del que ha de ser el comportament de tota persona. Mai ha tingut cap ensopegada amb ningú degut a aquest seny que te, seny tan mal de trobar a com a virtut natural a la majoría de gent. Una altra tarannà te el seu germà Jaume, sempre a punt per discutir sigui del sigui, tant si és de futbol, com política o religiò.Es un polemista natural que, tot i raonar el que discuteix, sovint els arguments que empra no tenen ni peus ni cap. Al seu favor he de dir que és molt carinyós i si no és a una de les seves batalles dialéctiques el seu comportament es exquisit, més amb els que li són propi. La seva feina es de forner, una tasca a la que s´ha dedicat durant tota la seva vida laboral. I ara ja per acabar el cop d´ull als nebost cal dedicar un parell de ratlles a la Sara que, de petita deia que volá esser monja, devoció que aviat va escampar ja que, com aquell que diu, va canviar les intencions de núvia del Senyor per núvia de un senyor i es va casar als dinou anys amb un conegut de casa de tota la vida. ¡Coses de la Sara! Sí, ja sé que avui he explicat molt poc. La meva intenció era haver amollat un grapat de paraules però no estic en tan bones condicions com jo creia però de segur que demà si que tindré ànim i forces per fer-ho.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful