UNITAT 2.

- Filosofia com a racionalitat teòrica
1.- Racionalitat teòrica
1.1.- Racionalitat
− − − − −

Entenem que només els éssers intel·ligents “poden” actuar d'acord amb la raó (o no fer-ho). Una persona pot ser “molt” intel·ligent i actuar “poc” racionalment o tenir creences “poc” racionals. Entenem per racional la característica d'una creença, opinió, decisió, acció o conducta humana derivada de l'ús de la raó d'acord amb un mètode. Cal conèixer les normes del mètode racional. La racionalitat pot ser teòrica (que ens porta a creences i opinions) i pot ser pràctica (que ens porta a decisions, accions i comportaments). Etimològicament, la paraula procedeix del llatí “ratio” que vol dir raó, explicació, justificació, argumentació.

1.2.- El saber teòric i la creença racional.
− − − −

Sabem que “p és veritat” si: 1) Creiem que “p és veritat”; i 2) Resulta que “p és veritat”; i, 3) La nostra creença que “p és veritat” està justificada. No és el mateix “saber” que “endevinar”. Endevinem que “p és veritat” quan es donen 1) i 2) però no 3) També podria ser que no sabéssim o que ens equivoquéssim, tot i que es donés 1) i 3), però no es donés 2). Per tant, podem tenir creences racionals equivocades. En canvi, no podem saber equivocadament. Si sabem alguna cosa, això vol dir necessàriament que creiem racionalment que és veritat; però no a l'inrevés. Una creença està justificada quan: a) es pot deduir d'altres creences racionals. (Quan podem “deduir” de sabers, llavors no és que creguem sinó que sabem!). b) no es contradiu amb el que sabem. c) forma part del que sabem (creença analítica) d) ho hem comprovat personalment (vist, escoltat, ...) e) si forma part d'alguna ciència i és acceptat per la comunitat científica corresponent f) si ho creuen testimonis fiables g) quan no es contradiu amb altres de les nostres creences h) si, a més de possible, és probable. Quan més probable, més racional serà creure que és veritat. i) l'anterior criteri té el correctiu del risc si es tracta de racionalitat pràctica. En aquest supòsit, es sol parlar de més o menys raonable dins del mateix grau de racionalitat segons hi hagi més o menys risc.

1.3.- Caracterització de l’actitud teòrica
Ens permet “elevar” i “anar a fons” en la nostra capacitat de reflexió: a) Passem del concret a l'abstracte. De La Tordera que veiem a Sant Celoni al “riu” com a fenomen natural. b) Passem d'allò accidental a allò essencial. Del color del cabell i el color dels ulls del meu amic a la seva personalitat, manera de ser o manera de pensar. c) Usem i dominem un llenguatge conceptual específic. Passem del “fa mala cara” i “em trobo malament” al “li diagnostiquem una peritonitis aguda que cal tractar amb una intervenció quirúrgica immediata”

2.- Sobre la veritat
2.1.- Què és la veritat
Correspondència entre el que creiem que passa i el que passa o ha passat o passarà. No hi ha coses o fets vertaders (o falsos) hi ha creences (pensaments, opinions, afirmacions) vertaderes o falses.

2.2.- Veritat i veritats.
En l'ús de la paraula “veritat” hi ha diversos significats:

com equivalent a autèntic o verídic (és a dir, vertader contraposat a fals)

La certesa ens fa “acceptar” una creença com a vertadera.... les analitzem. La certesa és un ”sentiment” que experimentem quan “estem -o ens sentim.Coneixement. veraç contraposat a mentida) Hi ha criteris de veritat (que ens permeten afirmar amb certesa que és veritat una determinada afirmació): a) Per definició o veritat analítica b) Evidència racional o no contradicció c) Per correspondència o adequació a la realitat (a través de demostracions. Fem un mal ús de la paraula “certesa” quan volem indicar “veritat”. 3. Naturalment. El problema del subjectivisme enfront de l'objectivisme. o bé: REALITAT EN SI – PENSAMENT – LLENGUATGE. NIHILISME – El que anomenem món o realitat no és més que paraules. (Gòrgies) REALITAT EN SI – REALITAT EN MI (NOUMEN – FENOMEN.2. observacions i experiments) d) Per coherència i deducció 2. diem “això és evident” i volem dir “per a mi. o bé: ningú “nota” que la terra orbiti al voltant del sol a més de 80. La convicció ens permet actuar “com si” en tinguéssim la certesa. Certesa.. hi ha prou raons per estar-ne convençut i fins i tot tenirne la certesa”. canviem. no puc sortir del “meu” món interior. revisem.Què entenem per real? (Matrix) Diferenciar “el que és real” del que “sabem que és real” del que “creiem que és real” del que “diem que és real” Problema clàssic: COSES – CONCEPTES – PARAULES. . què és “realment”? No serà tot un joc de paraules inventades? No serà la veritat (i la realitat) una “mentida” compartida ?(Nietzsche) 3. Més problemes encara: Existeix “el Barça”? En cas afirmatiu. critiquem i així formem el quadre de les nostres CREENCES I CONVICCIONS PERSONALS. podem trobar-nos en situacions contràries a les anteriors quan: a) Mostrem incredulitat (no lliga amb el que sabem o creiem fermament) b) Mostrem sospita (alguna cosa no és prou clara o coherent amb el que sabem o creiem) c) Ho considerem una suposició (s'afirma sense prou bones raons que ho justifiquin) d) Formulem una conjectura (se'ns acut i sembla una creença raonable però no ho hem analitzat gens) Amb tot el material analitzat anteriorment formem les nostres OPINIONS.3. 3. Exemple clàssic: la pedra que veig i l'estructura molecular i atòmica d'això que anomeno aquesta pedra.1. Kant) El problema del “món exterior”. SOLIPSISME: no puc anar més enllà de la realitat del meu jo..segurs de que el que pensem és veritat” Quan no en tenim la certesa però en tenim molta seguretat diem que n'estem convençuts.Entre la veritat i el dubte: les creences. mantenim. Parlem dels significats que atribuïm a les paraules i no del que les coses “realment són” per si mateixes. Si realment fos “evident que és veritat” hauríem de dir “és veritat ..− com equivalent a veracitat (és a dir. per aquestes incontestables proves o raons”. Les respostes històriques REALISME (i Realisme ingenu) – Monisme – Materialisme – Reduccionisme IDEALISME – Només podem pensar i parlar del “món tal i com ens el representem” no “tal i com és” FENOMENISME – La realitat és interior a la ment. Opinions. conceptes inventats..Sobre la realitat 3. Evidència. realitat i veritat. construïda a partir de l'experiència “del món exterior” SUBJECTIVISME – Totes les percepcions de “la realitat” les obtenim amb els sentit humans individuals.000 km/h i “sabem” que això és el que passa realment”. en tenim la convicció (molta o bastante).Aparença i realitat L'altre problema clàssic: APARENÇA I REALITAT. Convicció. A vegades.3. Paradoxa de Protàgores.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful