UNITAT 3.

- Antropologia: Dimensió biològica
L'espècie humana, fruit de l'evolució d'altres espècies d'homínids anteriors, es presenta com a singular dins el món animal. Quins són els nostres orígens? Què tenim en comú amb els altres éssers vius? Quina és la nostra singularitat?

1.- L'origen de la vida i de les espècies vives
1.1.- L'origen de la vida
Origen de l'Univers (10.000/20.000 milions d'anys) – Origen del sistema solar (5.000 milions d'anys) – Origen de la Terra (4.500 milions d'anys) – Origen de la vida (3.000 milions d'anys) – Origen d'éssers vius pluricel·lulars (600 milions d'anys). Immensitat del TEMPS astronòmic. (acabem d'arribar). Immensitat de l'ESPAI (perduts en un lloc insignificant). La vida: l'ADN i l'ARN. Macromolècules orgàniques. Aminoàcids.

1.2.- L'origen de les espècies L'evolució és un fet. Domesticació de plantes i animals. Cria de races de plantes i animals. Fòssils. Hi ha diverses teories per explicar aquest fet: teories evolucionistes. Lamarck i Darwin. La teoria de l'evolució per selecció natural o teoria de la descendència amb modificació.

Veure Annex d'aquest apartat 1 2.- L'origen de l'home i característiques biològiques bàsiques
2.1.- Primats. Característiques diferencials respecte d'altres mamífers. Percepció cromàtica, estereoscopia, mans, intel·ligència tecnològica, intel·ligència i relacions de grup. 2.2.- Hominització. Primers homínids (bipedestació), australopitecins. El gènere Homo, diferències respecte els anteriors homínids: volum craneal, dieta, tecnologia. Homo erectus, Homo habilis, etc. L'aparició de l'Homo sapiens i, finalment, l'Homo sapiens sapiens (nosaltres) 2.3.- Mans lliures. 2.4.- Mà, ull, cervell. 2.5.- Musculatura facial: expressió d'emocions, intencions.

3.- Caracterització bàsica general de l'espècie humana
3.1.- Els instints humans. Vulnerabilitat dels nadons i de les gestants: paper de la parella humana i la sexualitat. Socialització de la tecnologia i l'aprenentatge: la cooperació. 3.2.- Aprenentatge. 3.3.- Animal simbòlic. L'art. La religió i la mitologia. 3.4.- El llenguatge 3.5.- El treball 3.6.- El joc 3.7.- Pensament i comprensió. 3.8.- Consciència de la mort. El culte als morts (enterraments, ... )

c) Per descendència amb modificació o Selecció natural i Sexual (Charles Darwin i Alfred Russell Wallace). ANIMALS I PLANTES DOMÈSTIQUES: HI HA I HI HA HAGUT EVOLUCIÓ.LA VIDA FA UNS 4. PER QUÈ? I COM? EVOLUCIONISMES: a) Creacionistes. o d’uns millor que d’altres. b) Teleologistes (Lamarck). DARWIN “L’origen de les espècies” (1859. Fa uns 500 Milions d’anys apareixen els animals vertebrats.SELECCIÓ NATURAL I SEXUAL . la qual tendirà a fer el mateix. les estalagtites i estalagmites) a partir de la no vida. hi ha VARIACIONS. Qui sobreviu més i millor i qui pot tenir més i millor descendència? Els individus que tenen avantatges de supervivència o reproducció respecte els altres. procariotes. Aquest procés d’uns sí i altres no. “són” com els pares. eucariotes. ORIGEN DE LES DIVERSES ESPÈCIES VIVES FIXISME I CREACIONISME FIXISME I ETERNITAT . Els que tenen fills o més fills (per característiques reproductives o per viure més temps i millor).500 MILLIONS D’ANYS ES VA FORMAR EL PLANETA TERRA FA UNS 3. Que poden ser favorables. FA UNS 600 MILLIONS D’ANYS APAREIXEN éssers PLURICEL·LULARS.LLUITA PER L’EXISTÈNCIA . VARIACIONS . MALTHUS: “Assaig sobre la població” Els fills s’assemblen als pares. desfavorables o neutres respecte la capacitat de supervivència i/o reproducció de les noves generacions modificades. O bé. La població creix geomètricament.500 MILLIONS D’ANYS APAREIXEN éssers unicel·lulars amb nucli. Però no sempre són exactament iguals. o com a molt aritmèticament (Malthus). O bé si no hi ha canvis favorables extingir-se l’espècie. com els cristalls. si les condicions no canvien mantenir-se estacionàriament una espècie. enguany fa 150 anys) MÉS FILLS que pares. O individus que tenen menys desavantatges. éssers unicel·lulars sense nucli capaços de reduplicar-se (ARN – ADN). 1953 MILLER.CATASTROFISME DERROTA DEL FIXISME: FÒSSILS. reprodueix condicions semblants a les de La Terra i obté “elements bàsics” per a la vida (aminoàcids i urea).500 MILIONS D’ANYS APAREIX LA VIDA A LA TERRA. D’aquesta manera. Hi ha LLUITA PER L’EXISTÈNCIA (O MILLOR “COMPETÈNCIA”). FA UNS 1. no tots tenen la mateixa capacitat i/o oportunitat de tenir descendència. Tots eucariotes. 1944 SCHRÖDINGER publica “Què és la vida?” on defensa l’origen material i natural de la vida (un ordre natural. ORIGEN DE LA VIDA CREACIONISME – GENERACIÓ ESPONTÀNIA 1929 OPARIN publica “L’origen de la vida” Primera explicació científica sobre COM podria sorgir la vida a partir de matèria no viva. No tots els individus poden sobreviure durant el mateix temps. els recursos no. l’anomenem SELECCIÓ NATURAL I SEXUAL. HALDANE explicita les condicions ambientals que farien possible aquest procés. al laboratori. pot produir-se una GRADUAL evolució d’una espècie (o una part d’una espècie) a una (o unes) altres espècies. EXTINCIONS EN MASSA (5). Això vol dir ESTAR MÉS BEN ADAPTATS a les circumstàncies d’aquell moment i lloc per a ells. poden passar les “seves” variacions a la següent generació.

gov/hgmis Es tracta d’identificar quants i quins GENS són bàsics i comuns a la humanitat. més o menys. TCT. Els humans tenim uns 30. Cada triplet codifica un aminoàcid. El que cada espècie té de diferent és la DOTACIÓ GENÈTICA o GENOMA (els seus GENS concrets) i. o un de pel llarg i un de pèl curt. Nosaltres tenim 23 parells. Tanmateix. però no altres més). un de gros i un de petit. i tots només els 20 aminoàcids). per exemple. igual en tots els éssers vius. Les diferències entre els humans no són com les diferències que hi ha entre un Pastor alemany i un Dingo.ornl. tenim la llista de tripletes i. Hi ha 3 triplets que signifiquen STOP (aquí acaba o comença un GEN). T (U). 3 o més tripletes (llenguatge degenerat): Ex. en els humans hi ha. hi ha més diferències genètiques entre una persona nigeriana (negre) i una persona keniata (negre) que entre un keniata (negre) i un suec (blanc). En canvi. . Hi ha 3 espècies diferents de zebres (no poden creuar-se entre si. cada triplet només codifica un aminoàcid. G. C. TCC i TCG codifiquen la Serina. sinó com les que hi ha entre un Pastor alemany marró i un de gris. ben estirat. La cadena de l’ADN (tots els cromosomes) d’una cèl·lula humana inclou centenars de milions de triplets. per exemple.000 gens. per exemple els ximpanzés tenen un parell de cromosomes més que nosaltres. etc. una única espècie i una única raça humana. Però hi ha races diferents de cavalls. El nombre de gens o de cromosomes (trossos de l’ADN) no vol dir res especial. l’ADN d’una sola cèl·lula humana fa 2 metres. i quina funció o funcions tenen cadascun d’ells. es tracta d’un dels molts prejudicis racistes. TCA. dins de cada espècie. Per exemple. ara. Al mateix temps. el nombre de gens.TOTS ELS ÉSSERS VIUS CONEGUTS Tenen ADN-ARN La doble hèlix: Watson i Crick (1953) Les 4 BASES de l’ADN Sempre aparellades de la mateixa manera: Adenina – Timina (o Uracil a l’ARN) Citosina – Guanina Sempre organitzades per Triplets : per tant. El projecte Genoma Humà: www. i si ho fan els descendents són estèrils) i 1 espècie de cavall i 1 espècie d’ase. només hi ha 20 aminoàcids diferents (Tots els éssers vius tenen aquests 20 o menys. El CODI GENÈTIC és el mateix en TOTS els éssers vius (Tots A. També tenim identificats unes poques dotzenes de gens i algunes de les seves funcions. hi ha VARIACIÓ GENÈTICA entre individus. poden creuar-se amb descendència fèrtil. (diu Luigi Cavalli-Sforza) hi ha més diferències genètiques entre dues persones a l’atzar de Catalunya que entre el genoma comú dels catalans i el genoma comú dels aborígens d’Austràlia. S’anomena GEN a una sèrie consecutiva de triplets que codifiquen una proteïna. Ximpanzés i Humans són més a prop que Ximpanzés i Goril·les. hi ha 4 x 4 x 4 = 64 combinacions de 4 elements agrupats de 3 en 3 amb repetició. igual. però el color de la pell ens ha pesat molt a l’hora d'establir diferències i semblances. Les patates i els humans tenim un 50% de gens comuns. Hi ha aminoàcids que poden ser codificats per 2. El grau de variació genètica ens indica la distància en el temps de separació o diferenciació familiar (entre individus de la mateixa espècie) o entre espècies o famílies. En data d’avui. Però. Hi ha una espècie de gos i moltes races de gossos. el mateix en tots els éssers vius. i els cavalls més de 70 parells. Un grup concret d’aminoàcids forma una proteïna concreta.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful