You are on page 1of 30

HISTRIA DE LA FILOSOFIA

LEMPIRISME DE JOHN LOCKE

CURS 2012-13 / ESCOLA PIA MATAR

Introducci

Chapter 1

Biograa i Context Histric

John Locke (1632 - 1704)

Section 1

Biograa i Context histric


L'empirisme, ja present en l'obra de Francis Bacon i Thomas Hobbes, assumeix grcies a John Locke la seva primera formulaci paradigmtica, metodolgica i crticament conscient. John Locke va nixer a Wrington (prop de Bristol) el 1632, el mateix any que va nixer Spinoza. Va estudiar a la universitat d'Oxford, on va obtenir el 1658 el ttol de Master of Arts i on desprs va ensenyar (com a tutor) grec i retrica, sent nomenat censor de losoa moral. Va quedar bastant descontent amb els ensenyaments loscs rebuts a Oxford, els quals va considerar com un peripatetisme ple de paraules obscures i de recerques intils. Per tant, s comprensible que tracts de satisfer en altres mbits les exigncies concretes del seu esperit, estudiant medicina,
Thomas Hobbes
3

anatomia, siologia i fsica (el fsic R. Boyle va exercir una notable inuncia sobre ell), aix com teologia. No va obtenir cap ttol acadmic en medicina, per sel va anomenar doctor Locke a causa de la competncia que havia adquirit en aquesta matria. Al 1668 va ser nomenat membre de la prestigiosa Royal Society de Londres, on Hobbes no havia estat acceptat, per les polmiques i els desacords que havien suscitat les seves tesis fonamentals. Per s l'any 1672 el que marca un gir molt important en la vida de Locke. s nomenat secretari de lord Ashley Cooper, canceller d'Anglaterra i comte de Shaftesbury, amb la qual cosa ha d'ocupar-se activament de qestions poltiques. Al 1675, desprs de la caiguda de lord Shaftesbury, Locke es va traslladar a Frana, on va arribar a conixer el cartesianisme. Els anys 1679-1682 va estar un cop ms al costat de lord

Shaftesbury, qui havia aconseguit recuperar les posicions poltiques perdudes. En 1682, per, lord Shaftesbury es va veure implicat en la conjura del duc de Monmouth contra el rei Carles II, i va haver de refugiar-se a Holanda, on va morir. A l'any segent Locke tamb va haver d'abandonar Anglaterra i refugiar-se a Holanda, on va treballar activament en els preparatius de l'expedici de Guillem d'Orange. En 1689 Guillem d'Orange i la seva esposa Mara Estuardo van ser cridats al tron pel Parlament. Els defensors de la monarquia parlamentria aconseguien aix una completa victria (Locke sempre havia lluitat per aquest ideal). En tornar a Londres, va poder recollir l'xit obtingut. Li van ser oferts crrecs i honors, i la seva fama es va propagar per tot Europa. No obstant aix, va rebutjar les ofertes ms comprometedores, per dedicarse bsicament a la seva activitat literria. En 1691 es va traslladar al castell de Oates, a Essex, com a hoste de sir Francis Masham i de la seva dona Damans Cudworth (lla del lsof Ralph Cudworth), on va morir el 1704.
Duc de Monmouth

L'obra mestra de Locke s el seu imponent Assaig sobre l'intellecte hum, publicat en 1690, desprs d'una elaboraci que va durar gaireb vint anys. En 1689 havia vist la llum l'Epstola sobre la tolerncia. En el mateix any que l'Assaig van ser publicats els Dos tractats sobre el govern civil. En 1693 van aparixer els Pensaments sobre l'educaci, i el 1695 es va publicar La raonabilitat del cristianisme. Amb carcter pstum es van publicar alguns escrits, entre els que mostren una importncia particular les Parfrasi i notes de les Epstoles de sant Pau als Glates, als Corintis, als Romans i als Efesis, i l'Assaig per a la comprensi de les Epstoles de sant Pau. Durant la seva vida, Locke va tenir 4 classes d'interessos: a) el gnoseolgic, del qual va sorgir l'Assaig b) l'tic-poltic c) el religis d) el pedaggic, que es va manifestar a travs dels Pensaments sobre l'educaci.

Chapter 2

La Teoria del Coneixement

Section 1

Qu s planteja Locke amb lAssaig sobre lEnteniment Hum?


Francis Bacon ja defensava la idea dintroduir un s millor i ms perfecte del intellecte. Locke fa seu aquest programa, per el nostre lsof no es dedica a examinar l's de l'intellecte hum pel que fa a determinats mbits del coneixement, sin que estudia l'intellecte en si mateix, les seves capacitats, les seves funcions i els seus lmits. Per tant, no es tracta d'examinar els objectes, sin el mateix subjecte. D'aquesta manera es va destacant cada vegada millor el centre d'inters de la losoa moderna i es dibuixa cada vegada amb ms nitidesa el cam que conduir al criticisme kanti com a meta nal. L'objectiu consisteix a establir la gnesi, la naturalesa i el valor del coneixement hum, i d'una manera particular denir els lmits dins dels quals l'intellecte hum pot i s'ha de moure, i quines sn les fronteres que no pot travessar, s a dir, aquells mbits que es troben estructuralment vedats per a ell. El propsit general de l'Assaig i de la nova losoa de Locke s'expressa amb plena conscincia crtica en la seva Introducci, que s la clau de tota l'obra: LAssaig sobre l'intellecte hum de Locke es presenta doncs com una anlisi dels lmits, les condicions i les possibilitats efectives del coneixement hum. Per tal de portar-ho a terme, Locke va integrar alguns elements procedents de la losoa cartesiana i, especialment, el principi segons el qual l'nic objecte del pensament hum s la idea. La tesi ms destacada de Locke s que les idees procedeixen de l'experincia i que, per tant, l'experincia constitueix el lmit infranquejable de tot possible coneixement. Si coneixem la nostra fora, sabrem millor qu podem emprendre amb esperances d'xit; desprs d'examinar adequadament els poders del nostre esperit i d'establir qu s el que podem esperar d'ells, no ens veurem inclinats a romandre inactius, sense posar a treballar el nostre pensament, desesperant de conixer res, ni tampoc posarem en dubte totes les coses i menystindrem tot coneixement perqu hi hagi algunes coses que no puguem entendre.

Edici de 1700 (la 4a.) de lAssaig sobre lEnteniment Hum

Section 2

Un nou concepte de Idea


L'elecci cartesiana del terme idea per indicar un simple contingut de la ment i del pensament hum implica una superaci de l'antiga problemtica metafsica (platnica i medieval) de la idea i l'aparici d'una mentalitat completament nova, que Locke contribueix a imposar de manera denitiva. A la Introducci a lAssaig es pot llegir: He de (...) demanar autoritzaci a tothom que ho llegeixi per utilitzar amb freqncia la paraula idea, com es veur en aquest tractat. Aquest s el terme que serveix millor -al meu entendreper representar una cosa que sigui objecte de lintellecte quan l'home pensa. Per tant, l'he utilitzat per expressar tot el que pot ser ents com a imatge, noci, espcie o tot all al voltant de la qual cosa pot ocupar l'esperit en pensar. No obstant aix, es trenca l'acord amb Descartes quan es tracta d'establir en quina manera arriben a l'esperit aquestes idees. Descartes s'havia pronunciat a favor de les idees innates. Locke per contra, nega tota forma dinnatisme i busca demostrar que les idees procedeixen sempre i nicament de l'experincia. Com a conseqncia, la tesi de Locke consisteix en el segent: 1) no hi ha idees ni principis innats, 2) cap intellecte hum, per fort i vigors que sigui s capa de forjar o d'inventar (s a dir, crear) idees, igual que no s capa de destruir les que existeixen 3) per tant, l'experincia s l'origen de les idees i, alhora, el lmit i l'horitz al qual es troba vinculat lintellecte. La critica de l'innatisme, per tant, s considerada per Locke com un element decisiu. A causa d'aix li dedica en la seva integritat el primer llibre de l'Assaig.

Section 3

Antiinatisme
Com ja sabem, els innatistes (com Descartes) sostenen la presncia en la ment de continguts anteriors a l'experincia, que han estat impresos en ella des del primer moment de la seva existncia. El criteri bsic a qu es remeten els defensors de l'innatisme de les idees i dels principis (terics o prctics) s el consens universal del que unes i altres gaudeixen en tots els homes. Per Locke apella als segents arguments bsics per refutar aquesta prova: a) El consens universal dels homes sobre determinades idees i determinats principis (en el cas que existeixi, cosa que es posa en dubte) tamb podria explicar-se sense la hiptesi de l'innatisme, mostrant senzillament que hi ha una altra manera d'arribar-hi. b) En realitat aquest consens universal no existeix, com es constata a travs del fet que els nens i els decients mentals no sn conscients per res del Principi d'Identitat, o del Pricipi de no Contradicci, ni dels principis tics fonamentals.
9

c) Per oposar-se a lobjecci b seria absurd armar que els nens i els decients posseeixen aquests principis innats, per que no en sn conscients. Dir que hi ha veritats impreses en l'nima, per que no sn percebudes, no t sentit, ja que la presncia d'un contingut en l'nima i la conscincia d'aquesta presncia sn elements que coincideixen. Locke sost: Dir que una noci es troba impresa a lesperit i al mateix temps dir que l'esperit la ignora i que ns ara mai no se nhavia adonat, signica convertir en res aquesta impressi. No es pot armar de cap proposici que sigui en l'esperit, per que l'esperit mai la va conixer o mai no en va ser conscient... La tesi que hi ha principis morals innats es veu desmentida pel fet que alguns pobles es comporten exactament al revs del que postularien aquests principis, cometent accions que per a uns altres serien perverses, sense experimentar per aix el ms mnim remordiment, la qual cosa signica que ells consideren que la seva conducta no s en absolut perversa, sin completament lcita.

d) La idea mateixa de Du no es pot dir que tots la tinguin, ja que hi ha pobles que no tenen ni tan sols un nom per designar a Du, no tenen religi ni cultes. Podria formular-se la hiptesi segons la qual l'intellecte, encara que no tingui idees innates, podria per crear idees o, si es prefereix, podria inventar-les. Per Locke exclou categricament aquesta hiptesi. El nostre intellecte pot combinar de diverses maneres les idees que rep (de lexperincia), per de cap manera es pot concedir a si mateix idees simples, i tampoc -una vegada que les t -pot destruir-les, aniquilar-les o anullar-les. Locke assenyala: Ni tan sols la intelligncia ms notable o l'intellecte ms ampli tenen el poder, per viva i variat que resulti ser el seu pensament, d'inventar o forjar una sola idea simple i nova per a l'esperit, que no hagi estat apresa de les maneres ja esmentades, i la fora de l'intellecte tampoc no pot destruir les que ja existeixen... Si alg vol forjar amb el seu propi intellecte una idea simple, que no hagi estat rebuda des dels objectes externs a travs dels sentits o des de la reexi sobre les operacions del seu esperit, es trobar amb la mateixa incapacitat. Voldria que alg tracts d'imaginar-se un gust que mai hagus arribat ns al seu paladar o de donar-se la idea d'un perfum que mai no hagi olorat. Quan ho aconsegueixi, estar disposat a acceptar que un cec pot tenir les idees dels colors i un sord, nocions clares dels sons.

L'intellecte, en conseqncia, rep el material del coneixement noms a travs de l'experincia. L'nima pensa nicament desprs d'haver rebut aquests materials: No veig cap ra per creure que l'nima pensi abans que els sentits li hagin proporcionat idees sobre les quals pensar. A mesura que aquestes augmenten de quantitat i l'esperit les conserva, l'nima -grcies a l'exercici- millora la seva facultat de pensar en totes les seves diverses parts. A continuaci, combinant aquestes idees i reexionant sobre les seves prpies operacions, incrementa el seu patrimoni i la seva facilitat per recordar, imaginar, raonar i utilitzar altres maneres de pensar. ACTIVITATS 1. Reexiona sobre larmaci de Locke, segons la qual els humans som incapaos de crear una sola idea. Hi ests dacord? Penses que el temps li ha donat la ra a Locke, o que, per contra, lha contradit?

10

Section 4

Teoria empirista de les idees


Locke replanteja l'antiga tesi de l'nima com a tabula rasa en la qual noms l'experincia n'inscriu continguts: Suposem que l'esperit sigui un full en blanc, sense cap lletra, sense cap idea. Com arribaran aquestes all? D'on prov aquell vast dipsit que la fantasia industriosa i illimitada de l'home ha traat all, amb una varietat gaireb innita? D'on procedeix tot el material de la ra i del coneixement? Responc amb una sola paraula: de l'experincia. Tot el nostre coneixement es basa en ella i d'ella prov en ltima instncia.. I l'experincia pot ser de dos tipus: a) experimentem objectes sensibles externs, o b) experimentem les operacions internes del nostre esperit i els moviments del nostre nim. D'aquesta doble font de l'experincia es deriven 3 tipus diferents d'idees simples. a) De la primera classe d'experincia provenen les idees de sensacions, ja siguin donades per un nic sentit (com les idees de colors, de sons o de sabors), o per diversos (com les idees d'extensi, gura, moviment i immobilitat ). b) De la segona classe procedeixen les idees simples de reexi (com la idea de percepci i de volici). c) Tamb tenim idees simples que sorgeixen conjuntament de la reexi i la percepci, per exemple, la idea de plaer, dolor, fora, etc.). Aix doncs, per la sensaci obtenim idees de les coses que suposem que existeixen fora de nosaltres en el mn fsic, i per la reexi arribem a tenir idees de les nostres operacions mentals_ Aix, per exemple, "dur", "vermell", "fort", "fred", "dola" i "aromtic" sn totes les idees de la sensaci, mentre que "percepci", "recordar", "abstracci" i "pensar "sn idees de reexi_ Les idees estan en la ment de l'home, per fora d'aquesta hi ha alguna cosa que t el poder de produir-les en la ment. Locke denomina aquest poder que les coses tenen de produir idees en

11

nosaltres amb el terme (pres de la fsica del seu temps) de qualitat: Anomeno idea a tot el que l'esperit percep en si mateix o que s objecte immediat de la percepci, el pensament o l'intellecte. En canvi, del poder de produir una idea en el nostre esperit en dic qualitat del subjecte en qu es dna aquest poder. Aix, per exemple, una bola de neu t la qualitat de produir en nosaltres la idea de blancor, de fred i d'esfera, i anomeno qualitat als poders de produir aquestes idees en nosaltres, tal com es troben en la bola de neu. En canvi, en la mesura que sn sensacions o percepcions del nostre intellecte, les anomeno idees. Locke introdueix aquesta distinci a de poder recollir la doctrina, ja molt difosa, de les qualitats primries i secundries (per exemple Descartes). Les primeres sn les qualitats primries i reals dels cossos, que sempre es troben en ells (la solidesa, l'extensi, la gura, la quantitat, el moviment i el reps ...) Les altres, les secundries, no sn ms que els poders de diverses combinacions entre les primries, per exemple, colors, sabors, olors, etc. Les qualitats primries sn objectives, en el sentit que les corresponents idees que es produeixen en nosaltres constitueixen cpies exactes d'aquelles. Les qualitats secundries, en canvi, sn subjectives, ja que no s'assemblen exactament a les qualitats que existeixen en els cossos, tot i que

sn produdes per aquestes. Les qualitats primries sn qualitats dels cossos mateixos, i les secundries sorgeixen mitjanant la trobada dels objectes amb el subjecte, per sempre tenen la seva arrel en l'objecte. Aquesta doctrina t un origen antiqussim. Demcrit havia estat el primer a anticipar-la, a travs de la seva clebre sentncia: opini el dolor, opini l'amarg, opini la calor, opini el fred, opini el color; veritats, els toms i el buit.

Tipus didees: simples, complexes, generals... Segons Locke, el nostre esperit rep passivament les idees simples. Aix s aix perqu les idees simples sn les que sn rebudes directament de l'experincia. Com que la nostra ment est en blanc, les idees simples se'ns imposen. La nostra ment es limita a reectir-les com en un mirall. Les idees simples mereixen la mateixa conana que les imatges dels miralls. Un cop les ha rebut, la ment t poder per actuar-hi de diverses maneres, i en particular pot combinar les idees entre si, formant idees complexes; tamb pot separar determinades idees d'altres amb les que estiguin en connexi (abstraure), formant idees generals. Idees complexes
12

Locke les divideix en tres grans grups: a) idees de substncies b) idees de modes c) idees de relacions. Les substncies sn existncies independents. ssers que compten com a substncies inclou a Du, els ngels, els ssers humans, animals, plantes i una varietat de coses creades. La idea de substncia neix del fet que constatem que algunes idees simples sempre van unides i, per tant, ens acostumem a suposar que hi ha un substrat que els permet subsistir i al qual estan subordinades, encara que no sapiguem en qu consisteix. Els modes sn idees complexes que combinen elements ms simples per formar un nou tot que se suposa que s incapa d'existir, excepte com una part o una funci d'una altra cosa_ Les idees de "tres", "setanta-cinc anys," i ns i tot "innit", per exemple, sn totes "modes" derivats de la simple idea de "unitat". Per tant, els modes, sn existncies dependents, que inclouen les idees matemtiques i morals, i tot el llenguatge convencional de la religi, la poltica i la cultura. La segona acci que la ment porta a terme s la uni de dues idees, ja siguin simples o complexes, per tenir una visi d'elles al mateix temps sense que calgui unicar-les en una nica idea. Aix ens proporciona les idees de relacions. Les idees de

relacions sorgeixen doncs de confrontar idees entre si, i de la comparaci que efectua l'intellecte entre elles. Cada idea pot ser posada en relaci amb altres coses de innites maneres (un home, per exemple, pot ser que faci a altres homes de pare, germ, ll, avi, nt, sogre, etc.). Hi ha idees de relacions que tenen una importncia particular, com ara la de causa i efecte, o la d'identitat, o b la idea de relacions morals, que serveixen de fonament a la tica. El tercer acte de la ment s la producci de les nostres idees generals per abstracci del particular, deixant de banda les circumstncies particulars de temps i lloc, ja que aix limitaria l'aplicaci d'una idea a un individu en particular. A ms d'aquestes capacitats, hi ha facultats com ara la memria, que permeten l'emmagatzematge de les idees. Podem resumir-ho tot amb el segent esquema:

13

Section 5

El problema de la substncia
La idea a la qual donem el nom general de substncia, no s ms que la base suposada per desconeguda d'aquelles qualitats que descobrim i que no podem imaginar com a subsistents sense alguna cosa que les sostingui, per tant, a aquest suport lanomenem substantia, la qual cosa, segons l'autntic valor de la paraula, en angls corrent signica que est sota o sostenir. Per a Locke, del a la tradici empirista, les substncies, s a dir, all que les coses sn intimament, ms enll del que copsem delles a travs dels nostres sentits, si existeixen (que no ho sabem), estan fora de labast del coneixement hum. En contra de Descartes, mant que aquestes sn un producte de la ment humana, i que, ms enll de la prpia ment, noms podem estar segurs que coneixem coses individuals, amb caracterstiques particulars: pelut, quadrat, dur, dens, calent, fred, ... que les composen, i que tamb podem trobar en altres objectes particulars. Per tant, no podem conixer la substncia general home, cavall, taula o gos. Locke afegeix a la seva anlisi una consideraci sobre limportant paper que juga el llenguatge (Nominalisme) a lhora de fer-nos veure la realitat com si aquesta estigus formada per substncies o essncies, quan en realitat el llenguatge noms posa nom a les coses, les etiqueta, per no les substancialitza. Creure el contrari seria un error: s evident que all general i all universal no pertanyen a l'existncia real de les coses, sin que sn invencions i criatures de l'intelecte, fetes per ell per al seu propi s, i noms fan referncia als signes, ja es tracti de paraules o d 'idees. Les paraules sn generals quan sn emprades com a signes d'idees generals i poden aplicar-se aix indistintament a moltes coses particulars; les idees sn generals quan representen moltes coses particulars. Per la universalitat no pertany a les coses mateixes, les quals sn totes particulars en la seva existncia. Per aix, quan ens allunyem del particular, el que queda en general s noms una criatura fabricada per nosaltres, en efecte, la seva naturalesa general no s ms que la capacitat que l'intellecte li confereix per signicar o representar moltes coses particulars. El signicat que posseeix nicament s una relaci que l'esperit hum afegeix a aquestes coses particulars.
15

ACTIVITATS 1. Penses que existeix lhome en general? Si penses que s, on lhas vist? Si penses que no, qu s el que estudia la medicina? 2. Quin lsof anterior a Locke s considerat com el pare del Nominalisme? 3. Aristtil distingia entre substncies primeres i substncies segones. Quina relaci t aquesta distinci amb el que defensa Locke? 4. Penses que hi ha una substncia humana que tots compartim? Si penses que s, en qu consisteix aquesta substncia? Penses que pot tenir a veure amb el concepte dnima?

16

Section 6

El coneixement, el seu valor i la seva extensi


Les idees, en totes les varietats abans descrites, constitueixen el material del coneixement, per no sn encara el coneixement en sentit estricte, ja que per si mateixes estan ms en de la veritat i de la falsedat. No hi ha coneixement si no es produeix la percepci d'un acord (o un desacord) entre idees o grups d'idees, i noms llavors es dna la veritat i la falsedat. Aquest tipus d'acord o des acord pot ser de quatre classes: a) identitat i diversitat b) relaci c) coexistncia i connexi necessria d) existncia real Ara b, en general, l'acord entre idees es pot percebre de dues maneres diferents: 1) per intuci 2) per demostraci 1) L'acord entre les idees que es percep mitjanant la intuci s el que es posseeix per evidncia immediata. Locke mateix ho explica dient que: En aquesta, l'esperit no es pren el treball de provar o d'examinar res, sin que percep la veritat com l'ull veu la llum , nicament dirigint-se cap a ella. Aix, l'esperit percep que el blanc no s negre, que un cercle no s un triangle, que tres sn ms que dos, i igual a un ms dos. L'esperit percep aquesta espcie de veritat en el mateix moment que veu juntes les idees, per pura intuci, sense que intervingui una altra idea, i aquesta mena de coneixement s el ms clar i cert del que s capa la fragilitat humana... De tal intuci depn tota la certesa i l'evidncia de tot el nostre coneixement. 2) Es dna una demostraci quan l'esperit percep l'acord o el desacord entre les idees d'una forma no immediata. La demostraci procedeix a travs de passos intermedis, s a dir, mitjanant la intervenci d'altres idees (una o ms, segons els casos), i s justament aquesta forma de procedir el que s'anomena ra i raonar. El procediment demostratiu consisteix a introduir una srie de nexes evidents per si
17

mateixos -s a dir, intutius-, per demostrar l'existncia de nexes no intutius en si mateixos. Per tant, en ltima instncia, la validesa de la intuci fonamenta la validesa de la demostraci. Penseu, per exemple, en la demostraci dels teoremes geomtrics, que uneixen determinades idees el nexe de les quals no resulta evident de manera immediata, a travs d'una srie de passos, cadascun dels quals s immediatament evident. Per tant, la demostraci avana i es desplega a travs d'una srie d'intucions encadenades en la forma escaient. Tot aix no planteja problemes especials quan es tracta dels tres primers tipus d'acord o de desacord entre les idees, que s'han esmentat al principi d'aquest pargraf: a) identitat-diversitat, b) relaci; c) coexistncia i connexi necessria. En aquests casos no se surt de l'mbit de les pures idees. En canvi, els problemes es plantegen quan es tracta del cas d) existncia real, on ja no est en qesti el simple acord entre idees, sin l'acord entre les idees i la realitat externa. Apareix aqu la vella noci de veritat com adequatio intellectus ad rem, com a acord entre les idees i les coses, per sobre del simple acord entre les idees. Locke tracta de resoldre la dicultat que presenta aquest tipus de veritat en la segent forma. Nosaltres tenim coneixement: 1) de la nostra existncia, mitjanant intuci 2) de l'existncia de Du, per demostraci

3) de l'existncia de les altres coses, per sensaci 1) Per justicar l'armaci segons la qual coneixem la nostra existncia per intuci, Locke apella a frmules tpicament cartesianes, si b menys contundents: Res no pot ser ms evident per a nosaltres que la nostra prpia existncia. Penso, raono, sento plaer i dolor: pot alguna d'aquestes coses ser per a mi ms evident que la meva prpia existncia? Si dubto de totes les altres coses, aquest mateix dubte em fa percebre la meva prpia existncia, i no em permet dubtar d'ella. Si s que sento dolor s evident que tinc una percepci certa, tant de la meva prpia existncia, com de l'existncia del dolor que sento. Si s que dubto, tinc la percepci certa de l'existncia de la cosa que dubta, aix com del pensament que anomeno dubte. L'experincia ens persuadeix que tenim un coneixement intutiu de la nostra prpia existncia i una infal.lible percepci interna que existim. En qualsevol acte de sensaci, raonament o pensament, davant nosaltres mateixos som conscients del nostre propi sser, i referent a aix no ens cal cap grau ms elevat de certesa. 2) Locke demostra l'existncia de Du apellant a l'antic principi metafsic ex nihilo nihil i al principi de causalitat. Si nosaltres sabem que existeix un sser real, i que el no-ens (no-res) no pot produir un sser real, aquesta s la demostraci evident que des de l'eternitat hi ha hagut alguna cosa, perqu el que no existeix des de l'eternitat ha tingut un comenament, i el
18

que ha tingut un comenament ha d'haver estat produt per un altre. Locke demostra aix que aquest altre del qual deriva el nostre sser ha de ser omnipotent, omniscient, etern. Cal posar en relleu el fet que lempirista Locke consideri que l'existncia de Du s ms certa ns i tot que el que ens manifesten els sentits. Aquestes sn les seves paraules: Del que ha estat dit, per a mi resulta clar que tenim un coneixement de l'existncia de Du que s ms cert que qualsevol altra cosa que els sentits ens manifestin d'una manera immediata. Encara ms, m'atreveixo a dir que coneixem que existeix un Du amb ms certesa que aquella amb la que coneixem que hi ha alguna cosa fora de nosaltres .. 3. Com hem vist abans, Locke arma que estem menys segurs de l'existncia de les coses externes del que ho estem de la nostra prpia existncia o de la de Du: ...tenir en el nostre esperit la idea d'alguna cosa no demostra l'existncia d'aquesta cosa, aix com el retrat d'un home no converteix en evident la seva existncia en el mn, o les visions d'un somni no constitueixen com a tals una histria veritable . S'aprecia amb claredat que, ats que nosaltres no produm les nostres idees, aquestes han de ser produdes per objectes externs. No obstant aix, podem estar segurs de l'existncia d'un objecte que produeixi en nosaltres la idea, noms en la mesura que la sensaci sigui actual. Estem segurs de l'objecte que veiem

(aquest ordinador, per exemple) noms mentre el veiem i ns que deixem de veure-ho. Quan es retiri de la nostra sensaci actual, ja no podrem tenir la certesa de la seva existncia (podria haverse trencat o destrut). En qualsevol cas, Locke considera que aquest tipus de certesa de l'existncia de les coses fora de nosaltres s sucient per als objectius de la nostra vida. ACTIVITATS: 1. Per qu, segons Locke, tenir moltes idees no equival a tenir coneixement? 2. Quina diferncia hi ha entre intuir una veritat i demostrar-la? Posan algun exemple. 3. En quins arguments es basa Locke per demostrar lexistncia de Du? En quin altres lsofs anteriors hi trobarem una demostraci semblant? 4. Com texpliques que un empirista com Locke defensi lexistncia de Du? Creus que s una contradicci en la seva losoa? 5. Si deixem dobservar un objecte, aquest segueix existint? Com ho saps?

19

Chapter 3

La teoria moral i poltica

Section 1

La teoria moral i poltica de J. Locke


1. tica Les idees morals i poltiques de Locke sn molt menys rigoroses, encara que tamb interessants. Els conceptes bsics sn els segents. Com s'ha vist extensament, no tenim lleis i principis prctics de carcter innat. El que empeny l'home a actuar i el que determina la seva voluntat i les seves accions s la recerca del benestar i de la felicitat i, com diu Locke en un text molt suggerent, el sentit d'incomoditat en qu es troba contnuament: Qu s el que determina la voluntat amb referncia a les nostres accions? Si ho pensem b, em veig obligat a creure que no s com pel com se suposa- el major b que hi hagi a la vista, sin una certa incomoditat que aigeix l'home. Aix s el que determina la voluntat en cada cas i ens mou cap a les accions que realitzem. A aquesta incomoditat la podem anomenar desig, que s una incomoditat de l'esperit a causa de la necessitat d'un b absent. Locke ja no considera la llibertat en el sentit del lliure arbitri, la qual cosa hauria implicat consideracions metafsiques alienes al seu empirisme. Per tant, en criteri de Locke, la llibertat no rau en el voler, sin en el poder actuar o abstenir-se de l'acci. A ms l'home t el poder de suspendre l'execuci dels seus desitjos, per examinar-los amb atenci i ponderar-los, reforant aix aquell poder concret. L'tica de Locke, com qualsevol altra tica de rerefons empirista, s utilitarista i eudemonista. El b i el mal ... no sn ms que plaer o dolor. El b s all que ens produeix o ens procura plaer. El b i el mal morals, doncs, sn nicament la conformitat o el desacord de les nostres accions voluntries amb una llei, mitjanant la qual les voluntats i el poder del legislador atreuen sobre nosaltres el b o el mal, i aquest b o mal, aquest plaer o dolor, que acompanyen per decret del legislador el nostre compliment o la nostra infracci de la llei, s el que anomenem recompensa o cstig. Ara b, les lleis a les quals els homes refereixen les seves accions sn de tres tipus diferents:

21

1) lleis divines: segons aquest parmetre, les accions sn pecats o deures 2) lleis civils: segons aquest parmetre, les accions humanes sn delictives o innocents.

3) lleis de l'opini pblica o reputaci: segons aquest parmetre, les accions humanes sn virtuts o vicis. Segons Locke, la llei revelada es troba a la base de la moralitat. D'altra banda, Locke fa coincidir la llei divina amb la promulgada a travs de les llums de la naturalesa, s a dir, amb la llei que la prpia ra humana s capa de descobrir. 2. Teoria Poltica En els seus escrits poltics Locke va elaborar tericament aquella forma de constitucionalisme liberal pel qual havia lluitat i que es va imposar a Anglaterra mitjanant la Revoluci Gloriosa de 1688. Aix, segons aquesta teoria, la monarquia no es fonamenta en el dret div. Segons Locke, aquesta tesi no es troba en les Escriptures ni en els Sants Pares. La Societat i l'Estat neixen del dret de naturalesa, que coincideix amb la ra, la qual arma que: -sent tots els homes iguals i independents- ning no pot ni ha de provocar en els altres cap dany a la vida, la salut, la llibertat i les possessions. Per tant, el dret a la vida, el dret a la llibertat, el dret a la propietat i el dret a la defensa d'aquests drets constitueixen drets naturals. El fonament i l'origen de l'Estat s la ra. En reunir-se i viure en societat, els ciutadans renuncien nicament al dret de defensarse cada un pel seu compte, de manera que no debiliten els seus altres drets, sin que els enforteixen. LEstat t el poder de fer les

Guillem dOrange arribant a Anglaterra durant la Revoluci Gloriosa de 1688

lleis (poder legislatiu), dimposar-les i de fer-les complir (poder


22

executiu). Els lmits del poder de l'Estat estan establerts pels drets dels ciutadans, per la defensa dels quals es va instituir precisament l'Estat. Per tant, els ciutadans conserven el dret de rebellar-se contra el poder de lestat, quan aquest actu en contra de les nalitats per a les qu va nixer. Els governants sempre es troben sotmesos al judici del poble. En contra del que pensava Hobbes, per a Locke l'estat no ha de car-se en temes de religi. Com que la fe no s una cosa que es pugui imposar, caldr tenir respecte i tolerncia cap a les diferents fes religioses: La tolerncia cap als qui dissenteixen dels altres en qesti de religi s tan coincident amb l'Evangeli i amb la ra, que s monstrus que hi hagi homes cecs davant tanta llum. Tot i la defensa dun Estat laic i de la llibertat religiosa, Locke no accepta lateisme, perqu considera que els ateus -negant Du- dissolen els principis morals que, a parer seu, sn la base i el fonament de la societat civil.

23

Chapter 4

Diferncies: no tothom pensa de la mateixa manera...


Diferncies entre la losoa de John Locke i la daltres lsofs destacats

Section 1

Diferncies entre Locke i Descartes


El que en primer lloc distingeix Locke de Descartes s el seu concepte de la ra. Per a Descartes la ra s una fora nica, infallible i omnipotent: nica, perqu s igual en tots els homes i tots la posseeixen en la mateixa mesura, infallible, perqu no pot errar si segueix el seu mtode que s nic en tots els camps de les seves possibles aplicacions; omnipotent, perqu extreu de si mateixa el seu material i els seus principis fonamentals que li sn "innats", s a dir, constitutius. Per Locke, que s'inspira en Hobbes, la ra no t cap d'aquests carcters. No existeix la unitat de la ra, sin que, ms aviat, aquesta s'ha de formar i garantir mitjanant un ensenyament i educaci adequats. La infallibilitat de la ra s impossible per la limitada disponibilitat de les idees, per la seva freqent foscor, per la manca de proves, per la presncia a la ment humana de falsos principis, i nalment pel carcter imperfecte del llenguatge que, no obstant aix, la ra necessita (Assaig, IV, 17, 9-13). I pel que fa a l'omnipotncia, Locke lexclou negant que la ra pugui produir per si mateixa els principis i el material de qu es serveix (recordem que les idees innates no existeixen). Tot i aix, Locke atorga a la ra un paper fonamental en l'esfera del coneixement probable, mbit on la ra es converteix en la guia o disciplina de tot el saber, per modest que sigui, i fora d'ella noms queden (segons les paraules de Locke) aquelles opinions humanes que sn purs "efectes de la casualitat i de la fortuna. Podem resumir aquestes diferncies amb el segent esquema:

25

Chapter 5

Conclusions

Section 1

El llegat de John Locke


Locke, com s'aprecia amb claredat en els seus escrits, va ser un home molt moderat. Va ser empirista en la mesura que la percepci sensible i la reexi proporcionen tot el material del nostre coneixement, per no ho va ser (no va ser un empirista radical) en la mesura que no pensa que coneguem nicament les coses percebudes a travs dels sentits. D'una manera elemental defensa el paper de la ra, perqu est convenut de la primacia del judici racional sobre totes les opinions i les fes, i perqu no est d'acord amb qu es substitueixin els judicis basats en la ra per expressions emocionals ni per sentiments. Fidel a aquests postullats, es va oposar al principi d'autoritat, tant en el terreny intellectual com en el poltic. Va ser un dels exponents del principi de tolerncia i, ali a l'anarquia, accept l'existncia d'unes fronteres que delimitaven el camp dins del qual volia aplicar aquest principi. Va ser un esperit religis, per allunyat del fanatisme o d'un zel exagerat. En ell no hi trobem expressions brillants i genials, sin mesura i sentit com en tots els casos. En conclusi, podem dir que al segle XVIII Anglaterra representar per a la intelligncia europea el pas de la llibertat, i
28

Locke en ser el representant i defensor mxim, tant de la llibertat com de la ra que ha de presidir tota manifestaci de la vida humana.

Empirisme
Teoria losca segons la qual tot el coneixement prov dels sentits, i de lexperincia acumulada a partir dels sentits, per la qual cosa nega lexistncia de cap contingut de coneixement innat: tot el que sabem s a posteriori de lexperincia.

Related Glossary Terms Drag related terms here

Index

Find Term

SERGI CASTILLO

Digitally signed by SERGI CASTILLO DN: cn=SERGI CASTILLO, o, ou, email=sergicas@gmail.com, c=ES Date: 2012.12.13 23:14:22 +01'00'