el de vuit DIVENDRES, 25 DE GENER DEL 2C1

OPINI
Dubtes/preguntes
Ti nc pre
guntes de les
quals desco
nec la res
posta, pel que
li demano,
Sr. Director, si men pot con
testar alguna, o potser algun
dels seus dilectes lectors em
pot ajudar a resoldre els meus
dubtes
Hi havia una caixa molt im
portant que portava el nom
de la capital del regne. Aquesta
caixa va canviar el nom perqu
el seu president va decidir que
tot aniria molt millor:
A so de bombo i platerets, cap
a la borsa! Encert total!: des
daquell moment i ns el dia
davui, les accions han caigut,
diu, ms dun 90% del seu va
lor inicial, s a dir, que tots els
accionistes, grans o petits, ho
han perdut tot..., aix s, per
qu no sensorri el sistema
nancer del pas sels ha ajudat
amb uns quants mils de mi
lions que, curiosament, hem
posat entre tots.
Sha posat en dubte la gesti
daquell fantstic president
per aix ara se lest investi
gant, per si hi ha algun acte
que constitueixi delicte. Per
per si de cas, i com a mesura
de prevenci, sel nomena per
ocupar un alt crrec a Telef
nica, i ho fa el mateix govern
de lEstado?
Pregunta: a quina universitat
sha danar a estudiar per qu
et donin el ttol de la carrera
que t el Sr. RODRIGO RATO?
Segueixo amb els meus dubtes:
Com sha de fer si alguna ve
gada et pillen amb alguna cosa
mal feta (malifeta), com s
robar o per dirho net, apro
piaci indeguda, per a qu el
judici es pugui allargar 3, S, I0
o 20 anys? Aix quan arriba el
moment, la quantitat que era
molt important inicialment,
amb el pas del temps ha esde
vingut xavalla/calderilla, i aix
ja no cal perdre el temps fent
judicis, ni aquestes tonteries
legals? I seguint aquets ma
teix tema, hi ha alguna escola,
universitat o manual per acon
seguir fer la volta a les coses de
manera que el que s evident
per a tothom acabi sent just tot
el contrari i es puguin defugir
promeses i paraules donades
pblicament?
On ensenyen a fer veure que
no passa res a casa teva? Mal
grat que a casa teva hi hagi un
munt de persones, de la teva
corda , investigades a causa
de lactuaci poc clara dels
responsables municipals, de
la teva corda, amb familiars
dels responsables municipals
i crrecs poltics importants,
de la teva corda, tot plegat per
fer coses poc correctes/clares,
com s la contractaci de per
sones, de la teva corda, sense
gaires protocols i amb tot aix
a la teva motxilla fer com si
no passs res i amb tota la cara
poder demanar la dimissi dels
altres que no sn de la teva cor
da, que potser han fet menys
que els teus propis? Pregunta
concreta: On s que fan cares
de ciment armat?
I tamb em pregunto com es
deu fer per dilapidar un munt
de mils de milions deuros per
fer infraestructures : AVEs,
autovies i aeroports que no
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents (Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
(Redacci Vilafranca),
Eva Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals (Redacci
El Vendrell),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
(Maquetaci), Roser
Figueras (Correcci).
Editat amb la collaboraci de
Hi ha nits sense lluna i amb
nvols on la foscor s predo
minant i ni un bri destrella
ens pot canviar la visi mo
ntona del negre. Per sort,
desprs daquestes nits sem
pre acaba arribant la claror i,
afortunadament, a voltes, un
sol brillant que ens escalfa i
ens esperana un bon dia.
Si anem resseguint notcies
sobre el Baix Peneds, una
t la sensaci que la comar
ca est enmig duna foscor
espessa: alt nivell datur,
tancament dempreses, in
crement de la criminalitat,
ms demanda dajudes soci
als, etc. La crisi econmica
ha fet estralls al sector de la
construcci, un dels princi
pals garants de lestabilitat
econmica duna comarca on
molts dels seus empresaris i
administracions van apostar
decididament, pensant no
ms en el curt termini i sen
se valorar qu passaria el dia
que la bombolla explots. I
aix estem.
Per si mirem descampar
la foscor amb una llanterna
veurem que al Baix Pene
ds tamb passen coses que
ILLUMINENIESPERANCEN5ER
ra i taula ns un exemple, o
lHort de la Tona, Sicus, Tor
clum o el grup de compra de
Les Garrofes. Per citarne uns
quants. Darrere aquests noms
hi ha persones, normalment
joves, vinculats al Baix Pene
ds i que creuen que cal posar
en valor el territori on viuen i
generar riquesa a partir dall
que ja feien els nostres avis i
besavis: ja sigui tenir cura de
la terra per obtenir aliments
de qualitat, com aconseguir
posar en valor els productors
i elaboradors duna comar
ca comprant i consumint els
seus productes.
Us diria que mireu de coni
xer lEduard Pi de Sicus i
que us expliqui les bondats
del seu vi elaborat en mfo
res de cermica enterrades a
les seves vinyes de Bonastre;
o que li pregunteu al Marc
Pardo perqu va deixar de
transportar fruites i hortalis
ses en cami per tot Europa
per plantarne decolgiques
a Santa Oliva; o que mireu de
treure el cap qualsevol dime
cres pel local de la Trinxera
del Vendrell i veureu com un
grup de famlies sorganitzen
per comprar directament a
productors i elaboradors eco
lgics i de proximitat i fan ta
llers per promoure noves for
mes de consumir i cooperar.
Tamb podreu parlar amb
el Jordi Pascual i us explicar
com de bo s loli que es fa a la
nostra comarca o aneu un dia
a dinar al Vell Papiol a Calafell
i us sorprendr la seva carta,
plena de plats i vins amb pro
ductes del Baix Peneds.
Dalguns daquests exemples
sen parlar avui divendres
a El Caveguet, la tertlia
que organitza Bellvei Rdio
al Centre Cvic de Bellvei, a
partir de les 8 del vespre. El
Caveguet s un altre espai
que mira de difondre la fei
na ben feta de persones i col
lectius que aposten per una
nova visi del Baix Peneds,
la que t cura i respecte pel
seu territori.
Qui ens havia de dir fa cinc
anys que algunes de les ini
ciatives ms lloables de la
nostra comarca tindrien com
a eix vertebrador lagricul
tura? La llstima s que ens
nhaguem adonat tard; si no,
a hores dara, la nit de la crisi
no seria tan fosca i segur que
hi hauria ms estrelles que
ens illuminarien.
Ms llum al
Baix Peneds
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Qui ens havia de
dir fa cinc anys
que algunes de
les iniciatives
ms lloables de la
nostra comarca
tindrien com a
eix vertebrador
lagricultura?
Darrere les
paraules
El problema lingstic que em planteges, Rosa, s fora re
current. En el cas concret dencandilar, sembla que hi ha pocs
dubtes. Letimologia ens explica que pot derivar de candela,
per que en darrera instncia, hi t inuncia tamb candil.
Aquesta paraula no existeix en catal, per tant, difcilment
podem pensar que sigui una soluci genuna, i llevat que no
tingussim alternatives nostrades (com passa amb les paraules
procedents de langls en els llenguatges tcnics, per exem
ple), no sembla una bona alternativa per al nostre sistema. Per
tant, la condemnen a ser un castellanisme fora del sistema (o
millor dit, ja ha estat condemnada pels que en saben ms que
nosaltres fa anys!).
Tanmateix, la qesti no s tan senzilla, sobretot des del punt
de vista de lemissor, del parlant. Fa molts anys que la gent em
pregunta coses semblants a: Aix com es diu en catal?, Est
ben escrit? o Existeix aquesta expressi?. Tant si les res
ponc taxativament com si en faig unes quantes propostes, per
qu no existeix una soluci nica, una rplica fora habitual
s: Doncs sona millor en castell o No s ben b el mateix.
Per qu tenim aquesta sensaci, Rosa? Per qu tens la certesa
que encandilar s una paraula que pertany al teu sistema ling
stic i no et passa el mateix amb lexpressi ens veiem? Sembla
evident que aprenem les llenges per imitaci i que copiem
els models que tenim al nostre voltant. Si demanssim a un
jove vilafranqu que sacomiada amb ens veiem per qu ho diu
daquesta manera, suposo que ens miraria amb cara estranya
da i ens preguntaria si s que nhi ha cap altra, de frmula de
comiat, o sent optimistes que ns desprs o a reveure fan
carca (ning no et dir, em penso, que amb un ja ens veurem
desprs ho tindrem resolt). Segurament, per a ta mare i a tu
per herncia imitativa enlluernar o encisar tampoc us sonen
tan adients o que amaguin tants matisos com encandilar.
s molt complicat, per crec que en el fons lorigen de tot ple
gat s un complex dinferioritat lingstica dels parlants. No s
noms que creguem que som ms graciosos o ms guais quan
expliquem un acudit en castell o que som ms intellectuals
quan inserim algun anglicisme en el nostre discurs; el ms
greu s que oblidem els recursos de qu disposa el catal
com qualsevol altra llengua per construir les paraules i les
expressions que necessitem i calquem les daltres llenges.
No s que les nostres solucions les del catal no siguin des
criptives o no compleixin amb els requisits comunicatius, s
que no les coneixem o les tenim mig amagades en un territori
lingstic poc o gens vertebrat. A aquest procs, hi contribu
eixen els mitjans de comunicaci duna manera exponencial.
Lempobriment lxic i estructural del catal (dels seus par
lants) s tan aclaparador que molts lingistes parlen amb
ra de catanyol.
He llegit recentment a Moo Pak, una novella molt recomana
ble, una frase que mha fet reexionar sobre la comunicaci:
Fins i tot els nostres ssers ms propers parlen una llengua
que no acabem dentendre. Hi estic dacord, les llenges per
si mateixes sn tan ambiges que no ens podem entendre del
tot mai; per no cal posarhi ms pals a les rodes: respectemne
les regles.
Parlant la gent sentn... o no!
Rafel Marco
Molina
Traductor. Director
daixocomesdiu?
marcoimolina@aixocomesdiu.cat
Rosa Soler
espigoladora@gmail.com