You are on page 1of 112

5

primria

reFOr i ampliaci

Llengua
Fitxa 41 Fitxa 42 Fitxa 43 Fitxa 44 Fitxa 45 Fitxa 46 Fitxa 47 Fitxa 48 Fitxa 49 Fitxa 50 Fitxa 51 Fitxa 52 Fitxa 53 Fitxa 54 Fitxa 55 Fitxa 56 Fitxa 57 Fitxa 58 Fitxa 59 Fitxa 60 Fitxa 61 Els temps verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 La coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44 Els sufixos diminutius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 Escriure el text dun cmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 La primera conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 El punt i coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48 Els gentilicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49 Argumentar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 La segona conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 La contracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52 Altres tipus de sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53 Escriure un informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54 La tercera conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55 Paraules amb guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56 Els prefixos de situaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Resumir un conte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58 Classes de verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59 Els dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60 Les sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Escriure dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62 Reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63

Fitxes de refor
Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 Fitxa 16 Fitxa 17 Fitxa 18 Fitxa 19 Fitxa 20 Fitxa 21 Fitxa 22 Fitxa 23 Fitxa 24 Fitxa 25 Fitxa 26 Fitxa 27 Fitxa 28 Fitxa 29 Fitxa 30 Fitxa 31 Fitxa 32 Fitxa 33 Fitxa 34 Fitxa 35 Fitxa 36 Fitxa 37 Fitxa 38 Fitxa 39 Fitxa 40 La comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Ls de c/qu, g/gu i j/g . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Ls del diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Preparar lescriptura dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 El llenguatge i les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Ls de r/rr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Paraules sinnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Fer una pluja didees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 El substantiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Laccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Paraules antnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Emplenar un qestionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Normes daccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Famlia de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Descriure un personatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Graus de ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Laccent diacrtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Camp lxic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Anunciar un esdeveniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 Els determinants . Larticle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 La partici de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 Paraules polismiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 Un conte amb dos personatges . . . . . . . . . . . . . . . .26 Els pronoms personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Signes que tanquen enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . .28 Paraules simples i paraules compostes . . . . . . . . .29 Contar una experincia personal . . . . . . . . . . . . . . .30 El verb: arrel i desinncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Paraules amb s sonora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 Prefixos i sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 Descriure un lloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 El verb: nombre i persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 Paraules amb s sorda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36 Les expressions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Escriure un text expositiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 El verb: temps i mode . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 Lapstrof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 Els sufixos augmentatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Millorar lestil dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

Fitxes dampliaci
Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7 Fitxa 8 Fitxa 9 Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94

Refor i ampliaci Llengua 5 s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria dEdicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L., sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua realitzaci han intervingut: Text: ngels Campos, nxela Carril, Gonal Lpez-Pampl, Roger Sarri. Illustraci: Josep Vic Correcci: ngels Campos Edici: Roger Sarri

2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L. C/Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per

CP: 131953 Depsit legal:

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Refor

1
Nom
Recorda

La comunicaci
Data

La comunicaci s lexpressi didees, opinions i sentiments. Podem comunicar-nos mitjanant gestos, senyals visuals, senyals acstics... per la forma ms important de comunicaci s el llenguatge. Els elements de la comunicaci sn lemissor, el receptor, el missatge, el codi i el canal. 1. Uneix, mitjanant fletxes, els dibuixos amb les formes de comunicaci que els corresponen. senyal visual senyal acstic gest

2. Escriu en els quadres qui s lemissor, qui s el receptor i quin s el missatge en aquesta vinyeta.

Passam la sal.

Respon. Quin s el codi utilitzat? Quin s el canal?


2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

2
Nom
Recorda

Ls de c/qu, g/gu i j/g


Data

Per a representar el so k sescriu c davant a, o, u i qu davant e, i. Per a representar el so de la g de gat sescriu g davant a, o, u i gu davant e, i. Per a representar el so de la j de joia sescriu j davant a, o, u i g davant e, i.

1. Completa els espais buits amb c o qu. es anviar oltar ex es ursi irol m eixal ina omer ullera e ra ivalent eta

2. Completa els espais amb c, qu, gu, g o j. Al tia alfbe u uns diumen e es vaig al ant, ple de esmiler tan alt ell ard i ens ada enovs, on viuen la ats, e pu eranis, a fins a la e al eda i loncle __aume. Tenen una __asa menuda es i un ant en a

amb un hort

teulada. La meua final ens hem de

ermana i jo passem tot el mat ansem tant itar a fer una be adeta desprs de lhem

prendre la llet meren es

e ens ha preparat la tia. osa.

A la nit sempre hem de llavar la roba, per itada i embrutada bona enial! Ens ho passem

3. Canvia de nombre les paraules segents. boja granja monja taronges roges pluges

4. Observa lexemple i escriu el verb que falta en cada oraci. Si Marta pica una oliva, jo pique uns tramussos. Toni ac i ells aparquen all. els gots. el sopar. ell ni que et mogues tu.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Nosaltres torquem els plats i ella ngels paga el dinar si tu No vull que es 4

Refor

3
Nom
Recorda

Ls del diccionari
Data

En el diccionari es recullen les paraules ordenades alfabticament lletra per lletra. A lhora de buscar, has de saber que els substantius es presenten en singular (informe i no informes); els adjectius, en mascul singular (correcte i no correcta ni correctes), i els verbs, en infinitiu (redactar i no redacte ni redactar, etc.).

1. Escriu amb quina forma buscaries en el diccionari les paraules segents. Tingues en compte quina classe de paraula s cada una. camaleons aclareix atrapen foscos reis instantnia negra corria

2. Busca, en la sopa de lletres, les tres paraules definides i escriu-les al costat de la definici corresponent. Que est en un estat de runa. Emetre el lle i altres animals el seu so caracterstic. Cam o llocs que es recorren en un viatge. G R U N A R U I N E S R U T I N A G E R U T A I S R T B S A R U G I R R U N S

Escriu les tres paraules anteriors en ordre alfabtic.

3. Ratlla, en cada srie de paraules, aquella que no pot ser entrada en el diccionari. jornals desfer afirmar portar mar roda jornaler desfici afnica portes mares rodar jornada desfan afortunat porta mar roden jorn desfiar afric porter marc rodet 5

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

4
Nom

Preparar lescriptura dun text


Data

1. Llig la situaci segent i respon a les preguntes. El teu collegi ha fet una revista escolar, en la qual sexpliquen els esdeveniments ms importants de lescola i es publiquen els treballs dels alumnes. La mestra tha demanat que escrigues per a la revista un text sobre el premi de fotografia que va guanyar la setmana passada un xiquet de la classe. Quin tipus de text ser ms adequat per a explicar lesdeveniment? Un cmic Fer riure Un treball de classe Informar Una notcia Protestar Una carta Donar ordres Qu vols aconseguir amb el teu escrit? Qu hi haurs dexplicar? s un text breu o extens? A banda del text, quins materials pots aportar-hi? Una foto Una medalla Un dibuix

2. Escriu ara el text tenint en compte les respostes que has donat en lactivitat 1. El text ha de contestar aquestes preguntes: Qu Qui On Quan Com Per qu

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

5
Nom
Recorda

El llenguatge i les llenges


Data

El llenguatge s el mitj de comunicaci ms important entre els ssers humans, perqu s el ms complet. El llenguatge pot ser oral o escrit. La llengua s el conjunt de sons, paraules i regles que comparteix un grup de parlants. Tots els ssers humans utilitzem el llenguatge, per cada grup de parlants fa servir una llengua distinta: angls, xins, castell

1. Esmenta dues situacions de la teua vida quotidiana en qu uses el llenguatge oral i dues ms en qu uses el llenguatge escrit. Llenguatge oral

Llenguatge escrit

2. Descriu la situaci que representa el dibuix, en relaci amb ls del llenguatge i les diferents llenges.
Excuse me, sir, could you?

3. Emplena la fitxa segent sobre les diferents llenges que coneixes.


Quina llengua parles a casa? Quina altra llengua saps parlar?

Coneixes el nom daltres llenges? Escriu-ne almenys tres.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

6
Nom
Recorda

Ls de r/rr
Data

Per a representar el so de r forta, sescriu r a principi de paraula i darrere consonant, i rr entre vocals. Per a representar el so de r suau, sescriu sempre r.

1. Classifica aquestes paraules segons com sone la r. irritaci article esperana folre
Suau com Araceli.

rpid Pere

honrat arrufat

heroi carassa
Forta com Ramon.

rebot favor

2. Copia el text substituint els asteriscs per r o rr, segons corresponga. Bona nit, un *efresc i un paquet de *oses. *oses? Ac no en tenim, de *oses. A no s una flo*iste*ia! Pe* si en tens da*e*e de tu! S, tinc un *am de *oses. Les acabe de colli* dun *ose* del meu ba*i. No em *efe*isc a aix! Vull di* *oses per a menja*. Ah, bo*les! Pe* pe* qu no mho has dit des del comenament? Bo*les, *oses... Aix no a*iba*em a entend*ens mai!

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

7
Nom
Recorda

Paraules sinnimes
Data

Algunes paraules signifiquen el mateix que altres. Per exemple, sorpresa i admirada tenen el mateix significat. Les paraules que tenen el mateix significat sanomenen paraules sinnimes.

1. Relaciona les paraules que siguen sinnimes. barat cansat olors espectacular sa aromtic saludable econmic fatigat admirable

2. Emparella les paraules segents per sinnims i escriu-les davall de la imatge que corresponga. cotxe careta casa mscara habitatge autombil

3. Torna a escriure les oracions substituint les paraules destacades pel sinnim del requadre que corresponga. Vs alerta amb les concordances. La decoraci daquell palau era rica. Magrada parlar amb Joana. s simptica. No he ents res del que mha dit el pare. En aquest establiment venen un gnere molt fi. botiga agradable exuberant mansi explicar conversar comprendre delicat 9

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

8
Nom

Fer una pluja didees


Data

1. Than proposat un treball de classe sobre lalimentaci saludable; ratlla les gotes de la pluja didees que no et servirien (nhi ha tres en cada fila).

ALIMENTACI SALUDABLE

els en qu cuiners ms consisteix una famosos dieta saludable?

els nutrients

ingredients principals

receptes de cuina

recomanacions per a una dieta saludable

hidrats de carboni

xupa-xups

reduir el consum de greixos

cullera

cassoles

prendre ms fruites i verdures

alimentar-se de manera equilibrada

suc de taronja

un pessic de sal

prendre aliments variats

vitamines

paella

2. Ordena les gotes de pluja que has seleccionat i proposa una idea ms per a cada ttol. Ttol (gotes grans) 10
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Continguts (gotes menudes)

Refor

9
Nom
Recorda

El substantiu
Data

Els substantius sn paraules que anomenen persones, animals, coses, idees o sentiments. Els substantius tenen gnere (mascul o femen) i nombre (singular o plural). Els substantius poden ser comuns i propis, individuals i collectius i concrets i abstractes.

1. Subratlla els substantius de les oracions segents, seguint la clau. De blau Substantius comuns De roig Substantius propis

La ciutat que ms magrada s Lisboa. Locell de la gbia s una cadernera. Slvia s una gran jugadora de bsquet. El riu Millars desemboca a Almassora. 2. Escriu un substantiu de cada classe. individual concret 3. Forma el plural de les paraules segents. arbre avi bra reina collectiu abstracte

4. Digues en quin gnere estan els substantius destacats. La tia de Pau t una granja de vaques. Magrada molt la gosseta del meu cos. El metge de mon pare s molt amable. Al corral hi ha gallines i cavalls. Escriu de nou les oracions anteriors canviant de gnere els substantius destacats i les altres paraules que necessites.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

11

Refor

10
Nom
Recorda

Laccentuaci
Data

Les paraules estan formades per sllabes. La sllaba que sona amb ms fora en una paraula s la sllaba tnica. Les altres sanomenen tones. En algunes paraules, la sllaba tnica va marcada amb un signe anomenat accent grfic. En valenci, laccent grfic pot ser greu (`) o agut (), segons la vocal que el porta. Porten accent greu les vocals a, e i o; porten accent agut les vocals e, i, o i u.

1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents. Alcia Alacant cami videojoc jove sorpresa pgines cmoda exercici notcia

2. Contesta les preguntes segents i posa exemples de cada cas. Quin so representa laccent greu sobre la o? La i i la u sn vocals obertes o tancades? Quin so representa laccent agut sobre la e? Per qu, quan li posem accent grfic, la a sempre porta accent greu?

3. Lorxatera del dibuix t singlot i pronuncia com a tniques (en majscula) les sllabes que no ho sn. Reescriu el text i encercla les sllabes tniques correctes.
Tinc ORxata fresCA de xuFA amb FARtons! Qui en vol un GOtet per a tastar-LA?

12

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

11
Nom
Recorda

Paraules antnimes
Data

Algunes paraules signifiquen el contrari que altres. Per exemple, brutcia t un significat contrari al de la paraula netedat. Les paraules que tenen significats contraris sanomenen paraules antnimes.

1. Pinta els quadres que continguen parells de paraules antnimes. mullar netejar reparar espatlar prop lluny suau brut hui desprs tard prompte omplir buidar pujar crrer bo difcil atrevit prudent

2. Relaciona cada paraula amb lantnim corresponent. sa fosc vestit prim geners gros egoista clar malalt despullat

3. Escriu lantnim que correspon a cada paraula. guanyar comenar llanar donar alegre fort ric bo

4. Copia el text segent substituint les paraules destacades per un antnim. Volia vendre aquell pis. Era molt fosc i estava en un carrer sorolls. Les habitacions eren menudes i la cuina, antiga. A ms, tenia una plaa de garatge estreta. En resum, un pis molt lleig.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

13

Refor

12
Nom

Emplenar un qestionari
Data

1. Contesta les preguntes segents sobre la millor manera demplenar qestionaris. El tipus de lletra que far servir per a les respostes s... bonica llapis el codi postal del poble o ciutat majscula retoladors de molts colors la talla de sabates artstica bolgraf el color dulls Per a escriure el qestionari, far servir... Per a emplenar les dades personals dun qestionari, s necessari saber...

2. Emplena aquest qestionari tenint en compte les respostes anteriors.

LA COVA DELS LLIBRES


UN PUNT DE TROBADA PER ALS LECTORS NOM COGNOMS ADREA CODI POSTAL TELFON POBLACI CORREU ELECTRNIC EDAT

Quants llibres lliges cada any? sis ms de sis menys de sis

Quins tipus de llibres tagraden ms? contes novelles poemes teatre

Quina temtica prefereixes? aventures misteri terror altres

Escriu el ttol de lltim llibre que hages llegit.

14

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

13
Nom
Recorda

Ladjectiu
Data

Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius. Els adjectius van en el mateix gnere i nombre que els substantius a qu es refereixen.

1. Encercla els adjectius que trobes en aquest text.

Victria de Fernando Alonso Fernando Alonso va fer un avanament genial en el revolt ms perills del circuit. Va ser una maniobra difcil i arriscada. Encara que havia eixit des de la setena posici, el pilot asturi va aconseguir un gran triomf. En segon lloc va creuar la meta Robert Kubica, el pilot polons i, desprs dell, el jove corredor Sebastian Vettel.

2. Fes els canvis necessaris en els adjectius daquestes oracions perqu siguen correctes. Un cotxe esportiva Una roda punxats Uns esportistes famoses Una victria dol Unes curses frentica 3. Observa aquesta imatge i escriu quatre substantius amb els adjectius corresponents, com en lexemple. Un cotxe esportiu

Un llibre obert
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

15

Refor

14
Nom
Recorda

Normes daccentuaci
Data

Les paraules agudes sn les que tenen lltima sllaba tnica. Saccentuen quan acaben en vocal, en vocal seguida de s o en les terminacions -en i -in. Exemple: dem, desprs, entn. Les paraules planes sn les que tenen la penltima sllaba tnica. Saccentuen quan acaben en consonant (excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in) i en diftong. Exemple: recrrer, mirveu. Les paraules esdrixoles sn les que tenen lantepenltima sllaba tnica. Saccentuen totes. Exemple: llstima.

1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents i classifica-les a continuaci. mecnic nevera Mari frmula sabia regal qumica histria estigu prdua Maria iogurt

Paraules agudes

Paraules planes

Paraules esdrixoles

2. Resol lencreuat. Totes les paraules sn esdrixoles. 4 1 2 5 6 1. 2. 3. 4. 5. 6. Gran ocell en perill dextinci. Continent on hi ha el Per i el Canad. Capital de la comarca de la Costera. Estratgia per a guanyar un partit. Botiga on vnen medicaments. Acci i efecte de perdre.

3. Llig aquest text i accentua, si cal, les paraules en negreta. El meu amic Jordi visque durant un any a Berlin. Encara que ell s de Penaguila, a la comarca de lAlcoia, sa mare s de Colonia i sempre han tingut molta relacio amb el pais germanic. Una vegada el vaig visitar i al principi em vaig sentir molt confus: jo havia estudiat alemany, per ara tothom el parlava i semblava un examen! Quan algu em deia alguna cosa, em quedava parat, pero al cap duns dies tot va millorar molt. No ho pareix, pero lalemany no s gens dificil! 16
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

15
Nom
Recorda

Famlia de paraules
Data

Algunes paraules shan format a partir daltres. Per exemple, la paraula terrestre sha format a partir de la paraula terra. Totes les paraules que shan format a partir duna paraula determinada formen una famlia de paraules.

1. Classifica aquestes paraules segons la famlia a la qual pertanyen. pedrada pedregar pedra porta 2. Ratlla les dues paraules que no pertanyen a la famlia de la paraula indicada. mar paper llibre foc mariner papada llibrer focus mar empaperar llibreria foguera mareig empapussar llibertat enfocar maraca paperina llibret fog marea papereria lliure fogueig prtic portal empedrar portada pedrera pedrota porter portella

3. Completa les caselles i escriu paraules de la famlia de sec. 1. 2. 3. 4. Completament sec. Perode de falta de pluges. Llevar la humitat. Terreny molt sec. 4 1 R 2 S 3 A

Escriu una oraci amb dues de les paraules anteriors. 4. Escriu V (verdader) o F (fals). Martell s de la mateixa famlia que Mart. Arenal s de la mateixa famlia que arena. Cordell s de la mateixa famlia que cor. Fortalesa s de la mateixa famlia que fort.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

17

Refor

16
Nom

Descriure un personatge
Data

1. Llig la descripci i encercla el personatge al qual es refereix. Xaloc el vampir Xaloc s un jovenet vampir, que encara no ha ingressat a lInstitut Superior dels Ullals, perqu no supera el metre i mig dalada. T el cabell llarg i fosc, com un mantell de llana que li cobreix mitja esquena. La negror de la cabellera fa ressaltar encara ms els ulls blaus brillants, aix s, una mica ocults darrere dunes ulleres enormes. s simptic, divertit i sobretot molt inquiet: es passa el dia fent bromes a la famlia. Li agrada molt llegir llibres dhistria dels seus avantpassats, desprs dun bon berenar amb el seu refresc preferit: Sanguinola.

2. Subratlla en el text anterior la informaci segent. De roig De blau Qui s? Com s fsicament? De verd De taronja Com s el seu carcter? Qu li agrada?

3. Tria un dels personatges dels dibuixos anteriors i escriu les paraules clau que el definirien. general fsic carcter gustos 4. Escriu la descripci del personatge a partir de la planificaci que has fet en lactivitat 3.

18

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

17
Nom
Recorda

Graus de ladjectiu
Data

El grau dun adjectiu indica la intensitat amb qu lsser o lobjecte a qu es refereix ladjectiu posseeix una qualitat. Els graus de ladjectiu sn tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau comparatiu pot ser dinferioritat, digualtat i de superioritat.

1. Digues en quin grau estan els adjectius de les oracions segents. El golf s menys perills que lalpinisme. El cel s blau. Aquest actor s famosssim. 2. Completa les oracions amb els adjectius corresponents. tan alt com La Safor est El Montg s Les comarques de la costa sn les comarques de linterior. 3. Observa el dibuix i escriu tres oracions en qu compares Joan amb el senyor Sebasti. Usa formes de ladjectiu en grau comparatiu i grau superlatiu. Exemple: Joan s altssim, per el senyor Sebasti s ms gros que Joan. ms poblada que menys fredes que els Ports. el Bartolo.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

19

Refor

18
Nom
Recorda

Laccent diacrtic
Data

A vegades, laccent grfic sutilitza per a diferenciar una paraula duna altra que t la mateixa forma per un significat diferent. Aquest tipus daccent grfic sanomena accent diacrtic.

1. Digues qu signifiquen les paraules destacades en negreta. Andreu s tan gandul que no es pentina mai. Ma mare sha trencat la m esquerra. El mes ms bonic s maig. 2. Completa les oracions amb la paraula que corresponga en cada cas. dona / dna La persona que Si no son / sn vnen / venen

les instruccions s lentrenador de lequip. a lexcursi hauran danar a classe igualment.

Com que em vaig gitar molt tard, aquest mat tinc molta

3. Observa els dibuixos i escriu una oraci amb les paraules net/nt i una altra amb les paraules s/os, en qualsevol forma de gnere i nombre.

20

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

19
Nom
Recorda

Camp lxic
Data

Les paraules astrnom, allunar i espacial estan relacionades amb un mateix tema: lunivers. El conjunt de paraules de diferent classe (subtantius, adjectius, verbs...) que es relacionen amb un mateix tema formen un camp lxic.

1. Colloca cada paraula en el camp lxic que corresponga. xutar penal projectar claqueta gol film rodar porteria actriu productor entrenador rbitre

futbol cinema 2. Escriu una paraula per a cada imatge.

Marca a quin camp lxic pertanyen les paraules anteriors. els oficis la salut la grip

3. Digues quin camp lxic formen aquestes paraules. a. pentagrama, tocar, flauta b. tren, bitllet, viatjar c. suma, restar, equaci Escriu tres paraules ms per a cada camp lxic anterior. a) b) c)
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

21

Refor

20
Nom

Anunciar un esdeveniment
Data

1. Al collegi han organitzat un concert per a celebrar larribada de la primavera. Completa aquesta fitxa amb la informaci que hauria dincloures en el cartell anunciador.

Nom de lesdeveniment Lloc de celebraci Data Quin grup hi actuar? Es far alguna actuaci ms? Quants diners costar lentrada? Qui hi est convidat? Quina illustraci o foto posars en el cartell? Hora

2. Fes ara el cartell anunciador, en qu inclogues la informaci anterior. Recorda que ha de tindre un disseny ben atractiu.

22

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

21
Nom
Recorda

Els determinants. Larticle


Data

Les paraules que van davant el substantiu per a concretar-lo o determinar-lo funcionen com a determinants. Les classes de paraules que poden fer la funci de determinants sn els articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits. Larticle s una paraula que funciona com a determinant i indica el gnere i el nombre del substantiu que el segueix.

1. Completa el text amb les formes de larticle que corresponga.


Els mestres de escola ens van dur a conixer Llotja, sobretot per barris antics de Valncia. Va guiar edat mitjana. El que ms edifici. columnes que hi ha dins

visita una xica que anava vestida com em va agradar va ser Va ser com fer un viatge al passat!

persones de

2. Torna a escriure aquest text posant els articles en el lloc on toca.


La romeria de les Canyes Conta histria la que castellonencs van els traslladar-se la de muntanyeta on tenien poble original el a plana la a partir de any l 1252. Romeria la de Canyes les recorda cada any aquell trasllat.

3. Observa els dibuixos i escriu davall larticle i el nom del que representen. Digues tamb en quin gnere i quin nombre est cada un.

les bruixes femen plural


2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

23

Refor

22
Nom
Recorda

La partici de paraules
Data

A lhora de partir les paraules a final de lnia, cal seguir les normes segents: No es poden separar les lletres que formen part de la mateixa sllaba. Exemple: ves-prada i no ve-sprada. No es poden separar els diftongs. Exemple: cui-na i no cu-ina. Cal separar els dgrafs en sllabes diferents, excepte els dgrafs gu, qu, ll, ny i ig. Exemple: pas-saven per pe-lleter. No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de lnia. Exemple: ales-hores i no a-leshores.

1. Separa les sllabes de les paraules segents. carro bossa trinquet meravella joguet pinya gorilla tonyina cotxe fulla guitarra motxilla

2. Encercla les paraules que estiguen ben partides. lhora el compte lagulla la parcella la icona els passos

Ara escriu correctament les separacions mal fetes.

3. Copia cada paraula amb les sllabes partides, com en lexemple. caureu dirn quaranta faena remei aeroport enviament incaut rona histria cincia diari

dues sllabes cau-reu

tres sllabes

quatre sllabes

24

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

23
Nom
Recorda

Paraules polismiques
Data

Hi ha paraules que tenen ms dun significat. Per exemple, la paraula acollidor significa cmode i amable. Les paraules que tenen ms dun significat sanomenen paraules polismiques.

1. Numera cada oraci segons el significat de la paraula copa. 1. Vas amb forma de campana sostingut sobre un peu. 2. Premi que es dna al guanyador duna competici esportiva. 3. Part ms alta dun arbre, formada per fulles i branques.

La copa de larbre est plena docells. Posam aigua a la copa, per favor. Va arribar el primer i va aconseguir la copa que tant desitjava. 2. Observa les illustracions i escriu una oraci amb cada un dels significats de banc.

3. Explica el significat de la paraula terra en cada oraci. Els mariners van arribar a terra desprs dun llarg viatge. Portes els pantalons bruts de terra.

4. Encercla les paraules que siguen polismiques. peu rellotge mnega goma calendari 25

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

24
Nom

Un conte amb dos personatges


Data

1. Fes parelles relacionant els personatges oposats de les dues columnes. Personatge 1 humil llest treballador geners Personatge 2 gandul cregut agarrat ximple

2. Tria una parella de les anteriors i contesta les preguntes segents. Escriu els noms dels dos protagonistes. Personatge 1 On viuen? Com s i qu li agrada fer al personatge 1 que has triat? Com s i qu li agrada fer al personatge 2? Qu els pot fer canviar? Com ser el final? Marca la resposta. Feli Trist Inesperat Personatge 2

3. A partir de les respostes anteriors, inventa un conte que tinga com a protagonistes la parella de personatges que has triat. No toblides del ttol.

26

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

25
Nom
Recorda

Els pronoms personals


Data

Els pronoms personals serveixen per a anomenar els ssers o objectes sense utilitzar substantius. Hi ha pronoms de primera, segona i tercera persona. Els pronoms personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden anar sols. Els pronoms febles acompanyen sempre un verb.

1. Digues si els pronoms personals destacats sn forts o febles. Els has trobat ja? Jo comprar el diari en tornar descola. Explica-li qu vam fer ahir. Nosaltres vam reprendre la partida desprs del descans. 2. Completa les oracions amb els pronoms forts adequats. A duran la verdura. 3. Encercla els pronoms febles que trobes en el text segent i collocals en el lloc corresponent de la taula. Treballar a casa Si us dic que ma mare guanya diners sense eixir de casa em direu mentider. Per ma mare s dibuixant de cmics i t un estudi al pis on vivim. Li agrada molt la faena i sovint fa caricatures als meus amics i els les regala. Per aix els agrada visitar-nos! Per a publicar els cmics, ha descanejar-los i enviar-los per correu electrnic. Qu et pareix el treball de ma mare? no parle a la paret, et parle a no li agrada aquest grup, per a durem larrs, dureu la carn i lentusiasma.

singular 1a persona 2a persona 3a persona


2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

plural

27

Refor

26
Nom
Recorda

Signes que tanquen enunciats


Data

Per a indicar que una oraci acaba i en comena una altra, utilitzem diversos signes de puntuaci: Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa, sescriu un punt, del qual hi ha tres tipus: punt i seguit (sescriu per a separar dues oracions del mateix pargraf), punt i a part (sescriu per a separar dos pargrafs) i punt final (sescriu per a indicar el final dun text). Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe dinterrogaci. Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc. sescriu un signe dexclamaci.

1. Encercla els punts daquest text de diferents colors, seguint el codi. De verd el punt i seguit De groc el punt i a part De roig el punt final

Liderat per al Valncia El Valncia va recuperar ahir el primer lloc de la Lliga, desprs de vncer per quatre gols a zero a lestadi del Numncia. Aquesta victria confirma el bon joc de lequip. De fet, molts el veuen ja com un dels aspirants al ttol. El Vila-real tamb es consolida com un dels millors equips de la temporada. Encara que ahir noms va aconseguir un empat, ha mantingut una trajectria molt slida. Per aix, s possible que lany que ve torne a jugar competicions europees. La Lliga torna el cap de setmana que ve amb ms emocions. Els equips valencians tenen encara alguns partits molt difcils. Caldr que hi estiguem ben atents. 2. Llig el dileg segent i encercla, de color taronja, els signes dinterrogaci, i de color morat, els dexclamaci. Perdone, la carretera de Vinars? No, ho sent, per no tinc arrs. Que no mha sentit? Li pregunte per la carretera de Vinars! I jo li dic que no en tinc, darrs! Arrs, no! Vinars! Mire, all darrs no en fan. Per si segueix recte arribar a Vinars, on tenen un llagost per a llepar-sen els dits! Ahh! Hi has trobat una altra classe de punt? Encerclals amb els colors del primer exercici.

28

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

27
Nom
Recorda

Paraules simples i paraules compostes


Data

Les paraules que shan format a partir de la uni de dues o ms paraules, com para-xocs (verb parar + substantiu xocs), sanomenen paraules compostes. En canvi, les paraules que no es componen daltres paraules, com moll, sanomenen paraules simples.

1. Forma paraules compostes relacionant els verbs de les dues primeres columnes amb els substantius corresponents. para neteja guarda porta trenca obre vidres nous fang avions boscos llandes

2. Digues a partir de quines paraules simples shan format aquestes compostes. llevataps portabicicletes muntacrregues para-xocs penja-roba trencaclosques + + + + + +

3. Escriu la paraula composta amb qu es designen aquests elements.

4. Escriu tres paraules compostes que comencen amb cada verb. Pots fer servir el diccionari si et cal. portar guardar 29

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

28
Nom

Contar una experincia personal


Data

1. Marca quina daquestes oracions pertany a lexplicaci duna experincia personal. La policia ha detingut latracador de joieries al seu domicili de Castell. La pluja es forma a partir de laigua que sevapora del mar. Lany passat vaig anar a esquiar i em vaig sentir el ms feli del mn. La Serra de Mariola s un paratge singular, amb una gran diversitat de flora. 2. Fixant-te en loraci que has triat, completa les caracterstiques daquests textos.

Tipus de verbs: Temps Exageracions: Paraules que descriuen sentiments:

Persona

3. Tenint en compte les caracterstiques que has indicat en lactivitat 2, escriu un correu electrnic a un amic en qu li expliques una ancdota divertida que thaja passat recentment.
De: festa11@correu.es A: amiga11@correu.es

Data: Tema: Hola Com ha anat el cap de setmana? A mi

30

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

29
Nom
Recorda

El verb: arrel i desinncies


Data

Els verbs sn paraules que expressen accions o estats. Cada verb t diferents formes. Les formes verbals poden ser simples, compostes i perifrstiques. El conjunt de totes les formes dun verb sanomena conjugaci. Cada forma verbal consta darrel i desinncia.

1. Troba els verbs que hi ha en aquest poema. Davall lescala de la catedral, es troba la tomba de Pau Partal. El seu cognom era Folc, no Partal, per s que Partal rima amb catedral. Edward LEar

2. Separa larrel de la desinncia en aquests verbs. menjarem senties expressem debateu trencaren doneu correrem preferisc

3. Relaciona cada arrel amb la desinncia que li correspon i escriu la forma resultant. parlbatconsent-iria -e -r

4. Escriu tres formes a partir de larrel indicada, i tres ms a partir de la desinncia. cant-ars
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

31

Refor

30
Nom
Recorda

Paraules amb s sonora


Data

El so de la s sonora es pot representar amb les grafies z i s: Sescriu z a principi de paraula i darrere consonant. Sescriu s entre vocals.

1. Encercla els nombres que continguen una essa sonora. A continuaci, escriu els seus noms en lletres.

3 13 7 17 15 6 11 12 5 14 2
Contenen essa sonora els nombres 2. Escriu el nom del que representa cada dibuix. Totes les paraules tenen essa sonora.

Escriu una oraci per cada una de les paraules anteriors. 3. Busca en la sopa de lletres sis paraules que contenen essa sonora i copia-les. C A R R O S S A 32 A O N Z E E N L S I S U Z V S Z A B E T O L U I V R M N M P N T S O T A N V A M Z P E S A R L X P R E S L I
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

31
Nom
Recorda

Prefixos i sufixos
Data

Les partcules que safigen davant una paraula per a formar-ne una altra sanomenen prefixos i les que safigen darrere, sufixos.

1. Encercla el que es demana en cada srie de paraules. prefixos sufixos desfeta foscor recollir pastisset invisible senzillesa prefabricar amors

2. Afig, a les paraules segents, els prefixos que corresponguen. desrein tapar cmode tocar accelerar baixar domable mirar creble calar

3. Classifica aquestes paraules segons que tinguen prefix o sufix. setmanal flotador preveure amb prefixos plujs paraiger extraordinari hipermercat sobreviure albereda descontent prehistria analista

amb sufixos 4. Escriu les paraules que corresponguen segons la definici. Fixat si porta prefix o sufix. Tornar a elegir. Persona que ven fruita. Caracterstica dall que s dur. Que no s capa. Que no t cafena.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

re-er -esa indes33

Refor

32
Nom

Descriure un lloc
Data

1. Aquest estiu has anat de vacances a un lloc que tha agradat molt i nhas fet fotografies com aquesta.

Classifica en aquesta fitxa els elements del paisatge de la foto anterior.

Informaci general El que es veu en primer pla El que es veu en segon pla El que es veu al fons

2. Tria adjectius que et puguen servir per a la descripci de la foto. guapo cabals frtil rid alt alegre meravells rpid

3. Una amiga no sap on anar de vacances i vol que la informes del lloc on has estat tu. Descriu la fotografia a partir de la planificaci que has fet en les activitats 1 i 2.

34

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

33
Nom
Recorda

El verb: nombre i persona


Data

Segons el nombre, les formes verbals poden estar en singular o en plural. Segons la persona, les formes verbals poden estar en primera, segona o tercera persona. Les formes no personals del verb sn linfinitiu, el gerundi i el participi.

1. Situa cada verb en el lloc de la taula que li corresponga. fa espere tenim calleu singular primera persona segona persona tercera persona 2. Encercla en aquest text els verbs que estan en tercera persona del singular i, en acabant, reescriu-lo canviant el verbs en primera persona del plural. Fes-hi tamb altres canvis que necessites (pronoms, possessius, etc.). Un retrobament nostlgic Eugeni arrib al poble a primera hora del mat. No hi havia anat des que era xiquet i tenia molta illusi per retrobar els carrers i les persones de la infantesa. Estigu conversant hores i hores amb els amics. Encara que se sentia ben feli, no podia evitar una sensaci amarga: gran part de les cases que havia conegut anys arrere havien desaparegut i els boscos que envoltaven el poble estaven desapareixent a causa dels incendis. Aix i tot, conduint de tornada a casa, Eugeni sent que acabava de passar un dels millors dies de la seua vida. Eugeni i jo volen tens plural

3. Localitza els infinitius, gerundis i participis del text anterior i classificals. infinitiu gerundi participi

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

35

Refor

34
Nom
Recorda

Paraules amb s sorda


Data

El so de la s sorda es pot representar amb les grafies s, ss, i c. Sescriu Sescriu Sescriu Sescriu s a principi i final de paraula i al costat de consonant. ss entre vocals. davant a, o, u i a final de paraula. c davant e, i.

1. Llig en veu alta les paraules segents i, en acabant, encercla les lletres que representen la essa sorda. setmana porteries avanar pensament cinta caadora Massalfassar divertidssim can sabata

2. Ompli els buits de les oracions segents amb les grafies de la essa sorda que corresponga. Carle He Di alvador va viure a Bena al. car. bra o i anirem a bu ir. car bolet No magrada ca ar, per magrada pe i telle arra.

abut que reu de la mateixa famlia perqu teniu els mateixo abte que ve agafarem les or em va traure a la pi ar un o

El profe

Em vaig empa

et i no parava de to

3. Posa un exemple de cada grafia. s a principi de paraula s a final de paraula s al costat de consonant ss entre vocals davant a, o, u a final de paraula c davant e, i , , ,

4. Relaciona cada paraula segons que duga essa sorda, essa sonora o les dues. carabassa zoolgic escriure cervesa 36 s sorda s sonora salze avisar sopa caador
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

35
Nom
Recorda

Les expressions
Data

A vegades utilitzem expressions que tenen un significat diferent en conjunt del que tenen les paraules que les formen. Aix per exemple, trencar el gel significa iniciar tractes que ning satrevia a comenar i no partir un tros de gel. Entre les expressions destaquen els refranys i les frases fetes.

1. Relaciona per a formar expressions i copia-les. Agafar el bou Molt de soroll Posar la m Buscar una agulla 1. 2. 3. 4. Escriu el nmero de lexpressi a qu corresponen les definicions segents. Tindre confiana en alg. Pretendre aconseguir alguna cosa difcil o impossible. Tindre una cosa menys importncia del que sembla. Enfrontar-se amb decisi i valentia a un problema. 2. En cada oraci de les que segueixen hi ha una expressi; subratlla-la. Est trist perqu Aitana li ha donat carabassa. Sempre dius el que penses, no tens pls a la llengua. Aquest mat fa un fred que pela. 3. Escriu una oraci per a cada expressi. Ploure a bots i barrals. Fer un sol de justcia. Estar als nvols. 37 per a res. en un paller. per les banyes. al foc.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

36
Nom
1. Llig la situaci segent i resol lactivitat.

Escriure un text expositiu


Data

La revista de lescola prepara un nmero especial dedicat al medi ambient. Com que a laula hem treballat molt sobre el tema, than demanat un article perqu hi expliques qu s el reciclatge i en qu consisteix.

Marca les quatre preguntes que haur de contestar el text expositiu. Qu s el reciclatge? Quines conseqncies positives t el reciclatge? Qu opinen els meus pares del reciclatge? Com s el procs de reciclatge de materials? Quan va ser la primera vegada que vaig reciclar? Quins materials es poden reciclar? Quantes botelles de vidre caben en un contenidor? 2. Ordena i copia les preguntes que hages triat en lexercici anterior i escriu el text responent a les preguntes. Desprs, posa-li ttol.

38

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

37
Nom
Recorda

El verb: temps i mode


Data

Els verbs situen les accions en un temps (passat, present o futur), en relaci amb el moment en qu es parla. El mode dels verbs reflecteix lactitud del parlant davant all que diu. Hi ha tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

1. Reescriu aquestes oracions en passat i futur. passat present Tinc una caseta a lhort de mon pare. Els meus amics estan de viatge a Nova Zelanda. El Valncia guanya la Lliga. Mireia fa una obra al Principal. 2. Digues quin mode verbal representa cada dibuix. Plou! Circuleu! futur

Si tinguera un gosset!

3. Escriu tres oracions en imperatiu a partir de les paraules indicades. desconnectar / mbils posar / cintur reduir / velocitat
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

39

Refor

38
Nom
Recorda

Lapstrof
Data

Els articles el i la i lenlla de sapostrofen davant una paraula que comena en vocal o en h, llevat de les excepcions segents: Els articles el i la no sapostrofen davant el nom de les lletres. Els articles el i la i lenlla de no sapostrofen davant paraules que comencen en i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal. Larticle la no sapostrofa davant les paraules que comencen en i, u, hi, hu tones.

1. Relaciona cada paraula amb larticle que corresponga. ambulatori universitat plaa iogurt illa horta 2. Ompli els buits daquesta notcia amb l, el o la. Pluges intenses a la Comunitat Ahir va ploure intensament a tota dinar. A Morvedre i Alt Maestrat Horta Nord Comunitat, sobretot a problema va ser pedra. hora de aigua va inundar cases i carreteres. Al Camp de el la l iaio horitz iot cotxe histria iarda

ajuntament de Faura, on va caldre que els bombers intervingueren amb carcter durgncia, indica que a punt de collir. va decretar oratge dahir va fer malb moltes taronges Generalitat centre de coordinaci demergncies de alerta taronja pel perill daiguats forts.

3. Reescriu les oracions posant en singular les paraules en negreta. Vigila amb la concordana. Durant les excursions vam visitar les illes principals dels Columbrets. Mon pare sho ha passat genial amb les histries que han contat les iaies. He fotografiat les hienes i els hipoptams del zoo. 40

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

39
Nom
Recorda

Els sufixos augmentatius


Data

Hi ha sufixos que, en afegir-los al final duna paraula determinada, expressen la idea de gran. Per exemple, si afegim el sufix -ot a la paraula polp, obtenim la paraula polpot que significa polp molt gran. Els sufixos que expressen la idea de mida gran sn els sufixos augmentatius.

1. Encercla el sufix augmentatiu en cada paraula. festassa piss llenguota rius llibrot taulota manassa lletjota

2. Forma paraules noves afegint els sufixos augmentatius -ot/-ota, -s/-assa. cama peu ulls mare home cotxe

3. Marca en cada parell de paraules la que s augmentativa. cuixota marmota gargot grandot reps cotxs carcassa casassa

4. Digues a partir de quina paraula es formen aquestes. nassot donassa cadirota camions manassa ullerotes

5. Expressa el que representa cada dibuix amb un sufix augmentatiu.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

41

Refor

40
Nom

Millorar lestil dun text


Data

1. Jaume ha fet un esborrany dun treball de classe, lha revisat i hi ha detectat algunes paraules inexactes i moltes repeticions. El paleoltic El paleoltic s el perode de fa ms anys. En aquest perode , les persones eren nmades i vivien de la caa, la pesca i la recollecci de fruits. La paraula paleoltic vol dir pedra antiga i fa referncia al material que sutilitzava per a fer els objectes. La manera de fer era molt simple: colpejaven dues pedres i feien que neixiren fragments, amb els quals feien coses tallants per a caar o tallar les pells i la carn dels animals. Assenyala lopci correcta per a substituir les expressions marcades en el text. de fa ms anys (paraula inexacta) ms modern en aquest pas paleoltic tracta de la tctica feien que neixiren fragments aconseguien que neixiren fragments amb els quals feien (paraula repetida) amb els quals provocaven coses tallants (paraula inexacta) objectes tallants fets tallants obres tallants amb els quals cosien amb els quals fabricaven intentaven que neixiren fragments ms antic en aquest itinerari paleoltic parla de la tcnica ms recent en aquesta poca paleoltic significa la feina en aquest perode (paraula repetida) paleoltic vol dir (paraula inexacta) la manera de fer (paraula inexacta)

2. Torna a escriure el text sobre el paleoltic introduint-hi les correccions.

42

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

41
Nom
Recorda

Els temps verbals


Data

Els temps verbals sn conjunts de formes verbals que situen lacci en el mateix temps i en el mateix mode. Segons el temps, hi ha temps de passat, temps de present i temps de futur. Segons els elements que els componen, hi ha temps simples, temps compostos i temps perifrstics.

1. Completa el text escrivint, en cada cas, la forma verbal que corresponga. Magradaria (agradar) que Em vore alguna obra. haver-hi ms teatres, per diners per a pagar-me el viatge. Per (dir): el dia que en molts per a recrrer tots els teatres del mn! 2. Digues en quin temps verbal estan les formes que has escrit en el text anterior. agradaria 3. Escriu una forma verbal per a cada indicaci. pretrit imperfet, verb cantar pretrit indefinit, verb batre present, verb dormir
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

(haver-hi) ms sales de teatre a la meua ciutat. (tindre) loportunitat de (deure) (guanyar) (estalviar) (poder) anar a altres ciutats, on (ser) massa menut i no (escoltar) el que us (guanyar), estic segur que n

(divertir) bona cosa sempre que

43

Refor

42
Nom
Recorda

La coma
Data

Sescriu coma en els casos segents: Per a separar els elements duna enumeraci. Per a fer un aclariment enmig duna oraci. En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci.

1. Encercla les comes del text segent. Usa el roig per a les enumeracions, el blau per a les explicacions i el groc per a les frmules de salutaci. Benvolguts mares i pares, La setmana que ve la nostra escola, per des any consecutiu, celebrar les jornades culturals. Hi haur actes de tota mena: castells unflables, contacontes, partits de bsquet i handbol, concursos de videojocs, etc. Tot aix, que ser totalment gratut per a lalumnat, tindr lloc els dies segents: dimarts 12, dimecres 13 i dijous 14. Atentament, La direcci de lescola.

2. Explica quina diferncia de significat hi ha entre aquestes dues oracions. La bicicleta que estava lligada al fanal ha desaparegut. La bicicleta, que estava lligada al fanal, ha desaparegut.

3. Continua les enumeracions segents sense deixar-te cap coma ni el punt final. Magraden totes les pellcules: les dacci Ma tia ha viatjat per bastants pasos: Turquia, La meua germana practica molts esports: nataci 44

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

43
Nom
Recorda

Els sufixos diminutius


Data

Si a la paraula jersei afegim el sufix -et, obtindrem la paraula jerseiet que significa jersei menut. Els sufixos que expressen la idea de mida menuda sanomenen diminutius. A vegades, aquests sufixos tamb sutilitzen per a expressar afecte o estima. Per exemple: mareta.

1. Escriu el diminutiu de les paraules segents. fill pota mare peix sac taula gos llum reina pont

2. Ratlla les paraules que no sn diminutius. paret nasset coet piset marquet fuet riuet distret caseriu gatiu actriu poquiu ofensiu evasiu curtiu galeta rodeta coseta escopeta neta tasseta vagoneta Copia les paraules anteriors que tenen diminutiu i escriu sobre quina paraula sha format. 3. Expressa aquestes frases sense diminutiu. una tauleta boniqueta un bracet curtet un cotxet menudiu 4. Expressa aquestes altres en diminutiu. una casa blanca un suc fresc un tren verd
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

45

Refor

44
Nom
1. Llig la vinyeta i contesta les preguntes. De nit, la mare i la filla seuen al sof per vore la televisi... Mare, s veritat que venim dels micos? No ho s, filla, ton pare mai no em va voler presentar la seua famlia!

Escriure el text dun cmic


Data

Quin tipus doraci sutilitza en el text del quadre o cartella?

Quins tipus doracions sutilitzen en les bafarades? Quins signes de puntuaci predominen en les bafarades?

2. Completa la cartella i les bafarades de les vinyetes segents.

46

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

45
Nom
Recorda

La primera conjugaci
Data

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugaci. La majoria de verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.

1. Encercla els verbs de la primera conjugaci que trobes en el text segent i copials. Rennan agafa la pilota i la llana cap al centre del camp. Albelda la para amb el pit i la passa a Baraja. Senna corre cap a ell, Baraja el regateja i envia el bal a Mata. El davanter perd lequilibri i Cazorla pren la pilota per a dirigir latac cap al camp contrari. Els espectadors salcen, pareix que es desmarca Franco, demana el bal i

2. Analitza aquestes formes seguint lexemple. infinitiu parlarem canviaria haurem menjat torn calleu van viatjar arribareu
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

temps condicional

mode indicatiu

parlar

47

Refor

46
Nom
Recorda

El punt i coma
Data

Sescriu punt i coma en els casos segents: Per a separar els elements duna enumeraci quan algun daquests ja porta coma. Davant els enllaos per, tanmateix, no obstant aix quan introdueixen oracions llargues.

1. Encercla de color roig les comes i de verd els punts i comes. En la meua classe hi ha companys de tot arreu: Josep s de Mallorca; Mariela, de Combra; Hamza, de Nador; Dorina, de Bucarest; i Christine, de Lima. 2. Completa el text amb coma o punt i coma. Legionaris soldats romans

pareu atenci. Hem de construir un campament. La primera centria plantar les tendes la tercera i la quarta la segona cavar una rasa al voltant de la muralla construir els murs alar les torretes. tanmateix perqu

Semblarem invencibles no us heu dadormir

lenemic sempre est a laguait!

3. Escriu dues oracions utilitzant els enllaos per i no obstant aix precedits de punt i coma. 4. Descriu la teua habitaci i enumera els objectes que hi veus. Usa comes i punts i comes.

48

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

47
Nom
Recorda

Els gentilicis
Data

La paraula castellonenc indica que una persona s de Castell. Les paraules que expressen el lloc de procedncia de les persones o coses de qu es parla sanomenen gentilicis.

1. Encercla en aquest text quatre gentilicis i copials indicant a quin lloc fan referncia. Una carrera molt internacional Ahir va tindre lloc, pels carrers alacantins, la cinquena marat. El primer lloc va ser per al marroqu Ahmed Aouita, ve de Sant Joan, i a continuaci va entrar Piero Nero, itali de naixement per alcoi dadopci. 2. Escriu el lloc don sn aquestes persones. els castellonencs els andorrans els alzirenys els saguntins els canadencs els tarragonins els valencians els eivissencs 3. Completa amb el gentilici que corresponga. Miren va nixer a Bilbao, s Marta va nixer a Sevilla, s Sara va nixer a Madrid, s Marie va nixer a Pars, s Laura va nixer a Vencia, s Alba va nixer a Mrcia, s
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

49

Refor

48
Nom
1. Llig aquesta situaci i respon a les preguntes. El pati de lescola s molt gran, per com que est descobert, quan plou, no podeu fer-hi educaci fsica ni jugar-hi. A ms, el terra rellisca molt quan est banyat i ja shi han lesionat molts xiquets. Proposeu a la direcci de lescola que cobrisca una part del pati per a solucionar aquest problema. A qui sadrea la carta? Qu vols aconseguir? Quins arguments hi pots aportar? 1. 2. 2. Escriu la carta tenint en compte les respostes de lactivitat anterior.

Argumentar
Data

Senyor/-a , Els alumnes de 5 de primria daquest centre creiem que seria molt convenient En primer lloc, perqu En segon lloc, perqu Atentament,
Signa

, per dues raons.

50

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

49
Nom
Recorda

La segona conjugaci
Data

Els verbs amb linfinitiu acabat en -er o en -re pertanyen a la segona conjugaci. Per exemple: tmer, crrer, batre, ploure. Tamb hi ha uns pocs verbs de la segona conjugaci que acaben en -r. Per exemple: dir, dur, fer.

1. Encercla els verbs de la segona conjugaci que trobes en el text segent. Un dia esplndid Ahir tingurem molta sort en la nostra excursi a Eslida. Feia molt bon oratge, encara que ja ho sabem perqu havem vist la predicci en una pgina dInternet. Lnic que no sho creia era mon pare, perqu pensava que els nvols dels dies anteriors no desapareixerien i ens plouria tot el cam. Encara com! Si li hagurem fet cas, no ens haurem pogut moure de casa.

2. Completa el text amb les formes corresponents dels verbs. No (haver-hi) lloc per a tantes persones a la sala dactes. El director no (creure) que hi (cabre) tots els alumnes que (tindre) (ser) famosos perqu

(voler) vore lespectacle. No em pensava jo que la gent tant dinters per lobra. Per clar, els actors (aparixer) en moltes sries de televisi. Quin xit! 3. Escriu la primera persona del futur i del condicional dels verbs segents. futur estendre irrompre prmer 4. Indica linfinitiu de cada forma verbal. correrem prenia temeren apareixia
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

condicional

creurs baten feres creixen 51

Refor

50
Nom
Recorda

La contracci
Data

Generalment, quan els enllaos a, de i per entren en contacte amb els articles el i els, suneixen i formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. Per quan larticle el sha dapostrofar amb la paraula segent, no es fa la contracci.

1. Uneix amb fletxes cada combinaci amb el resultat que li correspon. a + el a + els de + el de + els per + el per + els pel dels al pels als del

Ara escriu un exemple de cada contracci amb les paraules segents. teatre amics campi indis iogurt horts 2. Encercla les contraccions que trobes en aquest text i digues quines paraules contenen. Una bona oferta Sempre que va al centre, mon pare torna carregat de coses. Laltre dia ens va dur, a Xavi i a mi, unes samarretes dels nostres equips preferits. Ens va dir que en venien quatre pel preu de dues. Pels pls que no sacaben! al centre a + el centre A ma tia li agrada molt anar al teatre.

3. Copia les oracions substituint la paraula en negreta per la paraula entre parntesis. El pilot sent una gran emoci quan puja a lavi. (cotxe) Amlia pateix pel control de lectura. (examen) La iaia ve del camp de collir bresquilles. (hort) 52
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

51
Nom
Recorda

Altres tipus de sufixos


Data

Segons la classe de paraula que es vol formar i el significat que es vol afegir a la paraula original, utilitzarem uns sufixos o uns altres. Per exemple, el sufix -dor dhistoriador serveix per a formar substantius que signifiquen persona que fa....

1. Escriu la paraula nova amb el sufix que correspon en cada cas. Persona que ven flors. Persona que juga a tenis. Persona que toca la flauta. Persona que ven fruita. Persona que arregla sabates. Persona que treballa el ferro. Qu tenen en com els sufixos anteriors? Marca. Formen paraules que indiquen oficis o professions. Formen paraules de gnere diferent. Formen paraules amb el mateix significat. 2. Subratlla el sufix que s com en cada srie de paraules i escriu-lo. llibreria papereria carnisseria sabateria despertador recollidor flotador colador sufix sufix + ER + ISTA

Fixat en el significat de cada sufix anterior en el grup de paraules i completa. El sufix El sufix significa lloc on es ven alguna cosa. significa aparell que serveix per a alguna cosa.

3. Forma noms daparells amb els sufixos -dor i -dora a partir daquests verbs. despertar congelar contestar calfar
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

picar llavar aspirar torrar 53

Refor

52
Nom
1. Llig la situaci segent i fes lactivitat.

Escriure un informe
Data

LAjuntament us ha demanat un informe sobre les mascotes ms habituals a les cases del poble. De primer sha passat un qestionari i aquests han sigut els resultats de les mascotes ms habituals en un dels barris:
10 8 6 4 2

gossos

hmsters

pardalets

gats

ponis

Prepara linforme contestant aquestes preguntes. Quins tipus de mascotes sn les ms habituals? Assenyalan els dos tipus majoritaris. Quin tipus de mascota s la menys habitual? Assenyalan el tipus minoritari. Quins dos factors poden influir ms en la tria de mascota? Marca. El carcter de lanimal. El color de lanimal. El menjar que consumeix lanimal. Les dimensions de lanimal.

2. Ara escriu linforme tenint en compte les respostes anteriors. Ttol de linforme Introducci

Desenvolupament (resultats)

Els qestionaris revelen

Conclusi (interpretaci) 54

Aix doncs,
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

53
Nom
Recorda

La tercera conjugaci
Data

Els verbs amb linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci. Per exemple: dormir, sentir, bullir, cosir.

1. Digues quin verb de la tercera conjugaci representa cada dibuix.

Escriu una oraci amb cada verb. 2. Forma el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu daquests verbs. present dindicatiu presidir competir rendir descobrir 3. En cada srie, ratlla la paraula que no s una forma verbal. sentia llegem diran sentim llegenda deies senta llegira diem sentiment llegeixen diu sentint llegit dies 55 presidisc present de subjuntiu presidisca imperatiu presideix

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

54
Nom
Recorda

Paraules amb guionet


Data

Sescriu guionet en els casos segents: En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona comena en r, s o x. En les paraules compostes on figura el nom dun punt cardinal. En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C). En altres paraules, com ara plats-i-olles, desps-dem, etc.

1. Uneix les paraules de la columna de lesquerra amb les de la dreta per a formar paraules compostes amb guionet. En acabant, escriu una oraci amb cada una. para ping compta nord 2. Recorda la regla de D-U-C i escriu amb lletres els nombres segents. 34 865 49 234 325 3. Llig el text segent i busca-hi cinc paraules que haurien de dur guionet. Reescriu-les correctament. La fauna del Tria Despsahir un grup de bilegs va comenar una important investigaci sobre els animals que viuen als boscos de la ribera del Tria. Des de Ribaroja, aquest equip de vintidos cientfics tractar de conixer els hbits de les espcies ms habituals, com ara el pitroig o la sarganta cuallarga, i daltres nordafricanes que, en alguns moments, es poden vore per les nostres terres. 56
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

pong revolucions oest xocs

Refor

55
Nom
Recorda

Els prefixos de situaci


Data

Alguns prefixos, en afegir-se a una paraula, indiquen lloc o situaci. Per exemple, el prefix sub- de la paraula subterrani indica, en aquest cas, que es troba davall terra. Els prefixos que indiquen lloc o situaci sanomenen prefixos de situaci.

1. Relaciona cada prefix de situaci amb el seu significat i escriu una paraula que tinga aquest prefix. pre- extra- sub- post- davall abans desprs fora

2. Forma paraules noves amb els prefixos anteriors tenint en compte el significat que tenen. Fixat en les pistes que et donen les definicions. Fer una ratlla per davall una paraula. Perode que va desprs duna guerra. Que es fa fora de lhorari escolar. Que sha cuinat abans. Que t un crrec inferior al de director. 3. Relaciona i escriu el significat de cada paraula. extraterrestre preescolar subcampi

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

57

Refor

56
Nom

Resumir un conte
Data

1. Tria el text que resumisca millor el conte El vestit nou de lemperador. Era un home que es pensava que anava vestit, per anava despullat i solament un xiquet li va dir la veritat. Fa moltssims anys vivia en un pas lluny un emperador presumit que gastava molts diners en vestits. Un dia va arribar al palau un sastre tramps que li va prometre un vestit fantstic que sols podrien vore les persones intelligents. Per fi va arribar el moment destrenar el vestit i lemperador va fer la desfilada despullat, per ning satrevia a confessar la veritat per por de ser considerat ximple. Noms un xiquet va dir el que realment veia i, finalment, tot el poble sanim a dir la veritat. Hi havia un emperador que va ser enganyat per un sastre, que li promet un vestit meravells i el va fer anar despullat. La gent es quedava sorpresa, per callava. Un xiquet va dir la veritat. 2. Quina informaci cont el resum que has triat? Marca les respostes correctes. Personatges principals. Lloc i moment en qu ocorre la histria. Aspectes ms importants. Dilegs dels personatges. Final de la histria. 3. Quines expressions shan utilitzat per a enllaar les oracions en el resum que has triat?

4. Fes el resum dun conte que hages llegit recentment. Inclou tota la informaci necessria i no toblides dusar alguna expressi per a mantindre linters.

58

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

57
Nom
Recorda

Classes de verbs
Data

Els verbs regulars mantenen larrel igual en totes les formes i presenten les mateixes desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci. Els verbs que no compleixen aquestes dues condicions sn irregulars.

1. Encercla els verbs que mantenen larrel igual en totes les formes. cansar anar debatre passejar dormir vindre Respon. Quins sn regulars? Quins sn irregulars? Com ho has sabut? canse, cans, cansar vaig, an, anir debat, debat, debatr passege, passeg, passejar dorm, dorm, dormir vinc, vingu, vindr

2. Escriu linfinitiu de cada verb en negreta. Cada mat malce a les huit. Xiquet, no trenques res! Quan vnen a casa, els meus nts em saquegen el rebost. No puges lescala que caurs. Abans de baixar del llit em calce les sabatilles. Respon. Es tracta de verbs regulars o irregulars? Per qu?

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

59

Refor

58
Nom
Recorda

Els dos punts


Data

Sescriuen dos punts en els casos segents: Per a introduir una enumeraci que sanuncia. Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona.

1. Llig el text segent i anota la funci dels dos punts (enumeraci o citaci). La presidenta del jurat va dir: s lactuaci ms extraordinria que he vist mai: elegant, original, emocionant i divertida. Ets la guanyadora. Aleshores, la concursant va respondre: Grcies, grcies a tots: als meus pares, a la meua germana, als meus amics i a tots els que mhan donat suport fins arribar ac! 2. Completa aquestes oracions amb enumeracions. Usa dos punts, punts i comes i comes. Mireia juga Lestiu que ve Amb lescola hem anat dexcursi

3. Observa el dibuix i completa el text amb loraci que corresponga en cada buit. Recorda que cal posar els dos punts. I que s el que ms tha agradat? No, s la primera vegada que vinc. Havies vingut a Londres abans? Vindre amb avi!

El guardi del Big Ben de Londres va preguntar a Pau . Pau li va respondre . Aleshores, ell va dir . I Pau va contestar, entusiasmat

60

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

59
Nom
Recorda

Les sigles
Data

Per a expressar de manera abreujada el nom del Museu Interactiu dHistria Medieval shan unit les lletres inicials de cada paraula: MIHM. Aquests conjunts de lletres que es formen en unir la lletra inicial dun grup de paraules sanomenen sigles.

1. Completa cada oraci amb la sigla que falta. EUA ONG ESO ONU DNI

El mes que ve haur danar a renovar el Els pares de Pau estan de viatge als La meua cosina treballa en una La seu de l est a Nova York. Dac a dos anys comenarem primer d Escriu el significat de les sigles anteriors. EUA ONG ESO ONU DNI 2. Qu signifiquen les sigles presents en cada imatge? Escriu els nmeros.
1 2
Fabri

molt coneguda.

cat a la UE

EMT
6

RTVV

AVE

UCI

Uni Europea Empresa Municipal de Transports Rdio Televisi Valenciana


2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Lliga de Futbol Professional Alta Velocitat Espanyola Unitat de Cura Intensiva 61

Refor

60
Nom

Escriure dilegs
Data

1. Llig el text i subratlla en roig el que diu un personatge i en blau el que diu laltre personatge. Viatge a la Xina Teresa va preguntar a Joan si li agradaria anar de viatge a la Xina. Joan va respondre que s, sense pensar-sho, perqu all podria menjar molts rotllets de primavera. Teresa li va proposar danar-hi a lestiu, per Joan, ms insegur, li va confiar que tenia por de volar i sobretot estava preocupat pels diners perqu ell noms tenia 50 euros estalviats i, a ms, no sabia xins. Teresa, molt resolta, li va contestar que aix no era un problema perqu podien gastar els 50 euros per a comprar un diccionari i participar en un concurs que sortejava un viatge a la Xina: lxit estava assegurat!

2. Converteix el text anterior en un dileg. Pren com a model la intervenci de la mestra. En la classe de hui farem un recorregut per un dels monuments ms importants de la Xina: la Gran Muralla Xinesa! s una fortificaci contruda fa ms de 2.300 anys i s la ms llarga del mn, amb ms de 7.000 km. va comenar a explicar la mestra. Mentre la mestra explicava, Teresa i Joan no paraven de parlar:

62

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor

61
Nom Data

Reps

1. Digues amb quin tipus de paraula es relaciona cada terme i posan un exemple. abstracte indicatiu superlatiu feble participi collectiu positiu 2. Canvia el gnere i el nombre de cada paraula. antic rojos home antigues mgica cosines veloces difcil diaris fosca Exemple Exemple Exemple Exemple Exemple Exemple Exemple

3. Escriu una oraci que continga els signes de puntuaci indicats. Dos punts, una coma i un punt final. Dues comes i un signe dinterrogaci. Un punt i coma, una coma i un punt final

4. Digues quin tipus de prefix o de sufix cont cada paraula. prefix de situaci subordre camota llibret 5. Relaciona. gran i enorme ample i estret mar i ona terra i terrestre
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

sufix augmentatiu cosiua antesala papers

sufix diminutiu

paraules antnimes famlia de paraules paraules sinnimes camp lxic 63

Ampliaci

1
Nom Data
1. Observa el dibuix segent i explica qu hi ocorre anomenant els cinc elements de la comunicaci.

2. Classifica les paraules segents. discurs xarrada comunicaci oral nota carta missiva comunicaci escrita conversa

Explica les diferncies entre una xarrada i un discurs.

3. Observa les paraules segents i encercla les que trobaries, amb la mateixa forma, en un diccionari. jugrem alegre corall mestre forta negres nit amic daurar dir parlaria pobre fusters hola llums

Ara digues quina paraula hauries de buscar per a saber el significat de les altres. 64
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

4. Consulta el diccionari i escriu qu significa la paraula parpellejar en cada oraci. Les estrelles parpellegen en el firmament. La paraula parpellejar significa Bernat est nervis, i per aix parpelleja. La paraula parpellejar significa

Busca en el diccionari una altra paraula que tinga dos significats diferents i copials. significat 1 significat 2 5. Completa aquestes paraules amb q o amb c. conse es ncia uadra eva uar uiner uejar inn bes uotidi ua uit pas re ual uadre uadern

uaranta

6. Classifica les paraules segents segons que continguen el so de la g de gat o de la j de joia i afig ms exemples a cada llista. projecte guard guerrer gavardina injecci enginyer Sonen com gat jueu guia gerra Sonen com joia gual regal llegir

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

65

Ampliaci

2 1
Nom Data
1. Utilitza el llenguatge per a dir el mateix que el que expressen aquests senyals de circulaci.

2. A partir de la paraula pera, forman altres de noves que continguen erra forta, com en lexemple. P E R A pissarra, errant, rosa, arres,

3. Encercla la paraula sinnima de cada adjectiu. fart salvatge auda gusts tip llpol intrpid moll tou ferstec bell sabors sec neguits pllid clar ron nervis dolent ntid eixut llaminer groc forms

Emparella per sinnims les paraules que no has encerclat. i i i i

4. Pinta del mateix color les paraules que signifiquen el mateix. granera rabosa 66 guineu pet tarda escombra bes mirall espill vesprada

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

5. Consulta, si cal, una enciclopdia i anota, al costat de cada ciutat, el pas a qu pertany i la llengua o llenges que shi parlen. Berln Lisboa Pars Rabat Madrid Atenes Copenhaguen Estocolm Bucarest 6. Imagina que has descriure un text titulat Formes de comunicaci. Fes lesquema previ a la redacci a partir daquesta pluja didees. llenguatge paraules senyals regles sons llengua gestos oral escrit

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

67

Ampliaci

3 1
Nom
1. Escriu el gnere contrari dels substantius segents. egua emperador comtessa marit jutge biloga heroi bruixa

Data

2. Hi ha substantius que canvien de significat segons el gnere. Consulta el diccionari, si cal, i encercla lopci adequada en cada cas. No mobri el clau/la clau del garatge. Feia un pudor/una pudor insuportable. Sha trencat el llum/la llum del menjador. Els ttols segueixen un ordre/una ordre alfabtic. Encara no he arribat al fi/a la fi del captol. No toblides de comprar el terra/la terra per a les plantes. Des que ens vam enfadar, Josep em nega el salut/la salut. 3. Encercla els substantius que es mantinguen igual en plural. llapis cos lla inters dilluns cactus mas barns atles paracaigudes

Escriu una oraci per a cada substantiu que has encerclat, en plural. 4. Aquestes sllabes formen, ordenades, tres paraules. Copia-les. TE DA FON MAG LA NA L RAU PA LE

68

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

5. Separa en sllabes el text segent. Els pirates, malgrat ser una espcie a extingir i viure una mica apartats daquesta civilitzaci, podrem dir amb certesa que es trobaven a laguait de qualsevol novetat MErc Viana, El bagul de les disfresses Busca en el text una paraula: esdrixola plana amb accent plana sense accent aguda amb accent 6. En aquesta sopa de lletres samaguen catorze verbs. Copials emparellats per antnims. D P E R D R E D E A E F W O X N E N C B R T R D I F S D O I E Q U I V O C A R L N X C A U R O R R I A M A R P T B R E T R O B A R I R E G A M A G A R R I R I R A V A N A R I R A C C E L E R A R Z

i i i i i i i

7. Escriu cada verb al costat del significat corresponent. Tots tenen relaci amb el medi ambient. malbaratar reduir reciclar recollir reutilitzar rebutjar

Triar aquells productes que tinguen menys embolcalls. Llanar un residu al fem. Malgastar un recurs, deixar-lo perdre. Tornar a utilitzar un residu. Arreplegar els residus per a tractar-los. Obtindre els materials de qu est fet un element per a tornar-lo a utilitzar en la fabricaci dun altre producte.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

69

Ampliaci

4 1
Nom Data
1. Completa aquestes paraules amb la sllaba adequada perqu siguen planes i accentua-les. le fo po graf tic xa te mol cer graf sim ni ri tis cor vol to eu e mag e fic mens

2. Agrupa les paraules segents segons la famlia de paraules a la qual pertanyen. casalici casori casa doneta donejar donassa donatiu casar casador casament dona caseriu casol donant donaci donar

3. Completa el text amb les paraules segents. peix pesca pescador pesquer pescar

Un dia de pesca Ernest s en un vaixell que la el a la llotja. . Aquest mat ha eixit a . De vesprada ha recollit les xarxes i ha descobert ha sigut molt abundant. En arribar a terra ha venut

Ara, escriu tu una histria breu titulada Un dia de caa, usant les paraules del requadre. caador caar cacera caadora

70

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

4. Completa cada oraci amb un adjectiu que no presente variaci de gnere. El meu gos s molt Aquesta activitat s prou La casa de Marc s , em segueix all on vaig. , lhe resolta de seguida. , fa ms de 200 m2.

5. Fes la descripci de Jaume a partir daquesta informaci. TRETS FSICS Alt i prim. Cara pigosa. Cabells rulls. TRETS DE CARCTER s molt llest i imaginatiu. Sempre est de bon humor. AFICIONS Li encanten els animals. Li agrada mirar el cel pel telescopi. Aquest xiquet es diu Jaume i s el millor amic. Jaume s

6. Classifica els fenmens naturals segents. tif sisme tsunami maregassa tornado tremolor cicl onatge terratrmol

Fenmens naturals En laire En la terra En el mar

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

71

Ampliaci

5 1
Nom
1. Relaciona les formes que corresponen al mateix adjectiu. bo ron gran menut pitjor mxim pssim ptim mnim

Data

menor major millor

2. Ompli els buits amb paraules que duen accent diacrtic. Si jo Hem dit que Vigila amb aquesta Aquest Un dels meus desitjos s fer la volta al ric, no en qu invertiria els diners. a tot el que ens van preguntar. , que est plena de vi. el llibre que volia llegir. .

3. Encercla les peces del puzle que continguen expressions que signifiquen el mateix que estar als nvols.

donar fe

estar en el cel

a mans plenes

caure del cel

viure als llimbs

vindre de lhort

pensar en les musaranyes

anar-sen a terra

4. Classifica les expressions segents. a trenc dalba a boca de fosc al capvespre a posta de sol MAT a laurora a punta de dia VESPRADA a locs a sol ixent

72

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

5. Escriu cinc paraules de cada camp lxic. informtica esports agricultura

6. Observa el quadre del camp lxic mobiliari per a seure-hi i completa les caselles. caixabanc seient amb respatler amb braos per a una persona serveix de bal X X X butaca cadira sof tamboret

Amb lajuda de la informaci de la graella, defineix aquestes paraules: tamboret butaca

7. Fes lanunci duna exposici de pintura. No oblides tot el que cal indicar.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

73

Ampliaci

6 1
Nom Data
1. Classifica aquests determinants segons del tipus que siguen. els aquest huit articles aquella l teu demostratius algunes nostres la possessius setze molta aqueixes numerals meua quart prou indefinits

2. Observa les parts de lesquirol i descriu-lo utilitzant les quatre paraules.


ull coll llom

cua

Ara completa les oracions segents amb les paraules del dibuix. El El Aquesta agulla t un La de la camisa est brut. daquest llibre s molt gros. molt menut. del cinema era llargussima.

3. Torna a escriure aquestes paraules fent correctament la separaci de sllabes. de-shu-ma-ni-tzat su-ba-qu-tic tran-sat-ln-tic 74 no-sal-tres i-nex-pre-ssiu ma-la-grat
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

4. Encercla les paraules relacionades amb un edifici. sostre artria bndol andana ganxo raspall entresl istme capot porxada

Escriu una oraci amb cada una. 5. Observa aquests dos personatges i escriu un conte sobre un fet que els puga passar.

No toblides dincloure-hi els punts segents: Ttol Presentaci Trama Desenlla

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

75

Ampliaci

7 1
Nom Data
1. Copia les oracions segents substituint les paraules destacades pel pronom feble adequat. He regalat un joc a Mireia. No mireu tant la televisi. Has abaixat ja el fem? Tanca la finestra, per favor. 2. Copia aquestes oracions substituint els pronoms febles per altres paraules. Vaig agafar-lo i vaig eixir corrents. Si la veus, avisa els pares. Fes-li un bes molt fort. Dius que el vas perdre per un minut?

3. Marca quines paraules poden substituir els pronoms destacats. Hi tornar molt prompte. A Valncia. A Valncia. De Valncia. De Valncia. En tornar molt prompte. Si teniu ganes, parleu-hi. Delles. Delles. Amb elles. Amb elles. Si teniu ganes, parleu-ne.

4. Pinta del mateix color cada expressi i el seu significat. volar al cel volar les campanes fer volar coloms volar alt celebrar ambicionar fer-se falses illusions morir

Escriu una oraci amb cada una de les expressions anteriors. 76


2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

5. Relaciona elements de les dues columnes i forma noms de ferramentes o aparells. trencar ventar parar comptar llevar gotes nous neu focs xocs comptagotes

Digues si les paraules anteriors sn simples o compostes i explica per qu.

6. Observa aquesta histria i conta-la com si thaguera passat a tu. Qu puc fer? Per si hi havia un pont!

Quina idea!

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

77

Ampliaci

8 1
Nom Data
1. Escriu una forma verbal que continga cada desinncia, sense repetir els verbs. -vem -e -aren 2. Observa i completa. -ar -aries -eu

Un conjunt de pins s un pinar.

Un conjunt de roures s una

Un conjunt doliveres s un

Un conjunt de carrasques s un

Un conjunt dlbers s una

3. Fixat en els exemples i forma paraules amb el prefix adequat. incorrecte suportable batut real pacient temporal 78 impossible racional tranquil comparable regular parcial
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

irresponsable

4. Encercla els sufixos de les paraules segents i digues de quina paraula prov cada una. sabater cruesa rogenc verds dignitat rabiola

5. Esbrina per a qu serveixen els elements segents, relacionats amb lart. cavallet esptula bur pinzell 6. Observa aquest lloc i descriu-lo.

La cuina del mag Marmit

COM S LA CUINA

QU HI HA EN PRIMER TERME

QU HI HA AL DARRERE
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

79

Ampliaci

9 1
Nom
1. Completa la taula segent amb les formes que falten. infinitiu dir parlat fent tindre comprant llegit 2. Escriu cada formal verbal en la mateixa persona per amb el nombre contrari. cantem jugue pint 3. Reordena i copia els noms dels vents. AMUNTANART TRESMAL ELGRAG rebrs deien dormeu gerundi participi

Data

PENTON

VENTALL

BGRA

XOCAL

Respon. Quin s el vent del nord? Quin s el vent del sud-est? 80 I el del sud? I el de loest?
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

4. Completa aquests refranys amb alguns dels vents anteriors. La Vent de Roig i Del no s bona ni sana. , pluja a linstant. , senyal de vent. , ni molt ni poc.

Tronada de mat, de vesprada

5. Relaciona les frases fetes sinnimes. fer volar coloms demanar la lluna omplir el pap barrar el pas matar el cuc somiar truites parar els peus picar alt

6. Escriu un text expositiu sobre ls polar. Has dincloure-hi els punts que tindiquem i posar-li un ttol. Com s? On viu? Qu menja? Altres caracterstiques.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

81

Ampliaci

10 1
Nom Data
1. Digues quin mode verbal sutilitzaria en cada cas i escriu una oraci amb el verb en el mode adequat. Per a demanar a alg que tanque la porta. Exemple Exemple Per a expressar sensaci dalegria. Exemple Per a ordenar a alg que no parle. Exemple Per a manar una faena a alg. Exemple Per a recordar un fet passat. Exemple 2. Escriu oracions en qu el verb estiga en el mode i el temps indicats. Indicatiu, passat Imperatiu, present Subjuntiu, present Indicatiu, futur Subjuntiu, passat Andreu, tanca la porta. Per a desitjar a alg que tinga bona sort.

3. Explica la norma ortogrfica que segueixen aquests grups nominals en relaci amb lapostrofaci. larena la humanitat lltima la idea el iogurt 82
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

4. Copia cada grup escrivint larticle i la lletra o el nmero en lletres, com en lexemple. ... s ... x ... y la essa ... e ... 5 ... 8 ... 80 ... 1 ... 11

5. Completa les oracions amb la paraula adequada sobre laigua. potable dola mineral termal corrent

En aquest balneari han descobert una nova font daigua Tenia tanta set que he hagut de comprar una botella daigua Laigua daquesta font no s Abans, a les cases no hi havia aigua La truita s un peix daigua 6. Escriu el substantiu que representa cada imatge amb un sufix augmentatiu.

Un cotxs

7. Corregeix els errors daquestes oracions; nhi ha dos en cada. He ganyat un prmit literari. Tinc la camissa vruta. Ja has trovat el llavero? He comprat cuatre llapissos. Aix portar conseqencies. Mer arribar a les dotse.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

83

Ampliaci

11 1
Nom Data
1. Digues quin temps verbal resulta de les combinacions segents i posa un exemple de cada amb el verb cantar. Present dindicatiu del verb haver + participi Present dindicatiu del verb anar + infinitiu Pretrit imperfet dindicatiu del verb haver + participi Pretrit perfet simple dindicatiu del verb haver + participi Present de subjuntiu del verb haver + participi Futur simple del verb haver + participi Pretrit imperfet de subjuntiu del verb haver + participi Condicional simple del verb haver + participi

2. Completa lencreuat amb les formes indicades i escriu el nom de les que shan escrit en les caselles verticals. 4 T 1 R 2 A 3 A S A R G B 5 M 6 S 1. Futur simple, 3a p. plural, cosir. 2. Condicional, 1a p. plural, anar. 3. Present indicatiu, 2a p. plural, avariar. 4. 5. 6.

3. Escriu la paraula de la qual es deriven aquests diminutius. bestiola veueta cafenet 84 platanet banderola maniua
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

4. Escriu una oraci per a cada s de la coma. Per a separar els elements duna enumeraci. Per a fer un aclariment enmig duna oraci. En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci.

5. Observa el model i copia les oracions afegint, en cada cas, la paraula ms adequada. tu doctor cambrer senyor professor Pere amiga senyora filla Rosa senyora vost Per favor, el compte. Per favor, cambrer, el compte.

Fes cas del que et diuen.

Escolte, que es deixa el paraigua.

The dit mil vegades que no faces aix.

6. Escriu la lletra de labecedari que correspon a cada nmero i trobars paraules relacionades amb les compres. Estan 18 5 2 1 9 5 Sha 5 24 8 1 21 18 9 20 24 14 1 3 4 1 5 18 19 9 20 Amb leuro, els preus shan lltim llibre de Carles Pont. aquestes camises?

Anota cada una de les paraules anteriors al costat del seu significat. esgotat, acabat apujat, augmentat ms barates
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

85

Ampliaci

12 1
Nom Data
1. Copia el text segent canviant els verbs destacats per altres de la primera conjugaci de la llista segent. marxar pronunciar contestar aguantar pegar trobar passar anar descansar agafar

Unes vacances merescudes Feia dies que em sentia malament i vaig acudir a cal metge. Qu li ocorre?, em va preguntar. Jo li vaig respondre: Es veu que de nit dorm poc i de dia no em sostinc de peu. Qu puc fer?. Llavors va dir la paraula mgica: Potser vost necessita unes vacances. No ho havia pensat! Llavors vaig eixir de la consulta fent bots dalegria: em prendr uns dies de descans per recuperar-me.

2. Escriu oracions que continguen els enllaos segents. Fes-hi servir el punt i coma. per 3. Esbrina a quina localitat corresponen els gentilicis de lesquerra, i com sanomenen els habitants de les localitats de la dreta. iberut pugenc peniscl oliver benicarlando xeres montes 86 Moncofa Burjassot Oriola Pego Onda Requena Canals
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

no obstant aix

aix i tot

4. Alguns gentilicis no es formen amb un sufix. Substitueix lexpressi destacada pel seu gentilici, en la forma adequada. lusit hell germnic gal

Un museu de Frana ha adquirit un quadre de Mir. Aquesta ciutat de Grcia s famosa per les restes arqueolgiques. Una empresa dAlemanya sencarregar de restaurar la catedral. La capital de Portugal ser la seu dun congrs darqueologia.

5. Llig les opinions segents i elabora una argumentaci per a rebatre-les. Pots fer servir els arguments indicats. Els videojocs creen addicci. Les imatges dels videojocs sn molt agressives.

ARGUMENTS Els videojocs augmenten la rapidesa de reacci i milloren els reflexos. Els videojocs permeten exercitar la coordinaci ull-m.

s cert que

per solament si

Tot i aix, tamb s cert que

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

87

Ampliaci

13 1
Nom Data
1. Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugaci. Completa les taules segents. Verb DIR Present dindicatiu jo tu ells nos. vos. ells Verb DUR Present dindicatiu jo tu ells nos. vos. ells 2. Completa aquest poema amb les contraccions que calga. Pretrit imperfet Present de subjuntiu Pretrit imperfet Present de subjuntiu

Els plens estiu i els dimonis hivern i els dimonis _______ caliu. estiu i els dimonis tres i un a cada costat. Popular hivern infern; peus, quatre cap hivern infern; estiu

88

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

3. Escriu la paraula que correspon a cada definici. Conjunt de dos llits, un damunt laltre. Persona que toca el piano professionalment. Botiga on venen fruita. Persona que treballa. Prestar auxili. Encercla els sufixos en les paraules que has escrit. 4. Forma derivats amb els sufixos -ble i -bilitat. -ble comptar fiar culpar portar adaptar Respon. Quina classe de paraules has format amb el sufix -ble? I amb el sufix -bilitat? 5. Completa cada oraci amb la paraula ms precisa en la forma adequada. vell El consell anci antic remot arcaic -bilitat

de la tribu es va reunir en assemblea. Grcia.

Latletisme era el passatemps preferit de l Els trets En un temps molt Tinc un cotxe

que presenta aquesta obra proven la seua antiguitat. , els dinosaures habitaven la Terra. , per encara funciona.

6. Digues qu s un informe i per a qu serveix.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

89

Ampliaci

14 1
Nom Data
1. Completa les oracions amb verbs de la tercera conjugaci i analitza les formes verbals que has escrit. No s quan el llibre que em vas regalar. simple dindicatiu, verb b. persona del singular, Estic cansat perqu aquesta nit no Joan, per favor, Si Ahir

la finestra que tinc calor. la piscina, podreu nadar a lhivern.

el disc que em van dur els Reis.

2. Escriu una oraci amb cada verb. descobrir patir mentir florir 3. Escriu amb lletres. El teu nmero de telfon. La data sencera de hui. Lany del teu naixement.

4. Observa les paraules segents i marca. Qu passaria si els llevrem el guionet? cap-roig Les llegirem millor. nyic-i-nyac xino-xano

Canviaria la pronunciaci dalguns sons.

Escriu tres paraules ms en qu aix tamb passaria.

90

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

5. Classifica les paraules segents segons el significat del prefix ultra-. ultramar ultraconservador ms enll de ultralleuger ultrasensible ultracorrecci ultratomba

ms que o en grau excessiu

Ara completa aquestes oracions amb la paraula anterior que convinga. Tots els caps de setmana vole en un Cuba s un dels antics territoris d Canviar suor per sudor s una 6. Completa les oracions segents amb paraules que continguen el prefix post-. El perode que segueix un partit s el Desprs de la guerra va vindre la Vaig afegir una mhavia oblidat. Amb la venda dels nostres producte, incloem el servei 7. Relaciona cada imatge amb el seu nom i la utilitat corresponent. a la carta per contar una cosa que se

aqeducte

quadriga

mosaic

amfiteatre

arc

Per a disputar carreres.

Per a transportar aigua.

Per a commemorar una victria.

Per a cobrir el terra de les cases.

Per a celebrar-hi espectacles. 91

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Ampliaci

15 1
Nom Data
1. Copia la nota que ha deixat aquest extraterrestre canviant els infinitius per la forma conjugada de cada verb. Benvolguts terrcoles, Anar-men al meu planeta perqu rebre una nota de ma mare que dir: Ser lhora de sopar. Estar molt content dhaver viure ac hui. Dem vorens de nou. A10

2. Relaciona les formes verbals que pertanguen al mateix verb i escriu-ne linfinitiu i una altra forma. ix diu fiu pot dus sc feu fou puc dic isc duc

Escriu una oraci per a cada verb anterior, en qu utilitzes alguna de les tres formes verbals. 3. Explica com pots saber si un verb s regular o irregular.

92

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

4. Justifica ls dels dos punts en aquestes oracions. Mon pare sempre diu: Si continues aix no arribars enlloc.

Ahir vaig comprar dos discos: un dObrint Pas i un altre de Verdcel.

5. Esbrina el significat de les sigles segents. AMPA SGAE DOCV CEOE UJI 6. Escriu, a partir de la illustraci, un text que combine la narraci i el dileg. No toblides dels signes que marquen la intervenci dels personatges ni del ttol.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

93

Solucions
Refor 1: La comunicaci 1. gest (silenci); senyal acstic (sirena); senyal visual (semfor) 2. missatge; receptor; emissor El codi s la llengua que parlen, el valenci. El canal s laire. Refor 2: Ls de c/qu, g/gu i j/g 1. canviar; escoltar; excursi; esquirol; queixal; mquina; comer; cullera; equivalent; raqueta 2. Alguns; diumenges; Genovs; gueda; Jaume; casa; gegant; gats; geranis; alfbegues; gesmiler; que; puja; germana; jugant; aquell; jard; cansem; que; gitar; becadeta; merengada; que; perqu; esguitada; cosa; genial 3. boges; granges; monges; taronja; roja; pluja 4. aparca; torca; pagues; moga Refor 3: Ls del diccionari 1. camale; aclarir; atrapar; fosc; rei; instantani; negre; crrer 2. runs; rugir; ruta rugir; runs; ruta 3. jornals; desfan; afnica; portes; mares; roden Refor 4: Preparar lescriptura dun text 1. Una notcia Informar Que un xiquet de lescola ha guanyat un premi de fotografia. s un text extens. Una foto 2. Resposta lliure (R.L.) Refor 5: El llenguatge i les llenges 1. R.L. 2. Resposta model (R.M.). Una xica pregunta alguna cosa a un home en angls i aquest no lentn. 3. R.L. Refor 6: Ls de r/rr 1. Suau com Araceli: article, esperana, Pere, heroi, carassa, favor Forta com Ramon: irritaci, folre, rpid, honrat, arrufat, rebot 2. Bona nit, un refresc i un paquet de roses. Roses? Ac no en tenim, de roses. A no s una floristeria! Per si en tens darrere de tu! S, tinc un ram de roses. Les acabe de collir dun roser del meu barri. No em referisc a aix! Vull dir roses per a menjar. Ah, borles! Per per qu no mho has dit des del comenament? Borles, roses Aix no arribarem a entendrens mai! Refor 7: Paraules sinnimes 1. barat econmic cansat fatigat olors aromtic espectacular admirable sa saludable 2. careta mscara casa habitatge cotxe autombil 3. La decoraci daquella mansi era exuberant. Magrada conversar amb Joana. s agradable. No he comprs res del que mha explicat el pare. En aquesta botiga venen un gnere molt delicat. Refor 8: Fer una pluja didees 1. Cal ratllar: els cuiners ms famosos; ingredients principals; receptes de cuina; xupa-xups; cullera; cassoles; suc de taronja; un pessic de sal; paella 2. En qu consisteix una dieta saludable? alimentar-se de manera equilibrada; prendre aliments variats; beure suficient aigua Els nutrients hidrats de carboni; vitamines; protenes Recomanacions per a una dieta saludable reduir el consum de greixos; prendre ms fruites i verdures; menjar ms peix que carn
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

94

Refor 9: El substantiu 1. Substantius comuns: ciutat; ocell; gbia, cadernera; jugadora; bsquet; riu Substantius propis: Lisboa, Slvia, Millars, Almassora 2. R.M. individual: casa collectiu: bosc concret: flor abstracte: foscor 3. arbres; avions; braos; reines 4. tia: femen; vaques: femen gosseta: femen; cos: mascul metge: mascul; pare: mascul gallines: femen; cavalls: mascul Loncle de Pau t una granja de bous. Magrada molt el gosset de la meua cosina. La metgessa de ma mare s molt amable. Al corral hi ha galls i eges. Refor 10: Laccentuaci 1. Alcia; Alacant; cami; videojoc; jove; sorpresa; pgines; cmoda; exercici; notcia 2. El so de la o oberta. Exemple: roda. Sn vocals tancades, per aix porten accent agut. Exemples: cos, nvol. El so de la e tancada. Exemple: marqus. Perqu s una vocal oberta. Exemple: fbrica. 3. Tinc orxata fresca de xufa amb fartons! Qui en vol un gotet per a tastar-la? Refor 11: Paraules antnimes 1. Cal pintar: reparar espatlar; prop lluny; tard prompte; omplir buidar; atrevit prudent 2. sa malalt; fosc clar; vestit despullat; prim gros; geners egoista 3. guanyar: perdre; comenar: acabar; llanar: arreplegar; donar: rebre; alegre: trist; fort: fluix; ric: pobre; bo: ron 4. R.M. Volia comprar aquell pis. Era molt llumins i estava en un carrer tranquil. Les habitacions eren grans i la cuina, nova. A ms, tenia una plaa de garatge ampla. En resum, un pis molt bonic.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor 12: Emplenar un qestionari 1. majscula bolgraf el codi postal del poble o ciutat 2. R.L. Refor 13: Ladjectiu 1. genial; perills; difcil; arriscada; asturi; gran; polons; jove 2. Una roda punxada Uns esportistes famosos Una victria dola Unes curses frentiques 3. R.M. Una llibreta ratllada; Un llapis trencat; Una taula desordenada Refor 14: Normes daccentuaci 1. mecnic; nevera; Mari; frmula; sabia; regal; qumica; histria; estigu; prdua; Maria; iogurt Paraules agudes: Mari, regal, estigu, iogurt Paraules planes: mecnic, nevera, sabia, Maria Paraules esdrixoles: frmula, qumica, histria, prdua 2. 1. guila; 2. Amrica; 3. Xtiva; 4. tctica; 5. farmcia; 6. prdua 3. visqu; Berln; Penguila; Alcoi; Colnia; relaci; pas; germnic; principi; confs; havia; alemany; tothom; examen; alg; alguna; per; dies; molt; per; difcil Refor 15: Famlia de paraules 1. pedra: pedrada; pedregar; empedrar; pedrera; pedrota porta: prtic; portal; portada; porter; portella 2. mar: cal ratllar mareig i maraca paper: cal ratllar papada i empapussar llibre: cal ratllar llibertat i lliure foc: cal ratllar focus i enfocar 3. 1. ressec; 2. sequera; 3. assecar; 4. sec R.L. 4. F; V; F; V Refor 16: Descriure un personatge 1. s el personatge de dalt a lesquerra. 2. De roig: Xaloc s un jovenet vampir, que encara no ha ingressat a lInstitut Superior dels Ullals

95

De blau: no supera el metre i mig dalada. T el cabell llarg i fosc, com un mantell de llana que li cobreix lesquena. La negror de la cabellera fa ressaltar encara ms els ulls blaus brillants, aix s, una mica ocults darrere dunes ulleres enormes. De verd: s simptic, divertit i sobretot molt inquiet De taronja: Li agrada molt llegir llibres dhistria dels seus avantpassats, desprs dun bon berenar amb el seu refresc preferit: Sanguinola. 3. R.M. general: xica jove, que estudia Veterinria. fsic: cabells curts i rossos, ulls grans i clars i arracades carcter: simptica, dola i tranquilla gustos: li agraden molt els animals 4. R.M. Aina s una xica jove que estudia Veterinria perqu li encanten els animals. T uns ulls clars i molt grans, i sempre du unes arracades que destaquen entre els seus cabells curts i rossos. Aina s una xica molt tranquilla, simptica i dola tant amb les persones com amb els animals. Per aix, el que ms li agrada s passejar amb el seu gos Lladruc i amanyagar-lo contnuament. Refor 17: Graus de ladjectiu 1. comparatiu; positiu; superlatiu. 2. La Safor est ms poblada que els Ports. El Montg s tan alt com el Bartolo. Les comarques de la costa sn menys fredes que les comarques de linterior. 3. R.L. Refor 18: Laccent diacrtic 1. s: tercera persona del singular del present dindicatiu del verb ser; es: pronom reflexiu ma: primera persona del singular femen del possessiu ton m: part final del bra que consta de cinc dits mes: cada una de les dotze parts en qu es divideix lany ms: adverbi de quantitat 2. La persona que dna les instruccions s lentrenador de lequip.

Com que em vaig gitar molt tard, aquest mat tinc molta son. Si no vnen a lexcursi hauran danar a classe igualment. 3. R.M. El iaio diu al seu nt que es deixe les dents ben netes. Ls sha trencat los de la m. Refor 19: Camp lxic 1. futbol: xutar; penal; gol; porteria; entrenador; rbitre cinema: projectar; claqueta; film; rodar; actriu; productor 2. infermera; ambulncia; termmetre la salut 3. a. la msica b. els viatges c. les matemtiques R.L. Refor 20: Anunciar un esdeveniment 1. R.M. Festa darribada de la primavera; Pati de lescola; 20 de mar; 12 del migdia; Quartet de corda de lescola; Obra de teatre La Primavera; 2 euros; Tots els alumnes de lescola amb els pares i mares; Una foto darbres florits 2. R.L. Refor 21: Els determinants. Larticle 1. Els mestres de lescola ens van dur a conixer els barris antics de Valncia. Va guiar la visita una xica que anava vestida com les persones de ledat mitjana. El que ms em va agradar va ser la Llotja, sobretot per les columnes que hi ha dins ledifici. Va ser com un viatge al passat! 2. Conta la histria que els castellonencs van traslladar-se de la muntanyeta on tenien el poble original a la plana a partir de lany 1252. La romeria de les Canyes recorda cada any aquell trasllat. 3. la bicicleta; femen singular els molins; mascul plural labella; femen singular
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

96

Refor 22: La partici de paraules 1. car-ro; bos-sa; trin-quet; me-ra-ve-lla; jo-guet; pi-nya; go-ril-la; to-nyi-na; cot-xe; fu-lla; guitar-ra; mot-xi-lla 2. el comp-te; lagu-lla; la parcel-la lho-ra; la ico-na; els pas-sos 3. dues sllabes: cau-reu; di-rn; re-mei; incaut tres sllabes: qua-ran-ta; fa-e-na; ro--na; di-a-ri quatre sllabes: a-e-ro-port; en-vi-a-ment; hist-ri-a; ci-n-ci-a Refor 23: Paraules polismiques 1. 3; 1; 2 2. R.L. 3. terra: porci de terreny envoltada daigua. terra: material de qu est formada la part slida de la Terra. 4. peu; mnega; goma Refor 24: Un conte amb dos personatges 1. humil cregut; llest ximple; treballador gandul; geners agarrat 2. R.L. 3. R.L. Refor 25: Els pronoms personals 1. feble; fort; feble; fort 2. Jo no parle a la paret, et parle a tu. A ella no li agrada aquest grup, per a ell lentusiasma. Nosaltres durem larrs, vosaltres dureu la carn i ells duran la verdura. 3. Si us dic que ma mare guanya diners sense eixir de casa em direu mentider. Per ma mare s dibuixant de cmics i t un estudi al pis on vivim. Li agrada molt la faena i sovint fa caricatures als meus amics i els les regala. Per aix els agrada visitar-nos! Per a publicar els cmics, ha descanejar-los i enviar-los per correu electrnic. Qu et pareix el treball de ma mare? 1a persona singular: em; plural: -nos 2a persona singular: et; plural: us 3a persona singular: li; plural: els, les, -los
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor 26: Signes que tanquen enunciats 1. punt i seguit: del Numncia.; de lequip.; de la temporada.; molt slida.; ms emocions.; molt difcils. punt i a part: al ttol.; europees. punt final: ben atents. 2. signes dinterrogaci: de Vinars?; mha sentit? signes dexclamaci: de Vinars!; darrs!; no! Vinars!; els dits!; Ahh! punt i a part: no tinc arrs. punt i seguit: no en fan. Refor 27: Paraules simples i paraules compostes 1. parafang; portaavions; netejavidres; trencanous; guardaboscos; obrellandes 2. llevar + taps; portar + bicicletes; muntar + crregues; parar + xocs; penjar + roba; trencar + closques 3. paracaigudes; rentaplats; salvavides 4. R.M. portaequipatges; portaavions; portallapis guardaboscos; guardaagulles; guardacostes Refor 28: Contar una experincia personal 1. Lany passat vaig anar a esquiar i em vaig sentir el ms feli del mn. 2. passat; primera el ms feli del mn sentir, feli 3. R.L. Refor 29: El verb: arrel i desinncies 1. es troba; era; s; rima 2. menj + arem; sent + ies; express + em; debat + eu; trenc + aren; don + eu; corr + erem; prefer + isc 3. parle; batr; consentiria 4. R.M. cantem; cant; cantaven parlars; caminars; usars Refor 30: Paraules amb s sonora 1. 13; 15; 11; 12; 14 tretze; quinze; onze; dotze; catorze 2. zebra; casa; pinzell; tisores; rabosa R.L. 3. casa; zona; alzina; onze; pesar; pres

97

Refor 31: Prefixos i sufixos 1. prefixos: desfeta; recollir; invisible; prefabricar sufixos: foscor; pastisset; senzillesa; amors 2. destapar; incmode; retocar; desaccelerar; rebaixar; indomable; remirar; increble; descalar 3. amb prefixos: preveure; hipermercat; sobreviure; extraordinari; descontent; prehistria amb sufixos: setmanal; flotador; plujs; paraiger; albereda; analista 4. reelegir; fruiter; duresa; incapa; descafenat Refor 32: Descriure un lloc 1. Informaci general: Un paratge natural de muntanya. El que es veu en primer pla: Un riu i uns xiquets jugant-hi. El que es veu en segon pla: Un bosc i alguns matolls. El que es veu al fons: Unes muntanyes molt altes. 2. cabals; frtil; alt; meravells 3. R.M. El lloc on vam passar les vacances era meravells. Prop de la casa hi havia un riu tranquil, poc cabals, on jugvem i nadvem. Vora el riu hi havia un bosc frtil darbres frondosos, i al fons unes muntanyes altes que dominaven la zona. Refor 33: El verb: nombre i persona 1. 1a persona: espere; tenim 2a persona: tens; calleu 3a persona: fa; volen 2. arrib; havia anat; era; tenia; estigu; se sentia; podia; havia conegut; sent; acabava Eugeni i jo arribrem al poble a primera hora del mat. No hi havem anat des que rem xiquets i tenem molta illusi per retrobar els carrers i les persones de la infantesa. Estigurem conversant hores i hores amb els amics. Encara que ens sentem ben felios, no podem evitar una sensaci amarga: gran part de les cases que havem conegut anys arrere havien desaparegut i els boscos que envoltaven el poble estaven desapareixent a causa dels incendis. Aix i

tot, conduint de tornada a casa, Eugeni i jo sentrem que acabvem de passar un dels millors dies de la nostra vida. 3. infinitiu: retrobar; evitar; passar gerundi: conversant; desapareixent; conduint participi: anat; conegut; desaparegut Refor 34: Paraules amb s sorda 1. setmana; porteries; avanar; pensament; cinta; caadora; Massalfassar; divertidssim; can; sabata 2. Carles Salvador va viure a Benassal. No magrada caar, per magrada pescar. He sabut que reu de la mateixa famlia perqu teniu els mateixos braos. Dissabte que ve agafarem les cistelles i anirem a buscar bolets. El professor em va traure a la pissarra. Em vaig empassar un osset i no parava de tossir. 3. R.M. sabata; cames; pensar; passar; caar, a, venut; lla; cendra, cirera 4. carabassa: s sorda; zoolgic: s sonora; escriure: s sorda; cervesa: s sorda i s sonora; salze: s sorda i s sonora; avisar: s sonora; sopa: s sorda; caador: s sorda Refor 35: Les expressions 1. Agafar el bou per les banyes. (1) Molt de soroll per a res. (2) Posar la m al foc. (3) Buscar una agulla en un paller. (4) 3; 4; 2; 1 2. Est trist perqu Aitana li ha donat carabassa. Sempre dius el que penses, no tens pls a la llengua. Aquest mat fa un fred que pela. 3. R.M. A Valncia ha plogut a bots i barrals, aquest mat. Tinc molta calor perqu fa un sol de justcia. Joan s molt despistat i sempre est als nvols. Refor 36: Escriure un text expositiu 1. Cal marcar les preguntes nmero 1, 2, 4 i 6.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

98

2. R.M. Qu s el reciclatge? Quins materials es poden reciclar? El reciclatge s la transformaci duns objectes en matries primeres. Els materials que es poden reciclar sn aquells fets amb paper, cart, vidre, plstic, alumini o ferro.

Com s el procs de reciclatge de materials?

El reciclatge consta de diverses fases: recollida dels residus, tractament daquests residus i elaboraci de nous objectes amb les matries primeres obtingudes. Amb el reciclatge es redueix el consum de matria primera fresca i es redueix energia i contaminaci, de manera que baixen les emissions de gasos defecte dhivernacle.

2. Ahir va ploure intensament a tota la Comunitat, sobretot a lhora de dinar. A lAlt Maestrat laigua va inundar cases i carreteres. Al Camp de Morvedre i lHorta Nord el problema va ser la pedra. LAjuntament de Faura, on va caldre que els bombers intervingueren amb carcter durgncia, indica que loratge dahir va fer malb moltes taronges a punt de collir. El centre de coordinaci demergncies de la Generalitat va decretar lalerta taronja pel perill daiguats forts. 3. Durant lexcursi vam visitar lilla principal dels Columbrets. Mon pare sho ha passat genial amb la histria que ha contat la iaia. He fotografiat la hiena i lhipoptam del zoo. Refor 39: Els sufixos augmentatius 1. festassa; piss; llenguota; rius; llibrot; taulota; manassa; lletjota 2. R.M. camota; peuot; ullassos; marassa; homenot; cotxs 3. cuixota; grandot; cotxs; casassa 4. nas; dona; cadira; cami; m; ulleres 5. R.M. manota; xicot; gosss Refor 40: Millorar lestil dun text 1. ms antic en aquesta poca paleoltic significa la tcnica aconseguien que neixiren fragments amb els quals fabricaven objectes tallants 2. El paleoltic s el perode ms antic. En aquesta poca, les persones eren nmades i vivien de la caa, la pesca i la recollecci de fruits. La paraula paleoltic significa pedra antiga i fa referncia al material que sutilitzava per a fer els objectes. La tcnica era molt simple: colpejaven dues pedres i aconseguien que neixiren fragments, amb els quals fabricaven objectes tallants per a caar o tallar les pells i la carn dels animals.

Quines conseqncies positives t el reciclatge?

Refor 37: El verb: temps i mode 1. R.M. Tenia una caseta a lhort de mon pare. / Tindr una caseta a lhort de mon pare. Els meus amics van estar de viatge a Nova Zelanda. / Els meus amics estaran de viatge a Nova Zelanda. El Valncia va guanyar la Lliga. / El Valncia guanyar la Lliga. Mireia va fer una obra al Principal. / Mireia far una obra al Principal. 2. subjuntiu; indicatiu; imperatiu 3. R.M. Desconnecteu els mbils ara mateix! Posat el cintur, Eusebi. Reduu un poc la velocitat en aquest revolt. Refor 38: Lapstrof 1. lambulatori; la universitat; la plaa; el iogurt; lilla; lhorta; el iaio; lhoritz; el iot; el cotxe; la histria; la iarda
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

99

Refor 41: Els temps verbals 1. Magradaria que hi haguera ms sales de teatre a la meua ciutat. Em divertisc bona cosa sempre que tinc loportunitat de vore alguna obra. Podria anar a altres ciutats, on deuen haver-hi ms teatres, per sc massa menut i no guanye diners per a pagar-me el viatge. Per escolteu el que us dir: el dia que en guanye, estic segur que nestalviar molts per a recrrer tots els teatres del mn! 2. agradaria: condicional simple hi haguera: pretrit plusquamperfet de subjuntiu divertisc: present dindicatiu tinc: present dindicatiu podria: condicional simple deuen: present dindicatiu sc: present dindicatiu guanye: present dindicatiu escolteu: imperatiu dir: futur simple / dic: present dindicatiu guanye: present de subjuntiu estalviar: futur simple 3. R.M. cantava; has batut; dormen Refor 42. La coma 1. enumeracions: castells unflables, contacontes, partits de bsquet i handbol, concursos de videojocs, dimarts 12, dimecres 13 explicacions: la nostra escola, per des any consecutiu, Tot aix, que ser totalment gratut per a lalumnat, salutacions: Benvolguts mares i pares, Atentament, 2. En la primera oraci sespecifica que ha desaparegut la bicicleta que estava lligada al fanal, mentre que en la segona es diu que ha desaparegut una bicicleta i sexplica, com a fet anecdtic, que aquesta estava lligada al fanal. 3. R.L. Refor 43: Els sufixos diminutius 1. fillet; poteta; mareta; peixet; saquet; tauleta; gosset; llumeta; reineta; pontet 2. paret; coet; fuet; distret caseriu; actriu; ofensiu; evasiu galeta; escopeta, neta; vagoneta

nasset: nas; piset: pis; marquet: marc; riuet: riu; gatiu: gat; poquiu: poc; curtiu: curt; rodeta: roda; coseta: cosa; tasseta: tassa 3. una taula bonica un bra curt un cotxe menut 4. R.M. una casiua blanquiua un suquet fresquet un trenet verdet Refor 44: Escriure el text dun cmic 1. Una oraci enunciativa. Oracions interrogatives, exclamatives i enunciatives. Hi predominen els signes dinterrogaci i dexclamaci. 2. R.M. Al jard, un gat es va enfilar dalt dun arbre. Mira aquell gat, no pot baixar! / Menfilar a larbre per ajudar-lo a baixar. / Ai, gatet, sort que them ajudat!; I ara com podr baixar jo de larbre? Refor 45: La primera conjugaci 1. agafa; llana; para; passa; regateja; envia; salcen; desmarca; demana 2. canviaria: canviar; condicional, indicatiu haurem menjat: menjar; futur compost; indicatiu torn: tornar; pretrit perfet simple; indicatiu calleu: callar; present; indicatiu, subjuntiu o imperatiu van viatjar: viatjar; pretrit perfet perifrstic; indicatiu arribareu: arribar; futur simple; indicatiu Refor 46: El punt i coma 1. comes: Mariela, Hamza, Dorina, Christine, punts i comes: Mallorca; Combra; Nador; Bucarest; 2. Legionaris, soldats romans, pareu atenci. La primera centria plantar les tendes; la segona, cavar una rasa al voltant de la muralla; la tercera, construir els murs; i la quarta, alar les torretes. Semblarem invencibles; tanmateix, no us heu dadormir, perqu lenemic sempre est a laguait!
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

100

3. R.L. 4. R.L. Refor 47: Els gentilicis 1. alacantins: Alacant; marroqu: el Marroc; itali: Itlia; alcoi: Alcoi 2. Castell; Andorra, Alzira; Sagunt; Canad; Tarragona; Valncia; Eivissa 3. bilbana; sevillana; madrilenya; parisenca; veneciana; murciana Refor 48: Argumentar 1. Al director o la directora de lescola Que construsquen un cobert a un costat del pati. 1. Quan plou no es pot fer educaci fsica ni jugar. / 2. Alguns xiquets shan lesionat perqu el terra rellisca molt quan plou. 2. R.M. Senyor director, Els alumnes de 5 de primria daquest centre creiem que seria molt convenient construir un cobert a un costat del pati, per dues raons. En primer lloc, perqu quan plou no podem eixir a fer educaci fsica ni a jugar. En segon lloc, perqu alguns xiquets shan lesionat per culpa del terra, que rellisca molt quan plou. Atentament, Refor 49: La segona conjugaci 1. tingurem; feia; sabem; havem vist; creia; desapareixerien; plouria; hagurem fet; haurem pogut; moure 2. No hi ha lloc per a tantes persones a la sala dactes. El director no creu que hi cpien tots els alumnes que volen vore lespectacle. No em pensava jo que la gent tindria tant dinters per lobra. Per clar, els actors sn famosos perqu apareixen en moltes sries de televisi. Quin xit! 3. estendr; estendria irrompr; irrompria premer; premeria 4. crrer; prendre; tmer; aparixer; creure; batre; fer; crixer
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Refor 50: La contracci 1. a + el: al a + els: als de + el: del de + els: dels per + el: pel per + els: pels R.M. Han donat un premi als amics dels meus pares. La raqueta del campi del torneig sha trencat. Aquests sn els cavalls dels indis. Vull canviar el flam pel iogurt de maduixa. Sovint passege pels horts del iaio. 2. dels nostres: de + els nostres pel preu: per + el preu pels pls: per + els pls 3. El pilot sent una gran emoci quan puja al cotxe. Amlia pateix per lexamen de lectura. La iaia ve de lhort de collir bresquilles. Refor 51: Altres tipus de sufixos 1. florista; tenista; flautista fruiter; sabater; ferrer Formen paraules que indiquen oficis o professions. 2. -eria; -dor El sufix -eria significa lloc on es ven alguna cosa. El sufix -dor significa aparell que serveix per a alguna cosa. 3. despertador; congelador; contestador; calfador; picadora; llavadora; aspiradora; torradora Refor 52: Escriure un informe 1. Els pardalets i els hmsters. Els ponis. El carcter i les dimensions de lanimal. 2. R.M. Les mascotes del nostre barri Sha passat als xiquets del barri uns qestionaris per esbrinar quines sn les mascotes majoritries a les seues cases. Els qestionaris revelen que les mascotes ms nombroses sn els pardalets, amb 10,

101

i els hmsters, amb 6. En canvi, els ponis sn els menys nombrosos, ja que noms nhi ha 1. Aix doncs, es confirma que les dimensions de lanimal, a banda del carcter, s el factor determinant a lhora de triar una mascota domstica. Refor 53: La tercera conjugaci 1. dormir; tossir; cosir; llegir R.L. 2. competisc; competisca; competeix rendisc; rendisca; rendeix descobrisc; descobrisca; descobreix 3. Cal ratllar sentiment, llegenda i dies. Refor 54: Paraules amb guionet 1. para-xocs ping-pong compta-revolucions nord-oest R.L. 2. trenta-quatre huit-cents seixanta-cinc quaranta-nou dos-cents trenta-quatre tres-cents vint-i-cinc 3. desps-ahir; Riba-roja; vint-i-dos; pit-roig; nord-africanes Refor 55: Els prefixos de situaci 1. R.M. pre-: abans; prehistria extra-: fora; extraterrestre sub-: davall; submar post-: desprs; postguerra 2. subratllar postguerra extraescolar precuinat subdirector 3. extraterrestre: 3r dibuix. sser que viu fora de la terra. preescolar: 1r dibuix. Etapa educativa anterior a lescola. subcampi: 2n dibuix. Esportista que queda per davall del campi.

Refor 56: Resumir un conte 1. Cal marcar la segona opci. 2. Personatges principals. Lloc i moment en qu ocorre la histria. Aspectes ms importants. Final de la histria. 3. Un dia; Per fi 4. R.L. Refor 57: Classes de verbs 1. cansar; debatre; passejar, dormir, Cansar, debatre, passejar i dormir. Anar i vindre. Perqu en els verbs irregulars larrel canvia en alguna forma. 2. alar; trencar; saquejar; pujar; calar Es tracta de verbs regulars, perqu el fet que canvie una lletra de larrel per qestions ortogrfiques no s motiu per a considerar-los irregulars. Refor 58: Els dos punts 1. citaci; enumeraci; citaci; enumeraci 2. R.M. Mireia juga amb molts xiquets: amb Cristina, Marc i Ldia, de lescola; amb Paula, del barri; i amb Ignasi, del repl. Lestiu que ve anir de vacances a tres llocs: a lapartament de Cullera, amb els pares; a la casa de Sogorb, amb els iaios; i a les colnies, amb els companys de lescola. Amb lescola hem anat dexcursi a Sagunt, on hi ha de tot: un barri jueu; un castell, construt pels rabs; i un teatre, que van fer els romans. 3. El guardi del Big Ben de Londres va preguntar a Pau: Havies vingut a Londres abans?. Pau li va respondre: No, s la primera vegada que vinc. Aleshores, ell va dir: I qu s el que ms tha agradat?. I Pau va contestar, entusiasmat: Vindre amb avi!. Refor 59: Les sigles 1. El mes que ve haur danar a renovar el DNI. Els pares de Pau estan de viatge als EUA. La meua cosina treballa en una ONG molt coneguda. La seu de lONU est a Nova York.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

102

Dac a dos anys comenarem primer dESO. EUA: Estats Units dAmrica. ONG: Organitzaci no governamental ESO: Educaci secundria obligatria ONU: Organitzaci de les Nacions Unides DNI: Document nacional didentitat 2. Uni Europea: 2; Empresa Municipal de Transports: 3; Rdio Televisi Valenciana: 4; Lliga de Futbol Professional: 1; Alta Velocitat Espanyola: 5; Unitat de Cura Intensiva: 6 Refor 60: Escriure dilegs 1. Teresa; Joan Teresa va preguntar a Joan si li agradaria anar a la Xina. Joan va respondre que s, sense pensar-sho, perqu all podria menjar molts rotllets de primavera. Teresa li va proposar danar-hi a lestiu, per Joan, ms insegur, li va confiar que tenia por de volar i sobretot estava preocupat perqu ell sols tenia 50 euros estalviats i, a ms, no sabia xins. Teresa, molt resolta, li va contestar que aix no era un problema perqu podien gastar els 50 euros per a comprar un diccionari i participar en un concurs que sortejava un viatge a la Xina: lxit estava assegurat! 2. R.M. Joan, vols que anem a la Xina? va preguntar Teresa. S! va contestar Joan sense pensarsho. All podr menjar molts rotllets de primavera! Perfecte, doncs. Vols que hi anem a lestiu? li va proposar Teresa. No ho s va respondre Joan, ms insegur. s que jo noms tinc 50 euros estalviats i, a ms, no s xins Aix no s un problema! va exclamar Teresa, tota resolta. Mira, podem gastar els 50 euros per a comprar un diccionari i participar en un concurs que sorteja un viatge a la Xina. Tenim lxit assegurat! Refor 61: Reps 1. R.M. abstracte: substantiu; imaginaci indicatiu: verb; cantem superlatiu: adjectiu; bonssim
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

2. 3.

4.

5.

feble: pronom; et participi: verb; jugat collectiu: substantiu; ramat positiu: adjectiu; gran roja; dones; mgics; cos; velo; difcils; diria; foscos R.M. A la festa he convidat tres amics: Jordi, Anna i Enric. Jaume, has portat cartolines, retoladors i tisores? Lordinador que magrada s molt car; per si aconseguisc un descompte, mel comprar. subordre: prefix de situaci camota: sufix augmentatiu llibret: sufix diminutiu cosiua: sufix diminutiu antesala: prefix de situaci papers: sufix augmentatiu gran i enorme: paraules sinnimes ample i estret: paraules antnimes mar i ona: camp lxic terra i terrestre: famlia de paraules

Ampliaci 1 1. El conductor dun vehicle (receptor) est parat davant un semfor (emissor) que est en roig (codi). Com que el conductor coneix el codi, sap que no pot passar (missatge). Aquest missatge li ha arribat a travs de la llum viatjant per laire (canal). 2. comunicaci oral: discurs; xarrada; conversa comunicaci escrita: nota; carta; missiva Els dos sn dos tipus dexposici oral, per el discurs t una finalitat ms persuasiva i un grau de formalitat ms alt. 3. alegre; corall; mestre; nit; amic; daurar; dir; pobre; hola jugrem: jugar; forta: fort; negres: negre; parlaria: parlar; fusters: fuster; llums: llum 4. La paraula parpellejar significa resplendir, un cos llumins, fent intermitncies molt rpides. La paraula parpellejar significa obrir i tancar les parpelles rpidament. R.L. 5. conseqncia; quaranta; esquadra; evacuar; cuiner; cuejar; quotidi; inncua; bescuit; pasqual; requadre; quadern

103

6. Sonen com gat: guard; guerrer; gavardina; guia; gual; regal. R.L. Sonen com joia: projecte; injecci; enginyer; jueu; gerra; llegir. R.L. Ampliaci 2 1. Prohibit circular a ms de 40 quilmetres per hora. Obligat girar a la dreta. Prohibit avanar. Obligat aturar-se. 2. R.L. 3. fart: tip; salvatge: ferstec; auda: intrpid; gusts: sabors; sec: eixut; neguits: nervis; plIid: groc; clar: ntid tou i moll; llpol i llaminer; bell i forms; ron i dolent 4. granera escombra; rabosa guineu; pet bes; tarda vesprada; mirall espill 5. Berln: Alemanya, alemany. Lisboa: Portugal, portugus. Pars: Frana, francs. Rabat: Marroc, rab, francs. Madrid: Espanya, castell. Atenes: Grcia, grec. Copenhaguen: Dinamarca, dans. Estocolm: Sucia, suec. Bucarest: Romania, romans. 6. R.L. Ampliaci 3 1. cavall; emperadriu; comte; muller; jutgessa; bileg; herona; bruixot 2. la clau; una pudor; el llum; un ordre; la fi; la terra; el salut 3. llapis; dilluns; cactus; atles; paracaigudes R.L. 4. telfon; paraula; magdalena 5. Els pi-ra-tes, mal-grat ser u-na es-p-ci-e a ex-tin-gir i viu-re u-na mi-ca a-par-tats daques-ta ci-vi-lit-za-ci-, po-dr-em dir amb certe-sa que es tro-ba-ven a la-guait de qual-sevol no-ve-tat R.M. esdrixola: espcie plana amb accent: podrem plana sense accent: pirates aguda amb accent: civilitzaci

6. debilitar i enfortir; frenar i accelerar; odiar i amar; descobrir i amagar; endarrerir i avanar; corregir i equivocar; perdre i trobar 7. reduir; rebutjar; malbaratar; reutilitzar; recollir; reciclar Ampliaci 4 1. fotgraf; potic; telgraf; moltssim; correu; crvol; magnfic; exmens 2. casa: casalici; caseriu; casol casar: casador; casori; casament dona: doneta; donassa; donejar donar: donant; donatiu; donaci 3. Ernest s pescador. Aquest mat ha eixit a pescar en un vaixell pesquer. De vesprada ha recollit les xarxes i ha descobert que la pesca ha sigut molt abundant. En arribar a terra ha venut el peix a la llotja. R.M. Un dia de caa Miquel s caador. De bon mat, sha posat la caadora i ha eixit a caar amb els seus gossos. Per hui no li ha anat massa b i la cacera no ha sigut gens bona. 4. R.M. El meu gos s molt fidel, em segueix all on vaig. Aquesta activitat s prou fcil, lhe resolta de seguida. La casa de Marc s enorme, fa ms de 200 m2. 5. R.M. Jaume s un xic alt i prim i t la cara plena de pigues i els cabells molt rulls. s una persona llesta amb una gran imaginaci i, a ms, sempre est de bon humor. El que ms li agrada sn els animals i mirar el cel a travs del seu telescopi. 6. En laire: tif; cicl; tornado En la terra: sisme; tremolor; terratrmol En el mar: maregassa; onatge; tsunami Ampliaci 5 1. bo millor ptim ron pitjor pssim gran major mxim menut menor mnim
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

104

2. Si jo fra ric, no s en qu invertiria els diners. Hem dit que s a tot el que ens van preguntar. Pregunteu-los qu volen per a sopar. Vigila amb aquesta bta, que est plena de vi. Aquest s el llibre que volia llegir. Un dels meus desitjos s fer la volta al mn. 3. viure als llimbs; vindre de lhort; pensar en les musaranyes 4. mat: a trenc dalba; a punta de dia; a laurora; a sol ixent vesprada: a boca de fosc; a posta de sol; al capvespre; a locs 5. R.M. informtica: ratol, tecla, internauta, ciberespai, memria esports: puntuar, equip, rbitre, golejar, esqu agricultura: llaurador, pala, segar, tractor, squia 6. seient: caixabanc; butaca; cadira; sof; tamboret amb respatler: caixabanc; butaca; cadira; sof amb braos: butaca; sof per a una persona: butaca; cadira; tamboret serveix de bal: caixabanc tamboret: seient per a una persona, sense respatler ni braos. butaca: seient per a una persona, amb respatler i braos. 7. R.L. Ampliaci 6 1. articles: els; l; la demostratius: aquella; aquest; aqueixes possessius: meua; nostres; teu numerals: setze; quart; huit indefinits: algunes; molta; prou 2. Lesquirol s un animal que viu als arbres. T els ulls menuts i el coll estret. El llom s ample i t una cua llarga que li permet botar de branca en branca. El coll de la camisa est brut. El llom daquest llibre s molt gros. Aquesta agulla t un ull molt menut. La cua del cinema era llargussima. 3. des-hu-ma-nit-zat; sub-a-qu-tic; trans-at-lntic; nos-al-tres; in-ex-pres-siu; mal-a-gra-t 4. sostre; andana; entresl; porxada R.M.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

El sostre de lhabitaci sha esquerdat. A landana de cals iaios hi ha tot de trastos vells. Lentresl es troba situat damunt la planta baixa. Aquesta nit seurem a la porxada a comptar estrelles. 5. R.M. La llebre i la tortuga Un bon dia, una llebre i una tortuga es van trobar al bosc. La llebre li va proposar de fer una cursa, perqu sabia que guanyaria ja que s ms rpida. La tortuga, per, va acceptar la proposta. Aix, la cursa va comenar i la llebre va eixir disparada. Al cap duna estona, veient que anava molt destacada i que tenia temps de sobres, va decidir descansar una miqueta. Per el que no pensava s que la tortuga, a poc a poc, aconseguiria atrapar-la i avanarla. Quan es va despertar, va descobrir que la tortuga estava a punt de travessar la meta. Va arrancar a crrer amb totes les forces i, just quan estava a punt davanar la tortuga, va entropessar amb una branca i va caure a terra. Finalment, la tortuga, tranquillota per segura, va guanyar la cursa a la llebre confiada. Ampliaci 7 1. Li he regalat un joc. No la mireu tant. Ja lhas abaixat? Tanca-la, per favor. 2. R.M. Vaig agafar el llibre i vaig eixir corrents. Si veus la iaia, avisa els pares. Fes un bes molt fort a Bernat. Dius que vas perdre el tren per un minut? 3. Hi tornar molt prompte: A Valncia. En tornar tornat molt prompte: De Valncia. Si teniu ganes, parleu-hi: Amb elles. Si teniu ganes, parleu-ne: Delles. 4. volar al cel: morir volar les campanes: celebrar fer volar coloms: fer-se falses illusions volar alt: ambicionar R.L.

105

5. trencanous; ventafocs; para-xocs; llevaneu Sn paraules compostes, perqu estan formades per la uni de dos mots. 6. R.M. Ahir vaig anar a fer una volta pel camp i em vaig trobar un riu que no coneixia. Com el podria creuar? Estava un poquet preocupat, per prompte vaig tindre una idea: vaig agafar un tronc que hi havia a la vora i el vaig collocar a manera de pont. Quan vaig aconseguir travessar-lo, per, sabeu qu va passar? Doncs que vaig vore que uns metres ms enll hi havia un pont que creuava el riu. Quin cap, el meu! Ampliaci 8 1. R.M. jugvem; parle; cantaren; escoltar; caminaries; passegeu 2. Un conjunt de roures s una roureda. Un conjunt doliveres s un oliverar. Un conjunt de carrasques s un carrascar. Un conjunt dlbers s una albereda. 3. insuportable; imbatut; irreal; impacient; intemporal; irracional; intranquil; incomparable; irregular; imparcial 4. sabater: sabata cruesa: cru rogenc: roig verds: verd dignitat: digne rabiola: rbia 5. cavallet: suport que fan servir els pintors per a collocar-hi la tela que volen pintar. esptula: pala menuda que serveix per a estendre una pasta o pintura. bur: ferramenta dacer que sutilitza per a gravar el metall. pinzell: estri format per un feix de pls fixat a un mnec i que serveix per a pintar. 6. R.M. La cuina del mag Marmit s una estana mplia, plena de llibres, estris i mobles antics. En primer terme hi ha una gran taula on el mag prepara els seus beuratges. Ms enll hi ha un moble on guarda tots els ingredients i al fons es troba el foguer, on el mag bull les pocions.

Ampliaci 9 1. dient; dit parlar; parlant fer; fet tenint; tingut comprar; comprat llegir; llegint 2. cante; juguem; pintaren; rebreu; deia; dormies 3. (En el sentit de les agulles del rellotge) tramuntana; gregal; llevant; xaloc; migjorn; garb; ponent; mestral El vent del nord s la tramuntana. El vent del sud s el migjorn. El vent del sudest s el xaloc. El vent de loest s el ponent. 4. La tramuntana no s bona ni sana. Vent de llevant, pluja a linstant. Tronada de mat, de vesprada garb. Roig i ponent, senyal de vent. De xaloc, ni molt ni poc. 5. fer volar coloms: somiar truites demanar la lluna: picar alt omplir el pap: matar el cuc barrar el pas: parar els peus 6. R.M. Ls polar Ls polar s un animal carnvor, el ms gran de la Terra, que t el cos cobert dun gran pelatge blanc. Viu en el medi polar i en zones gelades, i salimenta bsicament de carn, com ara foques i balenes, tot i que tamb menja un poc de vegetaci de la tundra a lestiu. En les ltimes dcades, la poblaci dssos polars sha redut a causa de la cacera. Per aix, ara mateix est prohibit caar-ne. Ampliaci 10 1. imperatiu subjuntiu: Que tingues molta sort, Pasqual. indicatiu: Quin dia ms bo que fa! subjuntiu: No parles tant, per favor. imperatiu: Cludia, para la taula. indicatiu: Ahir vam visitar loncle Arnau. 2. R.L.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

106

3. larena: Larticle la sapostrofa davant vocal. la humanitat: Larticle la no sapostrofa davant paraula comenada per hu tona. lltima: Larticle la sapostrofa davant vocal. la idea: Larticle la no sapostrofa davant paraula comenada per i tona. el iogurt: Larticle el no sapostrofa davant paraula comenada per i consonntica. 4. la ics; la i grega; la e; el cinc; el huit; el huitanta; lu; lonze 5. En aquest balneari han descobert una nova font daigua termal. Tenia tanta set que he hagut de comprar una botella daigua mineral. Laigua daquesta font no s potable. Abans, a les cases no hi havia aigua corrent. La truita s un peix daigua dola. 6. un gossot; una casota; un camions; una vacota; un llibrot; una motassa; uns ullots. 7. He guanyat un premi literari. Tinc la camisa bruta. Ja has trobat el clauer? He comprat quatre llapis. Aix portar conseqncies. Merc arribar a les dotze. Ampliaci 11 1. pretrit indefinit: he cantat pretrit perfet perifrstic: vaig cantar pretrit plusquamperfet dindicatiu: havia cantat pretrit anterior: hagu cantat pretrit perfet de subjuntiu: haja cantat futur compost: haur cantat pretrit plusquamperfet de subjuntiu: haguera cantat condicional compost: hauria cantat 2. 1. cosiran 2. anirem 3. avarieu 4. Pretrit imperfet, 1a o 3a p. singular, tornar. 5. Futur simple, 3a p. singular, migrar. 6. Pretrit perfet simple (o Pretrit imperfet de subjuntiu), 2a p. singular, saber
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

3. bestiola: bstia veueta: veu cafenet: caf platanet: pltan banderola: bandera maniua: m 4. R.M. Joan, Marc, Aurora i Guillem sn germans. Els meus cosins, que viuen a Madrid, vindran dem. Estimada Carla, ja he arribat a lapartament de Gandia. 5. Fes cas del que et diuen, Pere. Escolte, senyora, que es deixa el paraigua. The dit mil vegades que no faces aix, Rosa. 6. Estan rebaixades aquestes camises? Amb leuro, els preus shan encarit. Sha exhaurit lltim llibre de Carles Pont. esgotat, acabat: exhaurit apujat, augmentat: encarit ms barates: rebaixades Ampliaci 12 1. Unes vacances merescudes Feia dies que em trobava malament i vaig anar a cal metge. Qu li passa?, em va preguntar. Jo li vaig contestar: Es veu que de nit descanse poc i de dia no maguante de peu. Qu puc fer? Llavors va pronunciar la paraula mgica: Potser vost necessita unes vacances. No ho havia pensat! Llavors vaig marxar de la consulta pegant bots dalegria: magafar uns dies de descans per recuperar-me. 2. R.L. 3. Ibi; el Puig; Penscola; Oliva; Benicarl; Xeresa; Montesa moncof; burjassoter; oriol; pegol; onder; requenenc; canal 4. Un museu gal ha adquirit un quadre de Mir. Aquesta ciutat hellena s famosa per les restes arqueolgiques. Una empresa germnica sencarregar de restaurar la catedral. La capital lusitana ser la seu dun congrs darqueologia.

107

5. s cert que les imatges que mostren els videojocs sn molt agressives i que creen addicci, per solament si sen fa un s abusiu. Tot i aix, tamb s cert que els videojocs augmenten la rapidesa de reacci i milloren els reflexos, i permeten exercitar la coordinaci ull-m. Ampliaci 13 1. dic; dius; diu; diem; dieu; diuen deia; deies; deia; diem; dieu; deien diga; digues; diga; diguem; digueu; diguen duc; dus; du; duem; dueu; duen duia; duies; duia; diem; dieu; duien duga; dugues; duga; duguem; dugueu; duguen 2. A lestiu i a lhivern els dimonis a linfern; a lhivern i a lestiu els dimonis al caliu. A lestiu i a lhivern els dimonis a linfern; tres als peus, quatre al cap i un a cada costat. 3. llitera; pianista; fruiteria; treballador; auxiliar 4. comptable; comptabilitat fiable; fiabilitat culpable; culpabilitat portable; portabilitat adaptable; adaptabilitat Amb el sufix -ble es formen adjectius. Amb el sufix -bilitat es formen substantius. 5. El consell anci de la tribu es va reunir en assemblea. Latletisme era el passatemps preferit de lantiga Grcia. Els trets arcaics que presenta aquesta obra proven la seua antiguitat. En un temps molt remot, els dinosaures habitaven la Terra. Tinc un cotxe vell, per encara funciona. 6. Un informe s un text en qu sexpliquen els resultats duna investigaci, dun treball, etc., amb una finalitat concreta: informar, convncer, fer alguna recomanaci...

Ampliaci 14 1. No s quan llegir el llibre que em vas regalar. Primera persona del singular futur simple dindicatiu, verb llegir. Estic cansat, perqu aquesta nit no he dormit b. Primera persona del singular, pretrit indefinit dindicatiu, verb dormir. Joan, per favor, obri la finestra que tinc calor. Segona persona del singular, imperatiu, verb obrir. Si cobriu la piscina, podreu nadar a lhivern. Segona persona del plural, present dindicatiu, verb cobrir. Ahir vaig sentir el disc que em van dur els Reis. Primera persona del singular, pretrit perfet perifrstic dindicatiu, verb sentir. 2. R.L. 3. R.M. Noranta-sis, tres, trenta-cinc, quaranta-huit noranta. Deu de mar de dos mil nou. Mil nou-cents noranta-sis. 4. Canviaria la pronunciaci dalguns sons. R.M. pit-roig, pl-llarg, blanc-i-blau 5. ms enll de: ultramar; ultratomba ms que o en grau excessiu: ultralleuger; ultrasensible; ultracorrecci; ultraconservador Tots els caps de setmana vole en un ultralleuger. Cuba s un dels antics territoris dultramar. Canviar suor per sudor s una ultracorrecci. 6. El perode que segueix un partit s el postpartit. Desprs de la guerra va vindre la postguerra. Vaig afegir una postdata a la carta per contar una cosa que se mhavia oblidat. Amb la venda dels nostres productes, incloem el servei postvenda. 7. quadriga: per a disputar carreres. arc: per a commemorar una victria. amfiteatre: per a celebrar-hi espectacles. mosaic: per a cobrir el terra de les cases. aqeducte: per a transportar aigua.
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

108

Ampliaci 15 1. Benvolguts terrcoles, Men vaig al meu planeta perqu he rebut una nota de ma mare que diu: s lhora de sopar. Estic molt content dhaver viscut ac hui. Dem ens vorem de nou. A10 2. R.M. ix: isc; eixir: isques diu: dic; dir: deia fiu: feu; fer: faig pot: puc; poder: pogu dus: duc; dur: dus sc: fou; ser: ets R.L. 3. Cal fixar-se en com es conjuguen tres temps verbals determinats: present dindicatiu, pretrit perfet simple i futur simple. 4. En la primera oraci els dos punts sn necessaris perqu cal escriurels abans de citar el que diu una persona literalment. En la segona oraci han destar perqu shan descriure sempre que es vol introduir una enumeraci que sanuncia.

5. AMPA: Associaci de Mares i Pares dAlumnes. SGAE: Societat General dAutors dEspanya. DOCV: Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. CEOE: Confederaci Espanyola dOrganitzacions Empresarials. UJI: Universitat Jaume I 6. Quina calor! Era comenament de juliol i feia molta calor. Per aix, quan vam vore aquella gelateria, hi vam anar corrent. Bon dia, xics, qu voleu? ens va preguntar el gelater. Jo vull un gelat de maduixa va dir Irene. I tu, qu vols? em va demanar a mi mentre servia el de maduixa a Irene. Jo sc molt indecs i vaig dubtar un poc. No sabia si menjar-me un altre gelat de maduixa, o un de nata, o un de xocolate, o Vinga, Pau, que sem desfar el meu! va cridar Irene. Ai, perdoneu em vaig disculpar jo. Mmmm, un gelat de pera! Naturalment, no en tenien. I em vaig haver de conformar amb un gelat de nata.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

109