Un home de l´interior El treball Ara he de parlar del que jo he treballat.

Si, a l´edad de dinou anys vaig començar la meva tasca que, per altra caire, és el que he fet sempre fins a la jubilació, ja fa uns quants anys. El meu treball ha sigut de banquer, millor es dir que he fet feina a un banc. Aleshores l´únic banc que havía al poble. A més per entrar a treballar a un lloc així no era necessari, com és a día d´avui, tenir més enllà dels coneixements que és podrien dir basics de les quatre regles aritmètiques i el saber estar amb la gent, cosa que per mi de sempre ha sigut una de les senyes de la meva identitat. Si, el tenir gent aprop de mi i la xerrameca constant han suposat un fort estímul pel meu quefer diari. Hores i hores passades al voltant de tot tipus de converses i també amb tot tipus de gent, des de el més estirats del poble fins als pastors d´ovelles que tresacaven per la contrada i dels que, per cert, vaig aprendre molt del que sé de la vida perquè es gent que, encara que no tinguin cap mena d´estudi, tenen la saviesa que no és troba al llibres, una saviesa que sorgeix del contacte diari amb la natura i la seva contemplaciò per, al temps, assolir els coneixements profunds que atorga de la mateixa, quan hom està disposat a fer seus aquestes nocions de la vida. Ara he desbarrat una mica i he fugit del que era l´assumpte del que vull parlar i no és altra que el treball que feia jo abans de la jubilació, es clar. Us explicava que vaig començar a treballar al banc als dinou anys d´aprenent i a aquesta va ser la meva feina uns tres anys. Després d´aquest temps vaig pujar un grau, ara no recordo qin era el nom tècnic que em donaren però si que las tasques eren més serioses i de responsabilitat, d´acord al càrrec que tenía. Varen ser temps als que tot era encara per fer al voltant del turisme perquè parlo dels anys cinquanta quan a aquesta terra les activitats més importants eren el conreu i la ramadería. Anarem minvant any rera any fins arribar on es troben avui día, es a dir com activitats residuals a les que és dedica cada cop menys gent. Però això va anar arribant poc a poc, malgrat a mi em sembla que el temps hagi passat molt, molt aviat i els records dels anys cinquanta fossín fets d´ahir mateix. Però la veritat és que són nombroses les anècdotes viscudes quan hom mira enrera i pel que fa a la meva feina al banc varen passar uns anys més, quatre o cinc, i vaig pujar de categoría, com sotsdirector de la sucursal. A la volta de una partida d´anys m´anomenaren director, l´any seixanta set, càrrec del que vaig gaudir fins l´hora de la jubilació. No vaig ocupar altres llocs de més responsabilitat a la “casa”, com anomenavam entre nosaltres al banc, perquè sempre em vaig negar a deixar el poble i mirau que varen insistir moltes vegades, però tants de cops com ho demanaven jo deia que “no i no, que al poble estic molt de gust i aquí vull acabar la meva carrera”. Així va ser i a l´any noranta-un em vaig retirar amb tots els honors, amb tota la festa corresponent com persona de tants d´anys a la casa i des de les hores he gaudit dels avantatges de un retiro per jo daurat per mor de tenir el que vull que no és més que l´estada i la gent del poble que representa quasi tot el món per jo, que soc persona de costum arrelades, tant pel que fa al lloc com a la gent i aquest es el lloc a on he estat, com aquell que diu, sempre i a on vull passar la resta dels meus dies. Be, em trobo una mica i per avui ho deixo però de ben segur que qualque altra cosa sortirà del meu cap i ja mirarè de explicar-ho.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful