You are on page 1of 28

EL PORTAL

sant quint de mediona n 133 abril 2010

La gran nevada cobreix Sant Quint

Carnaval 2010

GEHIC Pla de Barris


Biblioteca

REIS
Calendari fiscal

1837
abril 2010

el portal 1

Telfons dinters
Telfons demergncies
Telfon nic demergncies (tamb bombers) 112 Urgncies sanitries 061 Mossos dEsquadra (Emergncies i accidents 088 trnsit) Sanitat respon 902111444 ADF Sant Quint 670464491 / 606716556

Ajuntament de Sant Quint


Centraleta Biblioteca Municipal Llar dinfants municipal Casal de la Gent Gran Joan Amades 938998028 938998151 938999110 938264526

Hospitals i ambulatoris
Consultori Sant Quint Hospital comarcal CAP Sant Sadurn 938998230 938180440 938183052

Transports
RENFE Vilafranca del P. RENFE Sant Sadurn HILLSA Hispano Igualadina 938902240 938180440 938912561 938901151

Companyies de serveis
Aiges i Agrcola de Mediona Farmcia Cerrillo Servei incidents FECSA Servei Funerari Vilafranca Servei Funerari Sant Sadurn 938998298 938998229 902530902 938920105

Altres
Agents Rurals CEIP Antoni Grau M. (Avd. Catalunya) CEIP Antoni Grau M. (St. Antoni) Escola Intermunicipal Alt Peneds Parrquia Sant Quint 938199873 938998454 938998079 938912061 938998279

Horaris
Ajuntament
De dilluns a divendres 9:00 a 14:00 h. Dimecres de 17:00 a 20:00 h.

Consultori
Dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 9:00 a 14:00 h. Dijous de 16:00 a 20:00 h.

El Jard
Dilluns de 18:00 a 19:00 hores Dimarts de 18:30 a 20:00 hores. Divendres de 18:30 a 20:00 hores

Casal de la Gent Gran


De dilluns a dissabte de 17:00 a 20:00 hores Diumenge de 18:00 a 20:00 h.

Deixalleria
Dimarts de 15 a 18 h (de novembre a mar) de 17 a 20 h (dabril a octubre) Dijous d11 a 14 h Divendres de 15 a 18 h (de novembre a mar) de 17 a 20 h (dabril a octubre) Dissabtes de 9 a 13

Biblioteca
De dilluns a divendres, tardes: de 17:30 a 20:30 hores. Dissabtes, matins: de 10:30 a 13:00 hores. Horari destiu: (Juliol, Agost i Setembre) De dilluns a divendres, tardes: de 17:00 a 21:00 hores. Dissabtes tancat

Mon Bus- HILLSA Dilluns / Divendres


Sant Quint - Barcelona 06,10* 07,20* 07,00 08,15 08,30* 09,45* 09,30* 10,45* 14,00 15,15 16,00* 17,15* 19,05* 20,15*
* EXPCEPTE AGOST

Hispano Igualadina Dilluns / Divendres


Sant Quint 7,40 10,45 16,20 - Vilafranca 8,00 11,15 16,40 Vilafranca 10,00 11,45 18,30 - Sant Quint 10,40 12,30 18,50

Barcelona - Sant Quint 07,20* 08,25* 08,00* 09,10* 09,15 10,30 13,30* 14,45* 14,30* 15,45* 18,15* 19,30* 19,30 20,45 20,30* 21,45*

Hispano Igualadina Dissabte / Festius


Sant Quint - Vilafranca 08,05 08,25 10,45 11,15

Vilafranca - Sant Quint 10,00 10,40 12,00 12,20

El Portal de Sant Quint de Mediona. Nmero 133, abril 2010. Direcci: Sergi Garcia. Disseny: Miquel Garcia. Collaboracions: Secretries de lAjuntament, regidors/es, partits poltics, Biblioteca, Santquinti.net, GEQ, Nria Cerrillo, Jaume Busquets, Aureli Daz, Alba Ross, Josep Gual, Miquel Gea, Pep Besol, comissi de reis i carnaval, grup de Ball de Gitanes, comissi organitzadora Sant Quint decideix!, GEHIC, CEQ i Anna Gasa. Sant Quint, 29 de mar de 2010 Contacte: elportalsantquinti@gmail.com

el portal

abril 2010

Contingut

ELPORTAL EDITORIAL

Benvinguda Primavera, s temps de resurrecci (sinicia la Setmana Santa) i dun hivern per als anals de la nostra histria meteorolgica en ressorgeixen les energies renovades de tot un poble que amb entusiasme vol tirar endavant un projecte que ens faci millors i sobretot que amb la suma de lesfor de tots ens ajudi a projectar la vila que volem per a nosaltres i per als nostres vens i veines. Com deia la can cal que neixin flors a cada instant i que de les flors ens sapiguem tenir cura, com els nostres avantpassats, per a que en donin un fruit que ser la nostra vida i el nostre futur. Salut hi hagi per a tots aquells i aquelles que creieu que en les paraules i en la comunicaci dall que ens fa comuns hi ha lespurna de lesperana.

4 Carta de lalcalde 5 Casa de la Vila 6 Regidories 7 - 9 Informacions 10 i 11 Carnaval 12 i 13 Partits poltics 14 i 15 Informacions 16 i 17 Biblioteca 18 GEHIC 19 Memries de Sant Quint 20 i 21 CEQ 22 i 23 Sant Quint 1837. GEQ 24 El portal de la salut 25 Flash Quets 26 Esports 27 Agenda, dites, ..

Sergi Garcia Barrachina

abril 2010

el portal 3

Casa de la vila
Carta de lAlcalde

Salutacions Quintinencs, En aquest 14 mesos he intentat prioritzar la gesti dels recursos aplicant els plans socials existents i ampliant-los en el possible i a la vegada executar les obres ja previstes o noves amb el mxim rigor pressupostari. Crec que hem aconseguit orientar les futures accions de govern cap al desenvolupament econmic de la vila en el moment adequat, ja que la crisis est afectant tota lactivitat econmica, des de lobra, passant per

Acabem diniciar un projecte sobre el comer, amb pocs recursos econmics, per que ens ha servit per identificar mancances i futures lnies dactuaci que shauran de desenvolupar en els propers anys i que ens hauran dajudar a canviar la dinmica existent Limpuls definitiu hauria de venir, si som adjudicataris, del fams pla de barris, doncs la inversi al centre de la vila, permetria la rehabilitaci de faanes i carrers i ens faria avanar molt ms rpidament. A part, intentarem rehabilitar el Jard i crear lhotel dentitat o casal

la qualitat del lloc on els nostres infants passaran una part important de la seva vida . Hem aprovat avanar 6200 euros a lescola per la reposici dels ordinadors robats el passat Febrer. Hem acceptat una subvenci pels tiquets del menjador de la llar dinfants que es traduir en una rebaixa per aquest curs. Es prioritzaran els casos de ms necessitat Carreteres ha mesurat ja les velocitats dels cotxes que circulen per lAv Montserrat i ens han comunicat

lindustria i fins al comer. Us proposem un poble que millori la seva imatge de carrers i faanes, en el que la riquesa cultural existent i un possible desenvolupament de lactivitat comercial artesana i del turisme pugui atreure gent daltres contrades, visitar-nos i conixer Sant Quint. Per tant haurem de promoure accions que ens ajudin a desenvolupar aquesta estratgia, com per exemple productes que ens diferencin de pobles vens, s a dir, la gent vindr a comprar botifarres, pa, carquinyolis, artesania, etc, si tenen reputaci o almenys es diferencien dels altres. No vindran a comprar Danones o Cocacola, per si som capaos de crear una atmosfera engrescadora de retruc la gent del poble comprar tamb ms a Sant Quint. Penseu que no podem posar portes al camp i que la societat, els medis de transport i comunicaci, no sn els de fa 30 anys.

dassociacions a les escoles velles del carrer Sant Antoni. Tamb hi haur un programa social potent dotat amb una important quantitat de diners Novetats a la vila B, passant al dia a dia, dir-vos que ja hem iniciat el nou camp de futbol i esperem que estigui enllestit a finals dabril, aix ens permetr consolidar el futbol base creat lany passat i poder properament ampliar-lo si es consoliden tots els equips. Pel que fa a la nova escola, el passat 12 de mars els 7 finalistes del concurs van presentar els seus avantprojectes. Es preveu una licitaci de projecte i obra immediata, els terminis dexecuci sn de 4 mesos de redacci del projecte ms 7 mesos dexecuci dobra. Finalment la generalitat ha optat per una escola rpida a base de prefabricats, no essent lopci preferida estarem vigilants per assegurar

la necessitat dintervenir, per tant, sest tirant endavant lestudi dels elements dissuasoris necessaris per reduir la velocitat, plataforma reduda, plataforma elevada o semfor. No hem abandonat el tema del Cuartel de la Guardia Civil i hem tornat a insistir en la nostra oferta al Ministeri de lInterior, dir-vos que rebutgem de pla els ms de 600.000 que ens demanen des de Madrid i que els 200.000 que els hi oferim, en els temps que corren, son ms que suficients. A ms de la desbrossada feta a la riera, hem acceptat per ple el PUOSC que ens ha de permetre fer un caminet al costat de la riera des de les Deus fins a la trilla. Tamb hem aprovat inicialment una modificaci del POUM que afecta lentorn de la fassina. A la finalitzaci del termini dallegacions

el portal abril 2010

Casa de la vila
portarem el POUM a laprovaci provisional. Finalment amb els FEIL (projectes que ja estan tots ells aprovats) farem sis petites actuacions per que esperem de fort impacte paisatgstic - Rehabilitaci de la plaa de la Font del Salt - Rehabilitaci de la Plaa dels Avis - Rehabilitaci de la casa del C/ Weyler propietat de lajuntament amb lobjectiu de destinat vivendes a us social
CALENDARI FISCAL 2010

- Rehabilitaci dels Safareig del Sol de la Vila - Neteja del plag de les Deus, nova senyalitzaci i arranjament de voreres del passeig de les Deus. - Sistema Wifi per Sant Quint En compliment del pacte dunitat que varem signar el passat gener del 2009, i que varem impulsar per donar resposta als temps difcils que es preveien, el cap del llista del PSC assumir properament lalcaldia. Tots els regidors continuaran mantenint les seves regidories i res-

ponsabilitat i jo passar a desenvolupar les tasques encomanades al 1er Tinent alcalde i per tant seguir estant a la vostre disposici des de lalcaldia

Fins aviat

Guillem Nadal Alcalde Sant Quint de Mediona

IMPOST DE BNS IMMOBLES -URBANA Rebuts no domiciliats : 01/04/2010 al 03/06/2010 Rebuts domiciliats: 1a. Fracci : 1 de juny de 2010 2a. Fracci : 2 de novembre 2010 Per gaudir del pagament fraccionat haureu de domiciliar els vostres rebuts avan del 15 de maig de 2010, si ho feu ms tard, tindr efectes a partir de lany vinent.

Taxa de escombraires domiciliaries, comercials i industrials Taxa de clavegueram: Taxa per entrada de vehicles - guals: Taxa per servei de cementiri municipal: Impost sobre bns immobles rstics: Impost sobre activitats econmiques:

01/04/2010 al 03/06/2010 01/04/2010 al 03/06/2010 01/04/2010 al 03/06/2010 01/04/2010 al 03/06/2010 03/09/2010 al 04/11/2010 03/09/2010 al 04/11/2010

Si domicilieu el pagament daquets impostos i taxes, se us carregar en els darrers dies del perode indicat

El cobrament daquest impostos i taxes es realitzar per lORGT de la Diputaci de Barcelona: Podeu fer la domiciliaci bancria posant-vos en contacte amb lORGT: - Trucant al telfon 902 123 623 - Mitjanant Internet a orgt.diba.cat - A qualsevol de les oficines de lORGT - A les entitats financeres collaboradores A ms a ms us volem informar sobre el sistema dalertes de lORGT, un servei gratut del qual podeu gaudir si domicilieu els vostres rebuts. Amb aquest servei rebreu un correu electrnic i/o un missatge SMS uns dies abans que es faci el crrec daquests en el compte bancari, on us informarem del detall del crrec.

abril 2010

el portal 5

Regidories
Sant Quint de Mediona ha apostat pel Civisme, amb la campanya, Grcies.

La Regidoria de Desenovolupament Ciutad organitza 15 dies de promoi del civisme.

El 5 de mar a les 20 hores a la Biblioteca municipal, es va realitzar la primera xerrada sobre SEGURETAT VIRIA I CIUTADANIA a crrec dels Mossos dEsquadra,amb una acollidar molt bona per part de la ciutadania amb un pblic molt participatiu. El dia 11 de mar a les 16 hores tamb a la Biblioteca municipal, es va portar a terme la xerrada de COM FOMENTAR LA TINENA RESPONSABLE DELS ANIMALS DE COMPANYIA, a crrec del CAAD de la Mancomunitat,amb la participaci va ser molt activa pels associats quintinencs/ques a lAssociaci Protectora per la defensa i drets dels animals de S.Quint de Mediona.

Del 4 al 19 de mar a la planta baixa de lAjuntament es va exposa lEXPOSICI, GRCIES. Aquesta estava facilitada per la Diputaci de Barcelona. A ms a ms,es van organitza tres xerrades orientades a la conscienciaci i necessitat del civisme, com a forme de respecte necessria a la vila.

Vare m acabar el cicle de xerrades de Civisme el 18 de mar a les 16 hores a la Biblioteca, amb la xerrada SIGUEM RESPONSABLES DE LES NOSTRES DEIXALLES, a crrec del departament dEducaci Mediambiental de la Mancomunitat. Daquesta forma lAjuntament de St. Quint aposta per treballar pel Civisme ja que s la base fonamental de la comunitat i de la bona convivncia dels quintinencs i quintinenques. Per qu tots en som una part responsable.

Regidoria de desenvolupament ciutad. Montse A.

el portal

abril 2010

Informaci

abril 2010

el portal

Informaci

Recollida de trastos

cloenda any amades

L Ajuntament de Sant Quint ha establert el servei de recollida de trastos vells pels segents dies: -7 dabril -5 de maig -2 de juny

Ball de Gitanes, nou ball folklric a Sant Quint

Un grupet de joves de Sant Quint, han format un nou grup folklric, de Balls de Gitanes, per sortir per la Festa Major denguany, Ets graller o grallera i tagradaria formar part del grup? Pots contactar a travs de correu: jopoma@gmail.com, o trucant al telfon 638196329. El ball de gitanes s una dansa tradicional que t lloc a varies poblacions catalanes i valencianes i que es remunta al segle XVII. El ball s fa al voltant dun pal don surten unes vetes (o cintes) que subjecta per laltra punta cadasc dels balladors, anomenats gitanos i gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa. La dansa t el seu origen en les ballades dels gitanos quan celebraven casaments, i a la seva incorporaci al patrimoni popular catal va incorporar msiques i personatges.

El 17 de gener vam celebrar la cloenda de lany Amades, amb la participaci de gaireb tots els balls folklrics de la vila. Es va llegir el Manifest de lAny Amades i a continuaci es van llenar a laire uns grans globus, simultniament amb moltes altres poblacions de Catalunya. A Sant Quint, a diferncia daltres pobles volem reivindicar la figura del Joan Amades com a catalitzador del nostre fer cultural i s per aix que vam aprofitar locasi per a presentar la primera biografia del nostre illustre personatge. En la Presentaci del llibre hi vam tenir la intervenci de lescriptor i periodista Oriol Pi de Cabanyes, aix com de leditor, Ramon Nadal (Ed. Andana) de lalcalde, Guillem Nadal i del 1r tinent dAlcalde, Ramon Creixell i del regidor de Cultura, Sergi Garcia. I com no podia ser daltre manera dels autors, M. Teresa Sadurn i Joan Serra que en finalitzar lacte van signar llibres. Si voleu adquirir-lo el teniu disponible a Les Voltes de St. Quint per noms 20 euros.

el portal

abril 2010

Informaci
Pla de Barris

Pr e p a r a c i del Pr oje c t e dIntervenci Integral del casc antic i el Vilet (PII) Fortaleses a potenciar Lentorn natural destacable (el riu Mediona, les Deus, el paratge de Ca nOliver) El casc antic amb patrimoni i personalitat El teixit associatiu ric i viu Loferta de productes tradicionals de qualitat Debilitats a superar La prdua de poblaci del casc antic i el Vilet Lestat de conservaci i manteniment del parc dhabitatges La desaparici de les activitats quotidianes Els problemes docupabilitat i el baix nivell formatiu La poca cohesi social i generacional existent Amenaces a avaluar Lactuaci situaci econmica pot ser desfavorable per alguns collectius El buidat i abandonament del centre de la Vila El deteriorament del paisatge i lesgotament dels recursos hbrids

OBJECTIUS DEL PII Millorar la imatge urbana i la qualitat dels espais pblics Millorar lespai habitable Potenciar el desenvolupament professional i personal Reforar el sentiment de pertinena i la cohesi social ESTRATGIES I PROPOSTES DEL PII Millorar la imatge urbana i la qualitat dels espais pblics R ec uper a r el s carrers i places per a usos de la ciutadania Reforma del centre histric (fase II) i reforma del tram central del c/ Vilet (fase I) Connex i peatonal amb el c/ weyler de lrea daparcaments del carrer Lleida Adquisici de sl i urbanitzaci Sol de la Vila amb Prat de la Riba Reurbanitzaci de la zona verda de la plaa de la Pallissa Roja Millorar la sostenibilitat ambiental Installaci de recollida selectiva de residus

Millores en lenllumenat i senyalitzaci per un estalvi energtic Programa deficincia energtica i energies renovables en els equipaments Millorar la connectivitat i accessibilitat Supressi de barreres arquitectniques entre el casc antic i el Vilet. Millorar lespai habitable Fomentar la rehabilitaci dels elements comuns dels edificis Programa de suport a la rehabilitaci

dels elements comuns dels edificis Programa de suport a la racionalitzaci i unificaci de les antenes collectives Programa de millora dallament i de condicions trmiques i acstiques en tancaments Potenciar el desenvolupament professional i personal Dinamitzar i potenciar lactivitat econmica i comercial Programa de dinamitzaci econmica i comercial (programa ocupabilitat, orientaci, etc.) Promoure la i g u a lt a t doportunitats Programa de qualificaci de les persones amb crregues familiars i dificultats dinserci Programa per potenciar el paper de les dones en la comunitat Equipament aules informtiques i dinternet a el Jard Perspectiva de gnere transversal en el disseny de lespai pblic i els equipaments.

dissenyem el futur entre tots


abril 2010

el portal 9

Carnaval 2010
Com ja sabeu tots els quintinencs i quintinenques, el Carnaval s una de les festes ms importants i complertes de Sant Quint. Enguany lAjuntament va decidir recuperar la figura del Moix Foguer que acompanyava la comparsa del divendres i des de la comissi de Carnaval es va sollicitar poder fer un carrossa per acompanyar els nens el diumenge que portaria el Carnestoltes. Creiem que en conjunt va ser un cap de setmana de festa i diversi per tothom, malgrat aix i davant el fet que membres de la Comissi han rebut queixes referent a la organitzaci del diumenge, des daqu volem demanar disculpes. Ens vam veure desbordats en quan a les previsions inicials, comptvem amb uns 150 nens i nenes disfressats, i aquest any eren molts ms. Aix va fer que no es pogus gaudir correctament, sobretot a linici de la festa a la Sala Polivalent del Jard i que fssim curt de berenar. Noms us volem dir que prenem nota i lany vinent rectificarem. Comissi del Carnaval

10

el portal

abril 2010

Carnaval 2010

Escric quatre ratlles per agrair, tant a la comissi de reis com a la comissi de carnaval la tasca i lesfor fet per tal de que aquestes festes llueixin com han de lluir. No sempre s fcil, doncs sempre hi han aquells desagrats que no sn capaos de valorar les hores perdudes i el sacrifici que comporta dedicar-se a treballar perqu tothom pugui gaudir de les festes. Ja sabem que no es pot fer mai tot a gust de tothom, per el mnim que es pot demanar per aquestes persones que dediquen temps als altres altruistament. s respecte i que no rebin crtiques que en la majoria de casos sn injustes. Desde la regidoria de festes molts nims ,moltes grcies i que no ens falti mai la vostra col.laboraci. Raquel Valls

abril 2010

el portal 11

Partits
Capejant el temporal Dialoguem, pactem, complim i treballem.

I per qu? dons perqu els ajuntaments sofeguen per la manca de recursos. Afortunadament i grcies a una bona gesti econmica en els darrers anys lAjuntament de Sant Quint no est gaire endeutat, per aix no vol dir que la tresoreria vagi b. El problema s que la Generalitat paga cada dia amb ms retard i lestat tamb, hem cobrat ara una part de lobra del poliesportiu finalitzada al juliol del 2009. Ens diuen que la Generalitat paga les certificacions a 8 mesos, si nosaltres hem de pagar als constructors a 90 dies, com ens ho hem de fer? La llei de dependncia est sent un fracs en la seva aplicaci, es dilaten els terminis i els ajuts no arriben mai, s clar, no hi ha diners per finanar la llei estrella del Govern ZP, i els ajuntament mentrestant, hem de donar serveis pels quals no tenim finanament. Sentim dir que Sant Quint est fotut, molt datur, poca activitat comercial, no hi ha vida al poble, per hem progressat en els ltims anys. De possibles projectes de peix bullit hem passat a 2 noves empreses punteres que nodreixen les arques de lajuntament amb uns ingressos anuals estimats de 200.000 euros que sn els que permeten mantenir els nostres programes socials i culturals, a ms de 30 comeros i projectes de futur viables com el Pla de Barris. S, ara ja tenim grcies a un polgon que funciona els recursos per mantenir en equilibri pressupostari lajuntament i ens podem dedicar a remuntar Sant Quint. Perqu ara si s possible, perqu a diferencia dabans hi ha recursos propis disponibles. Per aix podem afrontar un Pla de Barris en condicions guanyadores i no com altres ajuntaments que sho estan deixant perdre perqu no tenen ni un duro i ja estan endeutats fins al coll. Caldr recordar qui ha posat les bases per tenir opcions serioses de fer salts qualitatius endavant i sortir de la cua on ens vam enfonsar fa 20 anys. Sant Quint, vila histrica al Peneds i vinguda a menys sense que ni els uns ni els altres fossin capaos de treure-la del seu somni profund.

Lacord de Govern per Sant Quint est en el seu equador. Segons el criteri establert (igualtat de regidors, igualtat de responsabilitats, igualtat dalcaldia) ara correspon designar com alcalde el candidat del PSC. La designaci dalcalde sempre s important, per en aquest cas encara ho s ms per levidncia que els partits del pacte respectem els acords. Que formem un govern seris. Lalcaldia dual Nadal-Creixell (ara Creixell-Nadal) funciona. Per cap dels dos s senzill. Per cap dels 9 regidors. Tenim criteris diferents en moltes qestions. Som tossuts. Representem a partits competidors... El govern de pacte no s bufar i fer ampolles. Per lequip de 9 funciona, perqu tots som conscients que el nostre poble no est per perdre el temps. La situaci de Sant Quint s prou delicada perqu no tingus perd de Du perdre 4 anys, cadasc barrinant com pot millorar els resultats del seu partit a les properes eleccions. Els 9 electes del Govern no estem disposats a ser passius o calculadors mentre Sant Quint necessita totes les energies disponibles. A vegades no ens s fcil governar junts, per ens en sortim. A vegades, com s natural, cometem errors, per estem posant en marxa projectes molt importants per Sant Quint. Unitat per a un projecte dactuaci integral Si el nou camp de futbol o la reforma del nucli antic costaran a lentorn de 500.000 cada obra, podem avaluar que una bona posada a punt del poble (des de la millora del Vilet al condicionament del Jard; des de la dignificaci de les faanes a la construcci daparcaments o dun equipament complert per a la gent gran; des de la millora de la seguretat fins a un institut-escola o un bon emplaament per a la biblioteca) no costaria menys de 10 milions deuros. Quants anys necessitem per fer aix amb els recursos municipals? Molts, sens dubte. Per si el projecte dactuaci integral per al Centre Vila i el Vilet que hem preparat fos un dels escollits per la Generalitat per al programa Viles amb Projectes, podrem guanyar algun mili deuros (2? 3?) i avanar alguns anys en el procs per posar Sant Quint entre les millors viles de lentorn. Hem fet un projecte important. Tenim lassessorament de la Diputaci. Aix es valora. Hi ha participat la ciutadania. Aix computa. La nostra puntuaci en base a les necessitats socials i urbanstiques s la ms alta de la comarca. Aix ajuda. Qu ens falta, doncs? Sort, per descomptat. Per tamb unitat poltica. Els projectes que tenen un suport poltic unrantida lestabilitat dun projecte que s, per definici, plurianual. Sant Quint ja t un govern de base molt mplia, per per assolir un govern dunitat hi falta ERC. Ens agradaria que ERC sincorpors al govern municipal. Locasi sho val. Sant Quint sho val. Ramon Creixell i Mart Cap del Grup Municipal del PSC

12

el portal abril 2010

Partits
Som un poble, fem-lo bategar!

Aquest va ser el lema que vam triar la gent dEsquerra per presentar-nos a les ltimes eleccions municipals de Sant Quint. No s noms un eslgan, sin que en realitat s una declaraci dintencions del que volem aplicar a la vila el dia que governem. Som un poble, som la gent que viu a Sant Quint; i som un poble, contents amb el qu som, sense necessitat de crixer irracionalment per somnis de grandesa dels especuladors. Per aix, s amb laliana entre el casc urb, lentorn i la gent que aconseguirem grans coses: la primera, millorar la nostra qualitat de vida i aprofundir en la cohesi social dels quintinencs i quintinenques. Aquest mes dabril hi tornar a haver canvi dalcalde a lAjuntament de Sant Quint, i ja en seran tres en noms tres anys, tota una mostra dinestabilitat poltica. Els mateixos uns i altres que pressionaven Esquerra perqu no governssim amb uns o altres han pactat entre ells, sense projecte i sense creures el govern, aix s, repartint-se lalcaldia i debilitant lAjuntament perqu no hi ha un lideratge clar. Entre els partits del govern no hi ha confiana i nicament els motiva el tacticisme de tocar poder. En el ple dinvestidura del nou alcalde tornar a presentar la meva candidatura a lalcaldia, tal com vaig fer al relleu anterior. S que noms tindr dos vots els dels regidors dEsquerra, per tinc un projecte potent que vull aplicar, sigui ara, sigui a partir de les eleccions municipals de lany que ve. Esquerra som un grup consolidat amb les idees molt clares de com ha de ser Sant Quint. Fins ara hem tingut 12 anys de govern liderat pel PSC, 13 anys per CiU i 3 anys de sociovergncia. I en tot aquest temps Sant Quint ha anat a menys. Si a finals dels anys 70 la vila era una referent a la comarca en molts aspectes, ara ho s en delinqncia i pobresa. I lacci de lactual equip de govern de dia passa, any empeny, no sembla que ho hagi de revertir. s per aix que fa falta gent nova amb idees noves per liderar Sant Quint. No es poden estar fent el 2010 les mateixes poltiques que saplicaven el 1983, que s lany que vaig nixer. Cal entendre que el pas i els sectors econmics han canviat i que les solucions del passat ja no sn vlides per al present. Per aix, cal fer un salt amb illusi per afrontar amb garanties el segle XXI. I a hores dara aquesta illusi i aquestes garanties noms les pot oferir Esquerra, amb un discurs fresc i desacomplexat, amb gent preparada que treballa per linters general i amb noves maneres de fer poltica sense hipoteques del passat que ens impedeixin

ser valents... El canvi que necessita Sant Quint sacosta, perqu cal plantar cara a la crisi i treballar per una vila del segle XXI pionera en drets, serveis, participaci i cultura. Perqu hem de bastir una economia potent dacord als nous temps. Esquerra s lalternativa. Som un poble, femlo bategar! Pol Pags Portaveu dEsquerra a lAjuntament de Sant Quint Mediona

Espai reservat pel PP Sant Quint

abril 2010

el portal 13

Informaci
Sant Quint ha decidit!!

Les persones que formem Sant Quint Decideix! ens hem adonat al llarg dels darrers mesos que gent molt diferent podem treballar per un objectiu com i aconseguir-lo. Per aquesta ra i pel bon regust de boca que ens ha deixat la feina ben feta hem decidit que la comissi continu, perqu segur que tamb trobarem escletxes des don reclamar el dret a decidir que ja han exercit 537 quintinencs i quintinenques! Grcies Sant Quint! Homes i dones de la comissi organitzadora Sant Quint Decideix!

El 28 de febrer va tenir lloc a Sant Quint una jornada histrica. 537 ciutadans van anar a votar per respondre a la pregunta Est dacord que la naci catalana esdevingui un estat de dret, independent, democrtic i social, intregat en la Uni Europea?. 508 van dir que s, 15 van dir que no, 8 ho van fer en blanc i 6 van votar nul. Tot plegat representa un 30,15% de participaci en un cens que incloa totes les persones empadronades a Sant Quint amb nacionalitat espanyola o no de ms de 16 anys. La feina que un grup de persones havem comenat loctubre de lany passat, amb reunions setmanals els diumenges a la tarda per anar teixint lorganitzaci duna consulta daquestes caracterstiques ha estat recompensada per la bona resposta de la gent. El millor aval de la feina ben feta! Des de Sant Quint Decideix! estem molt contents per la resposta positiva que ha tingut la consulta, amb una participaci molt digna i molts punts per sobre de la mitjana catalana. Ha quedat clar que la societat quintinenca s madura i sap afrontar les seves demandes de manera exemplar, a les urnes, com s propi de les societats democrtiques. Aix, el dret a decidir s un clam de la gent que sha de poder exercir aviat de manera real. Ens hem dacostumar a fer consultes per diversos temes sense tenir por de preguntar directament a la gent qu pensa. s daquesta manera que la qualitat democrtica del nostre pas millora i tots ens nhem de sentir orgullosos.

Cens: 1.781 Vots: 537 Participaci: 30,15% S: 508 (94,6%) No: 15 (2,79%) Blanc: 8 (1,49%) Nul: 6 (1,12%)

Espai reservat per la teva publicitat. Informat a elportalsantquinti@gmail.com

14

el portal

abril 2010

Informaci
Nevades del 2010

Aquests dies hem tingut noticies dels efectes de la neu a la xarxa elctrica, als diaris, la radio i la televisi. Molt poques amb un criteri ajustat, el perqu de com ha passat i noms carregant a la companyia FECSA ENDESA, la culpa de tot plegat.

Noms hi sentit un comentari acertat de un professor de la UPC que ha dit que es una situaci catastrfica i que poca cosa es fot fer per evitar la caiguda de totes les lnies. Per els anys 80 va passar una situaci idntica a les comarques de lAnoia i la part nord de lAlt Peneds. Un servidor junt amb altres tcnics de lnies dalta tensi vam fer una inspecci in situ. Van caure 5 torres de la lnia de 110 kV que alimentava Igualada i rodalies. De les lnies de mitja tensi, baixa tensi i Telefnica prcticament no en va quedar cap de sencera. Igualada va estar 5 dies a les fosques i abonats dalgunes

Desprs vindr arreglar les lnies, primer provisionalment i desprs i amb ms calma definitivament. Aix son molts mesos de feina. ENDESA segons el comunicat davui ha fet tots els impossibles i ms per solucionar la catstrofe. Les torres elctriques es calculen seguin uns parmetres de un reglament del 1968. Aquest reglament ha sigut substitut per un de nou, daplicaci obligada a partir del 19 de mar del 2010. Aquest nou reglament es en alguns parmetres ms exigent que el del 1968, per no t previst les cargas de neu excepcionals que ha sofert la xarxa. elctrica. La nica soluci es mallar ms la xarxa i aix tenir ms possibilitats de que alguna zona no sigui afectada. La zona de Girona des de fa uns 25 anys es problemtica

urbanitzacions van tardar fins a 30 dies a tenir el subministra. Ara una explicaci del per que de tot: Al que ha passat es dona noms amb situaci de vent a la zona de llevant, amb neu i a unes temperatures de la franja entre 1 positiu i 2 negatius. En aquestes condicions la neu es enganxosa i de una densitat de 500 grams i fins 600 grams per dm3, quant el normal es de 150 grams/dm3. Aquest tipus de clima es dona al sud-est de Frana i a la part est de Catalunya. A la Vall dAran no es dona mai per molt que nevi. ENDESA ha fet el que tenia que fer, installar grups electrgens. Ms de 300 nmo es poden installar en un dia.

ja que ning vol lnies dalta tensi. La companyia per fer una nova lnia necessita laprovaci del govern i de la major part dels ajuntaments afectats. El dia que mireu les lnies amb positiu, ja que us porta el benestar a casa tindreu menys problemes. Per els que volen nacionalitzar les lnies diguem que: La xarxa de 220 kV i 380 kV es estatal ja que la va nacionalizar el govern de Felipe Gonzlez. RED ELCTRICA ESPAOLA ENDESA a la que no es va autoritzar la seva compra per GAS NATURAL, al final desprs de molts triptijocs es de ENEL, empresa nacional italiana. Jaume Busquets i Padrs Antic cap de disseny de suports dalta tensi de FECSA Subscriptor 1506478
abril 2010

el portal 15

L
Biblioteca Municipal
Lhora del Conte

Joan Sard i Lloret

Lhora del Conte s una activitat de dinamitzaci de la lectura que ja shavia realitzat anteriorment a la biblioteca per de manera espordica. Hem cregut oport que a partir daquest any sincorpors al calendari dactivitats danimaci amb programaci fixa. Aix doncs, us fem saber que per la temporada 2010 tots els primers dissabtes del mes gaudireu petits i grans daquesta activitat que la fa especialment entranyable ja que no estar realitzada per professionals sin pels mateixos usuaris de la biblioteca els quals voluntriament sofereixin a participar com a contacontes. De moment portem dos sessions, la primera va estar a crrec de lAlba Ross que ens va explicar la seva prpia adaptaci de la Llegenda del xiuxo de Girona, amb recepta per als pares i tastet incls. La segona narraci la va efectuar la Rosa Maria Albaigs que va explicar els contes: La princesa ratolina i Lou blau.

A totes dues volem donar les grcies pblicament i animem a tots aquells i aquelles que vulguin participar en aquesta activitat tan agrada pels nens i nenes... i tamb pels ms grandets.

Entrega del premi als guanyadors del concurs de Nadales 2009

Com ja s tradicional cada any, iniciem el Nadal a Sant Quint amb el concurs de Nadales que organitza la biblioteca. A la fotografia podeu veure els nens i nenes guanyadors daquest darrer concurs, juntament amb el jurat.

Desembre 2009.

16

el portal

abril 2010

Biblioteca Municipal
BENVINGUT ! El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci ha inaugurat ARGUS, el nou catleg de biblioteques pbliques. Argus: http://argus.biblioteques.gencat.cat El nou catleg dna servei a 142 biblioteques pbliques i suposa la unificaci dels 4 catlegs preexistents. Per primer cop, els 3 catlegs de les tres biblioteques de titularitat estatal que gestiona el Departament es fusionen amb el de les biblioteques municipals. A partir duna interfcie senzilla, Argus permet la consulta per paraules claus, idees o frases. A partir de la consulta, el sistema presenta una srie de resultats i un seguit de suggeriments de millora de la cerca que ajuden les persones usuries a localitzar els documents que ms sajusten a les seves necessitats. Cal destacar, com una de les principals novetats, que els fons de les tres biblioteques centrals de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona que gestiona la Generalitat, podran consultar-se conjuntament amb la resta de fons de les biblioteques municipals incloses al catleg i la de Sant Quint s una delles. Daquesta manera, es facilita la consulta a la ciutadania i senriqueix el catleg del sistema. En aquesta primera fase, les persones usuries daquest nou catleg podran definir-se per internet un espai individual i realitzar les segents operacions: Conixer els documents que es tenen en prstec i la data de retorn Crear llistes de documents preferits Exportar llistes de documents preferits Reservar documents de la biblioteca Realitzar comentaris i valorar un document concret de la biblioteca Rebre avisos de venciment de documents en prstec o de l arribada de documents reservats Argus oferir tamb, a ms de les dades descriptives del document, la imatge digital de la coberta duna part important del fons de les biblioteques. El conjunt dimatges sanir incrementant de forma progressiva. Parallelament i aprofitant el canvi de sistema informtic, shan homoge-

Joan Sard i Lloret

netzat algunes normes de funcionament de forma que, a partir dara, el termini de prstec ser de 30 dies per a qualsevol tipologia de document. El sistema bsic implementat s Millennium Integrated Library System (ILS) de lempresa nord-americana Innovative Interface i que actualment tamb s usat per la Biblioteca de Catalunya, la Diputaci de Barcelona i el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya. La installaci realitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci incorpora tamb el cercador Encore, de la mateixa empresa. En aquest sentit, Argus s el primer catleg de biblioteques de Catalunya que incorpora un cercador daquestes caracterstiques i tamb el primer que saplica a lEstat espanyol en lmbit de les biblioteques pbliques. Daltres biblioteques del mn utilitzen el mateix sistema informtic que el que ara posa en funcionament el Departament a travs dArgus: New York Public Library San Diego County Library Carnegie Library of Pittsburgh Washington College of Law, San Francisco Public Library (US) Yale Law School (US) University of Hong Kong Trinity College Dublin (Ireland) University of Exeter (UK) Queensland University (Australia) La Subdirecci General de Biblioteques ha elaborat un vdeo promocional dArgus disponible a: http://www. youtube.com/watch?v=1NHz9-33U88

Saugmenta el nombre de documents en prstec que una persona podr demanar i el termini de prstec. Els usuaris de la Biblioteca de Sant Quint de Mediona , des de l1 de mar junt als dems usuaris de les 142 biblioteques pbliques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de lEbre i cinc poblacions de Barcelona, podran accedir als fons documentals mitjanant Argus. Argus incorpora un potent cercador de darrera generaci, similar als cercadors dInternet com Google o Bing que permet la consulta dels fons documentals daquestes biblioteques de forma molt senzilla. Actualment, el catleg que gestiona el Departament inclou ms de 4.285.037 exemplars disponibles (corresponents a ms de 726.000 ttols).

Entrega del premi a la guanyadora del concurs de fotografia

El passat mes de desembre es va fer entrega dun magnfic llibre fotogrfic del fotgraf Agust Centelles , gentilesa de la Biblioteca Joan Sard, a la guanyadora del concurs fotogrfic que van dur a terme el passat ms dagost. La guanyadora va ser la quintinenca Laura Creixell. Donar les grcies a tots els participants del concurs per la seva participaci.
abril 2010

el portal 17

GEHIC Grup dEstudis Histrics i Culturals de Sant Quint de Mediona


LInstitut dEstudis Penedesencs, es va fundar lany 1977 i s una associaci cultural dedicada a lestudi i a la divulgaci de la cultura del territori del Peneds histric (format per lAlt i el Baix Peneds i el Garraf) en quan a histria, literatura, art, geografia, excursionisme, arqueologia, bibliografia, cincia etc. Lany 1997 lInstitut dEstudis Penedesencs va ser declarat entitat dinters cultural per la Generalitat de Catalunya. LInstitut dEstudis Penedesencs (IEP) organitza cada any una trobada de centres destudis del Peneds histric amb la collaboraci de la Coordinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana i lInstitut Ramon Muntaner. Cada any aquesta trobada es fa en una poblaci diferent, escollida alternativament entre les tres comarques. Enguany li ha tocat a Sant Quint de Mediona ser la seu de la VI trobada i el centre destudis histrics (Gehic) ha estat lentitat coordinadora. Aquesta trobada es va fer el dissabte 13 de mar amb la collaboraci del Casal de la Gent Gran Joan Amades i de lAjuntament de Sant Quint de Mediona. Grup de Recerques Histriques de Sant Pere de Riudebitlles Centre dEstudis Sadurninencs Centre dEstudis Llacunencs Associaci Cultural Sant Benet de la Prua ( Sant Sadurni) Associaci dAmics del castell de Gelida

Amics del Castell de Foix ( Torrelles de Foix ) Revista El Martinet ( Sant Mart Sarroca) Centre destudis i dinterpretaci El Mol del Foix ( Santa Margarida i el Monjos) Grup dEstudis Rapitencs LArbo Acthivat Centre dEstudis Ribetans ( Sant Pere de Ribes) Grup dEstudis Sitgetans Associaci dAmics de la Biblioteca Museu Vctor Balaguer (Vilanova i la Geltr) Grup dInvestigadors de les Roquetes del Garraf Amics del Patrimoni de Calafell Centre dEstudis Sinibald de Mas de Torredembarra A la trobada hi van assistir unes 45 persones, totes elles representants dels diversos centres destudis. Es va iniciar lacte amb la benvinguda donada per lalcalde i el regidor de cultura a tots als assistents; tot seguit es va iniciar la jornada de treball. El president de lIEP, Ramon Arnabat, va exposar els projectes i els treballs de recerca de linstitut; desprs van prendre la paraula Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana i Carme Jimnez, presidenta de lInstitut Ramon Muntaner. A continuaci cada grup va exposar el seus projectes presentes i futurs i, finalment, es va obrir un torn de precs i preguntes. Un cop acabada la sessi van anar a dinar als Lledoners (alguns no van poder quedar-se) i, entre plat i plat, es va aprofitar per fer un intercanvi dexperincies entre els grups. Desprs de dinar es va fer una visita pel nucli antic de Sant Quint, guiada i comentada pels membres del Gehic, com a amfitrions daquesta jornada. Centres destudis representats en aquesta trobada: LInstitut dEstudis Penedesencs La Coordinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana LInstitut Ramon Muntaner.
18

Amics de la Font del Cusc ( Sant Cugat de Sesgarrigues) Centre dEstudis del Gai Grup dEstudis Histrics i Culturals de Sant Quint de Mediona (GEHIC) Mar de 2010

el portal

abril 2010

Memries de Sant Quint per santquinti.net El Jard


El Jard sembre ha estat el lloc de trobada, esbarjo, i celebracions de tots els quintinencs, des de les primeres dcades del segle XX. Hi havia una petit bosc, cascada, caf, i tamb shi constru una estructura amb el terra de fusta i coberta un tenda de roba, un lloc perfecte on passar una bona estona al centre del poble. Un lloc ideal per esbargir-se, passejar o seure amb els amics o amigues.... cions teatrals, ja fos per carnaval, la Festa Major o qualsevol altre festa. Per exemple, a la foto, comiat del que va ser molts anys professor a Sant Quint, el Sr. Antoni Grau Minguell.

Celebraci de la primera festa als avis de Sant Quint. Vista de la terrassa i el caf. Sempre ha estat el lloc on es celebraven festes, balls, o representaImatges: A rxiu santquinti.net, LLus Tutusaus i Enric Olivella.

Joan Ramon i Miquel Garcia


abril 2010

el portal 19

Club Excursionista Quintinenc

21 de mar de 2010

de la Llacuna a Santes Creus


El diumenge dia 21 membres del grup CEQ vam anar a fer la ruta la Llacuna-Santes Creus. El monestir de Santes Creus forma part de la ruta del Cister. La ruta del Cister es basa en un sender de gran recorregut, el GR- 175, dissenyat ntegrament en una ruta que uneix els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, tots tres de lorde del Cister. El nostre recorregut, per, va ser un xic diferent: aquest es va basar en recrrer un tram del sender de gran recorregut, el GR-172, i que va des de Bellprat a la Mussara i essent duna distncia de 189 km. El tram que nosaltres vam recrrer s el tros que va de la Carretera BP-2122 prop de la Llacuna, fins a Santes Creus. Aquesta ruta s de 24,66 Km. dinici de la ruta, vam comenar a pujar tot passant pels masos del Manyo i den Salvet i una mica abans darribar al Coll de la Rimbalda, vam esmorzar.

Desprs desmorzar vam continuar fins el Pinar de la Costa tot passant per la Font den Jovany i la Casa de la Formigosa i arribant a l Esglsia de Sant Jaume de Montagut situada a lextrem meridional del terme de Querol ( Alt Camp) on vam fer una curta parada. Lesglsia de Sant Jaume de Montagut est situada al peu del cim de Montagut, a ms de nou-cents metres dalada. Aquesta esglsia fou lantic caseriu al voltant del castell de Montagut. Daquest no queda ms que les referncies documentals de finals del segle X. Vam sortir de Sant Quint a les 8 del mati amb autocar en direcci a la Llacuna. Un cop vam arribar el punt Darrerament en l Esglsia de Sant Jaume shan recuperat unes estructures ms antigues i sha incoat expedient per declarar-la B dInters Cultural.

20

el portal

abril 2010

El monestir de Santes Creus junt amb el de Poblet i Vallbona de les Monges van nixer arran de la reforma cistercenca produda a finals del segle XI i principis del XII i essent tots tres els monestirs del Cister ms importants de Catalunya. El monestir de Santes Creus va ser un dels centres neurlgics de la Corona dArag, ja que al monestir hi reposen els cossos de diversos reis. Dels tres monestirs cistercencs: Poblet, Santes Creus, i Vallbona de les Monges, Santes Creus s el que reprodueix amb ms fidelitat la construcci del pla bernard. Fundat lany 1150 i establert a Santes Creus a partir de lany 1160, pass per diverses etapes glorioses fins que lany Un cop visitat el recinte de lesglsia vam continuar per la ruta del GR 172 fins arribar a un tram de pista 1835 es produ lexclaustraci definitiva dels monjos. asfaltat, el coll de la Torre de Querol, vam caminar uns Actualment s lnic monestir de la Ruta del Cister metres per aquesta pista fins que vam tornar agafar el que no t vida monstica, cosa que permet al visitant sender rural passant per Mas de lAcordi i el Barranc endinsar-se a plaer per cadascun dels racons daquest de la Romanguera i arribant a Santes Creus, sobre les esplndid cenobi que conserva en cada pedra el record 4 de la tarda, lloc on ens esperava lautocar que ens ms viu de la seva histria. portaria fins a Sant Quint, per abans de tornar vam El sepulcre fer una visita cultural pel recinte del monestir de Santes del rei Pere el Creus. Gran, lnica tomba que no ha estat profanada, El monastir de Santes creus (actualment va ser declarat Monument est oberta per Historicoartstic Nacional el estudiar-ne les 1951 i declarat Patrimoni de la restes del cos Humanitat la la UNESCO el 1991 del monarca) consta duna gran urna de prfir roig que prov dOrient, similar a una banyera, als peus de la qual hi ha dos lleons dorigen probablement mesopotmic. Arran de terra hi ha la tomba de lalmirall Roger de Llria, que va demanar ser enterrat als peus del seu senyor. Crnica de M. ngels Mata i Quintana

abril 2010

el portal 21

37 dies capital del carlisme catal.


Estando plenamente convencido que las necesidades y privaciones que han sufrido hasta de ahora las tropas que operan en el campo dimanan particularmente del mal sistema de recaudacin [de la Junta suprema dels carlins a Berga] he resuelto reunir en este da una Junta de Gefes para que (...) se propusiese en ella los medios ms acertados para cortar uno abusos que pueden ser de mucha trascendencia a la causa que defendemos. Dios Guarde a Vuestra Excelencia muchos aos. Cuartel General de S. Quintn, 12 de Octubre de 1837. Excelentsimo Sr. Antonio de Urbiztondo. Ofici del Capit General de les tropes carlistes de Catalunya a la Junta Carlista del Principat a Berga, que es conserva a lArchivo del Ministerio de Asuntos Exteriores. Amb aquesta carta tramesa des de St. Quint de Mediona, el Capit General dels carlistes catalans va rebelar-se els seus superiors, els ineptes clergues que, des de Berga, constituien la cort de Carles Maria Isidre de Borb, autoproclamat rei dEspanya amb el nom de Carles V. L11 doctubre de 1837. Urbiztondo aconsegu eixamplar una mena de feu propi al voltant de Sant Quint amb la conquesta de Piera. De Sant Quint estant, segons lhistoriador Manuel Santirso en el seu estudi El primer

Sant Quint 1837

El Mariscal de Camp Urbiztondo


Per a lhistoriador Santirso, s probable que mossn Benet Tristany hagus partit de Sant Quint, igual que les tropes dirigides pel Llarg de Copons, en el seu atac del 15 dagost de 1837 a Torrelles de Foix al cap de poc recuperada pel liberal De Meer. Per, en opini de Santirso, aquesta base al Peneds [Sant Quint] va adquirir el seu veritable valor quan el comandant en cap absolutista al Principat, Antonio de Urbiztondo, en feu el quarter general i, de pas, lescenari privilegiat dels conflictes interns del carlisme catal. Antonio de Urbiztondo y Egua, 1794-1866, militar nascut a San Sebastian (Donosti) en el si duna famlia de laristocrcia basca, fou segon cap dEstat Major dels carlins i capit general de Catalunya en aquest bndol. Va conquerir Berga el 12 de juliol de 1837 i va installar-hi la Junta carlina, mentre ell continuava la guerra cap el Camp de Tarragona i el Peneds. Des de Sant Quint va rebel.lar-se contra la Junta carlina berguedana. Acabada la seva rebelli quintinenca es reincorpor a lexercit del Pretendent a Navarra. Partidari de lacord de Bergara entre liberals i carlins, va ser rehabilitat per Isabel II en acabar el conflicte i designat governador i capit general de les Filipines i, desprs, ministre de la Guerra en el govern Narvez.
22

Carlos Maria Isidro de Borbn, Carlos V, germ de Felipe VII i pretendent al tron dEspanya

carlisme al Peneds, 1833-1840 (incls en el volum Els moviments socials al Peneds publicat per lIEP), va reptar els universitaris i aristcrates de Berga amb la fundaci a Sant Quint duna altra Junta, aquesta vegada militar, amb potestats recaptadores i de govern al corregiment de Vilafranca. El cap militar considerava mal provet el seu exrcit per culpa de lineficincia de la Cort clerical del Pretendent i es plant. Per la Junta de Berga contraatac i, per no embolicar ms la troca, va liquidar el Govern parallel que, des de Sant Quint havia de portar les regnes del carlisme catal. A Urbiztondo diu Santirso- no li toc altra sortida que deixar el seu feu al nord del Peneds [Sant Quint] el 18 de novembre i abandonar el Principat cap a Frana el primer dia de lany 1838. LA capitalitat carlina de Sant Quint havia durat trenta-set dies.

el portal

abril 2010

Sant Quint, principal centre carl del Peneds


Segons Santirso, a les comarques del Peneds no hi va haver combats fins a lhivern de 1835-1836, i varen tenir com a component principal la lluita pel control de Sant Quint de Mediona entre les tropes isabelines i la reuni de faccions del camp de Tarragona (les partides del Llarg de Copons, Masgoret, Griset de Cabra, Pitxot, Degollat i Joanet de lEspluga). Sant Quint era, en afirmaci de Santirso, el principal centre carl de tot lmbit Peneds-Anoia, junt amb la Bisbal del Peneds. El 12 de maig de 1837 Sant Quint, va ser conquerit per les tropes del Llarg, aprofitant la connivncia duna part de la guarnici isabelina del fort de St. Antoni (avui, al costat del cementiri quintinenc) i el desordre que regnava al camp dIsabel II desprs de la caiguda de Solsona i la bullanga del 4 de maig. Els historiadors Argem, Sadurn i Serra, a la seva obra Sant Quint de Mediona (editada per l, Ajuntament el 1999) reporten que, des del bndol liberal, el comandante General de la 4 Divisin , da el parte de la accin sostenida en las inmediaciones de San Quintn [el 19 de maig de 1839], por las fuerzas de su mando contra las facciones [carlines] del Llarg, Pitxot, Degollat, Tristany i Marc, las cuales defendieron, con algn empeo durante ms de una hora las alturas de Clivelleres.

Carlisme i Karlisme (Marxisme)


El carlisme arrel sobretot a les terres hispniques amb identitats diferenciades (Pas Basc, Pasos Catalans), temoroses de la poltica liberal que aspirava a la uniformitzaci dels territoris dEspanya i impulsava la venda dels bns comunals a desgrat dels petits propietaris rurals i dels eclesistics. La desamortitzaci de Mendizbal (1836) facilit ladquisici per part de la burgesia de terres i dimmobles incomptables- de lEsglsia. Aix, burgesos i alguns terratinents, encantats de la vida, es vincularen al rgim liberal i optaren per Isabel II com a successora de Felipe VII al front de la monarquia hispana. Per contra, la majoria declesistics i de petits senyors del camp, per defensar el seus bens i privilegis tradicionals, saixoplugaren sota lestendard de Carlos Maria Isidro de Borbn, i arrossegaren al seu darrera bona part de la petita pagesia immobilista. Mentrestant, a Berln, un jove Karl Marx, llegia Hegel, estudiava dret i seguia amb inters el conflicte espanyol. Onze anys desprs escriuria al Manifest Comunista: La histria de totes les societats existents fins avui s la histria de la lluita de classes. Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs (...) opressors i oprimits shan contraposat sempre uns contra altres sostenint una constant lluita. A les carlinades, per, la lluita fou dopressors contra opressors, a costa, com en tants altres conflictes, de la sang dels oprimits per uns i altres.

El fort liberal de Sant Antoni


El quintinenc Castell de St. Antoni, fou bastit per lexercit liberal el 1836, segons expliquen Argem, Sadurn i Serra. Lindret triat no s casual: en un puig que guaita el riu i, sobretot, la vila de Sant Quint, clau de pas del trnsit per un dels corredors tradicionals entre la Catalunya interior i la costa de ponent de Barcelona (sobretot, el port de Vilanova) a travs de la Serralada Prelitoral. Sant Quint era, en aquells moments, una de les ms importants viles de tot lmbit del Peneds i els camins que hi menaven eren crucials pels dos exrcits belligerants. Per aquesta importncia de la vila i per la, a pesar de tot, irrisria efectivitat del fort liberal- els carlins que la cobejaren durant tota la contesa, se la feren seva per llargs perodes i el mariscal de camp Urbiztondo la va triar per instal.lar la seva Junta carlina rebel, desprs de conquerir Piera.

Ramon Creixell i Mart del Grup dEstudis Quintinencs


abril 2010

el portal 23

Q
El portal de la salut
Qu s lallrgia?

per Nria Cerrillo Albaigs, farmacutica


-pls i cllules de descamaci dels animals domstics -espores de fongs. Els smptomes sn gaireb els mateixos que els de les rinitis estacionals, encara que el bloqueig nasal s ms pronunciat, per en canvi no hi ha picor. Les allrgies als fongs poden presentar els mateixos smptomes que les allrgies al pollen i, a ms, fer aparixer picor al coll, ulls i orelles. En alguns casos es pot donar mal de cap, cansament i prdua de concentraci. Les rinitis allrgiques es poden complicar, provocant prdua doda, sinusitis i plips nasals. Com es detecta una allrgia? El mtode ms com per fer-ho sn els tests cutanis o Prick Test, que mesuren la resposta de la persona a lallergogen de prova que sinjecta per via intradrmica. La prova es fa a la cara interna del bra, on saplica una gota de cada allergen a estudiar i amb una llanceta dun sol s, es fa una punci superficial. Passats quinze minuts, es passa a valorar els resultats en funci del dimetre de les ppules que es formin. Un resultat positiu no confirma per ell mateix que sigui la causa dels smptomes. s per aix que, amb els resultats daquestes proves, es fa el RAST o prova sangunia, per quantificar la resposta especfica contra aquell allergen. Un pacient normalment est sensiblitzat a ms dun allergen. Prevenci Es fa molt difcil prevenir una reacci que pot ser provocada per cossos minsculs que transporta laire. Per poden fer-se les segents recomanacions: -evitar els allerggens per prevenir la resposta immunolgica. Tenir tancades les finestres de casa i cotxe. -evitar estar massa estona a laire lliure a les poques de pollinitzaci, sobretot a les hores de la posta de sol, que s quan hi ha ms pollen en suspensi. -evitar la presncia danimals a les cases. Si no s possible, procurar que estiguin molt nets i no permetrels mai laccs als dormitoris. -fer servir fundes impermeables per als matalassos, edredons i coixins. -passar laspiradora sovint per les zones susceptibles dacumular ms pols. -evitar catifes, coixins de plomes i mantes de llana. -els nens no han de dormir amb peluixos. -utilitzar mscares facials que filtrin laire. -injectar-se vacunes dextractes dallerggens. Es pot curar una allrgia? Desprs dels tests i de les proves de laboratori per determinar a qu ss allrgic, cal decidir el tractament, que inclour: -mtodes per protegir-se contra els allerggens. -desensibilitzaci amb vacunes. -prescripci de medicaments. Quin tractament cal seguir? Actualment es disposa de molts medicaments per combatre les allrgies. Els tractaments ms usuals sn: banys salins, descongestionants, antihistamnics, anticolinrgics i corticoides.

Lallrgia s una reacci immunolgica especfica de lorganisme cap a una substncia normalment inofensiva, que pot no afectar altres persones. Les persones que pateixen allrgies sn sovint sensibles a ms duna substncia. Hi ha diferents allrgies (rinitis allrgica, urticria, czemes...) i diversos factors que les poden provocar: el pollen, partcules de la pols, espores de les flors o dels fongs, determinats aliments, goma de ltex, ver danimals o medicaments. Per qu algunes persones pateixen allrgies i daltres no? Es pot tenir una certa tendncia a ser allrgic. Ss allrgic a substncies determinades, per cal exposar-se als factors causants. Lexposici a les substncies que generen lallrgia (allerggens) en un moment en qu les defenses del cos estan baixes pot desenvolupar lallrgia. Qu s una reacci allrgica? Normalment el nostre sistema immunolgic reacciona davant dagents invasors (bacteris o virus). En el cas de les allrgies, el sistema immunolgic reacciona davant una falsa alarma. Quan una persona allrgica entra en contacte amb lallergogen per primera vegada, el seu sistema immunolgic tracta aquest element com a invasor i es mobilitza per combatrel, i ho fa creant gran quantitat dun antics (una protena que lluita contra la malaltia ) anomenat immunoglobulina E o IgE. Cada antics IgE s especfic dun tipus dallergogen. Per exemple, en el cas del pollen, cada antics s especfic dun tipus de pollen. Quan lallergogen troba el seu IgE especfic, dna la senyal a la cllula perqu alliberi poderoses substncies inflamatries, com la histamina. Aquestes substncies qumiques actuen a diferents parts del cos, com ara el sistema respiratori, i causen els smptomes de les allrgies. La rinitis allrgica s una de les malalties allrgiques ms comunes. Als pasos desenvolupats la pateix entre el 5 i el 25% de la poblaci. s una reacci allrgica de les membranes de la mucosa nasal quan entren en contacte amb una o ms substncies allerggenes. Els smptomes sn esternuts, secreci nasal aquosa, congesti nasal, picor als ulls i llagrimeig, picor al nas i al coll. Normalment els smptomes sn ms aguts durant el dia que a la nit. Les rinitis poden ser estacionals o crniques. ESTACIONALS: Les tenen persones sensibles als pollens de les plantes que depenen del vent per a la pollinitzaci, i a les espores de fongs i floridures. La primavera s lestaci en qu ms afecta el pollen darbres i flors. En canvi, els pastos i les garrigues comencen a lestiu i tardor. Els allerggens ms freqents a lentorn mediterrani sn: parietria, plataners, gramnies i oliveres CRNIQUES: Es presenten durant tot lany, encara que poden tenir crisis en determinats periodes. Normalment les causes sn: -els cars, components habituals de la pols domstica
24

el portal

abril 2010

C
Flash-Quets
Casal dinfants 2009-2010 10 consells de bon humor

per Jaume Busquets Padrs

Aquest any com sempre, lACR El Jard va obrir les portes a tota la canalla del poble. Durant els 3 dies que va durar el casal, un centenar de nens de diferents edats, van gaudir de totes les activitats que es van programar. Al final lltim dia i com sembla ja costum la gran petada de globus. Felicitar a la Merc, la Raquel i els altres collaboradors, que sense ells seria impossible el casal. Fan falta ms voluntaris, pares i mares joves per el proper any. nims la porta est sempre oberta.
Referndum per la independncia.

Molt b, felicitar des dEl portal als organitzadors i a tots els votants. Sant Quint diu adu..... adu..... Espanya, .... adu.... Hi dit adu,..... ostres segueix enganxada com una lapa, xuclant, xuclant,.. que dic com una lapa, es com una paparra que mest xuclant la sang. Fins quant podrem aguantar?. Que diu aquest del flash?, sempre est exegerant. Doncs no, fem una mica de historia que la gent perdem memria. Si mirem enrera ja fa 300 anys que estem oprimits. Per mirem la histria ms recent: Durant molts anys Catalunya ha reclamat una igualtat entre les aportacions que fem al estat i els diners que ens retorna. Sempre sentem de la resta del estat, que rem uns exagerats i que nosaltres tenem millor tracte que la resta de comunitats.

Per fi es van publicar les Balances Fiscals, en les que es veia que Catalunya aportava molt ms que el que rebia, arribant al absurd de que comunitats com Extremadura, que rep bona part dels nostres diners, tingui una millor sanitat pblica i un millor pressupost per educaci per cpita que nosaltres. Desprs el president Pascual Maragall, va proposar una Espaa federal com Estats Unit s o Alemanya. Aquests pasos funcionen de forma que cada estat federal, domina els seus ingressos i les seves despeses i una petita part va per collabor amb els estats ms enrederits. No van fer cas de la proposta i els seus propis amics del seu partit el van apartar de la poltica. Agafeu tamb un mapa dEspaa i mireu com actua aquest estat centralista: A Andalusia totes les capitals de provncia connectades per autovia, sense peatge. La resta dEspaa ms o menys igual. A Catalunya noms de Barcelona a Lleida podem anar amb autovia. Aquestes infrastructures son les que financia el govern central. Si analitzem el AVE.: El 1992 Madrid - Sevilla. Fins el 2008 Madrid - Barcelona. Per connectar amb Europa ni el 2014 el tindrem. SENSE COMENTARIS Desprs es posen histrics per que demanem la independncia. No ens deixen cap ms opci.

Dos pensaments lluminosos:

- No capficar-se intilment - No deixar-se abatre per la tristesa - No cridar el mal temps. Be prou que ve sol. - No amagar-se per records desagradables - Mantenir la pau interior costi el que costi - Creure ms en la bondat de les persones - Comprendre el mal humor d ela gent. - Esforar-se a veure el color bonic de la vida. - Pensar que la bondat resol les situacions ms compromeses. - Donar un sentit elevat a la vida terrenal.

Confesso que la bondat mha resolt favorablement totes els situacions difcils de la vida. Des que vaig trobar el sentit del meu dolor, he sofert estimant i no he perdut mai la pau del cor. (Diari de lnima del Papa Joan)
Recull

En una ocasi el llavors president Bush pare va dir: Els Estats Units tenen la mxima estatura moral. Un periodista espanyol va opinar: Si aix s estatura moral sha quedat molt baixeta. Ana Gasa

abril 2010

el portal 25

Esports Escola Esportiva Municipal per Pep Besol

Trobada hoquei

Poliesportiu

Basquet infantil i cadet

Benjamins

Patinatge

Basquet alevins
26

el portal abril 2010

Agenda, dites, tira cmica


Dites Catalanes
Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi. Labril fa el pecat i el mar s lacusat. Abril plujs i maig vents fan lany ric i profits. Per labril, arrenca un card i en neixeran mil. Per Sant Just i Pastor, tenen les nous ja sabor. Si labril fa llot, no es perdr tot. Si el tres dabril el puput no ha cantat, o s mut o s enterrat. En abril cada gota val per mil. Labril, rient, mata de fred a la gent. No digues hivern acabat si Sant Jordi no ha passat. Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a lera. Qui de la muntanya se vol enamorar, per Sant Joan hi t danar. Pel juny, la fal al puny.

Agenda
29 de mar - Dilluns Sant. Esglsia. 30 de mar - Dimarts Sant. Penitncia. Esglsia. 1 dabril - Dijous Sant. Missa Sant Sopar. Esglsia. 2 dabril - Viacrucis. Carrers de la vila. 3 dabril - Vetlla Pasqual. Esglsia. 4 dabril - Missa solemne de Pascua. Esglsia. 10 dabril - Xerrada antiaging. Casal de la Gent Gran. 18 dabril - Fem un tomb i sabrem on som. Lagulla i el pas de la guineu. 18 dabril - CF Quintinenc - Sant Sadurn. 18 dabril - Campionat descacs. Del 18 al 25 dabril - Jornades culturals. 23 dabril - Entrega premis Sant Jordi. 25 dabril - Concert de Sant Jordi. Coral Terpscore. 25 dabril - Jornada portes obertes El Cigronet

Dibuix realitzat per Judith Oliv de 16 anys, alumna de lescola de dibuix del Josep Gual.

El Portal
Tots fem El Portal !! Si tens quelcom a dir, animat. Envia els teus escrits, propostes, cartes,.. en pdf o format word a:

elportalsantquinti@gmail.com Per millorar la qualitat de la informaci, serem estrictes en la data de tancament. Per al proper, enviar abans del 5 de juny de 2010. Tamb pots demanar informaci per anunciar-te.
abril 2010

el portal 27

28 DE MAR 2010 MERCAT DE PRIMAVERA DIA MUNDIAL DE LAIGUA


28

el portal

abril 2010