Un home de l´interior Setmana Santa Les Setmanes Santes de quan jo era un infant les recordo molt obscures, negres

i, per damunt tot tristes i, la veritat, no m´agradaven gens ni mica. A més sempre feia mal temps i per aquest motiu no podía anar a jugar per la foravila i haviem d´estar tots dintre les cases i és clar que una estona molt bé però quan és tractava de un día i un altre, i un altre ja no feia gràcia el haver de permanèixer a cobro per mor de la pluja i el vent tan propis d´aquestes dates de l´any. Això si, haviem d´assistir a totes les celebracions religioses que, de fet , per jo eren molt fastigoses. Tot començava el Dimecres de Cendre, día d´inici de la Quaresma que suposava tenir en comptes el dijuni i l´abstinència per tot el que durava. El divendres no és podíoa menjar carn, a menys que hom tingués el doblers per pagar la butlla i si és donava el cas si es podía menjar carn. ¡Coses de l´esglesia! Be, com dic la data propera de més importància el Diumenge de Rams, que era quan tots duiem a l´esglesia per beneïr el ram corresponent a tan assenyalat día. Els rams eren be de palma o d´olivera, unes palmes treballades amb molta cura i que les madones que les feien les donaven unes formes realment admirables i els rams d´olivera el formaven un grapat de branquetes d ´aquest arbre. Tot i no agradar-me la Setmana Santa el Diumenge de Rams era per jo el que més apreciava i quan millor em trobava anant a les beneïdes a l´esglesia. Desprès ja venien les celebracions a l´esglèsia del Dijous Sant i les processons , amb carapunats que em feien una mica de por amb aquelles caraputxes tan altes i els dos forats a l´alçada dels ulls. El que millor recordo són els confits que hi havía per tot arreu com llaminadures pròpies de la Setmana Santa i a les que nosaltres, els petits, ens feien tanta gola. El divendres era encara més trist per la celebració del Sant Endavallament que aleshores jo el veia l´acte més esgarrifador que era donat veure per mi, el davallar de la creu a Crist era un fort cop que em deixava trasbalsat i de fet més d´una vegada verem haver de donar-me alguna malmenadeta per recuperar l ´entinement. Clar que aquesta manera de reaccionar pel fet de veure l´acció del Endavallament a la volta de una partida d´anys ja no va tenir el mateix significat per jo, diría que més be al contrari em semblava una actuació sense cap sentit. Aquests són canvis que s´assoleixen amb el temps i el veure les coses de manera diferent i amb altres coneixements que, per edat, no és tenen fins que s´arriba a un estadi de, no puc dir maduresa, però si ja d´haver obtingut altres sabiduries que fan que hom vegi les coses des de un altra caire. Pel que fa al meu record de la Setmana Santa de quan era infant em cal dir que el día de Pasqua també hi havía processó, del Retrobament, que és feia molt d´hora i ens haviem de aixecar quan encara hi havía fosca negra, una gran dematinada, el que no era gens de gust però no quedava més remei que donar el bot del llit i a corre cuita agafar la roba, vestir-mos a tota pressa per tal de no tenir fred i partir cap a on és feia la processò, molt aprop de casa degut a que el poble era molt petit, be també ho és però ha crescut des de aquell temps que us parlo. El día de Pasqua era quan menjavem el frit de freixura, panades de carn de be i robiols de moniato el que suposava tot un aconteixement pel que fa a la qüestiò de menjar perquè el que més es menjava a totes hores eren sopes. Be, arribant a aquest punt he de deixar el fil del que recordo per un proper dí, aviat, espero.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful