UNITAT DIDÀCTICA: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM I LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1788-1874) (desde Carles IV fins al final de la 1ra república

)
1. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. A-LA IMPORTÀNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA. -1788- es corona rei Carles IV -1789- Revolució francesa: la revolució francesa suposa la crisi de l'antic règim. -La decapitació de Lluis XVI i establiment de la primera república famosa resultà un impacte molt dur pels altres països absolutistes europeus. -Pànic de la revolució estès a tot Europa. Carles IV aplicà un conjunt de mesures per evitar que la revolució arribàs a Espanya: -Aparta del govern als il·lustrats. (CIV tenia por del pensament il·lustrat) L'actitut dels conselers il·lustrats era rebutjar l'antic règim i defensaven del liberalisme; però no qüestionaven l'autoritat monàrquica. De totes maneres, el rei desconfiava d'ells i els apartà del poder. -C IV va tancar les fronteres d'Espanya. Així creia evitar que entressin els pensaments revolucionaris. -Anomena a Godoy primer ministre. Era plebeu, no aristòcrata. Com a polític no valia molt, pero “amb l'ajuda de la reina” arribà a d'alt. La noblesa i els il·lustrats estaven en contra seva, pràcticament l'odiaven, a causa del motiu per el qual havia aconseguit el lloc de primer ministre (per ser amant de la reina). B- LA CRISI ECONÒMICA. a- Crisi agrària. -A causa de les males collites la producció fou escasa. -Els grans propietaris es neguen a invertir en la millora de la producció. Per poder compensar les pèrdues, els grans propietaris pujen les rendes que han de pagar els pagesos, i el preu del productes agrícoles s'incrementa de forma exagerada. Per aquest motiu, la població es veu sotmesa a contínues crisis de subsistència. La qual cosa motiva el descontentament local cap a Godoy i cap al govern actual. - Una possible solució hagués estat una profunda reforma al camp (com proposaven els il·lustrats), però fou un fracàs perquè va rebre una forta negativa per part dels nobles. El poble també es descontentà per la manta de reformisme. b- Mesures econòmiques aplicades per Godoy. -La simple recaptació d'imposts no era suficient per frenar la crisi de la hisenda, així que aplica una mesura terriblement odiada ---> DESAMORTITZACIONS. Les desamortitzacions s'inicien amb Godoy i continuen durant el segle XIX

Navarra i les províncies Basques. per por de que la revolució arribi als seus territoris. C-LA GUERRA DE LA CONVENCIÓ *1791 Lluis XVI exectutat.Per terra: havia de convèncer a C IV per què el deixés passar per arribar a portugal. un conjunt de païssos absolutistes decideix crear una aliança militar contra França. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 (LA PEPA) A. C IV decideix retirar-se de l'aliança internacional i signa l'any 1795 el Tractat de la Pau de Basilea amb França.-Definició general: consisteix en expropiar terres i propietats dels nobles i del clero amb la intensió de que l'Estat aconsegueixi ingresos econòmics. -L'estratèga per convèncer a CIV queda definida al tractat de Fontainebleau: Si CIV aconsellat per Godoy permetia que les tropes franceses passessin per territori espanyol.per mar: la flota britànica s'interpondria i Napoleó sortiria derrotat.Napoleó canvia d'estrategia. casos en que els grans propietaris no inverteixen en la producció o són propietaris absentistes (que tenen terres però viuen a la ciutat i no es preocupen d'elles). li suposa el rebuig extrem dels privilegiats.El tractat de Fontainebleau (1807) .En resposta a aquest fet.LA GUERRA CONTRA NAPOLEÓ. Les terres i propietats afectades es caracteritzen habitualment per la seva manca de productivitat o abandonament.Espanya renova la aliança amb França per què Napoleó està al poder i CIV té por de que Napoleó envaeixi Espanya.1800.B eren aliats Així que Napoleó va decidir invair Portugal. 2. En un principi pareix que Espanya o aconsegueix. Aquest treu profit militar a partir de l'aliança. En la majoria dels casos els sectors privilegiats rebutgen aquesta mesura perquè és un acte contra ells. *Blocatge continental: Napoleó obligà als països europeus a no mantenir contactes comercials amb la Gran Bretanya. A partir d'ara Espanya és aliada de França. però França reacciona invaïnt alhora territoris espanyols: Girona. i també una part de Portugal passaria a ser per a Godoy. En la majoria d'ocasions. . .Portugal va ser l'únic que es va negar a obeïr perquè desde feia temps ell i G. fa altres plans. que habitualment són burgesos que sí estan disposats a invertir en la millora de la producció. . però com que Gran Bretanya té una fortísima i famosa flota. Portugal seria retornada a Espanya. sempre solia atacar per mar. doncs no tenen recursos per comprar les terres. Es problama la 1ra República Francesa. i és per aixo que juntament amb la política nacional va motivar la conspiració contra ell. Les propietats o terres expropiades es posen en subasta per a que siguin adquirides per altres propietaris.Quan Godoy decideix expropiar terres i propietats del clero. però no sabia com: . .L'ESTRATÈGIA DE NAPOLEÓ I LA CRISI INTERNA DE LA MONARQUIA a. . -Espanya decideix invaïr el sud de França i recuperar el Rosselló. i Espanya l'ajudaria en la lluitar contra Gran Bretanya. els pagesos no es beneficien de les desamortitzacions. .

És durísimament reprimida per les tropes franceses. També està disposat a fer un conjunt de reformes en economia i política (mesures que eren necessàries). . La conciència d'unitat contra un fet que no agrada és propi del segle XIX. rei d'Espanya. -Es denomina “afrancesats” a la minoria que dóna suport a JI. d.A n'aquest rebuig i descontent hi afegim el tractat de Fontainebleau que perjudicava Espanya.) Quan arriben a Baiona. Per legalitzar a Josep I. -La majoria del poble es va posar en contra dels invasors. I mentres una part de les tropes franceses s'en va a Portugal. Espanya es troba en una situació de crisi interna aprofitada per Napoleó. que va proposar als dos monarques actuar com a àrbitre. l'altre intenta invaïr Espanya davant es nasos d'aquells dos que no s'havien ensumat sa trampa. Creien que era necesària perque podia suposar el final de l'antic règim i un desenvolupament d'Espanya.Les abdicacions de Baiona (1808) Tenim a CIV i a FVII enfrontats.Així que davant aquesta temptació. Ells acceptaren i es convocaren a Baiona (nucli de població entre Espanya i França). Mostraren rebuig desde el principi... I com a ovelles covards l'accepten per por a represàlies. -1808: revolta popular a Madrit contra els invasors. Napoleó obliga a una assamblea de notables espanyols i al consell suprem de Castella que acceptin a JI com a rei d'Espanya. Napoleó els fa presos i anomena al seu germa Josep I. Aquesta conspiració pren forma al Mótí d'Aranjuez. Per aquests motius. Els seguidors de la il·lustració estàn d'acord amb la política de JI. -Creació de l'Estatut de Baiona: establia característiques de la nova monarquia.Un sector dels polítics espanyols no estaven d'acord amb la política de C IV i Godoy. -C IV és obligat a abdicar (abandonar el tron). c.El 2 de maig i l'inici de la guerra. . Nota: Primera vegada que el poble espanyol té conciència d'unitat i lluita contra un enemic exterior que els vol envair. Josep I era un rei autoritari. però s'eliminen privilegis i aspectes de l'antic règim. En Napoleó se devia xepar. defensant la figura del príncep Ferran com a nou rei. sent succeït pel seu fill com a Ferran VII -CIV no accepta aquesta situació i s'enfronta contra el seu fill. el sector absolutista més radical començà a conspirar contra C IV i Godoy.El motí d'Aranjuez (1808) . Els ideals de resistència s'estenen per tot Espanya. b. influenciat pels pirncipis liberals de la revolució francesa: l'autoritat mana del monarca. Godoy i CIV accepten. (Nota: estaven tan concentrats amb la seva disputa que no s'havien enterat encara que tropes de Napoleó estaven atacant Espanya.

b. Així com avança el conflicte. Les justes provincials serien les seves subordinades. . Per crear una constitució s'havien de reunir els representants de les Corts (americanes. i la resistència fou el poble a través de guerres i guerrilles). nobles i membres del clero. però s'hi presenten dos obstacles: . -Redactar una constitució liberal. de les principals ciutats). La majoria de privilegiats no participen per por. Per això es decideix crear una institució comuna per unificar criteris: la Junta Suprema Central Governativa del Regne. * Objectius de la Junta Suprema Central Governativa del Regne: -Es considerà Ferran VII com el rei legítim d'Espanya. . LA CONVOCATÒRIA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 (“LA PEPA”). *Grups polítics de la Junta Suprema Central Governativa del Regne són els anomentas patriotes (contraris als afrancesats) . -1813: Les tropes franceses són definitivament derrotades. insulars i peninsulars.La convocatòria de les Corts de Cadis.Funció de les juntes: -actuar com a govern alternatiu al marge de l'autoritat de JI. l'exèrcit espanyol estava desorganitzat.Absolutistes: els interessava més que Ferran VII fos un rei absolutista contrari al liberalisme. -Organitzar la resistència armada ( integrada per gent del poble) contra els enemics.Liberals: desitjaven que Ferran VII fos un rei constitucional.El paper de les juntes L'existència de moltes juntes feia que no hi hagués unitat de criteri a l'hora de governar o lluitar contra els francesos. l'exèrcit una vegada organitzat es posa al cap de la lluita amb Gran Bretanya contra França. a. . Apareixen a les principals ciutats i nuclis de població. -La JSCGR organitzaria amb l'exèrcit i la població la resistència cap als francesos.*Juntes provincials de defensa: són organitzacions que actuen a nivel local.No hi havia temps per a que els americans arribessin. Són integrades pels sectors populars.EL PAPER DE LES JUNTES. -La JSCGR es convertiria en un govern alternatiu al marge dels francesos. ( A causa de la invasió sopresa. B.

-Es crea la Milícia Nacional: exèrcit integrat per sectors populars que s'acaba professionalitzant.La Constitució de 1812 (“ La Pepa”) *Decrets (l'objectiu fonamental era eliminar l'antic règim). c. -S'aboleix la inquisició. i el desplaçament cap a Cadis era difícil. -Corts unicambrals: s'encarreguen del poder legislatiu. -Espanya és unitària i centralista. *Principis de la Constitució de 1812: -Espanya serà un estat monàrquic constitucional. -Suprimir els gremis: burgesia industrial i comercial beneficiada. Finalment les Cors de Cadis només s'integren en una part dels representants. -Llibertat d'imprenta (llibertat d'expressió). El sufragi és censatari (votaven hobes amb un nivell de riquesa concret). (Poder dels senyors en la seva propietat desapareix). -Es crea una àmplia declaració de drets i llibertats basats en els principis de la revolució francesa. Funció: defensar principis de la Constitució davant els enemics interns i externs. -Abolir senyoria jurisdiccional. -Principi de sobirania nacional (capacitat o protestat que té la població d'un país per governar i prendre desicions a través dels seus representants polítics elegits pel sufragi). 184 diputats. ja que el nord es trobava lluitant contra els francesos. es creen una sèrie de comisions: consultar a la societat espanyola si volia o no constitució. -Suprimició de la Mesta. Aquesta consulta només es fe al sud d'Espanya. -Dret educació primària per a tota la població. Una vegada creades les Corts. No permet l'existència de lleis o institucions regionals que puguin contradir al govern general (Administrativament Espanya s'organitzarà en províncies que tendran una mateixa fiscalitat (mateixa hisenda) ). amb una minoria absolutista i una majoria de liberals o il·lustrats.-Espanya estava invaida per França. . -Aplicar procés de desamortització (afecta principalment al secotr noble i al clero). -Espanya és un estat confessional catòlic (no es permet ni ateisme ni altres religions).

Així que al principi decideix respectar la Constitució del 1812 i ser un rei parlamentari.3.1820) *Context internacional Després de la mort de Napoleó es va convocar el Congrés de Viena (1815) pels territoris europeus que havien estat dominats per l'Imperi francès. Líders polítics consitucionals són executats o es veuen obligats a exiliar-se. *Va delegar part del seu govern a una “camarilla” d'amics.LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1814. . Així que en Ferran VII torna a ser un rei absolutista. *La crisi econòmica torna a agreujar-se a causa de les normes aplicades pel rei: -El règim senyorial que havia desaparegut amb la Constitucio del 1812 torna. Ell és un rei absolutista convinsut. -Retornar el paper predominant de l'Esglèsia en l'estructura de l'Estat. Quan Ferran VII torna a Espanya no sap com actuar. desenvolupament o modernització. *Context intern a Espanya: Ferran VII és considerat el rei legítim d'Espanya. Que els països s'ajudassin mutuament si en els seus territoris esclatàs la revolució o triomfés el liberalisme. Només pensaven en enriquir-se (a nivell polític són autèntics ineptes). cosa que provoca una sèrie d'efectes negatius en l'economia. -Raó interna: el sector absolutista espanyol radical li dona el seu suport incondicional (queda reflectit en el “Manifest dels Perses”---> que torni a l'absolutisme i no estarà sol amb la lluita contra el liberalisme. però si no dona suport al sector constitucional sap que li suposarà grans problemes i obstacles. -No inverteixen en la producció. Rep el sobrenom “El Desitjat” ja que ambdós sectors (el constitucional i l'absolutista) es barallaven per ell. -Objectius comuns del Congrés de Viena: lluita contra el liberalisme i els principis revolucionaris. a-Derrogació de la Constitució de 1812: el Sexteni Absolutista (1814-1820) *Conjunt de mesures: -Procés de repreió molt dur contra els sectors constitucionals. ( Santa Aliança: defensa els principis absolutistes de l'antic règim). -Terres i propietats desamortitzades tornen als seus antics propietaris. Recupera importància i es torna a crear la Inquisició (Nota: Goya s'exilia a Franá perseguit per la Inquisició). però ràpidament canvia d'idea per 2 raons interrelacionades: -Raó internacional: el Congrés de Viena rebutja el liberalisme.FERRAN VII (1814-1833) A.

-Regions fidels a FVII: Catalunya. València. Gran activitat agrícola. Aragó. Els moderats estan disposts a canviar qüestions de la constitució. b-Cop d'Estat contra el govern liberal *Ferran VII conspira contra el govern amb el suport de la Santa Aliança (suport internacional). *Diferències entre liberals moderats i liberals exaltats: -Moderats: defensen el pacte amb els absolutistes per evitar que es converteixin en un problema en el seu govern. -Tots els pronunciaments seran un fracàs reprimit per les formes de l'èxercit de FVII. -Dominats per terratintents absolutistes. País Basc. Navarra. FVII obligat a acceptar la Constitució de 1812 permetent la creació del primer govern liberal d'Espanya. També ambdós es neguen a acceptar la presència dels sectors populars en el govern (eren liberals però no demòcrates). (Riego es definí cap a l'acció moderada) -Exaltats: no volen pactar i defensen l'aplicació contundent de la Constitució. [Nota: una vegada FVII mor. els absolutistes conspiraven contra el govern liberal).Primers grups polítics *Liberals moderats i liberals exaltats: ambdós tenien en comú que són grups polítics elitistes integrats per la burgesia. el sector liberal constitucional presentà una forta revolta contra l'absolutisme de FVII. *Pronunciament de Riego: l'únic que té èxit. són els mateixos territoris que donen suport al moviment Carlí] *FVII demana ajuda a la Santa Aliança. Perquè li són fidels? -Qüestions econòmiques. Espanya pert prestigi (més que mai) (ja no és ni una potència ni res)B-EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823) -Durant els primers anys de reinat de Ferran VII. reflectit en els pronunciaments: -Pronunciament: revolta militar protagonitzada pel sector liberal que amb el suport d'importants sectors del poble defensen els principis liberals i s'oposen a l'absolutisme. -Pagesos enfitèutics i petits propietaris es veien perjudicats per les reformes constitucionals.*Durant tota aquesta etapa s'inicia el procés d'independència de les colònies americanes ( fins a 1898). a. -No van poder participar en la redacció de la Constitució per què estaven sota domini francès. (Tot i el pacte. Galícia. que envia a Espanya l'exèrcit dels “Cent Mil Fills de Sant Lluís” (referintse a Lluís X) .

la indústria i al comerç. -Etapes: -(1810-1816) Coincideix amb la Guerra del Francès. -Malcontents catalans: Integrats per grans terratinents i pagesos enfitèutics. -Absolutistes més radicals: “Manifest dels reialistes purs”. -A partir de 1818: primers exemples d'independència. Apareixen primers líders que en un futur encapçalaran el procés independentista (Simón Bolivan). . desgastada. *Davant la negativa de Ferran VII s'inicia el procés d'independència definitiu. -Econòmic: classe criolla exigia major llibertat comercial. Protagonitza revoltes i protestes contra la monarquia.C-LA DÈCADA ABSOLUTISTA (OMNIOSA) (1823-1833) *Dura repressió contra els líders liberals (Riego és executat). (Grup integrat per l'alta burgesia industrial i comercial que eren els més indicats per aconsellar al rei sobre qüestions econòmiques. El Sector abs. Exigien a FVII abandonar la política reformista i tornés a l'absolutisme més estricte.INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES (1808) *Classe criolla:(descendents dels espanyols burgesos urbans de les colònies) Exigia al govern espanyol una sèrie de reinvindicacions (caràcter econòmic i polític). que ajuden a sortir de la crisi i consolidaren el paper socioeconòmicde la gurgesia. Ferran VII es nega a acceptar aquestes exigències. FVII se n'adona de que hi ha alguns problemes que ha d'intentar solucionar (per la crisi econòmica) -Substituir la “camarilla” d'amics per un grup de consellers molt més adequats. -FVII du a terme reformes que afecten a la hisenda. Es venen perjudicats pel conjunt de reformes que estava aplicant FVII. [Resum: tenim una Espanya dividida. L'Esglèsia referma el seu paper dins l'Estat. (Possibilitat de tenir contactes comercials amb altres països sense la intervenció de l'Estat. que està apunt d'explotar per milèsima vegada T_T ] D. *El Sector absolutista es va sentir trait pel rei (per la participació de la burgesia en les reformes).) -Polític: exigia que els càrrecs polítics i institucionals fossin ocupats per la població autòctona i no per espanyols. -(1816-1818) Periode més violent. desprestigiada i feta pols. Demanen el retorn als principis constitucionals. *Nous pronunciaments: Sector liberal de l'exèrcit. Les revoltes foren durament reprimides per l'exèrcit espanyol. Les colònies reaccionen contra la política absolutista de FVII.

Illes Marianes ( i alguns territoris del nort d'Àfrica). Argentina. La llei sàlica de 1713 prohibia sobiranes. *Estatut Reial (1834): el documen que es reelabora. *1833: Mort de FVII. Carta otorgada amb els drets i llibertats limitades. Carles Maria Isidre. FVII aludeix la llei sàlica i Isabel és l'hereva al tron. 4-RÈGIM LIBERAL (1833-1868) *1830: Isabel (filla de Ferran VII i Mª Teresa). s'ha de reelaborar unaltre document legal. però accepta el suport dels liberals moderats perquè necessita protegir els interesos de la seva filla enfront dels carlins. Hi ha un conflicte entre els seguidors de Carles Maria Isidre (anomenats carlins) i els seguidors d'Isabel. Ara Espanya és una potència de 2n ordre (escasa importància internacional). Chile i Perú aconsegueixen la seva independència amb José de San Martín.Liderada per Simón Bolivan. Filipines. Exemples restricció: -No sobirania nacional ni llibertat política (La població no pot decidir ni votar). La reina permet aquest document per a que el poble no es reveli en contra d'ella: de totes maneres és un document molt restrictiu i els problemes socials s'acaben desenvolupant. A-ELS LIBERALS AL PODER I LES DUES REGÈNCIES (1833-1843) a. Com que Mª C és absolutista no permet la constitució. -Econòmiques: s'interrompren els intercanvis comercials fins que la independència és consumada i acceptada. + . Veneçuela aconsegueix l'independència. *Dos grups polítics principals: -Absolutistes moderats (Cea Bermúdez) -Liberals moderats (doceañistas) encapçalats per Martínez de la Rosa. Però per consell de Mª Cristina i altres consellers. representant de l'absolutisme més pur. *Conseqüències (del procés d'independència): -Polítiques: Espanya deixa de ser el gran Imperi territorial. Queden poques colònies pròpies d'Espanya: Cuba. Isabel era l'hereva però la llei sàlica no li permetia. -A partir de 1824: la major part dels territoris americans ja són independents.La regència de Maria Cristina (1833-1840) *Maria Cristina és regent en nom d'Isabel. resulta ser absolutista. *MªC encarrega a Martínez de la Rosa que crei un govern nou. així que el successor havia de ser el germà de Ferran VII. Puerto Rico.

-Moviment rural. Tots estan en mans de la monarquia i amb el suport del govern. -El sufragi sensatari es fa més ample (no pot votar tothom. i artesans de les regions esmentades.Primera Guerra Carlina (1833-1840) ( !!!!!! :D !!!!!!) (hi ha altres dos conflictes: La Segona Guerra Carlina al 1846-49. pagesos enfitèutics. -Carlins: rebutgen qualevol mesura liberal per restrictiva que sigui. Navarra. *La Nova Constitució de 1837: el seu punt de partida és la Constitució de 1812 però amb varis canvis. -Supressió del “delme”: un impost que rebia l'esglèsia del poble. alguns territoris d'Aragó i alguns valencians. i la 3ra al 1872-76) *Característiques del Sector carlí: -Desenvolupat en Catalunya. -Sectors socials que hi van participar: la noblesa terratinent. . -El seu lema era “Déu. -Corts perden paper legislatiu: ara les lleis són elaborades per la monarquia amb el suport del govern. c. -Motí de la Granja: pronunciament militar liberal. petits propietaris agrícoles. *Secotrs que s'oposen: -Liberals exaltats: l'Estatut nega llibertats i drets i s'hauria de tornar a la Constitució de 1812. part del clero.-No contempla la divisió de poders. la idea absolutista tradicionalista i el component regionalista de defensar les pròpies institucions i lleis i tradicions que el sistema liberal constitucional rebutja. -Es tornaren a eliminar els gremis. Representava la importància de l'Esglèsia en l'Estat. Províncies Basques. *Sector Isabelí:característiques. Els militars entraren al palau d'estiueig de Mª Cristina i l'obligaren a acceptar la Constitució de 1812. b-Segona Constitució Liberal (1837) *1836-Revoltes liberals. -Restitució deles desamortitzacions. Els liberals exaltats demanaren una revisió de la Constitució per a que fós més revolucionària. Pàtria i Furs”. antiurbà i antiliberal. però hi ha més gent que sí pot.) -L'intenció de la nova Constitució era defensar els interesos de la burgesia.

. Mª Cristina i els seus seguidors subestimen la revolta carlina. amb el suport de Carles Maria Isidre. -1840: Cabrera és vensut i s'exilia a França. Noblesa terratinent fidel a Isabel. Ella es considerava absolutista i això li provoca constants enfrontaments amb el sector de liberals exaltats. Madrid). encapçalat per Cabrera. Quan tropes carlines venen a Madrid se n'adonen de la magnitut del conflicte i decideixen organitzar l'exèrcit isabelí. -1839: Espartero és líder de l'exèrcit isabelí.-Sectors polítics: absolutistes moderats i liberals moderats. Classes mitjanes urbanes. Al capdavant es trobava Zumalacárregui. *Desenvolupament del conflicte: -Al nord peninsular s'organitza l'exèrcit Carlí. El conveni establia que Maroto acceptava la derrota dels carlins però Mª Cristina havia de permetre que els militars i oficials carlins s'incorporassin a l'exèrcit reial sense cap tipus de represàlia. Organitza la resistència. artesans i ciutats liberals (Barcelona. -Mentrestant Cabrera va resistir un any més a Catalunya. -Sectors socials: alta burgesia industrial i comercial moderada. Mentrestant Carles Maria Isidre es va exiliar a França. -Catalunya s'organitza unaltre part de l'exèrcit carlí. -Altre part encapçalada per Maroto pacta amb els Isabelins. Les forces carlines entren en crisi i es divideixen en dos bàndols diferenciats: -El primer és encapçalat per Cabrera i es retira a Catalunya. -Motius: -La Guerra Carlina havia suposat enormes despeses econòmiques i humanes que provocaren descontentament social. -1835: Mort de Zumalacárregui al setge de Bilbao.1833: Cabrera. -Acabà acceptant la Constitució de 1837 però mai va ser sincera. es dirigí amb l'exèrcit cap a Madrid. -Regions o territoris que donen suport a Isabel: els nuclis urbans de tota Espanya menys els territoris carlins. va acceptar el pacte amb Maroto en el “Conveni de Bergara”. d.La regència d'Espartero (1841-1843) -1841: Mª Cristina dimiteix i deixa de ser regent. .També s'incorporen els liberals exaltats i donen suport econòmic. -1833-35: es succeeixen victòries en ambdós bàndols sense un vencedor clar. Treballadors urbans.

Mendizábal ocupa el càrrec de Ministre de la Hisenda. Juntament amb els moderats comencen a conspirar contra Espartero. En Gran Bretanya va tenir èxit perquè com a primera potència industrial no tenia competidor. Provoca descontentament social. Aplica mesures polèmiques que provocaran la seva caiguda -Du a terme una durísima repressió cap al sector moderat. Però quan Espartero ho va aplicar a Espanya no va tenir en compte que les condicions socials eren molt diferents. -1840: es promulga la llei de municipis: representants del govern municipal són elegits per la monarquia. influenciada per al liberalisme econòmic britànic (i Espartero era molt fan de la tot lo britànic). -Espartero és el sustitu de Mª Cristina. *Efectes/conseqüencies: . poc després de que es produís el Motí de la Granja i s'establís un govern liberal exaltat. En els dos casos es tracta de terres amb poc rendiment. (Els nous propietaris són burgesos disposats a invertir). A més. Establia que per al bon funcionament del comerç i l'economia era necessari que els intercanvis comercials no fossin obstacularitzats pels aranzels (imposts). la desamortització afecta als privilegiats i ells també es posen en contra. Finalment Espartero (1843) s'exilia a la Gran Bretanya. *Sectors afectats: -L'Esglèsia. Quan Espartero lleva els aranzels. e. La teoria lliurecanvista es va crear al marc de la Revolució Industrial Britànica. -Comença a actuar de forma dictatorial.La desamortització de Mendizábal (1836) *Durant la regència de Mª Cristina. no per sufragi. -Propietaris absentistes (aquells que vivien a la ciutat i no es preocupaven de la seva propietat). Ell és un militar liberal exaltat victoriós de la Primera Guerra Carlina. -Modernitzar i desenvolupar la producció agrícola. *Objectius de la desamortització: -Obtenir recursos per subvencionar la guerra contra els carlins.-1836: Desamortització de Mendizabal: beneficis per als burgesos però no per als pagesos. -Sectors més afectats: empresaris industrials i comercials catalans. (Que a més era un dret limitat de la població). La producció d'Espanya era cara i de baixa qualitat i no podia competir amb els productes extrangers. -No va fer cas de les desicions de les Corts (el Parlament) -Va aplicar una política econòmica lliurecanvista. el mercat interior es satura amb productes extrangers i s'arruina la producció interior autòctona.

-(Positiva) S'obtenen recursos suficients per lluitar contra els carlins. Senat. -1845: Pla d'estudis Pidal. B. -Durant el govern de Narváez el sufragi va ser censatari restringit. això implica un enderrariment en l'agricultura i en l'economia. que aplica una sèrie de mseures: -Derrogar la Constitució de 1837. -Declaració de drets i llibertats restringits. Regulava l'educació primària a la qual posida accedir tota la població (pocs o feien) Els professors eren membres civils i cleros. . Com no tenien diners.C les reprimient a favor dels terratinents. Això suposà un perjudici cap als pagesos. -(Negativa): Pagesos no estan contents perquè no els beneficiava la desamortització. És un cos de seguretat de l'Estat que intentava mantenir l'ordre al món rural beneficiant sempre els interesos dels grans terratinents. els liberals moderats i conservadors. majoritàriament eren moderats. que no tenien diners per comprar les terres i perdien activitats econòmiques complementàries que duien a terme en aquelles terres comunals.LA DÈCADA MODERADA (1844-1854) a-Característiques polítiques i la Constitució de 1845 *1844-Isabel II és considerada major d'edat (13anys) *Govern moderat encapçalat per Narváez. burgès i conservador que s'allunya dels interesos del poble. -1844: es crea la Guàrdia Civil. -(Positiva) Producció arícola incrementada (gràcies a la inversió dels burgesos). Amb els beneficis obtinguts s'inverteixen en indústria i comerç. -El nou govern és elititsta. -Monarquia té major poder en el govern (executiu). -Les terres desamortitzades tornen als antics propietaris. -(Negativa): Nobles terratinents i l'Esglèsia s'oposen a Mendizábal i el govern exaltat per ser els principals perjudicats per aquestes mesures. i la G. -Es feren desamortitzacions a les terres comunals. A més les corts es van dividir en dues cambres: Diputats (el Congrés) representants polítics elegits per sufragi. -Crea la Constitució de 1845 (més conservadora i no tan liberal). es repartieren. eren representants elegits per la monarquia. La reina donava el vistiplau i també podia vetar. -Les Corts van perdre autoritat legislativa. les terres només eren adquirides pels burgesos. Si els pagesos estaven descontents sorgien revolts.

] Aquesta corrupció va provocar tal escàndol que derivà a un nou govern progressista. -Principals mesures en el govern de Leopoldo O'Donnell: La Constitució “non-nata”. Durant el govern d'Espartero es varen trencar els llaços diplomàtics amb el Papa.. Espartero tornà del seu exili desde Gran Bretanya i va tornar a governar igual. però exigí que el cap del govern fós Espartero. amb el suport de l'alta burgesia progressista i de les classes mitjanes urbanes. b. No es pretenia que la reina abdiqués. que mai es va aplicar a la pràctica. sino que acceptés els principis de la Constitució i la monarquia parlamentària. -Mesures en aquests dos anys de govern: -Atac directe contra l'Esglèsia expulsant els jesuites i prohibint qualsevol manifestació pública del culte catòlic a nivell públic. *La Vicalvarada: -Encapçalada per Leopoldo O'Donnell.-1851: Es va signar el Concordat amb el Vaticà. -1845: Carles Mª Isidre va “abdicar” (era considerat Carles V pels carlins). Característiques semplants a la de Mendizábal: -Objectiu: desamortització de les terres comunals i municipals. Organitzen l'exèrcit carlí a Catalunya. . És “succeït” per Carles Lluis de Borbó i Bragança. sino que es quedà com a projecte ideal. -Finalitat: aconseguir recursos per a la construcció del ferrocarril (que havia de ser el motor de l'economia espanyola).. que per als carlins fou Carles VI. aplicant un conjunt de mesures polèmiques. però amb el nou govern moderat. juntament amb un conjunt de reformes (que eren necessàries a Espanya). -En la pràctica el govern va fracasar perquè era corrupte [oh! Quina novetat. es signa el Concordat amb el Vaticà. que representà al sector polític liberal progressista. Després d'una sèrie d'enfrontaments. de forma autoritària i dictatorial. Va rebre el suport del General Cabrera (que havia tornat del seu exili) i de Benet Tristany. -Els integrants redacten “Manifest de Manzanares”. guanya Isabel II i s'exilien a França.La Segona Guerra Carlina (1846-1849) -Carlins s'enfrenten al territori català. -Isabel II va acceptar el nou govern progressista. Integrat per sectors liberals urbans. -Funda un partit polític anomenat “Unió Liberal”. *1855: Madoz posa enmarxa una unova desamortització. C-EL BIENNI PROGRESSISTA (1845-1856) El conjunt de mesures de Narváez més la corrupció que hi havia van motivar l'esclat d'un pronunciament: “La Vicalvarada” (succeí al municipi madrileny Vicálvaro). que és més proper a l'Esglèsia.

que com que invertien diners la producció va millorar.. Això requeria calderes més groses. La construcció es va fer sense lògica econòmica i sense considerar les necessitats territorials.-Efectes positius i negatius de la desamortització: Positius: -Importants ingresos per a la construcció del ferrocarril. . Com que Espanya tenia poca producció s'havia de comprar a fora provocant una gran despesa. Negatius: -Pagesos es senten descontents perquè com que no tenen diners no poden adquirir les terres. -Imposts que augmentaren provocant descontent popular. *Llei de Ferrocarril (1855) Per Espartero el Ferrocaril era fonamental per al creixement econòmic espanyol. -Espanya tenia carbó de mala qualitat i es necessitaven grans quantitats. -Inversió privada (principal font) d'empresaris espanyols i extrangers. -Es necessitava molt de ferro per construir la xarxa ferroviaria. -Tecnològicament Espanya estava endarrerida i les locomotores es van comprar a fora. que necessitaven locomotores més groses i l'ample de via s'hagué de fer més gran. -Però la idea del Ferrocarril va acabar en desastre. Volia imitar el model econòmic britànic. [Sensació de dejâ bu històric. -Terres adquirides per nous propietaris burgesos. Això feia que tots els productes que venien de les vies pirinenques s'havien de canviar de locomotora incrementant el preu dels productes i el temps de transport.] -A més perden terres comunals i no poden dur a terme activitats complementàries.. L'error fou que la xarxa ferroviaria del centre era innecessàriament densa mentres que els territoris industrials més importants tenien una xarxa menys densa i més dèbil. -En principi el ferrocarril partia de Madrid i es distribuia de forma radial per la resta del territori (xarxa centralitzada). -Recursos procedents de l'Estat. -Fonts d'ingresos: -Desamortitzacions de Madoz.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful