4-ECONOMIA sXVIII A-AGRICULTURA a-Les característiques de la producció -Era l'activitat més important.

-Increment terres de conreu (augment de la producció). -Tècniques endarrerides (rotació triennal i guaret). -Conreus: tradicional (subsistència: cereals, llegums), americans (patata, tomàtiga, tabac), especulatius (producció dedicada al mercat) b-Estructura de la propietat. -Grans latifundis (pertanyents al sector noble i al clero) -Terres vinculades o amortitzades. Passen a mans d'un únic hereu que no les pot vendre ni compartimentar. Això causa un efecte negatiu per a l'economia del camp ja que els grans terratinents nobles no pensen en millorar la producció, sino en recaptar rendes i enriquir-se. A més, la terra no pot ser venuda a burgesos que sí estarien disposats a fer canvis i millores a la producció (burgesos de mentalitat empresarial). c-Reformes al camp. Els borbons són dèspotes ilustrats (influenciats per la Ilustració) i volen fer un conjunt de reformes. ·Objectius de les reformes al camp: -Reduir amortització de la terra per a que els terratinents nobles puguin vendre terres a burgesos que sí estan disposats a invertir en la millora de la producció. -S'intenta repartir terres comunals entre els pagesos per a que es converteixin en propietaris. Es creia que si els pagesos es convertien en propietaris, es reduiria el conflicte i descontent social al camp. -Concedir terres de territoris despoblats. -Millorar la situació dels jornalers: pagesos sense terres que treballaven al camp de forma temporal a canvi d'un salari. ( Quan no hi havia feina, els jornalers es morien de fam i eren conflictius. Per aquest motiu els borbons intentaren estabilitzar la situació facilitzant el contract en altres feines o també en contracts com a ma d'obra fixa pels grans terratinents, tot i que amb baix salari. També alguns jornalers es tornen propietaris de terres que ningú vol. ) B-INDÚSTRIA. *Artesania i indústria controlada per als gremis. *Reials fàbriques: activitats industrials subvencionades amb diners de la monarquia (principal client). Només una petita part de la producció anava a altres monarquies. Aquest fet sumat a la baixa producció feia que obtinguéssin molts pocs beneficis. *Iniciativa privada (que actua al marge dels gremis). Està molt controlada per la monarquia. -Intervencionisme estatal: monarquia intervé en les activitats econòmiques i no permet als empresaris que tenguin llibertat d'acció.

Mateixes característiques del passat. que es convertiran en els obrers industrials. Del benefici. una part era pels pagesos en funció a la quantitat de feina elaborada. Apareix quan els empresaris es van adonar de que. .Factory system: es tracta d'una “evolució” del domestic system. Llavors. decideien montar fàbriques fora de les muralles de la ciutat contractant mà d'obra pagesa desplaçada. Per a solucionar-ho.Importància “Casa de contractació de Sevilla” : quan es perd Flandes.La iniciativa privada té dues formes de producció: . mentres que el pagès aportava la mà d'obra les hores del dia que no treballava al camp. perdien beneficis ja que aquestes despeses encarien el producte.COMERÇ . el producte era venut per l'empresari fora de la ciutat. és l'encarregada de gestionar el comerç. a causa de les despeses de transport. la maquinària i el material. L'empresari aportava el capital invers. Els empresaris estalviaven el transport i així aconseguien més beneficis. .Domestic system: artesà o comerciant (“empresari”) que volia actuar al marge dels gremis havia de cercar una mà d'obra pagesa a temps parcial. . C.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful