You are on page 1of 2

Els ibers sn un conjunt de pobles que vivien a la costa oriental de la Pennsula Ibrica des del segle VI aC L'anomenada "cultura

ibrica" tingu la seva mxima expansi territorial aproximadament entre la desembocadura del riu Roine i Cadis i abraava aix gran part de la costa mediterrnia occidental. L'origen del poble ibric es considera que s un producte de la influncia dels pobles colonitzadors sobre les poblacions indgenes i no va haver cap invasi . Vivien de l'agricultura i de la ramaderia. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart. Els poblats estaven emmurallats i situats en petites elevacions del terreny. Els ibers construen els seus poblats en zones estratgiques, com s el cas duna muntanya o en llocs des don es controlava el pas pel riu o per camins importants Coneixien el ferro i varen servir el torn per fabricar objectes de cermica. Eren hbils fabricants d'objectes d'orfebreria i d'armes. Varen comerciar i varen encunyar moneda. Crearen un sistema d'escriptura propi. Varen difondre l's de l'arada i adoptaren el conreu de la vinya i l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitj de la sala. Ritual funerari iber. Els ibers incineraven els seus difunts. La incineraci es feia en un lloc especfic: la necrpolis.

Consolidada a partir del segle VI abans de la nostra era, disposaven duna estructura jerarquitzada que sorganitzava en chicotetes tribus que controlaven un territori, i estaven confederades entre ciutats. Tenien art i cultura propis, entre els que destacaven recipients metllics esculpits amb relleus, com els trobats entre el Tresor de Tivissa (Conjunt de peces ibriques nic a Catalunya.
Descobert el 1927, s la troballa ms important feta al jaciment. Format per quatre pteres, onze vasos i un braalet, tots ells de plata, estan datats al segle III aC. )