You are on page 1of 44

Breu histria del mn

Sinopsis
Aquesta breu novella d'Ernst Hans Gombrich (19092001) pretn relatar la histria universal de forma breu i entenedora. Potser es troba a mig cam entre la novella i l'assaig, per en tot cas seria un assaig ben peculiar. Originalment titulada Breu histria universal per a joves, la novella ens explica els principals fets de la histria universal en un llenguatge senzill i planer, especialment adequat perqu els joves ens poguem familiaritzar amb els principals fets de la histria universal d'una forma senzilla i amena. Amb aquestes premisses es podria sospitar a priori d'una simplificaci dels esdeveniments histrics, per s'ha de reconixer que Gombrich aconsegueix captar la complexitat de causes i efectes dels principals conflictes i problemtiques de la histria amb una lucidesa que soprn per la claredat de l'estil expositiu. Bsicament, es tracta de com explicaries la histria universal a un nen; que s el que pretenia fer Gombrich amb aquesta curiosa obra, dedicada a la seva filla Elsie. Durant el seu desenvolupament els protagonistes sn els principals pobles i civilitzacions i els grans personatges histrics, tant els grans estadistes com els conqueridors i tamb els dspotes i tirans. Al llarg del seu relat, anem veient com les petites idees i l'esperit d'innovaci i de descoberta van vencent poc a poc els grans imperis de dogmes i tradicions inamovibles. Tamb hi veurem com prendr forma el complex mapa europeu de les edats mitjana i moderna, que ms directa o indirectament ens anir portant a la situaci dels nostres dies. L'ltim captol, en qu Gombrich revisa amb una nova perspectiva certes dades que havia donat en captols anteriors, mereix una recomanaci especial. Des de la crtica als grans desastres del segle XX i la reivindicaci dels valors illustrats, l'autor acaba el llibre amb una inoblidable crida a la tolerncia. Des de les vicissituds dels primers pobladors de la terra fins a la bomba

Breu historia del mn 2

atmica, passant per les aventures colonials de nombrosos imperis i conqueridors i el naixement d'una nova mentalitat mercantil i burgesa, des dels descobriments i invencions ms importants per a la cultura humana fins als desastres i catstrofes ms terribles, Breu histria del mn ens ofereix un relat emocionant dels principals fets que han marcat la histria de la humanitat. La senzillesa i la claredat del relat, la forma com Gombrich elucida no sols els principals esdeveniments de la histria de la humanitat, sin com tamb fa una reflexi metahistrica sobre qu s la historiografia i quina importncia t la vivncia personal de la histria. El llenguatge planer fa el relat entretingut i proper als nens i joves. Els relats de l'antiguitat sn apassionants en la seva senzillesa, i els de la modernitat i contemporaneitat sorprenen en positiu pel seu to crtic i la seva voluntat de contribuir a un futur millor. No s fins a quin punt aquestes qestions es van modificar a l'ltima revisi que en va fer l'autor, perqu l'edici que jo he llegit s la primera que va aparixer en catal i que encara no havia estat revisada, per en l'ltim captol es troben a faltar certs esdeveniments, precisament per ser el que ms s'apropa a l'actualitat. Per exemple, es mencionen els grans desastres del segle XX, per no hi ha cap referncia a Gandhi i la independncia de l'ndia per vies pacfiques, que hagus estat un bon contrapunt.

Breu historia del mn 3

rnst om ri h
Ernst Hans Josef Gombrich (30 de mar de 1909, Viena 3 de novembre de 2001, Londres) va ser un historiador d'art austrac, que va passar gran part de la seva vida al Regne Unit. Va nixer a Viena (ustria) en el si d'una acomodada famlia jueva que es va convertir a una forma de protestantisme mstic. Com molts intellectuals del moment, era agnstic, encara que respectava la religi i als creients; de famlia de tradici jueva, se sentia viens; va ser acusat de ser antialemany, per es va defensar insistint que era antitotalitari, enemic del sistemes de pensament tancats com el holisme hegeli. Intentava ser un ciutad del mn, a l'hora que es qualificava a si mateix de jueu austrac. Va ser educat en l'escola secundria Theresianum de Viena i el 1933 es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Viena. Davant l'arribada al poder dels nazis, el 1936 es va traslladar a Gran Bretanya, on va ocupar un lloc com assistent d'investigaci al Warburg Institute, creat per Aby Warburg. Durant la Segona Guerra Mundial va collaborar com corresponsal de la BBC. Va treballar a la Universitat de Londres (195659) i al Warburg Institute (1959 76), on va ocupar diferents crrecs d'investigador abans de convertir-se en el seu director.

Resum del ontingut


1. HI HAVIA UNA VEGADA Sempre cap enrere i cap enrere. Sempre nhi ha un altre hi havia una vegada. No ens podem imaginar com sacaba, arribes a lantiguitat i a la prehistria i es com un forat sense fons. En una poca remota en qu encara no hi havia homes, en qu les muntanyes no tenien el mateix aspecte dara la terra va ser un un nvol gasos que sanava comprimint com molts daltres que ara podem

Breu historia del mn 4

veure amb el telescopi. Abans el nostre estimat Sol no hi era. Oi que es com tornar a casa la histria?

2. ELS MES GRANS INVENTORS QUE MAI HI HA HAGUT A Heidelberg van cavar un pou i van trovar un os hum, una mandbula forta i prominent i a Neanderatl es va trovar el crani dun home (que no tenia ben be un front), aix doncs es tracatava de persones que podien pensar menys que nosaltres i mossegar ms fort. Cal concedir-los que, si b encara tenien el front prominent, el seu cervell era poc ms petit que el de la majoria dhomes actuals. Els nostres parents ms propers probablement no van aparixer fins fa trenta mil anys, per aquest probablement sense noms i sense dates no s pas histria! Les eines ms antigues devien ser simples branques o pedres. Per aviat els homes van tallar les pedres fins a convertir-les en destrals afilades. Com que totes les eines daquell temps eren de pedra, aquella poca sanomena edat de la pedra. La neu cobria el fons de les vass tot lany i les grans glaceres avanaven cap a la plana. Per aix podem dir que ledat de la pedra va tenir lloc durant les glaciacions (coves). Tamb es van inventar el llenguatge per poder-se comunicar; la pintura i lescultura avui dia encara la veiem a les parets de les coves moltes imatges que van gravar i pintar a la roca. No era per guarnir-les i prou, sino perqu creien en la mgia (si pintaven animals, aquests arribarien aviat). Lpoca de les glaciacions va durar moltssim (deu mil anys), per amb el temps la terra es va anar escalfant; el gel, a lestiu, senretirava a les muntanyes ms altes i els homes avit van aprendre a construir tendes i a ensinistrar animals salvatges. Van inventar la manera de coure al fang i aviat van tenir recipients ben bonics, per en aquella poca, el neoltic, ja no ntaven imatges danimals. No es van descubrir els metalls, per si que van descobrir que per fer el coure mes dur nh i havia prou de barrejar-hi un altre metall molt rar (lestany) i la barreja que en surt daquests dos es diu bronze ledat del bronze.

Breu historia del mn 5

3. EL PAS VORA EL NIL 3100 aC va regnar a Egipte un rei que es deia Menes. Quan el riu es desbordava, la terra quedaba xopa i coberta dun ric llot que la fertilitzava. Desprs els cereals hi creixien, els egipcis adoraven el Nil com si fos un Du. Grcies al Nil el pas era tan ric que tamb era molt poders, Un fara era immensament poders i tot el que manava es complia. Un fara que va viure poc va ser Keops, va ordenar que tots els sbdits treballessin en la construccin de la seva tomba -famosa pirmmide de Keops-, (van treballar durant trenta anys per al fara). Els egipcips eren pagans, creien en Osiris, Isis, Amon, Anubis Tots creien que els faraons eren fills del du Sol, per aix en la religi tamb alguns animals erens sagrats (els gats). El ms important de la religi dels egipcis era la creena que lnima dels homes abandona el cos quan una persona mor, per que dalguna manera continua utilitzant el seu cos. Pensaven que lnima no li convenia gens que, desprs de la mort, senterrs el coso n havia viscut. Per aix els cossos dels difunts es conservaven amb molta cura, les mmies, aquestes encara es conserven. Per tot aquest rumiar i tot el poder no van servir de res al rei Keops: la seva pirmide s buida.A les grans esttues de pedra i a les imatges pintades amb colors vius, encara hi podem veure que feien els egipcis. Les pintures eren realistes o naturalistes. A les tombes dels egipcis benestants es veu larribada de legacions estrangeres que porten tresors. Sescrivien signes sagrats (jeroglfics) que no eren fcils daprendre. Els antics egipcis ja tenien llibres, no de paper, sin duna cannys del Nil que en grec sanomena papir (paper). Escrivien en llargues tirallongues de papir, que desprs enrotllaven. Shan conservat una pila de llibres enrotllats. Com que els egipcis eren tan savis i poderosos, el seu imperi va durar molt de temps. Ms temps que cap altre imperi fins ara. Noms dues vegades en el transucurs de tot aquest temps la gent es va revoltar contra aquesta severa monotona. Es van aixecar contra el fara, van matar-ne el vigilant i van arrossegar les mmies fora de les tombes. En una altra ocasi va ser un fara qui va intentar canviar les coses, Akhenaton 1370aC. La fe egpcia li semblava po creble Hi ha un sol du, el du Sol, va ensenyar.

Breu historia del mn 6

Com que estaba en contra de les coses antigues i a favor de les idees noves, tamb va fer pintar les imatges del seu palau duna manera tota diferent. Per a la gent tot all no li agradava, aix que poc desprs de la mort daquest fara, van tornar als costums antics i a lart antic. 4. DIUMENGE, DILLUNS La semana t set dies. A Mesopotmia no regnava un sol rei no va ser un imperi tan durador, i hi van viure pobles diferents i hi van regnar reis diferents. Des de fa uns quants anys sabem que els sumeris fins i tot shavien avanat als egipcis en algn daquests mbits. A les tombes de Mesopotmia shi van trovar objectes magnfics i sorprenents. Utilitzaven signes punxeguts que semblaven triangles o cunyes (escritura cuneiforme). A Mesopotamia no coneixien els llibres de papir. Escrivien sobre tauletes dargila tova, que desprs coen al foc fins que sendurien. Un dels primers reis babilonis va ser el rei Hammurabi 1700aC. Els babilonis erens seriosos i treballadors , i els assiris tamb. Per no pintaven imatges tan variades com els egipcis. Com que eren homes sensat i intellingets, es van adonar que els estel giren al cel duna forma molt regular. Aviat van descobrir els estel que aparenment sn fixos al firmament i cada nit apareixen al mateix lloc. Van posar nom a les figures que formen els estels del cel. En aquella poca els homes pensaven que la Terra era plana i el firmament, una mena desfera buida. Avui dia sabem que sn aquests estels els que es mouen amb la terra al voltant del Sol sanomenen planetes. Pensaven que els estels eren ssers poderosos i per aix predeien el futur segons la posici dels estels, astrologia. Els cinc planetes que es coneixien en aquella poca son les paraules actuals que utilitzem per designar els diez de la semana.

5. EL DU NIC Com que el pas entre Egipte i Babilnia, primer va ser conquerit i dominat pels egipcis i desprs pels babilonis, i els pobles que hi vivien van ser arrossegats amunt i a avall. Tambe hi van construir ciutats, per no prou poderoses per resistir les hordes dels vens.

Breu historia del mn 7

Tots els altres pobles resaven a molts dus, pero aquests pastors resaven a un sol du, que creien que, els protegia i guiava duna manera especial. Ell, que ha creat el cel i la Terra, el Sol i la Lluna, laigua i la terra, les plantes i els animals, i tamb els homes; aquests eren els jueus. Un dels descendents dAbraham dUr, va ser Josep, el fill de Jacob. La fam es va estendre per tot el pas i aquest va anar a Egipte a comprar-hi cereals. Aquest va haver d e treballar per a un fara per poder conquerir la terra. Desprs de varies guerres ho van aconseguir i van fundar un petit regne amb una capital: Jerusalem. El primer rei daquest va ser Sal. Du, tal com es va aparixer als jueus com a primer poble de la histria, del gran Du nic, era prohibit fer-ne cap imatge. Per aix noms hi havia una taules de la llei dels deu manaments. Desprs del regnat de Salom, van haver moltes lluites, i finalment una de les meitats, el regne dIsrael, va ser conquerida i destruda pels assirs lany 772. Totes aquests desgrcies van convertir el petit poble jueu en un poble realment piets. El poble jueu senta una vegada i una altra que tot aquell sofriment no era ms que un cstig, i que un dia arribara la felicitat infinita.

6. P.O.T.S.L.L.E.G.I.R Els fenicis, preferien fer les conquestes duna altra manera. Sndinsaven en el mar cap a costes estrangeres i hi fundaven cases de comer. Amb els pobles menys cultes que hi vivien, hi intercanviaven pells i pedres precioses per eines, recipients i teles de colors. Eren mercaders de renom mundial i van participar en la construcci del temple de Salom a Jerusalem. Els fenicis eren ben rebuts a tot arreu, al que avui coneixem per frica, a lactual Espanya i al sud del que ara es Itlia, perque hi portaven coses boniques.

7. ELS HEROIS I LES SEVES ARMES El poeta Homer, va descorbir que tot all va passar de veritat. Clar que els herois concrets esmenten els poemes no van existir. Schliemann va dir que tothom es va riure, pero ell no es va deixar intimidar. Va estalviar durant molts anys i finalment va viatjar a Grcia. Va contractar obrers i va excavar a totes les ciutats que esmenta Homer. A Micenes va trobar Troia que la va desenterrar i lalvors es va saber que en realitat la va destruir un incendi. No es va saber

Breu historia del mn 8

quan va ser destruda, fins que es va trobar un anell a Micenes que no era dall.

8. UN LLUITA DESIGUAL Hi viva des de feia molt de temps un poble primitiu. La seva religi era molt bonica i creien que estaven en lluita contra les tenebres (perses). Van estar segles i segles sota el domini dels assiris i desprs dels babilonis. Cir, volia posar fi al sotmetiment del seu poble. Va convertir-se en seor dun gran regne, i el primer que va fer va ser deixar en llibertat tots els pobles que els babilonis tenien captius. Els jueus van tornar a Jerusalem i aquell imperi es va dirigir a Egipte. Lpoca del reo Darios, va fer construir camins perqu les seves ordres es duguessin immediatament a qualsevol punt de limperi, Els grecs no estaven acostumats a pertnyer a un gran imperi i a oberi un dirigent. No van voler que els manessin ni pagar tributs al rei eprsa, de maneraque es van rebellar i van fer fora els emissaris perses. Dariso va conquerir de seguida les ciutats jniques de lsia Menor i va aparellar una gran fota amb la intenci de destuir Atenes i conquerir Grcia. Llavors eva enviar el seu gendre cap a Atenes amb una nova gran flota, que va conquerir moltes illes que li venien de cam i va destruir moltes ciutats., finalment van arribar a Marat (Atenes) uns setanta mil homes. Els Atenencs es van situar en fileres i van atacar els perses, i van guanyar. Van morir molts perses i els que van sobreviure van tocar el dos amb les flotacions. Shavia adonat que els vaixells perses no se nhavien anat de deb sin que shavien dirigit a Atenes, on en aquells moments no quedaba ni un soldat i seria molt fcil de saquejar. Per sort era mes llarg per mar que per terra. Milcades (cabdill de Marato) van enviar un missatger que havia de crrer tan de pressa com pogus per advertir els atenencs. Va ser la famosa correguda de Marat, amb prou feines va poder comunicar el seu missatge i va morir tot seguit. Milcades quan van arribar al port dAtenes veien a lhoritz la flota persa, els perses van donar la volta lany 490 aC per no perdre ms part de lexercit. Xerxes els successor de Darios volia vengarse de la derrota de Marat i va reunir un exercit entre tots els pobles sbdits de Prsia, Esgipte, Babilnia i sia menor. Aquesta vegada Xerxes va marxar amb el seu exercit i va intentar

Breu historia del mn 9 creuar el pont sobre lestret dIstanbul, pero la maregassa eran tan forta que el pont no va aguantar. Una part daquell exrcit enorme va haver de tornar a embarcar per fer cap a Grcia per mar, i una altra part va marxar per terra. Els perses van exigir als espartans que els lliuressin armes, pero haurien de lluitar. Malgrat aix un trador greca v ensenyar als perses un sender dalt de la muntanya, de manera que lexrcit espart va ser derrotat i empresonat. Temstocles, un home fora astut i clarivident deiaq ue atenes havia de tenir una flota si s a la lalrga volia oposar resistncia als perses. I aquella flota es va construirTemstocles va evacuar tota la poblacin dAtenes i la flota atenenca es va situar a davanat de lilla. Els perses al trobarla abandonada la van incendiar. Els aliats atenencs es va acovardir i Temstocles va demostrar lo valent i astut que era. Lendem va atar i va perdre a causa de que els vaixells dels grecs eren ms petits. Pero aquetss van lluitar per la seva llibertat i amb la confiana que els havia donat la victoria de Marat de feia deu anys. Xerxes va haver de veure com les petites barques de rems grecs sactsaven i enfonsaven les pesants galeres.

9. DEU CIUTATS PETITES EN UN REGNE PETIT Grcia era una pennsula petita i pertanyia a tribus diferents. Aquestes tribus de parentiu tan proper no es suportaven. Grcia no tenia cap rei com ni cap administracin comuna. Hi havia dues coses que unien els grec: la religi i els esports. Cada cuatre anys se celebravem em honor del du pare, Zeus, grans competicions al seu santuari. Esparta i Atenes eren les ciutats ms importants. Els espartans no devien pensar msque a ser forts i hbils en la lluita. Els atenencs tamb safanyaven no pas a tenir una vida fcil i cmoda, sin a tenir una vida amb sentit, una vida que, en morir, deixs alguna cosa, sobretot descendents. A Atenes no hi havia auqella pressi. Tamb hi havia governat la noblesa pero un noble savi va dir que eren els ciutadans de la ciutat qui havien de decidir sempre les qestions. Aquesta mena de constituci va generar lla democracia. Hi havia diferpencies, segons la fortuna de cadasc. En grec, ciutat es diu

Breu historia del mn 10 polis, i daqu ve el mot poltica. Durant un temps alguns aristcrates que shavien guanyat lestimaci del poble van prendre el poder de la ciutat (tirans). Pricles va governar lestat practicament sol. Lo ms important per a ell era que Atenes continus dominant el mar i per aix va aconsguir ciutats jniques -amb aix els atenencs es van fer rics-. 10. LILLUMINAT I LA SEVA TERRA Anem a la Xina i a lndia. El 2500 aC a la vall dIndus hi havia una ciutat (Muan-jo Daro) que va ser descoberta lany 1920. Ms tard hi van emigrar pobles que actualmente encara viuen a lNdia i al Paquistan. Parlaven una llengua temperada amb la dels perses i els grecs i atmb amb la dels romans i els germnics. Es mantingueren estrictament separats de la poblacin autctona. Aquesta separaci es va convertir en una estructura social que encara es mant avui dia, sistema de les castes, Uns eren guerres i altres artesans i pagesos. La casta ms elvada era la dels sacerdots, els bramans. Estaven damunts dels guerrers. Tamb hi havia una petita part de la poblacin que no poda pertanyer a cap casta (pries) que feien les feines ms brutes i desagradables. Es deia que tocar-los ja embmrutava. Per aix els deien els intocables No eren un poble cruel sino que eren seriosos i profuns. Reflexionaven sobre els seus nombrosos dus i sobra Brahma, el du suprem. Sentien com tota a vida a la naturalesa i que Du s per tot el mn. Els sacerdots hinds van idear una manera curiosa de sentir plenament aquesta gran unitat. Daquests homes sants, penitents i ermitants estaba Gautama, a qui desprs van anomenar lIluminat, el Buda, que va crixer amb tota lesplendor i la riques a de lOrient. Durant sis anys va viure com a aermit i penitent, va reflexionar ms profundament que tots els altres i va mortificar ms que ning. Per tots aquests anys no va aconseguir trobar la pau interior. Els altres ermitans, el van menysprear molt, per no es va deixar convencer. Per aix es va convertir en lIlluminat, el Buda, i sen va anar a anunciar a tots els homes el seu gran descobriment interior.

Breu historia del mn 11

Les perones, que lloaven Buda, van fundar un ordre de monjos o monges que avui dia encara en molts pasos encara existeix. Gautama va passar sis anys pensant en la gran illuminaci, la superaci del sofriment. s a dir que buda va ensenyar que qui no desitja res, no est mai trist. Va ensenyar que, amb anys de treball, poden aconseguir no desitjar res ms que el que vols desitjar, i ser amo dels teus desigs. Aquesta va ser la illuminaci de Buda sota la Figuera. Aquest cam lanomenva el cam del mig perqu porta a la salvaci vertible. 11. UN GRAN MESTRE DUN GRAN POBLE La Xina era com qui diu a la fi del mn. s cert que els xinesos van haver de portar trena durant gaireb tres-cents anys, fins al 1912, i va ser pels delicats objectes de porcellana i ivori. A xina governava lemperador de la Xina, que es proclamava fill del cel. Xina era un imperi immens i antiqussim, ja aleshores tenia milions dhabitants, de pagesos que plantaven arrs i cereals. Sobre daquestes persones regnava un reo, per per sota daquest encara hi havia prnceps. Aquests van esdevenir tan poderosos que el rei ja no els poda manar i es barallaven. Lany 221aC quedaba Ch Shi Huang Ti (primer emperador de la Xina, que era el fill del cel). Lescriptura xinesa funciona duna altra manera. No s gaire complicat, el que passa s que no sescriuen paraules, sin coses. Per a cada cosa thas daprendre un signe diferent (nhi ha quaranta). A la Xina va haver un gran home que va intentar fer felices les persones amb el seu ensenyament, que grcies a la seva doctrina, el gran poble xins va conviure durant segles amb ms pau i tranquillitat que cap altre poble al mn, Confuci (Kong fuci). El cam que va proposar contenia molta saviesa. Confuci tenia molta bona opini dels homes i per a ell la famla era el ms important del mn, a aix anomenava arrels de la humanitat. Confuci va ensenyar ms que obvietats. Grcies a la seva doctrina el gran imperi dividit en un munt de provncies no va acabar per descompondres. A la mateixa poca hi havia un savi que es deia Lao Zi, que nosaltres coneixem com a Lao Tse. Va marxar a les muntanyes per fer-se ermita i va escriure les seves idees abans dabandonar els homes.

Breu historia del mn 12 Lao Tse pensa que lnic que es pot fer s estar ben tranquil interiorment, no mirar ni escoltar lentorn, no desitjar ni opinar res. Sense voluntat ni intenci arriba el Tao, que illumina el cel i porta la primavera.

12. LA GRAN AVENTURA Lany 420 aC va comenar una llarga i aferrissada guerra entre Atenes i Esparta, la guerra del Pelopons. Els espartans van assetjar Atenes i van devastar terriblement la regi. Els atenencs van assetjar el sud dItlia, Siclia i Siracusa. A Atenes hi va haver una greu epidrmia durant la qual Pricles va morir i, Atenes va perdre la guerra. Al final tot el pas estava esgotat de tanta lluita i una petita tribu de Delfos va acabar ocupant i saquejant el santuari de loracle dApollo. En auqesta confusi shi van barrejar els macedonis, que eren parents dels grecs, homes rudes moltes destres en la lluita i amb un rei molt intelligent, Filip, que paralva grec i coneixia els costums i la cultura grecs. A Atenes hi havia un poltic i fams orador que clamava contra els plans del rei Filip (filpiques), era lorador de Demstenes. El rei Filip i els macedonis van vncer els mateixos grecs, poc ms de cent anys enrere, shavien defensat de les hordes perses. Lany 388aC el rei filip no tenia la intenci de saquejar Grcia, volia formar un gran exrcit i marxar cap a la conquesta Persa ja que ja no era tan impossible. Els reis perses havien deixat de controlar en personta tot el pas. El rei Filip en van assassinar abans dacabar els preparatius de la guerra. El seu fill, que va heretar tot Grcia es deia Alexandre i va reunir-se amb tots els dirigents grecs a la ciutat de Corint per tractar amb ells de la guerra de Prsia. No era tan sols guerrer valent i ambicis, sin un home molt bell, de cabells llargs i arrissats. Havia tingut de mestre el folsof grec Aristtil, el qual seria el mestre de tots els homes al llarg de dos-cents anys. El que deien els escrits dAristtil havia de ser per fora, va escriure sobre el pensament correcte (lgica) i sobre actuar correctament (tica). Quan Alexandre va reunir-se a Corint amb els dirigent grecs, tots el van omplir datencions. Mens un filsof anomenat Digenes que el seu pensament sassemblava al de Buda. El que es posseeix i el que es necesita no fan sin destorbar la reflexi i el benestar.

Breu historia del mn 13 Lexrcit grec va estar entusiasmat amb el seu rei com els macedonis i volien lluitar per a ell. Primer es va dirigir amb els seu exrcit cap a lsia Menir, all va sortir el primer exrcit persa, era ms gran que el seu i aquests van ser foragiats de seguida. La histria del nus gordi va succeir a la conquerida sia Menor: en un temple hi havia un carro vell amb la llana ben lligada amb una corda plena de nusos. Qui desfs els nusos de la corda dominara el mn sencer. Alexandre no va perdre gaire estona intentant desligar auqells nusos, i va agafar lespasa i va tallar la corda (amb lespasa conquerir el mn i far cumplir lantiga profeca). Alexandre no volia tenir les provncies perses de Fencia i Egipte a lesquena abans de sotmetre-les. Mentre anva cap all, els perses van intentar aturar-lo a prop duna ciutat anomenada Isso. Alexandre els va vncer i va saquejar les magnfiques tendes del rei persa lany 333. Fencia no va ser fcil de conquistar. Va haver dassetjar la ciutat de Tir durant set mesos, i desprs la va destruir amb crueltat. Els egipcis estaven contents dalliberar-se dels perses. Alexandre va creuar el desert fins a un temple del fill del Sol i va obligar els sacerdots a proclamar-lo fara. Abans de deixar Egipte, va fundar Alexandria i va ser durant molt de temps de les ciutats ms riques i poderosos del mn. El rei persa havia reunit un ecrcit immens i esperaba Alexandre a Gauamela. Abans, va enviar un missatger a Alexandre que li oferia la meitat del seu imperi com a regal i la seva filla com a esposa si es donava per satisfet, per aquest preferia dominar el mn sencer que no pas la meitat. Va vncer el darrer i ms gran exrcit persa. El rei persa va fugir a les muntanyes, on va ser assassinat. Alexandre tenia Grcia, Egipte, Fencia amb Palestina, Babilnia, Assria, lsia Menor i Prsia; i va intentar instaurar un nou ordre de manera que els seus decrets realment arribaven del Nil fins a linterior de lactual Sibria. Volia dominar pasos nous i lany 327 va creuar els ports de les muntanyes inexplorades que conduen a la vall dIndus. Els hinds no shi van sotmetre pas voluntriament. Alexandre, doncs, ver assetjat i conquerir cada ciutat, que els guerrers hinds de la cesta dels guerrers defensaven coratjosament. El rei hind Poros lesperava en un afluent de lIndus amb un gran exrcit delefants i soldats. Alexandre va vncer aquell exrcit immens i va retornar a Poros. Va voler continuar cap a lest, als pobles de la vall del Ganges. Els seus

Breu historia del mn 14 soldats no el volien seguir, shi va encarrapar durant tres diez sense sortir de la seva tenda i finalment, els soldats van ser ms forts i va haver de tornar enrere. No van tornar pel mateix cam perqu aquells territoris ja estaven conquerits ja que Alexandre volia veure coses noves i conquerir noves terres. Un dia van conquerir una fortalesa, Alexandre al capdavant de tots, i aquest va quedar tot sol dalt de la muralla.Va saltar cap a dins de la ciutat i finalment el van ferir amb una fletxa.

13. DE NOVES GUERRES I NOUS GUERRERS A Alexandre el que hi havia a loest de Grcia no latreia colnies fencies i gregues i algunes pennsules boscoses, iTLIA. Roma era una diminuta ciutat emmurallada, i els habitants eren un poble orgullos. La seva histria comena amb els anitcs troians, un troa fugitiu, Enees, havia arribat a iTLIA. Els seus descendents eren els bessons Rmul i Rem. Rmul, diu la llegenda, va fundar Roma lany 753 aC. El set i darrer rei, Tarquini lOrgulls assassinat per un aristcrata, Brutus. Des daleshores van regnar els patricis pares de la ciutat Els alts funcionaris romans es deien cnsols nhi havia dos al mateix temps, i exercien el crrec durant un sol any. Hi havia altres habitants que no tenien antecesors famosos. Un plebeu no es poda casar amb una patrcia, i no podi aarribar a ser cnsol. En una guerra durssima els plebeus van aconseguir tenir lestat rom els amteixos drets que els patricis. La fi daquella guerra llarga va tenir a lpoca dAlexandre el Gran. Els romans no tenien un pensament tan rpid i enginys com els atenencs. Per quan es proposaven una cosa, la portaven a terme encara que tardessin dos-cents anys. Lany 390aC els gals va perdre i cremar la ciutat. La van tornar a construir, la van emmurallar de nou i a poc a poc van sotmetre les petites ciutats venes. En lpoca dAlexandre el Gran van comenar a conquerir seriosament tota la pennsula. Com que Roma shavia convertit en una ciutat poderosa, altres ciutats italianes shi van aliar. Quan els aliats defensaven un altre punt de vista i no els seguien, els feien la guerra. Les companyies romanes, legions, solien vncer. Una ciutat del sud dItlia va demanar ajuda contra els romans a un prncep i cabdill grec, Pirros, que els va atacar amb elefants, i van vncer les legions.

Breu historia del mn 15

Pirros va abandonar Itlia, i els romans van dominar tot el sud de la pennsula. Volien sotmetre lilla de Siclia per hi havia colnies gregues, tot i que pertanyia als fenicis. Cartago era una ciutat nord-africanes i era davant mateix de Siclia, era la ciutat ms rica i poderosa de la zona. El seus habitants eren fenicis, I a Roma els anomenaven punis. Van ser els primers contrincants de deb dels romans. Al principi Siclia, van guanyar, perqu els romans no tenien vaixells. Els romans van gastar tots els seu diners en vaixells, i amb la nova flota van vncer els cartaginesos lany 241 aC (principi de la guerra entre totes les ciutats). Els cartaginesos volien conquistar Hispnia perque hi havia tribus primitives. Per els romans no ho volien permetre. Els cartaginesoss tenien a Hispnia Annbal qui volia vncer lenemic i odiaven els romans que volien governar la seva ciutat, i va decidir que ja nhi havia prou. Va travessar tot Frana amb un gran exrcit i finalment van arribar als Alps. Els romans li van fer front, i ell va derrotar lexrcit en una sangonosa batalla. Un segon exrcit rom va atacar de nit, i Annbal es va salvar. Els romans tenien un general molt llest, Quint Fabi Mxim, que no volia atacar Annbal, deia que aviat perdria la pacincia i faria una ximpleria. Els romans van burlar.se de Quint Fabi Mxim, cunctator, i van atacar Annbal a Cannas. Van sofrir una desfeta terrible lany 217aC. Els romans no el van tornar a atacar directament, per van fer allistar tothom a lexrcit. Van lluitar contra els cartaginesos a Sciilia i a Espanya, i all on Annbal no era el seu contrincant, vencien sempre. Annbal, desprs de catorze anys va deixar Itlia i tornar cap a lfrica. Els romans, amb general Escipi, assatjaven Cartago. I Annbal va perdre aquesta batalla i lany 202aC els romans van conquerir Cartago. Annbal va haver de fugir i mes tard es va enverinar ell mateix perqu els romans no lempresonessim. Amb aquella victoria, Roma tamb van conquerir Grcia, que estava sota el domini macedoni. Roma tmab es va estendre cap al pas dels gals, van conquerir el nord dItlia. Diuen que un patrici, Cat, a cada sessi del senat rom exclamava: Daltra banda, proposo destruir Cartago. Finalment, els romans ho van fer. Els cartaginesos es van defensar, i finalment gaireb tots els punis eren morts o presoners i van destruir les cases i hi van sembrar sal, perqu mai ms hi

Breu historia del mn 16 creixs res lany 146aC. Va representar la fi de la ciutat dAnnbal i Roma va ser la ciutat ms poderosa daquella poca.

14. UN ENEMIC DE LA HISTRIA El 220aC hi havia un emperador que no poda sofrir la histria (CHin Shi Huang Ti). Lany 213aC va ordenar cremar tots els llibres dhistria i totes les notcies i informacions del passat. Noms pensaba permetre llibres sobre agricutura i altres temes tils. Va installar un nou ordre. Va expulsar els altres prnceps i va fer una nova divisi de lenorme imperi.Perqu la Xina havia de ser obra seva. Va fer construir carreteres i va comenar una obra extraordinra: la muralla xinesa. Va fer construir per protegir la Xina i els seus nombrosssims habitants, treballadors i pacfics, ciutadns i pagesos, dels pobles primaris de lestepa, de les incursions dels genets guerrers que poblaven les immenses planes de linterior de lsia. La muralla havia de mantener lluny de limperi ha estat depeus durant segles i segles. CHin Shi Huan Ti no va governar gaire temps, era la familia han, que va conservar les coses bones que lemperador CHin Shi Huang Ti havia instaurat. Xina va continuar sent un imperi slid i unitari. No importava gens que es tingus un origen distingit o humil. Qui apropava amb nota els exmens es convertia en funcionari, aix que la crema de llibres de CHin Shi Huang Ti no va servir de res, i si te nhavies alegrat ha estat en va.

15. ELS SOBIRANS DEL MN OCCIDENTAL Els romans dels pasos conquerits , volien convertir-los en provncies romanes. Encara que fosin fenicis, jueus o grecs. Havien de pagar impostos altssims i enviar a Roma tant cereal com fos posible. Si ho feien, els deixaven ms o menys en pau. Podien conservar la seva religi i parlar la seva propia llengua. Els romans tamb els aportaven coses bones, construen carreteres. Qui Manaven sempre eren els romans natius tot i que en cada dcada conquerien un nou territorio al nord, al sud i a lest, el que ms agradava era la lluita. A baix, a la ciutat mataven els cabdills dels enemics venuts.

Breu historia del mn 17 Cap a a lany 130aC desprs de la destrucci de Cartago els germans Grac van intentar atraure gent pobra i morta de gana i installar-la a lfrica a fer de pags. Aquests germans van ser assasinats en el decurs de lluites poltiques. La massa de gent sempre estava disposada a fer qualsevol cosa per cereals i festes boniques (que als romans agradaban tant). Els presoners havein de combatre entre ells i aix els excitava. Dos enemics van ser Mari i Sulla. Mari havia lluitat a lfrica i ms tard va alliberar limperi Rom dun perill terrible. Mari va ser lhome ms lloat a Roma. Entretant Sulla havia continuat a lfrica i tamb havia sortit vencedor. Llavors van lluitar entre ells. Mari va fer assassinar el amics de Sulla, i aquest va redactar llistes de romans que donaven suport a Mari i els va fer matar. Va regalar els bns a lestat. Va regnar amb els seus soldats lany 79aC. Qui comprava un esclau nera lamo. Podia fer-ne el que volgus ja que els esclaus no tenien cap dret. Alguns els venien perqu lluitessin amb animals salvatges, gladiadors. Un esclau, Esprtac, els va cridar a combatre i molts esclaus de les finques rurals se li van unir i els romans amb prou feines van aconseguir vencer. Per van venjar-se lany 71 aC. Un general molt esimat pel poble va ser Gai Juli Csar. Actuava rpidament, es a dir: veni vidi, vici. Va conquerir Frana (Gallia), i va lluitar contra els sussos (helvecis) entre el 58 i el 51aC, contra els gals i contra els germnics. Aviat la poblacin es va acostumar a parlar llat. Les llenges de la majoria dels pobles de la llengua dels romans sanomena llenges romniques. Csar va lluitar contra els altres generals amb qui shavia aliat abans, i els va vencer. Va refer el calendari i va posar el seu nom a un mes de lany. En aquells moments Csar era lhome ms poders del mn, pero podra ahver sigut era el rei de lImperi sino hagus sigut que el seu millor amic: Brutus i alguns romans gelosos no volien que governs i van decidir assassinar-lo any 44aC. Csar Octavi August va aconseguir lany 31aC, regnar tot sol limperi (primer emperador rom). Van posar a un altre mes el nom dAugust. No era tan extraordinari, per si que era just i assenyat. No era un home de guerra i no el preocupaven noms les festes populars i tenia sensibilitat per les esttues i els poemes; i va fer imitar les obres mestres dels grecs.

Breu historia del mn 18

16. LA BONA NOVA August va gobernar de lany 31aC fins el 14dC. Jerusalem va nixer en la seva poca, Palestina (provincia romana). La seva doctrina era que el que li importava no spas la justicia sin el perd. Jess no va passar gaire temps recorrent el pas, el van acusar de diverses culpes, fins i tot de voler-se convertir en el rei dels jueus. Pon Pilar el va condemnar a morir a la creu (pitjor humiliaci). Lapstol Pau, predicava la primera carta als corintis, predicava que alguna cosa nova havia arribat al mn: bona nova de la compassi de Du pare. Els romans van alterar-se i trenta anys desrps de la mort de Crist va governar limperi Rom: Ner, un home terriblement malvat i un home sense decncia ni fermesa. Va fer assassinar la seva propia mare, la seva esposa i el seu mestre, i molts ms parents i amics. Tenia por que lassassinessin, perqu tamb era covard. A Roma hi va esclatar un incendi, i Ner estava al seu balc de palau cantant una canc que es va inventar sobre lincendi de Troia. El poble no lhavia odiant tant i es va enfurismar. Es mostraba cruel amb els amics propers i es va crrer la veu que Ner havia incendiat la ciutat (no se sap si es veritat o no), i es va buscar un boc expiatori i el va trobar en els cristians. Aviat va crrer la veu a Roma que els cristians volien la fi del mn i que odiaven els homes.Ner els va fer detenir i els va executar amb gran crueltat. Els cristians peregrinaven fins a les seves tombes i hi resaven, es trobaven damagat a les tombes (passadissos i cambres subterrnies als afores de la ciutat). Es trobaven per comentar la doctrina de Crist, prenien la comuni i es donaven coratge quan amenaava una nova persecuci. Malgrat les persecucions, durant el segle cada cop van ser ms a tot limperi els que creien en la bona nova, disposats a patir el que Crist havia patit. Als jueus no els van anar pas millor les coses, volien ser lliures duna vegada. Jerusalem assetjada durant dos anys per Tit, fill de lempereador regnant Vespasi. Qui fugia era crucificat pels romans a les portes de la ciutat. Els romans hi van entrar lany 70dC. Tit havia ordenat respectar el temple del Du nic, per els soldats el van saquejar i hi van calar foc. Jerusalem va ser destruda i els jueus van fugir en totes direccions.

Breu historia del mn 19 17. COM ES VIVIA A LIMPERI I A LES SEVES FRONTERES Qui no era cristi ni jueu ni parent proper de lemperador poda viure a limperi Rom tranquillament i agradable. A Roma hi havia barris de cases de lloguer mal construdes on viva la gent pobra, les cases de propietat i les villes romanes estaven guarnides. Tot rom ric tenia casa de camp propia, prop del mar i amb molts esclaus. Les villes dels rics tamb tenien camps desports i cellers plens del millor vi. Les termes eren installacions on arribava laigua per conduccions que venien de les muntanyes llunyanes, bays calents i els banys freds, per als banys de vapor i per als exercicis gimnstics. Els teatres eren ms grans i impressionants (Colosseu), hi cabien cinquanta mil espectadors. All tenien lloc lluites de gladiadors i les execucions danimals; els cristians van morir en teatres com aquests. A la llotja principal, hi seia lemperador. Els emperadors estaven prou ocupats a mantenir la pau a limperi, perqu a prop de totes les fronteres hi havia pobles ms primaris i guerres que pretenien saquejar les riques provncies romanes. Els germnics (brbars), eren homes alts i forts que feien por als romans per les seves dimensions; vivien en poblets de fusta dispersos. Aquests van atacar i destruir completament un exrcit rom que avanava cap a Alemanya per la selva de Teutoburg. Durant el primer segle desprs de Crist van construir el limes, una muralla a la frontera que anava del Rin al Danubi. Va haver tamb homes magnfics, com lemperador Traj, que va nixer cinquanta anys desprs de Crist. En aquella poca aquest territori (Hongria i Romania); Dcia -no es va dir Romania fins convertir-se en provincia romana i els habitants van comenar a parlar llat-. Els emperadors que van succeir Traj van haver dafanyar-se a defensar les fronteres de limperi. Marc Aureli va regnar entre el 161 i el 180dC sempre era a Viena. Era un home dol i tranquil, aficionat a llegar i escriure: filsof. No es va poder pas retirar als boscos a reflexionar. Va haver de combatre i diuen que els romans van portar lleons fins al Danubi. Per els germnics mai no havien vist lleons i no en van tenir por i els van matar. En aquesta campanya Marc Aureli va morir a Vindabona lany 180dC.

Breu historia del mn 20

Els emperadors successius van estar cada cop ms a les fronteres i menys a Roma. Molts ni tan sols no eren romans, perqu una petita part de les legions estava formada per romans. Les granges es van convertir en finques dels rics on treballaven esclaus estrangers. Lany 200dC va haver un batibull terrible i moltssima miseria. A limperi Rom hi havia esclaus o tropes estrangeres que no sentenien les unes amb les altres. Els pagesos ja no podien pagar els impostos i es van rebellar, aquests van trobar el consol en la doctrina de la bona nova, levangeli. Diocleci va pujar al tron lany 248dC va intentar reconstruir limperi en decadncia i va introduir-hi un vists cerimonial i va vestir tots els cortesans i funcionaris amb robes brodades; va perseguir insistenment els cristians per tot el pas (ltima persecuci i la ms violenta). El seu successor Constant va vencer la batalla del 313 i va declarar que el cristianisme ja no seria perseguit. No va governar des de Roma, aix que va triar Bizani, vora el Mar Negre, per establir-hi la cort (Constrantinoble, lactual Istanbul). A partir de lany 395dC va haver dos estats. Limperi Rom dOccident, es parlava llat; i lImperi Rom Dorient, es parlava grec. Des del 380 el cristianisme va ser la religi oficial de tots els estats , aix que els creients es trobaven en esglsies majestuoses i les legions portaven com a smbol de guerra la creu.

18. LA TEMPESTA Va esclatar la tempesta que va destruir limperi Rom, eren les migracions dels germnics cap a la frontera dels cimbres i els teutons, guerres de Csar, Traj, Marc Aureli i moltes altres per evitar que envassin limperi. Aleshores va esclatar la tempesta, com que les hordes de genets asitics de lestepa no havien pogut saquejar la Xina, shavien dirigit cap a loest. Eren els huns, homes petits i grcs dulls oblics i cicatrius horribles a la cara; erene homes que gaireb mai no baixaven dels cavalls petits i veloos. Atacaven al galop, llanant udols esgarrifosos i disparant un nvol de fletxes sobre lenemic. Eren el poble ms gil i astut i sanguinari que shagus vist mai. Els visigots va voler trobar aixopluc dins limperi Rom, van ser acceptats per aviat arrib una poca de fam. Van marxar cap a Atenes i la van saquejar;

Breu historia del mn 21

desprs van fer cap a Constantinoble. El 410dC el rei Alaric, van avanar cap a Itlia, van conquerir Romai, quan va morir, van anar cao al nord, de primer cap a la Gllia i desprs ms amunt, cap a la pennsula Ibrica, on es van quedar a Itlia i, per Siclia, es van dirigir a lfrica, on van fundar a lantiga Cartago. Els ostrogots shavien assentat a limperi Rom dOrient. Lany 493dC doncs, els ostrogots, sota comandament del gran Teodoric, van avanar cap a Itlia a travs dels Alps i van conquerir ridament aquell pobre pas arrasat. Com a capital va escollir Ravenna, una ciutat porturia al nord dItlia. Els ostrogots van poder fundar a Itlia un imperi poders i florent. En aquella poca viva a Constantinoble lany 527 Justini amb la seva ambici era recompondre novament tot lantic imperi Rom sota el seu domini. Aquest va fer construir a Constantinoble una esglsia enorme, Santa Sofia, i va fer aplegar les lleis dels antics romans amb tots els comentaris que hi havia fet els erudits i els estudiosos del dret Corpus iuris civilis Justiniani. Aix doncs, Justini desprs de la mort de Teodoric va intentar expulsar els gots dItlia i conquerir el pas.

19. COMENA LA NIT ESTELADA La fosca edat mitjana, va ser desprs de la caiguda de limperi Rom, ben poca gent sabia llegar i escriure. Les cases eren petites i fosques, camins i carreteres que els romans havien construt es van fer malb i les ciutats i els campaments romans es van convertir en runes on va crixer lherba. Le lleis romanes es van oblidar. Tots els homes han rebut la seva nima de Du, moltes persones volien viure dacord amb la voluntat divina, i no es volien quedar entre el batibull de gent a les ciutats, van marxar cap al desert o llocs deshabitats o rurals, a resar i fer penitencia (monjos) havien aprs aquesta doctrina dels hingus-. A Occident, a Itlia, va viure un monjo (Benet) i crea que la simple penitncia no sesqueia a la doctrina de Crist. Tamb calia fer coses bones i el seu lema va ser: prega i treballa. Amb altres monjos va fundar un grup que sanomenen ordres, lordre dels benedictins. Quan un home era investit monjo, no shavia de limitar a resar al monestir calia saber fer alguna cosa o tenir coneixements. Van reunir tots els pergamins antics que van trobar per estudiar-los, i els van copiar per fer-ne difusi.

Breu historia del mn 22 Daquests monestirs no nhi havia solament a Itlia. Als monjos els interessava molt construir monestirs en terres salvatges i llunyanes. Sobretot a Irlanda i Anglaterra es van construir molts monestirs. Des dIrlanda i Anglaterra els monjos marxaven a predicar als regnes dels gals i els germnics. Els germnics no eren tots cristians, per el seu cabdill ms important shi va convertir (Clodoveu) i va regnar sobre els francs i ben aviat va dominar la meitat dAlemanya i bona part de Frana. Clodoveu va fer que el bateguessin a ell i tota la gent del seu poble lany 496, perqu creien que el du dels cristians era un dimoni poders que lajudaria a vncer. Escriure volia dir governar, perqu escrivien cartes a altres reis, es comunicaven amb el Papa de Roma. El monjo i sacerdot cristi Bonifaci volia demostrar as germnics del nord que Woten noms era una figura llegendria, de manera que va agafar una destral i va tallar larbre sagrat. Molts van deixarse batejar-se per Bonifaci perqu havien perdut la fe en el poder de Wotan i els altres dus, per daltres estaven empipats amb ell i el van matar lany 754. 20. NI HI HA CAP DU TRET DALL I MAHOMA NS EL PROFETA Vagaven pel desert amb els seu cavalls, vivien en tendes i lluitaven els uns contra els altres. Antics babilonis resaven al sastres i sobretot a una pedra que creien que havia caigut del cel, la pedra Kaba. En aquell temps viva a la Meca un home que es deia Mahoma, fill dAbd Allah, un home fort i viu de cabdells i barba negres. A Mahoma se li va aparixer larcngel Gabriel i li va parlar, es va sentir un profeta per la boca del qual Du anunciava la seva voluntat. Va predicar a la meca la doctrina del Du totpoders, del jutge altssim, que lhavia escollit a ell, Mahoma, com a missatger. nicament la seva dona i alguns membres de la seva familia i amics van creure. La familia i els amics del Profeta van haver de passar molts anys de gana i sofriment. En aquella ciutat hi havia molts jueus, de manera que els rabs que hi vivien coneixien la doctrina del Du nic. El fet que Mahoma va fer sortir de la Meca tots els seu partidaris i seguidors de Mahoma van comptar els anys des daquest, van anomenar Medina, la ciutat del profeta, Mahoma va ser rebut amb tots els honors. A Medina, Mahoma va

Breu historia del mn 23 adoctrinar els seus seguidors, que lescoltaven de grat. Els va ensenyar a tmer noms Du, que en rab es diu All, i ning ms. Resignaci en rab es diu islam, de manera que Mahoma va anomenar islam la seva doctrina. Un parads com aquest era per a la gent pobra que viva al desert ardent una promesa per la qual valia la pena lluitar i morir. Els de Medina, doncs, van atacar la Meca per venjar el seu profeta i saquejar caravanes. Els habitants de la Meca van assatjar Medina, Mahoma, acompanyat de 1.500 homes armats, va fer una perigrinaci a la Meca. Lhome pobre de qui tothom es burlava, convertit en un profeta poders, Mahoma va conquerir tota la Meca. Poc abans de morir va predicar davant de quaranta pelegrins: no hi ha cap ms Du que Allm Mahoma ns el profeta i cal sometre els infidels. Els va ordenar resar cinc cops al dia, mirant cap a la Meca, no beure vi i ser valents. Poc desprs, lany 632, va morir. Els rabs van seguir al peu de la lletra les paraules. Sis anys desprs de la mort de mahoma, els exrcits guerrers rabs havien conquerit Palestina i Prsia en batalles sagnants i havien fet un bot enorme. La gran ciutat dAlexandria tamb va caure en mans seves. Limperi rab es va estendre amb fora; el 670 els exrcits rabs tamb van intentar conquerir Constantinoble, lantiga capital de limperi Rom dOrient, per els seus habitants es van defensar durant set anys amb molta valenta, els rabs van conquerir lilla de Siclia. Van atacar la pennsula Ibrica, on des de la invasi dels germnics, quasi tota la pennsula es va trobar sota el domini rab.Van dirigir-se cap al regne dels francs. Potser seriem tots musulmans, com encara ho sn els perses i molts hinds, els rabs de Mesopotmia i Palestina, els egipcis i els nord-africans. A travs dels perses van conixer la magnificencia. Aviat van deixar de cremar llibres i van comenar recollir-ne i a llegar-los. Aristtil va aprendre a observar la natura i a preguntar-se per lorigen de les coses.

21. UN CONQUERIDOR QUE TAMB SABIA GOVERNAR Carlemany va ser un daquests governants. Per aix lanomenem el Magne. El successor del general merovingi carles Martell que va ser vent els rabs a Frana; es va proclamar emperador del regne dels francs. Aquella poca pertanyien la meitat occidental de lactual Alemanya i la part oriental de lactual

Breu historia del mn 24

Frana. Hi havia regnes allants que parlaven dialectes diferents, tenien costums i tradicions diferents i no se suportaven gaire entre ells. Els cabdills daquests regnes es deien ducs, i a Alemanya hi havia diversos ducats: bavaresos, suabis, alamans,etc. Carlemany tamb va utilizar aquest poder quan el 768 va convertir-se en rei. Primer va conquerir tot Frana. Desprs va travessar els Alps cap a Itlia, i va donar el poder del pas al papa de Roma, que va protgeir durant tota la seva vida. Espanya va lluitar contra els rabs, per aviat hi va desistir. A lest, lactual ustria havia tornat a ser atacada per hordes de genets asitics molt semblants als huns. Van vncer de tal manera que no en va quedar ni rastre. Carlemanys no va oblidar mai el ms important: posar sota el seu govern tots els ducats i tots els regnes alemanys per fer-ne un poble de deb. Per`pCarlemany se senta com el cap de tots els cristians, pensva que es poda obligar els homes a creure.

22. LA LLUITA PEL DOMINI DE LA CRISTIANDAT Cent anys desprs de la mort de Carlemanys Xina, que no estava protegida solament per la muralla, sin que en aquell temps era un estat poders i en ordre. A la Xina hi vivien els ms grans poetes que potser hi ha hagut mai. Limperi xins estava molt ben administrat i ben protegit. Lany 919 van proclamar rei com el duc dels saxons, Enric. El seu successor, Ot el Gran va infligir una derrota que es va installar a Hongria. Ot va concedir a un prncep Ot II que va concedir de la mateixa manera una part de lactual baixa Austria. Els pagesos no eren ciutadans del regne, no tenien el dret danar on volguessin ode conrear o no conrear els camps. No eren homes lliures. Auqest sistema social basat en les relacions al voltant de la terra sanomena feudalisme. A Europa lesclavitud va posar fi al cristianisme, els pagesos no eren esclaus, els poda menar el que volgus. Havien de conrear la terra per a ell i treballar per ell quan ho mans. En aquella poca tot Alemanya pertanyia a bocins a diferents nobles. Com que havien venut els magiars, el poder dels reis alemanys va tornar a crixer molt. Ot el Gran va rribar com a rei poders a Itlia, on una gran confusi i lluites sagnants havien esclatat entre els longboards. Va proclamar el vassallatge dItlia, i lany 962 va coronar emperador rom, com lany 800 ho havia estat

Breu historia del mn 25

Carlemany. El reis alemanys van tornar a ser emperadors romans. Al Papa primer li va sembla molt b, bones relacions amb els emperadors alemanys. Aquesta situacin aciat va canviar. En aquella poca el rei dAlemanya era un franc es deia Enric IV. El Papa no consideraba cap de tots els cristians, Enric IV encara no havia estat coronat emperador, per com a rei alemany crea tenir dret a ser-ho. Va comenar la lluita entre molta gent que estava a favor dEnric IV i molta altra de Gregori VII. Tots dos tenien ra. El Papa Gregori va comenar les hostilitats excloents el rei Enric, va prohibir que cap capella li fes missa. Enric va haver de declarar davant de tots ells que intentara que el Papa retirs la seva terrible excomuni. De manera que va viatjar a Itlia sol i sense exrcit per negociar amb el Papa i demanar-li que retirs lexcomuni. Els prnceps alemanys volien impedir que el rei Enric es reconcilis amb el Papa. El Papa el va fer esperar tres diez sencers a lentrada del Castell, descalc sobre la neu amb la gelor de lhivern, fins que sen va compadir i va reitrar lexcomuni. No va acabar amb la mort del rei Enrix, havia estat proclamat emperador, i la mort del papa Gregori.aconseguir que el papa Gregori fos destrut, per la voluntat daquest gran Papa va imposar-se posteriorment. El Papa va conertir-se en governant de la cristiandat.

23. CAVALLERS MEDIEVALS Els van demanar ajudar per alliberar la tomba, milers i milers de cavallers van exclamar amb entusiasme: Du ho vol, Du ho vol!. Lany 1096 van seguir el curs del Danubi fins a Constantinoble i van creuar lsia Menor cap a Palestina. Volien alliberar la terra en qu havia nascut la creu de Crist. A Jerusalem no es van comportar pas com a cavallers ni com a cristians. Van matar tots els musulmans de la forma ms cruel. Desprs van fer penitencia i, descalos, cantant, salms, van dirigir-se al Sant Sepulcre de Crist. Els croats van fundar un regne cristi a Jerusalem, protector del qual va ser Jofr de Bouillon. Els cristians, en el lluny Orient, van conixer la cultura dels rabs, larquitectura, el sentit esttic i lerudici. Es va reflecionar molt sobre com la doctrina dAristtil coincidia amb la de lEsglsia. Els croats van portar

Breu historia del mn 26

ara a Frana i Alemanya tot el que els rabs havien aprs i experimentat en les seves campanyes de conquista per tot el mn. 24. LEMPERADOR EN LPOCA DE LA CAVALLERIA En aquella poca plena daventures governava una nova familia de cavallers. Feien intercanvis, comer de canvi. els habitants de les ciutats eren cada cop ms rics i ning els podia manar perqu no eren pagesos I, per tan, no pertanyien a cap terra. Lemperador Frederic Barbaroja com a emperador rom germpanic, tambe volia dominar Itlia i fer que els ciutadans italians li paguessin impostos. Volien continuar sent tan lliures com gins aleshores. Barba-roja va creuar els Alps amb un exrcit i lany 1158 va reunir-se amb quants Mestres en lleis famosos que haurien dexplicar pblicament lemperador rom germnic, com successor dels csars romans, tenia els mateixos drets que ells mil anys abans. No volien pagar res. Lemperador va atacar amb e seu exrcit, sobretot Mil, el centre de la revolta. Aconseguir-hi ms glria era considerat la viva imatge dun cavaller, que era geners i sabia com celebrar un festa. Com a cavaller autntic, Frederic Barbaroja va acabar per unir-se a una croada. Va ser la tercera croada, lany 1189.Va estimar-se ms fer-lo per terra i va morir a lsia Menor, ofegat en un riu. El seu nt, que tamb es deia Frederic, va ser un home encara ms sorprenent i digne dadmiraci, va passar els primers anys a Siclia. Frederic shavia fet gran a Siclia, el seu tutor era un dels homes ms rellevants que mai hi hagi hagut: el papa Innocenci III. Aquest va aconseguir all que havia aspirat Gregori VII, el gran contrincant del rei alemany Enric IV. El seu poder arribava fins a Anglaterra. Lany 1215 va haver de prometre solemnement no fer mai ms res contra la voluntat del Papa. A partir daleshores Anglaterra va haver de pagar impostos al papa Innocenci III. Tots els prnceps alemanys van intentar guanyar-se Frederic, aix que de cop i volta es va convertir en un governant poders. Al capdevall, a Siclia hi havia regnat tots els pobles; fenicis, grecs, cartaginesos, romans, rabs, normands, italians i alemanys. Aviat shi van afegir els francesos. Li agradava conversar amb erudits musulmans, per era un cristi devot. malgrat tot, en saber-ho, el Papa encara es va empipar ms

Breu historia del mn 27

amb ell. Desprs va tornar cap a casa en vaixell, amb tots els regals que li havien fet el sold i ho van guardar tot a Siclia, on va fer treballar grans artistes. El seu propi fill es va posar contra ell i va fer revoltar els alemanys; el seu conceller preferit va passar-se al bndol del Papa, i Federic es va quedar sol, infeli i malcarat va morir lany 1250. Mentre Federic governava des de Siclia i es baravllava amb el Papa un altre cop les hordes de genets asitics van envair Europa. Aquesta vegada van ser els ms poderosos de tots, els mongols. Ni tan sols la muralla Xina no els va rebutjar. Primer van coquerir la Xina, i la van saquejar duna forma espantosa. Desprs van fer el mateix amb Prsia. Llavors van seguir el cam dels huns, vars i els magiars. Van devastar Hongria i Polnia. Finalment, lany 1241, van arribar a la frontera alemanya, a Breslau, ciutat que van conquerir i cremar. El seu imperi era el ms gran que hagus conegut el mn. En aquell moment, quan el perill era extrem, el cabdill dels mongols va morir i els guerres sen va tornar. Per els pasos per on havien apssat van quedar arrasats. A Alemanya, desprs de la mort del darrer Hohenstaufen va comenar un garbuix ms gran que el que hi havia hagut abans. Cadasc volia un rei diferent, de manera que no ho va ser ning.Tot el que era ms feble Com pitjor anaven les coses, ms esperaven el miracle. Simiaginaven lemperador assegut dins la muntanya; la barba roja li havia crescut a travs de la taula de pedra mentre ell continuava dormint. Al final no va ser pas aquelll miracle el que va posar orde al mn, Habsburg. Lany 1273 els prnceps lhavien escollit rei perqu confiaven que, pobre cavaller sense fama com era, no els destorbaria gaire. Va saber multiplicar els dominis i el poder amb molta facilitat. I lany 1282 el va cedir als fills. Era el pa dustria, Habsburg van convertir-se en una de les famlies ms opulents i influents dEuropa. Sens dubte dominaven millor el territorio familiar, s ad ir, ustria, que no pas limperi alemany. Lautntica poca caballeresca va acabar amb els Hohenstaufen.

25. DE LES CIUTATS I ELS SEU HABITANTS Els cent anys entre Frederic I Barba-roja i Rodolf I dHabsburg, Europa va canviar molt. Grcies a les croades cap a lOrient, els alemanys havien voltat pel mn i havien tancat contractes comercials amb pasos llunyans. Calien

Breu historia del mn 28

diners per fer intercanvis de que hi havia diners, hi havia mercats on es comparaven totes les mercaderies. No es podien establir a qualsevol indret, genrelament al voltant dun Castell (als burgs). Els que hi entrava i comerciava era burgs. Els comerciants viatjaven pel pas acompanyats dhomes armats, perqu molts cavallers eren tan poc cavallers que, eren simples bandits i espeiaven els comerciants per saquejar-los. Els artesans estaven units en associacions, gremis que eren garieb tan tancats i tenien un reglament gaireb tan sever com lestament dels cavallers. Els gremis tenien un reglament, que no sempre es mantenien. Els burgesos i artesans sovint sacrificaven els seus bns per construir una esglsia a la ciutat. IMportava moltssim que la nova esglsia o catedral fos encara ms gran, ms bonica i ms magnfica. Lesglsia era lobra de tota la ciutat (una ofrena comuna a Du. Edificis on cabia tota la poblacin de la ciutat, que hi anava a escoltar els sermons, hi havia nous ordres de monjos. Que peregrinaven pel pas femanant almoina, predicant la penitencia i explicant la Bblia. Eren els franciscans i els dominicis. Els jueus van ser ms maltractats, van romandre al llarg dpoques terribles. Es van dedicar al comer i sol podein ciure en determinades zones de la ciutat i portar determinants vestits. Les perones que havien rumiat molt sobre la Bblia i comenaven a dubtar dalguna postulat, heretges, les perseguien duna manera espantosa. A Frana hi va haver ciutats i esglesies abans que a Alemanya. Era un pas ms ric i havia tingut una histria ms tranquilla. Cap al 1300 ja conservaven les tevs i feien que els burgesos les administressin a canvi de diners, com havia fet Frederic II a Siclia. Poc abans del 1300 els reis francesos es van voncertir en els governants ms poderosos, perque Rodolf dHabsburg i va aocnseguir ms poder grcies a la cessi de terres a la famlia. Els francesos tamb dominava el sud dItlia. Van obigar el Papa a traslladar-se de Roma a Frana, on vivien en un gran palau a Aviny, gaireb presoners capitveri babiloni dels papes del 1305 al 1376dC. Els reis francesos van exigir regnar tamb sobre Anglaterra. I quan la famlia reial es va quedar sense hereu, els reis anglesos van reclamar el tron com a parents i sbdits dels reis francesos. Lany 1339 va comenar una guerra que va durar ms de cent anys. Eren anglesos i francesos que lluitaven entre ells

Breu historia del mn 29

per la independncia dels seus pasos respectius. Els anglesos van anar conquerint territorio francs perqu el rei francs era ximple i incompetent. Per el poble francs no volia ser dominat per estrangers, Joana dArc, es va posar al capdavant de lexrcit francs, el va guiar fins a foragitar els anglesos del pas. Els anglesos la van agafar presonera i la van condemnar a mort per bruixa lany 1431. Lpoca de la Guerra dels Cent Anys, abans de lany 1400, va ser una poca bigarrada, els cavallers preferien viure a les corts dels reis i prnceps rics i poderosos. A Itlia, a Flandes i Brabant les coses anaven meravellosament b. Poc desprs del 1200, la famosa universitat de Pars tenia vint mil estudiants de tots els pasos, que estudiaven i discutien les opinions dAristtil i comprovaven com savenien amb la Bblia. Aquesta vida va imposar-se a Alemanya. La terra de luxemburgesos va se gobernada des del 1347 per Carles IV, des de Praga. Lany 1348 v fundar una universitat a Praga. La cort del Rodolf IV a Viena, el fundador, era gaireb tan esplndida i roca com la de Carles IV.

26. UNA NOVA POCA A Florncia desprs del 1400 a les ciutats italianes, grans i riques, va comenar una noca poca. Els habitants de Florncia feia temps que no feien gens de cas de lemperador alemany. Eren lliures i independents i van comenar interesar-se per coses diferents de les dels cavallers i els artesans dabans, de lautntica edat mitjana. Era ms imporant ser una persona de deb, amb voluntat propia i judici propi. La independencia, la capacitat, la ra, el saber, lenergia era el ms imporant. Cap al 1420, els florentincs van adonar-se que havien canviat respecte de ledat mitjana. Buscaven alguna cosa que fos tan lliure, independent i desimbolta com ells. I van descobrir lantiguitat. Aquells homes van convertir-se ene els gran models, pel que fa a les cincies. Lloaven les meravelloses obres dels atenencs de lpoca de Pricles. Es va centrar latenci en Temstocles i Alexandre, en Csar i August. Era com si la lliure Florncia hagus de converitr-se en una ciutat com Atenes o Roma. La

Breu historia del mn 30 gent tenia la sensaci que lantiga poca de la cultura grega i romana havia renascut. Per aix aquesta pepoca sanomenava Renaixement. Sentenien una admiraci immensa per tot el que fos dpoca romana, de les quals hi havia runes per tot Itlia (runes del paganisme). Els florentins van comenar a contruirir altre cop amb columnes. En aquella poca van viure a Florncia grans pintors i escultors. Aquells pintors tamb volien entendre tot el que hi pintaven. A Florncia va viure un pintor que volia saber com eren en realitat totes les coses que pintava i quin mecanismo les governava, Leonardo da Vinci (1452 al 1519). Primera persona que va invesitgar la possibilitat de construir un ocell artificial (una mquina per volar). No noms mirava, tamb pensava. En aquella poca encara era perills tenir opini propia. El lpoca de Leonardo da Vinci viva a Florncia una famlia mol tirca i poderosa. Els Mdici, que van guiar la histria de Florncia amb el seu consell i la seva influencia. Lorenzo de Mdici (el Magnfic) va fer molt bon s de la seva gran fortuna. Tota aquesta alegra per la vida va escampar-se des de Florncia per tot Itlia. A la cort del Papa, es conctractaven grans artistes per construir palaus i esglsies amb aquell nou estil o epr guarnir-les amb pontures i escultures. Va se quan eclesistics rics es van convertir en papes que a Roma hi van viure els artistes ms grans de tot Itlia i hi van crear les seves grans obertes dart. Els papes eren ms aviat prnceps poderosos que volien conquerir Itlia. Per Frana i Alemanya es va escampar la doctrina de lantiguitat pagana. All els burgesos van comenar a ocupar-se amb els nous pensaments i els noves formes i a llegar els nous llibres llatins. Des del 1453 era ms fcil i barat, un alemany havia fet un gran invent (lart de la impremta). Linvent va consistir collocar lletres soltes sobre petits blocs de fusta, que podien collocar lletres soltes sobre petits blocs de fusta, que podien collocar en lnies dins dun marc i imprimr tantes vegades com es volgus. Era senzill i barat. Aviat hi va haver a Alemanya i Itlia un munt dimpremtes i de llibres impresos. Un altre invent va ser la plvora. A Europa els canons de plvora van comenar a dispararse el 1300. Durant la Guerra dels Cent Anys entre Frana i Anglaterra es van utilizar armes de foc, i desprs del 1400 sen va estendre ls. Als cavallers no els agradava, matar un home amb una bala des de llunt. El 1476 un prncep cavaller (Carles el Temerari), va voler conquerir Sussa amb

Breu historia del mn 31

un exrcit de cavallers cuirassats, van atacar a peu prop de Murten. Sussa va continuar sent lliure i lpoca dels cavallers va arribar a la fi. Anomenem lemperador alemany que regnava lany 1500 lltim cavaller (Maximilia) i de la famlia dels Habsburg. A partir del 1438 no dominava noms la seva terra nadiua, sin que eren escollits emperadors alemanys. Maximili va emprendre contra el rei francs per la possessi dItlia, va pagar soldat que anaven a la guerra per guanyar diners (lansquenets), que lluitaven per diners. Lemperador necessitava diners per apgar-los per nhavia de demanar de prestats als rics comerciants de les ciutats. El pintor alemany ms gran de tots els temps era Albrecht Drer.

27. UN NOU MN Noms alguns mariners nrdincs havien visitat alguna terra desconeguda a loest. Una gosadia com aquesta tan sols va ser posible grcies a un nou invent. I aquest invent tamb el devem als xinesos, es el descobriment de un imant penjant de manera que es mogui lliurement sempre sorienta al nord, s la brixola. Els xinesos feia temps usaven la brixola. El coneixement daquest aparell va arribar per mitj dels rabs als europeus, que el van conixer cap al 1200 durant les croades. Un itali de Gnova, que es deia Colom va teniir una idea que el mantena com embruixat. Sria molt ms senzill navegar per loce amb la brixola. Colom pensava que en un parell de diez es podra arribar a lndia per aquell nou cam, i la gent se lin reia, per no va afluixar. Colom es va dirigir a Espanya, lany 1479 dos regnes cristians shavien unit per el matrimoni dels governants, i des de feia ms de set-cents anys dominaven Espanya, intentant treurels de la capital, Granada, van expulsar-los del pas.. Colom va decidir de marxar despanya en direcci a Frana, per va trobar un frare que era el confessor de la reina Isabel de Castella que la idea de Colom el va seduir. Quan lhi van denegar, sen va anar cap a Frana. Llavors els territoris que volia descobrir haurien estat sota el domini del rei francs. Els espanyols el van cridar de nou i li van aceptar les exigncies, li van donar dos velers tronants i Colom en va llogar un tercer. El 3 dagost de 1492 havia partit de Frana, i finalment el 12 doctubre de 1492 van veure terra, per Colom no era pas a lndia, sin en una illa a prop

Breu historia del mn 32 dAmrica, estaven a les Illes dOccident. Per es pensava que era lndia i va prendre possessi del pas en nom del rei dEspanya. A partir de lany 1492 es considera que comena lpoca moderna. En tornar a Espanya, Colom va ser rebut amb gran joia, en viatges posteriors un governant espaol el va fer empreseonar i el va fer portar des de les ndies Occidentals encadenant cap a casa. Es va arribar a Amrica, perqu era aquest pas daurat el que buscaven els espanyols. Un dels conqueridors, Hernn Corts, volia explorar linterior del pas per descobrir-hi tresors llegendaris. Lany 1519 va partir de la costa i van arribar a lndia, van perdre el bandits espanyols, per Corts sen va venjar duna manera atro. Per un rei poders (Moctezuma) i lluny amb regals magnfics dor i plomes de colors i li van manar que sen torns. I Corts encara va sentir ms curiositat i ms cobdcia. Moctezuma va esperar Corts i els seus homes a les portes de la ciutat. A Corts el va impresionar especialmente el palau de Moctezuma. Al voltant daquest es reunia una cort dalts funcionaris (Mxic). Corts va fer empresonar el governant, per Mocctezuma no va gosar fer res contra els intrusos blancs. En esclatar una terrible revolta, Corts va voler obligar Moctezuma a demanar calma al seu poble des del terrat del palau. Aleshores Corts va demostrar el seu coratge, perqu amb un redut grup despanyols aconsegus fugir de la ciutat revoltada i arribar a la costa. Aviat va tornar amb ms soldats per destruir i cremar aquella esplndida ciutat. Els portuguesos havien trobat lautntic cam martim cao a lndia. Lnic que volien era or i ms or. Els ports europeus van esdevenir ms importants.

28. UNA NOVA FE Desprs de lany 1500 a Roma hi governaven papes. Lantiga esglsia de Sant Pere, que havia encarregat Constant el Gran, no els semblabva prou sumptuosa i van decidir construir una altra esglsia de grans dimensions i duna bellesa mai vista (costava molts diners). Alguns sacerdots i frares, van recollir diners duna manera que sadiu amb els ensenyaments de lEsglsia mitjanant les indulgncies.

Breu historia del mn 33 A la ciutat Wittenberg hi havia un frare, mart Luter, que lany 1517 quan un daquests venedors dindulgncies va arribar a Wittenberg auqest va pposar de manifest labs de lEsglsia. Sempre shavia sentit un pecador i noms la grcia infinita de Du podia salvar-lo del cstig div. En laferrissada lluita, Luter aviat va remarcar encara ms coses, va predicar i va escriure que, tret de la fe, tot s sobrer que aquesta grcia no requereix mitjancers. Luter no va ser pas la primera persona que pensava aix. Cents anys abans un sacerdot anomenat Hus va ensenyar el mateix a Praga. El van convidar a una reuni de lEsglsia a Constana, el 1415 el van cremar per heretge. Els seus partidaris van ser partidaris van ser exterminats, i mig Bohmia va ser arrasada. Luter i els seus seguidors potser haurien acabat igual, per els temps havien canviat. Els escrits de Luter, es venien i lleguen per tota Alemanya. Quan el Papa sen va assabentar, Luter va ser excomunicat. Llavors ell i els seus seguidors es van separar completament de lEsglsia. Alguns prnceps van unir-se a la Reforma, de desvetllar-se de nou la pietat dels cristians primitius. A Anglaterra el rei Enriuc VIII estava casat amb una tieta de Carles V, per no agradava al monarca angls. Lany 1533 el rei Enric VIII va abandonar lEsglsia romana i va fundar una esglsia propia que consentia el seu divorci. Carles V no estava satisfet amb els seu imperi. Va combatre contra prnceps alemanys partidaris de Luter, contra el Papa, contra Frana i Anglaterra i contra els turcs. Els turcs van arrasar Hongria i van avanar fins a Viena, el 1529. Finalment va collocar el seu germ Ferran al tron dustria i Alemanya, va donar Espanya i els Pasos Baixos al seu fill Felip i es va retirar el 1556 al monestir espaol San Jernimo de Yuste on va morir sol i decebut. 29. LESGLSIA EN LLUITA Ignasi de Loiola va tenir la idea de canviar la seva vida. Volia ser un guerrer de lEsglsia catlica, ja que havia caigut en un perill molt gran. Quan es va posar bo va anar a lau inversitat perque per a ell, qui vol dominar ha de saber-se dominar. Tamb volia desfer-se de tots els desitjos per no obeir cap altra voluntat ni cap altra finalitat que la de lEsglsia, va fundar la Companyia de Jess, els jesutes.

Breu historia del mn 34 Va lluitar a favor de lEsglsia, i lany 1540. LEsglsiia shavia docupar dels pobres per fromar la poblacin. Els jesutes van saber donar el millor. Com a Mestres van donar a conixer el seu pensament al poble i a la noblesa. Aquesta aspiraci de desvetllar-se de nou lantiga devoraci dels homes, per la renovaci, sanomena Contrareforma. A Frana, on els protestants sanomenava hugunots anaven pitjor. Lany 1572 la reina de Frana va convidar els nobles una festa de noces a la cort i els va fer matar a tots. El cabdill de tots els catlics era el rei dEspanya Felip II, se senta el mxim protector i combatent de lEsglsia. A les ciutats riques del nord hi havia molts protestants entre els burgesos. El duc dAlba hi havia molts protestants entre els burgesos. El duc dAlba va fer executar molts burgesos i nobles dels Pasos Baixos. Va esclatar una guerra terribles lany 1579 on les ciutats protestants dels Pasos Baixos es van alliberar dels espanyols. La reina Eslisabet era una protestant que va fer empresonar i executar la reina catlica dEsccia, Maria Stuart, va ajudar els protestants dels Pasos Baixos en la guerra contra Felip. Lany 1588 va marxar despanya per a sis mesos. Amb prou feines la meitat dels vaixells va tornar a Espanya. Van comenar a fundar colnies comercials al nord de les espaoles. Aviat a Amrica del Nord i a lndia, langls, i va sorgir un nou imperi.

30. UNA POCA TERRIBLE Lany 1618 van llanar tres representants el detonant duan guerra terrible que va durar trenta anys. Perqu es va conertir en u nhorrible batibull dhordes. Wallenstein donava suportar a lemperador, un nou pas, es va involucrar. Sucia, sota el govern del veot protestant Gustau Adolf, van reconquistar el nord dAlemanya i van dirigir-se cap a ustria, per el 1632, el catorz any daquesta horrible guerra, Gustau Adolf va morir en una batalla. Frana tamb va entrar en guerra perque cada pas mirava de treure profit daquella confusi generalitzada, avn lluitar contra els de lemperador. Wallenstein se senta ms poders, va negociar ell sol amb lenemic i lany 1634 va ser assassinat per un vell amic. Lany 1648 els emissaris dels diferents governants, van signar una pau. Alemanya shavia convertit gaireb en un desert. Aquells papes tenien por de la mgia i del diable.

Breu historia del mn 35

A la mateixa poca, el poble, que no havien oblidat les idees de Leonardo da Vinci i els altres grans florentins, es van afanyar a obrir els ulls i a reconixer el mn tal com s en realitat. Aquest mitj mgic era laritmtica que eren les lleis de la natura. La primera pesona del clcul en la natura va ser Galileo Galilei, que desprs de la mort de Leonardo va plantejar lelecci de ser cremat com a heretge sobre el moviment de la Terra, i no va ser cremat.

31. UN REI FELI I UN REI INFELI Lany 125 el rei angls va haver de prometre, la Carta Magna, que ell i els seus successors no emprenderien mai cap acci sense laprovaci prcia dels nobles i ducs del pas. Carles I volia regnar com li agradava, i el que ms li agradava era gastar molts diners. El poble no estava gens dacord.Entre ells hi havia els puritans que detestaven tota ostentaci i bona vida. El seu dirigent era Oliver Cromwell que amb les seves tropes va agafar presoner el rei Carles I, i va ser condemnat lany 1649 per no haver mantingut la promesa dels reis i haver abusat del poder. A partir daquell momento Cromwell va governar Anglaterracom a protector del pas.

Desprs morir, la monarquia va tornar a regnar a Anglaterra del 1688 ho va fer una casa reial holandesa. Els reis francesos tenien un pas poblat i benestant per governar. Lany 1643 va pujar al tron el rei Llus XIV, i va governar fins al 1715 que va mantener la lnea de Richelieu. Va decidir no donar ni tan sols un passaport a un francs sense el seu consentiment. Llus XIV va assumir el poder que havien posset Richelieu i Mazzarino. Lobra solemne lever que comencava a les vuit del mati, quan es dingava a llevar-se. Va construir el Castell de Versalles. Tenia ministres intelligents que sabien com treure diners del pas, comerciant. Les guerres que Llu XIV entaulava era per el seu poder i prendre territoris als pasos vens. Ell es consideraba lamo de tot Europa.

Breu historia del mn 36 32. QU SUCCEA ENTRETANT A LEST DEUROPA Va caure una desgracia sobre Alemanya. Lany 1683 un exrcit immens amb soldats darreu del pas sota el gran visir Kara Mustafa, mil vienesos van fugir de la ciutat perque els genets turca van assetjar la ciutat. El rei polons Joan Sobieski va a atacar als turcs ia quests van fugir de manera que els soldats imperials els van saquejar. Un general francs, el prncep Eugeni de Savoia, va conquerir cada cop ms territorio als turcs i a Viena havia guanyat poder, per no tenia garire relaci amb Occident. Lany 1689, Pere el Gran, aviat va alar Sant Petesburg i va atacar Sucia. El rei Carles XII va combatre Pere el Graan i el va vncer, va conquerir Polnia i va endinsar-se cada cop ms per Rssia. El seu exrcit gairebe havia mort de fam i lany 1709 el van anihilar i es va refugiar a Turquia. Volien escollir una tlre rei. Carles II va iniciar una nova guerra a Sucia, per lany 1718 va morir. 33. LEDAT MODERNA DE DEB Al 1700 les coses van comenar a canviar, la idea de la tolerncia i la ra podra i havia dunir els homes. La segona cosa important, la ra decidia com actuava la natura i qu succea al cosmos. Tots els homes tenen el mateix valor i exigien que els tractessin igual; tohthom ha de ser lliure de fer el que la seva ra i la seva consciencia li aconsellaven. Sobretot a Anglaterra i a Frana sanomena Illustraci. La tolerancia, la ra i la humanitat; sn els trets principals articles de fe de la Illustraci. Moltes guerres van acabar abans dhora grcies a posar-se a favor de les idees de la illustraci. Des del 1740 es va convertir el regne alemany en un estat modlic i a demostrar-los el valor de les idees dels seus amics francesos; tamb procurava introduir les noves idees en tots els camps. Una de les primeres accions va ser la tortura. Des del 1740 a ustria, Maria Teresa va atacar amb el seu exrcit la provincia de Siclia i la va conquerir, va lluitar durant molt de temps contra lemperadriu dustria. Aquesta era molt religiosa i una bona mare de famlia. Se senta mare de tot el seu regne i va ocupar Saxnia, silsia. El 1765 el fill de Maria Teresa, Josep, es va converitr en emperador.

Breu historia del mn 37

A Amrica els ciutadans de colnies ingleses es van negar als sbdits dAnglaterra a pagar-lis impostos. El dirigent de la independencia va ser Bejamin Franklin, sota daquest i George Washington van expulsar les tropes ingleses dell pas. I lany 1776 van declarar el dret de lhome a la llibertat i la igualtat principis constitucionals.

34. UNA REVOLUCI AMB VIOLNCIA Els pagesos treballaven fins a reventar i els burgesos pagaven impostos altssims mentre a la a cost els nobles malbarataven aquest diners tot mantenint ms o menys enginyoses. Maria Antonieta es va casar amb el futur rei de Frana. Ella pensava que havia de continuar tal com era en aquells moments. La revoluci va ser terribles i no hi quedaba res per pagar. Lany 1789 Llus XIV va convocar una asamblea amb els representants de la noblesa per que lhavien daconsellar com poda obtener ms diners. Va cridar les tropes per dissoldre lassamblea dels tres estaments. El poble de Pars es va indignar. Volien aplicar els principis de la Illustraci a tothom de lEstat, drets humans. Va comenar a negociar amb corts estrangeres perqu lajudessin contra el seu propi poble, els habitants de Pars van atacar el palau de Versalles, i el van posar sota vigilancia. Lassamblea que era els estaments que havien estat abolits, Assamblea Nacional. Els reis i governants de la resta dEuropa no estaven disposats a veure com el poder dun rei es limitava cada vegada ms. Prssia i sutria va enviar tropes a Frana per protegir el rei. Van inventar la guillotina per decapitar la gent. Els dirigents, Danton i Robespierre i enemis de Frana opinaven com Cat. El rei Llus XVI va condemnar Maria Antonieta i la va decapitar. Els pasos estrangers horroritzats van enviar trops cap a Pars i van vncer els alemanys. El cristianisme era una antiga superstici i havien abolit Du. El poder de Robespierre aviat va acabar. DAnton ja en tenia prou, i va exigir pietat i compasi. Danton tamb va ser decapitat. Shavia aconseguit la igualtat davant la llei i el poble estava tip de tanta sang i volia gaudir en pau i ordre. El tribunal revolucionari va ser derogat i lany 1795 es va escollit un govrn integrat per cinc persones.

Breu historia del mn 38 35. LLTIM CONQUERIDOR Lany 1769 els genovesos van vendre lilla de Frana als corsos. Napole va ser enviat als deus anys a lescola militar a Frana i aquest va ser anomenat ms tard general, com a cstig per lamistat amb els jacobins, el van destituir i el van expulsar del exrcit. 36. LHOME I LA MQUINA Entre el 1788 i el 1802 un agls va fer un experiment amb vaixells de vapor, i el 1803 Fulton va contruir un vapor de rodes. El 1807 es va fer el primer vaixell de vapor. I va viatjar de Nova York a una ciutat vena. Lany 1802 un cop inventats els rails, es contruir una mquina til, i el 1814, langls Stephenson va fer la primera locomotora. EL 1821 es va inaugurar la primera lnea frria entre dues ciutats ingleses. Linvent del tlgraf elctic va ser el 1753, per fins al 1837 no va poder enviar se un breu telegraf. La filadora es va comenar a experimentar el 1740, el 1783 es va millorar, per fins el 1825 no es va utilizar a tot arreu. El 1812 es va imposar la pena de mort per la destrucci de mquines per aquelles perones que odiaven haver sigut substiuits en els treballs per mquines noves. Lany 1848 Marx va fer la crida als treballadors, el Manifest comunista. Aquell mateix any va esclatar a Pars i a molts altres pasos una nova revoluci, en qu els burgesos van intentar daconseguir tpt el poder de lEstat per tal que ning no els dicts mai ms qu havien de fer amb les seves fbriques i les seves mquines. 37. A LALTRA BANDA DEL MAR Grcies al tren i al vaixell de vapor el mn shavia fet molt ms petit. Amrica era gaireb aqu al costat, a partir del 1800 l ahistria universal mirarem al nostre entorn per veure qu passava als pasos ven dEuropa. Xina era encara garieb el mateix pas que en lpoca dels governants de la dinsatia. Els avalots, les guerres de religi, la incessant agitaci que sacsejava Europa als xinesos els resultaven estranys, incomprensibles. Els governaven emperadors estrangers, que obligaven els xinesos a portar trena com a smbol desclavitud, els manxs, tamb era asitica, mateixes idees i sentiments que els xinesos i havien aprs i adoptat els principis de Confuci, de manera de limperi floria.

Breu historia del mn 39

De vegades arribaven a la Xina predicadors jesutes. Comerciants europeus portaven porcellanes de la Xina al seu pas. El anglesos havien sollicitat enviar un emissari a la cort xinesa i comerciar amb aquell pas. Els primers enviats europeu van tornar al Jap feia ms de 200 anys que havia estat un pas prohibit per a qualsevol estranger. Va contractar oficials almenys perqu formessin exrcit modern i anglesos perqu construssin una flota moderna. Va enviar japonesos a Europa perqu diessin la nova ciencia mdica i les altres cincies en qu tan havia progressat. Seguint el model dAlemanya, va introduir lensenyament obligatori per tal de preparar el seu poble per al combat. Els europeus estaven encantats: van crrer a vendre als japonesos i a ensenyar-los tot el que demanaven. En poques dcades els japonesos havien aprs lart europeu de fabricar mquines, guerra i pau. Amrica shavia independitzat dAnglaterra el 1776 i havien format una confederaci destats lliures. Els colons anglesos i espanyols, lluitant contra els tributs dindis, es van anar endinsant cada cop ms cap a loest. Oest era poblat per buscadors dor i aventurers. Cada vegada es fundaven ms estats als territoris que es prennien a les tribus dindis. Eren molts diferent entre ell. Eren al sud vivien de grans plantacions. Els colons tenien un territorio immens per apropiar-se. Feien la feina esclaus negres que es compraven a lfrica. Els tractaven malament. Al nord hi havia pagesos i ciutatss no gaire diferents de les ciutats dAnglaterra, don provenien els colons. No hi feien falta esclaus, era ms fcil i ms barat fer la feina un mateix.Els cristians opinaven que era una vergonya per a la confederaci destats, fundada segons els principis dels drets humans. Els estats studistes van declarar que necessitaven els esclaus. Deien un blanc no poda pas treballar amb aquella calor. Semblava que no shi poda fer gran cosa, amb les seves plantnacions enormes, eren molt ms rics i poderosos. Per finalment va aparixer Abraham Lincoln que ve tenir un dest poc com. Lany 1832 va lluitar contra el cabdill indi Falc Negre i desprs va ser funcionari de correus duna ciutat petita. Es va fer advocat i es va fer odis als propietaris de plantacions dels estats sudistes. El 1861 va ser escollit president, va ser prou motiu perqu els estats sudistes se separessin dels Estats Units i fundessin una confederaci propia destats esclavites.

Breu historia del mn 40 Va esclatar una guerra civil horrible. Per Lincoln lany 1865 va entrar a la capital dels estats sudistes entre els crits dalegria dels esclaus allibertats. Onze diez desprs un sudista el va assassinar durant una representaci teatral. Estts Units dAmrica, altre cop units, es van convertir en un dels pasos ms rics i poderosos del mn. Sembla que sense esclaus si que sen sortien.

38. DOS NOUS ESTATS A EUROPA Alemanya i Itlia no sn gaires antics. Desprs de la revoluci burguesa del 1848, Europa encara era un poti-poti de molts petits dicats, regnes, participants i repbliques aliades o enemistades de les formes ms diverses. En aquella Europa hi havia tres potncies importants: Amrica, ndia i Austrlia. Enmig dEuropa hi havia limperi dustria. Del 1848 hi regnava el ksier Francesc Josep. E un ksier de deb en el sentit ms estricte. Governava diferents pobles i pasos. Era Ksier dustria, re dHongria, comte-rei del Tirol i encata tenia un munt de ttols antics, rei de Jersualem i protector del Sant Sepulcre. Molts territoris italians tamb estaven sota el seu domini. Limperi alemany ja no existia i els diversos pobles parla alemanya van formar llavors una confederaci, Confederaci Alemanya, pertanyia ustria, al costat de Prssia, Baviera, Saxnia, Hannover, Frankfurt, Braunschweig. A cada territorio, hi regnava un prncep diferent i, cada un tenia una moneda, segells i funcionaris uniformats propis. Sempre havia estat poc prctic. Poc desprs de la revoluci burguesa del 1848, havia tornat a se un imperi. Un descendent del gran Napole havia sabut desvetllar el record de lantiga glria, escollit president de la Repblica i aviat emperador dels francesos sota el nol de Napole III. Frana era aleshores un pas especialmente ric i poders amb grans ciutats industrials. A lest les coses estaven aix: lemperador no era gens estimat al seu gran pas. Molts ciutadans rusos havien estudiat a les universitats de Frana o Alemanya i eren homes moderns que pensaven dacord amb els nous temps.Fins al 1861 no shi va abolir el vassallatge a limperi rus. La conseqncia, els estudiants i ciutats que havien estat escolaritzats odiaven mortalment el tsar. Espanya shavia quedat sense cap poder des que lany 1810. Els diversos pobles cristians que abans havia dominat van comenar a lluitar per la independencia amb la collaboraci entusiasta dEuropa. Primer van ser els

Breu historia del mn 41

grecs, i desprs els blgars, els romanesos, els serbis i els albanesos. Constantinoble se la disputaven rusos, francesos i austracs, cap estat volia cedir a un altre aquell sucos bot, Constantinoble va continuar sen turca. En aquella poca Frana i ustria es disputaven territoris italians, per els temps havien canviat. Es van fer conscients que no sols eren floretins o genovesos, venecians o napolitants, sin que tots plegats eren italians i que ells mateixos volien decidir sobre el seu propi dest. El Piemont i lilla de Sardenya formaven junts un regne petit per ferm sota el mandat del rei Vctor Emmanuel, ministre especialment intelligent i flexible. Volia el que tots els italians desitjaven feia temps i all per qu moltes persones havien vessat la seva sang durant la revoluci del 1848 i desprs: un nic estat itali. Cavpur era un lluitar que va buscar un altre cam, ms efectiu, i el va trobar. Va aconseguir convencer el cobdicis emperador dels francesos, Napole III, perqu dons suport a la llibertat i la unificaci dItlia. Lobjectiu dels italians es va aconseguir grcies a les negociacions de Cavour. En les diues guerres amb ustria del 1859 i el 1966, els exrcit austracs sovint van guanyar, per finalment el ksier Francesc Josep, obligat pel poder de Napole III no va voler lliurar als italians per tal de no enemistar-se amb el Papa. El 1866 ustria tractava de Prssia, el ministre de la qual era en aquell temps Bismarck. Aquest era un terratinent noble del nord dAlemanya satrevia a exposar calmosament la seva opini i la seva convicci al rei Guillem I de Prssia. Noms tenia un desig: donar ms poder a Prssia i, amb ajuda daquell pas, convertir el poti-poti de la Conferaci Alemanya en un gran imperi alemany unit. El 1862 no van voler concedir-li la gran suma que demanava dels impostos dels ciutadans i va convencer el rei dactuar contra la constituci i contra la voluntat dels diputats electes. El 1866, amb aquell exrcit tan ben armat i entrenat, seguint la voluntat de Cavour i contra els seus propis plans, va atacar ustria. Volia expulsar el ksier de la Confederaci Alemanya per tal que Prssia en fos el pas ms important i se situs al capdavant dAlemanya. Va vncer els austracs a Bohmia, batalla sagnant, i ustria va sortir de la Confederaci Alemanya. Napole III nervis a laltra banda del Rin es desenvolupava una potencia militar. Als francesos mai no els havia agradat que els alemanys tinguessin

Breu historia del mn 42

massa poder. Napole III a una declaracin de guerra les tropes alemanyes estaven ms ben armades i dirigides que les franceses. Amb la derrota de Frana, les tropes franceses havien protegit el Papa a Roma van haver dabandonar aquesta ciutat, que el rei dItlia va ocupar. Finalment, al gran sal dels miralls de Versalles es va fundar solemnement limperi o Reich alemany. A Pars, durant el setge, havia esclatat una revoluci obrera dall ms sagnant i hi van morir ms persones que durant la Revoluci Francesa. Durant un temps Frana va quedar afeblida i va haver de signar la pau. Alemanya i apgar una gran quantitat de diners, Llavors, els francesos van destruir Napole III i van fundar una repblica, nhavien quedat tips de reis i emperadors. Es va ocupar dajudar els qui estaven en la miseria extrema. Aviat va ser un dels homes ms coneguts dEuropa i els seus enemics el van reconixer dEuropa van comenar a repetir-se entre ells el mn. El segent ksier alemany, Guillemm II a la lalrga no el va poder suportar ms i el va acomiadar. Bismarck, ja vell, encara va viure a la finca dels seus pares uns quants anys, durant els quals va advertir que la nova orientaci del govern alemany era irrefleciva.

39. EL REPARTIMENT DEL MN Aviat arribarem a lpoca cases amb gas, desprs llum elctrica, mes tard el telfon. Tanmateix el sou no els era tan alt per poder comprar tot el que produen aquelles noves mquines immenses. Arribar a aques punt sanomena crisi econmica. Per tal devitar-la, calia que els pasos venguessin la major part posible de mercaderies que fabricaven les nombroses fabriques. Calia anar a pasos que no tinguessin, on encara hi hagus persones sense roba i sense sabates. Per exemple, lfrica com ms primeres matries daquestes es portaven a Europa des de les colnies ms podien produir les fabriques. I qui no trobava feina al propi pas poda emigrar a aquestes regions de lestranger. En aquest repartiment de la terra, els anglesos van endur-se la millor part. Els francesos tamb tenien algunes possessions. Els rusos no tenien cap colnia a laltra banda del mar, per s que un territorio immens i encara poques fabriques. Els japonesos el 1905 entre Rssia i el Jap, els japonesos van

Breu historia del mn 43 continuar construint noves fbriques i tamb volien territoris a lestranger per poder-hi vendre i enviar-hi habitants. Els darrers que van arribar al repartiment de la terra van ser Itlia i Alemanya que volien recuperar tot el temps perdut en els ltim segles. Alemanya era ms poderosa i tenia ms fbriques. En volia ms, i Bismack va aconseguir conquerir un territorio ms gran a lfrica. En la base de tota aquesta qesti ja es veu que cap pas no en poda tenir prou, per el mn ja estava repartir. Per aconseguir ,s colnies o simplement per impedir que un ve ms poders no robs les antigues, calia lluitar o, com a mnim, amenaar que es lluitaria. Aix que cada pas va armar exrcits i flotes poderoses i declarava a cada momento. Feia temps que sesperava una confrontaci terrible, per aix els estats multiplicaven els seu exrcits i construen cuirassats cada vegada ms grans. Finalment la guerra no va esclatar, lnic imperi dEuropa, ustria no tenia cap ambici en conquerir pasos a cones distants de la Terra. Des de la guerra amb turcs, havia intentat quedar-se els pasos de lEst que shavien alliberat de Turquia, per exemple, els serbis, tenien por daquest gran imperi i no van permetre que es continus expandint. Bsni, va ser assassinat per un serbi a la capital, Sarajevo. Els poltics ie ls caps de lexrcit austrav van declarar aleshores que la guerra amb Srbia. Rssia hi va intervenir, perqu temia que ustria no se li acosts massa. Alemanya, que estava aliada amb ustria, li va donar suport, i com que Alemanya va intervenir en la guerra, totes les antigues hostilitats van esclatar. Els alemanys volien destruir de seguida el seu enemic ms perills, Frana. Aviat tot el mn va entrar en el camp de batalla contra Alemanya i ustria. Milions i milions de persones batien les unes contra les altres, els afrincas i el sindis tamb van haver de llluitar. De cop i volta es bombardejava amb canons durant diez i diez la lnea de trinxeres de lenemic i desprs savanava travessant tanques de filferro espins i trinxeres remogudes. El 1915 tmab Itlia va declarar la guerra a ustria. Es lluitava amb avions al cel, es llanaven bombes sobre ciutats pacifiques, senfosaven vaixells de passatgers i es lluitava al mar i sota laigua, com al seu dia havia predit Leonardo da Vinci. Es van inventar armes terribles que cada dia mataven, senverinava laire amb gasos (qui respirava aquell aire moria).

Breu historia del mn 44

Alemanys i ustria regnava una misria horrible. El 1917 va esclatar a Rssia una revoluci, el poble no ho volia aix que hi va haver una altra revoluci, en qu els obrers de les ciutats industrials van guanyar el poder sota el comandament de Lenin. Els successors de Lenin encara van governar Rssia durant molts anys. Lany 1918, quean el president dels Estats Units, Wilson, va anunciar que volia una pau justa en qu cada poble determins el seu dest, algunes tropes dels exrcits alemanys i austrac van rendir-se i es van veure obligades a signar un tractat de pau. Aleshores en aquests pasos esgotats va esclatar la revolusci. Alemanya era la culpable de la guerra, aix qe havia de ser castigada. A Alemanya li van prendre no sols totes les colnies i el territorio que el 1870 havia conquerit a Frana, sin que tenia tota la culpa de la guerra. En la guerra van morir onze milions de persones i extenses regions van quedar arrassades de tal manera que amb prou feines es reconeixien.

Conclusi del Llibre


Gombrich fa un reps rigors i accessible de la histria des dels inicis de la humanitat fins al segle XX, sense oblidar cap de les grans civilitzacions que han marcat el nostre mn, de Mesopotmia a lImperi xins i del Renaixement a la bomba atmica. Escrita amb un estil directe i transparent, Breu histria del mn no es limita a explicar fets histrics sin que, amb mltiples ancdotes i interpretacions enginyoses, converteix la histria universal en una novella mgica i inesborrable. Tots els herois i els monstres de la histria se citen en aquest llibre nic i irrepetible, que va convertir el Gombrich en un autor dindiscutible renom. Una narraci brillant i una estructura esplndida les daquest llibre narrat amb un nervi i una passi que el fan enormement atractiu, que el converteixen en una bellssima sorpresa, que el fan un llibre irresistible.