EL PROCÉS D'EVOLUCIÓ URBANA DE LA VILA DE SANTA MARGALIDA

DE L'EDAT MITJANA FINS A L'ACTUALITAT

Antoni Mas Forners

8

EL PROCÉS D’EVOLUCIÓ URBANA DE LA VILA DE SANTA MARGALIDA
De l’edat mitjana fins a l’actualitat

Ho edita: Ajuntament de Santa Margalida Primera edició impresa: març 2011 Coordina la col·lecció: Antoni Mas ISBN: 978-84-606-5289-2 Dip. Legal: PM 352-2011 Disseny i maquetació: www.accentgrafic.com Impressió: Gràfiques SIBA, SL Tel. 971 52 32 44 07450 SANTA MARGALIDA (Mallorca)

EL PROCÉS D’EVOLUCIÓ URBANA DE LA VILA DE SANTA MARGALIDA
De l’edat mitjana fins a l’actualitat

Antoni Mas Forners

Mallorca 2011

.

Un treball que té com a objectiu contribuir al coneixement del nostre passat i del nostre patrimoni històric i cultural. La consolidació de la col·lecció. com s’eixamplaren els carrers a força de fer recular els enfronts de les cases i com. d’altra banda. en els quals el nostre poble ha anat creixent i desenvolupant-se. com s’obriren vies urbanes a l’interior del poble. i aquest perquè. com es consolidà en els segles XIV i XV.La vila és un poble antic. que ara podem conèixer com pertoca gràcies a aqueix treball de n’Antoni Mas. es construí la plaça de la Vila. La Vila és el que és com a conseqüència de tots aquests canvis. Són prop de vuit-cents anys d’existència. que aquest llibre que tenc el plaer de presentar reprèn i continua la col·lecció municipal de publicacions Tintinnanbula. per exemple. ho podeu llegir en aquest llibre de n’Antoni Mas. Vull remarcar. com molts d’altres pobles mallorquins. Hi podreu llegir. Un llibre rigorós. Podreu conèixer com. amb nombroses fotografies i plànols que il·lustren i reflecteixen l’evolució urbanística de la Vila. que pretenia millorar la salut dels margalidans. en què s’han canviat i ampliat dels carrers i s’han modificat els habitatges que constitueixen la població. Segurament hi ha pocs pobles mallorquins en què aquests canvis hagin tengut la importància que experimentaren a Santa Margalida. han anat desapareixent la gran majoria dels enfronts de pedra i dels casals que cridaven l’atenció dels visitants. com va créixer de manera espectacular entre 1500 i 1700 i. però amb la vista posada cap al futur que continuarà canviant el nostre poble. entre 1850 i 1920. de mica en mica però de manera 5 Presentació . Tot té un perquè. posteriorment. la cultura i el patrimoni del nostre municipi. que ha estat possible gràcies a l’acollida que ha tengut entre els margalidans. que té les seves arrels. per què és que s’hi produïren canvis de tanta d’entitat. per què és que la Vila és així com és urbanísticament en l’actualitat. fins al punt que podem afirmar que el poble actual resultaria pràcticament irreconeixible per als margalidans que hi visqueren fa poc més de cent anys. com s’ha anat formant el poble i de quina manera. com a conseqüència d’aqueix procés d’eixamplada. gràcies a l’execució de projectes municipals. però també desaparegueren o es modificaren placetes i raconades. com va néixer la Vila en el segle XIII. en l’establiment d’una nova població poc temps després de la conquesta del rei En Jaume. dedicada a donar a conèixer la història. però també didàctic. mostra com l’interès sobre aquests temes s’ha incrementat.

significativa. Santa Margalida. en els darrers anys. Des de l’Ajuntament hi volem contribuir facilitant la publicació d’estudis d’aqueixes característiques i posant-los a disposició de la gent del poble. 8 de març de 2011 La regidora de Cultura Maria Rosa Pastor Gual 6 .

entès com a residents a un indret on s’han agrupat les persones per viurehi conjuntament. Observant-ne la configuració. el turisme de masses. el clavegueram. es consolida. l’aiguacorrent. l’especulació. A altres ciutats sotmeses a situacions límits l’estructura antiga ha trontollat. la brutal pressió demogràfica al conjunt del municipi. És per mor d’això que una ciutat. A Santa Margalida la ciutat –la Vila— se n’ha sortit.La vila és el nom que es dóna al nucli de població per distingir-lo del camp. les rasants es canvien per a fer-les accessibles als vehicles. La morfologia de la ciutat deriva del grau d’estructuració de la mateixa societat que l’habita. es comporta com els essers vius i evoluciona constantment. les telecomunicacions. entenem com funciona la mateixa societat que l’habita i que la transforma. La ciutat es mantindrà viva. la relació entre els espais privats i públics. espais lúdics o industrials. els avanços tecnològics hi incideixen directament. o sigui vilatans. esportius. etc. tot desenvolupant-hi una societat. la tipologia dels seus habitatges. les cases s’alineen. la il·luminació. la vila de Santa Margalida— neix. apareixen les voravies. s’ha sabut transformar des dels seus inicis. en mostra l’evolució humana i el grau de desenvolupament social dels seus habitants. l’higienisme fa desaparèixer els cementiris interiors. Una ciutat –en aquest cas. com la societat que l’habita. s’han format guetos. s’hi introdueixen els banys. 7 Pròleg . viable. mentre sigui capaç de poder-se adaptar a tots els canvis que l’hi exigeix la societat. Les idees canvien les ciutats. culturals etc. la fe hi construeix esglésies. Son Serra). En els darrers temps els canvis han experimentat una acceleració que de vegades els ha fet vertiginosos: la fi de l’agricultura com a activitat majoritària. la presencia d’espais destinats al comerç. Els margalidans anomenen així el seu poble i a ells mateixos “vileros”. el naixement d’altres nuclis dins el mateix terme municipal (Can Picafort. Un mot que podríem assimilar al concepte de “ciutadans”. al passeig. desapareixen els horts interiors. substituïda per una societat de serveis. s’ha romput la vinculació entre la ciutat històrica i la ciutat nova. decau i fins hi tot pot morir. l’art les maquilla. quan s’hi va concentrar la població fins els nostres dies. el poder hi edifica cases senyorials. els serveis sanitaris. creix. etc.

tota moda i tècnica del moment arribarà a quedar obsoleta. Això darrer. Ho fan construint un coneixement que permet valorar quins són els elements que configuren l’anima de la Vila. és necessari perquè les noves generacions puguin entendre el que la ciutat representava per a ells i garantir-ne la pervivència com a organisme viu. 8 . Arquitectes. planifiquen o administren la ciutat. digne de mantenir i per mostrar l’evolució de la nostra civilització. tenint en compte que sempre evolucionarà. Aquest coneixement és el que han de tenir a l’abast els diferents actors que intervenen. però que la ciutat ha de perdurar. Aquest coneixement és fonamental per tenir consciència de quin és el patrimoni valuós. com el plànol de Santa Margalida dels segles XVI-XVII. fent servir per això el seu gran coneixement de la Vila i la seva evolució social e històrica. estudi i anàlisi d’una nombrosa documentació arxivística i gràfica (de vegades excepcional. Treballs com aquest son els que permeten conèixer la ciutat. en aquest cas de Santa Margalida. Glòria Druguet Tantinyà – Antoni Domingo Pons. basada en la consulta. l’esborrany del plànol d’en Jeroni de Berard de darreries del segle XVIII i els conjunt de plànols que defineixen les noves alineacions de finals del segle XIX) Antoni Mas ha estat capaç de sintetitzar-ho tot.Aquí radica la importància de la feina feta per n’Antoni Mas. que tota època. quins són els valors patrimonials de Santa Margalida que s’han de preservar i fer compatibles amb la modernització de la ciutat i la societat.

s’ha perllongat prop de set anys. de la bibliografia pertinent i en reconstruccions cartogràfiques basades en les dades estudiades. En relació a l’anterior. 9 I ntroducció . de l’Arxiu del Consell de Mallorca i de la Biblioteca Bartomeu March. que es poden consultar en la versió electrònica d’aqueix llibre. les paraules de la presentació d’en Rafel Bordoy. que inclou també un apèndix de centenars de regests documentals. que són part d’aquells en què s’ha basat la redació del treball i que procedeixen tant dels arxius de la Vila com dels de Ciutat. La redacció d’aqueix treball. durant més de set-cents anys. Més concretament. Vull agrair també els comentaris que m’ha fet en Pere Salas. La naturalesa divulgativa d’aqueixa edició ha fet que hagi preferit no citar la majoria de les fonts i de la bibliografia. unes cases. de 1960. el nucli de població on viuen. uns carrers i unes places que han estat objecte de contínues modificacions i canvis. fruit tant de les circumstàncies socioeconòmiques per les quals ha passat al terme. allò que he duit endarrer és escriure un llibre amb una finalitat ben concreta: que la gent de la Vila –així l’anomenam els vileros— pugui conèixer el procés de formació del poble. a més. un treball que pretén donar a conèixer un determinat tema o procés històric entre un públic més o manco ampli. vull fer menció a les atencions que he rebudes del personal de l’Arxiu del Regne de Mallorca. cosa que ha permès modificar determinades hipotesis gràcies a la descoberta de noves dades documentals. penjada en el web de l’Ajuntament. d’àmbit illenc o estatal. permet ajudar a valorar el patrimoni cultural. Un espai. com a portada del llibre.Aqueixes planes pretenen ésser allò que en diuen un llibre de divulgació històrica. duita a terme de manera intermitent. les fotografies i els mapes que m’han proporcionat Miquel Monjo. així com s’ha anat consolidant. com de la incidència d’altres fenòmens. històric i artístic que enclouen els carrers de la Vila. Vull agrair molt especialment a en Salvador Piña que ens hagi autoritzat a emprar el seu quadre del carrer Cladera. I això amb la convicció que el coneixement d’aqueix passat pot ésser d’utilitat per entendre el present i que. Però que aquest treball sigui de naturalesa divulgativa no vol dir que no hagi intentat ser rigorós: totes les dades i argumentacions es basen en la consulta de nombrosa documentació. Maria Fornés i Josep Morata i l’amistat que em demostraren n’Antoni Domingo i na Glòria Druguet quan accediren a fer el pròleg del treball. que han modelat l’estructura urbana de la Vila. és a dir.

especialment a aquells que els hagueren d’abandonar cercant una vida millor. voldria dedicar aqueix llibre a la memòria dels meus majors.Agraesc sincerament als diferents batles de l’Ajuntament d’aquests anys (Antoni del Olmo. com també a la de tots els que trescaren i habitaren aquests carrers. per la confiança que va depositar en mi quan em va encarregar aqueixa i d’altres feines. a la regidora de Cultura. Aina Rodríguez i Martí Àngel Torres) que hagin fet costat a aqueixa recerca. Santa Margalida. però vull fer esment. febrer de 2011 Antoni Mas 10 . Maria Rosa Pastor. Gràcies a tots i a totes. Finalment. de manera molt especial. i que esper haver sabut correspondre.

el camí de la Font (l’actual Joan Monjo March). que es creuava amb el camí que. aqueixes edificacions s’haurien situat al turó de l’església. el passeig des Povàs (d’obertura més tardana) i a devora de l’església. de l’alqueria possiblement s’haurien situat en l’espai comprès en l’àrea triangular que conformen la plaça de la Vila. les dades de què disposam suggereixen que el primer assentament que va incidir en l’actual trama urbana fou l’alqueria (poblet o llogaret) andalusina de Hiachat o. que es bifurcava en els actuals camins de Reboster i des Pontarró (que connectaven amb el camí de Muro i Artà). almanco en relació amb d’altres alqueries i rafals del terme. L’estudi de la documentació d’època posterior a la conquesta catalana de 1229 permet inferir que en el turó que ocupa el nucli urbà actualment. Cal pensar que l’àrea de residència de l’alqueria va ser seleccionada a fi d’evitar els perills d’inundacions i de malalties que patien les terres de l’alqueria de Hiachat i de les proximitats.1 Antecedents: l’època andalusina o islàmica (902/903-1229) Tot i que a l’espai que actualment ocupa el nucli urbà de la Vila s’han localitzat restes arqueològiques d’època prehistòrica. El territori assignat a l’alqueria ocupava les terres en què actualment s’aixeca la vila de Santa Margalida i bona part de les que l’envolten. el camí d’Hero (actual Antoni Maura). que es dirigia cap Alcúdia i Artà. a fi de resguardar-se de la tramuntana. profunds i argilosos de vora el turó. en concret a la plaça de la Vila. d’una part. Així doncs. originades per les dificultats per al drenatge en temps de pluja. el de Baltasar Calafat i Femenia. i l’actual carrer Joan Ordines Tous. des de Muro. causats. es localitzava un creuer de camins on confluïen l’actual carrer de les Vinyes (el camí que es dirigia cap a Muro i l’Albufera) i que arribava a la plaça de la Vila pels actuals Baltasar Calafat Femenia i Constitució. per ser més exactes. el carrer Monjo March. l’anàlisi de la informació documental i de l’estudi del procés de la formació del nucli medieval cristià. i al coster d’aquest. o zona de residència. es dirigia cap a Artà. 11 . els camins que confluïen a l’àrea de residència d’aqueix assentament. per la presència de zones embassades en els terrenys baixos. suggereix que els habitatges. per les sortides de la síquia Reial i d’altres síquies que hi vessaven l’aigua (com les de s’Abellar i des Clavet) i. L’anteriorment exposat. Atesa la grandària del territori assignat a l’assentament (més de 250 quarterades) cal suposar que s’hi localitzava un grup d’edificacions relativament important. de l’altra part.

Els antecedents de la Vila: l’alqueria andalusina de Hiachat (902/903 .1229) Camins existents en el s. XIII Zona on possiblement es trobaven els habitatges de l’àrea de residència de l’alqueria de Hiachat 100 m 12 .

cedí en feu diversos territoris –anomenats cavalleries— a diversos particulars. 1 13 . el de Castellet. Mallorca. que establiren als nous pobladors que s’assentaven en aquests territoris. el comte donà tres alqueries al bisbe i capítol de Mallorca i dues jovades a la parròquia de Santa Margalida (part de l’actual nucli urbà). Aquests feus o senyorius feudals eren . Història de Muro. el terme de Santa Margalida té una extensió calculada de 8. constituïren el terme o parròquia1 de Santa Margalida2 formaven part del patrimoni rebut pel comte d’Empúries en el repartiment de Mallorca i passaren a integrar la seva baronia (senyoriu feudal) a l’illa. De les seves terres a Santa Margalida. 189-190). que passaren a ser-ne senyors. Política y finanzas del Reino de Mallorca bajo Pedro IV de Aragón. que a 1248 es convertiren en parròquies. a partir de 1248. i a mesura que s’anaven instal·lant els nous pobladors cristians. els de Santa Margalida i Hero (on s’aixecà la majoria de la Vila). 1982. Pàg. Palma. 1989. Actualment. 167). A més. A moltes d’aquestes alqueries es construïren petites esglésies. 1229-1349. la vila i el terme de Santa Margalida prengueren el nom de l’advocació a la qual fou dedicada l’església bastida en els terrenys de l’alqueria de Yachat o Hiachat (la sgleya de aquí instituhida de Hiachat –1247–). tenia una extensió d’unes 12. a la part forana de Mallorca s’anaren formant nuclis de població situats a les alqueries més importants o de terres més fèrtils. com també la baronia del Comte d’Empúries i les terres cedides al Bisbat de Mallorca i les Jovades donades a la parròquia. comportaven per als seus senyors diversos drets sobre aquestes terres. 2 Primitivament. ja documentada a 12433 i definitvament institucionalitzada com a parròquia en una Aquests mots eren pràcticament sinònims a l’edat mitjana mallorquina (Pau CATEURA. el d’Alcudiola i el de sa Torre. Vol II. La creació de la parròquia de Santa Margalida Poc temps després de la conquesta. Com és evident. al municipi actual.Ramon ROSSELLÓ.000 hectàrees. fins que a 1837 se’n segregà Maria de la Salut.479 ha. 3 En aquesta data Berenguer d’Ivorra era rector de la parròquia de Santa Margalida (Gabriel ALOMAR . Pàg. Aquests feus.2 El nucli medieval cristià (1230-1500) El repartiment Les terres que.

Arxiu Torrella armari 14. La pràctica absència de documentació referida a la colonització de l’indret on ara s’aixeca la vila –un únic document9— fa que no puguem conèixer si durant el segle XIII ja s’hi havia format un nucli de població. com ja havíem dit. Noticiari. Jornades d’Antroponímia i Toponímia. (Pau CATEURA.utilizando con preferencia y por las razones señaladas el de parroquia”. 14 . Palma. Formació i expansió del feudalisme català. Ramon ROSSELLÓ. 1981. Palma.6 com també el nucli de població que es va formar en les terres de l’alqueria (ville et parrochie Sancte Margarite de Muro a 1321). les notícies documentals del segle XIV. les dades de què disposam indiquen que la parròquia hauria estat dedicada a Santa Margalida per mor que el primer o els primers clergues de la parròquia creada a Hiachat procedien d’una parròquia o monestir anomenat Santa Margalida d’Empúries (Sanctae Margaritae de Empurias). Pàg. 72-73. 58v). 2003. 109). Història de Santa Margalida. De la prehistòria al segle XVI. a partir de la primera meitat del segle XIV. 69). degué servir com a factor de cohesió dels pobladors assentats a la parròquia. 2005. 2005.) Por consiguiente. Segons una antiga tradició. “resulta significativo que en la documentación bajomedieval de Mallorca villa y parroquia se conviertan en términos intercambiables. 9 Ramon ROSSELLÓ. recollida per Joan Francesc March i Ramon Rosselló a la seva Història de Santa Margalida.4 Durant el segle XIII. Política y finanzas del Reino de Mallorca bajo Pedro IV de Aragón. relatives a la consolidació del nucli. amb dues jovades de terra (32 quarterades) per al sosteniment del rector i del clero. 7 Joan Francesc MARCH. y batlia -unidad administrativa.“Petits senyors i grans pagesos. 465-502. En tot cas. Mallorca. 6 Vegeu-ne una mostra. Sobre el procés de colonització de la resta del terme podeu veure: Antoni MAS. es convertí en terme municipal–. 34) parrochie Sancte Margarite de Muru (1272 ECR 348 f. los hombres de la baja edad media no parecen haberse mostrado excesivamente escrupulosos a la hora de deslindar conceptos para nosotros unívocos com son los de villa -unidad de población-. situada dins els terrenys de la cavalleria de Santa Margalida i de les jovades de l’església. parroquia -circumscripción eclesiástica-. al mateix espai en què s’hauria situat l’àrea de residència de l’alqueria andalusina de Hiachat. la parròquia hauria estat dedicada a Santa Margalida com a conseqüència de la troballa d’una imatge de la santa a una cova situada aquí on ara és l’església7. 189-190). Pàg.. orginaris en la gran majoria de Catalunya. Matheo Aham qui alias per gentes voccaris Maymon habitatori Sancte Margarite de Muro (1273 ECR 348 f. La desaparició de la gran majoria –o la totalitat— de la població andalusina o musulmana i les dificultats per a la colonització segurament expliquen que els 4 Gabriel LLOMPART . 1248-1998. fan pensar que aquest es devia reduir a algunes cases situades en les proximitats de l’església. com també el terme assignat a la parròquia5 –que.com la cavalleria o senyoriu feudal que la comprenia (cavalleria nuncuptae Sanctae Margaritae de Muro et de Ero). l’advocació a què va ser dedicada l’església creada a l’alqueria de Hiachat o Yachat (Santa Margalida) va substituir el topònim andalusí i va passar a designar tant aqueixa alqueria (alqueria Sancte Margarite –1340–). València. recollida de documents del segle XIII: termino Sancte Margarite de Moro (1270. Un cas de transplantament d’advocació i topònim”. Mallorca.butla del papa Innocendi IV de 1248. Aquests no haurien fet altra cosa que dedicar la nova parròquia a la mateixa advocació del monestir o parròquia del qual procedien.Joana Maria PALOU. pleg 32 núm..8 Aqueixa església. termino sive parrochia Sancte Margarite de Muro (1273 ECR 348 f. Diferenciació i conflictivitat social a la ruralia de Mallorca”. Tanmateix. que va ser dotada. 1982. 5 Tal com indica en Pau Cateura. (. Documents per a la història de Santa Margalida. Commemoració del 750è aniversari de la Bul·la del Papa Innocenci IV. Pàg. El feudalisme comptat i debatut. Palma. 1998. 8 Antoni MAS: “De Santa Margalida d’Empúries a Santa Margalida de Mallorca.

molt probablement no arribava al 40% del total municipal. durant tota l’edat mitjana. no hi contribuïen els focs amb una riquesa inferior a 10 lliures ni aquelles persones que fes manco de 10 anys que no habitassin a Mallorca (Álvaro SANTAMARÍA. 10 15 . a l’evolució numèrica d’aquest. Es tracta d’una població molt inferior a l’assolida a termes veïnats. Francisco SEVILLANO. Palma.12 Segons es desprèn de la documentació. 155-122. tenguessin una població molt poc important durant la resta de l’edat mitjana. ja que durant tota la segona meitat de la centúria es documenten l’obertura de carrers i nombrosos esments establiments de trasts i de cases situats a la Vila. 1981-1984. Historia de Llucmajor. 167-198. “Demografía de Mallorca. Despossessió pagesa. Siglos XIV. 1989. Hem estimat els efectius demogràfics –de manera estrictament hipotètica— multiplicant les recaptacions conservades del morabatí de Santa Margalida per diversos coeficients. Pàg. Pàg. la densitat no arribà mai a un morabatí o llar per quilòmetre quadrat. La riquesa de Mallorca al segle XIV. XV. Sobre això. 1997). 20. Análisis del morabatín de 1329”. Vegeu també Bartolomé FONT OBRADOR.terrenys de l’alqueria de Hiachat i de les alqueries i rafals dels seus voltants. tal com es pot apreciar a la documentació notarial. que estaven obligats a pagar la gran majoria dels caps de família i aquelles persones que tenien una llar independent—. Treball de tercer cicle. El segle XIV: la formació de la vila de Santa Margalida Una de les característiques de la parròquia o terme de Santa Margalida durant el segle XIV i. Pàg. A totes les recaptacions del segle. creixement i concentració de la població: Santa Margalida. 53 dels quals (el 57%) residien a la vila i 40 (el 43%) a fora --és a dir. Així ho indica l’evolució de les recaptacions conservades del tribut del morabatí –una quantitat fixa. i per tant. Els resultats d’aquestes estimacions indiquen que la població màxima del terme de Santa Margalida (que també incloïa l’actual municipi de Maria de la Salut) al segle XIV hauria oscil·lat entre 400 i 600 persones. Pàg. que la població de la Vila constituïa com a molt el 40% dels efectius Alvaro SANTAMARÍA. “La demografía de Mallorca a través del impuesto del morabatí. de manera hipotètica. 1973. La quantificació del nombre de morabatins recaptats. Mayurqa. com Alcúdia. Vol. Palma. al terme. Volumen primero. en una talla –llista de contribuents— de la parròquia on es computaren 93 focs.(Antoni MAS.10 La majoria d’autors que han estudiat la demografia mallorquina han estimat la població multiplicant la recaptació del morabatí per un coeficient. però fora del nucli-..1459-1595. Muro i Sineu (on s’havien consolidat nuclis importants). 12 Antoni MAS. 102-121. contemporània i posterior. vegeu la redaccio referida a la segona meitat del segle XIV. Palma. 155-222).13 Si consideram. 1994. Palma. Una aportació al seu estudi”. “Demografía de Mallorca. del flux migratori des de Catalunya. 50. “El procés repoblador a Mallorca durant la primera meitat del segle XIV. La població que residia al nucli.11 La densitat no augmentà de tot i la perduració. Pàg. era la baixa densitat de població. ja que entre d’altres. núm. Evolució i tendències econòmiques. en general. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. y XVI”. 34. núm.. que havien tengut una població important abans de la conquesta catalana. 13 Així ho fa pensar que a 1459. que constituiria la suma de la grandària mitjana de la família i que també inclouria els exempts de satisfer aqueixa tributació. En la primera meitat del segle XIV aqueix percentatge devia ser molt inferior. important en termes relatius. 257. 11 El nombre de focs devia ser superior –però no gaire– al del contribuents al morabatí. Palma i Josep Francesc LÓPEZ BONET. per tant. i a Artà i Petra. Universitat de les Illes Balears. permet acostar-se a quin era el nombre de famílies o llars del terme. la majoria de la població devia residir a les edificacions situades a foravila (alqueries i rafals) que devien ocupar més del 95% de l’extensió del terme.

tanmateix. que es dirigia cap a l’església i ja documentat en la primera meitat del segle XIV. tot i que només fos per la significació jurídica. sembla que el nucli –que en un document de mitjan segle XIV és anomenat “la població de Santa Margalida” (populationem Sancte Margarite)— no havia estat objecte de cap tipus de planificació prèvia. en nom del municipi.demogràfics del terme. entre els confrontants de l’alqueria de Femenia. 229-272. Mallorca. tret de mostrar que hi havia cases tant dins el terme de la cavalleria de Santa Margalida com dins el de les Jovades de l’Església. una espècie d’eixamplada dels carrers que s’hi creuaven. s’esmentassin els honors i possessions de diversos pobladors de Santa Margalida (honoribus et possessionibus diversorum populatorum de Sancta Margarita) i. les possessions dels pobladors de Santa Margalida (possessionibus populatorum de Sancta Margarita). la població de la vila degué arribar als dos-cents habitants. i. Aquest casal.2000. circumstància que sembla que va ser la més habitual en les poblacions mallorquines aparegudes en el segle XIII i també en aquelles que no varen ser afectades per les Ordinacions de Jaume II (1300). ja apareix documentat l’any 1340 com l’alberg que tenien els senyors de la cavalleria a l’alqueria de Santa Margalida (hospicium mei et meorum in alqueria Sancte Margarite). Un hom coneix. En tot cas. Els efectes de la gran epidèmia de pesta negra. com a màxim. i segurament no gaire compacte. degueren causar que el petit nucli de població estàs a punt de desaparèixer: 14 Antoni MAS: “Les Ordinacions d’en Jaume II i la seva aplicació a Petra. en un altre document. Possiblement era aquella que apareix esmentada a 1358 (la plassa del dit loch) i la mateixa que després fou coneguda com la plaça del Porxo. que a la població hi havia una plaça. els actuals Baltasar Calafat i Femenia i de l’Escola. reteren homenatge al nou rei de Mallorca. L’escassa documentació de la primera meitat del segle XIV no permet conèixer quina era l’estructura del nucli de població. Andreu: L’ordinació de Petra. és que la població es formàs a partir de la construcció d’habitatges que confrontaven o se situaven en les proximitats d’un camí d’època andalusina –l’actual carrer Baltasar Calafat i Femenia— com a conseqüència de l’atracció que suposaven les funcions religioses i administratives de l’església. situats en aqueix indret. Una aproximació des de la perspectiva de la història agrària”. econòmica i religiosa i que es localitzaven totes en aqueix indret: la rectoria.14 El més probable. com era el cas de Santa Margalida. que assolà gairebé tota Europa. que posteriorment es convertí en el palau dels comtes de Santa Maria de Formiguera. que limitava amb la cavalleria de Santa Margalida. Molt probablement les cases es devien situar als voltants de la plaça i de les úniques edificacions rellevants. el nucli devia ser de dimensions molt reduïdes. per tant. en la qual es reuniren l’any 1343 els habitants de Santa Margalida per nomenar els síndics que. Pere el Ceremoniós. la rectoria i el casal de la cavalleria. l’església i el casal dels senyors de la cavalleria. 16 . a més. de la parcel·lació de part de les terres de les proximitats. any 1300. En tot cas. Pàg. Teoria i realitat. a J. Així sembla indicar-ho que que a 1350. s’obtenen unes xifres que suggereixen que.

que ens proporcionen una imatge de quina seria l’estructura del nucli: l’única zona relativament compacta se situava en les proximitats de l’església. tret del actuals Baltasar Calafat i Femenia i Joan Monjo March. que eren part de camins més antics. que habitualment els límits descrits de les cases fossen possessions i honors –termes que aleshores es podien referir a un tros de terra—. o per donar pas a immobles que no en tenien. Els camins i carrers. que. establissin quatre cases vora el seu casal. la senyora 17 . podien contenir edificacions. en els carrers Cladera. Així ho fa pensar. confrontant amb camins i caminois. La intensitat d’aqueixa puja. La primera referència que coneixem sobre l’obertura planificada d’un carrer és d’un document del 5 de març de 1368. cosa que fa pensar que al terme s’assentaren un bon nombre de famílies procedents d’altres indrets. en la confluència d’aquests dos darrers carrers se situava la plaça. la recaptació del morabatí –97— s’havia multiplicat per dos d’ençà de 1350 –45-). Fins i tot s’assenyala la presència d’un hort dins la vila. en termes relatius (a 1364. quan en Ferrer Font i la seva esposa Magdalena. L’anterior degué causar un augment de la necessitat d’habitatges. hi tengués fins a tres cases. un altre veïnat del terme. Probablement. fa pensar que a la dècada de 1360 encara no s’havien reocupat totes les cases que havien quedat buides després de la pesta. la magnitud d’aquesta pèrdua s’explica perquè Santa Margalida fou un dels primers focus de contagi de la malaltia. que confrontava amb un camí públic. en cedís una com a dot de la seva filla i n’establís altres dues en aquests anys. que hauria duplicat la població. de Santa Margalida. que confrontava amb les cases de l’esmentat Ferrer Font. Baltasar Calafat i Femenia i de l’Escola. Els senyors de la cavalleria. no es pot atribuir únicament al creixement natural. que en Mateu Font. en Bernat Venrell. la rectoria i del casal de la Cavalleria. i que els senyors de la cavalleria. el terme va perdre el 40% dels efectius. Aqueix any es documenta l’establiment d’un solar per fer-hi cases dins el terme de les Jovades de l’Església. Entre l’any 1368 i les darreries del segle es documenten transaccions de béns situats al nucli o en les proximitats. Aqueixa darrera circumstància apareix documentada a 1373. almanco. concretament. pas) a les cases que adquiria per un camí que en Ferrer Font i na Magdalena li assignaven vora el colomer de la cavalleria i no per l’indret on hi havia el portal de la casa d’en Ferrer Font. que es comencen a localitzar indicis del creixement del nucli. a 1368. tanmateix. No és fins prop de vint anys després de la pesta. la majoria dels quals es degueren convertit més tardanament en carrers. La població havia crescut molt. tanmateix. En el document s’indica que l’esmentat Mateu havia de tenir entrada i sortida (és a dir. a partir de l’any 1367. que tenia una casa a la població. A la resta del nucli les edificacions es devien disposar de manera més o manco dispersa. com a conseqüència de la pesta. La documentació. cediren unes cases i pati a en Mateu Font.l’evolució de la recaptació del morabatí suggereix que. cal suposar que aparegueren com a conseqüència d’establiment de trasts. dues de les quals estaven descobertes (fora teulada). Així ho suggereix que un dels posseïdors de terres a les Jovades.

també en la mateixa data. amb la voluntat de remarcar que el porxo es trobava baix la jurisdicció de l’esmentat Ramon (teneamini facere seu fieri facere in dicto porticho signum mei dicti Raymundi ad significationem quod per me tenetur et sub mea jurisdiccione. Això darrer. passà a ser una espècie de plaça porticada. 18 . ja que també propiciaren l’eixampla de la petita plaça de la població. i als porxos s’hi havia de col·locar el senyal heràldic de Ramon Burgues. exercitaren el dret de fadiga (dret que tenien els senyors feudals a adquirir un bé situat als seus dominis pel mateix preu que es fixava al contracte) sobre un pati (trast) de terra. 22 i 37). L’extensió de terra que donaren cada un (en Bernat Venrell vuit palms i en Miquel Cerdà 4 palms i un quart de Montpeller. ja que la plaça s’eixamplà i. un carrer).22 m. amb aqueixa cessió els senyors de la cavalleria de Santa Margalida contribuïren a dotar a la vila de Santa Margalida amb un dels primers espais comunitaris. actualment desapareguda. sinó amb la voluntat de remarcar la seva condició de senyors feudals de la contrada. Aquesta no va ser l’única intervenció dels senyors de la cavalleria en la configuració del nucli de Santa Margalida. poc més que un creuer ample de carrers (vegeu els mapes de les pàg. 12 pams i un quart) ens permet conèixer quina era l’amplària prevista per al carrer: només 3. En Bernat Venrell i en Miquel Cerdà. i situat a la plaça de Santa Margalida (quendam trocium patui quem habemus iuxta plateam de Sancta Margarita in dicta cavellaria). era de dimensions molt reduïdes. 2002. que l’acceptaren en nom seu i de tota la Universitat (municipi).15 Aquest projecte es materialitzà. i el cediren a en Bernat Calafat. Tal com s’observa en el mapa de Santa Margalida dels segles XVI-XVII. Pocs dies després de la cessió dels terrenys. que es pretenia vendre. en total. aqueixa plaça. p. consideraren –així es llegeix al document— que si s’establien seria d’utilitat per a les seves cases i béns i per això els donaren pas per les seves terres. se situava a l’espai on actualment es creuen els carrers Baltasar Calafat i Femenia i de l’Escola. Els senyors es retengueren el pati. Pesos i mesures de Mallorca abans del sistema decimal. el va cedir als jurats de Santa Margalida. sa mesura passa. ja que pocs anys després. amb la construcció dels porxos. 45. el municipi havia de donar cada any als senyors un cens de d’un tassó d’aigua clara per la festa de Santa Margalida. tengut baix alou i domini de la seva cavalleria. Per tant. Com ja havíem indicat anteriorment. Com a contrapartida de la cessió. Et dictum signum semper tenere condirectum in 15 Segons l’equivalència donada per Miquel Ballester i Maria de Fàtima Lladó. vídua d’Arnau Burgues.Caterina. tots dos de Santa Margalida. amb la prohibició expressa de col·locar-n’hi cap altre. que tenien cases vora aquests terrenys. de Santa Margalida. que passarien a ésser un camí públic (és a dir. i el seu fill Ramon. en Bernat Vanrell va establir una casa que confrontava amb el camí assignat a les persones que adquirien trasts al senyor de la cavalleria. Aquest darrer. a 1373. Però no ho feren debades. tenien la intenció d’establir diversos cairons –trasts— de terra per fer-hi cases però no tenien lloc per on donar-los entrada. amb la mateixa obligació de construir uns porxos dins dos anys. el 12 de març de 1368. Mallorca. per fer-hi uns porxos. Entre poc i massa.

quator locos ipsius portichi et nullum alium signum in dicto porticho facere debeatis nec possitis). Però. a en Domingo Castell. que era part de la possessió que tenia a la plaça de Santa Margalida (in platea Sancte Margarite) sota alou de l’església i del rector –és a dir. amb les possessions restants al dit Alòs i amb l’honor d’en Bernat Venrell. cal pensar que no es tractava de la plaça del Porxo. Per tant. 2) que ocupa el mateix emplaçament que el casal de la cavalleria en el segle XIV. 19). la plaça (núm. el palau dels comtes de Santa Maria de Formiguera (núm. Aqueix trast confrontava d’una part amb el camí que va a la font. 5). ja que s’encarregava de recordar als margalidans quins eren els senyors feudals dels terrenys en què s’aixecava aqueixa part de la població (la resta s’ubicava a les Jovades de l’Església). La presència de l’escut del senyor a la plaça i l’obligació que havia contret el municipi de dur–li cada any un tassó d’aigua clara el dia de la festa major tenien una evident càrrega simbòlica. ben possiblement. ja que aquell any es consignà que un dels jurats havia comprat set-centes teules que havien estat emprades per enteular el porxo (les quals teules són stades meses e convertides en cobrir la plassa comuna del dit loch). de l’altra amb l’esmentada plaça. aqueixa no era l’única plaça que hi havia a la població. la Rectoria (amb el núm. si aqueixa plaça confrontava amb aquest carrer. per construir-hi cases. de les Jovades de l’Església–. 19 . Les notícies La plaça del Porxo al mapa Santa Margalida dels segles XVI-XVII S’hi pot observar el porxo (amb el núm. ja que l’any 1367 n’Arnau Alòs va establir un trast de terra. 8). La construcció del porxo devia haver finalitzat a 1373. El “camí que va a la font” és correspon amb l’actual carrer Joan Monjo March.

Això darrer. Sobre la porta principal hi resaltaven les armes de la família Cerdà. El mateix document. De la prehistòria al segle XVI. Ramon ROSSELLÓ. En el mateix emplaçament. Segurament cal identificar-los amb les cases i béns de la família Cerdà que apareixen situats a les Jovades de l’Església a 1492 i a 1521. ja que el clos de terra confrontava amb les altres dues parts amb un pati de terra (trast) d’en Bernat Jordà i amb l’honor d’en Joan Pastor. L’any 1373 es va establir un clos de terra (és a dir. recollida per Joan Francesc March i Ramon Rosselló a la seva història de Santa Margalida. 185. Les característiques d’aquests dues vies –rectes. apareixen descrits com a una quintana comuna (terres d’ús públic) en la la qual es trobava el camí que va a la font (cum quintana comuni que ibi est et in qua est via quo itur ad fontem). mostra clarament que. almanco en aqueix tram del Pouàs. a 1360. i que es creuen perpendicularment– mostren que varen ser objecte d’una acurada planificació prèvia. molt superior a la plaça del Porxo. 20 . Potser els terrenys en què situava aqueixa plaça eren els que. a una part del Poàs. al segle XVII. no s’havien construït edificacions. D’altra banda. Pàg. concretament a la plaça dels Lledoners (actualment del Cardenal Cerdà) hi hauria nascut a 1390 el cardenal Antoni Cerdà: Fins a la mitat del segle XIX a la vila quedaven vestigis de la casa pairal del cardenal Cerdà. cal tenir en compte que les característiques d’aquesta via la fan molt consemblant a una plaça i que així va ser considerada en diferents moments (per exemple. Aqueix detall –que el tros confrontàs amb dos camins públics. on segons la tradició. en el mapa de Santa Margalida dels segles XVI-XVII apareix dibuixat un casal de grans dimensions. corrobora allò que es desprèn de la tradició: que aquests carrers ja existien a l’edat mitjana. que podria correspondre a diferents cantonades del Poàs (les del carrers Joan Monjo March. 1981. de manera que constituïssin un 16 Joan Francesc MARCH. En relació a l’anterior. en tot cas. a la plaça que li diuen dels Lledoners i avui plaça del Cerdenal Cerdà.16 La casa. en tot cas. que confrontava amb dos camins públics. un tros tancat de paret) situat al lloc anomenat lo Poàs. de gran amplària. quan era anomenada la plassa del Pouàs). ja que aquesta confronta amb el carrer Joan Monjo March (l’antic camí de la Font). terme amb el qual també es feia referència als carrers– i la disposició de la trama urbana en el segle XVI i XVII pareix indicar que aquest tros es localitzava a un cap de cantó. No hem pogut localitzar dades sobre el procés d’urbanització de la contrada (o no les hem sabudes identificar). nasqué el cardenal Cerdà es troba a la plaça del mateix nom i en l’actualitat s’ha dividit en dues cases. Història de Santa Margalida. la de la plaça Cardenal Cerdà o la del carrer Baltasar Calafat i Femenia). Mallorca. però disposam una notícia documental que suggereix que aquests carrers ja havien estat oberts a la segona meitat del segle XIV. si feim cas a la tradició.documentals de què disposam permeten suposar –sense que es pugui afirmar de forma taxativa– que es podria tractar de l’actual avinguda del Poàs.

l’eixample de la població en aquest indret mitjançant l’obertura d’una part del carrer de les Jovades. d’una certa importància i que era el centre 21 . 22 i 37). D’altra banda. la perllongació de l’actual carrer de les Jovades (conegut més tardanament com el carrer o el carreró que no passa) no es va produir fins la segona meitat del segle XIX. però en molts de casos acabaren per ser emprats de manera indistinta per referir-se a la mateixa realitat poblacional. els nuclis de població apareixen descrits com a alqueries (sobretot en el segle XIII). D’altra banda també es va comunicar amb el nucli antic mitjançant l’obertura d’un tram del carrer Doctor Calafat i es va preveure. amb una orientació paral·lela a la de la plaça del Cardenal Cerdà. Així. Quan la vila era la pobla de Santa Margalida A la Mallorca medieval. sobretot en l’àrea nord del Pouàs. però situat dins el terme de les Jovades de l’Església. Aqueixes diferents denominacions podien fer referència a característiques físiques i jurídiques del nucli. amb el mot vila es feia referència a un nucli consolidat. llocs i pobles (en femení). com es pot apreciar en la superfície hipotètica dels solars –la gran majoria dividits actualment en diversos immobles– que figura en el plànol de reconstrucció hipotètica del viari de la vila a l’edat mitjana (Pàg. viles. Amb l’obertura de l’actual passeig del Pouàs es va unir el camí del Jonquerol –actual plaça del Cardenal Cerdà i carrer de les Vinyes– amb el carrer Joan Monjo March (el camí de la Font). Tanmateix. la disposició en quadrícula d’aquests carrers va permetre la parcel·lació en trasts de forma rectangular.El Pouàs al mapa de Santa Margalida dels segles XVI-XVII eixample del nucli anterior. en el segle XIV.

XIII Altres carrers S. XIII a S.Del s. XIII al s. XIV Eixample del Pouàs 100 m Possibles límits originaris dels solars del Pouàs . XIV) Camins existents en el S. XV Nucli original (S.

. és un terme poc freqüent.. i que s’anaven consolidant de manera progressiva. març. 14. Així era anomenat. El nucli.. 1377.-: dues cases les quals la dita dona ha en la poble de Santa Margalide.) e afronta de la una part ab lo camí públich e de le altre part ab l’alberch e pati d’en Pere Bagur e de la altre part ab lo pati d’en Guillem Deviu (. també era emprat per designar poblacions de nova planta. No serà fins a la centúria següent. però. en la primera meitat de la centúria es documenta el d’alqueria –també usat per referir-se a explotacions agràries. Poden servir d’exemple de l’ús del terme pobla per referir-se al nucli de Santa Margalida aquestes citacions documentals: 1376.-: una casa ab pati la qual yo avia e po[ssa]ya dins la poble de Santa Mergalida (. pocs anys després. 20. gener. El terme pobla (en femení) en principi solia fer referència a nuclis en procés de formació o de creixement.) la qual casa afronta de la una part ab lo camí públich de la altre ab les cases romanents al dit Jacme e de els altres dues parts afronta ab los corrals d’en Pere Lahó.. gener. com les creades per Jaume II a 1300. a 1321 ja es fa referència a la vila de Santa Margalida. 1377. 15. que probablement fou el més freqüent durant la segona meitat del segle XIV per designar el nucli (en llatí o en català): la pobla de Santa Margalida. 1376.) “una sort de terra (.) prop la font de la poble de Santa Mergalida. cosa que pot ser considerada un indici de l’escassa importància que tenia en aquests moments la població. idò. concretament a 1359 (en quatre ocasions) i a 1382 (una). A 1301 es fa referència a les alqueries de Santa Margalida i Hero (in alcareis vocatis Sancta Margarita Hero) i a 1340 a l’alqueria de Santa Margalida (alqueria Sancte Margarite).. només l’hem tornada a localitzar cinc vegades més en el segle XIV. que serà relativament habitual (per exemple. per als contemporanis.administratiu d’un terme municipal. 10. 23 . a 1358 es fa referència a la plassa del dit loch i a 1366 al lloc de Santa Margalida –locum de Sancta Margarita–).-: dins la pobla de Santa Margalida una casa y pati. que es generalitzarà/ el qualificatiu de vila per referir-se al nucli de població. D’altra banda. L’ús d’aqueix terme –lloc– suggereix que. per exemple.. Així. en les actes del Consell (municipi) de 21 d’agost de 1459: la vil·la de Senta Mergalide. setembre. durant al segle XV. Com hem exposat anteriorment. el nucli de Santa Margalida era d’escassa importància en comparació a altres viles dels voltants. Aquesta. de fet. rebia normalment altres denominacions. A partir de la dècada de 1360 es documenta un altre apel·latiu... En un document de mitjan segle XIV el nucli apareix anomenat com la “població de Santa Margalida” (populationem Sancte Margarite)– i.-: una casa del alberch lo qual yo e en la poble de Santa Mergalida (. ja es documenta la denominació de “lloc”.

d’ordre del rei Joan. Aqueixa distribució era tant conseqüència de la major riquesa de la població de foravila com de la importància numèrica que assolia. Aqueix increment. en les grans tinences (alqueries i rafals) que posseïen. Així mateix. amb 125 morabatins. sinó que ho feia a foravila. El percentatge que suposava la població resident a la vila es degué incrementar gràcies al creixement de la població de la vila –on a 1425 es documenta una via anomenada el carrer Nou. es degué traduir en la construcció de nous habitatges i en la densificació del nucli urbà. Així ho suggereix que els confrontes de les cases documentades consistesquin habitualment en altres edificacions. cosa que permet suposar que la població màxima del terme en aquest segle era d’entre 500 i 700 persones). Aquest nombre. es podria situar entorn de les 350. aqueix nombre de contribuents suggereix que. trossos de terra. a més. Aqueixa població. el centenar (la recaptació màxima és la de 1482. hi havia la mateixa proporció: quatre de fora la pobla i un de la pobla (elegim dels dits consellers los ·IIII· [quatre] jurats de la dita parròquia. podria haver estat lleugerament superior. dels habitants fora la pobla en Jacme Garriga. pel que respecta als jurats. L’evolució del nombre de morabatins recaptats mostra com durant el segle XV el nombre de famílies depassà. Guillem Riera e Bernat Camps. era generalment més benestant que aquella que residia a la pobla o vila. ja que hi podria haver famílies que residissin habitualment a una alqueria o un rafal. en la reglamentació dels oficis municipals del de Santa Margalida dictada l’any 1392. Per exemple. com esdevenia cent anys enrera. potser el mateix que encara és coneguda amb aqueixa denominació.La importància del poblament dispers a l’edat mitjana En el període comprès entre el segle XIV i els primers decennis del segle XVI. la població de la Vila podria ser de prop de 250 persones i que. Així es pot apreciar clarament. cosa que suggereix que hi havia almanco una cinquantena de cases. Segons aquesta reglamentació hi havia d’haver setze consellers. a les darreries del segle. i que no siguin. però que tenguessin casa a la població. En tot cas. però. per poc important que fos en termes absoluts. ço és. per primera vegada. Una talla (llista de contribuents resident al municipi) de l’any 1459 permet esbrinar que al terme hi havia un total aproximat de 94 famílies i que a la Vila n’hi residien 53. a 1416 la família d’en Bernat Albertí residia normalment a la seva alqueria de Montblanc. E ·IIII· de la pobla). 24 . bona part de la població del terme no residia a la pobla o nucli. de manera majoritària exclusiva. honors o possessions. e dels habitants dins la dita pobla en Pere Vey). com a conseqüència del creixement demogràfic. però també tenien casa al nucli. a 1459. quatre de la vila o pobla i dotze de la resta del terme (·XII· [dotze] de les alqueries i altres habitants en la parròquia fora la pobla.

53 137 233 263 307 núm. Treball de tercer cicle.2 579.4 178.0 217.6 496. com també la intensificació dels conreus a les terres que havien conservat els habitants del terme permeteren un creixement sostingut de la producció agrària fins al final del segle XVI. 1459-1595.817.9 100. Terme de Santa Margalida (1459-1595) Nombre de contribuents a les talles i estims (inclou l’actual terme de Maria de la salut) TOTAL ANY 1459 1553 1567 1581 1595 17 LA VILA % FORA VILA % núm. 94 204 306 335 390 núm.4 Antoni MAS.0 325.3 L’edat Moderna: el primer gran creixement Entre les darreries del segle XV i començaments del segle XVI es produïren canvis molt importants a l’estructura socioeconòmica del terme. es produí un increment molt important de la població. i a la gran majoria dels margalidans no els va restar altre remei que haver de fer feina de jornalers o llogar terres. tot i que –potser– un poc menors. creixement i concentració de la població: Santa Margalida.1 i la de la vila per 5. Cal pensar que el percentatge de població s’incrementà en percentatges similars.6 202. Despossessió pagesa. 1997. Això. Universitat de les Illes Balears.5 356.5 439.0 163. les inversions i les millores que els senyors introduïren a les possessions. Al recer d’aqueixa expansió. 41 67 73 72 83 % 100. Gran part de les possessions foren adquirides per ciutadans i nobles. En només cent trenta-set anys. Tanmateix.2 100.0 175.0 258.4 414. 25 . Aqueix fenomen es pot apreciar clarament en l’estudi de l’evolució del nombre i de la residència dels contribuents que apareixen consignats a les talles i estims (cadastres) del període comprès entre 1459 i 1595. i el fet de que els margalidans fessin feina de jornalers i que posseïssin petites parcel·les de terra prop del nucli urbà segurament foren la causa de la tendència a la concentració del poblament a la vila que s’observa durant tot el segle XVI. el nombre de contribuents del terme es va multiplicar per 4.

durant tota la centúria són molt habituals els establiments i vendes de trasts per ferhi cases. establiren posteriorment un bon nombre de trasts. que configuraren un eixample situat al sud de la població originària.6 16. Superfície habitual de trasts establits per particulars en el segle XVI AMPLÀRIA Establidors dels trasts Guillem i Joana Rabassa Margalida i Joana Cloquelles Martí Font ANY 1521 1571.Durant el segle XVI doncs. En Guillem Rabassa i la seva muller Joana. Una vegada inspeccionat l’indret. apareguin notícies de la segregació de trasts que eren part d’altres on ja hi havia construïda una casa. Aquests. de trasts de dimensions considerables.9 319. que confrontava amb el camí de la Comuna (l’actual carrer del Pou de la Garriga) i amb l’actual carrer Antoni Maura. que en feia trasts i que els venien o establien –a canvi d’un pagament anual— a gent del terme o que s’hi assentava. Això darrer fa pensar que devia ser freqüent que l’enfront de les cases que s’hi construïen no ocupàs la totalitat de l’amplària del trast. per tant. com també el seus descendents Antoni i Miquel Rabassa. com a molt. que Guillem Rabassa i sa muller Joana havien de cedir en emfiteusi –a canvi d’un pagament fix cada any– a diferents margalidans. per tant. en èpoques posteriors. quan en Pere Femenia. 12. Es tracta. d’on resulta una superfície de 319 m2. com els documentats durant l’edat mitjana. 1773 1574 DESTRES LLARGÀRIA DESTRES M. els trasts establits i venuts en aqueixa època tenen dimensions diferents.6 426. el Consell i el mostassaf autoritzaren que la peret vage dret per eser poca cosa. eren duits a terme per persones que posseïen una parcel·la de terra que confrontava amb el nucli urbà. usualment mesurades en destres (1 destre = 4. tenia la d’intervenir en assumptes urbanístics. Com es pot apreciar en la taula següent.3 SUPERFÍCIE (M2) 3 3 4 7 6 6 372. sis dels quals eren de tres destres d’amplària i de set de llargària. càrrec que.5 25.2 Es tracta. l’extensió del nucli urbà. devien ser supervisades pel consell (assemblea) municipal i pel mostassaf.9 M. Aquests establiments eren part de la seva possessió anomenada Son Rabassa i es localitzaven sobretot a l’indret anomenat sa Tarongeta. quan s’escripturà l’establiment d’un total d’onze trasts. La superfície més habitual era la tres destres d’amplària (12.6 12.6 metres) per sis (25. 29.) de fondària.214 m). i amb ella.3 m. Així esdevengué a 1553. 26 . que volia construir una casa a la Costa (l’actual carrer Joan Ordines Tous). no s’aturà de créixer la població de la Vila –tret del daltabaix que suposà la Germania—. d’iniciatives particulars que. entre altres funcions.3 25. demanà permís per fer la paret dreta perquè la que hi havia fa un poch de volta. La primera parcel·lació en solars que hem pogut documentar és de l’any 1521. Així ho suggereix almanco que.

“lo carrer que nosaltres donam”. de l’Hostal. terres on es formà també el carrer Forà (actual de la Salle).) a diversos. la majoria dels quals –segons es desprèn de la mateixa documentació o de la renda que pagaven. doncs. 27 . fitats pels establidors. com el carreró de l’Abellar. el nucli antic –comprès entre l’església i el carrer Nou o Joan Monjo March— s’amplià amb l’obertura de l’actual carrer Major. que establí una peça de terra anomenada la Vinyassa. “itinere quod dictas dominas donen quo itur a la clossa del Morer”.L’altre eixample de la Vila es localitzava a l’est del nucli antic. que tenia una peça de terra de la qual féu a trasts stabliments (. Aquesta família –la dels Albertí—. A la segona meitat de la centúria ja s’hi dugueren a terme establiments. com els duits a terme pel rector de la parròquia. “itinere sive carrer que donan ditas senyoras”..tenien l’extensió més freqüent aleshores. “lo carrer que donan ditas senyoras quo itur a la closa dell Morer qui és de Martí Font”. però la majoria eren carrers nous. Segurament el primer carrer obert fou l’actual carrer Major. “carrer que dóna dita senyora”. ja que establiren un total de 35 trasts. “itinere dicto lo carrer Nou dato per dictas dominas”. en Joan Muntaner. en Martí Font. tot i que sembla que el carrer no es consolidà fins al segle XVII (vegeu el mapa de la pàg. Així es desprèn que entre els confrontants dels trasts adquirits a Joana i Margalida Cloquella apareguin referències explícites a l’obertura de nous carrers. Major. Segons es desprèn de la documentació. en un petit carreró probablement separat del nucli. Referències semblants apareixen en els establiments duit a terme per Martí Font a 1574. anomenat el carreró de l’Abellar en el primer terç del segle XVI. 36). o el camí que anava a les terres d’en Gabriel Server. part dels nous carrers situats en aquest eixample devien ser camins o carrerons preexistents que es dirigien a finques. era posseïdora de l’Abellar. Probablement. i es correspon amb els actuals carrers del Vent. ja documentat en la primera meitat del segle XVI. com a conseqüència d’aquests establiments. “camino que nobis damus et ex alia parte cum alio carrer que nobis damus”. com el “camí que jo deix o assign” (itinere quem ego legavi). tres destres d’ample i sis de llarg o fondària. Antoni Pelegrí. o el “carrer que jo dit Font don” (carrer que ego dictus Font dono). Altres establiments o vendes de trast se situaven a zones no edificades del nucli. na Joana i na Margalida Cloquell.. Aquest carrer confrontava amb un altre carrer deixat per Margalida Albertina. que va establir trasts confrontants amb els d’en Martí Font. com: “lo carrer que nos donam o carraró”. de la Lluna (popularment de Negrins). els establits duits a terme per aqueixes dones foren dels que tengueren de més entitat. de la Lluna.. de les Alegries i el costat nord del carrer del Pou de la Garriga. que establiren terres a l’indret actualment ocupat pel segon carrer dels Negrins (el carrer de la Lluna) i altres carrers confrontants. que establí diversos trasts situats al Mirador (al tros del carrer Constitució situat entre els carrer Joan Ordines Tous i Baltasar Calafat i Femenia). També dugueren a terme establiments semblants na Margalida Femenia i Cerdà. Així. “alio carrer que més dóna dita senyora” (Margalida Albertina). scituada en la dita vila de Sancta Margarita.

on de vegades s’havia començat a construir cases.7 4. Edificacions del terme de Santa Margalida a 1578 (inclou l’actual terme de Maria de la Salut) INDRET La Vila Alcudiola Castellet Hero Maria Fora vila (Santa Margalida) Fora vila (Maria) Total CASES 226 3 10 0 32 1 0 272 ALTRES 2 0 0 0 0 0 0 2 SOLARS 60 0 0 0 1 0 0 61 POSSESSIONS I RAFALS 0 4 1 4 0 27 14 50 CASES. el camí de Sineu o d’Hero (l’actual carrer Antoni Maura). i el tram del carrer de les Casetes que confronta amb el carrer Major.5 9. que continuà durant el darrer quart del segle. com el camí del Jonquerol o de les Vinyes (l’actual carrer de les Vinyes). i.000 persones. d’altra banda.0 2. La superfície del nucli urbà també es va estendre amb la construcció d’habitatges als costats de camins ja existents. tot i que aquest no es consolidaria fins al segle XVII). de l’increment de la població d’aquest. L’elevat nombre de solars –que de vegades era l’únic bé que tenia el seu posseïdor al nucli–. que possiblement devia ser de prop de 1. mostra de manera clara i llampant la tendència al creixement del nucli. i que l’actual carrer de les Jovades es reduís a un carreró que donava a foravila (anomenat el carreró que no passa en el segle XVII).2 3. Els estims de 1578 (cadastre que s’aixecà a tota l’illa) ens permeten apreciar com els establits i la densificació de la construcció havien propiciat un increment molt important del nombre d’habitatges de la vila (vegeu la taula següent): el nombre d’edificacions hi havia pujat a 226. que suposaven aproximadament el 70% de les cases del terme i el 81.4 1. el camí de la Comuna (també anomenat del Pou de la Garriga) i el carreró de s’Abellar (el carrer Forà. Això darrer. d’altra banda.6% de l’actual municipi. que la pràctica totalitat de l’expansió urbana es localitzà damunt el turó i que defugí les zones més baixes –i més humides i fredes– de les costes.9 8.0 Font: recompte personal a partir d’AMSM1811 28 .del Vent. Això degué provocar que el creixement dins les Jovades de l’Església quedàs returat.3 100. Cal parar esment. permet comprovar la importància del procés de concentració del poblament a la Vila. POSSESSIONS I RAFALS 226 7 11 5 32 28 14 323 % 70. de les Alegries. també.

el casal o palau dels comtes i l’església. Mapa de la Vila. En el segle XVII era propietat dels comtes de Santa Maria de Formiguera. que havia estat ampliat amb l’adquisició d’immobles confrontants. En aquest plànol es pot observar com la Vila ja era un nucli totalment consolidat. 20 Sebastiana Moranta Fornés.En les darreries del segle XVI la vila ja devia tenir una fesomia molt consemblant a la que apareix al plànol dels segles XVI-XVII (tot i que no hi apareixen alguns dels carrers consolidats en aquesta darrera centúria). El conjunt retaulístic de l’església parroquial de Santa Margalida. Le-Senne. la plaça reial del Porxo de la Vila (la del porxo que es començà a construir l’any 1368) i la plaça de tres Lledoners (actualment desapareguda i situada al cap de cantó del carrer de l’Escola amb l’actual plaça de la Vila. que la seva família tenia la casa en la plaza que oy llaman del Paxar [evident equivocació per Poàs]21 (. 1977-78...105-107 21 El text és una còpia de de l’any 1805. com la casa de la Vila18 i la Carnisseria.. 18 19 29 . es configurà una altra placeta. Palma. que devia tenir poca aigua ja que el municipi va ordenar l’any 1625 que fos reblit (omplit de terra o pedres) i l’any següent el va cedir a un particular. 34. senyors de la cavalleria de Santa Margalida i Hero. “Aproximación al estudio de la formación de la clase noble en Mallorca: el patrimonio de los Formiguera en el siglo XVII”. fent referència al lloc de naixement del cardenal Cerdà. -A. L’antic casal de la família Cerdà –situat a la plaça dels Lledoners o del Pouàs–. possiblement es devia situar al colzo o angle recte que fa la plaça.. Trabajos de Geografía. pàg. Dins la població hi havia un altre pou públic. Més envant.) a cuya entrada a mano izquierda sobre una puerta cerrada todavía se mantienen de relieve en una piedra las armas de Cerdá. a la confluència del carrer Doctor Calafat). i ocupava el mateix emplaçament que el casal dels senyors de la cavalleria en el segle XIV. 2-3). Santa Margalida. com a conseqüència de la finalització de les obres de l’església. Antoni Mas. Així s’indicava l’any 1758. on residien durant les seves estades a Santa MargaJa documentada a 1578 i ampliada a 1601 (Antoni Mas. és clarament apreciable en el mapa dels segles XVI-XVII. devora la qual es trobava l’abeurador públic (a l’actual plaça de l’Abeurador) i amb altres pous públics. Mapa de la Vila en el segle XVII. Tres edificis destacaven part damunt la resta: la casa de la família Cerdà. El proveïment d’aigua es garantia amb l’aigua de la Font (sa Mina). núm. 10. la plassa devant el portal Major de l’Església. Pàg. davant l’actual escalonada. la plaça del Cardessar (part de l’actual plaça de la Vila). Aleshores encara hi destacava l’escut de l’antiga família margalidana. de Montaner. que segurament donava nom a la plaça del Poàs (el pou del Poàs). 55-85. Santa Margalida. 1999. per les característiques d’aquesta via. com el pou d’Hero i el pou de la Garriga. 1997.. Pàg. que comptava amb edificis públics.19 i amb quatre places: la plaça del Pouàs. Recollit per P. El casal o palau dels comtes –anomenat al mapa dels segles XVI-XVII casa del Conde– era conegut popularment com Son Fortesa. situat a la plaça dels Lledoners (la plaça del Cardenal Cerdà) i que. com el triquet de la Pilota. Pàg. Ajuntament de Santa Margalida.20 Al nucli també hi havia espais per a l’esbarjo i el joc.

Segons un document de l’època. que comprenien a més un pati. les cases majors de la cavalleria. 22 23 P.. ort y mirador. 129-137. Confrontant amb les cases majors. -A. Pàg. finestres d’una estructura semblant a la de les anomenades coronelles. J. “Aproximación al estudio. valor superior a la d’algunes de les possessions del terme. y dins l’ort una porta que passa devant l’Iglesia. on s’emmagatzemaven les rendes que pagaven al comte els habitants de Santa Margalida. núm. se situava la botiga del delmar. Entre la botiga.) en forma de fortalesa. 62-63 i 68-69. Parera. Pàg. aont hey havia una torre de defensa amb aspilleres i matacans i alguns canons d’artilleria anomenats bombardes. Sa Pobla. l’església i el corral de les cavalleries es trobava un celler. tres rocins. de Montaner. “Canamunt i Canavall”.L’antic casal de la família Cerdà al plànol de Santa Margalida dels segles XVI-XVII lida. cuatro cavalls y dues mules grogues. 30 .23 A la imatge del casal que apareix en el plànol de Santa Margalida dels segles XVI-XVII es pot apreciar com al centre del casal es dibuixa una construcció que sembla clarament una torre. als pisos superiors.. davant la rectoria. y cisterna.. en destacava. i com a l’enfront s’hi representen. Confrontant amb la botiga es trobava el corral de les cavalleries on hi tancaven los bestiars que fan mal en las terras y viñes que estan en alou de dites cavalleries. Sa Marjal. Le-Senne. l’hem vist repetides vegades i era una presiosidat.. també conegudes com a Son Fortesa i més modernament com cas Comte. tal com es pot apreciar en el plànol de Santa Margalida dels segles XVIXVII i recorda una descripció del palau de l’any 1922: Dits Comtes tenien en el Poble de Santa Margalida un palau (. En aquestes cases hi havia una capella i uns estables molt ben guarnits [1648] ab sis mules. 22. amb torre de defensa. A 1578 estava valorat en 1000 lliures. Constava de diversos edificis. per la importància.22 Es tractava d’unes cases fortificades.

. Molt probablement. que actualment encara es conserva dins el soterrani de la Casa de Cultura. la cisterna a què fa referència el text es la cisterna de Son Fortesa. A més. n’hi havia un altre de més petit.. Los cubos para poner las hubas estan que son dos de piedra en un cuarto separado. a la extremidad de medio crucero tiene una cisterna muy grande. Dins el celler hi havia vint-i-dues bótes. amb dos cups i cinc bótes. Es la bodega (que llaman celler) mui capaz (. que s’aixeca sobre part del solar de les cases de Son Fortesa. “Aproximación al estudio.) en forma de medio crucero. Le-Senne.. Entre aquestes cases (també anomenades popularment cas Comte) i la plaça del Porxo –que és aquella plaça a què fa referència el document anterior— es trobava l’escrivania (la qual casa o escrivania stà entre la casa de dit señor Conde y lo porcho de dita vila) que tenia les armes dels senyors damunt les portes.El palau dels Comtes de Formiguera (núm. s’encarregava d’impartir justícia en els afers en què tenia jurisdicció. Conde Don Ramon dicha cisterna.. 31 . y se experimenta que no hay en la villa tantas enfermedades como antes que hiciese el Sr. -A. forma y material de ella. como por la quantidad de tinajas grandes y de buena calidad llamadas botas.24 24 P. de donde sacan agua la mayoría de los habitantes. El alambín para aguardiente está en la mesma officina que están los cups. auxiliat per un escrivà. que como el vino y aguardiente se venen a la menud sería de notable detrimiento. no sea con permiso de abrir puerta en dicha plaça. de Montaner. 2 del plànol) lo más precioso que tenía la casa de Santa Margarita es la bodega ja por la capacitat. Allà. pero con tal disposición que sale el vino dentro del celler. Tiene el celler dos puertas en la plaça y se nota que se tenga cuidado en que si establecen unas caballerías que se llaman bovals ni otras officinas que hay del patrimoni de la [Casa de Formiguera] alrededor de dicha plaça. el batle de la cavalleria.

sense campanar i abans de la construcció de l’escalonada (núm. 25 Antoni Mas.) per quant se plou per tota la isglèsia. 1 del plànol) L’església parroquial.Mapa de la Vila de Santa Margalida del segle XVII. Les obres es perllongaren fins al darrer quart del segle XVII i finalitzaren amb la construcció del portal major. segons es pot llegir a la inscripció del portal major. que ja havia adquirit una fesomia molt consemblant a l’actual. Ajuntament de Santa Margalida.25 El gran creixement de la població posterior a la Germania (1522). Mentrestant. quan molts de pobles hagueren de començar la construcció de nous temples o eixamplar els ja existents.L’església al segle XVII.. 32 . que no es dugué a terme fins al segle XIX. atenent a la devoció tenen los habitadors d’aquella vila al gloriós Sant Vicents Ferrer va acordar la fàbrica d’una capella col·lateral al altar major dedicada al Gloriós Sant. constinuaven els problemes relacionats amb l’estructura de l’edifici: el 1680 el municipi de Santa Margalida decidí construir una campana i arreglar la terrade (. s’iniciaren les obres. quan ordenà la construcció d’un nou temple. Complint les seves ordes del bisbe. seguint la pràctica habitual de la segona meitat del s. però. L’any 1679 s’exposava que el portal està desperadat i se fa nou. 1997. Així ho afirmava el 1560 el bisbe. A 1686 l’assemblea municipal margalidana. que se situava en el mateix emplaçament que en el segle XIII. que va acabar el mateix any. XVI a Mallorca. per la qual cosa es decidí portar-hi llenyam i fusta per tapar-lo mentre en duràs la construcció. va causar que el temple fos insuficient per a reunir-hi els feligresos.. mancaba la construcció del campanar. Mallorca. Per finalitzar la construcció de l’església. fou pràcticament construïda de bell nou en els segles XVI i XVII.

XVII 100 m S. XVI . XV S.Del s. XIV al S. XV al s.XVII Camins .

i del trast de les cases. Els representants municipals havien d’arribar a un acord amb els posseïdors de les terres i. d’altra banda. com ho mostren les freqüents notícies de cases i trasts situats en aquest indret. També es documenta la subdivisió de cases. i determinà. seria també molt útil per los stablidós y moradors de ditas casetes que per aver de antrar en vila y anar a misa y altres coses an de fer molta volta y fent dit carrer seria llevar quasi la mitat del camí. d’altra part amb cases i corral de Bartomeu Capó. d’altra banda. En el segle XVII també es consolidà el carrer Forà (actual carrer de la Salle). El trast objecte de la venda confrontava d’una banda amb el carrer Forà (vico publico dicto lo carrer Forà). un temps de consolidació de l’estructura urbana En les darreres dècades del segle XVI i en el segle XVII continuen essent molt freqüents les vendes i establiments de trasts. cosa que evidencia l’increment de la densitat edificatòria al nucli. Això li facilitaria dur a terme establiments i. tot entenent que el cost dels terrenys seria estimat per persones pràctiques. presenta un interès afegit: és la primera referència que coneixem de la intervenció municipal en el procés d’obertura de vials i. Es devia tractar del tram del carrer situada més a l’est. per ser tant útil com és que·s fasse dit carrer. les terres es prendrien a la força (forsívolment). la vídua Rabassa demanàs al municipi que obrís un carrer que sortís al carrer de les Casetes dels seus establidors. Més concretament. que no tenia comunicació directa amb els altres carrers de la Vila. ja que el corral de l’esmentat Joan Tous confrontava amb una parcel·la de terra. Així ho indica que. així sembla confirmar-ho la documentació de l’època. amb terres de Joan Cases i Font. el 14 de setembre de 1654. notari. fent referència a l’expropiació forçosa de terrenys amb aqueixa finalitat. El Consell o assemblea municipal acceptà la proposta. i entre els confrontants d’aquesta parcel·la s’assenyalen els corrals de les cases de la Vila. Aquesta denominació –carrer Forà— suggereix que aqueix era el darrer carrer de l’eixample de l’est de la Vila. En els inicis del segle XVII ja es documenta l’existència del carrer de ses Casetes. a més. a 1613 es fa referència a sircha de mitja corterade de terra a las Cassatas o més var set trasts o també a dos casses suas a las Casatas. entre els carrers de la Creu i Santa Catalina Tomàs. a 1631. de manera que es comunicàs el corral de Miquel Monjo del Cantó amb les terres que l’esmentada vídua no havia establit. que era part d’un altre trast de terra romanent al dit Tous. Joan Tous va vendre un trast de terra tant ampla a un camp com altre per fer-hi cases. i d’altra part amb les cases i trast romanents al dit Joan Tous. format com a conseqüència dels establiments de Son Rabassa. si aquests no s’hi avenien.El segle XVII. que el municipi pagàs el cost de les terres que es prendrien fins arribar a les terres de l’esmentada Rabassa. Aqueixa decisió del Consell. on de vegades ja s’havien començat a construir cases o ja havia casetes o cases derruïdes (pot ser com a conseqüència de l’abandonament d’aquestes per mor de l’emigració a València). i que aquesta deixaria l’altre tram del carrer quan establís les terres compreses entre les terres adquirides per la municipalitat i el carrer de les Casetes. Per exemple. 34 .

en una reunió del Consell del municipi. La finalitat de l’obra era construir una escalonada a la placeta davant el portal Major o de les Dones i a l’espai que ocupava la casa: Y que en la plassa devant el portal Major de dita Iglésia se necessite y se ha de mester precisament per fer escalons. y posar en bona forma. sinó de la Parròquia. cosa que seria considerada una almoina per a les obres.En aqueixa centúria no coneixem cap altra referència a l’obertura de vials. a causa de del concurs que se ha occasionar. Ajuntament de Santa Margalida. processons. El representant de la Parròquia va sol·licitar al comte permís per tomar la casa del cantó i també li va demanar que l’alliberàs del pagament del cens que pagava la casa. el 27 de setembre de 1624. Per fer aqueixa obra era necessari enderrocar una caseta situada al cap de cantó de l’actual carrer vicari Ramis. en lo que serà menester per dita obra. Aquesta darrera iniciativa. havia estat objecte de conflictes entre la família Safortesa –posterioment comtes de Santa Maria de Formiguera— en la primera meitat del segle. y se necessitarà par a perfectionar dita obra ab la mayor decència que·s pugue valent-se y usant de dita plassa y de ditas casas destruhidas. que reconeguessin que es trobaven dins el territori de les seves cavalleries i que li reconeguessin la titularitat sobre aquestes (lo Molt Il·lustre y Noble Senyor don Pedro Remon Çefortesa vol que nosaltres jurats li anam a capbrevar lo que ell entén que stà a la sua Jurisdictió y de les cavalleries com són algunes plases d’esta vila). almanco obertament. Finalment. ja que fins aleshores –afirmaven— pertanyien 26 Sebastiana MORANTA FORNÉS. El 17 d’octubre de 1678 un representant del rector i del comú dels preveres de Santa Margalida va exposar al comte de Santa Maria de Formiguera que pretenien ampliar la plassa del Portal [l’actual portal de les dones].26 S’ha de tenir present que la titularitat de les places. tret de l’existència d’un carreró que confrontava amb la plaça dels Lledoners (i que cal identificar amb l’actual carrer des Molins) i l’obertura de l’escalonada de l’Església. Santa Margalida. que eren propietat del rei) i senyor de la cavalleria de Santa Margalida i d’Hero (on es trobava la caseta). pretenia que els jurats capbrevassin les places –és a dir. sinó és pendre la caseta del cantó). Però per tomar la casa era imprescindible el permís del comte.105-107 35 . El conjunt retaulístic de l’església parroquial de Santa Margalida. no fou municipal. entre 1678 i 1679. lo dit Portal Major. s’exposava que el senyor de la cavalleria. Concretament. El Consell (assemblea municipal) resolgué unànimement no capbrevar-les fins que tengués informació que desmostràs que les places es trobaven sota domini de les cavalleries. el comte accedí a la petició de la Parròquia i concedí el permís per enderrocar la casa i construir l’escalonada: para que se fassa y fabrique lo Portal Major de la dita Iglesia. axí com las festivitats solemnes. p. però. 1999. de portió de dita plassa y de ditas casas ruynosas. y escale servint-se per dit effecte de tot ço y quant és [y] serà menester. a l’espai que actualment ocupa l’escalonada (per la qual ampliatió no es té remey. com la de davant el portal Major. com y [és] necessari y se demostra. Pere Ramon Safortesa. que era al mateix temps procurador reial (cosa que li donava la facultat d’autoritzar obres a les places.

Palma. 1990). la població del terme. el nombre d’edificacions de la vila s’havia incrementat fins a 394 cases. 36 .27 Els carrers Major.500 persones. i de la subdivisió de cases i corrals. Segurament això darrer explica que en les places on fitaven les dues jurisdiccions. va ser com a conseqüència d’aquests plets que el municipi decidí el 20 de març de 1623 fer o adobar unes creus (en el document es parla tant d’acabar-les “de fer” com de reparar-les): més fonch praposat per lo dit jurat Tous en nom predit si·ls apar se acàpia de fer unes creus que estan principiades. Potser. La discussió sobre la titularitat de les places no acabà aquí. Estudis Baleàrics. dels Negrins (de la Lluna) i del Vent al mapa dels segles XVI-XVII 27 A 1667. 36. ja que tres anys més tard. i no al senyor de les cavalleries. “La población de Mallorca en 1667”. cosa és indicativa del creixement de la població.3% més) que les que hi havia a 1578 (226).al rei (que puis fins vuy el Senyor Rey està en possessió de dites plases y comunes que els jurats no capbrevan fins hajan vistes millors clarítias que si són de dit Senyor no le·y volen llevar y si és del Senyor Rey que·l conservan en possessió).199 persones (Josep JUAN. el Consell va acordar per unanimitat defensar –hem d’entendre que judicialment— que les places pertanyien al rei. s’estimà en 2. A darreries del segle XVII (1694) com a conseqüència de la construcció de cases en els trast establits o venuts. on ja hi havia prop de cent cases. Cal recordar que la vila s’aixecava en part sota alou de les cavalleries de la família Safortesa i en part en els terrenys de les Jovades de l’Església. s’aixecassin creus: la creu del Cardessar –que data de la dècada 1480— i les dues creus que se situaven a cada cap del Poàs. el 18 de febrer de 1627. puis ne tenim falta y axí fonch conclús y determinat que·ls jurats les fassan reparar com millor los aparegue. que incloïa la de Maria. que possiblement era de prop de 1. doncs. prop del doble (un 74.

XIV 100 m Possibles límits originaris dels solars del Pouàs . XIII al XV camí del Jonquerol Lo Pouàs plaça del Porxo casal dels Senyors de la cavalleria camí de la Font Rectoria Nucli primitiu Eixample del Pouàs Altres àrees del nucli existents al s.Il·lustracions Del s.

XVII Segle XVIII .XV Segles XVI .1960 100 m 1960 .1850 1850 .1900 1900 .Il·lustracions Evolució urbanística de la Vila (mapa resum) Segles XIII .2011 .

Il·lustracions Mapa d’alineacions i eixample (1936) Carrers existents Eixample previst (1936) Modificació (1940) Carrers projectats (1936) eliminats (1940) .

XVII (cortesia de Maria Fornés). Carrer de les Vinyes (cortesia de Joan-Lluís Monjo). existents al s. .Il·lustracions Cases de Son Mulet.

Il·lustracions Projecte d’urbanització (no materialitzat) de les terres del comte de Formiguera (1888). Projecte d’urbanització de Son Rabassa (contrada de la plaça de Can Ramon i Can Panxo). Dècada de 1870. . Arxiu Municipal. Arxiu Municipal.

Arxiu Municipal.Il·lustracions Projecte d’alineació del carrer de l’Hostal (1892). Arxiu General del Consell de Mallorca (VI-135-13). . Plànol de la urbanització del Molinot (1897).

Il·lustracions Projecte d’alineació del carrer de les Casetes (1884). . Alineacions dels voltants de l’església i jardí previst vora l’escalonada (1936). Arxiu Municipal. Arxiu Municipal.

Arxiu Municipal.Il·lustracions Detalls dels plànols d’alineacions i d’eixample prevists a 1936. .

L’esborrany és incomplet. 45 . cal pensar que la població— no augmentà de manera significativa. però permet comprovar les característiques de la resta de la Vila. així ho indica que. a 1789 hi hagués 433 cases a la vila.117. Segons en Berard. como la de Muro. ja que no hi apareixen els carrers situats al sud de la població i pareix que hi manca també part de l’actual carrer Crespí. que es como una alameda sembrada de árboles. aproximadament de la mateixa data (1789). Las calles. com també la gran superfície que ocupaven el palau dels comtes de Santa Maria de Formiguera i el clos de la Rectoria (actual plaça de la Vila). només 39 més (un 9. con dos cruces.4 1700-1850. aunque mediana. introducción y notas por Lorenzo Pérez.1 Gràcies a l’amabilitat del professor Josep Morata. iniciativa del mateix Berard. suya. Ajuntament de Palma. que desafortunadament s’ha perdut. el nombre d’edificacions del nucli –i per tant. Principalmente tiene la que llaman el Poás. aunque no exceden la media docena. que serví de base per a la realització d’un mapa. siendo notable tan solamente la del conde de Formiguera por su magnificiencia. s’hi pot apreciar que encara hi continuaven existint les mateixes creus que figuren al mapa dels segles XVI1 Gerónimo DE BERARD. contiene 433 casas de piedra blanca. Així mateix. hem pogut tenir accés a una còpia de l’esborrany del mapa de Santa Margalida. Transcripción del manuscrito de la Biblioteca Municipal de esta ciudad.9%) que a 1694. tiene la iglesia parroquial. en una calle ancha sobre una cuesta escalera que le hace perspectiva. Així. que es de 170 pasos y 44 de ancho. A lo más eminente. son anchas y largas por un mismo lado. superioridad y vestigios de su antigua jurisdicción en las aberturas hechas expresamente para fuego de fusilería. Su población. un hom hi pot observar com al nord del carrer Forà (de la Salle) s’havia obert un tram del carrer Ramon Llull. segons en Jeroni de Berard. Pàg. IGLESIA. y al lado noroveste cerca de la casa del conde. la returada del creixement Entre les darreries del segle XVII i el darrer terç de la centúria següent. una a cada lado de su longitud. Viaje a las villas de Mallorca. 1789. 1983.

XVII. Esborrany del mapa de Santa Margalida de Jeroni de Berard (aproximadament 1789). Cortesia de Josep Morata Un document de naturalesa fiscal de l’any 1799 (Padron formado por los vocales del vezindario de la villa de Santa Margarita). ens permet conèixer que al nucli havia 395 cases 46 . en el qual es detallen les cases habitades per veïnats del terme. la gran irregularitat del traçat de l’actual carrer Baltasar Calafat Femenia i que el carrer de les Jovades tenia aproximadament la mateixa llargària que en el segle XVI.

entre 1578 i 1694. ni aumentado.3).7%. En altres paraules. caracteritzat per la debilitat (entre 1694 i 1789 l’augment fou d’un 9. 47 . Aqueixa baixa intensitat del creixement edificatori era conseqüència. es demanava Si de cincuenta años a esta parte se ha disminuído la población de este pueblo y el número de casas. la resta. de l’estancament de la població. i que el percentatge que suposaven els habitatges del nucli sobre el total havia passat del 81.on hi residien de manera habitual. El percentatge de les cases habitades i de famílies residents a la Vila. que suposaven el 87.2 9. si hem fer cas a la impressió dels contemporanis. devien ésser posades de possessions. com ja havíem exposat abans aquest increment havia conegut diferents etapes. només hi havia deu cases més (443) que les ressenyades per Berard. de gran intensitat. habitatges de gent que residia en aquestes. o ha aumentado? La resposta de l’Ajuntament de Santa Margalida va ser que Se considera no ha disminuido la población. L’any 1802.3%. fins arribar a les 433 esmentades per Berard (si la xifra que proporciona aquest autor és certa). entre 1694 i 1827.6% al 87. la tendència a la concentració del poblament al nucli s’havia incrementat encara més. La comparació d’aquestes dades amb les procedents dels estims de 1578 permet observar com el nombre de cases de la Vila s’havia incrementat en un 96% respecte d’aquella data. 434 d’aquestes cases (el 98%) estaven habitades. la segona. que suposa una puja percentual del 74.0 90.8 100. INDRET La Vila Fora vila Municipi CASES HABITADES 395 40 435 % FAMÍLIES 444 48 492 % 90.0 D’altra banda l’estudi de les dades procedents de la comptabilització del padró municipal de 1824-1827 indica que el nombre de cases del nucli s’havia incrementat molt poc respecte de 1789. que és molt semblant (supera el 90%) permet observar com la gran majoria de la població de l’actual municipi residia a la vila. i entre 1789 i 1827 d’un 2.7% de les 505 del municipi actual.8 9. i només algunes devien estar deshabitades.2 100. la primera.9%. en un interrogatori estadístic d’àmbit estatal. Però.

ja que estaven en mal estat.3 Una part significativa d’aquestes cases eren el resultat de la fragmentació d’altres de majors dimensions. tal com es desprèn de la capbrevació de la cavalleria de Santa Margalida (registre dels béns situats dins el terme d’aqueix senyoriu feudal) de la segona meitat del segle XVIII. i mitges cases i corral al carrer dit de Son Rabassa. que ha de tenir 14 pams de amplària. obres que havien de consistir en sacar las carenas y haser el empedrado de dicha calle. y el desaguadero 48 . per exemple a 1792 s’indicava que era necessari remendar la calle llamada Calameya y la calle por donde de mi casa se va a la iglezia. que la calle llamada la de los Abrevadores era intransitable y que se havía de remendar y así mismo ya que se dará vado a dicha calle hay otras calles que son muy necessarias de remendo. a les darreries del segle XVIII i a les primeries del segle XIX. a 1800 s’exposava que la calle llamada el Pou de la Garriga se ha hecho intransitable y precisamente necessita remendarse.3 91.6 96. respectivament.9 2. que es convertiran en una constant fins l’actualitat. per mor de las copiosas corrientes de las aguas i por razón del lodo y barro.3 9. y fer igualment el desaguadero que correspon per la aygua qui ve del carreró d’en Llegat. D’altra banda a 1813 s’acordà recomponer la plaza de la constitución llamada el Povàs. A 1784 s’esmenta mix trast de casas desruhidas olim de nombre de casas mayors scituadas dins la present Vila yunt a la Iglesia i l’any següent mitges casas y corral al carrer Major. es documenten referències al mal estat del pis dels carrers. A 1767 s’escripturaren unes cases i corral de pertinences d’unes cases majors. i a les obres de reparació i de millora ordenades pel municipi. carenas. a un tros de casas y corral [tengudes] per concanvi [que] féu ab altre tros de casas y corral i també a certes casas y corral de pertinèncias de casas majors situades dins la present Vila. a 1765 es fa referència a unes casas y corral de pertinèncias de casas majors. y sin ella hay algunas otras calles de la villa que necessitan su correspondiente recomposición de empedrados por lo mucho que se hallan desechos y destrossados. A tal efecte s’indicava que lo Ajuntament de esta vila ha trectat amb Mestre Sebastià Roselló y Antoni Aloy de ofici picapedrés de fer los empedrats.0 INCREMENT PERCENTUAL RESPECTE DE LA DATA ANTERIOR 74. situades al Pouàs. a 1804.Evolució del nombre de cases (1578-1827) ANY 1578 1694 1789 1827 CASES 226 394 433 443 INCREMENT PERCENTUAL (1578 = 100) 74. Per exemple. s’ha de fer esment que. y picar las matexas del carrer dit la plaza de la Constitució y és a saber la part del Triquet de Dalt abaix. De la mateixa manera. D’altra banda.

Plaça de la Vila a principis del s. El creixement s’havia limitat a l’obertura de part del carrer Crespí i. carenas. Com a conclusió podríem afirmar que l’estudi de les dades que proporcionen les diferents fonts indica que la configuració urbana de la vila havia canviat molt poc en el període comprès entre el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. com també a la construcció de cases als camins que partien del nucli. XX (abans de 1922). y demés corresponent un y altre de los expresats. a la prolongació de trams curts dels carrers ja existents. en tot cas. Arxiu Municipal per la aygua que ve junt el triquet. y ygualment la altre part de la carneseria la ha de fer dit Aloy en la matexa amplària. desaguaderos. Així es pot apreciar a la reconstrucció de la xarxa viària de la vila a 1850 que hem elaborat a partir de les dades dels padrons de població. 49 .

La Vila a 1850 100 m 1850 .

5
1850-2011: els grans eixamples
En el segle XIX la població del municipi experimentà un gran creixement, d’una intensitat semblant al del segles XVI i XVII. La població de 1900 –4.159 habitants— pràcticament duplicava la de 1850 (2.289 habitants). Tanmateix, dins aquesix període un hom pot apreciar dues fases: la primera, compresa entre 1800 i 1850, definida per la debilitat de la puja demogràfica, aproximadament d’un 14%; la segona, aquella que abraça entre 1850 i 1900, caracteritzada pel creixement accelerat, que assolí una puja del 81,7% en només cinquanta anys. Aqueix creixement se sustentava, d’una part, en una conjuntura socioeconòmica favorable, com la parcel·lació de possessions al terme de Maria, que permeté augmentar la terra de què disposaven els veïnats de Santa Margalida; de l’altra part, en una natalitat molt elevada, que superava amb escreix la mortalitat. El creixement es returà a partir de 1887, com a conseqüència d’un saldo migratori negatiu, motivat per la situació recessiva dels darrers anys de la centúria i pels inicis de l’emigració cap a Amèrica i Algèria. A partir d’aquesta data, i durant tota la primera meitat del segle XX, els nivells de població romandran relativament estables, i només experimentaran una puja relativament apreciable entre 1930 i 1950. L’extraordinari creixement de la segona meitat del segle XIX degué provocar un augment molt important de la demanda d’habitatges, que es traduí en un procés d’urbanització molt ràpid, duit a terme a partir d’iniciatives particulars, en les quals l’ajuntament sembla que només es limitava a controlar el traçat dels carrers, i que aquests fossin rectes i relativament amplis. Entre el 1850 i el 1936 (vegeu els mapes) s’urbanitzà tota la contrada de Son Rabassa, sa Creveta, i tots els carrers entre compresos entre el Povàs i la carretera Inca-Artà (actual Enginyer Felicià Fuster), construïda en els inicis del segle XIX. D’altra banda, en aqueix període, l’aspecte urbà de la Vila canvià radicalment. Aqueix canvi es deu fonamentalment a dues causes: d’una banda, al creixement urbanístic que ara s’ha descrit. De l’altra, a les contínues reformes urbanes, en la seva majoria propiciades per l’Ajuntament. 51

Els antecedents (1860-1936): urbanitzacions de particulars aprovades per l’Ajuntament i els projectes municipals d’alineació i de reforma urbana
Fins a començaments de la present centúria, un tret ben característic dels carrers de la Vila el constituïa, a més de l’estretor dels carrers del nucli anterior al segle XIX, el fet que els carrers situats a la barriada d’origen medieval –als voltants de l’església— no solien respectar cap alineació coherent, sinó que, en paraules de gent d’edat de la Vila, “les cases entraven i sortien dins el carrer”. Això propiciava que l’amplària del mateix carrer pogués oscil·lar, en un tram de llargària d’uns cinquanta metres, dels tres als set o vuit metres. A més, la resta de carrers, tret del Poàs i el Cardenal Cerdà, eren torts i sovint s’hi podien observar diverses alineacions. Una altra característica era l’existència de petits espais públics o placetes i la manca de la plaça major habitual a la majoria de viles mallorquines. D’altra banda, la segona meitat del segle XIX la gran majoria de les cases eren d’una sola planta i amb portals amb arcs de mig punt. Així ho indicava l’arxiduc Lluís Salvador: Santa Margarita está situada sobre un pequeño cerro, donde existen numerosos molinos de viento. Tiene 2.273 habitantes y 887 casas, tres sin habitar, todas de planta baja menos 14 que son de dos pisos. Entre las casas, hay algunos huertos y jardines con nopales, granados y otros árboles frutales; por lo general, los portales de las casas son de arco de medio punto, encima del cual se ve, algunas veces, un parral. Desde la plazuela irregular donde hay una cruz antigua, que existe junto a la iglesia, se disfruta de una vista amplísima sobre el llano de Mallorca y la lejana sierra.

Aspecte dels carrers del nucli antic de la Vila al plànol d’alineacions de 1873 Font: Arxiu General del Consell de Mallorca, VI-135/9

A la segona meitat del segle XIX es produí el desplegament de la normativa d’àmbit estatal referit a l’eixample de poblacions, a l’alineació de carrers i d’apli52

cació de les propostes de l’higienisme urbà. Aquest corrent de pensament sanitari pretenia evitar malalties mitjançant la dotació de serveis als habitatges, l’eixample dels carrers i de les obertures de les edificacions i la difusió d’hàbits higiènics. L’èxit que tengueren aqueixes propostes a la Vila s’explica pel fet que hi eren molt habituals les malalties contagioses propiciades per l’aigua embassada o contaminada. En l’àmbit municipal, aquesta normativa es concretà en la creació de les juntes municipals de sanitat, en els projectes d’alineació, de reforma i d’eixample urbà. En la pràctica administrativa de l’Ajuntament de Santa Margalida, aquesta normativa es concretà: a) En la presentació, per part dels propietaris que pretenien construir o reformar una edificació, d’una sol·licitud de permís de reforma o construcció, acompanyada de plànols de la façana (i, més envant, de la planta), que havia de ser aprovada per l’Ajuntament i per la comissió pertinent, que tenia cura de fixar-ne l’alineació i la rasant. Així es pot apreciar en l’acord plenari que es reprodueix a continuació: 1872, Febrer, 18.- Se dio también de otra solicitud presentada por Arnaldo Mateu acompañatoria del correspondiente plano de fachada por duplicado en reclamación del permiso para edificar una casa en el solar de su pertenencia sito en la calle de Buenos Ayres formando esquina con las del Alfarero y de la Unión, y encontrado arreglado y conforme al orden arquitecto [sic] el frontis de dicha casa, fue aprobado por unanimidad, mandando se le expidiera el correspondiente permiso para proceder a la edificación mediante a estar y pasar por la línea que al efecto le será señalada por la comisión de Obras. L’Ajuntament, per aconseguir que els propietaris sol·licitassin el permís, feia servir la normativa vigent, tot imposant multes (però no sempre) als infractors (vegeu l’apèndix núm. 4). b) Idèntic procediment (presentar una sol·licitud i els plànols a l’Ajuntament, perquè els aprovàs, de vegades amb modificacions) havien de seguir els propietaris que pretenien urbanitzar els seus terrenys: 1877, abril, 15.- Díose cuenta de una solicitud presentada por Catalina Grimalt y Nadal solicitando la aprobación del plano de una barriada que proyecta en una finca de su propiedad situada en el pago denominado Son Rabassa, cediendo todo el terreno necesario para la alineación de calles y además el de las nuevas que proyecta a las que dará una anchura de treinta palmos. En su vista el Ayuntamiento acordó aceptar el ofrecimiento y aprobar los planos presentados con arreglo a los cuales podrán edificarse toda clase de edificios. c) En l’eixample dels carrers mitjançant l’alineació dels enfronts o façanes. Els projectes d’alineació, segons s’afirmava a 1927, consistien que 53

cada propietario al construir de nuevo su finca, cediera de su solar una porción prudencial y equitativa para que la calle aumentara en su anchura y por ende mejorasen sus condiciones higiénico-sanitarias. Tales preceptos y normas rigurosamente observados han dado por resultado en un periodo de tiempo relativamente corto que todas las calles del casco antiguo de la población cuyas anchuras deficientes e incomodas que oscilaban entre cuatro y cinco metros tiendan a convertirse en calles cuya anchura no baja de seis a ocho metros y por tanto queda bien garantida (sic) su buena aireación y soleamiento. A fi de garantir que els propietaris cedissin la fracció dels seus immobles que s’indicava en el plànol de l’alineació, la normativa estatal prohibí que es duguessin a terme obres de reforç en l’enfront o façana dels immobles afectats pels plans, de manera que el perill de ruïna obligàs a cada propietaris a enderrocar-lo i a tornar-lo a edificar ajustant-se a l’alineació que era prevista.1 No fou fins a 1936 que s’aprovà el pla d’urbanització elaborat per l’arquitecte Carlos Garau, que fixava la normativa d’alineacions de tot el nucli antic, els rasants dels carrers i les zones previstes per al desenvolupament urbà.

Obres de reculada de l’enfront d’una casa a fi d’alinear el carrer del Vent Font: Col·lecció Can Verga

1 Teniendo en cuenta lo que dispone la Real Orden de 12 de marzo de 1878 en su condición 4 así como el espíritu de la misma de que no se practiquen obras de refuerzo en fachadas de casas no alineadas que tiendan a aumentar las condiciones de vida o duración de las mismas y en modo alguna las de mera conservación (AMSM 53, 1902, març, 15).

54

5.En seguida dio cuenta el Secretario de orden del señor Presidente de una solicitud presentada por Antonia Alòs acompañatoria de un plano de fachada por la que solicita el correspondiente permiso para reedificar el frontis de su casa calle Nueva número 48 con arreglo a dicho plano. de projectes d’alineació i de reforma urbana.. maig.Obres de reculada del mateix enfront ja finalitzades. 2) Mitjançant l’elaboració. acordóse se expidiera el correspondiente permiso mediante a que deberá atenerse a la línea que la comisión de obras le señalará en cada una de dichas calles que será internando la que deberá formar el nuevo frontis o fachada y a la parte de la casa de Antonio Ordinas un metro o sea prolongando la recta que dará partiendo del angulo de la calle del Viento hasta empalmar con la casa de don Miguel Lladó Aquest procediment era el seguit abans que s’elaborassin el projectes d’alineació –als quals seguidament farem referència– i en aquells carrers que no en tenguessin cap d’aprovat. Font: Col·lecció Can Verga L’amplària i l’alineació del carrer podien haver estat fixada per diversos procediments: 1) Mitjançant l’acord de l’Ajuntament i la Comissió encarregada d’aquests quefers. y enterado el Ayuntamiento de dicha solicitud y encontrado el plano arreglado al orden arquitectónico fue aprobado: y por cuanto el frontis de la casa de que se trata forma un ángulo saliente a la calle Nueva citada y forma también esquina a la calle del Viento. que condicionava l’aprovació del projecte a adoptar l’alineació que hagués estat fixada: 1872. per iniciativa municipal i acomplint l’indicat en la normativa estatal. El proce55 .

demanar que s’hi introduïssin modificacions abans d’aprovar-lo definitivament o introduir-hi modificacions per iniciativa pròpia: 1885.1900) L’aplicació de la normativa a què hem fet esment abans permet conèixer. Les urbanitzacions (1850 . 1). D’altra banda. que el podia aprovar. adoptant la forma de quadrícula (com esdevengué a Son Rabassa. per tant. y no hallándose conforme el Ayuntamiento con el por considerarlo perjudicial a los intereses de los particulares por ser la anchura de las calles que da el arquitecto de demasiada extensión. De vegades. Acto seguido se presentó al Ayuntamiento un plano de alineación de las calles denominadas las Casetas y la Cruz por el arquitecto municipal [?]. a grans trets. que seguia la mateixa orientació que el de ses Casetes. 25. més baixa i humida. el creixement a la zona nord de la població. cosa que facilitava el trànsit rodat. l’eixample es dugué a terme mitjançant l’obertura de carrers llargs i paral·lels. sa Creveta i Son Amanada i es Molinot). Entre 1850 i 1900 pràcticament es duplicà la superfície del nucli. a grans trets. la Diputació Provincial el remetia a la corporació. En un principi la majoria del creixement es localitzà a les zones més altes de la població. com també els del carrer Tramuntana. al 1862 se sol·licità permís per establir per solars els terrenys del carrer de la Llibertat. ja que en aqueixa època és quan a comencen a generalitzar els carros. es va returar i no va ser significatiu fins a la darreria del segle i en els inicis del segle XX. es poden apreciar els resultats del control municipal sobre el procés urbanitzador: la gran majoria de carrers d’aquests eixamples eren rectes. una vegada finalitzat. Unió i Llibertat i el primer tram del carrer Clavell. la d’Alcúdia (carrers Joan Monjo March i Miquel Ordinas) i el camí de Son Flor (carrers de les Vinyes i Miquel Morey i Juan).diment seguit era el següent: l’Ajuntament sol·licitava que l’arquitecte provincial elaboràs el projecte i. i a 1872 els del carrer Autonomia. se acordó por la Corporación se modificase dicho plano dando cinco metros de anchura a la calle de las Casetas y seis metros a la calle de la Cruz. en la dècada de 1850 s’obrí el carrer Ferrà. D’altra banda. A partir d’aleshores. Un procediment semblant se seguí a la barriada del carrer Orient. com havia esdevingut als segles anteriors: així. aquests eren també rectilinis. A la barriada de les Jovades. 56 . La gran majoria d’urbanitzacions es basaven en l’obertura de carrers transversals als camins preexistents: la carretera de Petra (carrers Antoni Maura i de Maria). amb una urbanització també basada en carrers llargs i més a manco paral·lels. i en els pocs casos que tenien trams amb diversa orientació. octubre. aquest traçat implicava que cada carrer tengués una alineació idèntica i. els carrers eren travessats per altres vies que els creuaven més o manco perpendicularment. la mateixa amplària. que unien l’actual carrer Monjo March amb la prolongació del carrer de les Jovades. com es dugué a terme l’expansió urbana (vegeu l’apèndix núm. normalment superior a la dels del nucli antic. en l’indret conegut com les Jovades.

1850-1900 1850 100 m 1900 .

que es dugué a terme a 1922 i que va tenir com a conseqüència l’escapçada de part de la façana de la Rectoria i l’enderrocament del palau dels Comtes de Santa Maria de Formiguera. cosa que propicià que els rasants i les alineacions que es proposaven en els projectes fossin canviats en diferents ocasions. aont hey havia una torre de defensa amb aspilleres i matacans i alguns canons d’artilleria anomenats bombar58 . A 1891 es va resoldre expropiar l’hort –cosa que va suposar conflictes amb la Parròquia–. fou la alineació i prolongació del carrer de la Rectoria -l’actual carrer de la Constitució. va suscitar les discussions i l’oposició de diversos veïnats (apèndix núm. que fa pocs mesos [1922] que han venut i destruit. Aquests projectes eren elaborats per l’arquitecte provincial per iniciativa de l’Ajuntament. no prevista a cap projecte. des de l’Olivera) fins a l’inici del carrer del Pou de la Garriga. el del Pou de la Garriga i el carrer Joan Monjo March.fins a davant l’església. els terrenys expropiats passaren a ser un eixample part de la plaça ja existent. el carrer Major. com també l’eixample de la plaça. En el darrer quart del segle XIX i en les primeres dècades del segle XX es varen promoure diversos projectes d’alineació. Incloïa l’alineació dels carrers dels voltants de l’església i del centre de la població. L’aplicació d’aquests projectes tornà a produir polèmiques entre els veïnats.Els projectes d’alineació i reforma urbana El primer projecte conegut d’alineació de carrers i de reforma urbana data del 1873. Els que hem pogut documentar (potser n’hi hagué d’altres) afectaren els carrers de la Creu. que sembla no s’acabà fins a 1903. Aleshores la plaça ocupava l’espai comprès entre els carrers Joan Ordinas Tous i de s’Hostal (és a dir. que havia de separar la plaça vella de la que es volia construir. La construcció de la plaça. El projecte de 1873 preveia que aqueix hort fos eliminat i que s’hi construís una nova plaça i la Casa de la Vila. De tot d’una. Una altra reforma important. tant per les alineacions i les amplàries de carrer que s’hi proposaven com per les dificultats per dur a terme la construcció de la nova plaça a l’hort de la Rectoria. aqueix projecte. l’expropiació no s’aprova definitivament fins a 1900. Prop de dues terceres parts de l’actual plaça estaven ocupats per l’hort de la Rectoria. no va ser acompanyada de la construcció de la nova casa de la Vila. 19). elaborat per l’arquitecte provincial Miquel Rigo. de les Casetes. D’aqueixa manera. però així i tot. en forma de fortalesa. El 21 de novembre d’aqueix any en una sessió plenària s’acordà la construcción de la Plaza nueva arregladamente al plano presentado por el malogrado arquitecto Don Miguel Rigo Clar y aprobado por el Ayuntamiento. procediendo para ello a la expropiación forzosa de las fincas interesadas en la realitzación de dicho proyecto que son segun aparece del replanteo practicado una casa propia de los herederos de Don Jacinto Felipe de Aguera situada en la calle del Doctor Calafat nº 12 y parte del huerto de la casa Rectoral (apèndix núm. el carrer de s’Hostal. cada un dels quals afectava un o més carrers del nucli antic o camins que donaven accés a la Vila. 21). que va triplicar les seves dimensions i va adquirir la mateixa fesomia que en l’actualitat. Poc temps després de la destrucció del palau s’escrivia que Dits Comtes tenien en el Poble de Santa Margalida un palau.

núm. perquè últimament hey recullien els deumes. conforme unes inscripcions bastant borroses. és l’antiga Cúria.129-137.) Lo que se conserva encare. avuy anomenada la sala Deumera. 22..” 2 Traçat dels carrers del nucli antic de la Vila i alineacions previstes al plànol de 1873 Font: Arxiu General del Consell de Mallorca. està algun tant elevada y per axò s’hi puja o entra per medi de quatre escalons: té es portal gòtic molt preciós.. VI-135/9 1900-1936: un creixement dèbil 2 J. Aquesta sala bastant espayosa té es portal que mira a sa clasta. PARERA (1922): “Canamunt i Canavall”. pregunta:¿QUE CERCAU? i de man dreta respon ¡JUSTICIA!.des. p. 59 . amb un àngel a cada part. Sa Marjal. el de mà esquerra quant entram. l’hem vist repetides vegades i era una presiosidat (. és en perill de de saparèxer demà mateix.

no cal oblidar que durant aquests anys es dugueren actuacions urbanístiques d’importància. D’altra banda. com a conseqüència de l’emigració –fonamentalment cap a Palma. que fins aleshores era carrer més forà de la Vila. Tret de l’expansió d’aquesta barriada.En les primeres dècades del segle XX l’increment de la població fou molt dèbil. Alineació del carrer Joan Monjo March. En tot cas. Això darrer provocà una disminució de la intensitat del creixement urbanístic. Llubí i Petra condicionà l’expansió del nucli urbà. sobretot per mor de l’obertura d’un nou tram de carretera que unia les noves carreteres amb el camí o carretera d’Artà. Això propicià que es prolongassin carrers en direcció a la nova via (els carrer de les Vinyes i de les Jovades) i que se n’obrissin d’altres que l’unien amb el carrer dels Horts. la construcció –en els inicis del segle XX– de les carreteres de Muro. però consistents en reformes interiors i a les quals abans ja hem fet referència: l’obertura de la plaça de la Vila (1900-1903) i la prolongació del carrer Constitució fins a l’església. l’única eixample significatiu consistí en l’obertura del tram del carrer de Santa Catalina Tomàs comprès entre el carrer del pou de la Garriga i de la Llibertat. es tracta de l’actual passeig Enginyer Felicià Fuster. Font: Col·lecció Can Verga 60 . l’Argentina i Argèlia– i de la minva de la natalitat.

1900-1936 1900 100 m 1936 .

es preveia l’obertura de vials que havien de tenir com a resultat la urbanització de finques rústiques situades a l’interior de la Vila. El projecte d’expansió urbana preveia un gran eixample urbà. la principal característica del projecte és precisament el fet que s’estengué a tota la Vila.Vista del carrer Constitució pocs anys després d’haver-se prolongat. un pla amb cinquanta anys de vigència (1936-1986) El primer projecte d’alineacions i d’eixample que va afectar la totalitat de la Vila va ser presentat a l’Ajuntament el 30 de juny de 1936. en un pla de reforma interior. de carrers de gran amplària. que pretenien dotar de comunicació adient diverses zones del nucli. 39). La gran majoria d’aquests carrers no es varen arribar a obrir. 62 . com també l’obertura de vials a espais ocupats per edificacions. que fou l’única barriada que arribà a desenvolupar-se (vegeu mapa pàg. s’haguessen urbanitzat gran part de Son Mas. projectes d’alineació anteriors. que en part recollia. tot i que a partir de l’estudi detallat dels principals trets constructius de cada carrer. elaborat per l’arquitecte Carles Garau. del pou de la Garriga. especialment a Son Amanada. Aqueix projecte de reforma i expansió urbana. en un projecte d’expansió urbana i. com era el cas de les barriades de les Vinyes i ls Molins. que s’havia de disposar radialment al nucli urbà existent fins aleshores. sovint modificant-los. consistia. d’una banda. segurament perquè s’hagués hagut de recórrer a l’expropiació i a l’enderrocament d’immobles. Font: Arxiu Municipal El projecte de 1936. Pel que fa a les reformes interiors. que es concretava bàsicament en l’alineació dels carrers del nucli antic. de l’altra. Pel que fa al projecte d’alineacions. amb vials que havien d’unir la Creveta amb l’Abeurador. Si s’hagués duit a terme.de s’Abellar i de tot l’espai comprès entre l’Abeurador i el revolt de na Moranta.

Hace escasísimos años todavía se podían ver portalones y ventanas muy antiguas muy bién trabajadas de una belleza y antiguedad notoria. del Cardessar i de la Placeta –l’antic carrer de la Creu–. a Joan MASCARÓ PASSARIUS. 4 La destrucció no ha respectat tampoc aquells espais o construccions que singularitzaven les diverses barriades de la Vila: han desaparegut les creus de terme del Pouàs. En els inicis del segle XX fou enderrocat l’abeurador de la Creveta i. de reducida fachada y en cuyo portal (. més moderna que la anterior. las reformas y remozamientos de dichas casas echaron a perder estos monumentos de siglos pasados. Antonio ESTELRICH. Pàg. 63 . 5 J. 1950. Marzo de 1936. dataven d’època medieval. Palma. que tal vez levantarían los hijos del mentado Baltasar. RAMIS D’AYREFLOR. este útltimo párroco de Santa Margarita. Font: Col·lecció Can Verga 3 4 Vista dels molins.134-135. los doctores Rafael y Mateo.. “Santa Margalida”. La picota moderna ha destruido lo antiguo.1965. Palma. ha tengut com a conseqüència la desfiguració de l’aspecte del poble. És el cas les cases de la família del doctor Calafat. Finestra desapareguda. Pàg. encara en funcionament. Corpus de Toponimia de Mallorca.) pueden verse actualmente señales de bombardas a él lanzadas. Escala 1:1000.. i de la fàbrica de Can Feliciano (inicis segle XX). Arxiu municipal de Santa Margalida. Aquests abeuradors. Font: Arxiu Municipal Plano general de Santa Margarita. Otra casa existe en el referido pueblo. que rebien l’aigua del qanat de la font de la Mina. la gran majoria de les façanes antigues han desaparegut: La villa fue creciendo y prosperando de tal manera que poco a poco han ido desapareciendo las huellas antiguas. Han desaparegut la gran majoria dels enfronts de pedra. de líneas góticas. ho foren els situats a la plaça de l’Abeurador. tant els més humils com els casals de l’antiga mà major (pagesia benestat). Palma. a començament de la dècada de 1970. Com recorda aquesta descripció contemporània. La nobleza mallorquina y el Conde Malo. 1449.L’execució progressiva d’aquest projecte3 –com també dels anteriors—. que encara es conservaven a la dècada dels cinquanta5: subsiste aún hoy su antigua casa solar.

funcionalment. bàsicament. que als inicis del segle XXI suposaven aproximadament un percentatge del 30% del total. el carrer Progrés. el carrer Justícia. també. tenien un gran portal de mig punt construit el 1651. A més. Finalment. La represa de l’expansió urbana (1960-2011) L’estancament de la població. es podria definir com a polígon industrial i de serveis. va motivar que el creixement urbanístic fos de molt poca consideració durant aquesta època. del casal de la família Mulet de Castellet –les cases de Son Mulet—. segons recorda un pergamí que hi trobaren quan la casa va ser enderrocada: A 12 de janer añy 1651 feu lo present portal mestre Pere Bauçà picapedrer natural de Sant Joan per orda de Mossèn Matheu Mulet prevere señor de las presents cases fill natural de Anthoni Mulet quondam y de Hierònima sastre sa mara. dels carrers del revolt de na Moranta i dels carrers Fred i Abellar. del Col·legi Públic Elionor Bosch. i s’han perllongat els carrers de Ramon Llull. magníficament conservades. situades a la plaça. vivent y de edat de 80 Anys. cal destacar la creació. i alguns carrers de sa Creveta. s’han obert els carrers Fred i de l’Abellar.Cases de Son Mulet. tret. on s’ha consolidat una zona que. De fet és només a partir de l’expansió turística quan torna a reprendre de forma important: en els darrers cinquanta anys s’ha urbanitzat tot l’espai comprés entre l’Abeurador i el revolt de na Moranta. a la dècada de 1970. fins a la dècada dels seixanta. 64 . de Son Amanada. El creixement del nucli es continuà regint pel Pla del 1936. ja existents en el segle XVII És el cas. s’ha de parar esment que aqueix creixement es produí quan augmentava també la proporció d’habitatges deshabitats al nucli. Aqueixes cases. y lo dit reverend de edat de 47 Anys. etc.

. la trama urbana de la Vila sembla haver-se estabilitzat. En tot cas.. com pertocava a la realitat sociodemogràfica del nucli. malgrat tot. però s’ha de tenir en compte que. els canvis urbanístics que es puguin produir en els propers anys seran conseqüència de l’aplicació de la normativa urbanística municipal. en què es va reduir significativament el sòl urbà i urbanitzable. L’actualment vigent són les Normes subsidiàries de planejament (1986). ANY HABITATGES HABITATGES PRINCIPALS O NOMBRE DE FAMÍLIES 1459 1578 1694 1789 1827 1860 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 226 394 433 443 566 927 1059 1075 1199 1242 1231 HABITATGES FAMILIARS 434 549 845 947 1125 1093 1114 1056 1145 1246 1368 1444 1658 65 . supeditada sempre a les directrius i normes de caràcter insular. prolongació del carrer Progrés. Aixímateix. L’impacte de les Normes de 1986 s’ha reduït a la Vila a la regularització dels volums i les altàries i a la direcció del creixement dels escassos carrers que s’obriren a partir de l’aprovació de les Normes (carrer Jovent. cal tenir present que la construcció just vora el col·legi Elionor Bosch del Poliesportiu Municipal i de l’Institut d’Ensenyança Secundària ha suposat la consolidació d’una àrea docent-esportiva d’una superfície considerable. a normativa de caràcter general que es recull en el planejament d’àmbit municipal. balear i estatal. tot i que no s’han obert nous vials.Durant tota aqueixa època el creixement urbanístic es va supeditant. solen mantenir el traçat indicat el 1936. En els darrers anys. s’ha produït un augment significatiu de la densitat edificadora com a conseqüència de la construcció d’habitatges plurifamiliars en determinades barriades de la Vila i fins i tot en el nucli antic.) que. de cada vegada més.

1960-2011 1960 2011 100 m Zona docent 66 .

agost. 20 1904. 17 1926 1926. Josep Valls Fuster 1884. 28 rich. agost. desembre. de les Jovades Son Rabassa c/ Grimalt es Clavet Ctra. gener. maig. abril. Ctra. març. Urbanitzacions localitzades a la Vila (1862-1926) ANY SOL·LICITANT INDRET CONFRONTES ALTRA INFORMACIÓ 1862. novembre. 26 1877. 15 1924. 28 Josep Carreras 1885. abril. 5 1883. fondos del c/ Llibertat. de Petra a Pollença Ctra. Pere Estel1887. c/ Molinot i c/ Xaló Carrer Xaló Ctra. 29 1884. 15 1879. 4 1873. 24 1876. 27 1897. juny. juny. 21 1872. 2 Francesc Garau March Pere Garau Tauler Margalida Font Grimalt Gabriel Roig Bibiloni Pere Molines Amengual Joan Llambies Vicens (carrer Crespí) c/ Bausà c/ Clavell. de la Mina Son Gabellí (sa AMSM 48 Creveta) Son Rabassa Sa Creveta Sa Creveta Es Molinot Sa Costeta Son Mas Ses Jovades S’Abellar camí dels Oms. 14 1862. de Petra. de Petra Son Amanada. setembre. Ferrer de Sant Jordi Es Molinot c/ del Molinot. Aina Fluixà Alòs Llibertat) Les Jovades (act. d’Artà a Inca 67 . novembre. 8 1873. gener. novembre. Femenia. setembre. J. juny. de Petra a Pollença c/ Unió i un carrer que s’ha d’obrir c/ des Gerrer AMSM 47 AMSM 47 AMSM 47 Miquel Fuster Bonnín. No executat. abril. 26 Pere Antoni Garau Pau Domènech. abril. 1885 1885. 9 1879.23 1920. octubre. Miquel Moragues 1895. gener. 4 Miquel Roca Sastre. 7 1872. c/ Maria. d’Artà a Alcúdia carretera AMSM 64 Urbanització c/ dels Horts AMSM 68. de Petra Ctra. de Petra Bartomeu Borràs Joan March Rosselló 1886. No executat cementeri No executat ? c/ Taronja Ctra. desembre. octubre. juny. 23 1884. Gabriel Alòs Perelló Tramuntana) Gabriel Alós Perelló Les Jovades Concha Molinas Antònia Capó Monjo Germans Morey Monjo Hereus de Joana Nadal Catalina Grimalt Nadal Bartomeu Grimalt Nadal Joan Garau i Tous Maria Alzamora Pastor Bartomeu Pastor Grimalt Joan Ordines i Pastor sa Creveta Carrer Unió (prolongació) Carrer Orient Son Rabassa Son Rabassa Son Rabassa es Molinot Son Rabassa c/ de Bons Aires Ctra.sa Creveta (act. Sa Creveta “Coixet”. gener. AMSM 54 Son Rabassa Can Barraixet Uneix les Jovades amb la Les Jovades Ctra. Joana. 14 Joan Genovart 1884. de Petra a Pollença Ctra.6 Apèndix 1. cas Comte. 10 Bartomeu Mora F. juliol. 27 1880.

muller de Pere Bertran de la parròquia de Santa Margalida. Actes del any 1359 fins en 1360. f. 17. fill i hereu universal de Guillem Bofill difunt. i ara Antoni Bofill les retorna a l’establidor (Arxiu Privat. 1359. és tenguda pels hereus d’en Pere Nebot. Nicolau Bofill i Cília. rector de l’església de Santa Margalida a cens de dues quarteres i quatre barcelles i mitja de forment. 25. situada vora la vila de Santa Margalida (iuxta villam Sancte Margarite) i tinguda sota domini i jurisdicció de l’església de Santa Margalida i el seu rector a delme i tasca i a cens de 25 sous. a cens de 34 sous.Antoni Bofill. f 107-108). situades a la parròquia de Santa Margalida a la cavalleria d’en Francesc Arnau d’Illa (la cavalleria de Santa Margalida). 4. amb el camí (via) anomenada del Jonquerol i amb la possessió Bernat Codines i d’altra part amb el camí (via) que va a la font (Arxiu Privat. Actes del any 1359 fins en 1360. de dues parts amb l’alberg de l’esmentat Bernat Jordà i d’altre part amb cases dels hereus d’Arnau Pucullull difunt. donzell difunt. d’una part. venen a en Bernat Venrell de l’esmentada parròquia tota aquella possessió que tenen per raó de dret d’herència.-Maria.Antoni Bofill. Confronta d’una part amb la carrera pública. T-385.. 19v-20v). maig. tenguda sota domini i jurisdicció dels successors de Francesc Arnau d’Illa. 1359. oriünd de Moià. 31-31v). 3.. a la diòcesi de Vic. 1343. de l’altra amb l’honor de Berenguer T orroja i de les altres dues parts amb un camí públic i amb l’honor de na Lleona (ARM PN. que té per compra. de l’altra part amb les possessions de Jaume Vey. de la parròquia de Santa Margalida. a la seva cavalleria de Santa Margalida. reconeix tenir en nom de Bernat Jordà i per raó d’herència una casa amb un petit pati contigu i amb una petita entrada que és davant el portal de les dites cases. f. febrer. pagador a n’Arnau Mont-roig de la vila d’Inca per Sant Pere i Sant Feliu d’agost. Protocol de Guillem Mulner. 4. Domingo Castell.2. i li assigna com a dot dues cases i un pati o corral contigu. Protocol de Guillem Mulner. vídua de Bernat Porcell de la parròquia de Santa Margalida col·loca en matrimoni la seva filla Maria amb Bartomeu ses Corts. Not. que confronten d’una part amb les cases de Bartomeu de Vilanova. Les esmentades cases havien estat adquirides per establiment fet el 6 de desembre de 1357. Confronta. pagadors cada anys per la festa de Sant Pere i Sant Feliu d’agost. febrer. 68 . tots germans i fills i hereus de Guillem Bofill de l’esmentada parròquia. amb la possessió d’en Domingo Castell i de l’altra amb la possessió de Francesc Matamala. Així mateix. Així mateix és tenguda a cens de set quarteres de forment.

situats a la cavalleria dels successors de Francesc Arnau d’Illa.Arnau d’Alòs de la parròquia de Santa Margalida estableix un pati o cairó de terra. situada a la parròquia de Santa Margalida. Protocol de Guillem Mulner. estableixen en emfiteusi i donen en feu a Francesc Campfullós fill de Jaume Campfullós de Santa Margalida 69 .5. d’altra part amb l’alberg o casa de Ferrer Font i de l’altra amb un camí públic.Bernat Codines i Magdalena sa muller. fill dels dits esposos. Les dues cases són establides a cens de 8 sous i d’un parell de gallines. per on les cases establides tendran entrada i sortida. 1368. fill dels dits esposos. Actes del any 1359 fins en 1360. (ARM PN T-606 f. en els quals hi ha una casa edificada (in quibus sunt domus edificata). vídua de Pere Vey difunt de la parròquia de Santa Margalida dos patis de terra contigus. Domingo Castell haurà de cobrir la casa descoberta de teules i de canyes (de tegulis et de canyes) i pagar deu lliures d’entrada. 7. de l’altra parts amb l’esmentada plaça (Et affrontatur dictum patuum sive cayronum terre ex una parte in camino que tenditur a la Font et ex alia parte in dicta platea).. d’una banda. 14. que és part de la possessió que té a la plaça de Santa Margalida (in platea Sancte Margarite) sota alou de l’església de Santa Margalida o del seu rector. març. amb el camí que va al Jonquerol. senyors de la cavalleria que abans fou de Francesc Arnau d’Illa. vídua d’Arnau Burgues difunt i Ramon Burgues. senyors de la cavalleria que abans fou de de Francesc Arnau d’Illa. al terme de la Baronia que abans fou del Comte d’Empúries i ara és del venerable Guillem de Sant Joan donzell. Confronten de dues parts amb cases i pati del dits senyors. amb les possessions restants al dit Alòs i amb l’honor d’en Bernat Venrell (ARM PN T-606 f. 9-9v). de l’altra amb aquella mitja quarterada que tenen sota jurisdicció de l’església de Santa Margalida que venen avui i de l’altra part amb la quintana comuna que hi ha allà. (Arxiu Privat. 7. al terme de la Baronia que abans fou del Comte d’Empúries i que ara és del venerable Guillem de Sant Joan donzell. per construir-hi cases (ad domos hedificandum) a Domingo Castell.. març. una descoberta.març. 1368.Caterina. desembre. que li assignen de cases seves que tenen vora l’alberg de l’esmentada cavalleria..Caterina. L’esmentat pati o cairó confronta d’una part amb el camí que va a la font. 28v-29) 8. 1367. 1360. Confronten. estableixen en emfiteusi i donen en feu a Domingo Castell de Santa Margalida dues cases. que són al lloc de Santa Margalida. 5. abans habitadors del lloc de Santa Margalida i ara habitadors de la vila de Felanitx venen a Avinent..5. situada a la parròquia de Santa Margalida. vídua d’Arnau Burgues difunt i Ramon Burgues. donzell. f. 133-133v) 6.

.-Bernat Venrell i Miquel Cerdà de Santa Margalida.) una casa del alberch lo qual yo e en la poble de Santa Mergalida. Dit Bernat dona 8 palms i dit Miquel 4 palms i un quart de Montpeller per fer-hi un camí public (ad opus camini publici): scientes et attendentes vos dominam Caterinam uxor venerabilis Arnaldi Burguesii quondam et Raimundum Burguesii filium vestrum stabilire debere ad domos construendos quosdam cayronos terre qui sunt infra hospitia nostra et cum non habeatis loca per quam detis et asignetis introitum et exitum illis quibus stabiliveritis dictos cayronos. 70 .5. donen pas a dits cairons per dins les seves terres si dits establits es fan per tal de construir cases. sota alou de la seva cavalleria i vora l’alberg d’aquesta a cens de 8 sous i d’un parell de gallines... vídua d’Arnau Burgues difunt i Ramon Burgues son fill han d’establir per fer cases certs cairons de terra i no tenen lloc per donar entrada a dits cairons.Cessió com a dot d’immobles situats dins la pobla de Santa Margalida: En nom de Nostro Senyor Jhesu Xrist. 15. 1368. atenent que la senyora Caterina. una descoberta. 31v-32). so és la casa major que és la entrada del dit alberch la qual casa és la maytat de dit alberch lo qual alberch és sots alou e dreta senyoria de la cavalleria la qual los honrats mossèns Ramon Burgas cavaller e Pere Safortesa mercader an en la perròquia de Senta Mergalida (. març. 10.dues cases. 1376. Confronta d’una part amb el pati romanent a dits senyors establidors i amb l’alberg de la Rectoria. 32 v).) la qual casa afronta de la una part ab lo camí públich de la altre ab les cases romanents al dit Jacme e de les altres dues parts afronta ab los corrals d’en Pere Lahó. Haurà de pagar dotze lliures d’entrada. Et ad partem inferiorem qua est et exit in dictis cayronis damus dictum caminum et asignamus medium per medio (ARM PN T-606 f.. Sapian tots com jo com yo en Jacme Morel hebitador de la parròquia de Senta Margalida conloch en matrimoni ab vós en Bernat Jofra na Savo fiyla mia e costituesch-li en dot per tota heretat e ligítima (. 9. de l’altra part amb l’alberg d’en Ferrer Font i de l’altra part amb les cases que els predits senyors establiren a Domingo Castell el mateix dia. hoc est quod de presenti assignamus duodecim palmos et unum quart de montpaler ad opus camini publici per quod populatores dictorum cayronorum habeant introitum et exitum ad domos hedificandas in dictis locis et de quibus ego dictus Bernardus dono de meo ad partem superiorem qua est et exiit in camino publico octo palmos et ego dictus Michael dono de meo propio quator palmos et unum quartum. març. En Francesc Campfullós farà cens de 8 sous i un parell de gallines (ARM PN T-606 f. propter quod gratis et ex certa scientia consentimus et damus vobis et illis quibus volueritis introitum et exitum ad dictos cayronos si cum illos stabileveritis ad domos construendas per honorem nostrum.. de l’altra amb l’esmentat alberg de la Rectoria. Scientes etiam quod si dicti cayroni fuerint stabilita ad domos construendas quod hoc erit utile nobis et hospiciis nostris.

20.Magdalena. Com a dot aporta una casa i pati que té a la pobla de Santa Margalida. Affronta de una part ab lo camí de la Tarongeta qui va a Sineu.. filla d’Antoni Cerdà. 71 . 1377. Presenta fadiga lo señer en Sebastià Nadal com a compredor y lo señer en Guillem Rebassa. 23. 24v. que confronta amb el carrer Nou: Et affrontatur dicta domus et patuum ex una parte cum quodam camino dicto lo carrer Nou et ex alia parte cum quodam clauso terre Arnaldi Rissech et ex alia parte cum quodam domo et patuo Petri Janovard et ex alia parte cum quodam camino qui transit inter dictam domum et domum martini Dalmau (ARM PN T-410 f. dona Joana se muller com a venador de un cayró de terra de la bassa d’en Maymó... que els concedesqui autorització (“fadiga”) per dur a terme la compravenda d’un cairó o trast situat al camí de la Tarongeta a Sineu [l’actual carrer Antoni Maura. ço és tres destres de ample y set destres llarch an el Magnífich Mossèn Ramon Fortasa alouer per fer cases y lo cairó dels splets delma y tasca a presentatió de fadiga deu dies y merçè de lluisma. agost. juliol. Sapian tots com jo com yo na Sibília muller quondam d’en Guillem Bertran de la perròquia de Senta Mergalida de Muro conloch en matrimoni en leyal muller ab vós en Pere Salera n’Antònia fiyla mia e del dit merit quondam meu e costituesch-li per dot e per axovcar seu a vós ara liura en tems de las vostras nuccias una casa ab pati la qual yo avia e pa[ssa]ya dins la poble de Santa Mergalida (. 2.) e afronta de la una part ab lo camí públich e de le altre part ab l’alberch e pati d’en Pere Bagur e de la altre part ab lo pati d’en Guillem Deviu (ARM T-612 f. de la parròquia de Santa Margalida es col·loca en matrimoni amb en Pere d’Alòs de l’alqueria d’Alcudiola. 1521. obligan-se largo modo dit Sabastià Nadal tots sos béns presents y esdavanidors etc. pagadors a la festa de Sant Pere y Sent Feliu del mes de agost comensant a pagar lo pus prop vinent festa lo dit censal portat a le sua habitatió largo modo etc.. 12. gener. Guillem Rabassa i Joana. y d’altre part ab la sort ramanent a dit Rebassa y d’altre part ab lo trast d’en Pau Camps de altre ab lo camí de la Comuna del qual stabliment dit Rebassa li promet fer y tenir y en sana pau possehir ves y quans totas gens ab càrrech cascun any de tretza sous dich ·XIII· s. cònjuges. difunt. senyor de la cavalleria de Santa Margalida. demanen a Ramon Safortesa.Cessió com a dot d’immobles situats dins la pobla de Santa Margalida: En nom de Nostro Senyor Jhesu Xrist.. sota alou de la cavalleria de Ramon Safortesa. als terrenys de Son Rabassa]: A ·II· de Agost ·MDXXI·. Testes Francesch Bonet e Pera Lluch Rosselló (ARM PN M-519. 38. quadern de data posterior). 39v). de la parròquia de Santa Margalida.11. com a venedors. 24. 1425. i en Sebastià Nadal com a comprador.[còpia]. 60v) 13. militar.

1. d’altra part amb cases i corral de Joan Mulet de Femenia.Ildefons Morro. 124-126v). al lloc dit la Plaça (in loco dicto la Plasa). amb corral del Comte..117-120 ). que confronta amb la Carnisseria Vella. 15... 18. com hereu de sa mare.. 16. abril.. 72 . amb el carrer que va a l’església i d’altra part amb casa de Meca (ARM PN M-972 f. 1660.Resolució del Consell (assemblea) municipal sobre l’obertura d’un carrer que unís la Vila amb el carrer de les Casetes: més avant se preposa a vosses mercès com la viuda Rebasse nos ha suplicat que fóssem servits fer un carrer per axir an el carrer de les Casetes dels seus establidors que serà obrir an el corral de les cases de Miquel Monjo del cantó fins a les terres qui resten a establir a dita Rabasse y que d’a més que a dita dona li seria útil per fer stabliments serà també molt útil per los stablidós y moradors de ditas casetes que per aver de antrar en vila y anar a misa y altres coses an de fer molta volta y fen dit carrer seria llevar quasi la mitat del camí sobre del qual fonch conclús y determinat que per ser tant útil com és que·s fasse dit carrer y la vila que pach lo cost del que pendran fins arribar a ditas terres de dita Rebasse y aprés que dita Rebasse com establirà ja dexarà carrer y que la vila se conserta ab los amos y señors de dits trasts y si no·u volen que la vila ho prenga com per (?) forsívolment stimat per persones pràctiques ettc (AMSM 10).... 1631. d’altra part amb la plaça dita dels Lledoners (cum platea dicta dels Lledoners). fill de Mateu difunt.) dit Pere Famania dóna y stableix en per tots temps als dits Joan Bertran y Francina Xamena germans fills y universals successors de la dita Francina Bertrana alias Satenassa lo dit trast de terra al qual ja són construydes cases y corral (..) sabent més avant dita Francina haver fetas cases al dit trast (. març..Pere Femenia fill de Guillem de la vila de Santa Margalida i de la dona Margalida Femenia i Cerdana....) y attenent que dit trast de terra may se ha fet acte de stabliment per descuyt y negligèntia (. octubre.) y affronta dit trast que are són cases y corral de una part amb la via pública y de altra part ab restant terra del dit stablidor y de altra part ab trast de terra de Gregori Alòs per dita sa mare an aquell stablert y de altra part ab trast de Pere Font per dita sa mare an aquell dexat de pertinènties de la dita pessa de terra (.) més es pacte que dits germans a ses despeses se hajan de tancar a la part confrontant ab dit Femenia de paret de pedre y morter de altària de dotze palms ab squena de ase com han fet los altres (ARM PN C-642 f. com a fill únic y sol.. unes cases i clos de terra o corral contigu que té a Santa Margalida.14. 5. 1600. fill de Joan. sabent y attenent que la dita sa mare vivint ha circa deu o dotze anys que stablí a la dona Francina vídua de Joan Bertran de dita vila quondam un trast de terra de tenor de tres destres d’ample y sis de llarch de pertinènties de la pessa de terra de la qual féu a trasts stabliments dita sa mara a diversos scituada en la dita vila de Sancta Margaritta sots alou de les cavallerias del Magnífich Señor Pere Ramon Çafortesa donzell (. ven a l’honor Mateu Calafat.

“le cuyne”. “le sale de mà esquerre com se puje per le escale”. “lo primer estudi” de la Rectoria “a mà drete com entren”. la exposición al público del plano para alineación de las calles del Doctor Calafat. pues en lugar de regularizar la plaza del Príncipe se reduce a una calle insignificante ocasionando a sus vecinos considerables perjuicios compensados por escasos beneficios y más habida consideración que para llevarse a efecto dicho proyecto sería necesario que el Ayuntamiento poseiese el título de propiedad del huerto de la Rectoria que. “lo setorrani” i “lo estudi ahont habitave dit difunt y tenia le sua habitació de die y nit” (ARM PN Llorenç Font i Roig. Rectoría y plaza del Príncipe y examinado con detención dicho plano han creído hallarse en el deber de aducir a su Ayuntamiento las razones para que no se apruebe de manera definitiva que se ha trazado. Además. 1742. “la clastre”. prevere i doctor en T eologia. Ajuntament de Santa Margalida. “le cambre dels criats”. 1990). “lo estudiet qui se troba dins l’entrade de la metexa rectoria com entram a mà esquerre”. És descriuen les cambres de la Rectoria. Festes de la Beata. Muchos son los perjuicios que se arrogan a los exponentes con las nuevas alineaciones. “lo rebost que entigament se anomenave le cambre de l’aygo o de le neu”.Inventari dels béns i heretat del difunt Joan Antoni Femenia.. agost. affrontant de una part ab le sus dita plase dita del Pouàs dels Lledoners. Magnífico Señor. Ítem altres casas ab son corral scituades dins la metexa vila en dita plase lo Pouàs dels Lledoners qui confronten de una part ab dos carrers públichs. Margtta en le plase anomenade del Pouàs dels Lledoners. 17. Está prevenido por repetidas disposiciones que los Ayuntamientos procuren por cuantos medios estén en sus 73 . 1873. resultan otros perjuicios con la alineación de la calle de la Plaza. Inventari dels béns del difunt Miquel Sunyer. 19. Magnífico señor. 9.. maig. quedando en pie no daría ni espacio suficiente para transitar los vecinos.17. “lo estudi qui mire el clos y hort”. Pregó de les festes. “le sale de damunt le cuyne de front a le escale”. que són l’entrada. prevere. “le segone sale”. natural de Santa Margalida i beneficiat a l’església de la població.Diversos veïnats al·leguen contra el projecte d’alineacions dels carrers Doctor Calafat. publicat per Bartomeu Font i Obrador. de l’Escola i altres. de altre ab corral de casas dels hereus de Gabriel Reus y de les altres com en actes és véurer. “le cambre o estudi fosch de volte junt le cuyne”. 18. rector de la parròquia de Santa Margalida. Los que suscriben vecinos y propietarios de esta villa a ese Ayuntamiento exponen: que se han enterado por el pregón que al efecto se hizo. 1990. de la Escuela. plaça Vella (plaza vieja). plaza vieja. 8. “el menjedor”. desembre. de altre part ab casas y corral de Joan Pastor àlias Burbay que antes foren de pertinènsias de les primeres casas y corral continuades y expressades y de les altres com en actes és de véurer (ARM PN Llorenç Font i Roig). “lo estable y pellissa”. 1742. Entre els béns es compten dues cases a la plaça del Pouàs dels Lledoners: Primo se ha trobat en dita heretat unas casas y corral scituades dins le vila de Stta.

han omitido aducir nuevas razones porque están persuadidos de que no merecerá la aprobación de ese Ayuntamiento el referido Plano. desembre. en la calle de la Plaza número 7. y no por esto han sido multados. Los perjuicios que se ocasionan con la expropiación de terrenos de particulares y de servidumbres de los mismos son mucho mayores que no los beneficios que se obtendrán con la venta de los sobrantes de la vía pública. (AMSM 48) 74 . sin previo permiso.facultades que se conceda la mayor latitud posible a las calles porque redunda en beneficio de la salud pública. en què demana al batle ésser alliberat de pagar una multa per haver fet obra al portal sense permís. 1884. en la del Sol número 40 también modificada y otra en la misma calle sin número y propiedad de Juan Oliver. de oficio molinero. En mérito de lo expuesto y comprendiendo los que suscribren que ese Ayuntamiento en su presentación [?] comprenderá los incovenientes que para la realización de dicho plano deben tocarse. El exponente apela a la reconocida rectitud de V. en la Mayor las señaladas con el número 19 y 22. otra en la calle de la Luna número 42 y otra con el número 2 en la misma calle.Sol·licitud d’Antoni Font March. Santa Margarita ocho de diciembre de mil ochocientos setenta y tres. Santa Margarita. fecha 5 del corriente. Todo lo cual me indujo a creer se había establecido la costumbre de ser innecesario permiso únicamente se trataba de ensanchar una obertura ya existente como acontece en todas las casas que más arriba he citado. Con la alineación de dicha calle no tan sólo se desobedece este precepto sino que se quita la única plaza donde en muchas ocasiones se venden los productos agrícolas de esta población y desde tiempo inmemorial se efectuan los contratos de jornaleros. en la del Viento la señalada con el número 5. y de esta vecindad a V. Y espera le dispensará deje de hacer efectiva la multa impuesta pues que no cree el que expone sea de peor condición que los demás que modificaron igualmente la fachada de su casa sin haber solicitado el permiso y sin embargo no se les multó ni se les hizo efectiva ninguna responsabilidad. Y así lo esperan de la acredita rectitud que distingue a los individuos de este Ayuntamiento. atentamente expone: Que habiendo recibido una comunicación de esa Alcaldía. (AMSM 47) 20. lo cual puede dar lugar a justas reclamaciones. y en la de la Naranja número 7 aparece también modificada como igualmente muchas otras que podría citar que sus propietarios modificaron la fachada en época más o menos remota y no solicitaron nunca permiso. pues en la calle de Ferrá se modificó la fachada de la casa número 20. el cual ignoraba el recurrente estuviese obligado a solicitarlo puesto que es público y notorio que en Santa Margarita diariamente se modifican aberturas de casas sin que los propietarios soliciten permiso a la autoridad. 10 de diciembre de 1884. Antonio Font y March casado. En la misma calle hay otra señalada con el número 24 propiedad de Juan Estelrich también con fachada modificada.. Con la alineación de la calle de la Escuela no comprenden los exponentes porque al ensancharse dicha calle no se ha expropiado por igual a ambos lados. 10. por la que se le impone una multa de quince pesetas por haber modificado el portal de casa sita en la calle Mayor y señalada con el número 13.

1900. novembre.. El objeto de la presente sesión es según costa en las papeletas de la convocatoria. Acord definitiu d’expropiació de l’hort de la rectoria per construir-hi la plaça de la Vila.21. (AMSM 53) 75 . 21. Enterada la Corporación de lo manifestado por el Señor Presidente y del procedimiento que propone y considerando que la realización de la obra de qué se trata es de suma y urgente necesidad atendida la importancia de la población y las malas condiciones de la mal llamada plaza que hoy existe. pasando una comisión del mismo a celebrar varias entrevista con el Excelentísimo e Ilustrísimo Señor Obispo de esta Diócesis. Esperando la tramitación y resultado definitivo de las gestiones practicadas por el señor Obispo con la Santa Sede.) pero que habiendo convenido más tarde a los intereses de la municipalidad gestionar este asunto en el sentido de que la expropiación de las referidas fincas fuera voluntaria en vez de forzosa se practicaron por el Ayuntamiento las gestiones convenientes a tal objeto. (. procediendo para ello a la expropiación forzosa de las fincas interesadas en la realitzación de dicho proyecto que son segun aparece del replanteo practicado una casa propia de los herederos de Don Jacinto Felipe de Aguera situada en la calle del Doctor Calafat nº 12 y parte del huerto de la casa Rectoral de esta villa. después de una razonada discusión por unanimidad se acuerda en un todo conforme con lo propuesto por el señor Presidente y que a este fin se prosiga desde luego a la tramitación reglamentaria del expediente a este objeto incoado. manifestando siempre esta autoridad su conformidad en proceder a la expropiación voluntaria de la finca huerto Rectoral pero que para ello se necesitaba cumplir antes ciertos requisitos relacionados con la Santa Sede. discutir y en su caso acordar la construcción de la Plaza nueva arregladamente al plano presentado por el malogrado arquitecto Don Miguel Rigo Clar y aprobado por el Ayuntamiento. han transcurrido muchos meses sin haber conseguido ningún resultado práctico en positivo en las constestaciones de aquella autoridad y toda vez que de continuar así este asunto nada se consigue más que entorpecer la acción del Ayuntamiento propone al mismo se sirva acordar proceder desde luego a la expropiación forzosa de las aludidas fincas tramitando el expediente incoado con arreglo a la ley de 10 de enero de 1879 y Reglamento para la aplicación de la misma de 13 de junio del mismo año..

.

........................... un temps de consolidació de l’estructura urbana ...................................... 45 5 1850-2011: els grans eixamples........ 33 4 1700-1850: la returada del creixement .........................................62 • La represa de l’expansió urbana (1960-2011)................................................................. 7 • Introducció .................. un pla amb cinquanta anys de vigència (1936-1986)........... 11 2 El nucli medieval cristià (1230-1500) ................................................................... 13 • El repartiment ...................................................... 25 • El segle XVII............................. 51 • Els antecedents (1860-1936): urbanitzacions de particulars aprovades per l’Ajuntament i els projectes municipals d’alineació i de reforma urbana .............................................. 58 • El projecte de 1936................................................................................................................................... 56 • Els projectes d’alineació i reforma urbana .......................................... 52 • Les urbanitzacions (1850-1900) .... 5 • Pròleg ............................................................................................................................................ 24 3 L’edat moderna: el primer gran creixement ............................... 64 6 Apèndix .................... 13 • La creació de la parròquia de Santa Margalida................................ 67 ..............ÍNDEX • Presentació ........................................................................................................................................................................ 13 • El segle XIV: la formació de la vila de Santa Margalida ............... 15 • Quan la vila era la pobla de Santa Margalida ....................... 9 1 Antecedents: l’època andalusina o islàmica (902/903-1229) .................................. 21 • La importància del poblament dispers a l’edat mitjana .........................

.

però també desaparegueren o es modificaren placetes i raconades. per exemple. com es consolidà en els segles XIV i XV. Podreu conèixer com. posteriorment. Hi podreu llegir. com s’eixamplaren els carrers i com han anat desapareixent la gran majoria dels enfronts de pedra i dels casals que cridaven l’atenció dels visitants. per què és que la Vila és així com és urbanísticament en l’actualitat. com va néixer la Vila en el segle XIII. Sabreu també que s’obriren vies urbanes a l’interior del poble. ho podeu llegir en aquest llibre. . gràcies a l’execució de projectes municipals es construí la plaça de la Vila.T ot té un perquè. i aquest perquè. com va créixer espectacularment entre 1500 i 1700 i. entre 1850 i 1920. com s’ha anat formant el poble i de quina manera.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful