Un home de l´interior L´escola El que recordo avui del meu pas per l´escola, em sembla molt llunyà en el temps

i, de fet, així és. Quan jo vaig començar a anar-hi tenia sis anyets. Aleshores les mestres totes eren monges i l´escola era al convent d´elles. Al meu cap conservo el record de com era l´aula allà on feiem les classes. Era molt gran, tal vegada em semblava gran perquè jo era petit, el sòtil a una alçada important. Era al primer pis del convent i tenía tres finestrals que miraven al carrer. Ara ja no hi és aquest edifici perquè el varen enderrocar als anys vuitanta per fer-hi un bloc de pisos.A aquells primers anys vaig aprendre a llegir, a fer les quatre operacions i molta història sagrada. Del llegir he de dir que no ha sigut per jo una gran aficiò perquè les meves lectures no han sigut gaire nombroses i sempre de temes lleugers, com potser novel.letes de l´oest i altres semblants. A la feina, com és clar, si que m´havia de concentrar força en tota la paperassa pel fet de que, com sabeu, els doblers són una qüestiò seriosa. Bé, tornant al moments de la meva escolaritzaciò, i perquè us faceu una idea de quan jo vaig començar a anar encara no havia acabat la guerra però, pel que feia a nosaltres al.lots, no ens adonavem de tot el rebombori que hi havia que, per altra banda, al poble no era gaire. Anavem nins amb nins i nines amb nines, que era el que és feia per tot arreu, separar a les persones segons el gènere de cadascun. Certament varen èsser aquells, i els propers vinents, temps de moltes mancances però això, com es diu, ja és un altra història perquè a aquells temps no coneixiem altra manera de viure i semblava el que feiem el més normal quan molt més tard varem descobrir que hi havia hagut gent que ho va passar molt malament, de bo i de veres. Bé, deixarè aquest camí per no semblar-me a l´avi “Cebolleta” contant les seves batalles i tornarè agafar el fil del records del meu pas per l´escola. Aquells va èsser un temps al qual és varen forjar les amistats més fermes perquè erem plegats tot el día, ara bé a l´escola, al carrer o casa d´un o d´altra.El Pep, el Joan, el Miquel i jo erem com Els tres mosqueters, amb el D´Artagnan és clar, sempre teniem qualcuna de pensada per fer. No eren greus les nostres ocurrències i moltes vegades relacionades amb un ca , un moix o altra animalet que tinguèssim aprop. De les nostres favorites era el fermar-lis les cames unes amb les altres perquè no poguessin còrrer o bé fermar-lis a la coa un fil amb una pedra per fer que la arrosegassin i cosetes així, sempre teniem cura de no fer-los patir massa i mai les varem fer mal o al manco és el que vull pensar, que allò eren com joguines per nosaltres, una mena de joc inofensiu el que feiem amb els animalons. Totes aquestes eixedes sempre les varem fer fora d´hora d´escola. Un altra cosa potser no teniem però por a deixar d´anat qualque día a l´escola si perquè els castics per no anar-hi eren molt forts, ja que si un día no amavem sense un motiu ben justificat havien d´anar-hi el dissabte tot el día i crec recordar que tambè algú va haver d´estar a l´escola en diumenge i tot. Pel que feia a l´assistència les monges eren molt estrictes i no tenien cap tipus de benevolència pel que no cumplia amb les normes i això era motiu per anar vius i no sortir del solc establert. Per altra caire puc dir que aquells varen èsser uns anys dels que guard molts bons records. Bé, no vull bravejar perquè, com sabeu hi ha dies que el meu capet no arriba a recordar gaire cosa i aprofito quan tinc les idees clares per amollar-lo i enregistrar-lo aqui.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful