09barnils

Del català de Fraga

P O R P. BARNILS

I 1. A . Griera inclou, com és molt natural, la localitat de Fraga en la primera part del seu estudi sobre La Frontera catalanoaragonesa , fent-la figurar en tots i cada un dels trenta cinc quadres on són exposats amb transcripció fonètica els exemples que serveixen de base per a la delimitació del territori (vegi’s el mapa.) Això, que, donada l’índole d’aquell treball, facilita per una part la visió de conjunt dels diferents criteris que separen els dos parlars fronterissos, fa, per altra, també, més assequible la síntesi de les particularitats que caracteritzen el d’un punt determinat de la regió extrema. En aquest sentit havem passat revista del c a t a l à de Fraga tal com s’ofereix en el treball citat, al qual fem aqui algunes observacions complementàries suggerides per la comparació amb les moltes notes que del dit parlar tenim recollides .
1 2

llibre

(pp.

38,

2. Així, en el vocalisme, i comengant per la É, notem que el seu resultat és sempre é, diferentment de ço que ocorre en el català central. L a dita regla ve ja formulada per En Griera (loc. cit., p. 38) . Com sigui, però, que el nombre d’exemples aduïts, sobre el qual la basa, no passa d’una dotzena, ajuntant-hi encara els que cauen dintre del mateix capítol disseminats per les taules del seu 40, 41, 43, 89) , la completarem amb una llista més
3 4

1. V o l . I V de l a Biblioteca Filològica de l’Institut de la Llengua Catalana, Barcelona, 1914. 2. Els nostres subjectes foren: l’actiu i decidit c o l · l a b o r a d o r a l’obra del Diccionari M n . A n d r e u R u i z , els Rvds. M i q u e l S a l a m ó i Benet G ó m e z , i d’una manera especial el senyor D . J e s ú s Lafuerza; els noms dels quals consignem fondament agraïts. 3. E n endavant citarem sempre aquesta obra denominant-la La Frontera. 4. N o ofereixen suficient garantia peres i cresta, transcrits una vegada péres, krésta (pp. 38 i 40), i altra péres, krésta (pp. 88 i 86).

AFA-XLI

231

t. en llegir els exemples que precedeixen. mostra una i < e (cat. Revue Hispanique. F a b r a . que comprèn tots els exemples d’especial interès (v. «Les E toniques du catalán». Vegi’s P . 5.P. I no entrem en la seva discussió o aclaració plausible. que són tots pronunciats amb é en el dialecte central. 5 Tal vegada podríem afegir a la llista precedent el mot róbí rovell. sinó obeint precisament a la idea de fer veure d’una manera més remarcable la diferència entre ambdós dialectes. que. com en molts altres. central rubél i rubélat). Són aquests: abéle aubéle parét téule fréde astréle sére séze ĉikétes léi kabél gatét auréle pésko enbéĵe kantém abella ovella paret teula freda estrella cera setze noies llei cabell gató orella (jo) pesco enveja cantem espés méze béure galéte séde pébre sét frésk aréu sénse rém perée rikéze péndre prés pézol espès taula beure galleda seda pebre set (SITIM) fresc arada sense rem peresa riquesa prendre pres pèsol konsél sép sék bréme sébe pére arméle séles kréste léngwe eskéne koréĵe fé ' ĉérkol blyéde galét consell cep. més avall) recollits en la nostra enquesta. 232 AFA-XLI . o b s e r v a r àtot d’una. pél pèl. alguna analogía o un canvi de sufix. com ens referma el derivat robilós rovellat. trampa sec verema ceba pera ametlla celles cresta llengua esquena corretja fe (FIDEM) cèrcol bleda galet Excepcions úniques: bért verd. I a i x òper la importancia que té aquest capítol de fonètica. 3. Qui conegui la fonètica catalana. que haurá de teñir en compte l’abordament definitiu de la qüestió. si bé és possible descobrir en els dits exemples. i també el mot rampíl rampí (eina del camp). car creiem que manca encara l’aportament de dades més copioses d’altres nuclis dialectals abans de temptar-ho amb èxit. X V (1907). BARNILS extensa. méstre mestre. que enclou un dels problemes més interessants i difícils a resoldre . V a l a dir que la col·lecció no ha estat reunida a l’atzar.

Revue Hispanique. 7. pot dir-se que normalment es conserva. Aquest exemple és pronunciat t a m b é amb ó fora de l a capital. Fabra. 11. P . torónĵe taronja. reconeixent. que. 852. I V (1909). 120). La Frontera. 6. on fan é. p. com en el català central.DEL CÁTALA DE FRAGA 4. Grundriss der rom. térme terme.. sobretot la de bél. «En termes generals pot dir-se que la . Remarquem el c a r à c t e r d’aquest singular bóls. 10. implícitament el problema. I. fló flor . póu pou. nota. 6 7 8 9 5. Bulletí de Dialectologia Catalana. Notem aquí. ço és. M n . Encara que en el fragatí. ha intrigat principalment els filòlegs . Del cas oposat. per la seva procedència etimològica i la diversitat de desenrotllament comparat amb espill . téu teu. 10 11 Deixem de moment consignades ambdúes series d’excepcions. per altra part (ó en el català del centre i ó Fraga). t. constatem les excepcions següents (ó a Fraga i ó en el català del centre): dós dos. conserva a AFA-XLI 233 . bósk bosc. diguem encara que la pronunciació de bél en compte de bél no està reduïda al parlar de Fraga: recordem haver-la sentida en altres localitats de la Catalunya occidental. ampliant aquest comentari. p. tot esperant la nova llum que puguin donar-nos posteriors escorcolls. t. Cf. róble roure. béndre vendre. t. III. Fem observar d’una manera expressa la e dels exemples aduïts. 219. h o m no pot substraure’s a pensar en l a possibilitat d’una c o n t i n u a c i ó de v o c e m en l a seva forma arcaica. Recollim a q u í el n o m de lloc Castellví. 50. Alcover. i fins en algunes de la provincia d’Alacant que ara no sabríem detallar. en el qual. Philologie. Bolleti del Diccionari de la Llengua catalana. p e r ò . 8. fent é en el català central i é a Fraga. a propòsit. Respecte de la -A final a l’interior i a la fi de frase. segons La Frontera (p. algun dels quals s’ha resistit a creure en la seva existència dintre el català. S a r o ï h a n d y . espónĵe esponja. séu seu. p. 87). tenint encara present aquella qüestió. que treu a compte A . G r i e r a en son treball «El Dialecte del Capcir». 15. J . registrem solament rés res (aquest pronunciat rés a la capital i també rés a fòra). si bé és possible veure l a supervi­ vencia d’un cas recte (ètimon v o t u m ) . króste crosta.A es la regió aragonesa presentant una certa tendència envers 6. sense encarar-lo amb el català vell. sómbre sombra. els exemples: bóts vot. I. 9. «Les E toniques du catalan». contrariament al c a t a l à central. sóge soga móre móra. L a Ó dóna també lloc a algunes observacions. nota. ĵóke joc. méu meu. p. édre eura. Son: bél vell. Tenim. i altres l’han corregit quan amb aquell caràcter apareixia transcrit en les obres d’investigació. p. els exemples recollits de Èque fan é en el nostre dialecte. abans d’aventurar una explicació.

(ib. bréme verema. 7. etc. káne canya. Comparem ara els exemples exposats en les dues taules (pp. 86. L a qual diferència. E l darrer reflex. pórte porta. i . pers. prescindint del caràcter que pugui tenir la consonant precedent. finéstre finestra. Zeitschrift für Phil. kófye cofia. astréle estrella. com no sigui en el sentit de fer-nos pensar que la vocal final que transcriguérem per una e mitja por produir-se fàcilment com a tancada en determinats casos.). 234 AFA-XLI . una tendència envers ell. tárde tarda. Masalcoreig i Fraga presenten constantment -e». Hadwiger. alfórĵe alforja. méstre mestra. kúine cuina. 25.... t. millor dit. Fent excepció a la regla. o que. 87]»). é. 87) (tóta. plása. 87)». no tenen força per a modificar la constatació. pórte. kábra. á. «. p. tíe tia. p.. Les quatre excepcions davant de fréde i kúine. X X X I X . kóte cota astóne estona.el resultat de -A és el mateix a l’interior que a la fi de frase. el qual fet s’observa ja en alguna de las varietats locals de l’alacantí : mustréle mustela. BARNILS -e a la regió catalana». Llevat d’aquest cas d’harmonia vocàlica respecte de la é.. bérge verga (serment). transcrits més amunt sota a). 12 12.. érbe [-A a la fi de frase]) i ens veurem precisats a declarar: o que l’afirmació transcrita de La Fron­ tera no és justa... bérde verda. kresta. més avall.). téule teula. consistiria en -a per al primer cas i en -e per al segon. kamíza [-A a l’interior de frase]. [p. fóne fona.P. més amunt consignades. kolíe collia (1. contra ço que aquella resa («.. Vegi’s t a m b é H . o. és donada per «la -A de la tercera persona del singular en el verb en tota la regió de la frontera: kánte. Die Mundart von Alacant. tére terra. sére serra. preníe prenia (1. p. P . gárbe garba.Lleida. gére guerra. báke vaca. pers. és en realitat el següent: a) L a -A torna generalment -e: abéle abella. etc. no se’n constata d’altre en el nostre dialecte. com pot deduir-se. mónĵe monja. mérle merla. 604. fréde freda. rom. a a b) L a -A (potser millor diríem la -e > -A) torna -e: quan la vocal tónica és una e. bére verra (truja). mélke meuca (especie d’alfals). fíre. com es pot veure pels exemples amb ó. finéstre. Barnils. notem solament en les nostres llibretes peáine peanya. astréle estrella. existeix una veritable diferència entre els reflexos de -A segons la posició del mot. L’estat de coses. segons deduïm dels nostres materials.

sómbre sombra. Els dos exemples darrers páre. c) L a -A torna -e en les terceres persones del singular del present d’indicatiu o subjuntiu. E l mateix resultat de e tenim en les paraules que porten la nomenada vocal de sosteniment: méstre mestre. alsáe alçada. ródes rodes. 14. Revista de Filología Española. etc. Co­ rrobora la nostra apreciació l’exemple frári frare. Die Mundart von Alacant. car molt difícilment.( < -B-): anáe anava. Per a l a qüestió històrico-geogràfica de l a final -es en l a regió que ens ocupa. gáire gaire. dentráe entrava. . nébe neva. póden poden. que ofereixen en el nostre dialecte la pèrdua constant de la consonant intervocàlica: prenáe prenyada. p. móskes mosques. anáe anava.DEL CATALA DE FRAGA L a -A torna així mateix e en els finals en -ada ( < -ata. p. aišáe aixada. dentráe entrava. etc.. béndre vendre. 13 9. podria cercar-se la i en una transposició vocàlica de pairastre. kánten canten. pédres pedres. mariastre marastra. dóble doble. t. M e n é n d e z P i d a l . P . póbre pobre. establert ja en La Frontera (p. entràveu.) ginebre. AFA-XLI 235 . dentráem entràvem. No s’explicaria altrament la i àtona dels derivats pariástre parastre. déure deure. Quant a la -A seguida de S. páre pare. lébre liebre. triláe trillada (ba­ tuda). póble poble. m o u: tóken toquen. preníeu preníeu. al nostre entendre. comp. onáe onada. que ens ofereix la desaparició de la -v. plóge plogui. 79. tronáe tronada. múles mules. tuláe teulada. en compte de pári i mári. i també de l’imperfet. mairastra. 8. etc. i d’una manera análoga en la primera persona de l’imperfet d’indicatiu dels verbs en -are. bugáe bugada. Cf. preníe prenia. koláe colla. álbre arbre. 57. máre mare. 14 13. i en els exemples on la final va precedida del nexe consonàntic br: náule lladra. preníem preníem. inflada. Afegim. confirmen el resultat -es. dentráeu. kantáe cantava. 90): abéles abelles. kantáe cantava. que es constata el mateix resultat e per a la -A seguida de n. etc. kolíe collia. com a compleció del capítol. III (1916). de Fraga mateix. darrerament R . gárbes garbes. umfláe. Barnils. ĵinébre (f. lábe renta. fan l’efecte d’ésser conseqüència d’una analogia amb els altres mots en -e. móglye motlle. formes que trobem en altres indrets del domini català . máre.

d’acord amb les nostres transcripcions. ton fíl ton fill. t. altres amb e: perk a de bíure? per què ha de viure?. yo me la labo (la cara). segá segar. me. Alcover. per altres. consulti’s La Frontera (pp. d’altra banda. 16. Bolletí del Diccionari de la Llengua catalana. kwan me n dónes? quant me’n dones?. -i a l a ratlla fronterissa. pot veure’s l a repartició dels tipus -e. -i. 16 10. amb petites discrepàncies. les kampánes les campanes. l engíle l’anguila. ke te la bolz bendre? que te la vols vendré?. ja es dóna per establert que en ell la pronunciació no alterada de les vocals àtones (A. determinar l’extensió que pugui existir en una multitud d’exemples consemblants. memórye memòria. no me s a mor dingú no se m’ha mort ningú. Abstracció feta dels casos anteriors i de la qualitat de les vocals àtones. ĵinebrets tenebres. on constatem l’existència d’una e tancada. Quant a l’extensió geogràfica dels finals -is. o. ke am de fé? què havem de fer?. etc. notem com a exemples mostrant a en compte de e: 15. Oportunament c o n v i n d r à fixar en quin sentit veritable s’ha de prendre aquesta no alteració o no enfosquiment de les vocals àtones anteriors a l a t ò n i c a .. aneu se n en! aneu-vos-en!. que. No sabem aventurar-nos a precisar una explicació del fenomen. 205. vegi’s A . E > a. car manca encara. frare). u > o. variant en karnistóltes en les localitats indicades . és possiblement semàntic. estizóres estisores. Les nostres enquestes. reĵirá regirar (remenar). que. ens ofereixen exemples com l eišerínge la xeringa. però. ton páre ton pare. l engrinéte l’oreneta. etc. pereós peresós. BARNILS 15 conegut igualment a Tamarit i a Benabarre (pronunciat benabári). medesíne medicina. l engwén l’ungüent. se. lez estizóres les estisores. 17 11. on. Un cas semblant se’ns ofereix amb el fragatí karnestóltes. esparbé esparver. els trobem transcrits unes vegades amb e. 17. eišobá aixovar. u. A p r o p ò s i t d’aquest tres exemples (pare. meníne membre del ruc. I V (1908-1909). 236 AFA-XLI .P. essent solament constant l’article femení plural les les: les kártes les cartes. mare. pentipóst molt bé. e. um bankal de panís una feixa de blat de moro. en canvi. no > e. debál sota. no u) anteriors a la tònica serà la regla. p. Observant que el fragatí cau dintre 1’ària del nomenat català occidental. kwan se te sét quan es té set. 51 i 52). Quant a alguns dels mots àtons com de. anka ke plóge encara que plogui. repará repartir la pasta. si per alguns exemples sembla ésser d’ordre fonètic. eufádie alfàbrega. tresmal trema de pescar. car el grau de vocals intermitges que i m p l í c i t a m e n t se’ls assigna és desmentit amb freqüència per les transcripcions. jo me la rento.

DEL CATALA DE FRAGA AFA-XLI 237 .

83. el fragatí ens mostra absència de velarització de la l. lantíles llentíes. p. tuláe teulada. kláre clara). 21. F. máskl é mascle. A . BARNILS azglézye esglesia. p . 67. u en compte de e: šurák xerrac. S a r o ï h a n d y .P. šaminére xemeneia. 21 18. pl éne plena. també per al c a t a l à de Fraga. 86. observant a l’ensems que no man­ quen exemples (com ráskl e rascle. blán blanc. espáriks espàrrecs. 224. ib. Quant al consonantisme . als quals podem ajuntar ráfik ràfec (barbacana). rozigó rosegó. E n aquest capítol no podem referir-nos m é s que indirectament a La Frontera. dóbl e doble) on darrera la 1 es perceb un segon element palatal y. 19 y y y y y 20 y 18 A deduir per les transcripcions de La Frontera. + La l o l no és constant a Fraga. en notes aïllades que posseïm del parlar de l a v a l l de Bohí. Navarro. klabél clavell. 1908. 79. o en compte de u: ĵolibér julivert. 19. Acostant-se d’una banda al castellà(i podríem també dir al valencià ). mancant davant les altres vocals. entre altres. Barcelona. B. rastól rostoll. l’únic so que h i trobem transcrit és el de y: pyóye plovía. 97. a l a ralla d’Aragó». que havia de tractar de les consonants. II 12. K. 65. 238 AFA-XLI . anká encara. l’observació que fem. áskle estella. l’evolució de cons. «El Català del Pirineu.. o: kišál queixal. 20. Vegi’s. en el nostre treball Die Mundart von Alacant. pyása plaça. 55. p. Remarquem. la palatalització de la L concorrent en nexe amb P. «El C a t a l à a-n el Ribagorça». J . pláte plata. gl ére les vores pedroses del riu. a en compte de o: tartúge tortuga. kláy clau. o en compte de a: torónĵe taronja. no podem substraure’ns a la idea que el desdoblament de la consonant palatal (l + ) que es constata. muišó moixó. esglesia. doblá doblar. C o m p . Mirant detingudament els exemples apuntats. anotem en primer lloc. rinóns ronyons. 77. u en compte de o: kubérte coberta. per no haverse publicat encara l a segona part. Primer Congrès Internacional de la Llengua Catalana. per al valencià estrem. kánim cànem. fló flor. ocorre particularment davant de e. contra pp. G. que afebleix notablement l’articulació d’aquella . i principalment davant les posteriors. dumenĵe diumenge. i en compte de e: ĵiné gener. 334. per v i a de c o m p l e c i ó . klaryón guix. fenomen ja sovint donat com a general en el dialecte ribagorçà (azglézye. esklóp esclop. y 13. 50. que. i en compte de a. flák flac. Vegin-se pp.

altá altar. s a p e r e > sebe). observada també pel dialecte valencià extrem . com el català. un sarpát de tére > un sarpád de téfe > un sarpá de tére. la serb e négre la serp és negra.). Els exemples transcrits en La Frontera ens donen l a l oscil·lant entre l i ł. 52. 14. 71 i ss. b). és senzillament degut a què aquesta paraula. barál càntir. pronunciada pón. ha perdut la t. l érbe l’herba. pero kár car). etc. car. b. pp. és la conversió de les sordes finals t. etc. si no registrem *pond. Així el procés seria. lo di grós el dit gros. de comprensió fácil. p. creiem que es pot considerar com la resultant d’una simplificació entre dues consonants esdevin­ gudes homorgàniques en virtut de la fonètica sintàctica. AFA-XLI 239 . bind áns vint anys. Vegi’s P . Una particularitat del parlar de Fraga. robá robar. ke ald e eš pón que alt que és aquest pont! A aquest darrer havem d’oposar lo pón ez ál el pont és alt. papé paper. a kaigud un ráyo ha caigut un llamp. En tenim els exemples: maríd i mulé marit i muller. fed aiĉó fet això. en canvi. la qual cosa no succeeix amb l’adjectiu ált. -p + vocal. kab así cap aquí. to lo mon tot lo món. no obstant. menĵá menjar. ált alt. 35. L’excepció. anàlogament. an kolid alá han collit allà. o bé no s pot menjá > no s pom menĵá > no s pò menĵá. ĵiné gener.. E l segon. etc. Barnils. igual que en el citat parlar valencià extrem. pèrdua de la r final (tanká tancar. a bingud a l órt ha vingut a l’hort. 23. en les sonores d. loc. té. no s po menĵá no es pot menjar.. quan la paraula següent comença en vocal. m ai fika banat kom un remúl m’he posat moll com un xop. kálses mitges. ki tod o ból tod o pér qui tot ho vol tot ho perd. i d’altra. lo bestí del frári l’hábit del frare.> d. tot lo món > tol lo món > to lo món. cit.DEL CATALA DE FRAGA 22 contrariament a ço que ocorre en el c a t a l à central (álbre arbre. dinés diners. Que la 22. la caiguda de la dental -t quan la paraula següent comença en consonant: un sarpá de tére un grapat de terra. Vegin-se pp. Tenim encara. en compte de *lo pond ez ál. 23 E l primer cas (-t. és comparable al fenomen conegut d’evolució (assimilació re­ cíproca) que presenten les consonants intervocàliques ( s e t a > séda. i això degut probablement a l’existència de la forma femenina álte. i . 43. b o d. no és més que aparent. sémpre ba lo féro sempre bat (pica) el ferro. per exemple.

no es transcriuen mai les assimilacions: Exemples: p. lo súkre e mól bó el sucre és molt bo. sinó més bé d’una simplificació de dues consonants assimilades: rector > rettor > retor. r. la boleta ĵinól la cassoleta de genoll. r.4.P. loz diez de fésta els dies de festa. J . p. no z pom menĵá. 9.. 29. r. 2. duktó). lo peu del lít els peus del llit. com els que estudiem.(§ 17). Anant un pas més endavant en la força assimilativa de les vocals sobre les consonats. 25 No sabríem precisar fins a quin punt l’absència de la d es pot donar com a normal en el nostre dialecte. 36. § 14). anká ke plóge encara que plogui. estenent-se aquella particularitat a les preposicions per a (cast. um bosí de pá un tros de pa. planté planter. Arteaga. 1915. 31. etc. p. doctor > dottor > dotor (cf. 30. p. um bankál de panís un camp de panís (blat de moro). 24. p. Respecte de la qualitat diferent de la vocal e oe (és). Així: lo didál el didal. cit. vegi’s § 10. BARNILS reconstitució de l’etapa mitjana (assimilació regressiva. fem constar que el fragatí. com en valencià (català rektó. 11. etc. como és el canvi de -T. aribá arribar. si es vol) no és arbitrària. loc. 35. ens ho prova el fet d’ésser precisament aquella pronunciació una cosa corrent també en el català literari: tol lu món. esparbé esparver. 16. p. millor dit. r. I. para) i a la conjunció encara: pa ke apréngen perquè aprenguin. 6. dotó doctor (metge). 32. Barcelona. r. ja que de la pèrdua de consonants parlem. 240 AFA-XLI . § 50. etc. tenim la pèrdua d’aquesta consonant en els exemples: mika e memórye gens de memoria. 2. ampliant un cas d’evolució fonètica regular en el català. Barnils. al costat de no z pot menĵá. 25.. on. Afegim aquí la pèrdua de la s en la tercera persona singular del verb ser en els exemples: e beritát és veritat. creiem que propiament no es pot parlar de desaparició de la c. etc. Quant a les paraules retó rector. r. al costat de tot lu món. com el dialecte alacantí . 8. .en -d. r. en casos 4. car al costat dels dos casos registrats en trobem altres amb d. Textes catalans avec leur transcription phonétique. P . C o m p . o. r. mostra la desaparició de la -r: eskompá escombrar el forn. p. e kostúm és costum. como el català central. 24 15. 33.

però. 27. A propòsit d’això de l’existència de les etapes arcaiques léit. 238. nabále navaja. U n fet que el fragatí comparteix amb bona part deis dia­ betes del català occidental i del valencià extrem . és la pronun­ ciado de la i diftongal procedent de la solució vocàlica d’una conso­ nant en nexe: leišíu lleixiu. pertanyent al qual. rikéze riquesa. 60. contra pobreze pobresa. fenòmens E n el nostre dialecte (Centelles-Barcelona) viu encara l’adjectiu pererós al costat del substantiu Die Mundart von Alacant. Ens reservem per a u n altre article el fer una exposició de caràcter general dels diferents (contaminacions. P . Si en els paràgrafs precedents havem posat de relleu alguns fenòmens especials que es retroben en el parlar valencià extrem (cf.. Alcover. §§14. etc. nadál Nadal. barále joc de cartes. 28. § 90 i ss. ib. I V . 30 19.). Precisament el fet de constatar­ les. 15). etc. Alcover.(róde roda. afegim-hi la nostra opinió que tots els casos en . també § 22). passant de l’antic i regular -éa al modern liteari -éze. L’exemple primer és sumament eloqüent per a l’aclariment d’aquest capítol de la nostra fonètica històrica. baskoláe clatellada. tenále tenalla (recipient gran de terra per a guardar aigua). llevats natu­ ralment els casos de formació amb el sufix -ata.) observats a l a regió de l a frontera.). maití. p. áiše aixa.(tardáe el foscant. per l’interès que ofereixen a la investi­ gació històrica de la llengua. 26 27 18. Tamarit.i t i a han sofert una reconstrucció (influencia del castellà o de la llengua culta?). 30. cit. malgrat de no ésser corrents a la Cata­ lunya oriental ni al regne de València. peresa. i amb la desaparició de la T. 238. AFA-XLI 241 . recollim el mot peree peresa. etc. assimilacions.DEL CÁTALA DE FRAGA 17. dissimilacions. amb el seu derivat pereós peresós. p. kreiše créixer. kaišó caixó (calaix). Barnils. les fa més importants per a jutjar la natura dels corrents invasors que les han arreconades . maití matí (Fraga. 29. relacionat amb aquell sufix. 28 29 Fem aquí un esment especial de les paraules léit llet. kokuláe cogullada. el grup intervocàlic de T + i. p. no constatem en canvi cap exemple segur de desaparició de -T. eišekás aixecar-se. loc. onáe onada. Bolletí. 26. H i ha.. umfláe inflada. A . Benabarre). en ço que podríem no­ menar perifèria del nostre domini lingüístic. creiem oportú fixar l’atenció dels dialectòlegs sobre els mots espíl espill (mirall). t. tokadó tocador. i t a m b é A . A ço que respecte de’ell tenim dit . etc. peiš peix. com moltes altres formes (v. barala (de barále).

). les consonants finals sordes esdevenen sonores quan van seguides de paraula començant amb vocal. 32 33 Observi’s. Tamarit. I (1914). Vegi’s P . Les transcripcions són de l a darrera localitat. no són res més que importacions caste­ llanes (comp. t. tant per ço que es relaciona amb la significació veri­ table de les paraules com pero ço que atany al so l. etc. 32. per ço que en sabem. róze rosa. ĵés algeps (guix). Benabarre . o consonant sonora (fenomen estrany al parlar de Tamarit): loz dinés (B. diĉóus dijous. on les consonants al·ludides son sonores: káze casa. i que navalla hi està representat per nebáje en compte de nebále o nebáye. tinaja. i altres semblants que es puguin col·leccionar. ĉun juny. en compte de sonora. loz áls (B. ánĉel àngel.). navaja). de certes consonants en cir­ cumstàncies determinades. Notin-se a Benabarre les formes especiáis baráiša i baraišá. malgrat de parlar apitxat. méze mesa (taula). En aquest cas la cro­ nologia dels sons podria tal vegada cercar per aquí una bona orien­ tació. En la selecta del Vocabulari de Fraga que donem a conti­ nuado. per bé que no afecta directament el parlar de Fraga. els arbres. en tota l’extensió. però. 242 AFA-XLI . característic de la regió valenciana central .etc.). E l fenomen conegut amb el nom de parlar apitxat.). tres begádes (T. los díez els dies. E l trobem. a Tamarit i a Benabarre : kása casa. extreta de les respostes donades a un qüestionari d’un miler 31. trez begades (B. Ens referim a l’emissió sorda. los árbels (T. Barnils. ánĵel àngel. I. tenint en compte que espill és netament literari. los dinés (T.). kínze quinze. baraja. dóde dotze. etc. que a Benabarre. que tenalla i baralla joc de cartes.). tres vegades. 31 20. 18-25. ciné gener. loz árbels (B. ĵiné gener. 33. rósa.). els alls. H i ha encara un capítol de fonètica interessant a comentar. dóte dotze. mésa mesa. lez múles les mules. deĵuni dejuni. III 21. Butlletí de Dialectologia catalana. no són coneguts en la resta del domini català.).P. los áls (T. espejo. kínse quinze. i també regne de València) dóna força a pensar. no es produeix a la nostra localitat. BARNILS Llur circumscripció geogràfica a les regions extremes de la nostra parla (Fraga. en canvi. pp. s’ocorre preguntar si aquells mots. els diners.

serment. especie d’espardenyes. aséro. arreglar (el rellotge). st. f. m. aládre... st. ací. aparéls.. § 1) no és l’objecte del presente article. malgrat d’ésser recollides a Fraga.. m. f. m.. f... cilindre protector del fusell del carro. bankál. st. ois. azmóle.. pel fet de no ésser avui corrents en el català del centre. st. st. st. gla.. rajola de fang. càntir. f. st. escombrar.DEL CÁTALA DE FRAGA de preguntes. extrems del camp que queden sense llaurar. gibrelleta. st. feixa de te­ rra.. f. st f.. st. paret de resguard entre un carrer i el riu. f. balóke. st.. basiníle.... AFA-XLI azgaraná. aréus. rosella (flor).. esgarrapar. m. st. rosella (planta).. f. f. m. m... amánta. atapeït. st. aguléte. st. f. belóte. barál. mestre de cases. bérge. penca de cansalada. bárse. embà.. st. 243 . adv. f. eines del camp. m. st. No cal dir que. abárkes. st. clatellada. pendre’s (la llet). aprét. pl. st.. baralá. corral sense cobrir. st. st.. f. st. ababolére. aquí. basí. azá.. bardissa. f. pantalons curts aragonesos. blán. st. adóbe.. bandíbol. v.... st.. v. barbakáne.. a. anáe.. apaná. camp. st. f. estella. clavia de les rodes del carro.. balóns. aburná. m. molta.. st. antóste. f. f. aborilonás. v. st. no considerem exclusives de la dita localitat les formes consignades en llista. paleta. árne.... st. arada. m.. guarniments de l’animal.. badíne. st. cer. v. ánsyes. estèril (vaca). rusc d’abelles. ànec. baskoláe. bóiše.. abadéĵo. ofereixen un interès especial per als estudis dialectològics. st. pedra d’esmolar. f. buit. st. baná. sense coure... joc de cartes.. albat. basíbe. antére. m. bacallà. a. ababól. f. rfl. m.. f. agraná. f. st. st. recó d’aigua embassada. vespa.. aquissar (el gos). st. mullar. m. a. biga. m. st. havem recollit solament aquells vocables que.. áskle. escapçar en el joc de cartes. adv. m.. plats del barber. E l determinar-ne l’extensió geogràfica (cf. st. v.. beláno. astí. st. f. bófyo. cugula.. molt. bréspe.. arbanil. barále. v. béspe.. f.. v. m.

m. dispará. st. v. st.. m. f. st.. st.P. st.. st. farfále. pilota de l'olla. fét-fét. coixinet sobre ani­ mals per a muntar. alfàbrega. st. estrep (per a cavalcar). st. m. bóse. amb. st. dezgái.. fornít.... f. bóle. m. sac deis gemecs. a.. clot. f. aviram. bulkét. pessa de deu cèntims. v. especie de carret sense rodes. prp. st. mussol. st.. m. f. debál. f. ou ferrat. f. f. borím. excrement del ruc. posar. st. v. a.... st. flák. st. fálde. st. st. AFA-XLI 244 . fám. ventall. m. magre. brankíl. beneir el temps.. m. per a arrossegar pesos.. f. st. BARNILS bolatám. m. f. el pèl de la mà. ĉapót. st... m.... m... bróme. excrementada del ruc. dendán. v. st. filferro. estrelát (ou). serrell del cobrellit. gáite. en. boira. ĉolá. f.. f. fogaríl. escombrar el forn. st. espuma de foc. st. st. st.. st... v. gana. st.. bolatám. f. m. m.. st. m. v. eufádie. pubilla. eréwe. m. f. oreneta.. tallar el cabell. púĵa enta dál. gaia de la camisa.... f. m. estríbo. el dia dels morts. engrinéte. brés.. bós.. fuzílo. bonís. st.. ĉapéte. st. fóyo. v. fogáse. poncella. st. cap a: báiša enta báiš. morrió de corda per als animals. espíl. fusell del carro.. carro de trabuc. m.. xurriaques. doblá. st. m. fráwe. toc d’oració del matí.. ĉóp. st. pala del foc... bonisáe. f. fil d arám. eskonĵurá. banya (al caure).. cigala. ĉulárke.. especie de coca llarga... feróle. mirall. st.. die d ánimes. st. enta... igualar un terreny en sa superficie. farám. a. ĉálme. bressol. m. st. st. soriáke. engegar. f. boléte (del genoll). robust. llar del foc. f. estolzí... st.. sota. pedra de baix de la porta. st. f. ĉoriake. botimáge. adv. fiká.. st. la cassoleta del genoll. f. m.. v.. st. m. st. st. m. eskompadó. posar-se... fornal. sutge. plegar (la roba). ĉúte. bassal d’aigua. pessa de cinc cèntims. f. botó. escombra del forn. prp. m. l’antosta de la xemeneia. st. fiká’s. f. st. st. bufadó. eskompá.. pollancre. 3 emparelá.. estirás. st... adj.

f.. f. armilla. escón. kansonsílos. pl. f... m. munyoc d’avellanes. samarreta.. galdiró. clemàstecs. st. karúĉe. f. kadíre. vegada. f. f. ĵakéte. st.. pl. gáuĵye. m. bitxo. grava apilada en les carreteres. st. st. kasapíu.. ĵóke.. gallet de l’escopeta. trompitxo.. koĉó. cadernera. terrissaire. f.. kréu. malfeiner. m. karo i les mules. f. aixeta. klaryón. m. st.. st. st. el capçal del llit. coixinera. cove. geperut. infúndye. ĵáyo.. glyére. corriola. kodíš. toc d’oració del vespre. m. rovell d’ou. m. st. st. kampáne dels perdúts.. karról. m. st. káske. f.. kampané. kabesinál. s... escombra. coixinet per a posar-se al cap en dur els càntirs. jóc. katrákes. kósi.. st. m.. f. st. m. st. m. st. koralét. bitxera. st. kaišó. campanar. kremáles. etc. kabréles. st. calaix. la llum elèctrica. koralére. gorgól. pl.. st. el munt de terra entre dos solcs. tremuja. m. karét. st. f. pl. kamí bel. st.. m. m.. st. kamizóle. vores pedroses del riu voltades d’aigua.DEL CÁTALA DE FRAGA galbané. carrutxes. kantereré. adv. etc. st. ĵéme. beceroles. guix d’obrar. m.. enforcadura de l’arbre. m. ullal. st. coure (metall). m. kaníne. ĵitá. 245 . kóske. m. f. st.... m. galét. karderóle... st.. st.. kosigétes... st. st.. f.. calçotets. st.. ganivet. kalsotíns. st.. m.. pessigolles. st. f.. st. st. bugader. avi. raig de la font... f. m. f. camí ral. kapsál. f. st. americana. kamí (de —). kaĉúĉe.. m. f. st.. kabaló. kartró. pl. st... m. st.. tomàtecs. ĵibós.. v. st.. m.. st. f.. st. st. karól. m. st. kareĵá. collar dels muls. pela de ceba. st. mitges. f. gatílo. f. m. v. AFA-XLI kanéle... f.. st. anar-se’n al llit. abans d’ésser esmenussada. st. mitjons. kálses. l’ossa menor.. st. kantál. l’ossa major.. part genital de la dona.. m. a. granére. m.. kaldé. kolére. immediatament. m. m. kóbre. st.. st. campaner. perol. m.. m. ĵinebréts. st. f. penjoll de raïm. m. ĵés. karáse. pela de meló. f. m.. de nou. broc del porró.. st. paner rodó i planet. kamí. pedra.. grónse... traginar. st. st. kosét. koĉílo.. st. st. st. guix de pissarra. tenebres.. closca d’ou. clofolla. f. m. f. st.

st. f... flocs (de fuster). orél. maláe. st. f. paréiše. descans del carro.. etc.. testos.. f. st. garbell. peáine. peladúiše. m. st. pasteréte.. m. blat de moro... on fa temps que no ha entrat el bestiar. st. fosc. m. palóme. ocell. magre. st. els pits de la dòna. st. st. st.. lóze. gaveta. presseguer. oskúr. nóu (vi). st. pináse... a. st... rentar. m. pópes. m. vomitar. st. palasos. v. guardarodes. v.. camamilla. pl.. v. corretjoles. etc. AFA-XLI . el cèrcol de fusta en les rodes del carro. st. st. maĵóle. st. st. semblar. léit (estar en —. les mamelles de les vaques. 246 mursegót. escurar (la xemeneia).. piló. m. pentipóst (estar —). llorer (arbre).. f. st. st. pernil... nédyo.. óste. a. st.. covarot. f.. lúk. llavis. limpyá.. m. labá. kruatéles. st.. m. admirablement fet. f.. st.. m. m. st. m. m. pasteró. st. cireres. m. pl. f. móglye. paló. st. f. mansáne. st. kulerót. cap gros.. st. st. m. adv. kuĉíle. píle. pigada (vaca). lansá. ésser tendres les ) peres. st. otóno. tardor. lábyos.. v. lantaím. niál. f... mansanére. m. kuréte. mulareré. pl. v. rata pinyada.P. pica de pedra per abeurar-hi el bestiar. motllo. st.. st. pl. st. mondóngo. méze. vellut. pél. tabernacle. st. mwébles.. cua de les peres. f. v.. lletsó. mobles.. lebás. m. v. la biga travessera. bóta. lásos. st. papallona.. pón. novell (vi). portar. kulatéles.. melík. llossa. póro. llombrígol. taula. f... lagó.. falcilla de sabater. pomes. porra de la ceba. f. membre viril.. m.. emportarse’n.. f. kúbe. m.. m. òbit. mularé. st. f. naulá. m. convidat. m. m. st. terrer abundant de pastura. st. pesó. pallissa. meníne. s. garbellar. kríbe.. brot d’una planta. pomera.. BARNILS kribá. lladrar. f. st. cabell.... muišó. cort dels porcs. rentadora (pedra o fus­ ta). panís... m. st. labá. rentar­ se. préssec. st. poma. a.. pl. st. lebá. f. páne.. st.. st. móso. st. st.. pela de poma.. v. m. mocada. st. que creix al seu peu. palére. f. st. st.. f. st. st. kruatéles.. pl.. f..

m. v. st. salbímis. m.. pilot (de grava). ribréle. st. st. cucs (cast. m. m. séndre. st. teranyines.. portar terra d’un lloc a altre. tosoló. st... sàlzer. st. xop.. m... soloná. seralé. st... ráma. f. forquilla. somére. táse. barril buit d’arengades. tovallola. f. v.. serradures. f. f. repartir la pasta per als pans. boira baixa. relampegá. tardáe. tenedó. v. f. st. tróse. palanca de riera. solc. m. repará. m. raig (de sol). m.. trema de pescar. sarpát. m. m. tobàle. AFA-XLI sép. st. a.. sénde. llampec. v. tèrbola. razóre.. pretá s. túrbye. galleda. f. v. romaní. m. capvespre.. trampa per a agafar ocells. st. ráfik... sàpo. porxo.. mwébles. rén..DEL CÁTALA DE FRAGA postejá. st. manyà. torteról. st. st.. st. etc.. dipòsit gran de terra per a tenir-hi aigua. ráyo.. romé. f.. m. f. regadó.. pozál. sínto. f. st. st. llampegar.. brot (a la branca). st... v. st. sóge. síle. batre. relampék. feixina de llenya per al forn. membre del ruc. 247 . llauna. f. m.. tenále. cinturó. st. d’una roda. m. pl.. télo. pl... st. grapat. bastó. m. tocar a bon temps. turmell del peu. st. súrde (mà).. st.. tararánes. m. passejar. la paleta de tallar la pasta al forn. v. cadira. st.. serín.. pebrot. ráure. f. m. puĵal.. st. st. st. st. fems. rentamans. st. escurar la pastera. st. m. tále. remúl.. st. ribotar.. tóĉo. llamp. f. st. a... m. cop de cap.. f. camí ordinari. llibant del pou... st. v. st. tíne. st. renóu. eixida.. v. tronc (tretes les fulles). reĵirá... f.. tronáe (tocar a —). v. got. trástes. a.. calar-se (foc). passar la farina. puntaró. m. robá. st. prénso. f. v. donar el tomb. tartánes. galàpat... m... llevat. st. tafáre. primentó. rondiná. st. sepilá. st. esquerra (mà).. segalóze.. lom­ brices). prendre (en el joc de cartes). f.. st. barbacana. v. el tros que creix cada any una planta. branca.. trilá.. f. tresmál. remenar (herba. st. f. st. st. somera.. m. st. st. pinso dels ani­ mals. m. íd. palet de riera.. m.. st. m.). st. xoláte. m.

xwés. st. com els fenòmens d’ordre fonètic comentats (§§ 7. 22. st. l’existència de quatre categories de vocables a considerar en les llistes que precedeixen. 248 AFA-XLI . concorren en els parlars extrems del regne de Valènc i a . llauner. L’estat actual dels estudis lèxics sobre el català no permet intentar tant sols un estudi d’aquella naturalesa en relació amb el dialecte que ens ocupa. m.P. en espíl fám fil d arám grónse ĵakéte ĵeme ĵés ĵitás kálses karét karúĉe kribá kríbe kulerót labá lagó lebá mansáne móglye palóme paréiše primentó rén ribréle romé somére télo tenále tenedó tobále trilá b) Vocables que tenen tot l’aire d’ésser exclusius de Fraga i de les contrades de Tamarit i Benabarre.. entre altres: 34 aládre apaná áskle azgaraná baná bankál baralá barále baskoláe belóte en. abans de cloure el present article. E l c a r à c t e r donat al nostre article ens ha fet prescindir per ara de l’analogia existent a l’ensems amb el parlar de les illes. jutge. Possiblement molts d’ells compareixen t a m b é a les Balears. m. volem indicar. Nogensmenys. Aquestes són: a) Vocables que. Exemples: ababól ababolére abárkes aboriloná s aburná adobe aguléte amánte anáe ánsyes antére antóste aprét azmóle badíne balóke balóns bandíbol barál basiníle beláno blán bófyo botimáge bonís eskompá fét-fét 34. BARNILS xolatéro.. 14. 15).

DEL CATALA DE FRAGA ĵinebréts kaĉúĉe katrákes maĵóle óste pentipóst pretá s puĵál soloná c) Vocables presos directament del castellà més o menys adul­ terats en la fonètica. no permet abordar un treball de classificació definitiva. [ĵ] (sonido palatal africado sonoro). i . 27-45. com a cosa provisòria. [d] (sonido dental africado sonoro). mentre esperem que sigui un fet l'Atlas lingüístic de Catalunya. [n] (velarizada). com a existents en tot el domini del català occi­ dental. Valgui. *Este trabajo se publicó en el Butlletí de Dialectologia Catalana. I V (1916). així com el creuament complex que es nóta entre el català occidental en general i els dialectes extrems del domini. tals com: arbaníl aséro fráwe gatílo ĵibós kalsotíns kansonsílos koĉílo lábyos mwébles otóno páne ráyo sénde sepilá sínto xoláte xwés d) Vocables que. [š] (sonido prepalatal fricativo sordo). [t] (sonido dental africado sordo). P a r a facilitar su lectura. L a relació íntima que hi ha entre el parlar de la regió de Fraga i el valencià. mentre esperem noves contribucions a l'estudi dels nostres dialectes. pp. podem considerar­ los. tot i concorrent a Fraga. sobretot. doncs. se explican seguidamente algunos de los signos de transcripción empleados: [ĉ] (sonido palatal africado sordo). AFA-XLI 249 . árne basíbe bós ĉóp estolzí feróle granére ĵitás kaldé kósi kulerót melík mondóngo pópes ráfik 23. [l] (velarizada). en general. la distribució que acabem de fer. que tant ha d'ajudar a l'esclariment de punts foscos en la historia de la llengua*.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful