P. 1
09barnils.pdf

09barnils.pdf

|Views: 0|Likes:
Published by Patrick Co

More info:

Published by: Patrick Co on Feb 25, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

02/25/2013

pdf

text

original

Del català de Fraga

P O R P. BARNILS

I 1. A . Griera inclou, com és molt natural, la localitat de Fraga en la primera part del seu estudi sobre La Frontera catalanoaragonesa , fent-la figurar en tots i cada un dels trenta cinc quadres on són exposats amb transcripció fonètica els exemples que serveixen de base per a la delimitació del territori (vegi’s el mapa.) Això, que, donada l’índole d’aquell treball, facilita per una part la visió de conjunt dels diferents criteris que separen els dos parlars fronterissos, fa, per altra, també, més assequible la síntesi de les particularitats que caracteritzen el d’un punt determinat de la regió extrema. En aquest sentit havem passat revista del c a t a l à de Fraga tal com s’ofereix en el treball citat, al qual fem aqui algunes observacions complementàries suggerides per la comparació amb les moltes notes que del dit parlar tenim recollides .
1 2

llibre

(pp.

38,

2. Així, en el vocalisme, i comengant per la É, notem que el seu resultat és sempre é, diferentment de ço que ocorre en el català central. L a dita regla ve ja formulada per En Griera (loc. cit., p. 38) . Com sigui, però, que el nombre d’exemples aduïts, sobre el qual la basa, no passa d’una dotzena, ajuntant-hi encara els que cauen dintre del mateix capítol disseminats per les taules del seu 40, 41, 43, 89) , la completarem amb una llista més
3 4

1. V o l . I V de l a Biblioteca Filològica de l’Institut de la Llengua Catalana, Barcelona, 1914. 2. Els nostres subjectes foren: l’actiu i decidit c o l · l a b o r a d o r a l’obra del Diccionari M n . A n d r e u R u i z , els Rvds. M i q u e l S a l a m ó i Benet G ó m e z , i d’una manera especial el senyor D . J e s ú s Lafuerza; els noms dels quals consignem fondament agraïts. 3. E n endavant citarem sempre aquesta obra denominant-la La Frontera. 4. N o ofereixen suficient garantia peres i cresta, transcrits una vegada péres, krésta (pp. 38 i 40), i altra péres, krésta (pp. 88 i 86).

AFA-XLI

231

5 Tal vegada podríem afegir a la llista precedent el mot róbí rovell. sinó obeint precisament a la idea de fer veure d’una manera més remarcable la diferència entre ambdós dialectes. V a l a dir que la col·lecció no ha estat reunida a l’atzar. «Les E toniques du catalán». que. i també el mot rampíl rampí (eina del camp). o b s e r v a r àtot d’una. 232 AFA-XLI . central rubél i rubélat). que comprèn tots els exemples d’especial interès (v. méstre mestre. I a i x òper la importancia que té aquest capítol de fonètica. car creiem que manca encara l’aportament de dades més copioses d’altres nuclis dialectals abans de temptar-ho amb èxit. més avall) recollits en la nostra enquesta. que haurá de teñir en compte l’abordament definitiu de la qüestió. en llegir els exemples que precedeixen. trampa sec verema ceba pera ametlla celles cresta llengua esquena corretja fe (FIDEM) cèrcol bleda galet Excepcions úniques: bért verd.P. I no entrem en la seva discussió o aclaració plausible. BARNILS extensa. si bé és possible descobrir en els dits exemples. 5. 3. Qui conegui la fonètica catalana. alguna analogía o un canvi de sufix. F a b r a . mostra una i < e (cat. pél pèl. que enclou un dels problemes més interessants i difícils a resoldre . X V (1907). Revue Hispanique. com ens referma el derivat robilós rovellat. Vegi’s P . Són aquests: abéle aubéle parét téule fréde astréle sére séze ĉikétes léi kabél gatét auréle pésko enbéĵe kantém abella ovella paret teula freda estrella cera setze noies llei cabell gató orella (jo) pesco enveja cantem espés méze béure galéte séde pébre sét frésk aréu sénse rém perée rikéze péndre prés pézol espès taula beure galleda seda pebre set (SITIM) fresc arada sense rem peresa riquesa prendre pres pèsol konsél sép sék bréme sébe pére arméle séles kréste léngwe eskéne koréĵe fé ' ĉérkol blyéde galét consell cep. que són tots pronunciats amb é en el dialecte central. com en molts altres. t.

fló flor . 7. 219. króste crosta. Philologie. t. 9. «Les E toniques du catalan». i altres l’han corregit quan amb aquell caràcter apareixia transcrit en les obres d’investigació. abans d’aventurar una explicació. pot dir-se que normalment es conserva.A es la regió aragonesa presentant una certa tendència envers 6. Bulletí de Dialectologia Catalana. édre eura. p. p. béndre vendre. sense encarar-lo amb el català vell. 6. térme terme. 15. t. S a r o ï h a n d y . p. p. méu meu. Tenim. ĵóke joc. espónĵe esponja. póu pou. com en el català central. 87). ampliant aquest comentari. séu seu. els exemples: bóts vot. implícitament el problema. «En termes generals pot dir-se que la . Revue Hispanique. ço és. algun dels quals s’ha resistit a creure en la seva existència dintre el català. segons La Frontera (p. 10 11 Deixem de moment consignades ambdúes series d’excepcions. per la seva procedència etimològica i la diversitat de desenrotllament comparat amb espill . 11. on fan é.. I. Remarquem el c a r à c t e r d’aquest singular bóls. Encara que en el fragatí. 852. Fabra. L a Ó dóna també lloc a algunes observacions. en el qual. fent é en el català central i é a Fraga. Grundriss der rom. reconeixent. Son: bél vell. registrem solament rés res (aquest pronunciat rés a la capital i també rés a fòra). sóge soga móre móra. Recollim a q u í el n o m de lloc Castellví. J . i fins en algunes de la provincia d’Alacant que ara no sabríem detallar. constatem les excepcions següents (ó a Fraga i ó en el català del centre): dós dos. p e r ò . a propòsit. I V (1909). bósk bosc. G r i e r a en son treball «El Dialecte del Capcir». diguem encara que la pronunciació de bél en compte de bél no està reduïda al parlar de Fraga: recordem haver-la sentida en altres localitats de la Catalunya occidental. Respecte de la -A final a l’interior i a la fi de frase. Del cas oposat. sómbre sombra. sobretot la de bél. Fem observar d’una manera expressa la e dels exemples aduïts. tot esperant la nova llum que puguin donar-nos posteriors escorcolls. tenint encara present aquella qüestió. 10. 6 7 8 9 5. téu teu. Notem aquí. 120). h o m no pot substraure’s a pensar en l a possibilitat d’una c o n t i n u a c i ó de v o c e m en l a seva forma arcaica.DEL CÁTALA DE FRAGA 4. M n . t. nota. 50. I. 8. Bolleti del Diccionari de la Llengua catalana. P . conserva a AFA-XLI 233 . róble roure. Cf. nota. torónĵe taronja. III. contrariament al c a t a l à central. per altra part (ó en el català del centre i ó Fraga). ha intrigat principalment els filòlegs . Alcover. si bé és possible veure l a supervi­ vencia d’un cas recte (ètimon v o t u m ) . que. que treu a compte A . La Frontera. p. Aquest exemple és pronunciat t a m b é amb ó fora de l a capital. els exemples recollits de Èque fan é en el nostre dialecte.

P . Comparem ara els exemples exposats en les dues taules (pp. L a qual diferència. una tendència envers ell. Zeitschrift für Phil. Vegi’s t a m b é H . existeix una veritable diferència entre els reflexos de -A segons la posició del mot. etc. L’estat de coses.. gére guerra. t. pórte.). és donada per «la -A de la tercera persona del singular en el verb en tota la regió de la frontera: kánte.. 86. p. kresta.Lleida. notem solament en les nostres llibretes peáine peanya. o que. sére serra.. kúine cuina. [p. no se’n constata d’altre en el nostre dialecte. p. (ib.).. X X X I X . kófye cofia. pers. fíre. fréde freda. kamíza [-A a l’interior de frase]. és en realitat el següent: a) L a -A torna generalment -e: abéle abella. bére verra (truja). p. finéstre finestra. rom. 604. o.. etc. Masalcoreig i Fraga presenten constantment -e». Les quatre excepcions davant de fréde i kúine. Llevat d’aquest cas d’harmonia vocàlica respecte de la é. 7. pers. no tenen força per a modificar la constatació. millor dit. Barnils. érbe [-A a la fi de frase]) i ens veurem precisats a declarar: o que l’afirmació transcrita de La Fron­ tera no és justa. 87)». pórte porta. tárde tarda. bérde verda. bréme verema. com no sigui en el sentit de fer-nos pensar que la vocal final que transcriguérem per una e mitja por produir-se fàcilment com a tancada en determinats casos. 12 12. BARNILS -e a la regió catalana». kóte cota astóne estona. plása. tére terra. 25. mélke meuca (especie d’alfals). bérge verga (serment).. «. á. astréle estrella. E l darrer reflex. Hadwiger. com es pot veure pels exemples amb ó. prescindint del caràcter que pugui tenir la consonant precedent. finéstre. 87) (tóta.. més avall. gárbe garba. báke vaca.P. kábra. segons deduïm dels nostres materials. 87]»). mérle merla. i . téule teula. transcrits més amunt sota a). astréle estrella. més amunt consignades. alfórĵe alforja. Die Mundart von Alacant. fóne fona. Fent excepció a la regla. é. consistiria en -a per al primer cas i en -e per al segon. tíe tia.el resultat de -A és el mateix a l’interior que a la fi de frase. a a b) L a -A (potser millor diríem la -e > -A) torna -e: quan la vocal tónica és una e. kolíe collia (1.. preníe prenia (1. mónĵe monja. káne canya.. contra ço que aquella resa («. 234 AFA-XLI . méstre mestra. el qual fet s’observa ja en alguna de las varietats locals de l’alacantí : mustréle mustela. com pot deduir-se.

90): abéles abelles. dentráe entrava. gáire gaire. mairastra. i d’una manera análoga en la primera persona de l’imperfet d’indicatiu dels verbs en -are.) ginebre. gárbes garbes. inflada. koláe colla. comp. que es constata el mateix resultat e per a la -A seguida de n. alsáe alçada. t. álbre arbre. E l mateix resultat de e tenim en les paraules que porten la nomenada vocal de sosteniment: méstre mestre. i també de l’imperfet. móglye motlle. com a compleció del capítol. III (1916). etc. nébe neva. anáe anava. entràveu. car molt difícilment. Quant a la -A seguida de S. preníeu preníeu. móskes mosques. sómbre sombra. dentráem entràvem. preníe prenia. 79. confirmen el resultat -es. m o u: tóken toquen. Cf. 14. preníem preníem. que ofereixen en el nostre dialecte la pèrdua constant de la consonant intervocàlica: prenáe prenyada. múles mules. Barnils. . dentráeu. p. tronáe tronada. ĵinébre (f. bugáe bugada. que ens ofereix la desaparició de la -v. No s’explicaria altrament la i àtona dels derivats pariástre parastre. plóge plogui. 57. dóble doble. c) L a -A torna -e en les terceres persones del singular del present d’indicatiu o subjuntiu. P . formes que trobem en altres indrets del domini català .DEL CATALA DE FRAGA L a -A torna així mateix e en els finals en -ada ( < -ata. AFA-XLI 235 . máre mare. tuláe teulada. onáe onada. establert ja en La Frontera (p. kánten canten. de Fraga mateix. etc. Die Mundart von Alacant. Revista de Filología Española. Per a l a qüestió històrico-geogràfica de l a final -es en l a regió que ens ocupa. Els dos exemples darrers páre. Afegim. dentráe entrava. lábe renta. déure deure. aišáe aixada. pédres pedres. kolíe collia.. béndre vendre. 14 13. páre pare. triláe trillada (ba­ tuda). i en els exemples on la final va precedida del nexe consonàntic br: náule lladra. ródes rodes. Co­ rrobora la nostra apreciació l’exemple frári frare. M e n é n d e z P i d a l . kantáe cantava. fan l’efecte d’ésser conseqüència d’una analogia amb els altres mots en -e. etc. póble poble. póbre pobre. mariastre marastra. 8. 13 9. lébre liebre. umfláe. en compte de pári i mári.( < -B-): anáe anava. p. póden poden. darrerament R . kantáe cantava. al nostre entendre. podria cercar-se la i en una transposició vocàlica de pairastre. máre. etc.

Quant a alguns dels mots àtons com de. ens ofereixen exemples com l eišerínge la xeringa. medesíne medicina. o. 16 10. d’altra banda. car manca encara. eišobá aixovar. u > o. etc. debál sota. però. no u) anteriors a la tònica serà la regla. essent solament constant l’article femení plural les les: les kártes les cartes. Un cas semblant se’ns ofereix amb el fragatí karnestóltes. 16. 17 11. Les nostres enquestes. estizóres estisores. si per alguns exemples sembla ésser d’ordre fonètic. vegi’s A . Quant a l’extensió geogràfica dels finals -is. I V (1908-1909). que. no me s a mor dingú no se m’ha mort ningú. no > e. Alcover. pot veure’s l a repartició dels tipus -e. A p r o p ò s i t d’aquest tres exemples (pare. me. notem com a exemples mostrant a en compte de e: 15. Bolletí del Diccionari de la Llengua catalana. aneu se n en! aneu-vos-en!. ke am de fé? què havem de fer?. l engrinéte l’oreneta. 205. 17. t. Observant que el fragatí cau dintre 1’ària del nomenat català occidental. que. les kampánes les campanes. meníne membre del ruc. 51 i 52). Oportunament c o n v i n d r à fixar en quin sentit veritable s’ha de prendre aquesta no alteració o no enfosquiment de les vocals àtones anteriors a l a t ò n i c a . ja es dóna per establert que en ell la pronunciació no alterada de les vocals àtones (A. kwan me n dónes? quant me’n dones?. on. Abstracció feta dels casos anteriors i de la qualitat de les vocals àtones. en canvi. on constatem l’existència d’una e tancada. és possiblement semàntic. p. els trobem transcrits unes vegades amb e. ton páre ton pare. eufádie alfàbrega. jo me la rento. esparbé esparver. memórye memòria. BARNILS 15 conegut igualment a Tamarit i a Benabarre (pronunciat benabári). anka ke plóge encara que plogui. repará repartir la pasta. E > a. se. per altres. mare. reĵirá regirar (remenar). etc. No sabem aventurar-nos a precisar una explicació del fenomen. um bankal de panís una feixa de blat de moro. segá segar. 236 AFA-XLI . pentipóst molt bé. l engwén l’ungüent. d’acord amb les nostres transcripcions. u.. determinar l’extensió que pugui existir en una multitud d’exemples consemblants. l engíle l’anguila. ĵinebrets tenebres.P. -i a l a ratlla fronterissa. frare). variant en karnistóltes en les localitats indicades . altres amb e: perk a de bíure? per què ha de viure?. ke te la bolz bendre? que te la vols vendré?. kwan se te sét quan es té set. consulti’s La Frontera (pp. pereós peresós. lez estizóres les estisores. yo me la labo (la cara). amb petites discrepàncies. tresmal trema de pescar. car el grau de vocals intermitges que i m p l í c i t a m e n t se’ls assigna és desmentit amb freqüència per les transcripcions. e. -i. ton fíl ton fill.

DEL CATALA DE FRAGA AFA-XLI 237 .

entre altres. Acostant-se d’una banda al castellà(i podríem també dir al valencià ). F. 1908. rozigó rosegó. no podem substraure’ns a la idea que el desdoblament de la consonant palatal (l + ) que es constata. 83. 19 y y y y y 20 y 18 A deduir per les transcripcions de La Frontera. p. esklóp esclop. y 13. rinóns ronyons. per no haverse publicat encara l a segona part. K. 50. ib. Vegin-se pp.P. o en compte de u: ĵolibér julivert. espáriks espàrrecs. 65. doblá doblar. C o m p . i en compte de a. 238 AFA-XLI . G. pláte plata. pl éne plena. que afebleix notablement l’articulació d’aquella . i en compte de e: ĵiné gener. 21. E n aquest capítol no podem referir-nos m é s que indirectament a La Frontera. Navarro. klabél clavell. 55. rastól rostoll. + La l o l no és constant a Fraga. fló flor. mancant davant les altres vocals. II 12. o en compte de a: torónĵe taronja. que havia de tractar de les consonants. l’observació que fem. per al valencià estrem. p . klaryón guix.. Mirant detingudament els exemples apuntats. šaminére xemeneia. A . BARNILS azglézye esglesia. observant a l’ensems que no man­ quen exemples (com ráskl e rascle. kánim cànem. l’evolució de cons. i principalment davant les posteriors. blán blanc. anotem en primer lloc. també per al c a t a l à de Fraga. B. per v i a de c o m p l e c i ó . Vegi’s. «El C a t a l à a-n el Ribagorça». máskl é mascle. lantíles llentíes. als quals podem ajuntar ráfik ràfec (barbacana). p. J . S a r o ï h a n d y . 21 18. tuláe teulada. fenomen ja sovint donat com a general en el dialecte ribagorçà (azglézye. 79. o: kišál queixal. el fragatí ens mostra absència de velarització de la l. ocorre particularment davant de e. Barcelona. dumenĵe diumenge. 67. a l a ralla d’Aragó». en notes aïllades que posseïm del parlar de l a v a l l de Bohí. kláre clara). Quant al consonantisme . en el nostre treball Die Mundart von Alacant. u en compte de e: šurák xerrac. 224. 86. contra pp. Remarquem. dóbl e doble) on darrera la 1 es perceb un segon element palatal y. 334. gl ére les vores pedroses del riu. 77. a en compte de o: tartúge tortuga. u en compte de o: kubérte coberta. flák flac. 19. «El Català del Pirineu. áskle estella. 20. Primer Congrès Internacional de la Llengua Catalana. muišó moixó. l’únic so que h i trobem transcrit és el de y: pyóye plovía. esglesia. pyása plaça. la palatalització de la L concorrent en nexe amb P. 97. kláy clau. que. anká encara.

Així el procés seria. és la conversió de les sordes finals t. 43. pp. l érbe l’herba. pronunciada pón. to lo mon tot lo món. 71 i ss. lo bestí del frári l’hábit del frare. s a p e r e > sebe). per exemple. a bingud a l órt ha vingut a l’hort. en les sonores d. observada també pel dialecte valencià extrem . Vegin-se pp. 23. Barnils. 35. Tenim encara. m ai fika banat kom un remúl m’he posat moll com un xop. i això degut probablement a l’existència de la forma femenina álte. car. com el català. Que la 22. no obstant. quan la paraula següent comença en vocal. loc. p. no s po menĵá no es pot menjar. AFA-XLI 239 . bind áns vint anys. pèrdua de la r final (tanká tancar. ke ald e eš pón que alt que és aquest pont! A aquest darrer havem d’oposar lo pón ez ál el pont és alt. sémpre ba lo féro sempre bat (pica) el ferro. la qual cosa no succeeix amb l’adjectiu ált. lo di grós el dit gros. barál càntir. b). no és més que aparent. anàlogament. etc. cit. En tenim els exemples: maríd i mulé marit i muller. altá altar.> d. un sarpát de tére > un sarpád de téfe > un sarpá de tére. papé paper. en compte de *lo pond ez ál. creiem que es pot considerar com la resultant d’una simplificació entre dues consonants esdevin­ gudes homorgàniques en virtut de la fonètica sintàctica.). és comparable al fenomen conegut d’evolució (assimilació re­ cíproca) que presenten les consonants intervocàliques ( s e t a > séda. etc. la caiguda de la dental -t quan la paraula següent comença en consonant: un sarpá de tére un grapat de terra. a kaigud un ráyo ha caigut un llamp. ált alt.. de comprensió fácil. Vegi’s P . b. L’excepció. b o d. és senzillament degut a què aquesta paraula. dinés diners. ĵiné gener. ha perdut la t. 23 E l primer cas (-t. Els exemples transcrits en La Frontera ens donen l a l oscil·lant entre l i ł. kab así cap aquí. etc. i .DEL CATALA DE FRAGA 22 contrariament a ço que ocorre en el c a t a l à central (álbre arbre. o bé no s pot menjá > no s pom menĵá > no s pò menĵá.. i d’altra. en canvi. E l segon. -p + vocal. menĵá menjar. tot lo món > tol lo món > to lo món. fed aiĉó fet això. 14. an kolid alá han collit allà. igual que en el citat parlar valencià extrem. Una particularitat del parlar de Fraga. 52. la serb e négre la serp és negra. robá robar. kálses mitges. si no registrem *pond. ki tod o ból tod o pér qui tot ho vol tot ho perd. pero kár car). té.

§ 14). r. fem constar que el fragatí. 16. 11.4.P. Quant a les paraules retó rector. vegi’s § 10. Respecte de la qualitat diferent de la vocal e oe (és). e kostúm és costum. 32. Anant un pas més endavant en la força assimilativa de les vocals sobre les consonats. um bankál de panís un camp de panís (blat de moro). o. etc. r. tenim la pèrdua d’aquesta consonant en els exemples: mika e memórye gens de memoria. p. en casos 4. doctor > dottor > dotor (cf. si es vol) no és arbitrària. 24.en -d. 29. para) i a la conjunció encara: pa ke apréngen perquè aprenguin. 6. esparbé esparver. r. on. com en valencià (català rektó. 25. cit. sinó més bé d’una simplificació de dues consonants assimilades: rector > rettor > retor. 1915. Barcelona. mostra la desaparició de la -r: eskompá escombrar el forn. etc. P . r. creiem que propiament no es pot parlar de desaparició de la c. Afegim aquí la pèrdua de la s en la tercera persona singular del verb ser en els exemples: e beritát és veritat. 33. C o m p . Arteaga. estenent-se aquella particularitat a les preposicions per a (cast. anká ke plóge encara que plogui. com el dialecte alacantí . etc.. 24 15. lo peu del lít els peus del llit. r. no es transcriuen mai les assimilacions: Exemples: p. com els que estudiem. lo súkre e mól bó el sucre és molt bo. 8. loz diez de fésta els dies de festa. como el català central. § 50. dotó doctor (metge). Així: lo didál el didal. 31. 35. car al costat dels dos casos registrats en trobem altres amb d. etc. 2. duktó). como és el canvi de -T. . 9. p. no z pom menĵá. r. ampliant un cas d’evolució fonètica regular en el català. r. p. r. 25 No sabríem precisar fins a quin punt l’absència de la d es pot donar com a normal en el nostre dialecte. um bosí de pá un tros de pa.(§ 17). p. loc. Textes catalans avec leur transcription phonétique. ja que de la pèrdua de consonants parlem. la boleta ĵinól la cassoleta de genoll. J .. planté planter. p. 2. BARNILS reconstitució de l’etapa mitjana (assimilació regressiva. Barnils. millor dit. p. 240 AFA-XLI . I. al costat de no z pot menĵá. 36. al costat de tot lu món. ens ho prova el fet d’ésser precisament aquella pronunciació una cosa corrent també en el català literari: tol lu món. aribá arribar. 30.

Ens reservem per a u n altre article el fer una exposició de caràcter general dels diferents (contaminacions. Barnils. en ço que podríem no­ menar perifèria del nostre domini lingüístic. relacionat amb aquell sufix. cit. kreiše créixer. assimilacions. pertanyent al qual. A propòsit d’això de l’existència de les etapes arcaiques léit. P . dissimilacions. 60. barále joc de cartes. 28 29 Fem aquí un esment especial de les paraules léit llet. 27. Tamarit.i t i a han sofert una reconstrucció (influencia del castellà o de la llengua culta?). i t a m b é A . afegim-hi la nostra opinió que tots els casos en .. áiše aixa.DEL CÁTALA DE FRAGA 17. kaišó caixó (calaix). tenále tenalla (recipient gran de terra per a guardar aigua). loc. és la pronun­ ciado de la i diftongal procedent de la solució vocàlica d’una conso­ nant en nexe: leišíu lleixiu. etc. i amb la desaparició de la T. I V . com moltes altres formes (v. contra pobreze pobresa. passant de l’antic i regular -éa al modern liteari -éze. fenòmens E n el nostre dialecte (Centelles-Barcelona) viu encara l’adjectiu pererós al costat del substantiu Die Mundart von Alacant. U n fet que el fragatí comparteix amb bona part deis dia­ betes del català occidental i del valencià extrem . Si en els paràgrafs precedents havem posat de relleu alguns fenòmens especials que es retroben en el parlar valencià extrem (cf. kokuláe cogullada. umfláe inflada. maití matí (Fraga. no constatem en canvi cap exemple segur de desaparició de -T. eišekás aixecar-se. t. barala (de barále). Alcover. etc. p. maití. baskoláe clatellada. etc. 238. però. etc.). també § 22). L’exemple primer és sumament eloqüent per a l’aclariment d’aquest capítol de la nostra fonètica històrica. 28. recollim el mot peree peresa.(róde roda. p. malgrat de no ésser corrents a la Cata­ lunya oriental ni al regne de València. § 90 i ss. les fa més importants per a jutjar la natura dels corrents invasors que les han arreconades . Bolletí. onáe onada. per l’interès que ofereixen a la investi­ gació històrica de la llengua. nabále navaja. amb el seu derivat pereós peresós. 30. 29. AFA-XLI 241 . 15). Benabarre). A ço que respecte de’ell tenim dit . p. creiem oportú fixar l’atenció dels dialectòlegs sobre els mots espíl espill (mirall). A . 26 27 18. 238. el grup intervocàlic de T + i. Precisament el fet de constatar­ les. llevats natu­ ralment els casos de formació amb el sufix -ata. Alcover. ib. tokadó tocador. 26.(tardáe el foscant. peresa. §§14. peiš peix. H i ha. nadál Nadal.).. rikéze riquesa. 30 19.) observats a l a regió de l a frontera.

242 AFA-XLI . loz árbels (B.). los árbels (T. malgrat de parlar apitxat. les consonants finals sordes esdevenen sonores quan van seguides de paraula començant amb vocal. kínze quinze. extreta de les respostes donades a un qüestionari d’un miler 31.). tinaja. pp. tant per ço que es relaciona amb la significació veri­ table de les paraules com pero ço que atany al so l. o consonant sonora (fenomen estrany al parlar de Tamarit): loz dinés (B. 18-25. En la selecta del Vocabulari de Fraga que donem a conti­ nuado. mésa mesa. característic de la regió valenciana central . Barnils. rósa. lez múles les mules. 32. 32 33 Observi’s. navaja). róze rosa. que tenalla i baralla joc de cartes. els alls. els diners. deĵuni dejuni. per ço que en sabem. I. 33. de certes consonants en cir­ cumstàncies determinades. t. loz áls (B. Butlletí de Dialectologia catalana. no es produeix a la nostra localitat. els arbres. ciné gener.).etc.). E l fenomen conegut amb el nom de parlar apitxat.). no són res més que importacions caste­ llanes (comp. per bé que no afecta directament el parlar de Fraga. a Tamarit i a Benabarre : kása casa. Notin-se a Benabarre les formes especiáis baráiša i baraišá. tenint en compte que espill és netament literari. baraja. i que navalla hi està representat per nebáje en compte de nebále o nebáye. etc. trez begades (B. s’ocorre preguntar si aquells mots. dóde dotze.). on les consonants al·ludides son sonores: káze casa. tres begádes (T. I (1914). Les transcripcions són de l a darrera localitat. i altres semblants que es puguin col·leccionar. diĉóus dijous.P. Vegi’s P . En aquest cas la cro­ nologia dels sons podria tal vegada cercar per aquí una bona orien­ tació. ĵiné gener. no són coneguts en la resta del domini català. méze mesa (taula). BARNILS Llur circumscripció geogràfica a les regions extremes de la nostra parla (Fraga. ánĵel àngel. kínse quinze. en tota l’extensió. los dinés (T. espejo. Benabarre . los díez els dies. ĵés algeps (guix). Ens referim a l’emissió sorda. tres vegades. dóte dotze. E l trobem. etc. Tamarit. en compte de sonora.). III 21. però.). que a Benabarre. i també regne de València) dóna força a pensar. ánĉel àngel. en canvi. H i ha encara un capítol de fonètica interessant a comentar. ĉun juny. 31 20. los áls (T.

arbanil.. pantalons curts aragonesos. f. balóke. st. pl. st.. abárkes. agraná. astí. baralá. v. biga. escapçar en el joc de cartes. v. abadéĵo. st.. clavia de les rodes del carro.. m. beláno.... st. f. especie d’espardenyes. pendre’s (la llet). ànec. adv. st. m... cugula..DEL CÁTALA DE FRAGA de preguntes. m... pel fet de no ésser avui corrents en el català del centre... bérge.. molta. st. azá. estella. mestre de cases.. basíbe. f. st. st. ánsyes. adóbe. cer. a... st... st.. m. st. guarniments de l’animal. adv.. escombrar. f. f. béspe. pedra d’esmolar... aquí. st. apaná. corral sense cobrir. càntir. v. esgarrapar. st. m. st.. st f. f. m. st. st. v. baskoláe. aréus. antére. paret de resguard entre un carrer i el riu.. extrems del camp que queden sense llaurar. aparéls. bacallà. bréspe. st. st. aséro. st.. st. blán... balóns. aládre. f. bófyo. no considerem exclusives de la dita localitat les formes consignades en llista. bóiše. malgrat d’ésser recollides a Fraga. belóte. v. f. f. st.. eines del camp. amánta. gla. aborilonás. albat. baná. st. m.. m. feixa de te­ rra. arreglar (el rellotge). a. rusc d’abelles. st. sense coure. ababolére.. badíne. basiníle. No cal dir que. paleta. atapeït. ababól.. basí. rosella (planta). plats del barber. f. penca de cansalada. árne. f. 243 . bárse. anáe.. embà. joc de cartes. f. azmóle.. m. § 1) no és l’objecte del presente article. ofereixen un interès especial per als estudis dialectològics. m. st. arada. m. st. gibrelleta. bandíbol.. havem recollit solament aquells vocables que. st. buit. f. vespa. f.. st. a. aprét. st.. antóste. f.. st.. barále. m. ois. st. f. mullar.. m... rosella (flor). v. áskle... aquissar (el gos). bankál. st. rajola de fang. f. molt.. aguléte... f.. st. clatellada. v.. f. f. f. barbakáne. aburná. camp. m. cilindre protector del fusell del carro. m. st. recó d’aigua embassada. st. estèril (vaca). E l determinar-ne l’extensió geogràfica (cf. serment. AFA-XLI azgaraná. rfl. st. bardissa. ací. barál.

fiká. magre. estrelát (ou). st.. dispará. m. fráwe. st. coixinet sobre ani­ mals per a muntar. ventall.. poncella. m. st. st. m... st. ĉoriake. st. st. eskompadó. toc d’oració del matí. st.. fornal. st. espíl.. f. st.. brankíl. la cassoleta del genoll. eréwe. m. a.. f. fám.. doblá. igualar un terreny en sa superficie. cap a: báiša enta báiš.. f. el dia dels morts. en. f. fét-fét. gáite. serrell del cobrellit. st.. st. f. robust. st. st. st. bonís. fogáse. st.. bressol.. ĉóp. escombrar el forn. f.. sutge. beneir el temps. st.. el pèl de la mà. banya (al caure). morrió de corda per als animals. m. st. st.. f. ou ferrat. f. v. v. tallar el cabell. bolatám. llar del foc. st. aviram.. eufádie. excrementada del ruc.. engrinéte. m. brés. m. 3 emparelá.. boléte (del genoll). f. st. m. enta. f. st... pala del foc. fusell del carro. espuma de foc.. púĵa enta dál. adj. ĉapéte. st. f. fóyo. a.. bóse. sota. soriáke. botó. bróme. mirall. st. ĉapót. pubilla. st.. st. amb.. ĉúte. m. dendán.. f. v. gana. bulkét. pedra de baix de la porta. st.P. m. bóle. especie de carret sense rodes. bufadó. m.. a. estirás. m. AFA-XLI 244 ... f. st. m.. st.. bonisáe. debál.. st. eskonĵurá. st. filferro. ĉulárke. adv... bós.. m. botimáge.... excrement del ruc. borím.. st. st. xurriaques. f. ĉolá. per a arrossegar pesos. especie de coca llarga. farfále. pilota de l'olla.. m. m. sac deis gemecs. m. v. m.. prp.. f... posar. farám. m. f. v. dezgái. posar-se. st. m. v. st. st. engegar. plegar (la roba).. estolzí.. oreneta. f.. f.... die d ánimes. fil d arám. v. BARNILS bolatám. fiká’s. gaia de la camisa. flák. f. st... m.. st. pessa de cinc cèntims.. ĉálme. m. clot. st. st. eskompá. pollancre. f. pessa de deu cèntims. estríbo. alfàbrega. fuzílo. fogaríl. fornít. st. escombra del forn. st. bassal d’aigua. st. carro de trabuc. st. f. estrep (per a cavalcar). prp. boira.. st.. mussol. fálde.. l’antosta de la xemeneia. v.. cigala. feróle.

st.. perol. m.. americana. ĵés. m. adv. beceroles. samarreta. pela de meló. kosigétes. karo i les mules. campaner.. m. vores pedroses del riu voltades d’aigua. st. kasapíu.. glyére.. f. infúndye. gorgól. m. st. paner rodó i planet. st. l’ossa menor. granére. m. m. st. m. st. pl. st. kantál. f. m... koralét. kabaló. f. st. kóbre. 245 .. cadernera. f. st. galdiró. st. m. st. st. kremáles.. st. vegada. kampané.. ĵitá. kampáne dels perdúts. f. el capçal del llit. st. kolére. m. st.. pl. etc.. kantereré. kamí bel. collar dels muls. st. penjoll de raïm.. f. ĵakéte. m. st. f. st.. etc. mitges. m. corriola. m. immediatament. f. karáse. v.. abans d’ésser esmenussada. st. ganivet. karderóle.. f. st.DEL CÁTALA DE FRAGA galbané. pl. escón.. kaníne... st.... koĉó. st. m. st. kabréles. st.. escombra. pela de ceba. f. kóske. karét.. v. clofolla. bitxera. gatílo. f. klaryón.. ĵinebréts. l’ossa major. m. part genital de la dona. f. katrákes. st.. gallet de l’escopeta. pl.. kálses.. f. m. coure (metall). m. f. mitjons. kansonsílos. pedra. m. avi. guix d’obrar.. bugader. st. kapsál. st. st. st.. f. ullal. kabesinál. m... st... toc d’oració del vespre. m.. trompitxo.. munyoc d’avellanes. m. jóc. karól. f. karról. m. koralére. terrissaire. ĵáyo. st.. kamí (de —).. campanar. carrutxes... m. m... karúĉe.. cove. m. kartró. f. kosét. f. st.. rovell d’ou. guix de pissarra.. aixeta.. st. kodíš. broc del porró. closca d’ou. m. anar-se’n al llit. m. AFA-XLI kanéle. st. káske. st. de nou. kósi. st. st. st. koĉílo. s. st.. st.. st. f.. bitxo.. enforcadura de l’arbre. ĵibós. grónse. kareĵá. kaišó.. st. traginar. pessigolles. gáuĵye. kréu. st. st.. st. st. st. raig de la font. f. f. coixinera. tremuja. kaĉúĉe. geperut. clemàstecs. pl. armilla. el munt de terra entre dos solcs. f. kamizóle.. st. m. f. kaldé. a. st. calaix.. tenebres. m. grava apilada en les carreteres. coixinet per a posar-se al cap en dur els càntirs. calçotets. kadíre.. m. camí ral. st. kalsotíns. tomàtecs. ĵóke.. malfeiner. kamí. f. ĵéme.. st. la llum elèctrica. m... st.. st... f.. f. m. st. m. m. st. galét.

st. st. peladúiše.. st. m. st. niál. kruatéles. m. pallissa.. f. st. st. palóme. st. st. les mamelles de les vaques. els pits de la dòna. cort dels porcs.. pl... pomera. f. corretjoles. que creix al seu peu. v.. st. adv. pesó. lagó. a. bóta. cap gros. rentar­ se. píle. membre viril... m. v. st. f. kulerót. etc. pasteréte. v. on fa temps que no ha entrat el bestiar. f.. vellut. m. panís. llavis. f. tabernacle. convidat. pópes. st. admirablement fet. léit (estar en —. st. mansanére. BARNILS kribá. guardarodes. f. pón.. pentipóst (estar —). rentadora (pedra o fus­ ta). m. m. st. f. AFA-XLI .. testos. semblar. f. préssec.. pasteró. v. st. st. labá. otóno.. móso... mwébles. m. méze. mocada. kulatéles. naulá... m. st. v. pl. f.. novell (vi). tardor. a. presseguer. rentar. paréiše. lansá. f.. st. f. brot d’una planta. lebás. porra de la ceba. llorer (arbre). st.. peáine.. st.. mularé.. vomitar... blat de moro. llombrígol. st. descans del carro.. lletsó. gaveta. v.. flocs (de fuster). pernil. pl.. covarot.. lóze. labá. pél.. f. st.. móglye. m. pináse.. pela de poma. st. v. papallona. st. m. st. m. taula. melík.. st..P. m. st. m. cabell. a. oskúr. m. st. st. motllo. meníne.. kuĉíle. camamilla. terrer abundant de pastura... pigada (vaca). m. pica de pedra per abeurar-hi el bestiar. kúbe. lásos. 246 mursegót. mondóngo. garbellar. páne. f. falcilla de sabater..... maláe. mobles. llossa. lúk. lantaím.. orél.. st. st. lladrar.. emportarse’n. mansáne. ésser tendres les ) peres. paló. lebá.. òbit.. st. st. st. m.. st. f. st. piló. kuréte. etc. st. st. fosc. f.. kríbe. m. cireres. palasos. s.. mulareré... limpyá. m. rata pinyada. m. nóu (vi). st. f. m. m. st. el cèrcol de fusta en les rodes del carro. st. st.. pl. m. garbell. maĵóle. pomes. v. muišó. ocell. f.. cua de les peres. st. st. st. st. st.. póro. magre. f.. st.. portar. kruatéles. nédyo. st. lábyos.. poma. óste. m. la biga travessera. m.. escurar (la xemeneia). f. st.. palére. pl. pl.

regadó. st. f. cucs (cast. razóre.. f. tardáe. llibant del pou. f.). tronc (tretes les fulles). reĵirá. st. rén... tovallola.. ribotar. llampegar. v.. ribréle. m.... v. raig (de sol). pl. esquerra (mà). teranyines. serradures. tocar a bon temps. st... primentó. st. segalóze. manyà. télo. tronáe (tocar a —). got. la paleta de tallar la pasta al forn. sénde. m. trampa per a agafar ocells. tóĉo.. 247 . st. tobàle. tále. portar terra d’un lloc a altre. m.. st. st... xoláte. m. táse. membre del ruc.. llevat. m. st.. st. súrde (mà). m. st.. pilot (de grava). llampec. barbacana. torteról. ráyo. palet de riera. robá. escurar la pastera. túrbye. llamp. sàlzer.. dipòsit gran de terra per a tenir-hi aigua. palanca de riera.. m. repará... m. f. f. v. m. tróse.. turmell del peu.. ráfik. a. f. solc.. sàpo. m. xop. séndre. somére. camí ordinari. pinso dels ani­ mals. prendre (en el joc de cartes). st.. feixina de llenya per al forn.. m. f.. v. st.. cadira. barril buit d’arengades. st. f.. st. mwébles. rentamans. m.. v. tenedó. pretá s. prénso. m. m. cop de cap. el tros que creix cada any una planta. m. relampék. pebrot. f.. ráure. st. f. grapat.. st. st... m. v. brot (a la branca). tresmál. capvespre.. galleda.. st. m. st. st. st... st. m. st.. serín. st. tartánes. st. st.. branca.. eixida.. llauna.DEL CÁTALA DE FRAGA postejá. a. m.. st. sepilá. tosoló... tafáre. m.. tíne. puntaró.. st. sínto. remenar (herba. íd. st. romé. boira baixa.. v. f. pozál. AFA-XLI sép.. trema de pescar. f. tararánes. v. st. st. f. batre... cinturó. f. donar el tomb. f. bastó.. relampegá. síle. ráma.. porxo. st.. passar la farina. soloná. tenále. st. st. remúl. renóu. seralé. lom­ brices). sóge. pl. sarpát. st. romaní.. d’una roda. st. trástes. v... st. puĵal. f.. salbímis. st. m. st.. trilá. fems. st. st. f. somera. st. passejar. etc. repartir la pasta per als pans. tèrbola. v. m. m. forquilla. m. v. st. a. st. calar-se (foc). st. m. v. rondiná. f. galàpat. m. st.

concorren en els parlars extrems del regne de Valènc i a . en espíl fám fil d arám grónse ĵakéte ĵeme ĵés ĵitás kálses karét karúĉe kribá kríbe kulerót labá lagó lebá mansáne móglye palóme paréiše primentó rén ribréle romé somére télo tenále tenedó tobále trilá b) Vocables que tenen tot l’aire d’ésser exclusius de Fraga i de les contrades de Tamarit i Benabarre. Nogensmenys. xwés. Aquestes són: a) Vocables que. 14. abans de cloure el present article. m. st. BARNILS xolatéro. volem indicar. m. Possiblement molts d’ells compareixen t a m b é a les Balears. llauner..P. E l c a r à c t e r donat al nostre article ens ha fet prescindir per ara de l’analogia existent a l’ensems amb el parlar de les illes. 15). 248 AFA-XLI . entre altres: 34 aládre apaná áskle azgaraná baná bankál baralá barále baskoláe belóte en.. L’estat actual dels estudis lèxics sobre el català no permet intentar tant sols un estudi d’aquella naturalesa en relació amb el dialecte que ens ocupa. l’existència de quatre categories de vocables a considerar en les llistes que precedeixen. com els fenòmens d’ordre fonètic comentats (§§ 7. 22. st. Exemples: ababól ababolére abárkes aboriloná s aburná adobe aguléte amánte anáe ánsyes antére antóste aprét azmóle badíne balóke balóns bandíbol barál basiníle beláno blán bófyo botimáge bonís eskompá fét-fét 34. jutge.

tot i concorrent a Fraga. en general. P a r a facilitar su lectura. Valgui. pp. I V (1916). mentre esperem que sigui un fet l'Atlas lingüístic de Catalunya. AFA-XLI 249 . com a cosa provisòria. tals com: arbaníl aséro fráwe gatílo ĵibós kalsotíns kansonsílos koĉílo lábyos mwébles otóno páne ráyo sénde sepilá sínto xoláte xwés d) Vocables que. [š] (sonido prepalatal fricativo sordo). la distribució que acabem de fer. *Este trabajo se publicó en el Butlletí de Dialectologia Catalana. que tant ha d'ajudar a l'esclariment de punts foscos en la historia de la llengua*. i . [t] (sonido dental africado sordo). 27-45. árne basíbe bós ĉóp estolzí feróle granére ĵitás kaldé kósi kulerót melík mondóngo pópes ráfik 23. com a existents en tot el domini del català occi­ dental.DEL CATALA DE FRAGA ĵinebréts kaĉúĉe katrákes maĵóle óste pentipóst pretá s puĵál soloná c) Vocables presos directament del castellà més o menys adul­ terats en la fonètica. podem considerar­ los. [n] (velarizada). se explican seguidamente algunos de los signos de transcripción empleados: [ĉ] (sonido palatal africado sordo). doncs. [d] (sonido dental africado sonoro). no permet abordar un treball de classificació definitiva. L a relació íntima que hi ha entre el parlar de la regió de Fraga i el valencià. [l] (velarizada). mentre esperem noves contribucions a l'estudi dels nostres dialectes. sobretot. així com el creuament complex que es nóta entre el català occidental en general i els dialectes extrems del domini. [ĵ] (sonido palatal africado sonoro).

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->