P. 1
09barnils

09barnils

|Views: 0|Likes:
Published by Patrick Co

More info:

Published by: Patrick Co on Feb 25, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

07/14/2014

pdf

text

original

Del català de Fraga

P O R P. BARNILS

I 1. A . Griera inclou, com és molt natural, la localitat de Fraga en la primera part del seu estudi sobre La Frontera catalanoaragonesa , fent-la figurar en tots i cada un dels trenta cinc quadres on són exposats amb transcripció fonètica els exemples que serveixen de base per a la delimitació del territori (vegi’s el mapa.) Això, que, donada l’índole d’aquell treball, facilita per una part la visió de conjunt dels diferents criteris que separen els dos parlars fronterissos, fa, per altra, també, més assequible la síntesi de les particularitats que caracteritzen el d’un punt determinat de la regió extrema. En aquest sentit havem passat revista del c a t a l à de Fraga tal com s’ofereix en el treball citat, al qual fem aqui algunes observacions complementàries suggerides per la comparació amb les moltes notes que del dit parlar tenim recollides .
1 2

llibre

(pp.

38,

2. Així, en el vocalisme, i comengant per la É, notem que el seu resultat és sempre é, diferentment de ço que ocorre en el català central. L a dita regla ve ja formulada per En Griera (loc. cit., p. 38) . Com sigui, però, que el nombre d’exemples aduïts, sobre el qual la basa, no passa d’una dotzena, ajuntant-hi encara els que cauen dintre del mateix capítol disseminats per les taules del seu 40, 41, 43, 89) , la completarem amb una llista més
3 4

1. V o l . I V de l a Biblioteca Filològica de l’Institut de la Llengua Catalana, Barcelona, 1914. 2. Els nostres subjectes foren: l’actiu i decidit c o l · l a b o r a d o r a l’obra del Diccionari M n . A n d r e u R u i z , els Rvds. M i q u e l S a l a m ó i Benet G ó m e z , i d’una manera especial el senyor D . J e s ú s Lafuerza; els noms dels quals consignem fondament agraïts. 3. E n endavant citarem sempre aquesta obra denominant-la La Frontera. 4. N o ofereixen suficient garantia peres i cresta, transcrits una vegada péres, krésta (pp. 38 i 40), i altra péres, krésta (pp. 88 i 86).

AFA-XLI

231

232 AFA-XLI . més avall) recollits en la nostra enquesta. mostra una i < e (cat. 5. que enclou un dels problemes més interessants i difícils a resoldre . que. trampa sec verema ceba pera ametlla celles cresta llengua esquena corretja fe (FIDEM) cèrcol bleda galet Excepcions úniques: bért verd.P. 3. en llegir els exemples que precedeixen. com ens referma el derivat robilós rovellat. I a i x òper la importancia que té aquest capítol de fonètica. car creiem que manca encara l’aportament de dades més copioses d’altres nuclis dialectals abans de temptar-ho amb èxit. que comprèn tots els exemples d’especial interès (v. sinó obeint precisament a la idea de fer veure d’una manera més remarcable la diferència entre ambdós dialectes. que haurá de teñir en compte l’abordament definitiu de la qüestió. pél pèl. Són aquests: abéle aubéle parét téule fréde astréle sére séze ĉikétes léi kabél gatét auréle pésko enbéĵe kantém abella ovella paret teula freda estrella cera setze noies llei cabell gató orella (jo) pesco enveja cantem espés méze béure galéte séde pébre sét frésk aréu sénse rém perée rikéze péndre prés pézol espès taula beure galleda seda pebre set (SITIM) fresc arada sense rem peresa riquesa prendre pres pèsol konsél sép sék bréme sébe pére arméle séles kréste léngwe eskéne koréĵe fé ' ĉérkol blyéde galét consell cep. com en molts altres. si bé és possible descobrir en els dits exemples. alguna analogía o un canvi de sufix. central rubél i rubélat). Revue Hispanique. Vegi’s P . BARNILS extensa. 5 Tal vegada podríem afegir a la llista precedent el mot róbí rovell. Qui conegui la fonètica catalana. que són tots pronunciats amb é en el dialecte central. i també el mot rampíl rampí (eina del camp). I no entrem en la seva discussió o aclaració plausible. méstre mestre. «Les E toniques du catalán». F a b r a . V a l a dir que la col·lecció no ha estat reunida a l’atzar. o b s e r v a r àtot d’una. t. X V (1907).

La Frontera. G r i e r a en son treball «El Dialecte del Capcir». «Les E toniques du catalan». Alcover. 852. 120). torónĵe taronja. reconeixent. abans d’aventurar una explicació.A es la regió aragonesa presentant una certa tendència envers 6. Bulletí de Dialectologia Catalana. on fan é. segons La Frontera (p. pot dir-se que normalment es conserva. conserva a AFA-XLI 233 . contrariament al c a t a l à central. 50. 10.. téu teu. sobretot la de bél. bósk bosc. 219. 8. implícitament el problema. i fins en algunes de la provincia d’Alacant que ara no sabríem detallar. ampliant aquest comentari. póu pou. édre eura. 87). méu meu. ĵóke joc. sóge soga móre móra. t. III. «En termes generals pot dir-se que la . Bolleti del Diccionari de la Llengua catalana. p. M n .DEL CÁTALA DE FRAGA 4. 6. Revue Hispanique. fló flor . Fem observar d’una manera expressa la e dels exemples aduïts. nota. els exemples recollits de Èque fan é en el nostre dialecte. p. algun dels quals s’ha resistit a creure en la seva existència dintre el català. I V (1909). Remarquem el c a r à c t e r d’aquest singular bóls. que treu a compte A . Tenim. p e r ò . I. Respecte de la -A final a l’interior i a la fi de frase. térme terme. t. espónĵe esponja. séu seu. L a Ó dóna també lloc a algunes observacions. en el qual. Recollim a q u í el n o m de lloc Castellví. I. nota. ha intrigat principalment els filòlegs . 6 7 8 9 5. 10 11 Deixem de moment consignades ambdúes series d’excepcions. diguem encara que la pronunciació de bél en compte de bél no està reduïda al parlar de Fraga: recordem haver-la sentida en altres localitats de la Catalunya occidental. que. ço és. per altra part (ó en el català del centre i ó Fraga). króste crosta. p. 15. 11. 9. h o m no pot substraure’s a pensar en l a possibilitat d’una c o n t i n u a c i ó de v o c e m en l a seva forma arcaica. Fabra. Del cas oposat. sense encarar-lo amb el català vell. Aquest exemple és pronunciat t a m b é amb ó fora de l a capital. fent é en el català central i é a Fraga. Cf. J . sómbre sombra. Son: bél vell. P . Notem aquí. per la seva procedència etimològica i la diversitat de desenrotllament comparat amb espill . t. p. com en el català central. constatem les excepcions següents (ó a Fraga i ó en el català del centre): dós dos. S a r o ï h a n d y . tot esperant la nova llum que puguin donar-nos posteriors escorcolls. 7. si bé és possible veure l a supervi­ vencia d’un cas recte (ètimon v o t u m ) . els exemples: bóts vot. Encara que en el fragatí. tenint encara present aquella qüestió. róble roure. i altres l’han corregit quan amb aquell caràcter apareixia transcrit en les obres d’investigació. Grundriss der rom. registrem solament rés res (aquest pronunciat rés a la capital i també rés a fòra). a propòsit. p. Philologie. béndre vendre.

com es pot veure pels exemples amb ó. pórte.. Fent excepció a la regla. etc. téule teula. a a b) L a -A (potser millor diríem la -e > -A) torna -e: quan la vocal tónica és una e. o que. tére terra. Llevat d’aquest cas d’harmonia vocàlica respecte de la é. prescindint del caràcter que pugui tenir la consonant precedent. existeix una veritable diferència entre els reflexos de -A segons la posició del mot. és en realitat el següent: a) L a -A torna generalment -e: abéle abella. báke vaca. plása. mónĵe monja. segons deduïm dels nostres materials.). 87) (tóta. astréle estrella. tárde tarda. L a qual diferència. gére guerra. alfórĵe alforja.. 604.. kóte cota astóne estona. gárbe garba.). més amunt consignades. bére verra (truja). bérge verga (serment).. méstre mestra. t. sére serra. érbe [-A a la fi de frase]) i ens veurem precisats a declarar: o que l’afirmació transcrita de La Fron­ tera no és justa. Masalcoreig i Fraga presenten constantment -e». 25. p. o. fréde freda. fíre. Comparem ara els exemples exposats en les dues taules (pp. kábra. Vegi’s t a m b é H . BARNILS -e a la regió catalana». Barnils. no se’n constata d’altre en el nostre dialecte. 234 AFA-XLI . transcrits més amunt sota a). com no sigui en el sentit de fer-nos pensar que la vocal final que transcriguérem per una e mitja por produir-se fàcilment com a tancada en determinats casos. L’estat de coses. etc. tíe tia. mélke meuca (especie d’alfals). preníe prenia (1. com pot deduir-se. é. Die Mundart von Alacant. bérde verda. [p. káne canya. millor dit. kamíza [-A a l’interior de frase]. á. kófye cofia. 87)». «. pers. pers. 86.el resultat de -A és el mateix a l’interior que a la fi de frase.. contra ço que aquella resa («. X X X I X . el qual fet s’observa ja en alguna de las varietats locals de l’alacantí : mustréle mustela. 7. Zeitschrift für Phil.. (ib.P. kolíe collia (1. més avall. finéstre. astréle estrella. p. kresta.. Les quatre excepcions davant de fréde i kúine.Lleida. Hadwiger. notem solament en les nostres llibretes peáine peanya. mérle merla. 12 12. 87]»).. bréme verema. finéstre finestra.. no tenen força per a modificar la constatació. pórte porta. és donada per «la -A de la tercera persona del singular en el verb en tota la regió de la frontera: kánte. P . E l darrer reflex. fóne fona. i . rom. p. kúine cuina. una tendència envers ell. consistiria en -a per al primer cas i en -e per al segon.

darrerament R . p. Afegim. dóble doble. nébe neva. c) L a -A torna -e en les terceres persones del singular del present d’indicatiu o subjuntiu. etc. triláe trillada (ba­ tuda). preníeu preníeu. páre pare. pédres pedres. AFA-XLI 235 . 8. dentráem entràvem. preníem preníem. Quant a la -A seguida de S. lébre liebre. álbre arbre. etc. de Fraga mateix.) ginebre. i en els exemples on la final va precedida del nexe consonàntic br: náule lladra. 57. E l mateix resultat de e tenim en les paraules que porten la nomenada vocal de sosteniment: méstre mestre. inflada. máre. kantáe cantava. fan l’efecte d’ésser conseqüència d’una analogia amb els altres mots en -e. 14 13. p. onáe onada. póden poden. ĵinébre (f. máre mare. Per a l a qüestió històrico-geogràfica de l a final -es en l a regió que ens ocupa. etc. móskes mosques.DEL CATALA DE FRAGA L a -A torna així mateix e en els finals en -ada ( < -ata. M e n é n d e z P i d a l . Els dos exemples darrers páre. comp. kantáe cantava. que ofereixen en el nostre dialecte la pèrdua constant de la consonant intervocàlica: prenáe prenyada. 79. car molt difícilment. béndre vendre. No s’explicaria altrament la i àtona dels derivats pariástre parastre. que ens ofereix la desaparició de la -v. preníe prenia. t. múles mules. koláe colla. 13 9. en compte de pári i mári. com a compleció del capítol. dentráe entrava. formes que trobem en altres indrets del domini català . umfláe. dentráeu. déure deure. gáire gaire. bugáe bugada. m o u: tóken toquen. tuláe teulada. 14. al nostre entendre. i també de l’imperfet. Cf. Barnils. III (1916). podria cercar-se la i en una transposició vocàlica de pairastre. mariastre marastra. Co­ rrobora la nostra apreciació l’exemple frári frare. anáe anava. confirmen el resultat -es. 90): abéles abelles. plóge plogui. . ródes rodes. kolíe collia. P . que es constata el mateix resultat e per a la -A seguida de n. gárbes garbes. póble poble. kánten canten. etc. póbre pobre. entràveu. establert ja en La Frontera (p. sómbre sombra. tronáe tronada. dentráe entrava. i d’una manera análoga en la primera persona de l’imperfet d’indicatiu dels verbs en -are. móglye motlle. alsáe alçada.. lábe renta. aišáe aixada. Revista de Filología Española.( < -B-): anáe anava. mairastra. Die Mundart von Alacant.

d’altra banda. u. pot veure’s l a repartició dels tipus -e. kwan me n dónes? quant me’n dones?. on. essent solament constant l’article femení plural les les: les kártes les cartes. Alcover. vegi’s A . No sabem aventurar-nos a precisar una explicació del fenomen.. altres amb e: perk a de bíure? per què ha de viure?. no me s a mor dingú no se m’ha mort ningú. u > o. ke am de fé? què havem de fer?. t. els trobem transcrits unes vegades amb e. repará repartir la pasta. 205. 16. Abstracció feta dels casos anteriors i de la qualitat de les vocals àtones. jo me la rento. les kampánes les campanes. consulti’s La Frontera (pp. BARNILS 15 conegut igualment a Tamarit i a Benabarre (pronunciat benabári). frare). -i. kwan se te sét quan es té set. E > a. me. d’acord amb les nostres transcripcions. aneu se n en! aneu-vos-en!. ens ofereixen exemples com l eišerínge la xeringa. medesíne medicina. pentipóst molt bé. -i a l a ratlla fronterissa. se. estizóres estisores. I V (1908-1909). 16 10. meníne membre del ruc. que. Quant a l’extensió geogràfica dels finals -is. esparbé esparver. ke te la bolz bendre? que te la vols vendré?. o. 236 AFA-XLI . yo me la labo (la cara). A p r o p ò s i t d’aquest tres exemples (pare. Un cas semblant se’ns ofereix amb el fragatí karnestóltes. anka ke plóge encara que plogui. determinar l’extensió que pugui existir en una multitud d’exemples consemblants. 51 i 52). no u) anteriors a la tònica serà la regla. l engrinéte l’oreneta. debál sota. 17. reĵirá regirar (remenar). però.P. tresmal trema de pescar. Oportunament c o n v i n d r à fixar en quin sentit veritable s’ha de prendre aquesta no alteració o no enfosquiment de les vocals àtones anteriors a l a t ò n i c a . eišobá aixovar. en canvi. no > e. Les nostres enquestes. pereós peresós. mare. notem com a exemples mostrant a en compte de e: 15. l engwén l’ungüent. 17 11. car manca encara. ton páre ton pare. Quant a alguns dels mots àtons com de. segá segar. memórye memòria. ĵinebrets tenebres. p. on constatem l’existència d’una e tancada. variant en karnistóltes en les localitats indicades . etc. Bolletí del Diccionari de la Llengua catalana. Observant que el fragatí cau dintre 1’ària del nomenat català occidental. e. és possiblement semàntic. etc. car el grau de vocals intermitges que i m p l í c i t a m e n t se’ls assigna és desmentit amb freqüència per les transcripcions. que. um bankal de panís una feixa de blat de moro. si per alguns exemples sembla ésser d’ordre fonètic. per altres. l engíle l’anguila. ton fíl ton fill. ja es dóna per establert que en ell la pronunciació no alterada de les vocals àtones (A. eufádie alfàbrega. lez estizóres les estisores. amb petites discrepàncies.

DEL CATALA DE FRAGA AFA-XLI 237 .

áskle estella. Acostant-se d’una banda al castellà(i podríem també dir al valencià ). 19 y y y y y 20 y 18 A deduir per les transcripcions de La Frontera. mancant davant les altres vocals. per al valencià estrem. el fragatí ens mostra absència de velarització de la l. flák flac. kláy clau. fenomen ja sovint donat com a general en el dialecte ribagorçà (azglézye.. anká encara. que. en el nostre treball Die Mundart von Alacant. 334. Quant al consonantisme . tuláe teulada. kláre clara). rozigó rosegó. rinóns ronyons. «El Català del Pirineu. 67. que afebleix notablement l’articulació d’aquella . Vegi’s. dóbl e doble) on darrera la 1 es perceb un segon element palatal y. muišó moixó. 65. espáriks espàrrecs. + La l o l no és constant a Fraga. šaminére xemeneia. p. anotem en primer lloc. ocorre particularment davant de e. observant a l’ensems que no man­ quen exemples (com ráskl e rascle. entre altres. ib. F. 20. en notes aïllades que posseïm del parlar de l a v a l l de Bohí. Primer Congrès Internacional de la Llengua Catalana. Vegin-se pp. Remarquem. i principalment davant les posteriors. p. klabél clavell. pyása plaça. o en compte de u: ĵolibér julivert. esglesia. o: kišál queixal. 1908. J . a l a ralla d’Aragó». Mirant detingudament els exemples apuntats. A . o en compte de a: torónĵe taronja. K. esklóp esclop. p . E n aquest capítol no podem referir-nos m é s que indirectament a La Frontera. la palatalització de la L concorrent en nexe amb P. fló flor. u en compte de e: šurák xerrac. l’únic so que h i trobem transcrit és el de y: pyóye plovía. 21. 83. pl éne plena. II 12. 55. kánim cànem. 21 18. l’evolució de cons. l’observació que fem. C o m p . als quals podem ajuntar ráfik ràfec (barbacana). a en compte de o: tartúge tortuga. i en compte de e: ĵiné gener. per no haverse publicat encara l a segona part. «El C a t a l à a-n el Ribagorça». BARNILS azglézye esglesia. 19. 238 AFA-XLI . doblá doblar. 224. també per al c a t a l à de Fraga. contra pp. pláte plata. per v i a de c o m p l e c i ó . i en compte de a. gl ére les vores pedroses del riu. 50. B. no podem substraure’ns a la idea que el desdoblament de la consonant palatal (l + ) que es constata. u en compte de o: kubérte coberta. Barcelona. 97. klaryón guix. G. blán blanc. 79. que havia de tractar de les consonants.P. dumenĵe diumenge. máskl é mascle. Navarro. S a r o ï h a n d y . lantíles llentíes. rastól rostoll. y 13. 86. 77.

la qual cosa no succeeix amb l’adjectiu ált. és senzillament degut a què aquesta paraula. 14. lo di grós el dit gros. etc. m ai fika banat kom un remúl m’he posat moll com un xop. l érbe l’herba. si no registrem *pond. té. loc. fed aiĉó fet això. no obstant. altá altar. lo bestí del frári l’hábit del frare. b). 23 E l primer cas (-t. AFA-XLI 239 . an kolid alá han collit allà. com el català. és la conversió de les sordes finals t. ki tod o ból tod o pér qui tot ho vol tot ho perd. creiem que es pot considerar com la resultant d’una simplificació entre dues consonants esdevin­ gudes homorgàniques en virtut de la fonètica sintàctica. 35. cit. la caiguda de la dental -t quan la paraula següent comença en consonant: un sarpá de tére un grapat de terra. kálses mitges. Una particularitat del parlar de Fraga. Que la 22.).> d. Tenim encara. etc. en compte de *lo pond ez ál. pero kár car). s a p e r e > sebe). sémpre ba lo féro sempre bat (pica) el ferro. ĵiné gener. un sarpát de tére > un sarpád de téfe > un sarpá de tére. tot lo món > tol lo món > to lo món. en les sonores d. bind áns vint anys. no s po menĵá no es pot menjar. i això degut probablement a l’existència de la forma femenina álte.. o bé no s pot menjá > no s pom menĵá > no s pò menĵá. la serb e négre la serp és negra. L’excepció. Vegin-se pp. i d’altra. E l segon. menĵá menjar. 43. a bingud a l órt ha vingut a l’hort. barál càntir. b. pronunciada pón. b o d. i . anàlogament. pp. igual que en el citat parlar valencià extrem. Vegi’s P . -p + vocal. pèrdua de la r final (tanká tancar. és comparable al fenomen conegut d’evolució (assimilació re­ cíproca) que presenten les consonants intervocàliques ( s e t a > séda. en canvi. dinés diners. etc. quan la paraula següent comença en vocal. ált alt. 71 i ss. Els exemples transcrits en La Frontera ens donen l a l oscil·lant entre l i ł. car. kab así cap aquí. ke ald e eš pón que alt que és aquest pont! A aquest darrer havem d’oposar lo pón ez ál el pont és alt. 23. Així el procés seria. p. per exemple.. ha perdut la t. Barnils. a kaigud un ráyo ha caigut un llamp.DEL CATALA DE FRAGA 22 contrariament a ço que ocorre en el c a t a l à central (álbre arbre. papé paper. de comprensió fácil. observada també pel dialecte valencià extrem . robá robar. to lo mon tot lo món. 52. En tenim els exemples: maríd i mulé marit i muller. no és més que aparent.

p. millor dit. p. r. J . tenim la pèrdua d’aquesta consonant en els exemples: mika e memórye gens de memoria. si es vol) no és arbitrària. 30. sinó més bé d’una simplificació de dues consonants assimilades: rector > rettor > retor. lo súkre e mól bó el sucre és molt bo. 2.en -d. um bankál de panís un camp de panís (blat de moro). e kostúm és costum. . Així: lo didál el didal. 1915. 11. no z pom menĵá. on. Anant un pas més endavant en la força assimilativa de les vocals sobre les consonats. Afegim aquí la pèrdua de la s en la tercera persona singular del verb ser en els exemples: e beritát és veritat. al costat de tot lu món. 29. r. 25 No sabríem precisar fins a quin punt l’absència de la d es pot donar com a normal en el nostre dialecte. r. 25. § 50. 16. etc. 2. esparbé esparver. BARNILS reconstitució de l’etapa mitjana (assimilació regressiva. etc. Respecte de la qualitat diferent de la vocal e oe (és). loz diez de fésta els dies de festa. r.4. r. cit. r. mostra la desaparició de la -r: eskompá escombrar el forn. ja que de la pèrdua de consonants parlem. P . como el català central. no es transcriuen mai les assimilacions: Exemples: p. aribá arribar. Arteaga. lo peu del lít els peus del llit. 35. etc. com el dialecte alacantí ... r. p. p. 33. en casos 4. etc. estenent-se aquella particularitat a les preposicions per a (cast. doctor > dottor > dotor (cf. com en valencià (català rektó. 240 AFA-XLI . duktó). Quant a les paraules retó rector. ampliant un cas d’evolució fonètica regular en el català. Barcelona. loc. creiem que propiament no es pot parlar de desaparició de la c. anká ke plóge encara que plogui. C o m p . fem constar que el fragatí. 24.(§ 17). p. § 14). 31. um bosí de pá un tros de pa. vegi’s § 10. 36. p. 6. dotó doctor (metge). planté planter. car al costat dels dos casos registrats en trobem altres amb d. I. como és el canvi de -T. para) i a la conjunció encara: pa ke apréngen perquè aprenguin. ens ho prova el fet d’ésser precisament aquella pronunciació una cosa corrent també en el català literari: tol lu món. Barnils. o. r. la boleta ĵinól la cassoleta de genoll. 24 15. com els que estudiem. Textes catalans avec leur transcription phonétique. al costat de no z pot menĵá. 8.P. 9. 32.

umfláe inflada. onáe onada. 29. pertanyent al qual. per l’interès que ofereixen a la investi­ gació històrica de la llengua. assimilacions. kaišó caixó (calaix). 26 27 18. peiš peix. 30 19.(róde roda. i t a m b é A . H i ha. 238. fenòmens E n el nostre dialecte (Centelles-Barcelona) viu encara l’adjectiu pererós al costat del substantiu Die Mundart von Alacant. maití. áiše aixa. Barnils. Alcover. t. Alcover. rikéze riquesa. també § 22). § 90 i ss. A . etc. U n fet que el fragatí comparteix amb bona part deis dia­ betes del català occidental i del valencià extrem . no constatem en canvi cap exemple segur de desaparició de -T. 26. baskoláe clatellada. 28 29 Fem aquí un esment especial de les paraules léit llet.i t i a han sofert una reconstrucció (influencia del castellà o de la llengua culta?).. AFA-XLI 241 . I V . nabále navaja. p. peresa. cit. creiem oportú fixar l’atenció dels dialectòlegs sobre els mots espíl espill (mirall). en ço que podríem no­ menar perifèria del nostre domini lingüístic. §§14. com moltes altres formes (v.) observats a l a regió de l a frontera. 60. 27. P . 15). tokadó tocador. malgrat de no ésser corrents a la Cata­ lunya oriental ni al regne de València.). Precisament el fet de constatar­ les. afegim-hi la nostra opinió que tots els casos en . Tamarit. amb el seu derivat pereós peresós. etc. L’exemple primer és sumament eloqüent per a l’aclariment d’aquest capítol de la nostra fonètica històrica. Ens reservem per a u n altre article el fer una exposició de caràcter general dels diferents (contaminacions. loc. etc. nadál Nadal. i amb la desaparició de la T. relacionat amb aquell sufix. recollim el mot peree peresa. Benabarre). p. passant de l’antic i regular -éa al modern liteari -éze. llevats natu­ ralment els casos de formació amb el sufix -ata. dissimilacions. 238. Si en els paràgrafs precedents havem posat de relleu alguns fenòmens especials que es retroben en el parlar valencià extrem (cf. maití matí (Fraga. però. kokuláe cogullada. 30. kreiše créixer. etc. p.. és la pronun­ ciado de la i diftongal procedent de la solució vocàlica d’una conso­ nant en nexe: leišíu lleixiu. A propòsit d’això de l’existència de les etapes arcaiques léit. 28. barala (de barále). ib.). eišekás aixecar-se. A ço que respecte de’ell tenim dit .(tardáe el foscant. tenále tenalla (recipient gran de terra per a guardar aigua). barále joc de cartes.DEL CÁTALA DE FRAGA 17. les fa més importants per a jutjar la natura dels corrents invasors que les han arreconades . contra pobreze pobresa. Bolletí. el grup intervocàlic de T + i.

kínze quinze. E l trobem. no són res més que importacions caste­ llanes (comp. 33. dóte dotze. Benabarre . 242 AFA-XLI . 32. o consonant sonora (fenomen estrany al parlar de Tamarit): loz dinés (B. róze rosa. E l fenomen conegut amb el nom de parlar apitxat. I (1914). que a Benabarre.). los díez els dies. tinaja. los áls (T. kínse quinze. els alls. etc. en canvi. méze mesa (taula). navaja). tenint en compte que espill és netament literari. extreta de les respostes donades a un qüestionari d’un miler 31. ĉun juny. els diners. tant per ço que es relaciona amb la significació veri­ table de les paraules com pero ço que atany al so l. los árbels (T. Barnils. I.). tres begádes (T. Tamarit. les consonants finals sordes esdevenen sonores quan van seguides de paraula començant amb vocal. Vegi’s P . lez múles les mules. tres vegades. En aquest cas la cro­ nologia dels sons podria tal vegada cercar per aquí una bona orien­ tació. dóde dotze.). trez begades (B.). H i ha encara un capítol de fonètica interessant a comentar. no són coneguts en la resta del domini català.etc. pp. no es produeix a la nostra localitat. però. diĉóus dijous. rósa. 32 33 Observi’s.P. característic de la regió valenciana central . espejo. loz áls (B.). s’ocorre preguntar si aquells mots. Butlletí de Dialectologia catalana. III 21.). 31 20. Ens referim a l’emissió sorda. per bé que no afecta directament el parlar de Fraga. i altres semblants que es puguin col·leccionar. de certes consonants en cir­ cumstàncies determinades. baraja. Notin-se a Benabarre les formes especiáis baráiša i baraišá. que tenalla i baralla joc de cartes. a Tamarit i a Benabarre : kása casa. en compte de sonora. malgrat de parlar apitxat. los dinés (T. ciné gener. 18-25. on les consonants al·ludides son sonores: káze casa. ĵés algeps (guix). ĵiné gener.). Les transcripcions són de l a darrera localitat. En la selecta del Vocabulari de Fraga que donem a conti­ nuado. ánĉel àngel. i que navalla hi està representat per nebáje en compte de nebále o nebáye. mésa mesa. loz árbels (B. els arbres.). ánĵel àngel. t. deĵuni dejuni. i també regne de València) dóna força a pensar. BARNILS Llur circumscripció geogràfica a les regions extremes de la nostra parla (Fraga. per ço que en sabem. etc. en tota l’extensió.

cilindre protector del fusell del carro. st. f. st. clatellada.. m. recó d’aigua embassada. atapeït. m. f.DEL CÁTALA DE FRAGA de preguntes. barál. aguléte. aséro.. m. f. plats del barber. v. rosella (planta). cugula. mullar.. st. clavia de les rodes del carro.. baskoláe.. paleta. aparéls.. bréspe. molta. st. st. No cal dir que. astí. m. st. ababól. aréus. gla.. st... barále.. malgrat d’ésser recollides a Fraga. áskle... basíbe. f. penca de cansalada. f.. camp. balóke. m. gibrelleta. aquissar (el gos). apaná. anáe... f. bárse. bandíbol. pl. abadéĵo. aquí. f... extrems del camp que queden sense llaurar. rosella (flor). basiníle. st. basí.. béspe. amánta.. bérge. antóste.. buit. f.. adv.. biga. agraná. a. joc de cartes. esgarrapar.. AFA-XLI azgaraná. pantalons curts aragonesos. st.. f. f. ací. serment. pedra d’esmolar. st. ofereixen un interès especial per als estudis dialectològics. badíne. st. paret de resguard entre un carrer i el riu. f. f. mestre de cases. guarniments de l’animal. st. adv.. estella. azá.. pel fet de no ésser avui corrents en el català del centre. st. f. st. belóte.. no considerem exclusives de la dita localitat les formes consignades en llista.. barbakáne.. sense coure. bankál. vespa. aprét. st. st.. v.. arada. m. v. st. estèril (vaca). árne. st. blán.. molt. f. cer. azmóle. corral sense cobrir. eines del camp. feixa de te­ rra. m. abárkes. baralá. rajola de fang. st.. escombrar.. st.. bardissa. st. antére.. st. pendre’s (la llet).. f. st. arreglar (el rellotge). ois. rfl. bófyo.. escapçar en el joc de cartes. adóbe.. baná.. m. rusc d’abelles. st. ánsyes. st f.. f. ababolére.. bóiše. v. especie d’espardenyes. embà. m. v. st. st. st. aburná. f. beláno. balóns.. st. aborilonás.. m. st. st. arbanil. f.. m. st. f... st.. v. a. bacallà. m. m. f. E l determinar-ne l’extensió geogràfica (cf. 243 . albat. m. st. v. § 1) no és l’objecte del presente article. m. ànec. f. havem recollit solament aquells vocables que. aládre. st. càntir. st. a...

. f. st. sutge. st. eskonĵurá... bonís. serrell del cobrellit. m.. xurriaques. enta. boléte (del genoll).. f.. BARNILS bolatám. prp.. brés. farám. sac deis gemecs. v. ou ferrat. st. cap a: báiša enta báiš.. st. púĵa enta dál. pilota de l'olla. llar del foc. fornal... ĉolá.. fogaríl. m. adv. ĉulárke. f. st. st. igualar un terreny en sa superficie. debál. coixinet sobre ani­ mals per a muntar. f. st.. bassal d’aigua. filferro. estrep (per a cavalcar). f. escombra del forn.. v. f.. alfàbrega. magre. m. espíl. st.. m. pollancre. m. adj. eskompadó. st. die d ánimes. AFA-XLI 244 . st. m.. flák... f. ĉúte.. st. bróme. fiká’s. amb. st. st. m. m. v. f. f. m. fiká. cigala. m.. botimáge. fogáse. m.. f. st.. st. ĉapéte. st... per a arrossegar pesos. clot. v. mirall. la cassoleta del genoll.. st.. robust. excrement del ruc. sota. el pèl de la mà. dezgái. st. bonisáe.. st. a. f. l’antosta de la xemeneia. st. fám. st. f.. posar-se.P. m. beneir el temps. st.. fálde. st... dispará. ventall. estríbo. st. st. f. 3 emparelá. bós. st. m. st. st. dendán.. gaia de la camisa... fil d arám.. ĉálme. carro de trabuc. oreneta. f. el dia dels morts. fuzílo. brankíl. gana. bóle. feróle. boira. en.. mussol. m. st. engegar. st. m. st. m. st. tallar el cabell. bulkét. st. especie de carret sense rodes. eréwe.. escombrar el forn. toc d’oració del matí. bufadó. ĉóp. st.. estirás. eskompá.. m. st. st.. fusell del carro. v.. gáite. m. engrinéte. farfále... fóyo. espuma de foc.. prp. aviram.. ĉoriake. st. plegar (la roba). v.. banya (al caure).. posar. morrió de corda per als animals. st. fét-fét. m. st. f.. ĉapót. st. m. estrelát (ou). f. f. poncella. st. st. st. v. pedra de baix de la porta. borím.. botó. m. pala del foc. pessa de cinc cèntims. soriáke. st.. f. a. a. pessa de deu cèntims. fráwe... bóse. st. m. f. especie de coca llarga. v.. excrementada del ruc. pubilla. bressol.. fornít.. bolatám.... eufádie. f. f. doblá. estolzí.

m. samarreta. toc d’oració del vespre. st. kréu. st. m. f. penjoll de raïm.. kosigétes. f. pessigolles. bitxo. s. st. karáse. calçotets. st. m. f. kampáne dels perdúts. pela de ceba. bitxera. st. f.. st. st. pl. m. f. v. enforcadura de l’arbre. kamizóle. avi. kalsotíns. coure (metall). camí ral.DEL CÁTALA DE FRAGA galbané. m.. m. kapsál. f. kosét.. st. m. karderóle. gatílo.. st... m. tremuja. m. aixeta. kaĉúĉe. kaníne. f. klaryón.. st.. karról. f. pela de meló. st. malfeiner. st. kóbre. escón. st. pl.. traginar. paner rodó i planet.. infúndye. karúĉe. armilla. st. m. koĉó. f. cove. anar-se’n al llit. m.. etc. mitges... kantereré. st. st. káske. ĵibós. f. ĵáyo. f.. beceroles.... st.. m. granére. munyoc d’avellanes. st. la llum elèctrica... kóske. m. st. pedra. koralére. de nou. f. immediatament. l’ossa menor. karo i les mules. mitjons. st. closca d’ou. escombra. st. kadíre. kansonsílos. a. trompitxo.. f. kremáles. part genital de la dona. gáuĵye.. m.. st. cadernera. st.. m. st. m. kasapíu. etc. kartró. adv.. kolére.. f. ĵés. v. rovell d’ou. f. guix d’obrar. glyére.. m. campanar. m.. st. ĵóke. kantál. raig de la font. bugader. m. st. m. f.. pl. clofolla. st. kamí... m. guix de pissarra. geperut. kabaló. kaišó.. karét. st. vegada. st. kamí (de —). m. katrákes. jóc. m. kabesinál. corriola. st. st. m.. galét. st. m. kabréles. st. kampané. st.. clemàstecs. st. ĵinebréts. collar dels muls. st.. kareĵá... kálses.. grava apilada en les carreteres. ganivet. f. st. ĵitá. m. m. kósi. americana. f. st. coixinera. f. 245 . st. f.. calaix. abans d’ésser esmenussada. st. st.. st.. ullal. koralét. AFA-XLI kanéle. koĉílo... tenebres.. pl. coixinet per a posar-se al cap en dur els càntirs. st. st... m... gorgól.. m. st.. f. campaner. f.. ĵakéte. f. grónse.. st. kodíš.. tomàtecs. st. vores pedroses del riu voltades d’aigua. st. m. f... st. st... terrissaire. f. broc del porró... l’ossa major. st. m. galdiró. el capçal del llit. st. ĵéme. carrutxes. st. perol.. karól.. m. kaldé. el munt de terra entre dos solcs. m. m. gallet de l’escopeta. kamí bel. st. st.. f. pl.

. mondóngo. nóu (vi).. m. pallissa. rentadora (pedra o fus­ ta). st. f. kríbe.. pela de poma.. les mamelles de les vaques. pasteró. limpyá. naulá. blat de moro. novell (vi). st. m.. v.. m. flocs (de fuster). pl. f. móso. mularé. pél. st. AFA-XLI . bóta.. piló. mansanére. st. peáine. st. m. kúbe. préssec. st. pomera. st. membre viril. f. que creix al seu peu. lebás.. lebá. pomes. otóno. st. maĵóle. pópes. m. vellut. st. la biga travessera. st. vomitar. v. póro. st. llavis. convidat. st. m. kruatéles. papallona. llorer (arbre).. pl. rentar. presseguer. kulerót.. porra de la ceba. palére.. covarot. lantaím. kruatéles. adv. descans del carro. f. m.P. st. f. cap gros. lúk.. st. v. mwébles.. lóze. pesó. corretjoles. cireres.. f. òbit. cua de les peres. pl. v... st.. cort dels porcs. oskúr. kulatéles. cabell. niál. m. pl. BARNILS kribá. m. semblar.. f. m. f. st. m.. magre.. etc.. lletsó. on fa temps que no ha entrat el bestiar.. pináse. panís. meníne. m. st. kuĉíle.. mansáne. lansá. m.... el cèrcol de fusta en les rodes del carro. brot d’una planta. a. tabernacle... fosc. rata pinyada. a. a. paló. pernil.. st. st. m. llossa. tardor.. st. s.. paréiše. melík. pl.. st. v. m. st. muišó. st. pica de pedra per abeurar-hi el bestiar. m.. kuréte.. f.. gaveta.. peladúiše. m. garbell. rentar­ se. pón. páne. st. st. terrer abundant de pastura. lásos. els pits de la dòna.. camamilla. labá. m. palóme. f. palasos. admirablement fet. mocada.... st. etc. m. méze. f. f. st.. lagó. m. lábyos.. garbellar.. m. st. poma.. st.. llombrígol. st. st. léit (estar en —. v. st. v. falcilla de sabater. mulareré. escurar (la xemeneia). pigada (vaca).. maláe. st. motllo. guardarodes. 246 mursegót. st. ésser tendres les ) peres. st. f. f. pl. pentipóst (estar —)... f. lladrar. labá. orél. móglye. st. st.. st. mobles. st.. pasteréte. f. st. st. m. st. testos... portar. v. f. m.. st. st. st. f. m. taula. st.. st. f.. óste. st. ocell. st. emportarse’n... nédyo. píle...

llamp. mwébles. segalóze. tenále. f... v. reĵirá. sénde. pinso dels ani­ mals.. pl.. m.. sàlzer. v... st. tróse. f. brot (a la branca). f... escurar la pastera. tosoló. repará.. raig (de sol). puĵal. prendre (en el joc de cartes). cucs (cast.. f. tíne.). m. etc. st.. st. serradures. galàpat. llibant del pou. m.. v. batre. m. tocar a bon temps. a.. st. solc. st. m. cadira.. st. f. la paleta de tallar la pasta al forn.. f. somera. ráyo.. porxo. sepilá. v. st. m.. donar el tomb. m. romaní. m.. f. v.. primentó.. st. st.. st. v. 247 . f.. m.. st. rén. m..... st. renóu. turmell del peu. got. tronc (tretes les fulles). st. pl. st. rondiná. st. m. dipòsit gran de terra per a tenir-hi aigua. serín. esquerra (mà). torteról.. v. galleda.. tobàle. pretá s. st. m. pozál. f. f.. st. grapat. puntaró. st. ribotar... barbacana. st. tresmál. st. st. manyà. télo. salbímis. st. membre del ruc.. passar la farina. rentamans. passejar. sínto. bastó.. m. íd. f. st. st. trilá. barril buit d’arengades. soloná. trástes. st. m. tóĉo. v. somére. m. razóre. m.. eixida. ribréle. st. st. st. llampegar. m. st. capvespre.. st.. v. st. tèrbola. relampék. táse.. trampa per a agafar ocells.. cinturó. f. tafáre.. calar-se (foc). st. m.. tále. AFA-XLI sép.. st. camí ordinari.. séndre.. m. tardáe.. ráfik. f. st.. súrde (mà). v. m. ráma. lom­ brices). st. st. palanca de riera. st... a. d’una roda... st. repartir la pasta per als pans. forquilla. llevat. seralé. pebrot. m. m. regadó.. tararánes. f... m. st.DEL CÁTALA DE FRAGA postejá.. boira baixa. st. fems. v. ráure. st. xop. st. teranyines. branca. prénso. palet de riera. remúl. st. xoláte. relampegá. robá. remenar (herba. f. cop de cap. sarpát. tenedó. m.. st. tronáe (tocar a —). romé. st. m.. tovallola. el tros que creix cada any una planta.. st. v. a. trema de pescar. m.. túrbye. tartánes. portar terra d’un lloc a altre. pilot (de grava). f. sóge. f. f. sàpo. llauna. feixina de llenya per al forn. llampec. síle.

Exemples: ababól ababolére abárkes aboriloná s aburná adobe aguléte amánte anáe ánsyes antére antóste aprét azmóle badíne balóke balóns bandíbol barál basiníle beláno blán bófyo botimáge bonís eskompá fét-fét 34.P. E l c a r à c t e r donat al nostre article ens ha fet prescindir per ara de l’analogia existent a l’ensems amb el parlar de les illes. entre altres: 34 aládre apaná áskle azgaraná baná bankál baralá barále baskoláe belóte en. BARNILS xolatéro. st. 248 AFA-XLI . L’estat actual dels estudis lèxics sobre el català no permet intentar tant sols un estudi d’aquella naturalesa en relació amb el dialecte que ens ocupa. l’existència de quatre categories de vocables a considerar en les llistes que precedeixen. Possiblement molts d’ells compareixen t a m b é a les Balears. Nogensmenys. 15). 14.. com els fenòmens d’ordre fonètic comentats (§§ 7. m. 22. abans de cloure el present article. m. jutge. st. Aquestes són: a) Vocables que. xwés. en espíl fám fil d arám grónse ĵakéte ĵeme ĵés ĵitás kálses karét karúĉe kribá kríbe kulerót labá lagó lebá mansáne móglye palóme paréiše primentó rén ribréle romé somére télo tenále tenedó tobále trilá b) Vocables que tenen tot l’aire d’ésser exclusius de Fraga i de les contrades de Tamarit i Benabarre. concorren en els parlars extrems del regne de Valènc i a .. volem indicar. llauner.

tot i concorrent a Fraga. árne basíbe bós ĉóp estolzí feróle granére ĵitás kaldé kósi kulerót melík mondóngo pópes ráfik 23. que tant ha d'ajudar a l'esclariment de punts foscos en la historia de la llengua*. mentre esperem que sigui un fet l'Atlas lingüístic de Catalunya. P a r a facilitar su lectura. [t] (sonido dental africado sordo). [ĵ] (sonido palatal africado sonoro). L a relació íntima que hi ha entre el parlar de la regió de Fraga i el valencià. tals com: arbaníl aséro fráwe gatílo ĵibós kalsotíns kansonsílos koĉílo lábyos mwébles otóno páne ráyo sénde sepilá sínto xoláte xwés d) Vocables que. sobretot. [l] (velarizada). com a cosa provisòria. [n] (velarizada). la distribució que acabem de fer. *Este trabajo se publicó en el Butlletí de Dialectologia Catalana. AFA-XLI 249 . no permet abordar un treball de classificació definitiva. en general. com a existents en tot el domini del català occi­ dental. pp. podem considerar­ los. I V (1916). se explican seguidamente algunos de los signos de transcripción empleados: [ĉ] (sonido palatal africado sordo). mentre esperem noves contribucions a l'estudi dels nostres dialectes. doncs. [š] (sonido prepalatal fricativo sordo).DEL CATALA DE FRAGA ĵinebréts kaĉúĉe katrákes maĵóle óste pentipóst pretá s puĵál soloná c) Vocables presos directament del castellà més o menys adul­ terats en la fonètica. Valgui. [d] (sonido dental africado sonoro). i . així com el creuament complex que es nóta entre el català occidental en general i els dialectes extrems del domini. 27-45.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->