Pla de Foment de La Lectura

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

APROVAT EN CONSELL ESCOLAR EL 6 DE FEBRER DE 2013
CRA MARIOLA-BENICADELL Pgina 1
INDEX
1. JUSTIFICACI................................................................................... 3 2. QU S LA LECTURA?...................................................................... 3 3. RAONS PER A LLEGIR...................................................................... 5 4. ACCIONS DE TREBALL AL VOLTANT DE L'MBIT EDUCATIU............ 6 5. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA...................................................... 6 6. OBJECTIUS ESPECFICS................................................................... 7 7. PLANIFICACI D'ACTIVITATS........................................................... 8 8. ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS................ 13 9. RECURSOS HUMANS..................................................................... 14 10.ANLISI PREVI DE LA SITUACI ACTUAL....................................... 14 11.COMPETNCIA LINGSTICA......................................................... 20 12.METODOLOGIA............................................................................. 20 13.ANNEXOS..................................................................................... 21 13.1 ENQUESTES ...................................................................... 22 13.2 MODEL DE FITXES DE LECTURA......................................... 23 13.2.1 13.2.2 INFANTIL.................................................................. 25 PRIMRIA ................................................................ 26
13.2.1 FITXA DE LECTURA COLLECTIVA.......................... 26 13.2.2 FITXA DE RESSENYA ............................................. 27 13.2.3 ANGLS .................................................................. 28
13.3 MODEL DE FITXA DE RECULL D'ACIVITATS ......................... 29
1. JUSTIFICACI Pensar ens fa humans i la lectura, ben triada , contribueix a ens fer-nos savis. Una saviesa tranquilla, equilibradora i comprensiva que obra finestres a qualsevol rac del mn o de coneixement, en el fons, lnic parmetre que fa possible una bona convivncia. Llegir s un esfor que esdev gratificant quan arribem a resultats denriquiment personal. Llegir ha de ser un fet normal, no una excepci, i aix no es pot aconseguir sense la complicitat de tots els agents, familiars, socials, educatius, laborals, doci, dinformaci... de la nostra societat immediata, dinfluncia o virtual. Entenem un concepte de lectura que no s sinnim de literatura i especialment de la lectura ldica o de la lectura que nicament descodifica signes sin que, ben al contrari, parlem de la lectura que les persones tinguen opini, que siguen crtics i que ajuden a construir imaginaris collectius. La lectura no t edat, t moments, i si be s important crear la normalitat des del nad, passant per lescola, no hem de descuidar als adults i gent gran, que ens les diferents etapes de la vida sn tamb segments molt importants a tenir en compte per ser-ne usuaris i difusors alhora. Lectura no s sinnim de llibre, que s un format, potser si el ms important per ara, per les audicions, els visionats i especialment la oralitat sn tamb lectures que realitzem en altres suports i que hem de valorar com objectius que contribueixen a la lectura. I no podem oblidar lescriptura, vinculada ntimament al fet de llegir. Aquestes premisses i moltes daltres han de ser capalera de reflexi del Pla de Lectura del centre, per que a part proposa unes lnies dactuaci i unes accions concretes per aquest termini, ha de ser tamb una fase dassaig per als anys posteriors, perqu noms pensant a llarg termini s poden aconseguir resultats en la renovaci, recuperaci o introducci dhbits. La lectura s una eina fonamental per al desenvolupament de la personalitat aix com per a la socialitzaci com a element essencial per conviure en democrcia i en la societat de la informaci. El foment de la lectura s una tasca diferent de la formaci de l'habilitat de llegir, que s'inicia a la famlia i a l'escola i que necessita persones i llocs que permeten l'apropament als llibres. 2. QU S LA LECTURA ? Llegir s una activitat mental d'una gran complexitat on intervenen processos cognitius, afectius i culturals. Llegir s dotar de significaci un text atenent a la seua descodificaci i comprensi. La competncia lectora es fonamenta en
aquests dos pilars: la capacitat d'entendre el codi i la capacitat de comprendre el contingut del text. La significaci s'amaga en els coneixements previs del lector, la seua capacitat de projectar damunt del text escrit els seus coneixements del mn. El domini del codi s la porta que ens permet entrar dins del camp de la comprensi i s imprescindible conixer-lo i dominar-lo, per les activitats de descodificaci no sn suficients per a comprendre el text i per tant cal ajudar als alumnes a realitzar aquesta comprensi i en conseqncia sempre estaran aprenent i consolidant la competncia lectora. A l'escola la nostra responsabilitat consisteix a impregnar-la de mitjans per a la lectura i l'escriptura. L'objectiu s desenvolupar i afermar la competncia lectoescriptora i aix est lligat ntimament al model d'ensenyament i d'aprenentatge de la llengua per tamb al desenvolupament de la competncia lingstica a les diferents rees curriculars. L'acci de llegir t diferents funcions que es fan explcites en models textuals diversos, hem de treballar la competncia lectora presentant tota mena de textos per assajar i enfortir totes les estratgies lectores. Es tracta que els alumnes siguen bons lectors en diferents mbits. s necessria una conceptualitzaci clara del que s la lectura. El projecte OCDE/PISA defineix la lectura com la capacitat no noms de comprendre un text sin de reflexionar sobre el mateix a partir del raonament personal i les experincies prpies. Al mateix temps aquest projecte estableix que els alumnes han de ser capaos de saber llegir un nmero ample i variat de textos, entre els que inclou els anomenats textos continus (textos narratius, expositius, descriptius i argumentatius) i tamb els textos discontinus adoptant una concepci de la competncia lectora que la defineix d'aquesta manera: La competncia lectora consisteix en el desenvolupament d'un conjunt d'estratgies, habilitats i coneixements que contribueixen a la comprensi i a l's de textos escrits, aix com a la reflexi personal a partir d'ells amb la finalitat d'aconseguir metes prpies, desenvolupar el coneixement i el potencial personal i participar en la societat.
Amb la finalitat dimpulsar la promoci i prctica de la comprensi lectora prevista en els objectius, continguts i criteris davaluaci, i el grau dadquisici de les competncies bsiques corresponents a cadascuna de les rees del currculum es regula aquest Pla Lector, que potenciar la prctica diria per tots els mestres a totes les rees de la manera ms harmnica i efica possible. Daquesta manera es facilitar el compliment de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que en lexposici de motius i en els seus articles 16.2, 17.e), 19.2 i 19.3 indiquen respectivament:
- Una de les finalitats de lEducaci Primria s ladquisici de les habilitats culturals bsiques relatives a lexpressi i comprensi oral i a la lectura. - Lalumnat ha de desenvolupar els hbits de lectura. - La lectura sha de treballar a totes les rees del currculum. - Amb la finalitat de fomentar lhbit de lectura, es dedicar un temps diari a la mateixa. Aix mateix es garanteix el tractament de la comprensi lectora, lexpressi oral i la lectura com a factor fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques respectivament, organitzant i incorporant un temps diari de lectura quan es planifique la prctica docent. Les competncies bsiques a les quals es fa incidncia sn: _ Competncia comunicativa i lingstica. _ Tractament de la informaci i competncia digital. _ Competncia per aprendre a aprendre.
3. RAONS PER A LLEGIR Com diu J.A. Marina en el llibre La mgia de la lectura(2005) s intil de convncer que la lectura s ms divertida que la televisi o ms emocionant que el cinema, la lectura s una altra cosa. La lectura freqent s la millor manera de fer nostre el llenguatge i les seues creacions, s el gran instrument i per tant creiem que s'ha de llegir per apropiar-se del llenguatge. I per qu necessitem fer nostre el llenguatge? Aquest autor ens proposa tres raons interessants i convincents: perqu la nostra intelligncia s lingstica, perqu el fons de la nostra cultura s lingstic i perqu la nostra convivncia s lingstica. La lectura ha de tenir una funci vital no una funci merament cultural. J.A. Marina incideix en el fet que no es tracte de fomentar una lectura esttica sin una intelligncia lectora que s la que possibilitar als nostres alumnes estar en bones condicions per a desenvolupar la seua intelligncia, que s lingstica, i viure en un ambient que tamb s lingstic. La condici bsica per un bon ensenyament de la lectura s la de restituir-li el seu sentit de prctica social i cultural de tal manera que els alumnes entenguen el seu aprenentatge com un mitj per ampliar les seues possibilitats de comunicaci, per a gaudir i d'aprendre al mateix temps, i s'esforcen en el inters per comprendre el missatge escrit.
Cal plantejar la lectura a partir de mltiples situacions que ofereix la vida de l'escola. Es importantssim desplaar l'atenci ms enll de la lectura i fer explicita les intencions per crear conscincia en el lector dels objectius i la intenci d'aquella lectura concreta. Perqu aquest s un factor determinant en la comprensi del text. Els objectius o intencions de la lectura determinen tant les estratgies responsables de la comprensi com el control que de forma inconscient fem sobre ella. Com diu Isabel Sol en el llibre Estratgies de lectura (1992) s important que els alumnes aprenguen a llegir amb diferents intencions per aconseguir diverses finalitats i aprenguen aix que la lectura els pot ser til per a moltes coses. Perqu els alumnes puguen atribuir sentit a la realitzaci d'una tasca es necessari saber qu s el que cal fer i el que es pretn amb ella. En aquest cas es tracta de fer explcits els objectius de la lectura per possibilitar que se senten capaos de comprendre el text. D'aquesta manera l'acci lectora els pot resultar motivadora evitant l'expectativa de fracs que moltes vegades experimenten els lectors principiants. 4. ACCIONS DE TREBALL AL VOLTANT DE LMBIT EDUCATIU. Es pretn presentar accions de treball al voltant de lmbit educatiu. Aquest enfocament s degut a la importncia del sistema educatiu en la creaci dhbits de lectura a les noves generacions . Les accions plantejades discorren en funci de tres lnies de treball tant a dins com a fora de lmbit escolar: 1) Accions de comprensi lectora: Accions orientades a promoure la comprensi dun text i relacionar els coneixements de la persona amb el text. 2) Accions de promoci de lescriptura: Potenciar la lectura i lescriptura en llengua catalana, i en altres llenges, aix com la seua capacitat dexpressarse correctament per escrit en cadascuna delles. 3) Accions en formaci de docents: Proporcionar eines de formaci en foment de la lectura als docents i altres agents implicats en leducaci dels xiquets i xiquetes. 5. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA Conixer, reflexionar i planificar millores sobre la realitat dels hbits lectors i sobre la situaci i els mitjans humans i materials de la biblioteca del centre. Crear una conscincia social sobre la importncia de la lectura.
Realitzar activitats de promoci de la lectura en diferents mbits i en diferents llenges. Atendre els collectius amb dificultats (immigrants, alumnes amb NEE...) Conixer diferents autors, de diferents poques i estils literaris. Conixer el funcionament duna biblioteca escolar i municipal.
Elaborar animacions lectores per a gaudir de les histries fantstiques que ens proporciona la lectura. Incentivar la creativitat i desenvolupar la imaginaci per a la posterior producci de textos i histries. Respectar tot tipus de lectura i text. Fomentar la crtica literria.
6. OBJECTIUS ESPECFICS 6.1.- EDUCACI INFANTIL Ampliar el camp visual. Desenvolupar lagudesa perceptiva visual. Desenvolupar la memria immediata. Anar ampliant progressivament el vocabulari. Iniciar laprenentatge lecto-escriptor. Despertar inters pels llibres i tenir cura del seu maneig. Participar de les activitats del foment de la lectura. Utilitzar la biblioteca daula i del centre. Comprendre i reproduir alguns textos orals de tradici culturals i actuals. valorant-los i mostrant inters cap a aquests. Mostrar iniciativa i inters per participar en situacions comunicatives. Representar largument del conte o dalgun detall a travs de lexpressi escrita, corporal o plstica. 6.2.- PRIMER CICLE DE PRIMRIA
Comprendre i reproduir alguns textos orals de tradici cultural i actuals valorant-los i mostrant inters cap a aquests. Ampliar progressivament el camp visual. Desenvolupar lagudesa perceptiva visual per a discriminar b la forma de les paraules, per seguir les lnies i passar duna a laltra sense ajuda dels dits. Llegir amb entonaci, pauses i expressivitat. Descobrir el gust per la lectura com a font de plaer i aprenentatge de diferents tipus de textos (contes, rimes, endevinalles...). Anar desenvolupant la seua capacitat de comprensi. Promoure la lectura silenciosa. 6.3.- SEGON CICLE DE PRIMRIA
Ampliar progressivament el camp visual. Desenvolupar lagudesa perceptiva visual per a descriminar b la forma de les paraules i seguir les lnies. Llegir oralment amb entonaci, pauses i expressivitat. Promoure la lectura silenciosa i sense gesticular. Utilitzar la lectura per ampliar el vocabulari i millorar la comprensi i lortografia. Gaudir amb la lectura de manera ldica i recreativa. Utilitzar la lectura per ampliar el vocabulari i millorar la comprensi i lortografia. 6.4.- TERCER CICLE DE PRIMRIA

Ajudar a descobrir la lectura com a una forma de plaer i diversi. Participar a iniciatives promogudes des daltres institucions que animen a lalumnat a llegir. Llegir mitja hora diria. Descobrir els diferents gneres literaris. Millorar les capacitats comunicatives, augmentar el vocabulari i fixar lortografia correcta. Llegir amb fludesa i entonaci adequada. Comprendre els textos llegits i ser capaos de resumir-los.
7 PLANIFICACI DACTIVITATS. Per a la iniciaci a la lectura el joc i la investigaci seran els elements motivadors; jocs variats, individuals i collectius, per anar cap a unes activitats cada vegada ms complexes encara que totes amb una metodologia concreta i amb un temps adequat, tenint en compte els objectius proposats i les necessitats i interesos dels xiquets/es al llarg de les dos etapes.
NIVELL: PRIMRIA COMPETNCIA: lingstica (escrita) OBJECTIUS -Llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters per llegir tot tipus de textos. BLOCS DE CONTINGUT *Comprensi escrita. (6) ACTUACIONS PREVISTES LECTURA COLLECTIVA DUN LLIBRE RESPONSABLES DE L'EJECUCI Tutor/a RECURSOS NECESSARIS - Llibre de lectura. - Quadern de treball. -Estoig CALENDARI 3r trimestre (1 llibre per trimestre) PROCEDIMENTS ANLISI DE LA PORTADA - El mestre agafa el llibre i entre tots es fa la descripci de les illustracions de la portada i de la contraportada. - El mestre es va detenint, tot mostrant sempre el llibre als alumnes, en cada detall que va trobant: el dibuix, lautor, la histria.. els captols, els dibuixos que van INDICADORS Interactuar i dialogar amb els altres.

trobant - El mestre apunta les aportacions ms encertades ANIMACI LECTORA DEL CAPTOL A TREBALLAR -Lectura silenciosa del captol. -Lectura individual i en veu alta del captol.
-Escriure textos de diferent tipologia a m...aplicant-hi els coneixements textuals treballats.
Expressi escrita.
ANLISI DE LA PORTADA
Tutor/a
3r trimestre
ANLISI DE LA PORTADA - Els/les alumnes van apuntant a la llibreta les notes preses. ANIMACI LECTORA DEL CAPTOL A TREBALLAR - Lalumnat fa un breu resum del
Produir diferents tipus de text adequats a la situaci comunicativa

captol llegit
ANIMACI LECTORA DEL CAPTOL A TREBALLAR
-Analitzar tipus de paraules estudiades. -Aplicar els coneixements ortogrfics i textuals treballats.
Morfosintaxi i lxic.
US DEL DICCIONARI
Tutor/a
3r trimestre
- Lalumnat cerca al diccionari de paraules noves i desconegudes. - Apliquem les regles ortogrfiques estudiades a la producci de textos
*Ortografia (4t)
ANLISI DE REGLES ORTOGRFIQUES
Tutor/a
3r trimestre

EDUCACI INFANTIL Exercicis per ampliar el camp visual fsic. Observaci de lmines de llenguatge. Lectura dimatges (nombrar la imatge). Lectura dimatges (sons voclics). Lectura dimatges (sons fontics consonntics). Exercicis de recordar el que ha fet lalumne/a, dilegs en assemblea. Conta-contes. Coneixem paraules noves a travs de lmines de llenguatge. Explicaci del conte. Iniciaci a la lectura de contes. Utilitzaci de la biblioteca de laula. Dramatitzaci del conte. Lectura dun conte a casa amb els pares per al cap de semana. Elaboraci duna fitxa del llibre.
PRIMER CICLE DE PRIMRIA Lectura en veu alta. Lectura silenciosa. Utilitzaci de la Biblioteca de laula (lectura dun llibre per trimestre per a llegir a casa). Jocs dagudesa visual i discriminaci del so. Sopa de lletres. Expressar oralment i a travs del joc que ho han comprs. Expressar els sentiments que ha suscitat en lalumnat la lectura. Escriptura dels seus propis contes per llegir-los a laula i amb les famlies. Agrupaments flexibles per a treballar la lectura dun llibre per trimestre, amb fitxes de comprensi lectora, que permeten un treball individualitzat i adaptat al ritme de cada alumne/a.

8. ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
PLA LECTOR
ESCOLA
CASA
Biblioteca daula (amb diferents nivells de dificultat). Tenir llibres amb imatges. Tenir cmics, llibres cientfics, etc. Propagandes de roba, aliments, etc. Creaci dun conte a partir d'experincies prpies.
Continguts adequats (vocabulari, tipus de text) Lectura en veu alta i silenciosa. Visita a la biblioteca. s dinternet per a potenciar la lectura.
ESTRATGIES
Lectura en veu alta per part de lalumne/a, fent preguntes de comprensi a cada pargraf. Posteriorment, la lectura en veu alta per part de lalumne, fent preguntes de comprensi cada 2 o 3 pargrafs. Fer un resum escrit de la idea principal per tal de treballar el processament de la informacin, la seqenciaci daquesta i la expressi. Explicar quina s la finalitat que t el llibre llegit en qesti, per tal de potenciar la motivaci. Els alumnes de tercer cicle poden fer servir les noves tecnologies per crear el seu propi conte. Power Point.

9 . RECURSOS HUMANS
Els principals agents destinats a fomentar els hbits de lectura I escriptura sn els propis mestres, per aix s important implicar a tot el claustre en aquesta tasca. Encara que tamb les famlies sn imprescindibles per tal dassolir lhbit lector fora del centre escolar. Personals: - Sensibilitzaci i acceptaci del Pla per part del claustre. Materials: - Biblioteca daula. - Llibre de lectura. Organitzatius: - Horaris. - Temps. - Suports .
10. ANLISI PREVI DE LA SITUACI ACTUAL.
Com a pas inicial en lelaboraci del nostre Pla de Foment de la Lectura, del centre ha realitzat una enquesta sobre hbits lectors, que ens servir per a conixer tota la informaci necessria per a pendre les mesures i realitzar les propostes ms adequades per a fomentar la lectura des de tots els mbits del centre. 10.1 EDUCACI INFANTIL 1) Li agrada que li conten contes? Amb quina periodicitat?
altres
1 vegada/setmana
1 vegada/dia 0 2 4 6 8 10 12

2) Quines activitats de temps lliure li agraden ms al teu fill/a?
16 14 12 10 8 6 4 2 0 Jugar a jocs Bicicleta Construccions Altres Columna 1
3) En casa teniu costum de comprar llibres?

16 14 12 10 8 6 4 2 0 Si No
4) Compreu el diari normalment?

12 10 8 6 4 2 0 SI NO DE VEGADES Columna 2

5) Mireu el diari per internet?
9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 SI NO
6) Acudiu normalment a la biblioteca del poble o a altres biblioteques?

12 10 8 6 4 2 0 SI NO Columna 1
7) Generalment, qu li agrada que li regalen?

12 10 8 6 4 2 0 LLIBRES JOGUINES JOCS
8) Utilitzeu llibres de consulta a casa?

12 10 8 6 4 2 0 SI NO

10.2 EDUCACI PRIMRIA 1. T'agrada llegir? Cada quan lliges?
30 25 20 15 10 5 0 SI NO
10 8 6 4 2 0 1 llibre/quinzena 1 llibre/ trimestre 1 llibre/setmana 1 llibre/mes Altres
2. Acudeixes a la Biblioteca? Cada quan vas a la biblioteca?

20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 SI NO
Columna 1

3. Agafes llibres de prstec?
DE VEGADES
NO
Columna 1
SI
10
12
14
16
4. Et regalen llibres habitualment?
25
20
15 Columna 1 10
0 SI NO DE VEGADES
5. Utilitzes llibres de consulta a casa?

18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 SI NO DE VEGADES Columna 1
6. Quins tipus de llibres t'agraden?

25
20
15 Columna 1
10
0 Aventures Cincia Ficci Misteri Amor Altres
7. Es compren diaris a casa?

20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 SI NO Columna 1
1/ setmana Tots els dies Altres
11. COMPETNCIA LINGSTICA La competncia comunicativa lingstica s a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament s responsabilitat de totes les rees i matries del currculum, ja que en totes elles s'han d'utilitzar els llenguatges com a instruments de comunicaci per fer possible l'accs i gesti de la informaci, la construcci i comunicaci dels coneixements, la representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, i l'organitzaci i autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta. En el desenvolupament d'aquesta competncia juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar determinats propsits o objectius a les accions prpies de la comunicaci lingstica (el dileg, la lectura, l'escriptura, etc.). Per aprendre a fer -ho, cal que en les diferents rees curriculars es generen situacions comunicatives i projectes o tasques en la resoluci dels quals calga emprar habilitats per a representar-se mentalment, interpretar i comprendre la realitat, i organitzar i autoregular el coneixement i l'acci dotant-los de coherncia. La lectura t una funci vital i s la condici bsica per un bon desenvolupament de la intelligncia, motivar als alumnes a llegir s essencial per a desenvolupar aquesta competncia.
12.METODOLOGIA Es basar en criteris didctics, tots ells emmarcats en una concepci constructivista de laprenentatge. Sempre partirem dels coneixements previs dels alumnes per introduir nous conceptes en la seua estructura mental de tal mode que capten el seu inters i que els xiquets puguen relacionar els nous conceptes (lectures noves) amb les seues experincies anteriors. Sempre partirem duna perspectiva globalitzadora i atendrem al principi de flexibilitat. Realitzarem una bona distribuci del temps i adequarem els materials (llibres, articles, contes) a les seues capacitats. Crearem un ambient dafecte i confiana dins de laula motivant lalumnat per despertar el seu inters i curiositat pels temes o tipus de lectures que anem a treballar.

13. ANNEXOS
13.1 ENQUESTES 13.2 MODEL FITXES DE LECTURA INFANTIL PRIMRIA 13.3 MODEL DE FITXA PER A RECULL D'ACTIVITATS.
Estimades famlies, com que estem elaborant un pla de foment de la lectura, necessitem conixer els hbits lectors dels vostres fills/es a casa. Per aquest motiu, us preguem ompliu aquesta enquesta. Moltes grcies. Els mestres. Enquesta sobre hbits de lectura a l'Educaci Infantil 1.- Li agrada que li conten contes? Amb quina periodicitat? 1 vegada al dia. 1 vegada a la setmana. Altres ................................................................... 2.- Quines activitats de temps lliure li agraden ms al teu fill/a?
3.- En casa teniu costum de comprar llibres? Si No 4.- Compreu el diari normalment? Si Tots els dies Cap de setmana. Altres .............................................................. No 5.- Mireu el diari per internet? Si No 6.- Acudiu normalment a la biblioteca del poble o a altres biblioteques? Si No 7.- Generalment, qu li agrada que li regalen?
8.- Utilitzeu llibres de consulta a casa?
Estimades famlies, com que estem elaborant un pla de foment de la lectura, necessitem conixer els hbits lectors dels vostres fills/es a casa. Per aquest motiu, preguem que ompliguen aquesta enquesta. Moltes grcies. Els mestres. Enquesta sobre hbits de lectura a l'Educaci Primria
Tagrada llegir? Lliges? Cada quan lliges? Si 1 llibre a la setmana. 1 llibre a la quinzena. 1 llibre al mes. 1 llibre al trimestre. Altres ......................................................... No
7. Acudeixes a la Biblioteca? Cada quan vas a la biblioteca? Si 1 vegada a la setmana. 1 vegada a la quinzena. 1 vegada al mes. 1 vegada al trimestre. Altres .......................................................... No 3. Agafes llibres de prstec?
4. Et regalen llibres habitualment?
5. Utilitzes llibres de consulta a casa?
6. Quins tipus de llibres tagraden? Aventures Cincia-Ficci Misteri Amor Altres ..................................................................... 7. Descriu les teues activitats de temps lliure.
8. Tagraden les lectures triades per lescola?
9. Es compren i /o es lligen llibres a casa? 10.Es compren diaris a casa? Quan? Tots els dies. 1 dia a la setmana. Quin? ............................................ Altres ....................................................................
PLA DE FOMENT DE LA LECTURA FITXA DE LECTURA PER A INFANTIL
NOM: ________________________ DATA: ______________ TTOL:
_____________________________
PERSONATGES: _____________________________________________________ _____________________________________________________
MHA AGRADAT?
PLA DE FOMENT DE LA LECTURA FITXA DE SEGUIMENT DE LECTURA COL.LECTIVA 4T, 5 I 6
Alumne: ............................................................................... Grup:................. Curs: 10/11
Lectura:
Col.lecci:
Captol: Autor: Illustrador: Editorial: PERSONATGES
LLOCS
RESUM
LA RESSENYA DUN LLIBRE

Model consensuat entre els alumnes de cinqu i sis.
1. Ttol: 2. Autor/a: 3. Illustrador/a: 4. Editorial: 5. Collecci: 6. Edici: 7. Any: 8. I.S.B.N: 9. Nombre de pgines: 10. Tipus de lectura (misteri, humor...): 11.
12.
Edat recomanada: 12.Argument:
13. Resum
Reading worksheet FITXA DE LECTURA PER A ANGLS Name: Date: Title: Author: Main Characters:______________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ The best in the booK: Picture
NOM DE L'ACTIVITAT DATA
JUSTIFICACI
OBJECTIUS classificats per competncies.
CONTINGUTS I ACTIVITATS
AMBIT DEXPERINCIA
MATERIALS I RECURSOS
AVALUACI
TEMPORALITZACI
METODOLOGIA

Pla de Foment de La Lectura

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla de Foment de La Lectura

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA