You are on page 1of 88

DISSENY D’UNA PLANTA DE

PRODUCCIÓ DE DIMETIL ÈTER










Oficina Tècnica
1rQ-10/11

Equip Technical Consulting

Elbir Jové Alvarez
Josep Ramon Marsal Díaz
Pedro Sabaté Navarro
Marina Vernet Gavarró
Adrià Vernet Ribadulla

03/01/2011

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

























Disseny d’una planta de producció de dimetil èter
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................. 1
1.1. EL DIMETIL ÈTER ........................................................................................................................................... 1
1.2. LA PRODUCCIÓ DEL DME .............................................................................................................................. 1
1.3. ASPECTE ECONÒMIC I D’INFRAESTRUCTURA .................................................................................................. 2
1.4. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT DE LA PLANTA ..................................................................................................... 2
2. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS ........................................................................................................................... 3
3. DIAGRAMA DE BLOCS .................................................................................................................................. 1
4. PFD ...................................................................................................................................................................... 6
5. P&ID .................................................................................................................................................................... 8
6. DISTRIBUCIÓ DE LA PLANTA MITJANÇANT EL LAYOUT ................................................................. 8
7. PLOT PLAN ..................................................................................................................................................... 12
8. DIMENSIONAMENT D’EQUIPS .................................................................................................................. 12
8.1. DISSENY DE LES COLUMNES DE DESTIL· LACIÓ ............................................................................................. 12
8.2. DISSENY DEL REACTOR QUÍMIC ................................................................................................................... 13
8.3. BESCANVIADORS DE CALOR......................................................................................................................... 14
8.4. DIMENSIONAMENT DELS RECIPIENTS DE PROCÉS (VESSELS O DRUMS) ........................................................ 15
8.5. TANCS D’EMMAGATZEMATGE I CUBETES ..................................................................................................... 16
8.5.1. EMMAGATZEMATGE DEL METANOL .................................................................................................... 16
8.5.2. EMMAGATZEMATGE DEL DME ........................................................................................................... 17
8.5.3. EMMAGATZEMATGE DE L’AIGUA DE REBUIG ....................................................................................... 17
8.6. DISSENY HIDRÀULIC DE LES CANONADES .................................................................................................... 17
8.7. DISSENY DE LES BOMBES ............................................................................................................................. 21
9. LLISTAT D’EQUIPS ....................................................................................................................................... 22
10. AVALUACIÓ ECONÒMICA DEL PROJECTE ....................................................................................... 24
11. CONCLUSIONS ............................................................................................................................................. 25
12. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................................ 26
ANNEX .................................................................................................................................................................. 27
I) FITXES DE SEGURETAT DELS PRODUCTES QUÍMICS ...................................................................... 27
II) PROPIETATS FÍSIQUES I TERMOQUÍMIQUES DELS COMPOSTOS DEL PROCÉS ................... 31
III) FITXES D’ESPECIFICACIÓ DELS EQUIPS ........................................................................................... 33
III.1. COLUMNES DE DESTIL· LACIÓ..................................................................................................................... 33
III.2. REACTOR QUÍMIC ...................................................................................................................................... 34
III.3. BESCANVIADORS DE CALOR....................................................................................................................... 35
III.3.1. BESCANVIADOR LÍQUID – LÍQUID (E-101) ..................................................................................... 35
III.3.2. BESCANVIADOR LÍQUID – GAS (E-102) .......................................................................................... 36
III.3.3. BESCANVIADOR GAS – GAS (E-103) .............................................................................................. 37
III.3.4. BESCANVIADOR TIPUS REBOILER (E-104) ..................................................................................... 38
III.3.5. BESCANVIADOR GAS – LÍQUID (E-105) .......................................................................................... 39
III.3.6. BESCANVIADOR TIPUS REBOILER (E-106) ...................................................................................... 40
III.3.7. BESCANVIADOR GAS – LÍQUID (E-107) .......................................................................................... 41
III.3.8. BESCANVIADOR LÍQUID – LÍQUID (E-108) ...................................................................................... 42
III.4. RECIPIENTS DE PROCÉS O DRUMS ............................................................................................................... 42
III. 5. TANCS D’EMMAGATZEMATGE ................................................................................................................... 43
III.5.1. TANCS ATMOSFÈRICS DE METANOL ................................................................................................ 43
III.5.2. TANCS A PRESSIÓ DE DIMETIL ÈTER ............................................................................................... 43
III.5.3. TANC D’AIGUA DE REBUIG ............................................................................................................. 44
III.6. BOMBES ..................................................................................................................................................... 44
IV) CÀLCUL DE LES DISTÀNCIES ENTRE EQUIPS I ALTRES ELEMENTS ....................................... 45
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
V) CÀLCULS DEL DIMENSIONAMENT DE LES COLUMNES DE DESTIL· LACIÓ ............................ 52
VI) CÀLCULS DEL DISSENY DEL REACTOR QUÍMIC ............................................................................ 58
VII) CÀLCULS DEL DISSENY DELS BESCANVIADORS DE CALOR ..................................................... 61
VIII) CÀLCULS PEL DISSENY DELS VESSELS .......................................................................................... 64
IX) CÀLCULS DELS DIPÒSITS D’EMMAGATZEMATGE DE LA MATÈRIA PRIMERA I DELS
PRODUCTES. ...................................................................................................................................................... 66
X) CÀLCULS PEL DIMENSIONAMENT DE LES CUBETES ..................................................................... 68
X)1. CUBETA DEL METANOL............................................................................................................................... 68
X)2. CUBETA DEL DME ..................................................................................................................................... 70
XI) CÀLCUL I DISSENY DE LES CANONADES .......................................................................................... 71
XII) CÀLCUL I DISSENY DE LES BOMBES ................................................................................................. 74
XIII) AVALUACIÓ ECONÒMICA DEL PROJECTE .................................................................................... 75
XIV) BIBLIOGRAFIA DE L’ANNEX ............................................................................................................... 83








Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 1/84

MET&OH Productors/AP2 2nQ-0910
1. Introducció

1.1. El dimetil èter

El dimetil èter, a partir d’ara DME, és un gas a temperatura ambient i a pressió
atmosfèrica, però a la industria se sol veure emmagatzemat en tancs a pressió i en
estat líquid degut a la major facilitat per al seu transport i manipulació. D’aquesta
manera es pot comercialitzar més adequadament.

El DME es coneix també com a metil èter, òxid de metil i èter de la fusta. El líquid i
gas comprimit són incolors. El dimetil èter és un isòmer, ja que comparteix la mateixa
fórmula molecular amb l’etanol, C
2
H
6
O. La diferència s’aprecia en la fórmula
molecular desenvolupada en que es diferencien els diferents grups funcionals dels
dos compostos. Així doncs, la fórmula molecular desenvolupada del DME és
CH
3
OCH
3
. El DME és un compost volàtil que a diferència de la majoria no és
carcinogen, mutagen o tòxic. A partir d’experiments realitzats s’ha arribat a la
conclusió que el dimetil èter és una substància benigna pel medi ambient.

El DME s’ha utilitzat històricament com a propel·lent en productes de consum.
Aquest compost presenta una gran varietat d’aplicacions lligades al consum, com ara
productes de bellesa i cura personal, productes domèstics, a l’automoció, pintures i
acabats, control d’insectes, etc. També és freqüentment empleat com a dissolvent de
reaccions per sistemes que requereixin dissolvents volàtils i polars. Però en
l’aplicació on s’està investigant més és en l’ús del compost com a combustible
alternatiu als derivats del petroli.

En aquest aspecte les aplicacions que el DME pot tenir inclouen:

- Mescla amb LPG i substitució.
- Mescla en diesels i substitució.
- Generació d’energia.
- Substitut de l’acetilè.

1.2. La producció del DME

El dimetil èter es pot produir mitjançant tres tecnologies diferents.
- Procés en dos passos per a formar el producte final. En el procés intervenen
dos reactors. En del primer es forma el metanol a partir del gas de síntesi que
s’ha extret de la matèria primera, normalment gas natural, i en l’altre procés de
síntesi per mitjà d’una reacció de deshidratació del metanol s’obté el DME.
(Aquest seria el procés en que s’ha basat la planta de Technical consulting).
- Procés en un sol pas. Tan la síntesi del metanol com la del DME es realitza en
un sol reactor catalític a partir del gas de síntesi. El procés directe s’ha
desenvolupat per a grans volums de producció de DME i sense haver de
produir i purificar metanol.
- Procés en fase líquida. Utilitza la tecnologia bàsica del procés de síntesi del
metanol en fase líquida, LPMEOH process, i que va ser desenvolupada per la
cooperació entre dues institucions. El dimetil èter és en fase líquida i la
reacció funciona a partir del gas de síntesi també, LPDME process.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 2/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

1.3. Aspecte econòmic i d’infraestructura

El preu del DME pot ser predit en funció de la capacitat de la planta, del preu de la
matèria (gas natural) i el preu del transport. En general el preu del DME rondaria
entre $5-14/GJ d’energia produïda. Com que el metanol i en conseqüència el DME
no són recursos naturals, el preu del dimetil èter i del metanol estan directament
relacionats amb el preu de la matèria primera. El gas natural és la principal matèria
primera per a la producció del DME, però l’increment del seu preu en les últims anys
ha donat lloc a la recerca i el desenvolupament en la producció de dimetil èter a partir
de carbó i biomassa.

La infraestructura que es necessita per a un combustible alternatiu són mitjans de
transport tant terrestre com marítim i estacions subministradores. Encara que
depenent del combustible la infraestructura pot ser modificada o utilitzada com
correspongui. Construir una infraestructura costa molts diners i temps, per tant seria
necessari aprofitar una mateixa instal·lació on es produeixen combustibles
convencionals per algun d’alternatiu si fos oportú. Com que el DME té
característiques similars als LPG es podria usar les instal·lacions existents d’aquests
gasos derivats del petroli. A més com hi ha moltes estacions on se subministren LPG
si es subministrés també DME seria menys costós que construir-ne una de nova.

1.4. Situació i emplaçament de la planta

La planta de producció de DME estudiada està pensada per ser localitzada en un
site industrial en la qual ja tingui tots els serveis i recursos necessaris. S’ha escollit
aquesta opció degut a què la inversió rellevant inicial és molt menor que si s’instal·lés
en un indret aïllat de la resta d’indústries químiques. Això és degut a què es
compartirien molts serveis amb la resta d’instal·lacions veïnes que compartissin la
zona industrial.

Més concretament, la planta de DME es té pensat situar-la en algun indret proper a
Barcelona i que tingui bones comunicacions amb l’objectiu de reduir costos en el
transport de les mercaderies. Per tant, la planta s’instal·larà al polígon petroquímic de
Tarragona, degut a què les comunicacions són molt favorables tant per carretera
com per via marítima.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 3/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

Imatge 1.1. Situació geogràfica de la planta
2. Descripció del procés

La realització d’aquest projecte es basa en la implantació d’una planta de producció
de dimetil-èter (DME) a partir de la deshidratació catalítica del metanol (MeOH). Més
concretament, es vol aconseguir una producció de 120000 tones/any de DME amb
una puresa del 99.5%.

El procés s’inicia amb l’emmagatzematge del metanol en dos tanc a pressió
atmosfèrica i 25ºC, aquest compost és l’única matèria primera del procés. A més, el
metanol emmagatzemat té una puresa del 99.5% i és subministrat per l’empresa
MET&OH productors.

Tot seguit, es bombeja aquest metanol mitjançant les bombes P-101A/B cap a dos
bescanviadors de calor (E-101 i E-102) amb l’objectiu d’augmentar la temperatura
fins als 364K (temperatura d’operació del reactor).

Llavors, el metanol s’alimenta dins del reactor PBR (conversió del 70% amb un sol
pas) i té la lloc següent reacció:

2CH
3
OH → C
2
H
6
O + H
2
O Reacció 1.

La reacció anterior és la deshidratació catal·lítica del metanol i té lloc a 13.9 bar. No
obstant, per a que aquesta reacció s’esdevingui el més aviat possible cal afegir-hi
“amorphous aluminia”, el catalitzador d’aquesta reacció.

Un cop esdevinguda la reacció del procés, els productes obtinguts (DME, metanol i
aigua), es fan passar per dins del bescanviador E-101, amb l’objectiu d’aprofitar la
seva elevada temperatura, tot escalfant l’alimentació del reactor.

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 4/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Seguidament, cal separar aquesta mescla ternària per aconseguir el DME amb la
puresa desitjada. Per tant, és necessari la instal·lació d’una columna de destil·lació
que opera a 10.4 bars. No obstant, degut a que la mescla DME-metanol-aigua no es
troba a les condicions òptimes de treball de la columna, es fa passar el corrent
d’alimentació per un refrigerador (E-103) i per una vàlvula de descompressió (D-101).

Una vegada feta la separació de la mescla mitjançant la columna de destil·lació pel
cap de la columna s’obté el DME amb una puresa del 99.5%, el qual es bombeja cap
a el tanc d’emmagatzematge per a una posterior comercialització. No obstant, pel
fons de la columna s’obté una mescla de metanol i aigua.

Amb la finalitat d’aconseguir aprofitar al màxim el metanol alimentat a la planta,
existeix una segona columna de destil·lació que s’encarrega de separar la mescla
binaria obtinguda pel fons de l’anterior columna. Per tant, pel cap s’obté metanol (al
99.5% de puresa) que és recirculat a l’inici del procés i pel fons s’obté el residu del
procés (aigua).


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 5/84

MET&OH Productors/AP2 2nQ-0910
3. Diagrama de blocs

Imatge 3.1. Diagrama de blocs de la planta
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 6/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
4. PFD

Com a document annex al projecte dissenyat es pot trobar un Proces Flux Diagram (PFD). En aquest, es mostra el diagrama
general de la planta, els diferents corrents que hi ha, i les pressions i temperatures de cada corrent. També es mostra el balanç de
matèria del procés.

Ubicació
Emmagatz.
MeOH
MeOH
P-101
Recirculació
MeOH
Recirculació
MeOH P-104
MeOH
2+3b
MeOH
E-101
MeOH
E-102
Sortida
Reactor
Calent
E-102
Sortida
E-103
Alimentació
1a
Columna
Cap
DME
Sortida
E-105
Sortida
P-102
Corrent 1 2 3a 3b 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Temperatura (ºC) 25 25 121 121 45 85 250 364 278 100 89 46 46 46
Pressió (bar) 1 15,5 9 15,5 15,2 15,1 14,7 13,9 13,8 13,4 10,4 10,3 10,88 11,4
Fracció vapor 0 0 0 0 0 1 1 1 1 0,0798 0,148 1 0 0
Cabal (T/any) 167648 167648 73067 73067 240725 240725 240725 240770 240770 240770 240770 431998 431998 431998
Cabal (kg/h) 21168 21168 9226 9226 30395 30395 30395 30400 30400 30400 30400 54545 54545 54545
Cabal molar (kmol/h) 662 662 289 289 952 952 952 952 952 952 952 1186 1186 1186
Cabal molar DME (kmol/h) 0,000 0,000 4,36 4,36 4,36 4,36 4,36 332 332 332 332 1180 1180 1180
Cabal molar MeOH (kmol/h) 659 659 277 277 936 936 936 281 281 281 281 5,93 5,93 5,93
Cabal molar H2O (kmol/h) 3,31 3,31 7,54 7,54 10,9 10,9 10,9 339 339 339 339 0,000 0,000 0,000
X DME 0,000 0,000 0,015 0,015 0,015 0,015 0,015 0,349 0,349 0,349 0,349 0,995 0,995 0,995
X MeOH 0,995 0,995 0,959 0,959 0,995 0,995 0,995 0,295 0,295 0,295 0,295 0,005 0,005 0,005
X H2O 0,005 0,005 0,026 0,026 0,005 0,005 0,005 0,356 0,356 0,356 0,356 0,000 0,000 0,000
Cabal DME (kg/h) 0,000 0,000 201 201 201 201 201 15299 15299 15299 15299 54355 54355 54355
Cabal MeOH (kg/h) 21108 21108 8889 8889 29997 29997 29997 8999 8999 8999 8999 190 190 190
Cabal H2O (kg/h) 59,7 59,7 136 136 197 197 197 6102 6102 6102 6102 0,000 0,000 0,000
Taula 4.1. Balanç de matèria

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 7/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Ubicació
Reflux
Cap
Producte
DME
Fons
columna
Sortida
E-104
Alimentació
2a Columna
Cap
MeOH
Sortida
E-107
Sortida
P-103
Reflux
Cap
Fons
columna
Sortida
E-106 Rebuig
Sortida
E-108
Corrent 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26
Temperatura (ºC) 46 46 153 153 139 121 121 121 121 167 167 167 50
Pressió (bar) 11,4 11,4 10,5 7,4 7,4 7,3 7,3 9 7,3 7,6 7,6 7,6 1,2
Fracció vapor 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 0
Cabal (kg/h) 311999 120000 350945 230175 120770 226561 226561 226561 153477 217688 170016 47672 47672
Cabal (T/any) 39394 15151 44311 29063 15249 28606 28606 28606 19378 27486 21467 6019 6019
Cabal molar (kmol/h) 856 329 1808 1186 622 897 897 897 608 1519 1187 333 333
Cabal molar DME (kmol DME/h) 852 328 12,7 8,30 4,36 13,4 13,4 13,4 9,05 0,000 0,000 0,000 0,000
Cabal molar MeOH (kmol MeOH/h) 4,28 1,65 811 532 279 860 860 860 583 7,60 5,93 1,66 1,66
Cabal molar H2O (kmol H2O/h) 0,000 0,000 984 645 339 23,4 23,4 23,4 15,9 1512 1181 331 331
X DME 0,995 0,995 0,007 0,007 0,007 0,015 0,015 0,015 0,015 0,000 0,000 0,000 0,000
X MeOH 0,005 0,005 0,449 0,449 0,449 0,959 0,959 0,959 0,959 0,005 0,005 0,005 0,005
X H2O 0,000 0,000 0,544 0,544 0,544 0,026 0,026 0,026 0,026 0,995 0,995 0,995 0,995
Cabal DME (kg DME/h) 39257 15099 583 382 201 616 616 616 417 0,000 0,000 0,000 0,000
Cabal MeOH (kg MeOH/h) 137 52,8 25997 17051 8946 27568 27568 27568 18675 243 190 53,3 53,3
Cabal H2O (kg H2O/h) 0,000 0,000 17731 11629 6102 422 422 422 286 27242 21277 5966 5966
Taula 4.2. Continuació Balanç de matèria


Producció (T/any) 120000
Producció (T/dia) 363,6
Producció (T/h) 15,15
Producció (kg/h) 15152
Producció (kmol/h) 329,4
Taula 4.3. Dades de producció
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 8/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Pes molecular DME 46,07
Pes molecular MeOH 32,04
Pes molecular H2O 18,02
Pes mitja DME prod 46,00
Taula 4.4. Pesos moleculars de reactius i productes

Reflux 1 2,6
Reflux 2 2,1
Conversió reactor 0,7
Taula 4.5. Refluxos de les columnes i conversió del reactor
5. P&ID

El P&ID o Proces and instrumentation diagram mostra detalladament el procés
estudiat. En concret, és un diagrama important perquè mostra totes les vàlvules
de seguretat i de control presents a la planta, a més de les característiques de
la canonada, els aïllaments, els equips doblats, etc.
6. Distribució de la planta mitjançant el layout

Una vegada es coneix la ubicació de la planta, que està situada al polígon
petroquímic de Tarragona, és necessari conèixer com es distribuiran els
diversos equips i infraestructures de la planta amb l’objectiu de poder estimar
millor els costos (longitud i rack de les canonades, localització de les bombes i
bescanviadors, separació entre equips, etc). Per tant, tot seguit es fa un llistat
dels diversos equips existents a la planta, les fitxes d’especificació dels
mateixos es troben als annexes.

- Reactor.
- Columna ternària.
- Columna binaria.
- Bescanviadors de cap i de fons de les columnes.
- Dipòsits de separació al cap de les columnes.
- Tancs d’emmagatzematge dels productes.
- Bescanviadors i bombes per assolir les condicions d’operació.

A més, dels equips necessaris s’ha cregut convenient tenir en compte els
recursos i serveis amb els quals haurà de comptar la planta, tot i que com s’ha
comentat al començament aquest serveis seran compartits amb la resta
d’empreses químiques dels voltants.

- Oficines, magatzems i tallers.
- Laboratoris i zona d’investigació.
- Planta de tractament de residus (EDAR).
- Generadors elèctrics mitjançant dièsel.
- Torre de refrigeració.
- Sistema contraincendis.

Llavors un cop es coneixen totes les necessitats que té la planta es comenten
els criteris seguits per tal de distribuir-los al llarg del site.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 9/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

- La torre de refrigeració necessària es col·locarà a l’extrem superior dret
de la planta per tal de reduir els greus problemes de corrosió que pot
produir. Per tal d’escollir aquesta ubicació s’ha tingut en compte la
direcció del vent predominant al Mediterrani.
- Les oficines, magatzems, tallers i la zona d’investigació es situaran a
l’entrada del recinte amb el fi de que les persones estiguin menys
exposades als possibles accidents que puguin haver a la planta.
- La EDAR cal situar-la el més lluny possible de les persones perquè
aquestes no sentin les olors desagradables que produeix.
- El reactor i les dues columnes de separació necessàries es disposaran
de manera lineal per tal d’afavorir el treball dels operaris de la planta. A
més, amb aquesta disposició la longitud de les canonades que uneixen
els diferents equips seran menors i per tant el seu cost d’instal·lació serà
molt menor que si els equips es disposessin de forma dispar.
- Els dipòsits d’emmagatzematge de les matèries primeres (metanol) i
dels productes (DME) es col·locaran al costat del reactor amb l’objectiu
de reduir al màxim la longitud de les canonades.
- Els generadors elèctrics es col·locaran a l’extrem de la planta per tal de
reduir al màxim el risc d’explosió existents.
- Els tancs d’emmagatzematge de l’aigua de rebuig (produïda per la
segona columna) i del sistema contraincendis es situaran al costat de la
segona columna amb l’objectiu de reduir les distàncies entre els equips.

Una vegada se sap com es distribuirà la planta solament cal saber quins tipus
de productes hi ha a la planta per tal de poder aplicar correctament la
normativa que regeix la separació entre les diverses instal·lacions que
composen un emmagatzematge i d’altres elements exteriors MIE APQ-I
[6.1]
.

La classificació dels compostos es fa segons la temperatura d’inflamació i les
característiques dels mateixos. Per tant, els compostos que hi ha a la planta de
DME són el propi DME i el metanol, on tots dos són compostos liquats a una
temperatura superior als 0ºC. Per tant, es cataloguen com a productes de la
classe A2.

Tot seguit, s’enumera els diferents conceptes que cal tenir en compte per trobar
les distàncies entre els diversos equips i instal·lacions de la planta.

- Obtindre la distància entre les dues instal·lacions a considerar.
- Obtindre els coeficients de reducció en base a la capacitat total de
l’emmagatzematge i aplicar-lo a la distància trobada anteriorment.
- Obtindre el coeficient multiplicador segons les característiques del
producte o de l’emmagatzematge i aplicar-lo.
- Obtindre el coeficient de reducció per proteccions addicionals i aplicar-lo.
- Les distàncies així obtingudes no poden ser inferiors a dos metres.

Totes les distàncies entre els equips de la planta es troben calculades als
annexes de l’informe.

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 10/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Finalment a la següent pàgina es mostra un plànol esquemàtic de la distribució
de les diferents zones de la planta de producció de DME per tal de donar una
idea global de com és la seva distribució. No obstant, després es mostrarà
mitjançant un Plot Plan com és la distribució i la unió real entre tots els equips
que són necessaris per a produir el DME a partir del metanol.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 11/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

Diagrama 6.1. Distribució esquemàtica de la planta
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 12/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
7. Plot Plan

En el plot plan es mostra la distribució de la planta. D’aquesta manera, es pot
tenir una idea més general de l’emplaçament dels equips així com de la situació
de les canonades. Aquest document s’ha facilitat als clients en format A3.
8. Dimensionament d’equips

8.1. Disseny de les columnes de destil·lació

La part del procés que consisteix en la separació dels productes per mitjà de la
destil·lació per diferència de volatilitats és segurament la més important i la que
té un major pes per a l’obtenció del producte final. Per fer l’estudi tècnic del
procés d’obtenció del dimetil èter a partir de metanol és indispensable fer un
disseny preliminar de les columnes de destil·lació.

A la planta de Technical Consulting es disposa de dues columnes de separació.
Una on s’obté el dimetil èter a la puresa desitjada a partir d’una alimentació en
mescla ternària (DME, metanol i aigua) i l’altra on se separa el metanol de
l’aigua. Aquesta última columna no té cap funció des del punt de vista productiu
sinó de reaprofitament de la matèria primera. Per tant, el metanol que surt pel
cap de columna serà recirculat cap a l’alimentació del reactor.

Per a fer aquest dimensionament de les dues columnes es consideren les
heurístiques trobades al llibre Turton
[8.1]


A continuació es mostren les característiques principals de les columnes de
destil·lació citades. El disseny preliminar complert es pot trobar als annexes
amb tots els càlculs que es fan per arribar als resultats que aquí es resumeixen.

• Disseny de la columna ternària de DME, aigua i metanol.

Característiques Valor
α ,volatilitat relativa mitjana 37.8
N
min
, nombre mínim etapes teòriques 8.4
N, nombre etapes teòriques 16.7
N plats, nombre plats 26
R
min
, reflux mínim 1.97
r, reflux 2.70
H, alçada (m) 16.0
dt, diàmetre (m) 1.47
Taula 8.1.1. Resultats rellevants pel dimensionament de la 1a columna.

Per tant, la primera columna mesura 16 metres d’alçada, amb un diàmetre de
1.47 metres, tenint 26 plats i un reflux de 2.70.


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 13/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
• Disseny de la columna binària de metanol i aigua.

Característiques Valor
α ,volatilitat relativa mitjana 2.88
N
min
, nombre mínim etapes teòriques 8.40
N, nombre etapes teòriques 16.8
N plats, nombre plats 26
R
min
, reflux mínim 1.1
r, reflux 1.50
H, alçada (m) 16.0
dt, diàmetre (m) 1.69
Taula 8.1.2. Resultats rellevants pel dimensionament de la 2a columna.

Per tant, la segona columna té una alçada de 16 metres, amb un diàmetre de
1.69 metres, 26 plats i amb un reflux de 1.50.

8.2. Disseny del reactor químic

La producció del DME es fa mitjançant la deshidratació catalítica del metanol
amb un catalitzador. La reacció principal és la següent:

O H O CH OH CH
2 2 3 3
) ( 2 + → Eq[8.2.1]

Al rang de temperatures d’operació normal no hi ha reaccions secundàries
significants. Per sota de 400ºC no es donen altres reaccions. Per tant, com que
el reactor no assoleix aquesta alta temperatura, no hi ha cap problema d’altres
reaccions no desitjades. Llavors el reactor es dissenya a una temperatura
inferior a 400ºC perquè sinó també hi hauria una desactivació significativa del
catalitzador.

Aquesta reacció química té lloc al reactor, on hi ha com a reactius d’entrada el
metanol pur que prové dels tancs i una part de metanol recirculat provinent de
la segona columna de destil·lació. Els productes de sortida són DME, aigua i
una part de metanol que no ha reaccionat. La conversió del metanol al reactor
és d’un 70%.

El tipus de reactor que s’utilitza a la planta és un PBR (Packed Bed Reactor), el
qual té un catalitzador d’alúmina amorf tractat amb 10.2% de silici. El reactor de
llit fix opera entre una temperatura de 250 i 368ºC; és a dir que els reactius
entren a 250ºC i els productes surten a 364ºC. Aquest fet és degut a que la
reacció és exotèrmica, per tant es desprèn calor. La pressió a la que treballa el
reactor és de 14.7 bar, però a la sortida és de 13.9 bar. Per tant, hi ha una
caiguda de pressió al llarg del reactor.

La velocitat de reacció és la següent:

methanol
a
methanol
p
RT
E
k r
(
¸
(

¸

− = − exp
0
Eq[8.2.2]


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 14/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
On:
0
k = 1.21·10
6
kmol/(m
3
reactor ple de catalitzador h kPa)
a
E = 80.48 kJ/mol
methanol
p = pressió parcial del metanol (kPa)

Per a fer el disseny es considera que el reactor és adiabàtic. Llavors es
dissenya com si fos un reactor ideal en el qual no hi ha pèrdues de calor amb
l’entorn, és a dir, com si no fos una reacció exotèrmica.

L’equació de disseny del PBR és la següent:
0
'
A
A
F
r
dW
dX −
= Eq[8.2.3]

On:
X és la conversió del reactor
W és la quantitat de catalitzador necessària
0 A
F és el flux molar de metanol

A partir de l’equació de disseny del PBR i de la llei de velocitat de la reacció del
metanol s’ha calculat la quantitat de catalitzador que necessita el reactor pel
cas del llibre de text de referència, Turton et al, Analysis, synthesis and design
of chemical processes. I a partir de les dades de la longitud i diàmetre del
reactor es calcula el volum que ha de tindre aquest. Llavors, una vegada fets
aquests càlculs, es fa un escalat, on el que canvia és la conversió del reactor ja
que a la referència és d’un 80% i per aquesta planta és d’un 70%. És a dir, que
es calcula la quantitat de catalitzador amb la conversió del 70% i a partir de
l’escalat es sap el volum del reactor. Llavors fixant una longitud determinada
també es calcula el diàmetre que ha de tindre el reactor.

El volum que té el reactor químic per a que la reacció tingui una conversió del
70% de metanol és de 8.82 m
3
. La longitud d’aquest és de 10 metres i el
diàmetre de 1.06 metres. Comentar que tots els càlculs del disseny del reactor
químic es troben especificats a l’Annex.

8.3. Bescanviadors de calor

Un dels elements que es troba a la planta de producció de DME amb més
quantitat són els bescanviadors. Aquests són imprescindibles per a què tant la
reacció com la destil·lació es duguin a terme a les temperatures adequades.

En aquesta planta, hi ha vuit bescanviadors, els quals fan funcions diferents. A
la taula 8.3.1. s’ha resumit les característiques que presenten els diferents
bescanviadors.

cabal total
(kg/s)
DME
(kg/s)
Metanol
(kg/s)
Aigua
(kg/s) Tª e (ºC) Tª s (ºC) Funció
E-101 8,44 0,056 8,33 0,055 45 84 Líquid-líquid
E-102 8,44 0,056 8,33 0,055 84 250 Líquid- gas
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 15/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
E-103 8,44 4,25 2,50 1,69 278 100 Gas-gas
E-104 8,07 0,106 4,74 3,23 153 153 Reboiler
E-105 15,15 15,10 0,053 0,000 46 46 Gas-líquid
E-106 5,96 0,000 0,053 5,91 167 167 Reboiler
E-107 7,95 0,171 7,66 0,117 121 121 Gas-liquid
E-108 5,96 0,000 0,053 5,91 167 50 Líquid-liquid
Taula 8.3.1. Característiques bescanviadors de la planta

A partir del mètode de la diferència de temperatures mitja logarítmiques s’ha
pogut obtenir el dimensionament dels bescanviadors, el qual es mostra a la
taula 8.3.2. Als annexes, es mostren l’exemple de càlcul del bescanviador E-
101 i E-102.

Tipus Q (kW) Área (m
2
) Nt (m)
E-101
826 60 103
E-102
10918 208 356
E-103
504 69 118
E-104
6566 161 276
E-105
6945 1137 1950
E-106
13339 487 835
E-107
8424 131 225
E-108
2890 208 356
Taula 8.3.2. Dimensions bescanviadors

8.4. Dimensionament dels recipients de procés (Vessels o Drums)

Per dimensionar els recipients de procés, comunament anomenats drums o
process vessels s’utilitzen les heurístiques del Turton, com una primera
aproximació per a poder fer l’estudi econòmic posterior.

Els drums són vessels relativament petits. Els drums per líquids són
horitzontals i pels separadors de fase gas/líquid són verticals. En aquest cas,
com que els dos vessels que es tenen són en fase líquida estaran en disposició
horitzontal.

A la planta de producció de DME hi ha un parell de vessels situats just després
de les columnes de destil·lació. El corrent d’entrada al V-101, situat després de
la columna ternària de DME, aigua i metanol, és el provinent del bescanviador
E-105 el qual és el condensador del cap de columna. Per tant, al V-101 entra el
DME condensat provinent del cap de columna i una part d’aigua i de metanol. A
continuació, després del corrent de sortida del vessel, aquest es bifurca, una
línia és la recirculació del DME que entra pel cap de la columna i l’altra és el
producte final que s’emmagatzema als tancs. Per altra banda, el corrent
d’entrada al V-102, situat després de la columna binària metanol i aigua, és el
provinent del bescanviador E-107 el qual és el condensador de cap de
columna. Per tant, al V-102 entra el metanol condensat del cap de la columna i
una part d’aigua. En aquest cas, el corrent també es bifurca, una part és la
recirculació del metanol al cap de columna i l’altra és la recirculació del metanol
a l’inici del procés, abans del reactor i dels dos primers bescanviadors.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 16/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Per a dissenyar aquests dos vessels s’ha considerat que la meitat del seu
volum ha de ser capaç d’emmagatzemar 5 minuts del cabal d’entrada
(heurística 5). Partint d’això i de què el quocient entre la longitud i el diàmetre
del vessel ha de ser de tres metres (heurística 4), es calcula quin és el volum
dels vessels. Finalment es calculen les longituds i els diàmetres de cadascun.
Els càlculs realitzats per dimensionar els dos vessels es troben detallats als
annexes.

El V-101 té un volum de 13.8 m
3
, una longitud de 5.41 m i un diàmetre de 1.80
m. El V-102 té un volum de 7.2 m
3
, una longitud de 4.35 m i un diàmetre de
1.45 m.

Les dimensions dels vessels es resumeixen en la taula que està a continuació.

V-101 V-102
Volum (m
3
) 13.8 7.2
Longitud (m) 5.41 4.35
Diàmetre (m) 1.80 1.45
Taula 8.4.1. Dimensions dels vessels

8.5. Tancs d’emmagatzematge i cubetes

8.5.1. Emmagatzematge del metanol

Technical Consulting ha trobat necessari emmagatzemar el metanol, matèria
primera del procés, per assegurar-se un cert temps de producció sense haver
de dependre dels possibles problemes que tinguin els proveïdors. Per tant, no
es treballarà “Just in Time”, sinó que els enginyers de procés de la futurible
planta creuen que és necessari garantir 1 setmana de matèria primera.

Partint de la quantitat de metanol que s’alimenta a la planta (diagrama de flux) i
de la densitat del fluid (taula de propietats del compost), es troba que el volum
de metanol que s’ha d’emmagatzemar per complir la voluntat dels enginyers és
de 4500 m
3
.

No obstant, enlloc de tenir un sol tanc s’ha cregut convenient instal·lar-ne 2 de
2300 m
3
. El motiu d’aquesta tria és tenir un lloc on emmagatzemar el metanol
en el cas de què hi hagués algun problema en un tanc, o per exemple que
s’hagués de realitzar algun tipus de manteniment al tanc. A més, les capacitats
s’han escollit de 2300 m
3
, ja que es preveu més econòmic utilitzar aquesta
capacitat que d’altres específiques. També comentar que la norma API-650
(Diseño de Tanques a Pressión Atmosferica) no mostra cap inconvenient a
l’emmagatzematge d’aquesta capacitat. Als annexes apareixen els càlculs
realitzats per trobar les dimensions dels tancs

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 17/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
8.5.2. Emmagatzematge del DME

Pel que fa el DME produït, en aquest cas a l’igual que succeeix amb el metanol,
també s’ha cregut necessari la instal·lació de 2 tancs. No obstant, aquest tancs
no estaran a pressió atmosfèrica degut a que el DME en condicions estàndard
és un gas. Per tant, s’emmagatzemarà a 11,4 bar i temperatura ambient per tal
de què el DME es trobi en estat líquid. Això suposarà que el tanc tingui un
sobre gruix per a suportar aquesta pressió d’emmagatzematge.

No obstant, en aquest cas, partint de la quantitat de metanol produït (diagrama
de flux) i de la densitat del fluid (taula de propietats del compost), es troba que
el volum de DME produït cada dia és de 544 m
3
. Per tant, en aquest cas també
s’opta per instal·lar 2 tancs de 4000 m
3
, ja que així es pot emmagatzemar la
producció de 2 setmanes. S’ha escollit aquest marge ja que es creu que 2
setmanes es temps suficient com per a poder comercialitzar el producte. A
més, en cas contrari es proposa la contractació d’alguna empresa externa que
emmagatzemés temporalment el producte.

8.5.3. Emmagatzematge de l’aigua de rebuig

En aquest cas, l’aigua obtinguda com a resultat de la separació realitzada per
la segona columna de destil·lació es canalitzarà cap a un sol tanc per tal de fer-
la servir per altres serveis com per exemple com a aigua de refrigeració en els
diversos bescanviadors de calor que hi ha distribuïts per tota la planta. En
aquest cas, la capacitat del tanc també s’ha escollit de 4000 m
3
.

8.6. Disseny hidràulic de les canonades

Abans de dissenyar les canonades cal saber quina és la seva disposició en
l’espai, que es fa gràcies al layout i al plot plan. Les canonades han estat
dissenyades amb els recorreguts més curts possibles. Sabent com estan
disposades, les distàncies, alçades i d’altres paràmetres característics com el
material de construcció es passa a fer el seu disseny. Els passos seguits per
dissenyar les canonades es troben detallats a l’annex.

Per a cada canonada cal especificar les dades d’operació; que són el cabal, la
temperatura, la pressió i la densitat, i d’altres dades com el tipus de fluid i el seu
estat químic. També cal tindre en compte la seva alçada i el tipus de material
que depèn de la corrosivitat dels fluids. Per a la planta es trien totes les
canonades d’acer al carboni degut a que els tres fluids que hi circulen: l’aigua,
el metanol i el DME no són corrosius. Per tant, les característiques de l’acer al
carboni són idònies per a fer aquest servei.

A partir de totes aquestes dades es pot calcular el diàmetre mínim intern que
ha de tenir la canonada depenent del cabal i definint que pels fluxos líquids la
velocitat és de 2.5 m/s i que pels fluxos en fase vapor la velocitat és de 15 m/s.
Quan es té calculat el diàmetre interior mínim cal anar a taules comercials on hi
ha canonades de dimensions estandarditzades. A partir d’aquestes taules cal
triar sempre la canonada que sigui igual o superior al diàmetre que es
necessita. Per tant, la nova canonada tindrà un diàmetre estandarditzat el qual
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 18/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
serà una mica diferent al calculat. A més, a través d’aquestes taules, que en
aquest cas s’utilitzen les del llibre Mott, Robert L.
[8.2]
, s’obté el diàmetre extern,
el gruix, l’schedule, i les polzades. A partir de la canonada comercial cal
recalcular la velocitat a la que circula el fluid per a comprovar que no hi hagi
massa diferència. Si es donés el cas de que la velocitat varia molt, llavors cal
buscar d’altres taules comercials que s’ajustin més a la mida desitjada.

Finalment cal triar si les canonades han d’anar aïllades o no. Aquest fet depèn
de la temperatura a la qual passa el fluid per dintre de les canonades. A
temperatures molt baixes o molt altes és necessari posar-ne. Per la planta de
DME se n’ha posat quan les temperatures dels fluids són molt altes per tal
d’evitar possibles accidents com per exemple cremades del operaris de la
planta.

A continuació es mostra la taula amb el llistat de línies de la planta.




Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 19/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11


Línia
Extrems de línies
Fluid

Estat
Operació
H1
(m)

H2
(m)

H ∆
(m)

D.interior
calculat
(mm)

D.interior
comercial
(mm)

Mida
nominal
(in)

Schedule

Gruix
(mm)

Aïllament

de

a
Cabal
(kg/h)

(ºC)

Pressió
(bar)
Densitat
(kg/m^3)
1 TK-101 P-101 metanol líquid 21168 25 1 786.3 0 0.20 0.20 62 62.7 2 1/2 40 5.15 No
2 P-101 Línia 4 metanol líquid 21168 25 15.5 787.8 0.20 0.20 0 62 62.7 3 1/2 40 5.15 No
3a Línia 21 P-104 metanol líquid 9226 121 9 687.8 0.20 0.20 0 44 52.5 2 40 3.9 Sí
3b P-104 Línia 4 metanol líquid 9226 121 15.5 687.8 0.20 0.20 0 44 52.5 2 40 3.9 Sí
4 Línia 3 E-101 metanol líquid 30395 45 15.2 769 0.20 0.60 0.40 75 77.9 3 40 5.50 No
5 E-101 E-102 metanol líquid 30395 85 15.1 640 0.60 0.60 0 33 35.1 1 1/4 40 3.55 No
6 E-102 R-101 metanol líquid 30395 154 14.7 11.47 0.60 1 0.40 250 254.5 10 40 9.30 Sí
7 R-101 E-101 MeOH,
DME,
aigua
líquid-
vapor
30400 365 13.9 8.5 1 0.60 0.40 291 303.2 12 40 10.35 Sí
8 E-101 E-103 MeOH,
DME,
aigua
vapor 30400 278 13.8 9.8 0.60 0.60 0 270 303.2 12 40 10.35 Sí
9 E-103 C-101 MeOH,
DME,
aigua
líquid-
vapor
30400 100 13.4 237.6 0.60 0.60 0 135 154.1 6 40 7.10 Sí
10 C-101 T-101 MeOH,
DME,
aigua
líquid-
vapor
30400 89 10.4 237.6 0.60 8 7.40 135 154.1 6 40 7.10 No
11 T-101 E-105 DME vapor 54545 46 10.3 17.9 16 0.90 15.10 268 303.2 12 40 10.35 No
12 E-105 V-101 DME líquid 54545 46 10.3 668 0.90 0.90 0 107 128.2 5 40 6.55 No
13 P-102 Línia15 DME líquid 54545 46 11.4 668 0.20 0.20 0 107 128.2 5 40 6.55 No
14 Línia 15 T-101 DME líquid 39394 46 11.4 668 0.20 13 12.80 91 102.3 4 40 6 No
15 Línia 13 TK-102 DME líquid 15151 46 11.4 668 0.20 0 0.20 57 62.7 2 1/2 40 5.15 No
16 T-101 Línia 17 MeOH,
aigua
líquid 44311 153 10.5 615.3 0.20 0.20 0 112 128.2 5 40 6.55 Sí
Taula 8.6.1. Llistat de canonades de la planta



Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 20/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11


Línia
Extrems de línies
Fluid

Estat
Operació
H1 (m)

H2
(m)

H ∆
(m)

D.interior
calculat
(mm)

D.interior
comercial
(mm)

Mida
nominal
(in)

Schedule

Gruix
(mm)

Aïllament

de

a
Cabal
(kg/h)

(ºC)

Pressió
(bar)
Densitat
(kg/m^3)
17 E-104 T-101 MeOH,
aigua
vapor 29063 153 7.4 614.1 0.60 3 2.40 37 40.9 1 1/2 40 3.70 Sí
18 Línia 17 T-102 MeOH,
aigua
líquid 15249 139 7.4 622.9 0.20 8 7.80 65 77.9 3 40 5.50 Sí
19 T-102 E-107 metanol vapor 28606 121 7.3 686.2 16 0.70 15.30 31 35.1 1 1/4 40 3.55 Sí
20 E-107 V-102 metanol líquid 28606 121 7.3 686.2 0.70 0.70 0 77 77.9 3 40 5.50 Sí
21 P-103 Línia 3a metanol líquid 28606 121 9 687.8 0.20 0.20 0 77 77.9 3 40 5.50 Sí
22 Línia 3a T-102 metanol líquid 19378 121 7.3 686.2 0.20 13 12.80 63 77.9 3 40 5.50 Sí
23 T-102 Línia 24 aigua líquid 27486 167 7.6 900.6 0.20 0.20 0 66 77.9 3 40 5.50 Sí
24 E-106 T-102 aigua vapor 21467 167 7.6 900.6 0.60 3 2.40 24 26.6 1 40 3.40 Sí
25 Línia 24 E-108 aigua líquid 6019 167 7.6 900.6 0.20 0.60 0.40 31 35.1 1 1/4 40 3.55 Sí
26 E-108 TK-103 aigua líquid 6019 50 1.2 988 0.60 0 0.60 29 35.1 1 1/4 40 3.55 No
Taula 8.6.2. Continuació del llistat de canonades de la planta


En les taules anteriors es considera que l’alçada zero és relativa i que equival a una alçada de 0.30 metres. Per tant totes les
canonades que segons les taules anteriors que tinguin una alçada 0 significa que sí que tindran una alçada determinada, la de
0.30m. Això es fa per simplificar degut a que les canonades mai estan tocant al terra directament, sinó que sempre hi ha d’haver
una alçada per a poder fer canvis dels equips, per poder fer reparacions, etc.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 21/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
8.7. Disseny de les bombes

Abans de dissenyar les bombes cal saber quina és la seva disposició en
l’espai, que es fa gràcies al layout i al plot plan i fer el càlcul hidràulic de les
canonades per saber la velocitat del fluid i les dimensions d’aquestes. Les
bombes han estat dissenyades amb els recorreguts més curts possibles i es
menyspreen les pèrdues menors que es troben al sistema. Sabent com estan
disposades, les distàncies, alçades i d’altres paràmetres es passa a fer el seu
disseny. Els passos seguits per dissenyar les bombes es troben detallats a
l’annex.

Per a cada bomba cal especificar les dades d’operació; que són el cabal, la
pressió, la densitat, la viscositat i d’altres dades com el tipus de fluid i el seu
estat químic. També cal tindre en compte la seva alçada i distància en el
sistema.

A partir de la densitat del corrent on es troba la bomba que s’està estudiant, la
diferència de pressions i el cabal màssic que ha d’impulsar es pot calcular el
treball (W) teòric que hauria de realitzar la bomba. Quan es té calculat el treball
teòric es suposa que les bombes dissenyades tenen un rendiment del 0.6 i es
calcula el treball real que hauria de fer la bomba per assolir les condicions
desitjades.

Finalment cal calcular el NPSH requerit de la bomba i d’aquesta manera ja es
tenen totes les característiques bàsiques de l’equip per poder seleccionar una
bomba i poder estimar el seu preu per a realitzar la avaluació econòmica.

A continuació s’adjunta una taula recull de les dades més importants de l’equip.
Als annexes hi ha l’exemple de càlcul d’aquests valors.

Bomba Línia
entrada
Línia
sortida
Fluid Estat Cabal
(kg/s)

(ºC)
P.ent
(bar)
P.sort
(bar)
P ∆
(bar)
Densitat
(kg/m
3
)
P-101 1 2 metanol líquid 5.88 25 1 15.5 14.5 787.1
P-102 12 13 DME líquid 15.2 46 10.88 11.40 0.52 688
P-103 20 21 metanol líquid 7.9 121 7.3 9 1.7 687
P-104 3a 3b metanol líquid 2.6 121 9 15.5 6.5 687.8
Taula 8.7.1. Llistat de bombes de la planta

Bomba Viscositat
(Pa·s)
P.vap
(Pa)
H
1

(m)
H
2

(m)
H ∆
(m)
W teòric
(kW)
W real
(kW)
NPSH
A

(m)
P-101 5.48E-4 16941 0 0 0 10.84 18.1 11.1
P-102 1048705 0.5 15.5 15.0 1.2 2.0 6.2
P-103 660308 0.5 15.5 15.0 2.0 3.3 10.7
P-104 2.0E-4 660308 0 0 0 2.4 4.0 35.7
Taula 8.7.2. Continuació Llistat de bombes de la planta


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 22/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
9. Llistat d’equips

Equips P-101 A/B P-102 A/B P-103 A/B P-104 A/B R-101 T-101 T-102 V-101 V-102
MDC acer al
carboni
acer al
carboni
acer al
carboni
acer al
carboni
acer al carboni acer al
carboni
acer al carboni acer al
carboni
acer al
carboni
Potència real(kW) 84.0 2.0 3.7 4.6 - - - - -
Eficiència 0.6 0.6 0.6 0.6 - - - - -
Tipus Centrífuga Centrífuga Centrífuga Centrífuga PBR Destil·lació Destil·lació Process
vessel
Process
vessel
Temperatura (ºC) 25 46 121 121 250 364 46 153 121 167 46 121
P. entrada (bar) 1 10.88 7.3 9 14.7 - - - -
P. sortida (bar) 15.5 11.40 9 15.5 13.9 - - - -
Diàmetre (m) - - - - 2.00 1.47 1.69 1.80 1.45
Diferència d’altura 12.2 12.2 0.00 0.00 - - - - -
Altura/longitud (m) - - - - 10 16 16 5.41 4.35
Orientació - - - - Horitzontal Vertical Vertical Horitzontal Horitzontal
Característiques
internes
- - - - Conté un llit de
catalitzador
26 plats,
Separació
0,5-0,6 m
26 plats,
Separació 0,5-
0,6 m
- -
P. operació (barg) - - - - - 10.3 7.3 10.3 7.3
Taula 9.1. Llistat d’equips

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 23/84
Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Equips E-101 E-102 E-103 E-104 E-105 E-106 E-107 E-108
Calor bescanviada (kW) 826 10918 504 6566 6945 13339 8424 2890
Àrea 60 208 69 161 1137 487 131 208
Fase Líquid-líquid Líquid-gas Gas-líquid Líquid-gas Gas-líquid Líquid-gas Gas-líquid Líquid-líquid
Zona carcassa
T. entrada 45 85 278 153 46 167 121 167
T. sortida 85 250 100 153 46 167 121 50
Pressió (bar) 15.1 15.2 13.8 10.5 10.3 7.6 7.3 7.6
MOC Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Zona tubs
T. entrada 364 198 32 198 32 135 32 32
T. sortida 278 188 42 188 42 145 42 42
Pressió (bar) - - - - - - - -
MOC Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Acer al
carboni
Taula 9.2. Continuació Llistat d’equips

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 24/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
10. Avaluació econòmica del projecte

Tot seguit es farà una estimació per indicar si el projecte estudiat (producció de
DME a partir del metanol) és econòmicament rendible.

A fi de realitzar aquesta estimació, comentar que el mètode de càlcul utilitzat és
el Valor Actual Net (VAN). S’ha escollit el VAN i no cap altre mètode
d’estimació econòmica degut a què el VAN t’assegura si un projecte és viable
econòmicament (VAN positiu o 0) o bé, si cal rebutjar-lo (VAN negatiu).

La fórmula general del VAN seguida ha estat:

=
+
+ − =
i
i
i
i
o
k
CF
I VAN
1
1 ) (

On:
I
o
és la inversió total
CF és el flux de caixa anual
i són els anys de vida útil de la planta
k és el cost d’oportunitat

De la fórmula anterior, comentar que a fi de poder realitzar l’anàlisi econòmic
s’ha estimat la vida útil de la planta en 20 anys, amb tres anys per a la seva
posada en marxa. A més, el cost d’oportunitat escollit ha estat del 13.5% (font:
Alabart Córdoba, Joan Ramon) i l’amortització de la planta s’ha fet mitjançant el
mètode lineal amb en un període de temps de 10 anys.

A més, afegir que els avantatges que proporciona el VAN per la definició
matemàtica donada anteriorment és que es treballa amb costos fixos, es dona
un límit clar entre invertir o no en el projecte i que el cost d’oportunitat ve donat
pel mercat financer. Per tant, en el cas que el VAN fos negatiu no solament els
fluxos de caixa seran més grans que la inversió inicial, sinó que el capital
invertit es remunerarà com a mínim al cost k i indica la riquesa dels inversors
en l’actualitat.

Un cop es fixen aquestes suposicions, es calcula el cost de la inversió rellevant
necessària, les necessitats de treball, els costos totals d’operació, els ingressos
obtinguts i finalment els fluxos de caixa (CF) anuals proporcionats pel projecte.
Comentar que a fi de simplificar els càlculs, s’han considerat els CFs constants
a partir del primer any on la planta ja es trobava amortitzada.

Finalment, un cop s’ha estimat els valors de tots els paràmetres anteriors, els
quals es troben detallats de forma extensa a l’annex de l’informe, solament
queda calcular el VAN.

Per tant, seguidament, es mostra mitjançant una taula resum els diferents
valors dels paràmetres econòmics estimats.

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 25/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Any Capital fix Capital de treball BDI Amortització Cash Flow VAN anual
1
4,00 - - - -4,00 -3,524
2
2,50 - - - -2,50 -1,941
3
0,705 - - - -0,705 -0,482
4
0,800 39,8 0,720 39,7 23,9
5
0,461 39,8 0,720 40,1 21,3
6
0,000 39,8 0,720 40,5 19,0
7
39,8 0,720 40,5 16,7
8
39,8 0,720 40,5 14,7
9
39,8 0,720 40,5 13,0
10
39,8 0,720 40,5 11,4
11
39,8 0,720 40,5 10,1
12
39,8 0,720 40,5 8,87
13
39,8 0,720 40,5 7,81
14
40,3 40,3 6,84
15
40,3 40,3 6,03
16
40,3 40,3 5,31
17
40,3 40,3 4,68
18
40,3 40,3 4,12
19
40,3 40,3 3,63
20
40,3 40,3 3,20
21
40,3 40,3 2,82
22
40,3 40,3 2,48
23
40,3 40,3 2,19
24
40,3 40,3 1,93
TOTAL 7,20 1,261 720 7,20 719 184
Taula 10.1. Estudi econòmic de la planta

Per tant, tal i com s’extreu de la taula anterior, el VAN del projecte estudiat és
positiu (184 MM$). Llavors, degut a aquest valors, es conclou dient que si que
és rendible invertir en la realització del projecte estudiat.

11. Conclusions

• La planta de producció de DME es localitzarà en un site al polígon
petroquímic de Tarragona.
• S’ha fet la distribució de la planta (Plot Plan) tenint en compte les distancies
mínimes entre equips que fixa la legislació.
• S’ha fet un estudi dels diferents sistemes de control necessaris pel correcte
funcionament de la planta (P&ID).
• S’han dimensionat els diferents equips de la planta per a un correcte
funcionament del procés i garantir la producció desitjada.
• S’han estimat les necessitats de servei de la planta (electricitat, aigües
residuals, vapor d’aigua).
• La planta estudiada és rentable des del punt de vista econòmic (VAN=184
MM$).
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 26/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
12. Bibliografia

[6.1]
Normativa MIE APQ-I.
[8.1]
Analysis, synthesis and design of chemical processes, Turton, R., Bailie,
R.C, Whiting, W.B. West Virginia Univ., Morgantown (United States) Prentice
Hall, 1998. 3ª edició: 2009.
[8.2]
Applied fluid mechanics, Mott, Robert L., Upper Saddle River : Prentice-
Hall, cop. 2000

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 27/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Annex

I) Fitxes de seguretat dels productes químics

FITXA DE DADES DE SEGURETAT
Planta: Metanol Zona de treball: zona 1 Revisió: 22/09/10
NºCAS: 67-56-1

Nº EINECS (CE): 200-659-6
IDENTIFICACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA I DE LA SOCIETAT

METANOL

Incolor, transparent, volàtil i combustible.
PERILLS PER A PERSONES I MEDI AMBIENT
(R11):TÒXIC
(R 23/24/25):FÀCILMENT INFLAMABLE
PROTECCIÓ DURANT LA MANIPULACIÓ

(S-36/37): Utilitzar indumentària i guants de protecció adequats.
(S 7): Mantenir el recipient ben tancat.
(S16): Conservar allunyat de tota flama o font d’espurna.
(S 45): En cas d’accident o malestar, acudir immediatament al metge.


ACTUACIÓ EN CAS D’ EMERGÈNCIA
Agent extintor: pols, espuma resistent a l’alcohol, aigua en grans quantitats,
CO
2.
Mantenir freds els bidons i altres instal·lacions ruixant amb aigua.
MESURES DE PRIMERS AUXILIS
Ulls: Rentar amb abundant aigua al menys durant 15 minuts.
Pell: Rentar a fons amb aigua, treure la roba contaminada.
Ingestió: Provocar vòmit en persones conscients.
Inhalació: Aire net, repòs.
PROPORCIONAR ASSISTÈNCIA MÈDICA
ACTUACIÓ DAVANT FUITES O ABOCAMENTS
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 28/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
La substància presenta una baixa toxicitat pels organismes aquàtics i
terrestres.
No tirar al clavegueram.




MESURES DE LLUITA CONTRA INCENDIS
MEDIS D’EXTINCIÓ ADEQUATS
- Incendi petit: pols, anhídrid carbònic, halons, aigua polvoritzada,
espuma regular.
-Incendi major: aigua polvoritzada, espuma (resistent a l’ alcohol
amb sistema dosificador d’espuma al 3% o 6%).


MEDIS D’ EXTINCIÓ A EVITAR
Si cremen grans quantitats de metanol: aigua (raig tancat) és ineficaç per a
l’extinció.
PRODUCTES DE DESCOMPOSICIÓ PERILLOSOS
Gasos/vapors tòxics: monòxid i diòxid de carboni i formaldehid.
INSTRUCCIONS
El metanol crema amb una flama neta i incolora que casi és invisible a la llum
del dia.
Col·locar-se del costat del vent, delimitar la zona de perill.
Concentracions de metanol superiors al 25% en aigua poden tornar-se a
encendre’s.
Refredar dipòsits amb aigua polvoritzada/portar a lloc segur.
Tenir en compte els líquids d’extinció tòxics.
Moderar l’ús d’aigua, si és possible contenir-la.
EQUIP DE PROTECCIÓ ESPECIAL PELS BOMBERS
Dur equip de respiració autònom de pressió positiva amb careta
completa; portar roba de protecció adequada.
L’equip de protecció estructural contra incendis no és eficaç contra
el metanol.
No trepitjar tolls de metanol abocat, que poden incendiar-se
emetent flames invisibles.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 29/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
FITXA DE DADES DE SEGURETAT
Planta: DME Zona de treball: zona 2 Revisió: 22/09/10
NºCAS: 115-10-6

Nº EINECS (CE): 204-065-8
IDENTIFICACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA I DE LA SOCIETAT

DIMETIL ÈTER (DME)

Gas incolor, amb olor típic.
PERILLS PER A PERSONES I MEDI AMBIENT

(R12): Extremadament inflamable.
PROTECCIÓ DURANT LA MANIPULACIÓ

(S 9): Conservar el recipient en lloc ben ventilat.
(S16): Conservar allunyat de tota flama o font d’espurnes. No fumar.
(S 33): Evitar l’acumulació de càrregues electrostàtiques.
ACTUACIÓ EN CAS D’ EMERGÈNCIA
Agent extintor: pols, espuma resistent a l’alcohol, aigua en grans quantitats,
CO
2.
Mantenir freds els bidons i altres instal·lacions ruixant amb aigua.
MESURES DE PRIMERS AUXILIS
Ulls: Rentar amb abundant aigua al menys durant 15 minuts.
Pell: Per exposició amb el líquid rentar l’àrea amb aigua tèbia que no excedeixi
els 41ºC. En cas d’exposició massiva treure l’aigua contaminada i dutxar-se
amb aigua tèbia.
Ingestió: No provocar el vòmit.
Inhalació: Portar a l’aire fresc. Si no respira fer la respiració assistida. Si respira
difícilment donar oxigen. Demanar assistència mèdica.
Avisar al metge si s’ha vist afectat el sistema nerviós central.

ACTUACIÓ DAVANT FUGUES O ABOCAMENTS
Evitar la descàrrega a l’atmosfera.
No es coneixen danys ecològics causats per aquest producte.







Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 30/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
MESURES DE LLUITA CONTRA INCENDIS
MEDIS D’EXTINCIÓ ADEQUATS
-Danys especials: Flota a l’aigua i pot tornar-se a encendre. El
vapor és més pesat que l’aire i s’estén pel terra i pels conductes
de ventilació, és possible la ignició a distància
- Agents d’extinció: Escuma, pols química i diòxid de carboni. La
pols o la terra només per incendis petits.
MEDIS D’ EXTINCIÓ A EVITAR
Raig d’aigua.

PRODUCTES DE DESCOMPOSICIÓ PERILLOSOS
Si s’escalfa en presència de peròxids.

INSTRUCCIONS
-Si és possible detenir la fuga del producte
-Treure els recipients a l’exterior i refredar-los amb aigua polvoritzada.
-No extingir la fuga de gas bullint si no és absolutament necessari. Es pot
produir la reignició espontània explosiva.
-No permetre que la temperatura dels cilindres d’emmagatzematge superi els
52ºC.
EQUIP DE PROTECCIÓ ESPECIAL PELS BOMBERS

Utilitzar equips de respiració autònoms de pressió positiva i roba de
protecció química.


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 31/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
II) Propietats físiques i termoquímiques dels compostos del procés

Propietats físiques i termoquímiques del Dimetil èter
Fórmula molecular C
2
H
6
O
Pes molecular 46,07 Pressió de vapor
(-27,3ºC)
1 Bar
Temperatura d’ebullició -27,3ºC Temperatura
crítica
127,1ºC
Temperatura de fusió -123,5ºC Pressió crítica 53,7 Bar
Densitat del líquid 668 kg/m
3
Entalpia
d’evaporació
(Tmin -141,4ºC)
2,60 J/kmol
Densitat del gas (1 Bar,
-27,3)
1,97 kg/m3 Entalpia de
formació (25ºC)
-184,1 kJ/mol
Capacitat calorífica
(Tmin -141,4ºC)
98,4 J/(mol*K) Entalpia de
combustió
-1328,4 kJ/mol
Capacitat calorífica
(Tmax -23ºC)
103,14 J/(mol*K)
Informació important relacionada amb la seguretat industrial
Punt d’inflamació -41,1ºC Frases de risc
LIE 3% R12 Extremadament
inflamable
LSE 27%
Temperatura
d’autoignició
235ºC
Taula II.1. Propietats del DME

Propietats físiques i termoquímiques del Metanol
Fórmula molecular CH
3
OH
Pes molecular 32,04 Pressió de vapor
(64,7ºC)
1 Bar
Temperatura
d’ebullició
64,7ºC Temperatura
crítica
239,5ºC
Temperatura de fusió -97,9ºC Pressió crítica 80,8 Bar
Densitat del líquid (1
Bar, 20ºC)
790 kg/m3 Entalpia
d’ebullició (Tmin
-97,9)
4,38 J/kmol
Densitat relativa del
gas
1,1 Entalpia de
formació (25ºC)
-201 kJ/mol
Capacitat calorífica
del gas (1 bar, 27ºC)
81,5 J/(mol*K) Entalpia de
combustió
-638,2 kJ/mol
Informació important relacionada amb la seguretat industrial
Punt d’inflamació 12ºC Frases de risc
LIE 6%vol R11 Fàcilment inflamable
LSE 36%vol R23/R24/R25 Tòxic per inhalació,
ingestió i contacte amb
la pell.
Temperatura
d’autoignició
464ºC R39/R23/R24/R25 Perill d’efectes
irreversibles per les
causes anteriors.
Taula II.2. Propietats del metanol
[II.1]
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 32/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Propietats físiques i termoquímiques de l’aigua
Fórmula molecular H
2
O
Pes molecular 18 Conductivitat
tèrmica gas (1
bar, 15ºC)
0,61 W/(m*K)
Temperatura d’ebullició 100ºC Pressió de vapor
(100ºC)
1 Bar
Temperatura de fusió 0ºC Temperatura
crítica
374,1ºC
Densitat del líquid (1 Bar, 27ºC) 996 kg/m3 Pressió crítica 220,6 Bar
Densitat del gas (1 bar, 100ºC) 0,59 kg/m3 Entalpia de
vaporització
(0ºC)
4,47 J/kmol
Capacitat calorífica del líquid
(1 bar, 27ºC)
75,3 J/(mol*K) Entalpia de
formació
-241,8 J/mol
Capacitat calorífica del gas
(1 Bar, 100ºC)
37,4 J/(mol*K)
Taula II.3. Propietats de l’aigua
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 33/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III) Fitxes d’especificació dels equips

III.1. Columnes de destil·lació


Fabricant Columna de destil·lació DME
Paràmetres de disseny
Volatilitat relativa mitjana 37,8
Nmin, nombre mínim
d’etapes
8,40
N, nombre d’etapes
teòriques
16.7
Nplats, nombre de plats 26
Rmin, reflux mínim 1,97
r, reflux 2,70
H, alçada (m) 16,0
Dt, diàmetre (m) 1,97
Condicions d’operació
Pressió (bar) 10,3
Temperatura cap (ºC) 46
Temperatura fons (ºC) 153
Densitat vapor (kg/m3) 1,97

NO. Unitats Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Per
Data 17/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 1 De 2
Taula III.1.1. Fitxa d’especificació de la columna de destil·lació de DME
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 34/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

Fabricant Columna de destil·lació
Metanol - Aigua
Paràmetres de disseny
Volatilitat relativa mitjana 2.88
Nmin, nombre mínim
d’etapes
8.40
N, nombre d’etapes
teòriques
16.8
Nplats, nombre de plats 26
Rmin, reflux mínim 1.1
r, reflux 1.50
H, alçada (m) 16.0
Dt, diàmetre (m) 1.69
Condicions d’operació
Pressió (bar) 7.3
Temperatura cap (ºC) 121
Temperatura fons (ºC) 167
Densitat vapor (kg/m3) 13.10

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 17/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 2 De 2
Taula III.1.2. Fitxa d’especificació de la columna de destil·lació de metanol

III.2. Reactor químic

Fabricant Reactor PBR
Acer al carboni
Temperatura (ºC) Pressió (bar)
Línies de procés 6, Entrada 154 14.7
7, Sortida 364 13.9
Paràmetres de dimensionament
Volum del reactor (m
3
) 31.5
Longitud (m) 10
Diàmetre (m) 2.00
Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 18/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 1 De 1
Taula III.2.1. Fitxa d’especificació del reactor


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 35/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III.3. Bescanviadors de calor

III.3.1. Bescanviador líquid – líquid (E-101)

Fluid procés Fluid auxiliar
nom Metanol Sortida reactor
Cabal total (kg/s) 8.44 -
Cabal de líquid (kg/s) 8.44 -
Cabal de vapor (kg/s) 0.00 -
Temperatura (E/S) (ºC) 45 84 364 278
Pressió d’operació (bar) 15.2 -
Propietats del líquid
Calor específic (Cp) (J/kg*K) 2510 4180
Propietats del vapor
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - -
Calor latent vaporització (kJ/kg) 1100 2257
Paràmetres de disseny
Calor bescanviat (Q) (kW) 826
Temperatura mitja logarítmica
(∆T
ML
) (ºC)
256
Coeficient global (W/m
2
K)
transferència de calor (U
o
)
60
Àrea de la unitat (At) (m
2
) 60
Nombre de tubs (Nt) 103

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 1 De 8
Taula III.1. Fitxa d’especificació del 1r bescanviador
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 36/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III.3.2. Bescanviador líquid – gas (E-102)

Fluid procés Fluid auxiliar
nom Metanol mps
Cabal total (kg/s) 8.44 -
Cabal de líquid (kg/s) 8.44 -
Cabal de vapor (kg/s) 0.00 -
Temperatura (E/S) (ºC) 155 250 270 260
Pressió d’operació (bar) 15.2 -
Propietats del líquid
Calor específic (Cp) (J/kg*K) 2510 4180
Entalpia metanol líquid (J/kg) 49447 -
Propietats del vapor
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - -
Entalpia metanol gas (J/kg) 143727 -
Calor latent vaporització (kJ/kg) 1100 2257
Paràmetres de disseny
Calor bescanviat (Q) (kW) 10918.20
Temperatura mitja logarítmica
(∆T
ML
) (ºC)
51
Coeficient global (W/m
2
K)
transferència de calor (U
o
)
1140
Àrea de la unitat (At) (m
2
) 208
Nombre de tubs (Nt) 356

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 2 De 8
Taula III.2. Fitxa d’especificació del 2n bescanviador
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 37/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III.3.3. Bescanviador gas – gas (E-103)

Fluid procés Fluid auxiliar
nom DME-Metanol-aigua Cooling water
Cabal total (kg/s) 8.44 -
Cabal de líquid (kg/s) 0.00 -
Cabal de vapor (kg/s) 8.44 -
Temperatura (E/S) (ºC) 278 100 32 42
Pressió d’operació (bar) 13.8 -
Propietats del líquid
Calor específic (Cp) (J/kg*K) 2510 4180
Propietats del vapor
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - -
Entalpia DME gas (J/kg) -13978.16 -
Entalpia Metanol gas (J/kg) -96027.15 -
Entalpia Aigua gas (J/kg) -120466
Calor latent vaporització (KJ/kg) 1100 2257
Paràmetres de disseny
Calor bescanviat (Q) (kW) 503.63
Temperatura mitja logarítmica
(∆T
ML
) (ºC)
135
Coeficient global (W/m
2
K)
transferència de calor (U
o
)
60
Àrea de la unitat (At) (m
2
) 69
Nombre de tubs (Nt) 118

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 3 De 8
Taula III.3. Fitxa d’especificació del 3r bescanviador
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 38/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III.3.4. Bescanviador tipus reboiler (E-104)

Fluid procés Fluid auxiliar
nom Metanol-aigua mps
Cabal total (kg/s) 8.07 -
Cabal de líquid (kg/s) 8.07 -
Cabal de vapor (kg/s) 0.00 -
Temperatura (E/S) (ºC) 153 153 198 188
Pressió d’operació (bar) 10.5 -
Propietats del líquid
Calor específic (Cp) (J/kg*K) 2510 -
Entalpia ebullició metanol(kJ/kg) 356.4 -
Entalpia ebullició aigua (kJ/kg) 1509.93 -
Propietats del vapor
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - -
Calor latent vaporització 1100 2257
Paràmetres de disseny
Calor bescanviat (Q) (kW) 6565.66
Temperatura mitja logarítmica
(∆T
ML
) (ºC)
40
Coeficient global (W/m
2
K)
transferència de calor (U
o
)
1140
Àrea de la unitat (At) (m
2
) 161
Nombre de tubs (Nt) 276

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 4 De 8
Taula III.4. Fitxa d’especificació del 4t bescanviador
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 39/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III.3.5. Bescanviador gas – líquid (E-105)

Fluid procés Fluid auxiliar
nom DME Cooling water
Cabal total (kg/s) 15.15 -
Cabal de líquid (kg/s) 0.00 -
Cabal de vapor (kg/s) 15.15 -
Temperatura (E/S) (ºC) 46 46 32 42
Pressió d’operació (bar) 10.3 -
Propietats del líquid
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - 4180
Propietats del vapor
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - -
Entalpia d’ebullició (kJ/kg) 460 -
Paràmetres de disseny
Calor bescanviat (Q) (kW) 6945.40
Temperatura mitja logarítmica
(∆T
ML
) (ºC)
8
Coeficient global (W/m
2
K)
transferència de calor (U
o
)
850
Àrea de la unitat (At) (m
2
) 1137
Nombre de tubs (Nt) 1950

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 5 De 8
Taula III.5. Fitxa d’especificació del 5è bescanviador
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 40/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III.3.6. Bescanviador tipus reboiler (E-106)

Fluid procés Fluid auxiliar
Nom Aigua mps
Cabal total (kg/s) 5.96 -
Cabal de líquid (kg/s) 5.96 -
Cabal de vapor (kg/s) 0.00 -
Temperatura (E/S) (ºC) 167 167 135 145
Pressió d’operació (bar) 7.6
Propietats del líquid
Calor específic (Cp) (J/kg*K) 4180 -
Propietats del vapor
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - -
Entalpia d’ebullició (kJ/kg) 2257 -
Paràmetres de disseny
Calor bescanviat (Q) (kW) 13339.24
Temperatura mitja logarítmica
(∆T
ML
) (ºC)
26.7
Coeficient global (W/m
2
K)
transferència de calor (U
o
)
1140
Àrea de la unitat (At) (m
2
) 487
Nombre de tubs (Nt) 835

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 6 De 8
Taula III.6. Fitxa d’especificació del 6è bescanviador
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 41/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III.3.7. Bescanviador gas – líquid (E-107)

Fluid procés Fluid auxiliar
nom Metanol Cooling water
Cabal total (kg/s) 7.95 -
Cabal de líquid (kg/s) 0.00 -
Cabal de vapor (kg/s) 7.95 -
Temperatura (E/S) (ºC) 121 121 32 42
Pressió d’operació (bar) 7.3 -
Propietats del líquid
Calor específic (Cp) (J/kg*K) 2510 4180
Propietats del vapor
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - -
Entalpia d’ebullició (kJ/kg) 1100 2257
Paràmetres de disseny
Calor bescanviat (Q) (kW) 8423.71
Temperatura mitja logarítmica
(∆T
ML
) (ºC)
84
Coeficient global (W/m
2
K)
transferència de calor (U
o
)
850
Àrea de la unitat (At) (m
2
) 131
Nombre de tubs (Nt) 225

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 7 De 8
Taula III.7. Fitxa d’especificació del 7è bescanviador
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 42/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III.3.8. Bescanviador líquid – líquid (E-108)

Fluid procés Fluid auxiliar
Nom Aigua Cooling water
Cabal total (kg/s) 5.96
Cabal de líquid (kg/s) 5.96
Cabal de vapor (kg/s) 0.00
Temperatura (E/S) (ºC) 167 50 32 42
Pressió d’operació (bar) 7.6 -
Propietats del líquid
Calor específic (Cp) (J/kg*K) 4180 4180
Entalpia aigua (kJ/kg) 489.06 -
Propietats del vapor
Calor específic (Cp) (J/kg*K) - -
Entalìa d’ebullició aigua (kJ/kg) 2257 2257
Paràmetres de disseny
Calor bescanviat (Q) (kW) 2890.42
Temperatura mitja logarítmica
(∆T
ML
) (ºC)
55.2
Coeficient global
transferència de calor (U
o
)
(W/m
2
K)
280
Àrea de la unitat (At) (m
2
) 208
Nombre de tubs (Nt) 356

Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 8 De 8
Taula III.8. Fitxa d’especificació del 8è bescanviador

III.4. Recipients de procés o drums


Fabricant V-101 V-102
Situació Cap de columna DME Cap de columna Metanol-
aigua
Volum (m
3
) 13.8 7.2
Longitud (m) 5.41 4.35
Diàmetre (m) 1.80 1.45
Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 17/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 1 De 1
Taula III.4.1. Fitxa d’especificació dels vessels
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 43/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
III. 5. Tancs d’emmagatzematge

III.5.1. Tancs atmosfèrics de metanol


Fabricant Tanc de metanol (TK-01)
Pressió d’operació (bar) 1
Temperatura d’emmagatzematge (ºC) 25
Volum total del tanc 2300
Diàmetre del tanc 6.05
Altura del tanc 20
Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 18/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 1 De 5
Taula III.5.1.1. Fitxa d’especificació del primer tanc de metanol


Fabricant Tanc de metanol (TK-02)
Pressió d’operació (bar) 1
Temperatura d’emmagatzematge (ºC) 25
Volum total del tanc (m
3
) 2300
Diàmetre del tanc (m) 6.05
Altura del tanc (m) 20
Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 18/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 2 De 5
Taula III.5.1.2. Fitxa d’especificació del segon tanc de metanol

III.5.2. Tancs a pressió de dimetil èter


Fabricant Tanc de DME (TK-01)
Pressió d’operació (bar) 14
Temperatura d’emmagatzematge (ºC) 46
Volum total del tanc (m
3
) 4000
Diàmetre del tanc (m) 7.98
Altura del tanc (m) 20
Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 19/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 3 De 5
Taula III.5.2.1. Fitxa d’especificació del primer tanc de DME
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 44/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

Fabricant Tanc de DME (TK-02)
Pressió d’operació (bar) 14
Temperatura d’emmagatzematge (ºC) 46
Volum total del tanc (m
3
) 4000
Diàmetre del tanc (m) 7.98
Altura del tanc (m) 20
Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 19/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 4 De 5
Taula III.5.2.2. Fitxa d’especificació del segon tanc de DME

III.5.3. Tanc d’aigua de rebuig


Fabricant Tanc d’aigua de rebuig (TK-01)
Pressió d’operació Atmosfèrica
Temperatura d’emmagatzematge Ambient
Volum total del tanc 4000
Diàmetre del tanc 7.98
Altura del tanc 20
Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 19/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full 5 De 5
Taula III.5.3.1. Fitxa d’especificació del tanc d’aigua de rebuig

III.6. Bombes

Paràmetres P-101 P-102 P-103 P-104
Fluid Metanol DME Metanol Metanol
Estat d’agregació Líquid Líquid Líquid Líquid
Cabal màssic (kg/s) 5.88 15.2 7.9 2.6
∆P (bar) 14.5 0.52 1.7 6.5
∆H (m) 0 15.0 15.0 0
Potència real (60%)
(kW)
18.1 2.0 3.3 4.0
NSPH
A
(m) 11.1 6.2 10.7 35.7
Propietats necessàries
Densitat (kg/m3) 787.1 688 687 687.8
Pressió de vapor (Pa) 16941 1048705 660308 660308
Per Universitat Rovira i Virgili
Departament d’Enginyeria Química
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química
Data 30/12/2010
Revisió Per Comprovació Data

Full
1
De
1
Taula III.6.1. Fitxa d’especificació de les bombes
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 45/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
IV) Càlcul de les distàncies entre equips i altres elements

Considerant que tant el DME com el metanol són productes de classe A2 es
calculen les diverses distàncies que ha d’haver-hi entre els equips, els equips i
la tanca, les zones de descàrrega, les zones de bombeig, etc.

La cubeta rectangular de DME té unes dimensions de 49.9 i 34.7 metres.
La cubeta de MeOH, també rectangular, té unes dimensions de 36.25 i 27.5 m.
El diàmetre del reactor és de: 1.06 metres
El diàmetre de la columna de destil·lació de DME, metanol i aigua és 1.47 m
El diàmetre de la columna de destil·lació de metanol i aigua és de: 1.69 m
El diàmetre del dipòsit V-101: 1.80 m
El diàmetre del dipòsit V-102: 1.45 m

A partir de la següent taula de la normativa MIE APQ
[IV.1]
I es miren algunes de
les distàncies.

1. Unidades de proceso.

2. Estaciones de bombeo y compresores

3.1. Recipientes de almacenamiento.
Clase A (Paredes del tanque).
3.2. Recipientes de almacenamiento.
Clase B (Paredes del tanque).
3.3. Recipientes de almacenamiento.
Clase C (Paredes del tanque).
3.4. Recipientes de almacenamiento.
Clase D (Paredes del tanque).

4.1. Cargaderos. Clase A.
4.2. Cargaderos. Clase B.
4.3. Cargaderos. Clases C y D.

5. Balsas separadoras.

6. Zonas de fuego abierto.

7. Edificios administrativos y sociales,
laboratorios, talleres, almacenes y otros
edificios independientes.

8. Estaciones de bombeo de agua
contra incendios.

9. Vallado de la planta.

10. Límites de propiedades exteriores en
las que pueda edificarse y vías de
comunicación públicas.

11. Locales y establecimientos
exteriores de pública concurrencia.

Taula IV.1. Taula II-1 de la normativa MIE APQ I. Distància en metres entre les
instal·lacions fixes de superfície en emmagatzematge amb capacitat superior a 50000 m
3
.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 46/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
A) Coeficients de reducció i coeficients multiplicadors

Per calcular les distàncies entre les instal·lacions s’ha de tindre en compte els
factors reductors i multiplicadors, que fan variar en certa mesura les distàncies
inicials trobades per la Taula A.1. A continuació s’explica com s’han trobat.

Per calcular el primer coeficient, que es tracta d’un factor de reducció per
capacitat dels dipòsits es mira la Taula A.2. Però abans d’això, cal saber quina
és la capacitat total dels tancs d’emmagatzematge de productes, és a dir, tant
de DME com de MeOH. Aquesta capacitat és de 12600 m
3
.

Llavors, el primer factor és de 0.90.

Per calcular el segon coeficient, que es tracta d’un factor multiplicador segons
les característiques del producte i de l’emmagatzematge, s’ha de tindre en
compte que el dipòsit d’emmagatzematge de DME està dissenyat per a una
pressió més elevada que l’atmosfèrica (que permeti una pressió de 15 kPa).

Llavors, el segon factor és de 1.50.

Per calcular el tercer coeficient, que es tracta d’un factor reductor segons les
proteccions addicionals que tingui la planta, s’ha de considerar que se’n tenen
dues. Aquests dos sistemes de seguretat consten de sistemes fixos d’aigua
polvoritzada, aplicada mitjançant una entrada connectada permanentment a la
xarxa d’incendis, amb accionament situat a més de 10 metres de la instal·lació
protegida i dissenyats d’acord amb les normes UNE 23501 a UNE 23507.

Llavors, el tercer factor és de 0.50.

Taula IV.2. Quadre II-2 de la MIE APQ I. Coeficients de reducció per capacitat.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 47/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

Taula IV.3. Quadre II-3 de la MIE APQ I. Coeficients multiplicadors segons les
característiques dels productes i de l’emmagatzematge.



Taula IV.4. Quadre II-4 de la MIE APQ I. Reduccions de les distàncies entre instal·lacions
fixes per proteccions addicionals.

B) Càlcul de les distàncies segons la MIE APQ I.

1. Distància mínima entre cubetes de DME i MeOH.

Seguint el Quadre II-5 de la normativa MIE APQ I (Taula A.5.) es troba que la
distància equival a una quarta part de la suma dels diàmetres dels tancs.

( ) ( ) m m D 1 . 14 03 . 14 2 2 98 . 7 2 2 05 . 6
4
1
= = ⋅ ⋅ + ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.1]

La distància entre cubetes és de 14.1 metres. Això és degut a que les dues
substancies emmagatzemades són de la classe A-2 tal i com s’ha comentat
amb anterioritat.
2 Dos o más 0,40
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 48/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

Taula IV.5. Quadre II-5 de la MIE APQ I. Distància entre parets dels recipients.

2. Distància entre la cubeta de DME i la zona de càrrega i descàrrega.

Seguint la Taula II-1de la MIE APQ I (Taula A.1) es troba que la distància entre
ells és de 30 metres.

Per tant, la distància entre la cubeta de DME i la zona de càrrega i descàrrega
aplicant els coeficients reductors i multiplicadors serà de:

m D 3 . 20 50 . 0 50 . 1 90 . 0 30 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.2]

3. Distància entre el tanc de DME i els edificis, concretament, amb el
magatzem.

Es consideren els tres factors explicats anteriorment i es mira la Taula II-1. Es
mira el punt 3.1 amb el 7. La distància és de 60 metres. Però amb els factors
queda una distància de:

m D 5 . 40 50 . 0 50 . 1 90 . 0 60 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.3]

4. Distància entre les cubetes i el tancat.

Es mira el punt 3.1 amb el 9 i es troba que la distància ha de ser de 30 metres.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 49/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Aplicant els factors, la distància mínima entre ells és de:

m D 3 . 20 50 . 0 50 . 1 90 . 0 30 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.4]

5. Distància entre els generadors dièsel i la cubeta de MeOH.

Es mira el punt 3.1 amb el 6 i dóna una distància de 60 metres. Però aplicant
els factors queda:

m D 5 . 40 50 . 0 50 . 1 90 . 0 60 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.5]

6. Distància entre l’EDAR i els generadors dièsel.

Es mira el punt 5 amb el 6 i dóna una distància de 30 metres. Amb els factors
s’obté:

m D 3 . 20 50 . 0 50 . 1 90 . 0 30 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.6]

7. Distància entre la zona de càrrega descàrrega i el reactor.

Es mira el punt 4.1 amb el 1 i la distància és de 60 metres. Aplicant els factors
queda:

m D 5 . 40 50 . 0 50 . 1 90 . 0 60 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.7]

8. Distància entre el dipòsit d’aigua de rebuig i la segona columna de
destil·lació.

Es mira el punt 5 amb el 1 i la distància és de 30 metres. Aplicant els factors
queda:

m D 3 . 20 50 . 0 50 . 1 90 . 0 30 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.8]

9. Distància entre l’estació de bombeig i dipòsit de l’aigua de rebuig.

Es mira el punt 2 amb el 5 i la distància és de 15 metres. Aplicant factors:

m D 2 . 10 50 . 0 50 . 1 90 . 0 15 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.9]

10. Distància entre l’estació de bombeig i el dipòsit d’aigua
contraincendis.

Serà el mateix cas que l’anterior. La distància serà de 10.2 metres.

11. Distància entre l’edifici de bombers i el dipòsit d’aigua contraincendis.

Es mira el punt 5 amb el 7 i la distància és de 20 metres. Aplicant els factors
queda una distància de:

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 50/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
m D 5 . 13 50 . 0 50 . 1 90 . 0 20 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.10]

12. Distància entre l’EDAR i la tanca.

Es mira el punt 9 amb el 5 i cal mirar la nota 9) que diu que la distància màxima
és de 10 metres. Aplicant aquesta normativa s’agafa una distància de 5 metres,
inferior a la màxima i deixant el suficient espai per a que puguin passar
persones i cotxes.

13. Distància entre l’estació de bombeig i la tanca.

Es mira el punt 2 amb el 9 i la distància és de 15 metres. Aplicant els factors
queda que és:

m D 2 . 10 50 . 0 50 . 1 90 . 0 15 = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[III.11]

14. Distància entre els edificis i el tancat.

Segons la normativa la distància mínima ha de ser de 3 metres. Però s’agafa
una distància de 5 metres per a que sigui suficient per a que puguin passar
cotxes si és necessari.

C) Distàncies entre equips

A partir de la Taula A.6
[IV.2]
es miren les distàncies que hi ha entre els diversos
equips de la planta.


Taula IV.6. Taula 18.1. Distància entre les unitats de procés del llibre Seguridad industrial
en plantas químicas y Energeticas.




Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 51/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
1. Distància entre el reactor i la columna de destil·lació.

A partir de la Taula A.6. es mira el punt 1 (reactor) amb el 4 (equips de
destil·lació) i la distància és de 15.2 metres.

En aquest cas no s’apliquen els factors reductors ni multiplicadors ja que no es
tracta de la normativa MIE APQ I.

A partir de la Taula A.7
[IV.3]
es poden veure les distàncies entre altres unitats de
procés.


Taula IV.7. Distàncies entre equips en metres.

2. Distància entre la torre de refrigeració i el reactor.

Mirant la taula A.7. es troba que la distància entre aquests ha de ser de 100
metres. Això és degut als greus problemes de corrosió que podria provocar la
condensació de l’aigua de refrigeració.

D) Altres distàncies no especificades en cap normativa.

1. Distància entre columnes de destil·lació.

Com que no cal que sigui una distància massa gran i tampoc està marcada en
cap normativa s’agafa una distància de 5 metres, suficient per a que els
operaris puguin treballar, pugui passar un cotxe per si cal canviar peces, etc.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 52/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
2. Distància entre la columna de destil·lació de DME, aigua i metanol amb
el dipòsit V-101.

En aquest cas també s’agafa una distància de 5 metres, la suficient per a poder
fer les maniobres necessàries.

3. Distància entre la columna de destil·lació de aigua i metanol amb el
dipòsit V-102.

També s’agafa la mateixa distància que en el cas anterior, de 5 metres.

4. Distància entre el reactor i els dipòsit V-101.

En aquest cas la distancia no ve tabulada per cap norma degut a què no
significa cap risc per a les persones ni per a la pròpia instal·lació. Per tant, la
distancia de separació serà la mínima possible.

5. Distància entre l’EDAR i la torre de refrigeració.

Aquesta distancia serà el més petita possible, ja que la torre de refrigeració
està situada als límits dels terrenys de la planta de producció de DME. No
obstant, aquesta localització sempre haurà de respectar la separació entre el
reactor i la pròpia torre de refrigeració.

6. Distància entre edificis: entre el magatzem i el taller, entre el taller i el
laboratori i entre el laboratori i les oficines.

La normativa no marca cap distància, llavors s’agafa una mida de 5 metres,
suficient per a que puguin passar cotxes i persones entre els edificis.

7. Distància entre els generadors dièsel i el tancat.

Com que la normativa tampoc ho especifica s’agafa una distància de 5 metres.
V) Càlculs del dimensionament de les columnes de destil·lació

Per a fer el dimensionament de les dues columnes que té la planta; la primera
que separa el producte desitjat que és el DME del metanol no reaccionat i de
l’aigua; i la segona que separa l’aigua del metanol per poder recircular-lo com a
matèria primera, es consideren les heurístiques trobades al llibre Turton
[V.1]

A continuació s’exemplifiquen tots els passos, heurístiques i càlculs seguits per
dimensionar la columna de destil·lació binària de metanol i aigua.

V)1. Columna de destil·lació de metanol i aigua.

V)1.1. Buscar les constants d’Antoine i calcular les pressions de vapor.

Tant pel metanol com per l’aigua es busquen les constants d’Antoine pel rang
de pressió i temperatura a la que treballa la columna. Aquestes constants són
trobades al llibre

Vapor–liquid equilibrium data collection
[V.2]
i al Felder
[V.3]

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 53/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

Compost A B C Rang de temperatura
(ºC)
Aigua 8.01767 1715.7 234.268 100 a 265
Metanol 7.87863 1473.11 230.0 -20 a 140
Taula V.1. Constants d’Antoine de l’aigua i el metanol

La temperatura del cap de columna és de 121ºC i la del fons és de 167ºC. Per
tant es donen per vàlides les constants trobades.

Ara cal calcular les pressions de vapor tant pel cap com pel fons de la columna.
S’aplica la següent fórmula, que és la equació d’Antoine.

C T
B
A P
+
− = * log
10
Eq.[V.1]

On P* és la pressió de vapor en mmHg i la T és la temperatura en ºC. Aïllant
per obtenir la pressió de vapor, l’expressió queda de la següent manera.

(
¸
(

¸

+

=
C T
B
A
P 10 * Eq.[V.2]

Substituint els valors de les constants d’Antoine per l’aigua i pel metanol i les
temperatures de cap i de fons de columna s’obtenen les següents pressions de
vapor.

mmHg fons P
mmHg cap P
99 . 14723 10 *
46 . 4805 10 *
230 167
11 . 1473
87863 . 7
1
230 121
11 . 1473
87863 . 7
1
= =
= =
(
¸
(

¸

+

(
¸
(

¸

+


Eq.[V.3]
mmHg fons P
mmHg cap P
44 . 5520 10 *
97 . 1542 10 *
268 . 234 167
7 . 1751
01767 . 8
2
268 . 234 121
7 . 1751
01767 . 8
2
= =
= =
(
¸
(

¸

+

(
¸
(

¸

+


Eq.[V.4]

On el compost 1 és el metanol degut a què és el més volàtil i el compost 2 és
l’aigua al ser el menys volàtil.

V)1.2. Càlcul de les volatilitats relatives

Seguint l’heurística 2
[V.4]
se sap que la volatilitat relativa per mescles ideals és
el quocient entre les pressions de vapor de les dos substàncies. Al numerador
cal posar la substància que tingui la temperatura d’ebullició menor, és a dir, que
sigui més volàtil, i al denominador serà el que sigui menys volàtil. L’equació a
seguir és la següent.

*
*
2
1
P
P
= α Eq.[V.5]

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 54/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Ara es calculen les volatilitats pel cap i fons de la columna. I després cal fer la
mitjana entre elles.

11 . 3
97 . 1542
46 . 4805
*
*
2
1
= = =
cap P
cap P
cap
α Eq.[V.6]

67 . 2
44 . 5520
99 . 14723
*
*
2
1
= = =
fons P
fons P
fons
α Eq.[V.7]

( ) ( ) 88 . 2 67 . 2 11 . 3
5 . 0 5 . 0
= ⋅ = ⋅ =
fons cap
α α α Eq.[V.8]

V)1.3. Càlcul del valor de N
min
.

Seguint l’heurística 7 es calcula el nombre mínim d’etapes seguint l’equació de
Fenske-Underwood.

α ln
1
1
ln
min
(
(
(
(
¸
(

¸

(
¸
(

¸


(
¸
(

¸


=
fons
cap
x
x
x
x
N Eq.[V.9]

On la x és la fracció de la substància més volàtil, que en aquest cas és el
metanol, avaluat al cap i al fons.

La fracció de metanol al cap de la columna és de 0.959 i al fons és de 0.005. A
partir d’aquestes dues dades extretes del balanç de matèria i de volatilitat
mitjana calculada anteriorment es troba:


4 . 8
88 . 2 ln
005 . 0 1
005 . 0
959 . 0 1
959 . 0
ln
ln
1
1
ln
min
=
(
(
(
(
¸
(

¸

(
¸
(

¸


(
¸
(

¸


=
(
(
(
(
¸
(

¸

(
¸
(

¸


(
¸
(

¸


=
α
fons
cap
x
x
x
x
N Eq.[V.10]


A més, a partir de l’heurística 6 se sap que el nombre òptim econòmic d’etapes
obtingut teòricament és el doble de N
min.

Per tant el nombre d’etapes teòriques serà de 16.8, que aproximant per defecte
són 17.

V)1.4. Càlcul del reflux mínim, R
min


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 55/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Per millorar l’eficiència de la separació és imprescindible que existeixi un
corrent de reflux a la columna. A continuació es mostren els càlculs que s’han
fet per estimar-lo.

Aplicant l’heurística 8, es calcula el mínim reflux per mescles binàries o
pseudobinàries considerant que la separació és completa (X
D
=1) i que D/F és
el quocient entre el cabal que surt pel cap i el de l’alimentació. Per tant, sabent
del balanç de matèria que el cabal d’alimentació és de 289 kmol/h i el destil·lat
és de 622 kmol/h es troba la relació D/F.

46 . 0
622
289
/ = = F D Eq.[V.11]

L’equació del reflux mínim s’obté a partir de la següent equació, que és vàlida
quan l’alimentació està al punt de bombolla.

( ) 1
1
/
min

= ⋅
α
F D R Eq.[V.12]

Aïllant l’equació anterior s’obté el reflux mínim.

( )
1 . 1
46 . 0
1 88 . 2
1
1
1
min
=

=

=
F
D
R
α
Eq.[V.13]

V)1.5. Càlcul del reflux

A partir de l’heurística 5 es calcula el reflux que ha de tindre la columna. Aquest
està entre 1.2 a 1.5 vegades el reflux mínim.

Per tant, el interval de reflux va de 1.37 a 1.72. Es fa la mitjana d’aquests dos
valors i s’obté que el reflux ha de ser de 1.1.

V)1.6. Càlcul del nombre de plats que ha de tindre la columna

Segons l’heurística 9 hi ha d’haver un factor de seguretat del 10%. A partir de
l’heurística 14 se sap que l’alçada màxima que pot tindre la columna és de 53
metres perquè s’ha de tindre en compte l’efecte del vent. El quocient H/dT ha
de ser menor de 30, on dT és el diàmetre de la columna. La distància entre
plats, S, ha de ser entre 0.5 i 0.6 metres.

Per tant al calcular el nombre de plats es fa a partir de la següent equació. Per
solucions aquoses i hidrocarburs s’ha de dividir la N per un valor entre 60 i
90%. S’agafa el valor mitjà de 70 % i s’aplica la fórmula.

26 10 . 1
70 . 0
8 . 16
%) 10 1 (
70 . 0
= ⋅ = + ⋅ =
N
Nplats Eq.[V.14]

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 56/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
V)1.7. Càlcul de l’alçada de la columna, l’àrea de pas del vapor i el diàmetre de
la columna.

Per calcular l’alçada de la columna només cal multiplicar el nombre de plats
amb la distància que hi ha entre ells, que és de 0.6 metres. Per tant l’alçada és
de 16 metres (26 plats·0.6 metres de separació).

Per calcular l’àrea de pas del vapor es fa dividint el cabal de vapor en m
3
/h
entre la velocitat del vapor en m/s. Es considera que la velocitat del vapor és de
0.5 m/s.

Primer cal calcular el cabal volumètric. S’agafa el cabal molar de destil·lat
(corrent 19) del balanç de matèria, la temperatura del cap de columna i la
pressió i es calcula a partir de l’equació dels gasos ideals.

( )
s m
Pa
K molK J s mol
P
T R n
Qv / 12 . 1
) 100000 3 . 7 (
273 121 / 31 . 8 / 2 . 249
3
=

+ ⋅ ⋅
=
⋅ ⋅
=
&
Eq.[V.15]

2
24 . 2
5 . 0
12 . 1
m
Vv
Qv
A
pas
= = = Eq.[V.16]

Ara es determina el diàmetre que ha de tindre la columna a partir de la següent
fórmula.

m
A
d
d
A
pas
T
T
pas
69 . 1
4 24 . 2
4
4
2
=

=

= ⇒

=
π π
π
Eq.[V.17]
Per tant la paret tindrà un diàmetre de aproximadament 1.70 m. I la columna
serà de 16 metres d’alçada.

V)1.8. Comprovacions per tindre un bon disseny

Es miren algunes relacions i es comparen amb els màxims que diuen les
heurístiques per saber si s’ha dimensionat correctament la columna.

Es calcula H/dT, que és el quocient entre l’alçada i el diàmetre de la columna, i
que dóna un valor de 10.59 m. El valor màxim és de 30m. Llavors aquesta
condició es compleix.

L’alçada màxima és de 53 metres i la columna només de 16m, per tant aquesta
dimensió també és correcta.

V)2. Columna de destil·lació de DME, metanol i aigua

Per la columna de destil·lació ternària de DME, metanol i aigua s’han
considerat alguns canvis, degut al fet que la columna s’alimenta amb tres
substàncies i no amb dues. A continuació es mostren només els càlculs que
són diferents de la columna dissenyada anteriorment, de la que és la binària.


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 57/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
V)2.1. Buscar les constants d’Antoine i calcular les pressions de vapor.

En aquest cas es tenen tres substàncies però per calcular les pressions de
vapor només es considera la més i la menys volàtil, és a dir, el DME i l’aigua
respectivament. Llavors s’agafen les constants d’Antoine només pel DME i per
l’aigua, també trobades a la mateixa font bibliogràfica anterior.

Compost A B C Rang de temperatura
(ºC)
Aigua 8.01767 1715.7 234.268 100 a 265
DME 6.89050 814.242 225.990 0 a 120
Taula V.2. Constants d’Antoine de l’aigua i el DME

La temperatura del cap de columna és de 46ºC i la del fons és de 153ºC. Per
tant es donen per vàlides les constants trobades.

V)2.2. Càlcul del valor de N
min
.

En aquest cas no es fa servir l’equació de Fenske-Underwood, sinó que
s’aplica una equació on es tenen en compte les fraccions dels dos compostos
que es tenen al cap, que són el DME i el metanol, i les fraccions que es tenen
al fons de la columna que són el DME i l’aigua. S’aplica la següent equació.
α ln
ln
2
min
(
(
(
(
(
¸
(

¸

(
¸
(

¸

(
¸
(

¸

=
fons
O H
DME
cap
MeOH
DME
x
x
x
x
N Eq.[V.18]

La fracció de DME al cap de la columna és de 0.995 i al fons és de 0.007. La
fracció de metanol al cap és de 0.005 i la de l’aigua al fons és de 0.544. Per
tant, el valor de N
min
és 8.40

V)2.3. Càlcul del reflux mínim, R
min


Aplicant l’heurística 8, es calcula el mínim reflux per mescles binàries o
pseudobinàries considerant que la separació és completa (X
D
=1) i que D/F és
el quocient entre el cabal que surt pel cap i el de l’alimentació.

L’equació del reflux mínim s’obté a partir de la següent equació, pel cas de
quan l’alimentació està al punt de rosada.

( )
( ) 1
/ 1
min

= ⋅ +
α
α
F D R Eq.[V.19]

Aïllant l’equació anterior s’obté:

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 58/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
( )
1
1
min


=
F
D
R
α
α
Eq.[V.20]

El reflux mínim en aquesta columna és 1.97.

VI) Càlculs del disseny del reactor químic

L’equació de la velocitat de reacció pel metanol és la següent:
methanol
a
methanol
p
RT
E
k r
(
¸
(

¸

− = − exp
0
Eq[VI.1]

On:
0
k = 1.21·10
6
kmol/(m
3
reactor ple de catalitzador h kPa)
a
E = 80.48 kJ/mol

L’equació de disseny del PBR és la següent:
0
'
A
A
F
r
dW
dX −
=

Eq[VI.2]

Aïllant per obtenir la quantitat de catalitzador queda:
dW dX
r
F
A
A
= ⋅
− '
0

Eq[VI.3]

A partir de la reacció es mira si hi ha canvi de número de mols. La reacció és
O H O CH OH CH
2 2 3 3
) ( 2 + → . 0 2 1 1 = − + = δ
No hi ha canvi de número de mols perquè la delta és igual a zero.

Ara cal calcular la
methanol
p per a posar-ho a la llei de velocitat. Partint de
l’equació dels gasos ideals i de l’equació de concentració de metanol (A) a la
sortida, s’obté:

V
n F
C = =
υ

Eq[VI.4]

) 1 (
0
X C C
A A
− =

Eq[VI.5]

RT X y
F
RT X y C P RT y C
V
nRT
P nRT PV
A
A
A A A A A
) 1 ( ) 1 (
0
0
0
0 0
− = − = ⇒ = = ⇒ =
υ

Com que es sap que a l’entrada només entra metanol i és pur, la y
A0
=1 i
l’expressió de la pressió queda:
RT X
F
P
A
A
) 1 (
0
0
− =
υ

Eq[VI.6]

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 59/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Ara es mira el terme del flux volumètric del metanol per saber si és constant o
no al llarg del reactor.
( )
0
0
0
0
0
0 0
0 ; 1 ; 1 1
υ υ
δ δ υ υ
=
= =
|
|
¹
|

\
|
= |
¹
|

\
|

|
|
¹
|

\
|
⋅ |
¹
|

\
|
⋅ + =
T
T
P
P
T
T
P
P
X y
A

Eq[VI.7]

Com que es calcula considerant que és un reactor ideal en el qual no hi ha
pèrdues de pressió ni de temperatura i a més no hi ha variació del nombre de
mols, el flux volumètric a l’entrada és el mateix que a la sortida.

L’expressió trobada de la pressió del metanol es substitueix a l’equació de
velocitat de reacció.
RT X
F
RT
E
k r
A a
methanol
) 1 ( exp
0
0
0

(
¸
(

¸

− ⋅ = −
υ

Eq[VI.8]

Llavors, substituint la llei de velocitat a l’equació de disseny del reactor i
integrant per poder tenir la quantitat de catalitzador l’expressió queda de la
manera següent:




(
¸
(

¸

− ⋅
=
X
A a
A
dX
RT X
F
RT
E
k
F
W
0
0
0
0
0
) 1 ( exp
υ

Eq[VI.9]

Reactor amb les condicions del llibre Turton

Ara es calcula la quantitat de catalitzador que ha de tenir el reactor del procés
que està descrit al llibre Turton. Primer cal agafar les dades de temperatura,
conversió, cabal volumètric i densitat.

Les temperatures d’entrada i de sortida al reactor i la conversió són les
següents:
% 80
637 º 364
523 º 250
2
1
=
= =
= =
X
K C T
K C T


Es fa la mitjana de les temperatures al reactor. Aquesta serà la temperatura
que es posa a l’equació de disseny.
K T 580
2
637 532
=
+
=

També es calcula la pressió mitjana que hi ha al reactor.
bar P
bar P
9 . 13
7 . 14
2
1
=
=

Pa bar P
5
10 3 . 14 3 . 14
2
9 . 13 7 . 14
⋅ = =
+
=

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 60/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Ara cal buscar el cabal volumètric d’entrada al reactor. Com que està donat en
T/h cal passar-lo a m
3
/s perquè així les unitats de pressió del metanol sortiran
en Pa i per això cal tenir en compte la densitat del metanol a una pressió de
14.3 bar (pressió mitjana calculada anteriorment) i una temperatura de 580K
(Tª mitjana). La densitat s’ha trobat mitjançant el programa Enginering Equation
Solver, EES.
3
/ 852 . 9 ) 580 ; 3 . 14 ( m kg K T bar P
methanol
= = = ρ
Càlcul del cabal volumètric inicial.
s
m
s
h
kg
m
T
kg
h
T
3 3
0
2958 . 0
3600
1
852 . 9
1
·
1
1000
· 49 . 10 = ⋅ = υ

Eq[VI.10]

Substituint valors a l’equació de disseny es troba la quantitat de catalitzador.
6
80 . 0
0
3
9
10 45 . 1
580 314 . 8 ) 1 (
2958 . 0
1
580 314 . 8
10 48 . 80
exp 10 21 . 1

⋅ =
⋅ ⋅ −
(
¸
(

¸



− ⋅ ⋅
=

X
dX
W Eq[VI.11]

A partir de la quantitat de catalitzador i de les dades del reactor es calcula el
volum que ha de tenir.
m D Diàmetre
m L Longitud
72 . 0
0 . 10
= =
= =

3
2
2
07 . 4 10
2
72 . 0
m L r V =
|
¹
|

\
|
= ⋅ = π π

Eq[VI.12]

Per tant, el volum del reactor pel cas del llibre Turton és de 4.07m
3
.

A continuació es fa l’estudi de les unitats que ha de tindre l’equació de disseny
per a que no hi hagi errors a l’hora de fer els càlculs, a part es podrà comprovar
que l’expressió substituïda a la pressió del metanol dóna pascals.

Pa
m
s
s m
kg
m
s
s
m kg
m
s
m
J
m
s
m
K
K mol
J
s
m
K
K mol
J
mol
J
m
mol
·
1
·
1
· ·
1
1
·
1
1
1
1
3 2 3
2
2
3 3
3 3
3 3
=

=

=

=


⋅ ⋅




Reactor amb les condicions desitjades per la planta

Ara es calcula la quantitat de catalitzador que ha de tenir el reactor del procés.
Les temperatures, les pressions i la densitat seran les mateixes que pel cas
anterior. El que varia aquí és la conversió.

La temperatura i pressió mitjana del reactor són:
K T 580 =
bar P 3 . 14 =

3
/ 852 . 9 ) 580 ; 3 . 14 ( m kg K T bar P
methanol
= = = ρ

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 61/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
La conversió en aquest cas és la següent.
% 70 = X

Ara cal buscar el cabal volumètric d’entrada al reactor. Com que està donat en
kg/h cal passar-lo a m
3
/s perquè així les unitats de pressió del metanol sortiran
en Pa i per això cal tenir en compte la densitat del metanol a una pressió de
14.3 bar (pressió mitjana calculada anteriorment) i una temperatura de 580K
(Tª mitjana). Càlcul del cabal volumètric inicial.

s
m
s
h
kg
m
h
kg
3 3
0
86 . 0
3600
1
852 . 9
1
· 30394 = ⋅ = υ

Eq[VI.13]

Substituint valors a l’equació de disseny es troba la quantitat de catalitzador.
6
70 . 0
0
3
9
10 14 . 3
580 314 . 8 ) 1 (
86 . 0
1
580 314 . 8
10 48 . 80
exp 10 21 . 1

⋅ =
⋅ ⋅ −
(
¸
(

¸



− ⋅ ⋅
=

X
dX
W Eq[VI.14]

A partir del volum i de la massa de catalitzador calculats pel cas del Turton i ara
amb el valor de la massa del catalitzador es pot calcular el volum que ha de
tenir el reactor desitjat per aquest servei.

3
6
3
6
82 . 8
) ( 10 45 . 1
) ( 07 . 4
10 14 . 3 m
Turton
Turton m
=

⋅ ⋅


Eq[VI.15]

A partir del volum calculat i de la longitud que es vol que tingui el reactor, que
es fixa a 10 m, es calcula també quin és el diàmetre que tindrà el reactor.

m 10.0 L Longitud = =
m 1.06 2· r D 0.53 r
π· 10
8.82
L π
V
r L r π V
2
= = ⇒ =
=

= ⇒ ⋅ =

Eq[VI.16]

Per tant, el volum del reactor per la planta és de 8.82 m
3
amb un diàmetre de
1.06 metres.

VII) Càlculs del disseny dels bescanviadors de calor

A continuació es mostra un exemple de càlcul per un dels bescanviadors de la
planta, concretament pel bescanviador E-101.

En aquest es pot considerar que el fluid és el metanol ja que és el predominant,
el qual ha d’augmentar la seva temperatura. A més, cal tenir en compte que es
tracta d’un bescanviador d’aprofitament el qual utilitza com a cabal de
refrigeració el cabal de sortida del reactor.

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 62/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Primer de tot, cal calcular el rang de temperatures al qual actuarà el
bescanviador E-101. Aquest rang s’ha calculat a partir de la calor que desprèn
el cabal de sortida del reactor tal com s’especifica a continuació:

H m Q ∆ ⋅ = &

Eq.[VII.1]

D’aquesta equació es coneix que:
h
kmol
m 952 = & , que és el cabal molar que hi ha a la sortida del reactor.
H ∆ cal calcular-la a partir de la Cp dels gasos de l’aigua, el metanol i el DME,
tenint en compte les fraccions molars de cada compost.

∫ ∫ ∫
⋅ + ⋅ + ⋅ =
250
154
250
154
tan
250
154
tan DME DME ol me ol me aigua aigua
Cp x Cp x Cp x Cp

Eq.[VII.2]

J/mol 3122 = Cp


Un cop es tenen totes les dades ja es pot buscar la calor a través de l’eq. VII.1:
W 825595 3122
3600
1
952 = ⋅ ⋅ = ∆ ⋅ =
s
h
h
kmol
H m Q &


Quan ja es coneix la calor que proporcionarà la corrent de sortida del reactor,
es podrà conèixer la temperatura a la qual sortirà el cabal del bescanviador E-
101.

C Te
Cp m
Q
Ts T Cp m Q º 84 45
2510 44 , 8
825595
= +

= +

= → ∆ ⋅ ⋅ =
&
&


Per tant, coneixent aquesta temperatura es pot dissenyar el primer
bescanviador de la manera que s’especifica a continuació.

Primerament es calcularà la calor que s’intercanvia al bescanviador:

KW 826 º 39
K º kg
J
2510
s
kg
8,44 =

⋅ = ∆ ⋅ ⋅ = K T Cp m Q &

Per tal de calcular l’àrea del bescanviador s’utilitzarà el mètode del increment
de temperatures logarítmic.
|
|
¹
|

\
|


− − −
= ∆
s Tc e Tf
e Tc s Tf
s Tc e Tf e Tc s Tf
T
LM
, ,
, ,
ln
) , , ( ) , , (

Eq.[VII.3]


On les temperatures per escalfar el cabal de metanol seran la de sortida del
reactor i la temperatura de la línia de corrent número vuit.

C T
LM
º 256
84 364
45 278
ln
) 84 364 ( ) 45 278 (
=
|
¹
|

\
|


− − −
= ∆


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 63/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
A més, es suposarà per l’heurística 1 del Turton un factor de correcció de 0,9.
També, s’agafa un coeficient de transferència de calor de 60 W/m
2
K donat per
l’heurística 8 per a bescanvi de líquid a gas.

Ara, ja es tenen tots els paràmetres per a poder dimensionar el bescanviador:

2
m 60
256 · 9 , 0 60
826
· ·
=

=

=
LM
T F U
Q
A

Eq.[VII.4]

El numero de tubs serà de:
tubs 103
31 , 7 0254 , 0
60
=
⋅ ⋅
= = → =
π π
π
DL
A
N DLN A
T T

Eq.[VII.5]

Per tal de poder realitzar els diferents càlculs dels bescanviadors s’han utilitzat
les dades que s’especifiquen a continuació.

Constants a b c d
e
Metanol gas 19 9,15E-02 -1,22E-05 -8,04E-09

Aigua gas 32,2 1,92E-03 1,06E-05 -3,60E-09

DME gas 4,36 6,07E-03 2,90E-05 -3,58E-08
1,28E-11
Taula VII.1. Dades de constants per al càlcul de la Cp del gas per Cp(J/mol·K)

Fluid Cp liquid (J/kg·K)
Metanol líquid 2510
Aigua líquid 4180
Taula VII.2. Dades de la Cp en fase líquida

∆H ebullició (kJ/kg) ∆H fusió (kJ/kg)
Metanol 1100 99
Aigua 2257 334
DME 460 111,34
Taula VII.3. Dades de les entalpies d’ebullició i de fusió

Tª ebullició (K) Tª fusió (K)
Metanol 338 175
Aigua 373 273
DME 250 135
Taula VII.4. Dades de les temperatures d’ebullició i fusió en graus Kelvin

Fluid Pes molecular (g/mol)
Metanol 32,04
Aigua 18
DME 46,07
Taula VII.5. Dades dels pesos moleculars

El diàmetre utilitzat per als càlculs dels bescanviadors s’ha suposat d’1 polzada
(25,4 mm), el qual és el suficientment gran per a que els tubs puguin ser
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 64/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
netejats mecànicament o amb aigua a pressió. Cal dir, que a major diàmetre
del tub, major serà el cost del bescanviador.

Pel que fa a l’espessor del tub aquest dependrà del material. Els bescanviadors
per on passi el metanol caldrà que siguin d’acer al carboni, per tant, l’espessor
pot estipular-se de 2mm.

Els bescanviadors per on circuli el dimetil- èter poden ser tant d’acer al carboni,
com d’acer inoxidable, alumini, bronze o coure però degut a que l’acer al
carboni és d’aquest el material més econòmic. Els bescanviadors pel metanol
també seran d’acer al carboni.

Finalment, la longitud dels tubs pot ser de 8,10, 12, 16, 20, 24 ft i vindrà donada
tenint en compte que com major sigui aquesta més econòmic serà el
bescanviador.

Degut a que el nombre de tubs del disseny dels bescanviadors era molt elevat,
s’ha considerat agafar la longitud més gran la qual és de 24 ft, és a dir, 7,31 m.

VIII) Càlculs pel disseny dels vessels

A continuació es mostra quin és el procediment i els càlculs fets per dissenyar
els vessels de la planta.

Primer de tot es coneix que segons l’heurística 4 la relació òptima entre
longitud i diàmetre és de 3 metres. I que segons l’heurística 5 el temps de
retenció és de 5 minuts per drums de recirculació mig plens. Els dos drums que
s’han de dissenyar són de recirculació per tant, se sap que quan el drum estigui
mig ple estarà emmagatzemant un volum corresponent a 5 min del cabal
d’entrada. A partir de l’equació següent es calcula el volum.

min 5 2 ⋅ ⋅ = Q V Eq.[VIII.1]

On Q és el cabal volumètric expressat en m
3
/min.

A partir del volum calculat amb l’expressió anterior cal calcular la longitud tenint
en compte la relació donada per l’heurística 4. A continuació es mostren els
càlculs realitzats per aïllar l’expressió de la longitud. Cal tenir en compte també
quina és la fórmula del volum d’un cilindre.

3 =
D
L
Eq.[VIII.2]

L r V
2
⋅ = π Eq.[VIII.3]

r D ⋅ = 2 Eq.[VIII.4]

A partir de les tres expressions anteriors s’aïlla el terme de la longitud partint de
la fórmula del volum del cilindre. El radi es posa en funció del diàmetre i el
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 65/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
diàmetre en funció de la longitud, d’aquesta manera l’única incògnita és la
longitud.

2
;
3
D
r
L
D = = Eq.[VIII.5]

2 2 2 2 2 2
36
36
6
2
3 2
L
V
L
V
L
V
L
V
D
V
r
V
L


=

=
|
¹
|

\
|

=
|
|
|
|
¹
|

\
|

=
|
¹
|

\
|

=

=
π
π
π
π
π
π
Eq.[VIII.6]
Aïllant la longitud de l’equació anterior s’obté:

3
3
36
36
π
π
V
L V L

= ⇒ ⋅ = ⋅ Eq.[VIII.7]

A partir de la longitud calculada per l’expressió anterior i la relació donada per
l’heurística 4 es calcula el diàmetre del vessel.
3
L
D = Eq.[VIII.8]

A continuació es mostren els càlculs fets pel disseny dels dos vessels.

Pel V-101 el cabal volumètric després de la primera columna (corrent nº 12) és
de 0.023 m
3
/s. El volum, la longitud i el diàmetre són els següents.

3
3
8 . 13 min 5
min 1
60
023 . 0 2 m
s
s
m
V = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[VIII.9]

m L 41 . 5
8 . 13 36
3
=

=
π
Eq.[VIII.10]

m
L
D 80 . 1
3
41 . 5
3
= = = Eq.[VIII.11]

Pel V-102 el cabal volumètric després de la segona columna (corrent nº20) és
de 0.013 m
3
/s. El volum, la longitud i el diàmetre són els següents.

3
3
2 . 7 min 5
min 1
60
012 . 0 2 m
s
s
m
V = ⋅ ⋅ ⋅ = Eq.[VIII.12]

m L 35 . 4
2 . 7 36
3
=

=
π
Eq.[VIII.13]

m
L
D 45 . 1
3
35 . 4
3
= = = Eq.[VIII.14]
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 66/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
IX) Càlculs dels dipòsits d’emmagatzematge de la matèria primera i dels
productes

IX)1. Emmagatzematge del metanol

Technical Consulting ha trobat necessari emmagatzemar el metanol, matèria
primera del procés, per assegurar-se un cert temps de producció sense haver
de dependre dels possibles problemes que tinguin els proveïdors. Per tant, no
es treballarà “Just in Time”, sinó que els enginyers de procés de la futurible
planta creuen que és necessari garantir 1 setmana de matèria primera.

Seguidament es mostra la capacitat que s’haurà d’emmagatzemar tenint en
compte el corrent d’alimentació que apareix al diagrama de flux.

setmana
m
kg
m
x
setmana
dies
x
dia
h
x
h
kgMeOH 3
3
4500
790
1
1
7
1
24
21167 = Eq.[IX.1]

Per tant, es troba que el volum de metanol que s’hauria d’emmagatzemar a la
planta de producció és de 4500 m
3
.

No obstant, enlloc de tenir un sol tanc s’ha cregut convenient instal·lar-ne 2 de
2300 m
3
. El motiu d’aquesta elecció és tenir un lloc on emmagatzemar el
metanol en el cas de què hi hagués algun problema en un tanc, o per exemple
que s’hagués de realitzar algun tipus de manteniment. A més, les capacitats
s’han escollit de 2300 m
3
, ja que es preveu més econòmic utilitzar aquesta
capacitat que d’altres específiques. També comentar que la norma API-650
[IX.1]

no mostra cap inconvenient a l’emmagatzematge d’aquesta capacitat.

Llavors, seguidament es calcularan les mesures que tindran els dos tancs amb
l’objectiu de saber quin serà l’espai necessari per a la seva instal·lació.

V
tanc
=πr
2
h Eq.[IX.2]

On:
r és el diàmetre del tanc (m)
h és l’altura del tanc (m)

Llavors, en principi segons la norma que regula el disseny dels tancs a pressió
atmosfèrica se sol fixar l’altura d’aquest amb l’objectiu de conèixer el diàmetre
del tanc. Per tant, tenint en compte que el diàmetre ha de ser el més petit
possible, ja que així el dipòsit ocuparà el menor espai possible i s’estalviarà
recursos en quan al terreny necessari, es fixa l’altura del tanc en la màxima que
possibilita la llei 20 m.

Finalment, substituint a l’equació anterior, el radi dels 2 dipòsits és:

2300= πr
2
20 Eq.[IX.3]
r=6,05 m


Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 67/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
IX)2. Emmagatzematge del DME

Pel que fa el DME produït, en aquest cas a l’igual que succeeix amb el metanol,
també s’ha cregut necessari la instal·lació de 2 tancs. No obstant, en aquest
cas no s’emmagatzemarà el DME a pressió atmosfèrica, sinó que s’instal·laran
dos tancs a 14 bars i temperatura ambient amb l’objectiu de mantenir el DME
en estat líquid.

Llavors, partint de la quantitat de metanol produït (diagrama de flux) i de la
densitat del fluid (taula de propietats del compost):

dia
m
kg
m
x
T
kg
x
dies
any
x
any
DME T 3
3
544
668
1
1
1000
330
1
120000 = Eq.[IX.4]

Per tant, el volum de DME produït cada dia és de 544 m
3
. Llavors, també s’opta
per instal·lar 2 tancs de 4000 m
3
, amb els quals es podria emmagatzemar més
de la producció de 2 setmanes (7620 m
3
).

S’ha escollit aquest marge perquè s’ha cregut que amb 2 setmanes hi ha temps
suficient (posició conservadora) com per a poder comercialitzar el producte. A
més, sinó fos així es proposa la contractació d’alguna empresa externa que
emmagatzemés temporalment el producte. Comentar també que la norma API-
650 tampoc impedeix emmagatzemar aquest producte en aquesta capacitat.

En aquest cas, fixant l’alçada màxima permesa, el radi dels tancs serà:

V
tanc
=πr
2
h Eq.[IX.5]
4000= πr
2
20
r=7.98 m

No obstant, comentar que aquest dos dipòsits hauran de tenir un sobre gruix
per tal de poder suportar correctament la pressió a la qual estan sotmesos.

IX)3. Emmagatzematge de l’aigua de rebuig

En aquest cas, l’aigua obtinguda com a resultat de la separació realitzada per
la segona columna de destil·lació es canalitzarà cap a un sol tanc per tal de fer-
la servir per altres serveis com per exemple com a aigua de refrigeració en els
diversos bescanviadors de calor que hi ha distribuïts per tota la planta.

En aquest cas, també s’ha cregut oportú que la capacitat del tanc sigui de 4000
m
3
a l’igual que els tancs d’emmagatzematge del DME.

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 68/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
X) Càlculs pel dimensionament de les cubetes

X)1. Cubeta del metanol

Per tal d’assegurar-se de què no hi ha un vessament cap a l’exterior del
metanol emmagatzemat en els dos tancs dimensionats a l’apartat anterior que
puguin provocar danys a les persones, al medi ambient a la pròpia instal·lació,
s’ha trobat necessari fer una estimació de les dimensions de la cubeta
antivessament que caldria col·locar a la planta de producció de DME.

Primerament, comentar que per tal d’optimitzar el seu disseny, s’ha escollit
l’alçada màxima permesa per la norma API-650 que és de 3m. Això és degut a
que es volen reduir al màxim la superfície necessària per la construcció de la
cubeta, ja que el que costos venen donants principalment per la quantitat de
terreny necessari.

Llavors, es calcula el volum de metanol que ha de poder suportar la cubeta
segons les directrius fixades per la norma.

Vcubeta = 1,15 Vgran + Vpetits (h=3m)

On:
Vgran és la capacitat del tanc més gran (m
3
)
Vpetits és el volum de la resta de tancs a l’altura màxima (m
3
)

Al ser tots dos tancs de la mateixa capacitat s’escull indistintament un d’ells
com a tanc gran i l’altre com a petit. Per tant, substituint:

Vcubeta = 1,15 · Vgran + π r
2
h
Vcubeta = 1,15 · 2300 + π 6.05
2
· 3 = 2990 m
3


Llavors, es calcula la superfície que ha de tenir la cubeta per a emmagatzemar
aquest volum, cal recordar que l’alçada s’ha fixat a 3 m. Per tant:

V= S h

On:
S és la superfície (m
2
)
h és l’alçada (m)

2990 = S · 3
S= 997 m
2


Finalment, un cop es coneix l’àrea que haurà de tenir la cubeta per a
emmagatzemar tota la capacitat de metanol que fixa la llei, es comprova que
realment caben els dos tancs dins d’aquesta superfície.

Llavors, com cada tanc té un radi de 6,05 m és calcula quina és la longitud que
ocuparan tots dos, un al costat de l’altre.

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 69/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
L = 2r + 2r = 2·6,05 + 2·6,05 = 24,2 m

On:
L és la longitud (m)
r són els radis dels tancs (m)

Per tant, ara només falta calcular la separació que cal haver entre tots dos
dipòsits per assegurar-se que el dimensionament és correcte. Aquestes
distancies es troben tabulades en la MIE APQ1
[X.1]


D
tanc1-tanc2
= 0,5 D = 0,5 · 12,1 = 6,05 m

On:
D és el diàmetre del tanc més gran (m)

Per tant, la distancia total que ocuparien els dos dipòsits és:

D
tancs
= L + D
tanc1-tanc2
= 24,2 + 6,05 = 30,25 m

A més, per tal de facilitar les maniobres d’operació i de manteniment que es
puguin realitzar a l’interior de la cubeta, cal deixar una separació de 3 m entre
les parets dels tancs i de la mateixa cubeta. Per tant, la distancia final en l’eix x
és:

x = D
tancs
+ 2 s = 30,25 + 2 · 3 = 36,25 m

Per tant, sabent la superfície que ha de tenir la cubeta i la distància de l’eix x es
calcula quan farà l’altre eix.

S = x y
997 = 36,25 y
y= 27,5 m

Finalment, per saber si el dimensionament de la cubeta és factible es calcula
distancia que ocuparia un tanc en l’eix y, suposant també que hi ha la
separació de 3 m entre les parets del tanc amb la cubeta.

y
t
= D + 2 s = 12,1 + 2·3 = 18,1 m

Llavors, es pot concloure que el dimensionament de la cubeta és correcte
degut a que les distancies reals dels tancs són inferiors a les fixades per la llei.

A més, comentar que la llei també permet aplicar tres coeficients reductors de
la distancia de separació entre tots dos dipòsits que van en funció de la
capacitat emmagatzemada, el tipus de substancies i els mètodes de protecció
de riscos que existeixen a la planta. No obstant, en aquest cas s’ha estat
conservador i no s’ha reduït aquesta separació ja que la distancia real ocupada
pels 2 tancs ja és més petita que la fixada per la llei.

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 70/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
X)2. Cubeta del DME

A l’igual que s’ha realitzat a l’apartat anterior amb el metanol, també cal
dimensionar la cubeta que eviti el vessament cap a l’exterior del DME produït
per la planta.

En aquest dimensionament, s’ha tingut en compte la mateixa llei i les mateixes
consideracions que a l’apartat anterior. No obstant, la distancia entre els tancs
haurà de ser més gran degut a que el DME és un líquid inflamable.

Es calcula el volum de DME que ha de poder emmagatzemar la cubeta segons
les directrius fixades per la norma.

Vcubeta = 1,15 Vgran + Vpetits (h=3m)

On:
Vgran és la capacitat del tanc més gran (m
3
)
Vpetits és el volum de la resta de tancs a l’altura màxima (m
3
)

Al ser tots dos tancs de la mateixa capacitat s’escull indistintament un d’ells
com a tanc gran i l’altre com a petit. Per tant, substituint:

Vcubeta = 1,15 · Vgran + π r
2
h
Vcubeta = 1,15 · 4000 + π 7.98
2
· 3 = 5200 m
3


Llavors, es calcula la superfície que ha de tenir la cubeta per a emmagatzemar
aquest volum, cal recordar que l’alçada fa 3 m. Per tant:

V= S h

On:
S és la superfície (m
2
)
h és l’alçada (m)

5200 = S · 3
S= 1733 m
2


Un cop es coneix l’àrea que haurà de tenir la cubeta per a emmagatzemar el
DME, es comprova que realment caben els dos tancs dins d’aquesta superfície.

Al tenir 2 tancs de 7.98 m de radi es calcula quina és la longitud que ocuparan
tots dos, un al costat de l’altre.

L = 2r + 2r = 2·7,98 + 2·7.98 = 31,9 m

On:
L és la longitud (m)
r són els radis dels tancs (m)

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 71/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
A més, cal saber la separació que cal haver entre tots dos dipòsits per
assegurar-se que el dimensionament és correcte. Aquestes distancies es
troben tabulades en la MIE APQ1 al Cuadro II-5 (“distancia entre paredes de
recipientes”). No obstant, per les propietats del DME aquesta separació s’haurà
de multiplicar per un coeficient 1.5 (Cuadro II-3 “Coeficientes multiplicadores”).

D
tanc1-tanc2
= 1,5 · (0,5 D) = 1,5 · (0,5 · 15,96) = 12,0 m

On:
D és el diàmetre del tanc més gran (m)

Per tant, la distancia total que ocuparien els dos dipòsits serà:

D
t
= L + D
tanc1-tanc2
= 31,9 + 12,0 = 43,9 m

Deixant una separació de 3 m a banda i banda dels tancs, per tal de facilitar les
maniobres dels operaris es calcula la distancia en l’eix x final de la cubeta.

D
tancs
= D
t
+ 6 = 43,9 + 6 = 49,9 m

Llavors, sabent la distància que mesura l’eix x dels tancs i la superfície de la
cubeta es calcula la distancia de l’eix y.

S = x y

1733 = 49,9 y
y= 34.7 m

Finalment es comprova que la distancia màxima que ocupen els dos tancs en
l’eix sigui inferior a la trobada teòricament.

y
t
= D + 2·s = 15,96 + 6 = 22,0 m

On:
D és el diàmetre d’un tanc
s és la separació mínima (3 m) que hi ha entre la paret del tanc i de la cubeta.

Llavors, es pot concloure que el dimensionament de la cubeta és correcte
degut a que es compleixen les dimensions que fixa la llei.
XI) Càlcul i disseny de les canonades

El procediment que s’ha seguit per a fer el càlcul de totes les canonades de la
planta és el que a continuació es presenta.

A partir del balanç de matèria s’agafen les dades de tots els cabals màssics de
tots els corrents. Cal passar aquests corrents a cabals volumètrics fent servir la
densitat. En alguns casos és la densitat de la mescla. Per obtindre aquestes
densitats s’ha fet servir el programari EES
[XI.1]
. Si el corrent és de DME en fase
gas s’usa l’equació dels gasos ideals. Abans de buscar la densitat cal tenir les
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 72/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
dades de la composició, temperatura, pressió, fracció de cada compost i la
fracció de vapor. Per passar de cabal màssic a volumètric s’aplica la següent
fórmula.

[ ]
[ ]
3
/
/
m kg
s kg m
Q
ρ
&
= Eq.[XI.1]

Amb el cabal volumètric calculat cal triar quin és el material de la canonada
abans de fer el disseny. Com que en tots els casos el corrent no és corrosiu
s’escull l’acer al carboni. L’únic factor que s’ha de considerar per tindre’l en
compte és l’alta temperatura que hi ha en algunes línies. Com que l’acer al
carboni resisteix temperatures màximes d’entre 500ºC a 600ºC es tria aquest
material per tal de dimensionar totes les canonades ja que la temperatura
màxima que es té en alguna de les línies és de 364ºC.

Llavors es fixen les velocitats per a totes les línies depenent de la seva
composició. Si és vapor la velocitat és de 15 m/s, en canvi, si és líquid és de
2.5 m/s. A partir d’aquí es calcula la secció de la canonada aplicant la següent
fórmula.

[ ]
[ ] s m v
s m Q
S
/
/
3
= Eq.[XI.2]

On la Q és el cabal volumètric expressat en m
3
/s i la v és la velocitat del fluid
expressada en m/s.

Quan es té la secció, es calcula el radi a partir de la següent fórmula, que és la
que correspon a l’àrea del cercle.

π
π
S
r r S = ⇒ ⋅ =
2
Eq.[XI.3]

A partir del radi es calcula el diàmetre que és el doble del radi, r D ⋅ = 2 .
I aquest és el diàmetre intern teòric que hauria de tenir la canonada. Un cop es
coneix el diàmetre es busca les mides estandarditzades en catàlegs
comercials, i si no coincideixen cal se’n tria una sempre de diàmetre superior a
la desitjada. Llavors a partir de les taules s’obté el diàmetre interior real,
l’exterior i el gruix. Per a comprovar que no hi hagi una desviació molt gran al
triar la canonada comercial el que es fa és recalcular la velocitat del fluid que
passa per la canonada. Primer de tot es calcula la secció real aplicant l’última
fórmula i a partir d’això la velocitat. Si és molt diferent dels 2.5 o dels 15 m/s
anomenats anteriorment, cal buscar d’altres dimensions estandarditzades que
s’ajustin més a el que es requereix.

A continuació es fa un exemple de càlcul del dimensionament de la primera
canonada, la d’entrada de metanol del tanc fins la primera bomba, P-101.

El cabal màssic d’aquest corrent és de 21168 kg/h. La composició d’aquest
corrent és tot de metanol considerant una fracció de metanol d’1. Les
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 73/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
condicions d’operació són una temperatura de 25ºC i una pressió d’1 bar, que
és el mateix que 100 kPa. A partir del programa EES es busca la densitat del
metanol a aquesta temperatura i pressió. La densitat és de 786.3 kg/m
3
. La
fracció de vapor en aquest corrent és zero, això vol dir que tot el corrent està en
fase líquida per tant, la velocitat es fixa de 2.5 m/s. A partir de les dades
anteriors es calcula la secció teòrica que ha de tindre la canonada aplicant les
fórmules:

s
m
kg
m
s
h
h
kg m
Q
3 3
007 . 0
3 . 786
1
3600
1
21168 = ⋅ ⋅ = =
ρ
&
Eq.[XI.4]
2
3
00299 . 0
/ 5 . 2
/ 007 . 0
m
s m
s m
v
Q
S = = = Eq.[XI.5]

A partir de la secció es calcula el radi i el diàmetre intern teòric de la canonada.

m
S
r 031 . 0
00299 . 0
= = =
π π
Eq.[XI.6]
m r D 062 . 0 031 . 0 2 2 = ⋅ = ⋅ = Eq.[XI.7]

A partir de les taules de dimensions estandarditzades de canonades d’acer al
carboni del llibre Applied fluid mechanics
[XI.2]
es trien les dimensions reals que
tindran les canonades. Com que es vol que el diàmetre intern de la canonada
sigui de 62 mm cal agafar la canonada de 62.7 mm de diàmetre intern ja que és
la immediatament superior a la mesura que es vol ja que una mida més petita a
la teòrica no es pot agafar. Llavors el diàmetre exterior i el gruix també són
donats per la taula, i són respectivament 73.0 mm i 5.15 mm.

Tal i com s’ha explicat anteriorment cal tornar a calcular la velocitat per la que
circula el fluid amb la dimensió de la canonada estandarditzada per veure si
s’aproxima o no al valor fixat inicial de velocitat. Primer de tot es calcula la
secció real que té la canonada amb el nou diàmetre intern. A continuació es
mostren els càlculs.

2
2 2
003 . 0
2
0627 . 0
2
m
D
S =
|
¹
|

\
|
⋅ =
|
¹
|

\
|
⋅ = π π Eq.[XI.8]

A partir de la secció es calcula la velocitat que té el fluid amb les dimensions
comercials de la canonada.

s m
m s
m
S
Q
v / 3 . 2
003 . 0
1
007 . 0
2
3
= ⋅ = = Eq.[XI.9]

Com que s’obté una velocitat de 2.1 m/s i inicialment s’havia fixat en 2.0 m/s
s’accepta el dimensionament de la canonada.

Es segueix aquest procediment pel disseny de cadascuna de les canonades de
la planta.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 74/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
XII) Càlcul i disseny de les bombes

El procediment que s’ha seguit per a fer el càlcul de totes les bombes de la
planta és el que a continuació es presenta.

A partir del balanç de matèria s’agafen les dades de tots els cabals màssics de
tots els corrents. Cal passar aquests corrents a cabals màssics en (kg/s).
També es necessita treballa amb les pressions de les línies en Pa. Una vegada
ja tenim totes les dades i en les unitats desitjades mitjançant la següent formula
es calcula el treball teòric de la bomba.

ρ
.
) * ( m P
Wsteòric

=

Eq.[XII.1]


W Ws
tèòric
10843
3 . 786
88 . 5 1450000
=

= Eq.[XII.2]

Com s’ha esmentat anteriorment es suposa que es té un rendiment del 0.6 en
els equips. Per tant es necessitarà molta més potència a la bomba que la que
s’ha trobat. Aquesta potencia real es troba de la següent forma:

6 . 0
Wsteòric
Wsreal = Eq.[XII.3]

W Ws
real
18072
6 . 0
10843
= = Eq.[XII.4]

A continuació es calcula el valor del NPSH de cada bomba. Per poder fer
aquets càlculs cal tindre prèviament els valors de velocitat del fluid (calculat en
el disseny de les canonades), la pressió de vapor del líquid, la pressió de
succió de la bomba i la densitat del líquid. A continuació es mostra la formula
amb la que s’ha determinat el NPSH de la bomba.

|
|
¹
|

\
|


|
|
¹
|

\
|
+
|
|
¹
|

\
|

=
ρ ρ g
P
g
V
g
P
NPSH
v s s
2
2
Eq.[XII.5]
On:

Ps: pressió de succió de la bomba.
Vs: velocitat del fluid.
Pv: pressió de vapor del fluid.

m NPSH 1 . 11
3 . 786 81 . 9
75 . 16940
81 . 9 2
4 . 2
3 . 786 81 . 9
100000
2
= |
¹
|

\
|


|
|
¹
|

\
|

+ |
¹
|

\
|

= Eq.[XII.6]


Cal recordar que tots aquets càlculs s’han fet per fer una estimació aproximada
de les característiques principals de les bombes del sistema sense tindre en
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 75/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
compte les pèrdues menors, solament s’han valorat les pèrdues que poden
aportar més pèrdues al sistema. Per poder tindre un dimensionament no tant
acurat que ens pugui ajudar en fer una primera avaluació econòmica sobre els
costos que comportaria el disseny de la planta de DME.
XIII) Avaluació econòmica del projecte

A continuació, es mostrarà de manera detallada com s’ha realitzat l’estimació
econòmica del projecte que s’ha mostrat al cos de l’informe.

Tal i com s’ha comentat al cos de l’informe el mètode econòmic escollit ha estat
el VAN. La fórmula general del qual és:

=
+
+ − =
i
i
i
i
o
k
CF
I VAN
1
1 ) (
Eq.[XIII.1]

On:
I
o
és la inversió total
CF és el flux de caixa anual
i són els anys de vida útil de la planta
k és el cost d’oportunitat

De la fórmula anterior, al llarg dels annexes s’explicarà com s’han calculat
cadascun dels termes anteriors. Per començar, comentar que a fi de poder
realitzar l’anàlisi econòmic s’ha estimat la vida útil de la planta en 20 anys i que
el cost d’oportunitat escollit és del 13.5% (font: Alabart Córdoba, Joan Ramon).
També esmentar que l’amortització de la planta s’ha calculat mitjançant el
mètode lineal amb en un període de temps de 10 anys.

Un cop es coneixen aquestes dues dades només cal calcular el cost de la
inversió rellevant necessària i dels fluxos de caixa anuals proporcionals pel
projecte estudiat.

XIII.1 Estimació de la inversió en capital fix i de les necessitats de treball

Seguidament, es mostra mitjançant una taula els costos dels diferents equips
presents en la planta de producció de DME avaluada per Technical Consulting.
Comentar que per tal de saber els preus de cadascun dels equips (base de
càlcul: any 2001 i als EUA) s’ha utilitzat el programari “CAP COST” del llibre
Turton et al. en el qual a partir de les dimensions i del material de cadascun
dels equips necessaris es dóna una estimació econòmica del mateix. A més,
comentar que la manera com troba el programari utilitzat el preu dels equips és
substituint les dimensions d’aquests en equacions que relacionen el preu de
cada equip en funció de les dimensions d’aquests.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 76/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Equip Nombre existències Material Característiques Cost 2001 ($)
Bomba P-101 2 Acer al carboni
Potencia 18,1 kW
43600
Pressió 14,5 bar
Bescanviador E-101 1 Acer al carboni
Carcassa i tubs
84350
Area 61 m2
Bescanviador E-102 1 Acer al carboni
Carcassa i tubs
115900
Area 153 m2
Reactor PBR 1 - Volum 8,9 m3 76930
Bescanviador E-103 1 Acer al carboni
Carcassa i tubs
87300
Area 69 m2
Columna ternària 1 Acer inoxidable
Diametre 1,47 m
405350 Alçada 16 m
Pressió 10,4 bar
Bescanviador E-104 1 Acer al carboni
Reboiler
407000
Area 161 m2
Bescanviador E-105 1 Acer al carboni
Carcassa i tubs
318000
Area 1138 m2
Vessel V-101 1 Acer al carboni
Diametre 1,8 m
82900 Longitud 5,4 m
Pressió 10,4 bar
Bomba P-102 2 Acer al carboni
Potencia 2,0 kW
21500
Pressió 0,52 bar
Columna binària 1 Acer inoxidable
Diametre 1,69 m
452850 Alçada 16 m
Pressió 7,4 bar
Bescanviador E-106 1 Acer al carboni
Reboiler
525300
Area 487 m2
Bescanviador E-107 1 Acer al carboni
Carcassa i tubs
108100
Area 131 m2
Vessel V-102 1 Acer al carboni
Diametre 1,45 m
44400 Longitud 4,35 m
Pressió 7,4 bar
Bomba P-103 2 Acer al carboni
Potencia 3,3 kW
23450
Pressió 0,17 bar
Bescanviador E-108 1 Acer al carboni
Carcassa i tubs
131200
Area 208 m2
Bomba P-104 2 Acer al carboni
Potencia 4,0 kW
24500
Pressió 6,5 bar
TOTAL

2952630
Taula XIII.1. Estimació dels costos dels equips a l’any 2001.

No obstant, les darreres xifres econòmiques tal i com s’ha comentat són
estimacions vàlides per a l’any 2001 (base de càlcul del programari utilitzat).
Per tant, per tal de considerar com a correctes aquestes dades, cal actualitzar-
les. Per dur a càlcul, s’han trobat els coeficients
[XIII.1]
que relacionen els costos
dels diferents equips estimats a l’any base de l’estimació (2001) amb els costos
a l’actualitat (Setembre 2010).
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 77/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Equip Cost 2001 ($) C2001 C2010 Factor corrector Cost 2010 ($)
Bomba P-101 43600 394,3 902,9 2,290 99840
Bescanviador E-101 84350 394,3 611,8 1,552 130900
Bescanviador E-102 115900 394,3 611,8 1,552 179830
Reactor PBR 76930 394,3 625,3 1,586 122000
Bescanviador E-103 87300 394,3 611,8 1,552 135460
Columna ternària 405350 394,3 625,3 1,586 642800
Bescanviador E-104 407000 394,3 611,8 1,552 631500
Bescanviador E-105 318000 394,3 611,8 1,552 493400
Vessel V-101 82900 394,3 611,8 1,552 128700
Bomba P-102 21500 394,3 902,9 2,290 49200
Columna binària 452850 394,3 625,3 1,586 718150
Bescanviador E-106 525300 394,3 611,8 1,552 815060
Bescanviador E-107 108100 394,3 611,8 1,552 167730
Vessel V-102 44400 394,3 611,8 1,552 68890
Bomba P-103 23450 394,3 902,9 2,290 53700
Bescanviador E-108 131200 394,3 611,8 1,552 203570
Bomba P-104 24500 394,3 902,9 2,290 56100
I TOTAL 2952630

4696800
Taula XIII.2. Estimació dels costos dels equips a l’actualitat.

No obstant, degut a que amb el programari utilitzat no es tenen en compte tots
els costos fixos de la planta, sinó dels elements que habitualment resulten més
cars (bombes, bescanviadors, unitats de procés i dipòsits), a fi de poder estimar
els costos fixos totals d’una manera prou acurada el que es pot fer segons el
capítol 7 del mateix llibre consultat és afegir-hi un 25-30% al cost total trobat.

Aquest percentatge ve donat en gran mesura pels costos derivats de les
canonades, dels sous fixos dels treballadors, de la part fixa dels serveis
necessaris, dels costos de les possibles patents, de l’estudi preliminar del
mateix projecte, etc. Per tant, tenint en compte aquesta correcció i escollint
sempre el percentatge més conservador, s’obté:

I
Fix2010
= 0,30 I
Total
+ I
Total
= 0,30 · $4696800 + $4696800 = $6105850 Eq.[XIII.2]

Finalment, un cop es coneixen els costos dels equips, cal tenir en compte si
s’està treballant en un site industrial o bé si s’està treballant en un “grassroots”
(esplanada sense cap tipus d’instal·lació). Degut a que el projecte està pensat
per ser instal·lat al site de Tarragona cal utilitzar la següent expressió (equació
7.15 pàgina 211del capítol 8 del llibre
[XIII.2]
)
7204900 6105850 18 1 18 1
1 1
$ · . .
,
_
,
= = = =
∑ ∑
= =
n
i
i Bm
n
i
i TM TM
C C C
Eq.[XIII.3]


Un cop es coneix la inversió en capital fix necessària per a la construcció de la
planta també caldrà estimar les necessitats en capital de treball per tal de fer
funcionar la planta. Llavors una forma de poder-les estimar és amb la següent
correlació (font: Alabart Córdoba, Joan Ramon):

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 78/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
I
NCT2010
= [0,15-0,20] I
Fix
= 0,175 · $7204900 = $1260860 Eq.[XIII.4]

XIII.2. Estimació dels costos de productivitat de la planta

Per tal de calcular els fluxos de caixa produïts pel projecte estudiat, cal estimar
totes les despeses existents (variables, fixes i generals). Per tal de dur a terme
aquest càlcul s’ha utilitzat la següent expressió
[XIII.3]
:

C
Planta
= C
RM
+ C
WT
+ C
UT
+ 2,215 C
OL
+ 0,190 COM + 0,146 FCI + A Eq.[XIII.5]

On:
C
RM
és el cost de les matèries primeres
C
WT
és la despesa del tractament d’aigües residuals
C
UT
són els costos dels serveis
C
OL
és la despesa d’operació
COM són els costos totals de fabricació
FCI és la inversió en capital fix
A és l’amortització de la planta

No obstant, l’equació anterior només serà vàlida durant els 10 primers anys
d’operació de la planta (temps que es triga a amortitzar la instal·lació). Per tant,
a partir de l’any 11 fins al 20 l’equació quedarà reduïda a:

C
Planta
= C
RM
+ C
WT
+ C
UT
+ 2,215 C
OL
+ 0,190 COM + 0,146 FCI Eq.[XIII.6]

Tot seguit, en els següents apartats s’explica de manera detallada com es
troben cadascun dels costos existents a la planta de producció de DME.

Estimació dels costos de la matèria primera

Els costos d’adquirir la matèria primera del procés s’esdevé del preu
[XIII.4]
de
compra del metanol necessari per la planta durant l’any. Per tant, les despeses
existents en matèries primeres és:

MM$ 61
€ 1
1.3237$
x
Metanol Tm 1
275€
x
any
Metanol Tm
167647 =

Eq.[XIII.7]

Estimació del cost del tractament d’aigües residuals

Tot seguit, es calcula el cost que suposa tractar les aigües residuals generades
per la planta a l’EDAR existent. En aquesta EDAR, hi arriben totes les aigües
residuals de la planta per mediació del rack de canonades. Això vol dir que no
cal tindre contractats transportistes ni una empresa externa que s’encarregui
del seu tractament. A més, per calcular aquest cost només es té en compte
l’aigua provinent del corrent de rebuig de la columna binària.

Llavors, a partir del balanç de matèria s’agafa el cabal màssic del corrent final
de rebuig, que és la línia número 26. Aquest cabal és de 6019 kg/h. Per a fer
els càlculs posteriors cal passar aquest cabal a cabal volumètric, necessitant la
densitat que s’ha extret del programa EES.
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 79/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

h m
kg
m
h
kg m
V / 1 . 6
987
6019
3
3
= ⋅ = =
ρ
&
&

Eq.[XIII.8]

A continuació es calculen els metres cúbics d’aigua residual que es generen a
la planta en un any.

any m
any
dies
dia
h
h
m
/ 48739
1
333
1
24
1 . 6
3
3
= ⋅ ⋅

Eq.[XIII.9]
Finalment, es calcula el preu anual que suposa tractar les aigües residuals de
la planta de DME. A més, se sap que el preu del tractament de 1000 m
3
d’aigua
residual és 56$
[XIII.5]
.

any
m any
m
$
$
2729
1000
56
48739
3
3
= ⋅

Eq.[XIII.10]

Per tant, el cost anual d’aquest tractament és de 2729 $.

Cost dels serveis

Cost de l’aigua i el vapor de refrigeració.
Per tal de calcular el costos dels serveis d’aigua de refrigeració i de vapor
d’aigua es té en compte que únicament s’utilitzen per la refrigeració dels
bescanviadors de calor que hi ha a la planta. Per fer aquests serveis s’utilitza
vapor de mitjana pressió (mps) en tres bescanviadors i aigua de refrigeració
(cw) en quatre.

S’ha tingut en compte que el preu del vapor d’aigua (mps) i de l’aigua de
refrigeració (cw)
[XIII.6]
és el següent:

Cost Aigua de mitja pressió (mps) =14,19 $/GJ
Cost Aigua de refrigeració (cw) = 0,354 $/GJ

Bescanviador Calor (kW) Tipus refrigerant Cost ($/any)
E-102 39131 mps 4457502
E-103 1797 cw 5129
E-104 25951 mps 2680519
E-105 6950 cw 70739
E-106 42142 mps 5445922
E-107 9533 cw 85795
E-108 6658 cw 29439
Taula XIII.3. Costs del mps i cw de cada bescanviador.

Per tant, els costos totals seran la suma de tots els costos de l’aigua i el vapor
utilitzat en cada bescanviador.

Cost total=12,8 MM $/any

Cost total=0.11 $/kg DME produït

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 80/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
A continuació es mostra un exemple del càlcul del preu del vapor de mitja
pressió (mps) pel bescanviador E-102.
Sabent que el preu del mps és de 14,19$/GJ i coneixent la calor intercanviada
calculada prèviament pel disseny del bescanviador es calcula els dòlars que
costarà per any.

$/any
any 1
dies 333
dia
h $
, 4457502
1
24
1
3600
10918204
10
1
19 14
9
= ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ ⋅
h
s
s
J
J
GJ
GJ

Eq.[XIII.11]

Cost de l’energia

Es calcula el cost de l’energia que necessita la planta, que principalment prové
del consum d’electricitat de les varies bombes. Per a fer un estudi més acurat
dels costos dels serveis s’hauria de tenir en compte les despeses provinents
del consum elèctric d’oficines i enllumenat de la planta. En aquest cas no
s’avaluen perquè són menyspreables en comparació amb el cost d’energia que
necessiten les bombes.

A la planta es tenen quatre bombes, amb unes potències de 18.1; 2; 3.3 i 4 kW.
A partir d’això es sap que la potència total requerida és de 27.4 kW, que és la
suma de les quatre potències anteriors.

El preu del subministrament elèctric és de 16.8 $/GJ per una planta amb unitats
de procés múltiples segons el Turton, et. al 3ª Edició, pàgina 231.

Es calcula el preu de l’energia que es gasta en un any, sabent anteriorment els
segons que tenen un any, quan es treballen 333 dies a l’any.

s
h
s
dia
h
any
dies
any 28771200
1
3600
1
24
1
333
1 = ⋅ ⋅ ⋅ Eq[X.12]

any
GJ kJ
GJ
any
s
s
kJ
any l a energia preu / $ 13243
1
$ 8 . 16
10
1
1
28771200 4 . 27
'
6
= ⋅ ⋅ ⋅ = Eq[X.13]

El cost del preu de l’energia en $/kg DME produït és irrellevant.
Així doncs, la despesa en energia elèctrica en un any, per fer funcionar les
diverses bombes, és de 13243 $.

Despeses d’operació

Per tal d’estimar la despesa d’operació, és a dir, el cost que suposaran els
salaris dels operadors que hi hagin contractats per la planta. S’ha fet servir la
següent correlació:
[XIII.7]

N
OL
= (6.29 + 31.7 P
2
+ 0.23 N
NP
)
0.5
Eq.[XIII.14]

On
N
OL
són el nombre d’operaris necessaris
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 81/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
P són els principals processos involucrats
N
NP
són el nombre d’equips principals

Per tant, es calculen el nombre d’equips principals que hi ha la planta, tenint en
compte els equips que estan inclosos com a tal segons la bibliografia
(compressors, columnes, reactors, escalfadors i bescanviadors de calor).

N
NP
= 2 columnes + 1 reactor + 8 bescanviadors = 11 equips Eq.[XIII.15]

Per tant, suposant que hi ha 2 seccions d’operacions principals tal i com es
mostra al Plot Plan del projecte (reactor i columnes) substituint a l’equació
XIII.14.

N
OL
= (6.29 + 31.7 (2)
2
+ 0.23 · 11)
0.5
= 11.6 Eq.[XIII.16]

A continuació, un cop es coneixen el nombre d’operadors responsables que hi
haurà d’haver per tal de poder realitzar les diverses operacions de manteniment
necessàries, i sabent que cada torn ha d’haver-hi 4,5 operaris
[XIII.8]
, es calculen
el nombre d’operadors totals que hauran d’estar contractats.

Operaris = 4.5 · 11.6 = 52.2 Eq.[XIII.17]

Llavors, aproximant per defecte el valor anterior es troba que seran necessaris
53 treballadors per tal de garantir-se un correcte funcionament de la planta.

A l’hora d’estimar les despeses que aquests treballadors suposarien a
l’empresa, cal esbrinar quin és el salari brut anual dels operadors. Aquest s’ha
trobat
[XIII.9]
que aproximadament és de 25200€ (1800€ mensuals i 14 pagues
anuals). Per tant, les despeses totals anuals que suposaran els salaris són:

C
OL
= 53 treballadors · 25200€/treballador·any Eq.[XIII.18]
C
OL
= 1.34 MM€/any = 1.77 MM$/any Eq.[XIII.19]

Costos de fabricació

Per tal d’estimar els costos de fabricació s’ha trobat que la despesa generada
depèn de si la instal·lació ja ha estat amortitzada o bé per si encara s’està
amortitzant. Per tant la correlació per estimar els costos durant els 10 primers
anys de vida de la planta s’estimen:
[XIII.10]


COM = 0.280 FCI + 2.73 C
OL
+ 1.23 [C
UT
+ C
WT
+ C
RM
] Eq.[XIII.20]

On:
COM són els costos totals d’operació
FCI és la inversió en capital fix
C
OL
és la despesa d’operació
C
UT
són els costos de les utilities
C
WT
és la despesa del tractament d’aigües residuals
C
RM
és el cost de les matèries primeres

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 82/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
Substituint a l’equació anterior es trova:

COM = 0.280 FCI + 2.73 C
OL
+ 1.23 [C
UT
+ C
WT
+ C
RM
] Eq.[XIII.21]

COM = 0.280 · 7.20 + 2.73 · 1.77 + 1.23 (12.8 + 0.002 + 61.0) = 97.6 MM$ [22]

Mentre que pel darrers deu anys del present estudi, l’equació a emprar és
[XIII.11]
:

COM
d
= 0.180 FCI + 2.73 C
OL
+ 1.23 [C
UT
+ C
WT
+ C
RM
] Eq.[XIII.23]

COM
d
= 0.180 · 7.20 + 2.73 · 1.77 + 1.23 (12.8 + 0.002 + 61.0) = 96.9 MM$ [24]

Costos de producció totals

Un cop es coneixen els costos parcials de la planta, ja es poden estimar quines
seran les despeses totals que tindra la planta de producció de DME. Per tant,
primerament es calculen les despeses durant els 10 primers anys de vida de la
planta, substituint a l’equació descrita a l’apartat 2 d’aquest mateix annex.

C
Planta
= C
RM
+ C
WT
+ C
UT
+ 2,215 C
OL
+ 0,190 COM + 0,146 FCI + A [25]
C
Planta
= 61.0 + 0.002 + 12.8 + 2.215 · 1.77 + 0.19 · 97.6 + 0.146 · 7.20 + 0.720
[26]
C
Planta
= 98.0 MM$ Eq.[XIII.27]

En canvi, a fi d’estimar els costos totals un cop s’ha amortitzat la planta (a partir
de l’any 11), les despeses s’estimaven mitjançant la següent correlació:

C
d,Planta
= C
RM
+ C
WT
+ C
UT
+ 2,215 C
OL
+ 0,190 COM
d
+ 0,146 FCI Eq.[XIII.28]
C
d,Planta
= 61.0 + 0.002 + 12.8 + 2.215 · 1.77 + 0.190 ·96.9 + 0.146 · 7.20 [29]
C
d,Planta
= 97.2 MM$ Eq.[XIII.30]

XIII.3. Estimació dels beneficis de la planta

Els guanys que obtindrà la planta de producció de DME vindran donats per les
vendes del producte fabricat, és a dir, del preu
[XIII.12]
que té el DME per la
quantitat d’aquest que es produeix durant un any. Per tant, els beneficis
estimats seran:

MM$ 150.9
€ 1
1.3237$
x
DME Tm 1
950€
x
any
DME Tm
120000 =

Eq.[XIII.31]

XIII.4. Estimacions dels fluxos de caixa (CF)

Un cop ja s’han estimat totes les dades econòmiques relacionades amb la
planta, ja es poden estimar els fluxos de caixa que proporcionarà el projecte.
No obstant, comentar que a fi de facilitar els càlculs s’ha suposat que solament
hi hauran 2 CFs diferents, un mentre s’estigui amortitzant la planta i l’altre quan
la planta ja estigui amortizada, els quals romandran constant durant tot el
període de temps que abracen. Per tant:

Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 83/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11
CF1 (MM$) CF2 (MM$)
Ingressos 150.9 150.9
- Despeses 98.0 97.2
- Amortització 0.720 0.000
Benefici Abans Impostos (BAI) 52.1 53.7
- Impostos (25%
[XIII.13]
) 13.0 13.4
Benefici Després Impostos (BDI) 39.0 40.3
CF = BDI + A 39.9 40.3
Taula XIII.4. Fluxos de caixa del projecte.

XIII.5. Càlcul del VAN

Finalment, un cop es coneixen tots els fluxos de caixa del projecte, ja es pot
calcular el Valor Actual Net del projecte per tal de saber si serà viable des del
punt de vista econòmic. Llavors, l’equació típica del VAN és:

=
+
+ − =
i
i
i
i
o
k
CF
I VAN
1
1 ) (

Eq.[XIII.32]

No obstant, tal i com està realitzada la taula de l’informe, la inversió inicial en
capital fix ja es té en compte al calcular el CF anual que apareix a la sisena
columna de l’anomenada taula. Tanmateix, si que s’ha de tenir en compte les
necessitats en capital de treball que es recuperaran al final de la vida útil de la
planta. Per tant, l’equació emprada ha estat:

MM$ 184.1
k) (1
CF
k) (1
I
VAN
i
1 i
i
i
24
NCT

=
=
+
+
+
=

Eq.[XIII.33]

Finalment, degut a què el VAN és positiu si que s’invertirà en el projecte degut
a que és rentable des del punt de vista econòmic.
XIV) Bibliografia de l’annex

[II.1]
Perry’s Chemical Engineers handbook, 8th edition, Mac Graw Hill, Don
W.Green & Robert H.Perry
[IV.1]
Normativa MIE APQ I

[IV.2]
Taula 18.1 del llibre Seguridad industrial en plantas químicas y Energeticas:
Fundamentos, evaluación de riesgos y diseño, 2ª edición. J.Mª Storch de
Gracia, T. García Martín.
[IV.3]
http://prevencionseguridadysaludlaboral.com
[V.1]
Turton et. al., Analysis, Synthesis and Design of Chemical Processes.
Prentice Hall, 1998. 3ª edició: 2009.
[V.2]
J.Gmehling, U. Onken Vapor–liquid equilibrium data collection, pàg. 51.
[V.3]
Felder, Richard Principios elementales de los procesos químicos Addison-
Wesley Iberoamericana, 1991 Edició 2a ed
[V.4]
pàgina 383 Turton et. al., Table 11.13. Heuristics for Towers Distillation and
gas absorption
[IX.1]
Normativa API-650 Diseño de Tanques a Pressión Atmosférica
[X.1]
MIE APQ1Cuadro II-5 Distancia entre paredes de recipientes
[XI.1]
Propietats dels fluids subministrades pel programa engineering equation
solver (EES)
Disseny d’una planta de producció de dimetil èter 84/84

Technical Consulting/ Oficina Tècnica 1rQ-10/11

[XI.2]
Applied fluid mechanics, Mott, Robert L; 5a Edició,Prentice-Hall, cop. 2000
[XIII.1]
Chemical Enginnering. Revista Electrònica
[XIII.2]
Turton et. al. Analysis, Synthesis and Design of Chemical Processes.
Prentice Hall, 1998. 3ª edició: 2009.
[XIII.3]
pàg 225 del Capítol 8. Secció 2 del Turton et Al 3a edició
[XIII.4]
ICIS.com Pricing Chemical Price Reports
[XIII.5]
Taula de costos i d’energia de l’assignatura Projecte Final de Carrera
09/10
[XIII.6]
Turton et. al. Analysis, Synthesis and Design of Chemical Processes.
Prentice Hall, 1998. 3ª edició: 2009.
[XIII.7]
equació 8.3 pàg 227 del Capítol 8. Secció 2 del Turton et Al 3a edició
[XIII.8]
pàg 227 del Capítol 8. Secció 2 del Turton et Al 3a edició
[XIII.9]
Pere Fco. Sabaté Fortuny operador mecànic al site de BASF de Tarragona
[XIII.10]
equació 8.1 pàg 227 del Capítol 8. Secció 2 del Turton et Al 3a edició
[XIII.11]
equació 8.2 pàg 224 del Capítol 8. Secció 2 del Turton et Al 3a edició
[XIII.12]
ICIS.com Pricing Chemical Price Reports
[XIII.13]
Impost de la Taxa de Societats a Catalunya. www.gencat.cat