22

el 3 de vuit

DIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 2013

EDITA Publicacions Penedès, SA Papiol, 1 - 08720 Vilafranca del Penedès el3devuit@el3devuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, així com qualsevol altre article signat, no són forçosament compartits pel setmanari i només reflecteixen el parer de qui els signa.

PRESIDENT Pere Montserrat i Ferrer CONSELLER DELEGAT Xavier Freixedas i Domènech DIRECTOR Ricard Rafecas i Ruiz

REDACCIÓ: Joan Raventós (Cap de redacció), Judit Benages, Xavi Gonzàlez, (Redacció Vilafranca), Eva López (Redacció Sant Sadurní), Ricard Vinyals (Redacció El Vendrell),

Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir (Castells), Tito Boada, (Esports), Fèlix Editat amb la col·laboració de Miró (Fotografia), Àngels Ventura, Nati Ceballos (Maquetació), Roser Figueras (Correcció).

OPINIÓ

“Catalanizar España”
Fet. L’any que ve anirem a la BCnegra plegats. De continuar els sidrals que ara mateix tenim muntats, no hi ha perill que la moda de la “negra” decandeixi, encara que el que passa aquí a casa nostra té una altra pàtina. El material que ofereix la nostra realitat política no dóna per fer una bona novel·la negra, ningú no se la creuria. Fins i tot a la “Cua de Palla”, col·lecció de novel·la americana, ben traduïda com poques, surt de tant en tant un detectiu rigorós que no es deixa emportar mai per la corrupció. A casa nostra, tot plegat és una mica grotesc i no se’n salva ningú. Malgrat que la nostra capacitat d’astorar-nos va minvant a causa dels fets del dia a dia, no he pogut evitar la sorpresa. Un bon amic, asturià, i seguidor de les peripècies catalanes, m’envia un correu electrònic que inclou un article del José Maria Carrascal. Per a la teva generació deu ser un personatge pràcticament invisible, però per a la meva va representar una certa innovació quan l’any 1990 va aparèixer a Antena 3 per portar els informatius. Ho feia a l’americana, distés, assegut en una punteta de la taula, amb la cama penjant. Ell havia estat molts anys a Estats Units fent de corresponsal pel diari ABC (apunta’t aquest detallet). Portava i encara porta unes corbates tan llampants que et distreia de les notícies. Mira si el teníem en bona consideració a Catalunya que l’any 1972 se li va donar el Premi Nadal i el 1973 el Premi Ciutat de Barcelona. Situat el personatge passo a transcriure’t uns paràgrafs publicats pel diari ABC -de Madrid- a la pàgina 11 de l’edició del 3 de febrer de 1978. Es titula “Catalanizar España”, i diu així: «No se asusten. No se trata de abogar por el dominio catalán sobre el resto de los españoles... Además dudo que a los catalanes les interesase...Tal vez porque fueron de los primeros pueblos de Europa que comprendieron que imperialismo es contrario a democracia. Hay que temer poca cosa de los catalanes, i la que menos afanes de señorío». I segueix més endavant: «Una de las mayores desgracias que ha sufrido nuesto país es que lo que ha venido presentándose como “espíritu español” apenas esté impregnado de catalanismo, cuando debería haber sido uno de los ingredientes principales. Bien distinto nos hubiese ido, muchas desventuras nos hubiésemos ahorrado, de haber ocurrido así». Tot, absolutament tot l’article, està dedicat a elogiar Catalunya i un es pregunta què o qui ha provocat aquest abisme. Ja et vaig dir un dia, Rafel, que m’he anat tornant de la ceba, però tot i això no m’agrada el caire que van agafant les coses i no puc deixar de pensar que el món és ple de persones a les quals no els agrada en absolut covar una mena d’odi exacerbat als altres, com també crec que a vegades petits gests aconsegueixen grans coses. Recordo els anys d’alcaldia del Senyor Tierno Galván, a Madrid, en què va tenir lloc aquella cosa que se’n va dir la “movida madrileña”. Doncs aquest fet, que pel seu nom pot semblar molt banal, no ho va ser en absolut i va tenir a veure amb aquesta persona. Estàvem al començament dels anys vuitanta i jo, estudiant granadeta, a l’Escola Massana, puc dir que es va establir un vincle molt important en l’àmbit artístic entre Madrid i Barcelona i sembla ser que no va ser pas l’únic. Vaig ser testimoni de la simpatia que va provocar la presència del l’alcalde madrileny al balcó de l’ajuntament de Barcelona el dia de la Mercè. Vull dir amb això que mai no està tot perdut, que sempre quedaran persones honestes i sàvies que amb la seva feina sabran recuperar coses. Per cert, m’ha semblat que t’escaquejaves de prendre un cafè amb mi.

Turisme i Mort
“Darrere les paraules”
Em vaig quedar impactat quan vaig sentir per la ràdio mentre esmorzava: “Moren 18 turistes en caure un globus aerostàtic a Egipte. El globus ha caigut des d’una altura de 300 metres a causa de l’explosió de la bombona de gas”. Perquè una notícia d’aquest tipus, a banda de les víctimes i la pèrdua per al seu entorn, és la pitjor que pot tenir el sector turístic. No ja per una ciutat, un país o una activitat específica, sinó per la globalitat del turisme. Però també perquè no fa ni dos mesos que la meva dona i jo fèiem el mateix viatge en globus que l’accidentat. Volar en qualsevol màquina té el seu perill i fer-ho en globus aerostàtic no és menor. L’observació de les mesures de seguretat ha de ser estricta. Així ara agafen més importància detalls que llavors no ho semblaven. Com quan tots dins de la cistella –una vintena de turistes provinents de Catalunya, Madrid, Argentina, Anglaterra i altres països– i a punt d’enlairar-nos, el pilot va treure fora ràpidament un parell de bombones al mateix temps que esbroncava sense compassió els seus ajudants. Així mateix, el vol va durar només mitja hora, i no els 50 minuts promesos, fet pel qual ens vam queixar a l’agència. Vés a saber si el que ens va semblar com un incompliment i aparent desgovern no ens va estalviar una experiència desagradable. A banda d’això, el viatge va ser molt plàcid i va motivar moltes fotografies, tant de l’escenari a terra com de la sortida

El Penedès també existeix...

Rosa Soler

espigoladora@gmail.com

Daniel Garcia Peris
www.danielgarciaperis.cat

Rafel Marco Molina
Traductor. Director d’aixocomesdiu? marcoimolina@aixocomesdiu.cat

Vés a saber si el que ens va semblar com un incompliment i aparent desgovern no ens va estalviar una experiència desagradable

del sol. L’estabilitat del vol en globus és total i similar a un ascensor panoràmic. Val a dir que, a diferència d’altres zones turístiques conegudes per oferir aquesta activitat com la Capadòcia, on sense l’obligació d’altitud pots ascendir i descendir contínuament tocant gairebé arbres i muntanyes, en aquest cas el recorregut és força limitat. No se sobrevola la ciutat de Luxor sinó part dels jaciments arqueològics del West Bank a la riba esquerra del riu Nil. Ara estan investigant quines poden ser les causes de l’accident i no s’ha de descartar que la convulsa situació política actual hagi afectat. No perquè hagi estat un atemptat a la indústria turística, un dels pilars econòmics d’Egipte, sinó perquè sigui producte d’una relaxació en la supervisió de les mesures de seguretat. Quan passa el temps i de vegades t’arriben flaixos per televisió o Internet de llocs on has estat, aquests desperten uns sentiments d’enyorança d’aquells moments, ja que probablement van ser gaudint d’unes vacances. Si aquell indret és d’actualitat per una notícia tràgica llavors la sensació és molt més impactant. Això és el que senten per exemple els milions de turistes que van ser a les Torres Bessones abans de fer-les caure l’atemptat de l’11 de setembre de 2001. Uns 80.000 visitants rebien diàriament el fins llavors gratacels més alt de Nova York. Un record de la visita que de ben segur va quedar per sempre associat a turisme i mort.

>> Ve de la pàgina anterior

La redacció d’aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreçades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 caràcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes d’opinió ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adreça, DNI i un telèfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del col·lectiu,

central, el caràcter estructural de la discriminació i violència envers les dones, l’estreta relació entre capitalisme i patriarcat. Des del Col·lectiu La Trinxera no ens queda més que desitjar-vos l’encert que segur que tindreu i recordar-vos que no esteu soles, que aquest camí el recorrerem conjuntament. I és que l’objectiu final ha estat sempre el mateix. Amb paraules de la mateixa Rosa

Luxemburg, treballem “per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”. Col·lectiu La Trinxera El Vendrell Suport als presos polítics sahrauís L’ACAPS Wilaia Alt Penedès i Baix Penedès amb el Sàhara volem expressar el rebuig a les sentències contra 25 sahrauís civils, dictades per un

tribunal militar marroquí. El judici no és legal, ja que el Marroc no té jurisdicció sobre el Sàhara Occidental. Les condemnes, de cadena perpètua a 25 anys, suposen un nou atemptat contra el poble sahrauí, contra el seu dret a l’autodeterminació, contra els drets humans i contra la legalitat internacional. El moviment solidari donem suport als presos polítics sahrauís i demanem que els plens municipals i comarcals es pronunciïn contra la sentència del tribunal militar i

en solidaritat amb el poble sahrauí. L’única solució del conflicte del Sàhara Occidental és polític, el compliment de les resolucions de l’ONU i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació just i en llibertat. No es pot empresonar la dignitat del poble sahrauí. El Marroc n’és culpable i Espanya n’és responsable! Llibertat presos polítics! Visca el Sàhara lliure! ACAPS Wilaia Alt Penedès Baix Penedès amb el Sàhara

Madrid, Barça, Torrellenc, Espirall... qui pot més? Sembla ser que parlant d’un Madrid-Barça no hi ha color i  que aquest partit de futbol arreplega molts aficionats del planeta futbolístic i que el futbol base, d’una o altra forma, resulta perjudicat. Per tot això m’explicaré: Aquesta setmana toca jugar a casa i el CE Torrellenc té partit

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful