You are on page 1of 24

MÀSTER ARQUEOLOGIA PROFESSIONAL

TREBALL EXCAVACIÓ

ARQUEOLÒGICA

JOSÉ CARLOS PARDINES CASTELLÓ

masterarqueologia.blog
masterarqueologia.blogspot.com
1. Competències i objectius

2. Determinació de la estratègia de excavació seguida

3. Relacions estratigràfiques de la Sala de Excavació Urbana del MARQ

4. Elaboració de la matriu de la Sala de Excavació Urbana del MARQ

5. Complimentar una fitxa d’ estrats, segons el model del Quadern, nº 43

6. Complimentar una fitxa de murs, segons el model del Quadern, nº 43

7. Complimentar una fitxa de estructures, segons el model del Quadern, nº 43

8. Complimentar una fitxa de elements, segons el model del Quadern, nº 43

9. Complimentar una memòria de excavació usant el model de la amb les dades de la

Sala de Excavació Urbana del MARQ


COMPETÈNCIES I OBJECTIUS

Aquest treball pretén complir amb els criteris d’avaluació establits a la unitat didàctica, que

manifesta l’adaptació a l’espai d’ensenyament superior europeu. Els objectius que personalment volia

obtindre sobre l’activitat d’excavació, en part no s’han complit. El temps i la resta de treballs del

màster han jugat un paper important alhora de no aconseguir el cent per cent de l’objectiu. A més,

també cal assenyalar, des de la honestedat, que aquest treball no s’ha pogut realitzar amb les hores

que el programa marca (15), més bé s’ha tardat unes quantes més. Però vaig decidir continuar perquè

quedarà un treball digne dins de les meus limitacions. Així i tot no cal posar-se massa pessimistes

perquè no tot està perdut. Les competències que si he aprés amb tota claredat van ser:

1. Amb el treball d’establir la metodologia vaig compara el distints sistemes d’excavació,

a més de distingir les diferents tipus de intervencions.

2. A l’ elaborar les fitxes vaig analitzar i comprendre com es configura la estratigrafia i les

seus lleis.

3. Amb la realització de la memòria si que va adquirir els coneixements d’elaborar

informes i memòries.

Per el contrari les competències en que més dificultat vaig tenir foren les relatives a la elaboració

d’una matriu. Des de el meu punt de vista les circumstancies que impediren aquesta situació estan

vinculades a la gran quantitat d’informació de la Sala d’urbana. Personalment pense que al ser un gran

galimaties de números, al menys per a mi, em desbordà per complet. Però al reflexionar vaig pensar

que aquesta sala és un tant fictícia perquè és un compendi de jaciments reals, i és per això, que

flaqueja en algun aspecte.

A banda, la manca de temps de l’assignatura, i de pràctica arqueològica ha sigut determinant en el

treball. Sé que donar aquesta unitat en 10 hores és una quimera, perquè podríem estar un any sencer i

encara no aprendríem el necessari, ja que la qüestió de tot açò, és la experiència, i sincerament

l’actual pla d’estudis, no permet als llicenciats una formació adequada en aquesta opció. Per aquest

motiu, i personalment opine que per a suplir aquesta deficiència de l’estudi d’arqueologia en la

carrera, fins a que no s’adapte al espai europeu - es de esperar que canviarà el pla-, s’hauria de

aprofundir més en aquest tema , perquè és una assignatura clau en el màster d’arqueologia.
Per últim cal indicar que tot aquest material ha sigut penjat al blog de

masterarqueologia.blogspot.com. Este fou creat per a l’ocasió i pretén complir la competència dels

recursos digitals i les seus aplicacions didàctiques a l’arqueologia. La seua contribució no soles és a

través de un portfoli personal, sinó que també serveix com un espai virtual on pot participar qualsevol.

METODOLOGIA

El procés d’actuació ha sigut l’excavació en extensió, identificant i documentant les Unitats

Estratigràfiques, tal i com proposa Harris. Per tant aquest anàlisi està basat en el registre de la

successió d’accions constructives i destructives que al final donen sentit a la configuració dels estrats.

Per explicar el procés amb major precisió s’ha acudit al full del Marq: “En aquesta sala es

mostra una excavació realitzada en un edifici encara habitat. La idea principal que es pretén

transmetre és que tot és un mateix espai arqueològic, tant el que s'excava com el que està construït, i

que es pot analitzar des de la metodologia arqueològica. Es tracta d'un únic jaciment que arranca des

del segle IV a. C. i arriba fins al segle XX. Fins a un moment de la història d'aquest lloc; les dades

s'obtenen estudiant el context dels objectes i les característiques i posició dels estrats de terra que els

emboliquen, cobreixen, es donen suport, etc..., i tot relacionat entre si, és a dir; el context global. I

sense solució de continuïtat l'estudi es centra en l'edifici i les seves transformacions com reflex de les

èpoques que van quedant assenyalades en ell, en forma de modificacions i afegits arquitectònics”.

RELACIONS ESTRATIGRÀFIQUES

FASE ETAPA U.U.E.E


I Gòtic 146, 101
II Islàmic 144,143,142,145,102,136,134,
131,130,141,104
139,138,133,135,103,137,140,132
III Romà 105,129,127,126,128,106,107,123,
124,125,122,120,121.
IV Ibèric 108,116,109,117,119,115,118,110,
114,113,112

Època ibèrica:

-112 Roca mare amb carrilades

-113 muralla ibèrica: amb grans blocs en el parament intern i l'exterior emplenat amb pedres i fang.
Casa íbera adossada a la muralla:

-114 sòcol de maçoneria

-115 alçat amb atovons cuits.

-116 sostre.

-117 banc adossat.

-118 paviment.

-119 llar.

-110 estrat d'ocupació.

-109 estrat de destrucció.

-108 estrat deposicional de l'ensulsiada de la casa, ho segella i tapa tot.

Època romana

Casa romana:

-121 fossa de fonamentació. Trinxera que talla a l'estrat 108

. -120 murs.

-122 arrebossat del mur, pintat.

-124 llindar.

-123 mosaic de opus signinum.

-125 empedrat del carrer romà. Hi ha monedes perdudes en el carrer amb cronologia post quemo
contemporània.

-107 ocupació romana de la casa

-106 estrat d'abandó de la casa romana.

-128 estrat d'ensulsiada del sostre capa de terra amb teules regula.

Tomba tardoromana:

-126 interfície negatiu tomba

-127 tomba

-129 farciment de la tomba

-105 estrat de anivellació, d'origen antròpic

-104 estrat natural.


Època islàmica

Tomba islàmica:

-130 interfície negativa fossa islàmica.

-131 el farciment de la tomba.

-132 pedra funerària.

Casa islàmica:

-103 estrat d'ocupació islàmic

-133 sòcol de pedra de la casa islàmica.

-134 Mur de tapial de la casa.

-135 trinxera de fonamentació.

-136 arrebossat del mur.

-138 llindar de la porta.

-139 paviment.

Desguàs

-137 desguàs

-140 interfície del desguàs.

-145 farciment del desguàs.

-141 paviment del carrer.

Pou cec:

-142 interfície del pou cec.

-143 l'estructura del pou.

-144 farciment del pou.

-102 estrat d'abandó de la casa. `

Època Gòtica

-101 anivellació tardoislàmica, moments previs a la conquesta cristiana.

-146 trinxeres de fonamentació de columnes gòtiques del segle XV.


FITXA ESTRATS
UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES

Jaciment Campanya Dates Àrea Sector Tall Espai UE GU

Marq ‘09 125


FIABILITAT ESTRATIGRÀFICA CRONOLOGIA PROVISIONAL GARB. MOSTRES Carbó Cendra Terra Ossos
Bona Regular Roïna Fase Romana Sí No Llavors Fusta Calç
Sí No

Superiors Argamassa
Inferi
ors

SITUACIÓ CROQUIS

Estrat situat al extrem oest UE 146

UE UE 123
UE 125 124

DESCRIPCIÓ

Gran superfície amb pedres de canto rodat UE 122


incrustades en un nucli de arena i calç.
UE 146

COMPOSICI6 TEXTU RA

Solta Argila Còdols


Llim Pedres
Compacta Arena Ceràmica
Homogènia Graves
COMPONENTS Heterogènia

Cendra Carbó Os Malacofauna Fusta Llavors Rajola Teula Ceràmica Atovó Cal Morter Eixalbat Escòria

CROQUIS
TROBALLES
Nombre Cotes Descripció Fotografies Dibuix
-IMPE SEV ALEXANDER AUG:
MONEDES anvers relatiu al emperador SI NO
Alejandro Severo 222.dc a 235dc.
Apareix la cara del emperador

-IMPE. CONSTANTINUS AUG:


anvers on apareix la cara del
SI NO
UE 125
emperador Constantí I 307dc a
337dc.
CERÀMICA

SI NO
S’encontra fragments de cerámica
sigillata africana.

INTERPRETACIÓ Ceràmica (roig) Metall (verd)

Este paviment correspont a la calzada romana


Os (groc) Moneda (negre)

Vidre (blau) Fusta (castany)


RELACIONS ENTRE UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES

Equival a Igual a
103

Talla Tallat per 104

105
Cobreix Cobert per

107 105,104,103 125 120


Rebleix Reblit per

107

Recolza en 120 Hi recolza

INTERPRETACIÓ

OCUPACIÓ DESTRUCCIÓ REBLIMENT AL·LUVIÓ

CONSTRUCCIÓ ABANDÓ PALEOSÒL ROCA BASE

MATERIALS SIGNIFICATIUS

Destacar la presència de dos monedes alt imperials, junt a diversos fragments de ceràmica sigillita africana

OBSERVACIONS / VALORACIÓ

DOCUMENTACIÓ AUTOR/A

DIAPOSITIVES PAPER
PLANTA
NÚM.RODET NÚM. NEGATIU NÚM.RODET NÚM. NEGATIU
SECCIÓ

TALL

ALÇAT
FOTOS MONEDA I CERÀMICA
FITXA MURS
MURS
Jaciment Campanya Dates Àrea Sector Tall Espai Mur Interfície de destrucció GU

ka CASA
Marq ‘09 114 108,109
IBÈRICA

DIMENSIONS COTES ORIENTACIÓ CONSERVACIÓ INTERVENCIONS MOSTRES Calç Morter Rajola Pedra

Longitud: Superiors N-S Bona


Sí No
Cap
Amplària: E-O Consolidat
Roïna
CRONOLOGIA PROVISIONAL
Alçària: NE-SO Regular
Inferior Restaurat
FASE IBÈRICA
Cap Desmuntat
Diàmetre: s NO-SE

FIABILITAT ESTRATIGRÀFICA CROQUIS


Bona Regular Roïna
UE 146

UE 117

UE 119
SITUACIÓ

Situat al nord del jaciment dins


de la casa ibèrica en la posició UE 114

més profusa.
UE 146
U113


MATERIALS/ELEMENTS REPARACIONS (descripció) UE

Tipus PEDRA

Col·locació REGULAR

Grandària MITJANA

DEFORMACIONS (descripció)
APARELL

Tipus POLIGONAL

Talla (tipus i direcció) ISÒDOM

REFACCIONS UE
TRAVA
(croquis esquemàtic)

Tipus EN SEC

Juntura

REVESTIMENT UE

Tipus

Decoració

Interpretació i cronologia
FONAMENTACIÓ UE Rasa UE

Tipus Adosat al mur de maçoneria. per davall ja està


la roca mare. i per damunt s’inserta l’alçat.
RELACIONS ENTRE UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES

Trava Igual a

Talla Tallat per


115
Cobreix 112 Cobert per 115
114 113
Es superposa a S’hi superposa
112
Recolza en Hi recolza

S’adossa en 113 S’hi adossa

S’assenta en

INTERPRETACI6

És el sòcol de una casa ibèrica, és a dir, la part inferior dels murs. els sòcols es fan de maçoneria i les pedres se solen
col·locar formant filades. la pedra de maçoneria, per regla general no es treballa, però la cara que ha de ser vista si està
retocada.

A més destacar que majoria dels sòcols presenten un ample de 50/60 cm aproximadament, la qual cosa ho vaig observar
a l'illeta dels banyets.

MATERIALS SIGNIFICATIUS
MUR FONAMENT

OBSERVACIONS/VALORACI6

DOCUMENTACI6
DIAPOSITIVES PAPER PLANTA AUTOR/A

NÚM.RODET NÚM. NEGATIU NÚM.RODET NÚM. NEGATIU SECCI6 José Carlos


ALÇAT

TALL
FITXA ESTRUCTURES

ESTRUCTURES

Jaciment Campanya Dates Àrea Sector Tall Espai UE GU Estructura

MARQ ‘09 119

DIMENSIONS COTES ORIENTACIÓ CONSERVACIÓ INTERVENCIONS MOSTRES CalçMorter Rajola Pedra


Longitud: Superiors N-S Bona NO Terra
Sí No Carbons Fang
Amplària: E-O Roïna Consolidat
CRONOLOGIA PROVISIONAL
Altura: NE-SO Regular
Inferior Restaurat
FASE IBÈRICA
Cap Desmuntat
Diàmetre: s NO-SE

FIABILITAT ESTRATIGRÀFICA CROQUIS


Bona Regular Roïna

UE 146

SITUACIÓ UE 117

Es situa a l’interior centre de l’habitacó ibèrica


UE 119

UE 114

TÈCNICA MATERIAL

ConstruïT ATOVÓ UE 146


U113
Tallat

Excavat

DESCRIPCIÓ

Estructura rectagular elevat sobre el paviment amb une mides de 80 x 50m. aproximadament. Esta planxa està
composada per fang amb capes de còdols i fragments ceràmics que faciliten la conservació de la calor.

CROQUIS PLANTA / ALÇAT / SECCIÓ

UE 119
RELACIONS ENTRE UNITATS ESTRATIGRÀFIQUES

Equival a Igual a

Talla Tallat per 109

Cobreix Cobert per 119 110

118 109
118
Rebleix Reblit per

Recolza en 110 Hi recolza

RELACIONS SINCRÒNIQUES

INTERPRETACIÓ

La situació dins de la una casa ibèrica i les mesures que presenta, junt a la sua composició fa indicar que és una llar
ibèrica.

MATERIALS SIGNIFICATIUS

OBSERVACIONS / VALORACIÓ

DOCUMENTACIÓ
DIAPOSITIVES PAPER AUTOR/A
PLANTA
NÚM.RODET NÚM. NEGATIU NÚM.RODET NÚM. NEGATIU
SECCIÓ
José Carlos

ALÇAT
FOTO DE LA LLAR IBÈRICA
FITXA ELEMENTS
ELEMENTS

Jaciment Campanya Dates Àrea Sector Tall Espai UE Núm. ELEMENT

Marq ‘09 132

DIMENSIONS CONSERVACIÓ INTERVENCIONS CRONOLOGIA


Longitud: Bona Cap Original Final
Complet
Amplària: Roïna Consolidat 1199 d.c.
Fragment
Alçària: Regular Restaurat
Núm. frag.
Diàmetre: Cap Desmuntat

FIABILITAT ESTRATIGRÀFICA CROQUIS DE LOCALIZACIÓ


Bona Regular Roïna
UE 132

SITUACIÓ
UE 130
Al nord de la sala de arqueologia urbana.

TIPUS D’ELEMENT MATERIAL


UE 146

Frag. Decoratiu : Estela funerària de pedra

Molí

Element constructiu


DESCRIPCIÓ CROQUIS PLANTA / ALÇAT / SECCIÓ

Làpida funerària d’època islàmica. La seua forma


és rectangular decorada amb caràcters
musulmans, per tota la seua superfície. Es troba
incompleta per la banda lateral esquerra.

INTERPRETACIÓ / OBSERVACIONS

La lectura ha sigut restaurada i traduida, es pot


llegir: “en el noM del Déu Clement, Homes! La
promesa de Déu es verídica, Que no vos extravie la
vida mundana ni vos extravie respecte al Déu, el
seductor. Esta és la tomba de Ibn Nasrun que Déu
s’ha apiada d’ell. Va morir el diurn dijous primer dia
del Rayab del any cinc i noranta i cinc-cents.”

(Calendari cristià: 29 de abril de 1199)

DOCUMENTACIÓ
DIAPOSITIVES PAPER AUTOR/A
PLANTA
NÚM.RODET NÚM. NEGATIU NÚM.RODET NÚM. NEGATIU Jose Carlos
SECCIÓ

ALÇAT
FOTOS ESTELA FUNERÀRIA ISLÀMICA
MEMÒRIA SALA URBANA DEL MARQ

1- Número de referència del permís: 000271985

2- Denominació de l’àrea d’intervenció: Marq 09

3- Denominació del jaciment: Sala urbana

4- Municipi: Alacant

5- Dades del Director: Nom: José Carlos Pardines Castelló

Títol i núm.
col·legial:

Adreça:

Municipi: Castalla

C.P. 03420

Telèfon:

Fax:

E.mail: jcpardines@hotmail.com
6- Descripció dels treballs:

El treball arqueològic s’ha dut a terme a la sala urbana del Marq. La present
intervenció arqueològica ha estat autoritzada per la Direcció General de Patrimoni
Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat
Valenciana, a data de 3 de gener de 2009.

Els treballs han estat sufragats per l’ajuntament d’Alacant i el Museu


Arqueològic Provincial d’Alacant sota la supervisió del Servei d’arqueologia del Marq.

La present fase s’ha excavat amb l’ajuda de vuit peons d’arqueologia, un


dibuixant tècnic i un arqueòleg director. Els treballs d’excavació finalitzaren el 4 de
febrer de 2009.

L a descripció dels treballs correspon a 3 fases:`

 Època Ibèrica
Sobre la roca on abans no s’havia construït es troba una habitació d’una casa que
estava adossada a la muralla. Açò es demostra per el grossor del mur i perquè al
exterior no hi ha més construccions, a més es conserven junt a ell unes petjades de
carros . El panorama mostra una gran quantitat d'objectes, trencats però complets,
com àmfores, ceràmica de cuina, ceràmica fina decorada amb motius humans i
vegetals, peses de teler; eines agrícoles i un molí. També apareix un banc al mur
posterior i una llar al centre de l’habitació. Tot estava cobert per una capa de
cendres i carbons i troncs de fusta cremats, les bigues que sostenien el sostre i,
sobre ells, acumulació d'atovons conseqüència d ‘una ensulsiada.
La destrucció d’aquesta construcció generà una seria d’enderrocs que foren
anivellats en època romana.

 Època romana
Sobre la superfície formada, en època romana es va alçar una vila de la qual s'ha
excavat una part corresponent a una habitació. Està construïda amb “opus
vittatum”, travat amb argamassa de calç. L'interior està decorat amb un mosaic del
tipus opus signinum realitzat amb tessel·les blanques i negres que formen un dibuix
geomètric sobre una base d'argamassa. Les parets mostren encara restes de la
decoració pictòrica, la corresponent al sòcol a força d'imitació de marbre.
L’habitació de presenta un llindar que dona pas al exterior, en concret a un carrer
pavimentat amb grans còdols. A la dreta de l'habitació es troba altra construcció
associada. Es tracta d'una cisterna realitzada amb formigó.
En la fase tardo romana el lloc es va abandonar i amb posterioritat anivellat potser
per a ús agrícola. Però temps després es va instal·lar una necròpoli. Entre les ruïnes
de la vila s'ha documentat part d'una sepultura d'inhumació. En una fossa es va
dipositar el cadàver que va ser cobert amb teules planes a doble vessant, és a dir
en forma de teulada. La fossa va penetrar en la capa d'abandó de la vila altimperial
romana i fins i tot va trencar part del mosaic. Els objectes associats trobats en
l'interior de la fossa ens daten el soterrament en el segle V d.c.

 Època Islàmica
Encontrem una construcció realitzada amb tapial que dona a un camí de terra.
Debaix del camí s’ha documentat una canalització formada per lloses. Al igual que
trobem prop de la vivenda un pou cec. A pocs metres d'aquest habitatge s'ha
excavat un soterrament el cadàver del qual estava col·locat de costat, orientat a
l'EST. AL costat es troba una inscripció funerària . La inscripció i la posició de
l'esquelet indica que la sepultura correspon a l'època islàmica del segle XII. Al igual
que la construcció de l'habitatge, perquè les ceràmiques de les trinxeres de
fundació (jofainas, ataifores de "corda seca parcial"), també es daten del mateix
segle.
Aquest establiment s'abandona prompte. Els materials que apareixen en l'estrat
d'amortització al voltant de la construcció i aquell que encega el pou indiquen una
data de finals del segle XIII. Es troben pitxers, “jarritas”, “candiles” “tinajas” i
“ataifores”, el que indica que existia un espai domèstic i que quedà deshabitat poc
després de la conquesta cristiana.

Per últim, i encara que no siga motiu del nostre estudi, hi trobem el edifici gòtic. A
la fi del segle XV s'edifica un monestir d'estil gòtic. Es va esplanar el terreny i es van
obrir grans rases per a les fonamentacions que van afectar les restes de les
civilitzacions anteriors.
7- Descripció de les troballes:

 Època Ibèrica
En aquesta etapa trobem dos elements que a més ens proporciona una cronologia.
El primer és un tresor de monedes ocult en un dels murs. Aquest fixa
aproximadament la data a la fi del segle III a . C. No obstant això la data de
construcció s'obté per les ceràmiques que es troben en les trinxeres de cimentació:
ceràmica àtica de figures roges IV.aC.

 Època Romana
Ací també trobem monedes i ceràmica. Les monedes en són una de August César (s.
I d.c.) que la trobem a l’estrat d’anivellació, i l’altra de l’emperador Còmode segle II
d.c.
A banda destaca sobretot la troballa de ceràmica Sigillata, que abarca des de
l’itàlica fins a la Africana.
Altre aspecte interessant és l’estela funerària que trobem incrustada al perfil, i que
ens diu: “ P FULVIUS ASCLAS POMPEIAN ANN XXXIII H S E. “ Ací jeu Pubius Fulvius
Asclas pompeià, de 32 anys d’edat”. Pel seu estil es data al s. I d.c.

 Època Islàmica
Ací hem trobat una inscripció funerària en caràcters àrabs que esmenta el nom i la
data de la seua mort (any 595 de la Hegira, 1199 del calendari cristià). La inscripció i
la posició de l'esquelet indica que la sepultura correspon a l'època islàmica del
segle XII. El text diu: “en el non del Déu Clement, Homes! La promesa de Déu es
verídica, Que no vos extravie la vida mundana ni vos extravie respecte al Déu, el
seductor. Esta és la tomba de Ibn Nasrun que Déu s’ha apiada d’ell. Va morir el
diurn dijous primer dia del Rayab del any cinc i noranta i cinc-cents.”

Per últim tenim la presencia de ceràmica islàmica com: jofainas, ataifores de


"corda seca parcial"), pitxers, “jarritas”, “candiles” “tinajas” i “ataifores, les quals
ens permeten establir un cronologia per aquesta fase.
8- Interpretació:

Respecte a la fase ibèrica els materials encontrats no dubten d’aquesta cronologia i ni


de la cultura allí establida. El problema el trobem al final d’aquest període, ja que
l’estrat ens indica la presencia de carbons, cendra i fusta cremada, junt a als atovons de
les parets que van caure, cobrint tot l’estrat. Tot apunta a que es va produir un incendi
que devastà tota la casa i per això fou abandonada, fins que els romans la anivellaren
anys després. La data de l'incendi s'infereix pel tipus d'objectes. La ceràmica ho situa a
la segona meitat del segle III o inicis del segle II a. C . però altre detall ajuda a afinar el
moment. Es tracta del tresor ja anteriorment esmentat, i que ens dona una cronologia a
finals del III a.c.

Ja en època romana, els nous habitats construeixen damunt de la casa Ibèrica una vila.
La data d'inici d'aquesta fase romana es coneix pels diferents objectes trobats en les
trinxeres de fundació de l'habitació i en les capes d'anivellació. Així, vam trobar les
primeres ceràmiques sigillita i una moneda de August. Així doncs podem situar la
construcció de l'habitatge i el camí en les primeres dècades del segle I d. C. Una data
acord per exemple amb la datació del tipus de mosaic.

El final ve donat pels objectes que es troben en la capa d'abandó i de farciment de la


cisterna. Entre les restes hi ha pocs objectes, incomplets i heterogenis, així com
escassos elements de construcció. La interpretació és que la casa va ser abandonada a
poc a poc, no de manera sobtada, pel que els habitants i els quals freqüentaven el lloc
immediatament després, es van emportar els objectes útils o valuosos, així com
materials de construcció que pogueren aprofitar. Les peces d'eixe nivell d'abandó,
ceràmiques i monedes ens situa en la segona meitat del segle II d.

El lloc abandonat va anar amb posterioritat anivellat potser per a ús agrícola. Però
temps després es va instal·lar una necròpoli. Entre les ruïnes de la vila s'ha documentat
part d'una sepultura d'inhumació. Els objectes trobats en l'interior de la fossa ens
daten el soterrament en el segle V d, C.

Ja posteriorment fou abandonat fins època islàmica. Això s’observa per les capes de
terra i enderrocs que testimonien les fases anteriors. A més els arqueòlegs troben un
prim estrat sense cap resta material i que presenta una estructura en part llimosa i
sorrenca amb menuts còdols. S’assenyala així que esta capa va estar deshabitada
durant bastant temps.
Els Islàmics van construir al segle XII una nova vivenda amb un pou cec i canalitzacions,
a més de encontrar enterraments però que s’abandona al segle XII. Aquest fet cal
vincular-lo a la conquesta cristiana.

Sobre el sòl de l'habitatge s'aprecien materials de construcció, pocs elements mobles i


sense traces d'incendi o abandó sobtat o precipitat. És possible que es derrocara l’
edifici amb la intenció de crear un nou, encara que este fet ocorria un segle després.

Per últim, de fet, tenim la presència de un edifici nou que trenca amb totes les
estratigrafies. Aquest és un edifici gòtic del segle XV.

9.- Acta de dipòsit:

10.- Documentació gràfica:

- Plànol de situació:

- Plantes:

- Seccions:

- Material:

11- Inventari:

NO ES POT REALITZAR UN INVENTARI AMB PRECISIÓ PER LA MANCA DE DADES I PERQUÈ ÉS


UNA EXCAVACIÓ FICTÍCIA, JA QUE NO ES PODEN OBSERVAR LES PEÇES PER A LA SEUA
CLASIFICACIÓ I INVENTARIAT. PER TANT HE AGAFAT EL QUE NOMBRA EL FULL INFORAMTIU
DEL MARQ.
CULTURA IBÈRICA

Ceràmica

 Àmfores
 Ceràmica de cuina
 Ceràmica fina decorada
 Ceràmica àtica de figures roges
 Peses de telar

Pedra
 Molí

Tresor de monedes

CULTURA ROMANA

Ceràmica

 Mosaic Opus Signinum


 Ceràmica Sigillata itàlica (s. I d.c.)
 Ceràmica Sigillata Africana

Pedra

 Làpida funeraria

Moneda emperador Agusto i altra de Comodo

CULTURA ISLÀMICA

Ceràmica

 Jofainas
 Ataifores
 Jarras
 Jarritas
 Candiles de pie alto
 Tinajas

Pedra

 Estela funerària (any 1199)

Firma

José Carlos Pardines Castelló