You are on page 1of 10

Bestiari (J.

Fuster) 1

BESTIARI. Quaderns de zoologia (Joan Fuster)


«Tot està subjecte al home;
Y ell tenia una puça en la mà.»
[C. Ros. Adages, 99]

• Cada dia ens assassinen! I per sistema!

• Demà serà dijous, però les serps no ho sabran.

• L’ovella al llop, quan es troba a punt de ser devorada:


— I si parlàvem una mica del sentit de la vida.

• Les sardines feien una manifestació de protesta. No


estaven contentes amb les dimensions del seu cos.
— Quina incongruència! —comentà el tauró.

• La higiene ha destruït las major part de l’ecosistema de les


puces, ho hem de reconèixer compungidament.

• Es feia de nit, i el bou ho acceptà amb filosofia.

• Un grup de periquitos saberuts es dedicaven a discutir


sobre els avantatges i els desavantatges de les gàbies. [No
calia que arribessin a un acord]. Era una discussió
merament acadèmica, com se sol dir.

• Per què no imaginar-nos una aranya que canta allò de “Che


farò senza Euridice”.

• La vaca contemplava el prat i exclamava:


— És inexplicable.

• Era una vaca impetuosa, i no sabia per què: no li pertocava


ser-ho.
Bestiari (J. Fuster) 2

• En el circ, els cavalls, les mones, els lleons, es miren


tendrament els uns als altres. Un gos diu:
— Almenys tenim en comú això: som [animals
ensinistrats] bèsties ensinistrades.

• El gall es mira les gallines, i recita: “Ces nymphes, je les


veux perpetuer...”

• “Ai, quin temps aquell! Quan jo era larva!

• La cabra mira els seus cabrits, mira el pastor que la vigila,


mira el terreny on pastura, i diu:
—Viure és antieconòmic.

• “Cada cabró que s’apanye”, diu la dita. I ja ens apanyem


tots com podem, cabrons o no.

• I que reiteratiu que era Déu!.

• També hi ha pumes mediocres. Pràcticament ho són tots.

• Un amic m’ho addueix:


- No se sap mai si, en rugir, el lleó realment
rugeix, o només badalla.

• Les granotes mai no es plantegen sinó els problemes que


poden resoldre (Marx).

• L’educació del gos consisteix a ensenyar-li qui és el seu


amo. Com totes les educacions.
Bestiari (J. Fuster) 3

• Una tonyina no té cap necessitat de proclamar-se atea. De


més a més, totes les tonyines són anònimes.

• Si mai veieu una bèstia [rèptil] inclassificable, penseu que


potser només és un personatge de Kafka.

• Passa una balena majestuosa, i un peix diu a l’altre:


¿Qui s’ha pensat que és? ¿Goethe?

• El cérvol té set, s’acosta a la font i en tasta l’aigua. David


en va fer un salm.

• En justa correspondència, els porcs i les anguiles són


antisemites.

• Quins seran els mals vicis del lluç?

• En plena pubertat, aquell llagostí era bondadós.

• “Si Déu no existeix, tot és permès”, es digué la granota, i


va fer
un petit salt.

• Hi ha cucs que són premeditadament cucs.

• I ara que parlem d’animals: ¿què vol dir instint?

• La Naturalesa és sàvia, i de tant en tant s’equivoca.

• Entre les oques, només les del Capitoli han passat a la


història, i ni tan sols a la història de les oques.
Bestiari (J. Fuster) 4

• La tortura és una invenció humana. Els peixos en són


innocents, i els lleons.

• Quina pornografia podria muntar-se, per exemple, sobre les


sépies?

• La fantasia de les foques deu ser molt limitada; si no, no


serien
foques [pingüins].

• OPINIÓ D’UNA GARSA.- Els homes! I no paren de pensar!

• Unes rates ho comentaven:


—I en diuen “immundícies”! No hi entenen res!

• El llop i l’ovella parlamentaven:


—Hauríem d’arribar a un acord...
—Però jo, encara que volgués, no et podria
devorar, a tu!
—Això és secundari

• El semental ho acceptava, resignat. “És un ofici com


qualsevol altre”.

• El [ací, un buit, pendent que Fuster hi posés el nom d’un


animal], incòmode, es deia:
—Ací tinc un nom dialectal.

• A qui dirà les seves mentides, la tortuga? A una altra


tortuga, potser.

• El tigre, tranquil·lament, redactava un codi penal.


Bestiari (J. Fuster) 5

• L’oca, després de cagar, contemplà la seva deposició, i


digué:
—Té allò que els francesos en diuen color caca
d’oie.

• En la bassa, un carassius carassius examinà l’home que


l’atenia, i
Pensà: “Doncs potser sí, que deu ser una mica intel·ligent!”

• Refilaven els rossinyols, i el poeta s’havia adormit.

• I, orgullosament, en el plat, es deixaven menjar. “Som


comestibles, som comestibles”.

• El problema és si dos i dos fan quatre per als conills.

• Diuen que el castor, quan se sent perillosament acaçat,


s’arrenca els collons amb una mossegada, i els abandona
als persecutors, els quals no en volien altra cosa. El cas és,
però, que no sé ja com continua la història.

• L’ego dels hipopòtams és autocompassiu i, per tant,


melancòlic. Es tracta d’una eventualitat frustrada de poesia
lírica.

• La girafa no comprèn el cocodril, ni el cocodril el pollastre,


ni el pollastre el rèmol, ni el rèmol el còndor... Etc. [Pura
paranoia còsmica.] Una immensa paranoia.

• El Bou Apis, l’havien castrat. Igualment era un déu.


Bestiari (J. Fuster) 6

• Viure é un pretext per a morir.


—Quina collonada!
I la girafa continuà el seu camí.

• Si l’agricultura l’haguessin inventada els voltors, ara seria


tota una altra cosa.

• La sarna també és una “concupiscència de la carn”.

• Ja ho va dir Arnau de Vilanova: “Tots els falcons han de ser


purgats de tant en tant”. I hi afegia: “També les colomes”.

• Ara contemplem un caimà. ¿Sap ell qui és el seu besavi?

• DE DIGNITATE HOMINIS.- Si les mosques no fossin molèsties, ¿per


què haurien d’existir?

• —¿I què penses fer?


—Jo no penso.
—¿No hi penses?
—No penso.
I començaren a dinar.

• Carlemany solia gratar-se els collons molt sovint. Com tots


els emperadors.

• El cranc llegia una novel·la qualsevol: “Sé exactament què


vol dir fer un esforç per a mantenir-se mentalment sa. Jo
també l’he de fer...”
Reflexionà.
Potser no cal.
Bestiari (J. Fuster) 7

• Havien acabat de copular, i un dels dos ho va resumir:


—És que som un pobres animalets, i hem de
perpetuar l’espècie!
I no hi havia dubte que era així.

• El llobarro mirà l’ham i l’esquer, i es digué amb un delicat


aire
fatalista:
—Bé, si no és avui, haurà de ser qualsevol altre
dia.
I decidí picar-hi.

• Diu l’anguila:
—Em fan molta enveja els pops! Tenen tants
braços!
I continuà nedant.

• La sangonera pronuncià una frase solemne:


—“L’État c’est moi!”
Ningú no ho ha discutit mai.

• I què és el “dubte” per a un lleopard? Descartes no ho va


tenir en compte, i això [és] constitueix un dels grans
defectes del seu sistema.

• La cigala preguntà a la formiga:


—Però ¿vols dir que estalviar té algun sentit?
—Psí... És un vici com qualsevol altre.

• Aquella balena va decidir fer règim per aprimar-se.

• —Som inversemblants.
Bestiari (J. Fuster) 8

—Inversemblants ¿per a qui?


—Els uns per als altres.
—Ah! Potser és una sort.

• Les llagostes només tenen bona reputació a la taula.

• Nietzsche meditava davant d’un aquari.

• —Ser pterodàctil o no, aquesta és la qüestió.


—No ho entenc.
—Ni jo tampoc. És parlar per parlar.

• Hi ha moltes maneres de vanitat. L’única respectable, però,


és la del pago quan fa la roda sense que el vegi ningú.

• Nàixer és alarmant.

• Cridà:
—Demano una indemnització per haver-me fet
nàixer.
—Però tothom se’l mirà amb indiferència.

• En la meva època, quan els capellans remugaven el credo,


deien allò de la “resurreccione mortuorum”, però —que jo
sàpiga— mai no es referien als camarons, per exemple.

• Credo quia absurdum.


—És que, si no fos així, no valdria la pena de
creure.
—I la marmota tornà a adormir-se.

• En aquella selva, va córrer las veu que un simi s’havia


convertit en home.
Bestiari (J. Fuster) 9

—No en vaig pas la necessitat—comentà algú.

• “Potser els paleontòlegs ja han aclarit el problema de les


diarrees dels dinosaures. Caldria verificar-ho en alguna
revista especialitzada.”

• Si el tauró, voraç, es menja la cuixa d’un humà despistat, fa


santament: la gana és sagrada. I qualsevol tauró té raó, per
tenir gana, i per ser tauró.

• Entre els caragols no hi ha jutges. Almenys, encara no s’ha


demostrat que sigui així.

• Un llobarro diu a l’altre:


—No et facis il·lusions, home.
I l’altre:
—¿Que no em faci què?

• A Nova-York, un zulú pot ser alhora un funcionari de l’ONU i


un
objecte de museu d’antropologia. Els no-zulús també, però se
n’obliden.

• El ratolí ho observa.
- Entre ells, el qui té poder té raó, encara que no
estan d’acord sobre què vol dir “tenir raó”. Ni
tan sols saben què és la “raó”...
- Es mirà escèpticament el parany.
- No em fotreu!
Un ratolí és una antiga reminiscència de ratolí.

• Era un gos de raresa incerta i irònicament dòcil.


Bestiari (J. Fuster) 10

- Ells s’acusen de cínics els uns als altres. És un


abús
etimològic. Això sí que és cinisme.

• Ratolí: no sé què deu passar-hi, des del punt de vista


animal; però, des del punt de vista humà, l’home resulta
bastant repugnant.

• El soldat es preguntà:
- I jo ¿per què sóc soldat?
- El coronel contestà:
- Jo, per exemple, sóc coronel.

• És curiós: els raps tenen boca de rap.

• L’estruç, cansada, recorda un vers apropiadament idiota:


- “E tot és bo puix és obra de Déu”
- I amagà el cap sota el ala.

• Era un peix enigmàtic, fins que va arribar algú que en sabia


el nom.

• El simple fet de parlar ja és fer proselitisme.

• Vam trobar una granota, i, en efecte, recitava el famós


monòleg del Hamlet.

• El llangardaix pren el sol. ¿Què es el sol?

Editor: Francesc Pérez i Moragón. Universitat de


València
2005. Càtedra Joan Fuster.

You might also like